La impLantació de L’energia eòLica terrestre a CataLunya

CONSELL EDITORIAL

MIguEL ÁNgEL COLLADO YuRRITA

JOAN EgEA FERNÁNDEz

JOSé IgNACIO gARCíA NINET

FRANCISCO RAMOS MéNDEz

SIxTO SÁNChEz LORENzO

JESúS-MARíA SILvA SÁNChEz

JOAN MANEL TRAYTER JIMéNEz

ISAbEL FERNÁNDEz TORRES

bELéN NOguERA DE LA MuELA

RICARDO RObLES PLANAS

JuAN JOSé TRIgÁS RODRíguEz Director de publicacions

La impLantació de L’energia eòLica terrestre a CataLunya

Antoni Gifreu Font

Reservats tots els drets. De conformitat amb el que es disposa en els articles 270, 271 i 272 del Codi penal vigent, podrà ser castigat amb la pena de multa i privació de llibertat aquell que reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literà ria o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris.

© 2018 Antoni Gifreu Font

© 2018 Atelier Via Laietana 12, 08003 Barcelona e-mail: editorial@atelierlibros.es www.atelierlibros.es Tel.: 93 295 45 60

I.S.B.N.: 978-84-17466-22-0Dipòsit legal: B-23485-2018Disseny i fotocomposició: Addenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona

www.addenda.es

Col·lecció: Atelier AdministratiuDirectors:

Joan Manel Trayter (Catedràtic de Dret administratiu)

Belén Noguera de la Muela (Professora titular de Dret administratiu)

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Gifreu Font, Antoni, 1982- autor

La Implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya. – (Atelier administratiu)Bibliografia. – Text en català, presentació en castellà. – Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret Ambiental 2017ISBN 9788417466220I. Barcelona (Catalunya : Província). Diputació II. Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona III. Títol IV. Col·lecció: Atelier administratiu1. Energia eòlica – Dret i legislació – Catalunya 2. Energia eòlica – Aspectes ambientals – Catalunya 3. Energia eòlica – Política governamental – Catalunya620.93(460.23)(094.5)620.93(460.23):502/504620.93(460.23):338.2

7

Índex

agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

presentación premio Josep Miquel prats Canut a La mejor tesis doctoraL en derecho ambientaL 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

LLista d’abreviatures i acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

presentació i contingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

part primera. preLiminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

1. Introducció: la relació entre les ciències naturals i les ciències jurídiques. El concepte de medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2. L’energia, l’electricitat i el sector elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362.1. La tensió o diferència potencial i la producció d’energia elèctrica . . 40

2.1.1. Les instal·lacions de baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432.1.2. Les instal·lacions d’alta tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

3. LES DIFERENTS TECNOLOGIES ENERGÈTIQUES RENOVABLES . . . . . . . . 473.1. L’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

3.1.1. L’origen de l’energia eòlica: la circulació atmosfèrica. . . . . . . . . . 503.1.1.1. El vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

3.2. Les formes de producció a través de l’energia eòlica: els aerogeneradors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543.2.1. Elements necessaris d’un aerogenerador d’eix horitzontal . . . . . . 573.2.2. El vent com a factor condicionant per a la instal·lació dels

aerogeneradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 603.2.3. L’objectiu, descripció i àmbit d’aplicació de la tecnologia . . . . . . 63

3.2.3.1. La conversió de l’energia eòlica a energia elèctrica . . . 653.2.3.2. L’emplaçament dels aerogeneradors . . . . . . . . . . . . . . . 66

Antoni Gifreu Font

8

part segona. impactes ambientaLs derivats de L’energia, i concretament de La producció d’energia eLèctrica a partir d’energia eòLica . . . . . . . 69

1. L’impacte de la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia eòlica a l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 711.1. La contaminació atmosfèrica, les causes del canvi climàtic del

planeta terra i l’efecte hivernacle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 731.2. El canvi climàtic: compromisos internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 751.3. La protecció ambiental envers la contaminació atmosfèrica . . . . . . . . 781.4. La reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant

la implantació de l’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801.4.1. Efectes concrets: la disminució de la pluja àcida i l’augment

d’ozó estratosfèric i la reducció d’ozó troposfèric . . . . . . . . . . . . 822. L’impacte de la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia eòlica

a la hidrosfera i a la litosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 842.1. Impactes que es produeixen en el sòl durant la construcció dels

parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 842.2. Els residus que es generen durant el funcionament d’un parc eòlic

i més impacte tenen a la hidrosfera i a la litosfera: els olis. . . . . . . 852.2.1. La gestió dels olis usats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

2.3. La incidència dels parcs eòlics en els cultius i fins i tot en la biodiversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

3. L’impacte de la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia eòlica envers els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 893.1. Impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 903.2. Els impactes sobre la població: les interferències electromagnètiques

però sobretot el soroll, potser el pitjor impacte . . . . . . . . . . . . . . . . 923.2.1. L’existència física o psíquica de la malaltia vibroacústica. . . . . . . 943.2.2. La mobilització en contra del soroll: l’exemple a la zona XIV

del Pla Eòlic Valencià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 953.2.3. L’efecte ombra del rotor i la contaminació lumínica de

l’enllumenat dels aerogeneradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 964. Un impacte subjectiu, la percepció del paisatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

4.1. La protecció del paisatge a catalunya envers els parcs eòlics . . . . . . 994.1.1. Els conflictes no resolts entre l’energia eòlica i el paisatge a

Catalunya: la concentració de parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.2. L’avaluació del paisatge com a mètode per reduir els impactes de

l’energia eòlica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1014.3. L’evolució de la tecnologia eòlica provoca una menor afectació

paisatgística dels aerogeneradors, però aquest fet no ha d’anul·lar la necessària compensació econòmica de les poblacions de l’entorn. . . 1034.3.1. El cànon eòlic de Galícia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

9

part tercera. poLÍtiques púbLiques i energies renovabLes. L’energia eòLica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

1. Les polítiques públiques i el desenvolupament sostenible en el marc de l’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

2. Antecedents de la política energètica de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . 1133. La política energètica a favor de les energies renovables a la Unió

Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1164. Polítiques públiques en matèria d’energies renovables a l’Estat espanyol . . 129

4.1. El fet més important de la política energètica espanyola a favor de les energies renovables: l’antic règim especial de generació elèctrica, de l’origen a l’extinció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

5. La política energètica a favor de les energies renovables a Catalunya . . . 145

part quarta. La incidència de L’ordenació deL territori i de L’urbanisme en La pLanificació energètica estataL . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

1. La planificació energètica estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1512. L’ordenació del territori i la seva relació amb la planificació energètica . 158

2.1. Els precedents estatals de la planificació territorial i el seu tractament competencial en la constitució del 1978 . . . . . . . . . . . . . 158

2.2. Els instruments de planejament territorial en la Llei Catalana 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial: els plans territorials sectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1632.2.1. El marc d’aplicació de l’activitat eòlica a Catalunya: el Pla

sectorial del Mapa d’Implantació Ambiental de l’Energia Eòlica a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

2.2.2. L’execució del Mapa d’implantació de l’energia eòlica mitjançant les Zones de Desenvolupament Prioritari . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

3. L’urbanisme i la seva relació amb la planificació energètica: la implantació de parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1703.1. L’urbanisme com a concreció de les previsions generalistes del

planejament territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1703.2. La potestat d’autonormació local mitjançant el planejament

urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1743.3. La planificació urbanística de les infraestructures productores

d’electricitat mitjançant l’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1783.3.1. Els sistemes urbanístics com a tècnica de vertebració i cohesió

del territori definida en el planejament general . . . . . . . . . . . . . 1793.3.2. La implantació de parcs eòlics mitjançant els plans especials

urbanístics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1813.3.2.1. La superació del límit jurisprudencial relatiu a la

impossibilitat de definir sistemes generals a través dels plans especials urbanístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

3.3.2.2. El procediment d’aprovació dels plans especials urbanístics per l’execució d’instal·lacions eòliques . . . . 186

Antoni Gifreu Font

10

part cinquena. eL desenvoLupament de L’energia eòLica a cataLunya . . 189

1. La confecció del mapa eòlic de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1892. La problemàtica política generada per la implantació de l’energia eòlica

a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1923. El primer decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a

Catalunya: el decret 174/2002, d’11 de juny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1973.1. El procediment d’autorització administrativa del Decret 174/2002,

d’11 de juny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1983.2. L’evolució de l’energia eòlica a Catalunya després de l’aprovació

del Decret 174/2002, d’11 de juny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2004. Balanç del desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya en el

període 1990-2005 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2015. L’aprovació del decret 147/2009, de 22 de setembre, i la determinació

de les zones de desenvolupament prioritari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2046. La suspensió del mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a

Catalunya i les «noves» zones de desenvolupament prioritari . . . . . . . . . . 2087. Situació actual de l’energia eòlica a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

part sisena. eL règim jurÍdic de L’energia eòLica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

1. El sistema competencial estatal i autonòmic en matèria d’energies renovables a l’estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2171.1. Les competències de l’estat espanyol en matèria d’energies

renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2171.1.1. Administracions i òrgans de l’Estat espanyol amb funcions

directes sobre les energies renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2221.2. Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria

d’energies renovables. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2241.2.1. Administracions i òrgans de la Generalitat de Catalunya amb

funcions directes sobre les energies renovables . . . . . . . . . . . . . 2282. Introducció a l’avaluació ambiental estratègica de la planificació eòlica

i de l’avaluació d’impacte ambiental dels aerogeneradors terrestres . . . . 2282.1. L’avaluació ambiental estratègica de plans i programes. . . . . . . . . . . 232

2.1.1. L’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya . . . . . . . 233

2.2. L’avaluació d’impacte ambiental de projectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2362.2.1. L’Estudi d’Impacte Ambiental d’un parc eòlic terrestre dins el

procediment d’autorització administrativa d’execució a Catalunya . . 2422.2.1.1. La determinació de l’abast de l’Estudi d’Impacte

Ambiental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2452.2.2. La Declaració d’Impacte Ambiental d’un parc eòlic terrestre

a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2473. La sol·licitud de connexió a la xarxa elèctrica de les instal·lacions

eòliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

11

3.1. El procediment abreujat del reial decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel qual es regula la connexió d’instal·lacions de petita potència, i el procediment general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2533.1.1. El procediment de connexió a la xarxa, en base als documents

d’Iberdrola i Endesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2563.1.1.1. La sol·licitud de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2563.1.1.2. Anàlisi de la sol·licitud, l’ acceptació de condicions

i altres consideracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2583.2. Els peatges de suport que han d’abonar les instal·lacions

d’autoconsum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2583.3. La garantia econòmica de les instal·lacions generadores d’energia

elèctrica d’autoconsum per sol·licitar l’accés a  la  xarxa. . . . . . . . . . . 2604. La declaració d’utilitat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

4.1. La qualificació jurídica del vent i el dret d’aprofitament del vent per part del propietari del terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263

4.2. Els elements indemnitzables en les expropiacions eòliques: la valoració del sòl i la possible valoració del vent . . . . . . . . . . . . . . . 265

4.3. L’últim recurs per permetre l’establiment dels parcs eòlics terrestres: l’expropiació mitjançant la declaració d’utilitat pública . . . . . . . . . . . 267

5. L’autorització administrativa dels parcs eòlics terrestres de competència estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2705.1. Els procediments d’autorització dels parcs eòlics terrestres de

competència estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2725.1.1. L’autorització administrativa prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2745.1.2. L’aprovació del projecte d’execució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2765.1.3. L’autorització d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277

5.2. Els procediments i registres administratius de les instal·lacions eòliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2785.2.1. El Registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia

elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2785.2.2. El Registre de règim retributiu específic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279

6. L’autorització administrativa dels parcs eòlics terrestres de competència de la generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2816.1. L’autorització de les torres de mesurament de vent . . . . . . . . . . . . . 2826.2. Els procediments d’autorització dels parcs eòlics terrestres de

competència de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2836.2.1. La integració de les sol·licituds d’accés i connexió a la xarxa a

l’autorització administrativa prèvia dels parcs eòlics de competència de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284

6.2.2. L’autorització administrativa prèvia dels parcs eòlics inclosos en les Zones de Desenvolupament Prioritari: el concurs de concurrència competitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2856.2.2.1. Les dades de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2876.2.2.2. El Projecte del parc eòlic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287

Antoni Gifreu Font

12

6.2.2.3. L’estudi d’impacte i integració paisatgística . . . . . . . . 2906.2.2.4. La documentació urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290

6.2.3. L’autorització administrativa prèvia dels parcs eòlics inclosos en les Zones de Desenvolupament Prioritari: la resolució del concurs de concurrència competitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291

6.2.4. L’autorització administrativa d’execució dels parcs eòlics: la documentació necessària per l’execució de parcs eòlics. . . . . . . . 2926.2.4.1. La documentació des de la vessant energètica . . . . . . 2936.2.4.2. La documentació des de la vessant medi ambiental . . 2946.2.4.3. La documentació des de la vessant urbanística . . . . . . 2946.2.4.4. La documentació des de la vessant paisatgística . . . . . 295

6.2.5. La tramitació del procediment d’autorització administrativa de construcció o d’execució del parc eòlic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295

6.2.6. L’Autorització Administrativa d’explotació: l’acta de posada en servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298

6.3. L’autorització d’una petita instal·lació eòlica dins una zona compatible o d’implantació condicionada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2996.3.1 El procediment previst als articles 25 a 27 del Decret 147/2009,

de 22 de setembre, per una petita instal·lació eòlica: la sol·licitud d’autorització administrativa de construcció. . . . . . . . . . . . . . . . . 300

6.3.2. El llarg viatge que suposa l’autorització administrativa de construcció d’una petita instal·lació eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . 301

6.4. La tramitació electrònica dels parcs eòlics de competència de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3056.4.1. Formulari de la sol·licitud relativa a instal·lacions de producció

d’energia aplicable a totes les instal·lacions eòliques superiors a 100 kW . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3066.4.1.1. El número RIPRE, l’actual codi PRETOR . . . . . . . . . . . 3066.4.1.2. El número RITSIC, tramitació d’instal·lacions industrials . 3066.4.1.3. Altres consideracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308

6.4.2. Certificat de direcció i acabament d’obra d’instal·lació de producció d’energia elèctrica amb exigència de rendiment o sense. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308

6.4.3. Declaració de les característiques tècniques de la instal·lació. Parcs eòlics; Subgrup b.2.1 (Reial Decret 413/2014) . . . . . . . . . . 309

6.4.4. El justificant d’acompliment del procediment administratiu aplicable a les instal·lacions de producció d’energia elèctrica: la posada en servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309

6.4.5. Altra documentació de Canal Empresa fora el procediment: Memòria anual de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309

7. Introducció al cas específic de l’autoconsum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3107.1. Les diferents tipologies d’instal·lacions d’autoconsum respecte de

la xarxa de distribució elèctrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

13

7.2. El recurs de la generalitat de catalunya davant el tribunal constitucional contra el decret de l’estat d’autoconsum d’energia elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315

part setena. L’energia eòLica i eLs ens LocaLs a cataLunya . . . . . . . . . . 317

1. Les competències locals a l’Estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3181.1. La modificació de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les

bases del règim local, mitjançant la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local . . . . . . . . . 3231.1.1. El paper de les províncies en la reforma de la de la Llei 7/1985,

de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local . . . . . . . . 3281.2. La gestió energètica municipal i les agències locals d’energia. . . . . . 3311.3. Els ens locals i la promoció de la minieòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332

2. La possible participació dels municipis en la normativa reguladora de les instal·lacions eòliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3342.1. L’exigència de llicència urbanística municipal per autoritzar la

construcció de parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3362.2. La participació dels municipis mitjançant informe en el procediment

d’autorització ambiental integrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3372.3. La participació i informació dels municipis en els procediments

previstos al decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338

3. Els ingressos municipals que generen els parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . 3403.1. L’Energia eòlica i la creació o destrucció de llocs de treball . . . . . . 343

4. L’oposició local als parcs eòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345

part vuitena. La situació de L’energia eòLica en L’àmbit internacionaL i eL cas deL nostre veÍ mediterrani: itàLia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349

1. Les principals potències mundials en producció energètica mitjançant l’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3491.1. Repàs dels deu principals països en potència eòlica instal·lada . . . . 351

1.1.1. La República Popular de la Xina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3511.1.2. Els Estats Units d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3521.1.3. La República Federal Alemanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3541.1.4. La República de l’Índia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3571.1.5. L’Estat espanyol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3581.1.6. El Regne Unit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3591.1.7. El Canadà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3601.1.8. La República Francesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3611.1.9. La República Italiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3621.1.10. La República Federal del Brasil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363

1.2. Repàs dels dos països amb més potència eòlica per càpita . . . . . . . 363

1.2.1. El Regne de Dinamarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3641.2.2. El Regne de Suècia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364

1.3. Resum gèneric d’altres països amb una gran contribució a la generació eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365

2. El desplegament de l’energia eòlica a itàlia i concretament a Sardenya. . 3672.1. La relació constitucional entre l’estat i les regions a la república

italiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3672.2. El repartiment de competències pel que fa a la protecció del

medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3702.3. El desplegament de l’energia eòlica en el mercat elèctric italià . . . . 3722.4. La implantació de les instal·lacions d’energia alimentades per la

força del vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3732.4.1. La correcta instal·lació dels parcs eòlics a Itàlia es basa en la

linee guida, i no en els criteris de l’Estat, les regions o els ens locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374

2.4.2. Anàlisi de la Sentència nº 224, any 2012, de la República italiana en nom del poble italià, el Tribunal Constitucional . . . . . . . . . . . 377

2.5. El procediment d’autorització per a les instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de l’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3792.5.1. El procediment d’autorització única . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3812.5.2. El procediment habilitant simplificat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3832.5.3. La comunicació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3832.5.4. El procediment de valoració respecte de la introducció del les

centrals eòliques en el paisatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3832.5.5. La Declaració d’Impacte Ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385

2.6. La instal·lació d’aerogeneradors en zones SIC i ZPS . . . . . . . . . . . . . 3862.7. Les mesures compensatòries per minimitzar els efectes de la

implantació d’instal·lacions d’energia eòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389

concLusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391

bibLiografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 397

15

agraïments

Aquest llibre no hauria estat possible sense la guia del meu mentor, el Doctor Josep Ramon Fuentes, i del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili; la visió de la meva germana Judith; les correccions de la meva germana Georgina; el disseny del meu cosí Enric i l’ajuda i paciència de la resta de la meva família, perquè al final, tot queda a casa.

Feliç de rebre el Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral no publi-cada en Dret Ambiental 2017, i de poder-vos fer arribar les meves reflexions.

Figueres, 30 de maig de 2018

17

presentación premio Josep Miquel prats Canut a La mejor tesis doctoraL en derecho ambientaL 2017

Sirvan estas breves líneas para introducir el Premio Josep Miquel Prats Canut a la mejor tesis doctoral en derecho ambiental.

Miquel Prats (1956-2003), a quien conocí por compartir nuestros estudios de Derecho y nuestro compromiso con las libertades, se licenció en la Universidad de Barcelona en 1980 y, posteriormente, en 1986, se doctoró en la misma universidad, con una de las primeras tesis doctorales sobre la protección penal del medio ambien-te. Fue profesor de Derecho Penal en el Estudio General de Lleida, entonces una delegación de la Universitat de Barcelona, a la que regresó y donde ganó la plaza de profesor titular de Derecho Penal, siendo también jefe de estudios de su Instituto de Criminología.

Se incorporó a la Universitat Rovira i Virgili, en 1995. Allí fue elegido decano de la Facultad de Ciencias Jurídicas cargo que ejerció, con un gran compromiso institu-cional, desde 1995 a 2000. Allí también accedió a la condición de Catedrático de Derecho Penal en 1998. Formó parte del núcleo de profesores del Departamento de Derecho Público impulsores de los estudios de derecho ambiental y fue director del Máster en Derecho Ambiental iniciado el curso 2002-2003. Y desde su posición de decano siempre impulsó esta especialización. Además de un gran investigador, Miquel Prats fue un excelente docente que disfrutaba enormemente de su profesión como lo acredita su participación en continuos experimentos formativos, como la primera clínica jurídica puesta en marcha en España en 2002 (Derecho y prisión) o las clases impartidas a dos voces del Practicum que tuve el privilegio de compartir con él en esos inicios de los años 2000.

Estos datos, unidos a un perfil humano caracterizado por la cordialidad y el buen humor y el gusto por la conversación, explican la huella imborrable dejada por Miquel Prats entre quienes fueron sus alumnos y quienes fuimos sus compañeros y amigos.

Antoni Gifreu Font

18

La Universitat Rovira i Virgili fue la primera universidad española en incluir una asignatura obligatoria de «derecho ambiental» en la enseñanza de derecho, ya en 1992. En 2006 se creó el Máster Universitario en Derecho Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, que se configura como el único máster oficial en derecho ambiental actualmen-te existente en Cataluña acreditado por la Agencia para la Calidad del Sistema Univer-sitario de Catalunya y el único de 120 créditos que se imparte en España sobre esta materia. El Master forma parte de la actividad de Centro de Estudios de Derecho Am-biental de Tarragona (CEDAT), creado en 2007, con el apoyo del Ayuntamiento de Ta-rragona (www.cedat.cat). La Universitat ofrece actualmente unos estudios especializados en derecho del medio ambiente y se ha convertido en un punto de referencia nacional e internacional, como lugar de formación de especialistas en derecho ambiental.

En 2015 se firmó un convenio de colaboración entre la Diputación de Barcelona y la Universitat Rovira i Virgili en temas de derecho ambiental. La Diputación de Bar-celona ha sido pionera en el ámbito medioambiental. Así, ha llevado a cabo acciones innovadoras para crear una nueva política energética y acciones en el ámbito de la eficiencia energética con diversos municipios. Uno de los ámbitos de actuación de la Diputación es la aplicación de políticas de sostenibilidad en el medio ambiente. Su actuación se desarrolla a través de diferentes líneas de trabajo, participando en pro-yectos europeos y estudios, en la divulgación y en la sensibilización, todo en un marco que pretende desarrollar y poner al alcance de los municipios instrumentos de carác-ter técnico y económico. Es también una de las líneas estratégicas del Plan de Manda-to. Esta participación se realiza en todos los ámbitos y niveles, llevando a los munici-pios a proyectos europeos, cumbres y a la coordinación de políticas transversales. Este interés en la materia ambiental es el que ha hecho que, en 2015, la Diputación de Barcelona firmase un convenio con la Universidad Rovira i Virgili, impulsora de la docencia y la investigación en materia de derecho ambiental. En este convenio, por un lado, se previó la colaboración de la Diputación en el otorgamiento de becas para dos estudiantes del Master Universitario en Derecho ambiental y, por otro, se decidió crear el Premio Josep Miquel Prats Canut a la mejor tesis doctoral en derecho ambien-tal defendida en las universidades españolas. Este convenio se desarrolló mediante adendas anuales en 2016 y 2017, que diferenció el otorgamiento de dos premios para el año 2017: un premio a la mejor tesis doctoral en derecho ambiental ya publicada o aceptada para su publicación por alguna editorial, y otro premio a la mejor tesis doctoral no publicada, ni aceptada para su publicación por ninguna editorial. En el segundo caso el premio consiste en la publicación de la tesis. Esta es, precisamente, la publicación de la tesis premiada, en la tercera edición de este premio.

Este premio supone una contribución a la visibilidad de una rama del derecho en constante evolución y transformación, y también un impulso muy importante a la docencia y a la investigación en este ámbito que se desarrolla en Catalunya, singu-larmente a través de la Universitat Rovira i Virgili. Y no habría sido posible sin la generosa contribución de la Diputación de Barcelona.

Antoni PIgRAu SOLé

Catedrático de Derecho internacional públicoDirector del CEDAT

Universitat Rovira i Virgili

19

LLista d’abreviatures i acrònims

AAE Avaluació Ambiental Estratègica AEE Associació Empresarial Eòlica AEEG Autorità per l’Energia Elettrica il Gas e il sistema idricoAEER-APPA Asociación de Empresas de Energías Renovables AESA Agencia Estatal de Seguridad AéreaAIA Avaluació d’Impacte Ambiental AMEC Associació de Municipis Eòlics de CatalunyaBOA Boletín Oficial de AragónBOE Bolletí Oficial de l’EstatBOIB Butlletí Oficial de les Illes BalearsBOPA Boletín Oficial del Principado de AsturiasCCAA Comunitat AutònomaCECA Comunitat Europea del Carbó i l’Acer CE Constitució Espanyola CEE Comunitat Econòmica Europea CIL Codi d’Instal·lació de producció a efectes de LiquidacióCIP Programa marc per a la innovació i la competitivitat 2007-2013 CiU Convergència i UnióCNE Comisión Nacional de la EnergíaCNMC Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia Cost. Constitució Italiana COR Certificats d’Obligació de Renovables CRC Catàleg de Residus de CatalunyaCREB Clean Renewable Energy BondsCUPS Codi Universal de Punt de Subministrament DIA Declaració d’Impacte Ambiental

Antoni Gifreu Font

20

DGEMSI Direcció General d’Energia i Minies i Seguretat IndustrialDOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOCV Diari Oficial de la Comunitat ValencianaDOG Diario Oficial de Galicia EAC Estatut d’Autonomia de CatalunyaECU European Currency UnitEEG Erneuebare Energien Gesetz EòlicCat Associació Eòlica de Catalunya EIA Estudi d’Impacte AmbientalERC Esquerra Republicana de CatalunyaEREN Ens Regional de l’Energia de Castella i LleóEWEA European Wind Energy AssociationEWI European Wind Initiative EU ETS EU Emissions Trading System EURATOM Comunitat Europea de l’Energia Atòmica FAO Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i

l’Agricultura FIT Feed-In Tarif GEH Gasos d’Efecte Hivernacle GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp I + i Investigació i innovació IAE Impost d’Activitats Econòmiques IBICE Impost de Béns Immobles de Característiques EspecialsICAEN Institut Català d’EnergiaICIO Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres ICO Instituto de Crédito OficialICV Iniciativa per Catalunya Verds IDAE Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía IPCC Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ITC-BT Instrucció Tècnica Complementària de Baixa TensióLEF Llei d’Expropiació Forçosa, 16 de desembre de 1954LES Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia SostenibleLIC Lloc d’Interès ComunitariLPCAA Llei 20/2009, de 4 de desembre, de Prevenció i Control Ambiental

de les Activitats LRSAL Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat

de l’Administració Local LRBRL Llei 7/1985, de 2 de abril, Llei Reguladora de les Bases del Règim

Local LSE Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

21

NIWE National Institute of Wind Energy OGE Oficina de Gestió EmpresarialOMM Organització Meteorològica Mundial OR Obligació de Renovables PANER Plan de Acción Nacional de Energías Renovables 2011-2020PAS Procediment d’Autorització SimplificatPECAC Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020PEIN Pla d’Espais d’Interès NaturalPEU Pla Especial UrbanísticPFER Plan de Fomento de Energías RenovablesPIB Producte Interior BrutPIME Petita i Mitjana EmpresaPNUMA Programa de les Nacions Unides per al Medi AmbientPORN Pla d’Ordenació dels Recursos NaturalsPOUM Pla d’Ordenació Urbanística Municipal PPE Programmation Pluriannuelle de l’énergiePRIE Pla Regulador comunal i Intercomunal per la implantació

d’Instal·lacions EòliquesPSC Partir dels Socialistes de CatalunyaPSOE Partido Socialista Obrero EspañolPTC Wind Production Tax CreditRCDE UE Règim de Comerç de Drets d’Emissió de la UE REA Renewable Energy ApprovalREBT Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió REE Red Eléctrica Española REGIS Renewable Energies Geographical Information SystemREPE Registre de Productors d’Energía Eléctrica en Règim Especial RIPRE Registre d’Instal·lacions de Producció d’energia elèctrica en Règim

EspecialRITSIC Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de

Catalunya RLU Reglament de la Llei d’UrbanismeSET-Pla Pla Estratègic de Tecnologia EnergèticaSIC Siti di Importanza ComunitariaSICILIA Sistema de liquidació per gestionar la facturació d’energia SIG Sistema Integrat de Gestió TAR Tribunal Administratiu Regional TEP Tones Equivalents de Petroli TFUE Tractat de Funcionament de la Unió EuropeaTJUE Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Antoni Gifreu Font

22

TSJ Tribunal Superior de JustíciaTUR Tarifa d’Últim RecursTRLU Text Refós de la Llei d’UrbanismeUE Unió Europea VIA Avaluació d’Impacte Ambiental ZEPA Zona d’Especial Protecció per a les AusZDP Zones de Desenvolupament Prioritari ZPS Zone di Protezione SpecialeZSC Zone Speciali di Conservazione

AbreviAtures

p. pàginapp. pàgines nº número SI Sistema Internacional [] concentracióºC graus CelsiusdB(A) DecibelsAT Alta Tensió BT Baixa Tensió MT Mitja Tensió Kv kilovolt kW kilowattMW megawattpH ions d’hidrogenRD Reial DecretFJ. Fonaments Jurídics$ Dolars€ Euros

Gasos

CH4 metà CO2 diòxid de carboniHFC hidrofluorocarboniHNO3 àcid nítric H2CO3 àcid carbònic

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

23

H2O aiguaH2SO4 àcid sulfúric NO òxid de nitrogenNOx òxids de nitrogenN2O òxid nitrósPFC perfluorocarboniSF6 hexafluorur de sofre SO2 diòxid de sofre

25

presentació i contingut

L’energia solar arriba a la Terra escalfant masses d’aire i de terra. Això produeix una diferència potencial entre unes masses d’aire calentes i altres masses més fredes, cosa que provoca un desplaçament d’aquestes, transformant l’energia tèrmica del Sol en energia eòlica. Per aprofitar l’energia continguda en aquestes masses d’aire s’uti-litzen els aerogeneradors, unes màquines que converteixen l’energia del vent en energia mecànica mitjançant el gir d’un rotor, per posteriorment convertir-la en ener-gia elèctrica. La clau per moure el rotor, o el que és el mateix, perquè les pales girin, és crear una pressió més baixa a la part superior de la pala mitjançant la seva curva-tura, fent que l’aire que passa per sobre la pala recorri més distància que l’aire que passa per sota, el que succiona la pala cap amunt.

La raó per la qual vaig escollir estudiar la implantació de l’energia eòlica es re-munta a la meva infància, quan des del terrat de casa meva, a poc més de 20 km de distància podia intuir uns grans molins de vent situats a la Costa Brava, entre Roses i Cadaqués. Anys més tard, quan treballava al Servei de Prevenció d’Incendis, pujàvem fins als molins, des d’on hi ha una excel·lent panoràmica de l’Alt Empordà. Per què aquí? —se sentia dir. Ompliran la serra de molins? Que lleig! El parc eòlic no era bonic, feia soroll i estava situat en una zona protegida, raó per la qual el 2007 va ser desmantellat. Aquest fet i la paralització del desenvolupament eòlic el 2010 gràcies a les reclamacions judicials d’una entitat empordanesa de defensa ambiental em va portar a escriure el meu treball de fi de màster en dret ambiental, cursar el programa de doctorat per analitzar els aspectes tècnics i jurídics de la implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya i finalment escriure aquest llibre.

L’empresa era complicada. Com un ambientòleg pot atrevir-se a investigar temes jurídics sense defallir en l’intent? En aquest punt, una sèrie d’autors m’empenyien cap a la meva meta. Així, CASTELL DAuDí creu que el jurista, a l’hora d’elaborar una norma que se sustenti en les matèries que li són desconegudes, necessita el concurs d’ex-perts científics que li facin comprendre la importància d’estructurar una regulació sobre determinats paràmetres. Per la seva banda, SALINAS ALCEgA exposa que la mis-sió dels especialistes en l’àmbit de les energies renovables és analitzar la realitat social, ambiental i econòmica perquè el jurista creï un règim jurídic que ordeni les energies renovables. En aquest sentit, el valor científic i acadèmic de l’anàlisi dels

Antoni Gifreu Font

26

aspectes tècnics i jurídics de la implantació de l’energia eòlica és analitzar la realitat catalana amb l’objectiu que el jurista creï un règim jurídic que ordeni l’energia eòlica al nostre país, tenint en compte la intervenció del component científic i l’evolució de la tècnica.

Com acabo d’exposar, tinc un gran interès per aquest tema, però no és menys cert que també ho és per la societat. Per aquest motiu, la Unió Europea està avançant cap a una transició que ens porti de la producció energètica mitjançant les energies fòssils a la producció mitjançant fonts renovables. Així, es vol aconseguir que les generacions futures disposin d’una millor independència energètica, i d’un ambient més favorable per al desenvolupament humà i menys amenaçat pel canvi climàtic, un pas més cap un model més sostenible, que tanmateix no està exempt de contradicci-ons, una lluita entre l’activitat humana i el respecte al medi ambient en un planeta únic, finit i limitat, on els recursos són cada dia més inaccessibles i on el preu de l’electricitat tendeix a disparar-se. A Catalunya, aquets compromisos internacionals s’han vist definits a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, amb l’objectiu d’aconseguir reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la tran-sició cap a una economia baixa en carboni.1 De fet, l’article 19.5 d’aquesta llei fa vàlid aquest llibre, ja que insta al Govern a modificar la legislació per tal d’agilitzar la tramitació de la implantació de parcs eòlics.

L’objectiu d’aquest llibre és conèixer quins són els principals problemes que pre-senta la implantació de l’energia eòlica terrestre, i proposar solucions per assolir-ne un desenvolupament raonable. I per aconseguir-ho cal conèixer com s’han desenvolu-pat les polítiques públiques en aquest sector i per què han canviat; analitzar els im-pactes positius i negatius de la producció energètica mitjançant l’energia eòlica envers l’ocupació de sòl, el soroll, l’efecte ombra, l’avifauna, el canvi climàtic, la disminució del CO2, i el paisatge, entre d’altres; saber com funciona i en què es basa el procedi-ment d’autorització de parcs eòlics a Catalunya, començant pel procediment d’autorit-zació prèvia i el concurs de concurrència competitiva a les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) que integra les sol·licituds d’accés i connexió a la xarxa, l’autorització administrativa per executar el parc eòlic vista la Declaració d’Impacte Ambiental, l’aprovació d’un pla especial urbanístic, l’informe d’impacte i integració paisatgística, i si s’escau, la declaració d’utilitat pública i el procediment d’expropiació o negociació i, finalment, l’autorització administrativa d’explotació una vegada s’ha construït el parc eòlic. En altres paraules, el procediment d’autorització d’un parc eòlic consta d’una fase prèvia en què el promotor adquireix el dret a construir el parc, una fase d’execu-ció en què acredita aquest dret envers els aspectes mediambientals i urbanístics i el construeix, i finalment una fase d’explotació en què s’autoritza allò que s’ha construït. També cal conèixer en què es basa l’autorització d’una petita instal·lació eòlica dins una zona compatible o d’implantació condicionada, és a dir, si el projecte s’ha de sotmetre al procediment de Declaració d’Impacte Ambiental, tramitació prevista també per als parcs eòlics en els articles del 10 al 14 del Decret 147/2009, de 22 de setembre, o bé si n’està exempta, procediment administratiu regulat pels articles del 25 al 27 del

1. El 21 de març de 2018 a Madrid, la llei va superar el Recurs d’inconstitucionalitat núme-ro 5334-2017, contra determinats preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, excepte l’article 19.4, referent al fracking.

La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya

27

Decret 147/2009, de 22 de setembre; entendre en què es basa la contestació social envers aquestes infraestructures, la problemàtica de la creació de llocs de treball i els ingressos que generen.

Així doncs, en el marc del pacte per al període 2017 al 2050 per la Transició Energètica de Catalunya, un model energètic basat al 100% en les energies renovables, aquest llibre exposa la hipòtesi que els quatre principals factors que més influeixen en la implantació de la energia eòlica són:

1. Un canvi del règim econòmic per l’energia eòlica de caràcter retroactiu, lluny de la primera etapa de l’aprofitament elèctric de l’energia del vent durant la primera crisi del petroli i d’aquella promoció estatal a les energies renovables mitjançant la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, que va impulsar les energies renovables amb una potència inferior a 50 MW, mitjançant el règim especial, amb l’objectiu de garantir-ne el desenvolupament per motius mediambientals i de política energètica. Fins al punt que el 2006 l’Estat espanyol va ser el segon productor mun-dial d’energia elèctrica eòlica, però que a partir del 2009, a causa de l’èxit de les polítiques governamentals, la tendència expansiva de les tecnologies renovables va posar en perill la sostenibilitat del sistema elèctric i, per tant, va començar el retrocés de l’impuls de les energies renovables. Així l’aprovació del Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, sumada a l’entrada en vigor, l’1 de gener de 2013, d’un impost sobre els beneficis de la generació elèctrica, va suposar l’aturada immediata de les inversi-ons en noves centrals eòliques. Actualment, les energies renovables tenen un règim retributiu basat en una retribució específica a cada empresa eficient i ben gestionada que no és mai superior als costos, i que dona una rendibilitat raonable.

— La cerca de l’equilibri entre la reducció de gasos d’efecte hivernacle, l’afecta-ció sobre el paisatge i els éssers vius. Un intent de no menystenir els interes-sos de les àrees territorials que suporten i sostenen la implantació de parcs eòlics i, per tant, són mereixedores d’una compensació. En aquest estudi proposo la creació d’un tribut ambiental d’àmbit català que veti la concentra-ció excessiva de parcs eòlics en una determinada zona i que reguli per llei les compensacions que han de rebre els municipis per així evitar els greuges comparatius entre aquests, i que en essència gravi la contaminació paisatgís-tica per estimular i promoure la incorporació de noves tecnologies en els aerogeneradors per aconseguir una reducció del seu nombre. Per tant, seria convenient preveure unes compensacions pels ens locals derivades de l’afec-tació negativa dels parcs eòlics a la zona.

— La necessitat d’introduir canvis essencials en el procediment d’autorització vinculats als parcs eòlics i a la mini eòlica. En aquest sentit, s’hauria d’integrar en el procediment d’autorització la llicència municipal per autoritzar la cons-trucció d’un parc eòlic i la part privada de la línia elèctrica d’evacuació d’ener-gia. Pel que fa a la minieòlica, s’hauria de dissenyar un procediment indepen-dent a través de comunicació simple, que permetria apostar per l’energia eòlica com a mètode per reduir la despesa energètica dels ajuntaments.

— Un menysteniment de la participació local representada en primera instància pels ens locals. Així, amb el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de

Antoni Gifreu Font

28

parcs eòlics, els ens locals van ser apartats de la presa de decisions, la qual cosa significa que la participació local representada a primera instància pels ajuntaments es va veure afectada. Tanmateix, aquest fet no és exclusiu de Catalunya: per exemple, a Itàlia la marginació a què les autoritats locals han estat sotmeses en els processos de presa de decisions ha generat una forta oposició local als parcs eòlics.

L’última aportació d’aquest estudi és la referencia als principals països generadors d’electricitat mitjançant l’energia eòlica, amb un especial èmfasi al desplegament de l’energia eòlica a la República italiana i concretament a la regió especial de Sardenya. Aquest país disposa de tres tipus d’autoritzacions: en primer lloc, l’autorització única per a instal·lacions amb una potència superior a 60 kW, analitzada a la Conferenza di servizi, per examinar els interessos públics de cada administració respecte de les seves atribucions mitjançant un procediment únic; en segon lloc, el procediment ha-bilitant simplificat per a instal·lacions amb una potènciainferior a 60 kW ampliable via regional fins a 1 MW, que es tramita a l’Ajuntament per mitjà de silenci adminis-tratiu positiu; i en tercer lloc hi ha la comunicació relativa a l’activitat d’edificació lliure per als generadors eòlics individuals instal·lats als sostres dels edificis amb una alçada total no superior a 1,5 metres i un diàmetre no superior a 1 metre, en què no s’ha d’esperar trenta dies per començar els treballs mitjançant un avís d’inici de les obres.

En definitiva, el meu estudi pretén orientar cap on ha d’anar un nou model d’au-torització administrativa de parcs eòlics, ja que un concurs de concurrència competi-tiva per instal·lar una sèrie de megawatts en un territori concret és útil quan hi ha una allau de promotors; tanmateix en la situació actual de subhastes estatals de po-tència, el sistema de lliure establiment és més útil per instal·lar els megawatts sub-hastats. També vol servir com a altaveu per posar en relleu la importància d’un procediment independent per la mini eòlica a través de comunicació simple, i pel lector en general ha de servir per fer entendre que la producció energètica mitjançant l’energia eòlica és necessària en el model productiu i social actual, ja que sense l’energia que produeixen aquestes fonts no seria possible augmentar la qualitat de vida i el desenvolupament social i econòmic que ens ofereix l’actual Estat de benes-tar. Així doncs, aquest estudi pretén donar a conèixer el fet eòlic a Catalunya, amb l’objectiu d’avançar cap a una implantació eòlica més justa i sostenible.