BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus...

6
136 BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL VON WILHELM BECKER (IIEDERSLEBEN, BEZ. MAGDEBURG). (aus der .0esterraichischen botanischen Zeitechrift• Jahrg. 1906, Nr. 516). (Version espariola del Dr. Salient) En estos ultimos auos hanse indicado en la Peninsula Ibdrica algunas formas nuevas correspondientes al genero Viola. Con la publicaci6n de estas Novedades se me presenta la ocasion de dar a conocer una contribucidn sistem6tica y geografica a la flora de las Violas del pals nombrado, que viene a ser Como la base de mi herbario de este genero. Como quiera que en los Herbarics he notado siempre la falta de plantas ibdricas, he de agradecer tanto miss at Sr. Carlos Pau, de Segorbe (Valencia), el que me haya remitido una notable colecci6n de Violas do esa flora. Viola mader•ensis Lowe. El ciclo de formas de la V. odorata viene at parecer representado uuicamente por la sub-especie V. made rensis. Se distingue por ]as estipulas lanceoladas, mas profundamente lacirnadas, y por la base de la hoja, que es muy maoifiestarnente cordifurme. Diferdnciase de las sub- espeeies de la V. sepincola (V. cochleata Coincy) por las brAc- teas del pedunculo quo van insertas en medio y son mas altas; y luego los espolones por extraordinario inodo mas largos. Algunas formas que tienden a la V. odorata L. no ofrecen itoportaucia alguna.-Figueira da Fuz, Provincia de Beira baixa. Avila, Granada, Menorca. AdeuAs, en las Islas Canarias, en Argel, Sicilia y Sud de Italia.- V. Dehnhardti Ten. y V. maderensis Lowe, pertenecen a distintas especies eolectivas. V. Dehnhardti Ten. Sierra de Pina, cerca de Santa Barbara, Segorbe, Sierra del Toro (Valencia), Mallorca. V. Dehnhardti Ten. pertenece at ciclo de for mas de la V. alba y ofrece la

Transcript of BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus...

Page 1: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

136

BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSELVON WILHELM BECKER (IIEDERSLEBEN, BEZ. MAGDEBURG).

(aus der .0esterraichischen botanischen Zeitechrift•Jahrg. 1906, Nr. 516).

(Version espariola del Dr. Salient)

En estos ultimos auos hanse indicado en la PeninsulaIbdrica algunas formas nuevas correspondientes al generoViola. Con la publicaci6n de estas Novedades se me presentala ocasion de dar a conocer una contribucidn sistem6tica ygeografica a la flora de las Violas del pals nombrado, queviene a ser Como la base de mi herbario de este genero. Comoquiera que en los Herbarics he notado siempre la falta deplantas ibdricas, he de agradecer tanto miss at Sr. Carlos Pau,de Segorbe (Valencia), el que me haya remitido una notablecolecci6n de Violas do esa flora.

Viola mader•ensis Lowe. El ciclo de formas de la V. odorataviene at parecer representado uuicamente por la sub-especieV. made rensis. Se distingue por ]as estipulas lanceoladas,mas profundamente lacirnadas, y por la base de la hoja, quees muy maoifiestarnente cordifurme. Diferdnciase de las sub-espeeies de la V. sepincola (V. cochleata Coincy) por las brAc-teas del pedunculo quo van insertas en medio y son masaltas; y luego los espolones por extraordinario inodo maslargos. Algunas formas que tienden a la V. odorata L. noofrecen itoportaucia alguna.-Figueira da Fuz, Provincia deBeira baixa. Avila, Granada, Menorca. AdeuAs, en las IslasCanarias, en Argel, Sicilia y Sud de Italia.- V. DehnhardtiTen. y V. maderensis Lowe, pertenecen a distintas especieseolectivas.

V. Dehnhardti Ten. Sierra de Pina, cerca de Santa Barbara,Segorbe, Sierra del Toro (Valencia), Mallorca. V. DehnhardtiTen. pertenece at ciclo de for mas de la V. alba y ofrece la

Page 2: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

1: 7

glabrifoliada, de hojas redondas y tenues, que se extiende

mas 6 menos por la region mediterrzinea. Se presentan transi-tos hacia la V. alba Bess. Sierra de Eipadau (Valencia).

V. Dhnhardli Ten. var. Cadevalli (Pau in herb. pr. spec.)

inh. var% nov. Toda la planta es glab6rrima. Esta variedad

nos presenta, por lo q^ie se refiere 1 la veliosidad, uno de sus

limites Cataluna, leg. Cadevall (1).

V. Dehnhardli x iiladeeensis hybr. ilov.=V. f'ardoi mh.Valdealgorfa (Teruel), le-. .1. Pardo; muestra en general los

caracteres de una V. alba x odorata; s6lo que tiene ]as hojas

m6s redondas y angostas, con las estipulas ines profunda-

mente laciniadas.

V. cochleata Coiucy Journ. bot. (1894) Nr. 1, juin. Alcaraz

('Murcia); Calatayud (Aragonien), leg. Vicioso. Ad V. seiiii1co-lam s. 1. pertinens, a V. odoral;t et alba calcare abbreviato,capsulis majoribus subglabris et bracteolis pro,unde insertisevidenter ditfert. Abbild. Coincy, Ecloga altera pl. hispan.(1895) tab. III.

V. segobrieeilsis PAIL. Not. bot. It. p. 9 (=V. virescens

(alba) x odorala Pau. WiI,k. et Lge. Prodr. fl. flisp.)= V.

Reverchoni WILLk. 1894.-Ad (sect. Nomimium Ging. divis.

Uncinatae Kupffer subdivis. Fiagellatae Kitt pertinens.

Tota planta pallide viridis, subpubescens, subolabra. Rhi-

zoma crassum, ramosum, folia floresque et stolones emittens.

Stolones plerumque suberecti substrictique, interdum

ramosi, rarius elongati flexuosique, folia floresque praeben-

tes. Folia radIcalia cordato-ovata vet cordato-rotunda, acu-

tiuscula, subglabra, asperula , crenata, longe petiolata;

fol. stolon. oblonge cordato-ovata, evidenter acutiuscula, in-

terdum triangulariter cordato oblonga. Stipulae lanceolatae

vel anguste lanceolatae, acuminatae, praecipue in parte

( 1) Viola Cadevalli Pan . Bol. de la R. Acad. de Ciencias y Artes, p. 62.

Vol 1. ano 1896 Flora del Vallds)

Page 3: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

1:is

media superioreque evidenter longe glanduloso-fimbriataeet sparse breviter ciliatae, distincte pallide virentes. Floresin pedicellis foliis aequilongis vel ea superantibus, mediocres.Pedunculi ad suprave medium bibracteolati. Sepala oblongavel oblongo-lance Plata, acutiuicula. Petala probabiliter coe-rulea, in medio inferiore albida, superiora oblonga, lateraliaobovata parcissime barbata, infimum late obovatum, omniainterdum emarginata. Calcar ad apicem probabiliter coeru-leum , appendices calycinas abbreviatas mul tum supe-rans, interdum acutum et sursum recurvatum. Ovariumoblongo-globosum, sparse pilosum usque glabrum; stylusretrorsum subcurvatus, sensim incrassatus, acute rostratus;rostelluin ad apicem sursum subcurvatum. Capsula globosa,pilosa vel fortasse etiam glabra. Flor. Mart. Jun. Speciesdistincta est.

La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres.Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las estipulas son igualmente vellosas, aun en los ejem-plares mAs lampinos.

V. Rererchoni es identica a la planta descrita. Los ejem-plares originates que de la de Receechon, de Albarracin,tengo a la vista, tienen el ovario lampiuo y las capsulas ma-nifiestamente pubescentes; de inanera que el caracter que seseftala en otra etiqueta de acaps. glabr.v muy raras veces onunca se comprueba, y en todo caso se refiere al ovario.Las hojas estivales largamente pecioladas nos inanifiestanuna pubescencia que todavia podremos reconocer en las deinvierno. Pareceme evidente que esta especie se relacionaestrechamente porsu filogenesis con la V. adriatica Freyn.Pero faltandome, como me faltan, bnenos ejemplares de latiltima, la comnparacion no puede concluir nada por ahora.

V. segobricensis: Valentia (Sierra del Toro, Segorbe, leg.Pau) Aragonien (Rubielos de ]a Cerda, leg. J. Benedicto;Albarracin 1300 m. leg. Reverchon; Calatayud, leg. Vicioso,Planta bilbilit. Nr. 86).

V. paluslris L. Galicien, Jerez (Lusit. bor.), Vallongo(Porto), Caunas de Sabugosa (Beira alta), Sierra Nevada.

Page 4: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

139

V. ff'illkommii Roemer. Monserrat 1. cl. (Catal,), Albarra-

cin (Aragon.) leg. Reverchon.

V. TVillkommii Roemer <<var. ciitereo-pubescens mh. var.

nov. Tota planta, capsula inclusa, cinereo-pubescens. Sierra

del Toro (Valent.) leg. Pau.

V. silvestris x TVillkommii hybr. nov.- V. k/arcetii mh.

-lonserrat (Catal.), 600 in, inter parentes, leg. P. A. Mar-

cet monachus; Penyagolosa (Valent.) in pinetis leg. Pau.-

A V. Sdrestre foliis latioribus basi plane cordata, stipulis

latioribus pa ace dentatis, calcare breviore subalbido, sepeiis

majoribus latioribusque et habitu TV 1Villkomwii, ab eadem

foliis praecipue superioribus acuminatis basi percordatis,

stipulis subminoribus dentatis finibriatisve, calcare longiore,

sepalis angustioribus, appendicibus calycinis subrudimenta-

ribus, petalis angustioribus distincte differt.

V. rupeslris Schm. « var g'aberri,ita Murb.> f. stip. mox

marcesceutibus, fusco cariosis. Montserrat 1100 in. leg. C.

Lacaita IV. 1882, leg. Beockmann-Jerosch IV, 1905.

V. rupeslris Sch u. var. arenaria (DC.) Beck f. subtyp.

Pajares en la cordillera Astdrica entre Leon y Oviedo (Can-

tabr.) leg. Dieck.

V. puberula Lange. Orihuela 1400 in. Albarracin 1300 in.

(Aragon.) leg. Reverch)n; Sierra del Toro (Valera ) leg. Pau.

-V. pub(,rula L,inge subspecies V rupestris (s. 1.) est; a

V. rupestre Shin «) arenaria (l)C.) foliis ovato-oblongis dis-

tincte plane cordatis, caulibus petiolisque pererectis, stipulis

mox marcesc-,ntibus fusco -scariosis caulinis lineari-lanceo-

latis longius fimbriatis non dentatis, sepalis elongatis eviden-

ter differt. Sec. Lange capsula glabra est; sed plantae

meae capsulam subpilosam praebent.

V. silvestris (Link. p. p.) Rehb. Galicien, Choupal and

Zembaria ((_,'oimbra) , Porto, Dornes an Z,^zere (Lusitan.),

Monserrat (Catal.) Penyagolusa (Valent.)-Plantae fructiterae

p. p. ad var. Rtviniaaam vergentes.

V. silcesh4s (Link. p, p.) R,hb. f. albino to,itentusar mh.

t. nov. Caules albido-tomentosi, petioli pedicellique perpilosi.

Page 5: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

141,

Infr i Pa-,rto do Rt.b„utou ( Montes Carpetani , Neu-Castil.)leg. Lomax.

V. ab>alensis Pau forma i ntermedia non Iiybrida inter V.moittaorain L. et laclcam Sm. (tusitanica) Brut., l(tnci/bliaThor.) ast. Folia interiors ad basim cuneata , superiora ob-tusa vol subcordata .-Avila (Alt -Castil.)

V. lactea Sm. Galicien, Buorcos ( Lusitan ).- Folia p. p. adbasim truncata ; plautae ex eo ad V. c(mina7IL vel woitlauamvergente^.

V. arboresccns L. Cap de San Vicente, Sagres ( Lusit.);M ilaga, Croie ( Almeria, Asdalus .); Ibiza, Valdemosa be= Mi-ramar auf Maliorca (Balear).

V. aeborescens L. <I. albido. tomentoso mh. f. nov.> Caulesfo!iiique albido - tomentosi. In monte c M ongo >> pr. Denia(Valent. ) leg. Pau.

V. ca;,orlensis Gand . Prov. Jaen, in fissuris rap. calcar,mont. diet. Sierra de Castril et de Cazorla , 1500- 1900 rn.leg. Gandoger 1902-1903 et Heverchon 1903- 1904 . Vide J.Nervier Excurs. botan . de Reverch . dans le massif de LaSagra ( 1905 ) p. 32, 57-61.

V. dirersi / olia (DC . pr. var.) w. Backer. Montes de Nuria.Port do Benasque ( Pyres.).

V. crassiuscula Bury (1820)-nevadensis Boiss. (1840 ). SierraNevada: Picacho de Veleta.

V. cornuta L. Monte «Puerto del Alamo> ( Asturias), exherb. Pavon.

V. inoOicaumica Pau Act . Soc. Esp. Hist . Nat. Y_XIII.p. 129 (1895). Sierra del Moncayo ( leg. Pau ; leg, WIDk. It.hi.p. II 416 uomine V. cor-aut. ), in vet,-,re castello Sierra deCameros (Logrono ) et Sierra de Urbion (Soria ) 1500-2200 in.(Ara, .. Alt -Castil. ) leg. Pau. Plautaex affin . L. coenutae!

V. Babanii Timb . Sierra de Montseny : Pla de la Calma1200 in. ( Catal. ) leg. Pau: Monts de Reynosa an dessus dessources de I'Ebro ( leg. Lereche ); Pena Labra (Cantabr.) leg.Gandoger Fl. hisp. exs . ( 1898) 458; Mt . Arvas ad nives(Astur. ) leg. Gandoger Fl. hisp , exs. (1898) 470.

Page 6: BEITRAGE ZUR VELCIlE1FLORA DER PYRENAEN-IIILBINSEL · La V. segobricensis es muy constante on sus caracteres. Unicamente varia en ]a vellosidad de las hojas, ovario y cap-sulas. Las

141

I parrula Tin. Sierra Nevada: Borreguil de Monachil,Sierra de Baza (Bourgeau pl. d'Esp. 118511 Nr. 1084).

V. A-i/aibeliaii/z S. S. Praeter t rmas relevantes formaeirieievantes ad V. Jleiieiquesii W llh. et acr,as' iii Murr.vergentes /regiienter existunt. -Ualicieu: L-i Guardia (fol.august.); Portugal: Portalegre, Adorigo; Alt-Castilieo: Sierrade Guadarrama (leg. B)ur(yeau sub. nom. V. b-icol. var.Bouejeairi Cuss.), Olmedo (fol. august.), Avila; Neu-Gisti-lien: Serrauia de Cuenca ( fol. august .), Escorial ( verg. adV. Ifencigiicsii); Aragonien: Blancas (verg. ad 1. Ifen)-i-quwsii f. flor. submaior.), Calatayu,i (Vicioco pl. bilbilitanae88 sub 1'. tricol S. parrul(t Lge. f. f3. subruaior.), Geapr. Albarracin (fol. august.): Valencia: Sierra de Pina, Sierrade Espadan (Col. august. subintegerr., for. subinaior.); Sierrade Majareina ( Bourgeau pl . d'Esp. 118631 Nr . 2392 q. q., verg.ad V. caespitosam Lange).

1'. Hcurigt€esii Willk. Coimbra, Meura, Sierra Morena,Guadalajara, Cerros del Berrocal pr. Navalmoral (Bourgeaupl. d'Esp. 118331 Nr. 2393, verg, ad V. h'itoibcli(nam).

1. tri'iesti•is (DC.) W. B,:kr. Campo Grande, Valle d'Alcantara, Cascaes.

I. Demeteia Prot-Sierra de Grazalema, Sierra de lasNieves supra '1'olox, Sierra de Alibe, in monte T arcal d'An-tequera, Sierra de Abdelajos, Sierra de Iunquera.

V. cacspitosa Lange.- Sierra (la Estrella , Sierra de Maja-reina (Bourgeau pl. d' Esp. 118(33] Nr. 2392 p. p )

F. tricolor s. I. d rr. permaior ., stipul. lacinia terminalisubfoliacea (== ti: Iiitaibeliana, f. altior 11 )r peruranuis) cumplanta paeninsulae balcanicae sub nom. «V. macedonica Boiss.et Heldr. » descripta bene congruens .- Ad rnargines eampo.-rum pr. Brava (Puerto de L"itariegos, Astur., Bourgeau p1.d'Esp. 1864): supra Penyablanca (Pyren., Aragon.)

(I'raducido del aleinan par ei Dr. Salient, deTarrasa.)