Altar de Zeus (188 aC)

Nom: Altar de Zeus a PrgamArquitecte: desconegutCronologia: 180 ac-160 acLocalitzaci original: a Prgam, avui Bergama a Turquia.Localitzaci actual: Pergamonmuseum de Berln (Alemanya)Estil: grec hellensticMaterials: marbreSistema constructiu: arquitravatDimensions: 36,44m x 34,29m

Context histricPrgam es constitu com a regne independent a partir del segle III aC.

Durant lpoca atlida, leconomia de Prgam va prosperar i la ciutat va esdevenir un centre cultural tan ric i prsper que fou anomenada pels historiadors LAtenes del mn hellenstic.

A tall dexemple, la biblioteca de Prgam, amb 200.000 manuscrits, va arribar a ser la ms important del mn, desprs de la dAlexandria.

El rei umenes II va fer aixecar aquest altar a Prgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victries sobre una tribu celta, (els glates) a les batalles de Pont i Bitnia, lany 183 aC. El regne de Prgam es convert aviat en el nou referent de la llibertat de les polis gregues, a lestil dAtenes en lpoca clssica.

Els reis de Prgam van engrandir la ciutat, construir noves muralles, ampliar el regne i cridar a la capital als millors artistes del moment per a qu augmentessin la fam i el prestigi del regne.

ANLISI FORMALElements de suport i suportatsL'altar de Prgam segu un esquema que, encara que tenia precedents,es plantejava en aquella ocasi d'una manera nova a causa de les seves proporcions gegantines.L'estructura es basa en un enorme pdium masss d'uns 7m d'alt amb una escala impressionant per salvar aquesta alada formidable.Els murs de crrega del pdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jnica que forma una U.Les columnes jniques sostenen un entaulament pla coronat per dues figures a banda i banda dels extrems de la U.

Pdium 7m

Columnatajnica

Entaulament pla

Fris ambescultures

En aquesta construcci, com a totes les gregues, hi domina la lnia recta (sistema arquitravat).

La gran novetat daquest temple s la desproposrci entre lenorme escalinata i una columnata reduda.

Espai interior i exteriorAvui dia no es conserva tot laltar. A Brgam (actual Turquia) es conserven noms els fonaments del temple.

LAltar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de lAcrpolis de Prgam, al sud del temple dAtenea, que es troba a un nivell inferior.

Ruins of Pergamon by Christian Wilberg in 1879

A Berln es conserva la magnfica faana, orgull de la ciutat durant segles. El temple era una construcci de planta quasi quadrada. La faana donava accs a un pati tancat, on probablement es trobava laltar dels sacrificis.

A ms de lescalinata, la part ms impressionant s el fris exterior de les parets del pdium. Es tracta dun alt relleu de 100m de longitud i 25 m dalt. La part conservada del fris representa la gigantomquia, una composici denorme fora i dinamisme. Les figures sentrellacen, es retorcen... formant les diverses escenes.Els personatges mostren actituds violentes reprodudes amb fora grcies a un excellent treball escultric en la musculatura del cos, lexpressivitat dels rostres i el moviment dels vestits.

Laltar de Zeus estava situat a la part superior de lAcrpoli de Brgam , sobre una terrassa, a la que saccedia a travs dels propileus.

EstilLaltar de Prgam s el ms gran de lantiguitat. s lobra ms important de lescola de Prgam i una de les ms destacades de lhellenisme. Destaca pel seu monumentalisme (arquitectura) i patetisme (escultura). Al fris hi va treballar un grup descultors, per de forma tan homognia que s difcil distingir-ne les diverses mans. Lestil sanomena segona escola de Prgam.

El dinamisme, la teatralitat, els gestos forats i trgics, mostren clarament les caracterstiques de lescultura hellenstica (Laocoont, Victria de Samotrcia) i anticipen lescultura barroca i la daltres poques posteriors.

INTERPRETACIContingut i significaciEl tema del fris permetia fer una extrapolaci de la narraci mitolgica a la realitat del regne de Prgam. El rei daquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els dus havien triomfat sobre els brutals gegants, tamb els atlides ho havien fet sobre els brbars invasors. Tant els dus com els reis varen aconseguir imposar la civilitzaci i la pau. Els elements en com del fris de Prgam amb els relleus del Parten (front occidental, Atena i Posid) significa l'inters dels sobirans de Prgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos.

Les cares interiors de laltar estaven decorades amb un fris ms redut, que explicava la vida de lheroi Tlef, fundador de la dinastia atlida, i era un relleu molt ms senzill. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i daltres columnes commemoratives romanes. Per primer cop hi apareix el paisatge.

FunciLaltar monumental es convert en un element importantssim a lpoca hellenstica. Significava l'agrament i respecte Zeus, suprem ordenador de lunivers, el principal du de lOlimp grec.El rei de la dinastia atlida, umenes II va fer aixecar aquest monument a Prgam, la capital, per commemorar les seves victries al Pont i Bitnia contra un poble brbar, els glates.

s l'enginyer alemany Carl Humann, amant de l'arqueologia, envia a Berln al 1871 tres fragments del que va definir com una "lluita". Les peces passaran desapercebudes durant cinc anys en el Altes Museum" (museu antic). Al 1877 l'arqueleg Alexander Conze centra el seu inters en els fragments i demana a Humann que inici l'excavaci. El suport poltic i econmic s total. Bismark vol fer-se amb una obra de referncia que legitimi el seu imperi. Les lleis a Grcia sn molt estrictes respecte a l'exportaci d'antiguitats, sent ms apropiat Turquia . Les negociacions tenen lloc en 1878-1879 quedant estipulat que les troballes pertanyents a l'altar seran traslladades a Berln, que compensar amb 20.000 marcs a l'Imperi Otom (Turquia).
La cerca de l'altar se centrar en el mur bizant de la ciutat al sud de l'acrpoli. Els elements de l'altar havien estat utilitzats per a la construcci de la muralla, de tal forma que el relleu quedava cap a l'interior. En 1880 ja s'havien desenterrat 97 lmines. Les prospeccions en l'acrpoli van posar al descobert la base de l'altar. El trasllat a *Berlin s'inicia ja en 1879. El Museu de Prgam s inaugurat en 1930. All ha roms sempre, a excepci del perode comprs entre 1945 i 1959, quan les tropes sovitiques ho van desmantellar i l'hi van portar com a bot de guerra al Museu del *Hermitage de Leningrad (avui Sant Petesburg).http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo (tradt i adaptat)

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pergamon_Altar#mediaviewer/File:Bundesarchiv_Bild_102-10504,_Berlin,_%C3%9Cbergabe_des_Pergamon-Saales.jpg

Museu de Prgam, Berln

Mercat de Milet, Pergamon museum

Porta dIshtar, Pergamon museum

23/09/15