NEM - Normes Europees Modelisme

Union Européenne des Modélistes Ferroviaires et Amis des Chemins de FerVerband der Modelleisenbahner und Eisenbahnfreunde Europas (MOROP)

Unió Europea de Modelistes Ferroviaris i Amics del Ferrocarril

Seu social a Berna (Suïssa) Fundada al 1954

NEMNormes Europees de Modelisme

Versió oficial de la FCAF© MOROP

FEDERACIÓ CATALANA D’AMICS DEL FERROCARRILApartat de Correus 130. E 08950 Esplugues de Llobregat (Barcelona)

http://www.fcaf.cat adreça electrònica : federació@fcaf.cat

http://www.fcaf.cat/

Normes Europees de ModelismeLlistat de normes vigents

- Edició Catalana -Situació : 1 de gener del 2012 (14122011)

NEM

Pàgina 1 de 3N = Norma de compliment obligat, R = Recomanació, D = Documentació

Les NEM seguides de una lletra (1) de país, només afecten a aquest país .

NEM 001 Introducció a les NEM D Edició 1983 NEM 002 Reglament per a l'elaboració de les NEM N Edició 2010NEM 002 Reglament per a l'elaboració de les NEM – Layout Edició 2010NEM 003 Reglament per a la difusió de les normes NEM vigents D Edició 2010NEM 004 Etiqueta MOROP N Edició 2010 Annex 1 a la NEM 004 Etiqueta MOROP N Edició 2010 Annex 2 a la NEM 004 Etiqueta MOROP N Edició 2010NEM 006 Símbols de característiques per als models a escala R Edició 2010NEM 010 Escales, factors de reducció i amples de via N Edició 2011

NEM 102 Gàlib de lliure circulació en via recta N Edició 2003NEM 103 Gàlib de lliure circulació en corbes N Edició 2004 Annex 1 per a les NEM 102/103, gàlib per a l'escala H0 D Edició 1984NEM 104 Gàlib de lliure circulació per a les vies estretes R Edició 2007NEM 105 Perfil dels túnels per a via normal R Edició 1987NEM 110 Vies i desviaments, cotes de guiat N Edició 2009NEM 110G Vies i desviaments per a grans escales i trens de jardí - cotes de guiat N Edició 2011NEM 111 Radis mínims de corbes R Edició 1989NEM 112 Entrevies R Edició 2004NEM 113 Corbes d'enllaç R Edició 2007NEM 114 Peraltat en corba R Edició 2007NEM 120 Perfils de carrils i brides d'unió R Edició 2010NEM 121 Cremalleres R Edició 2005NEM 122 Secció transversal de la via “vies normals” R Edició 1989NEM 123 Secció transversal de la via “vies estretes” R Edició 2005NEM 124 Desviaments i encreuaments de cor fix N Edició 2010NEM 127 Doble cor fix dels encreuaments rectes N Edició 2010

NEM 201 Alçada de la catenària N Edició 2005NEM 202 Explotació per catenària. Pantògrafs N Edició 2005

NEM 301 Gàlib del material mòbil N Edició 2003NEM 302 Massa dels vehicles R Edició 2007NEM 303 Topalls N Edició 2006NEM 304 Dispositius d'intercirculació - Rufes, bordons de goma R Edició 2009NEM 306 Plaques d'itinerari - Suspensió R Edició 2007NEM 310 Eix, cotes de guiat N Edició 2009NEM 310G Eix per a grans escales i trens de jardí – cotes de guiat N Edició 2010Full annex 0 a les NEM 110/310/311 – Principis de guiat en els cors D Edició 2009Full annex 2 a les NEM 110/310/311 – Galga per a roda i via de 9 mm. D Edició 2009Full annex 3 a les NEM 110/310/311 – Galga per a roda i via de 12 mm. D Edició 2009Full annex 4 a les NEM 110/310/311 – Galga per a roda i via de 16,5 mm. D Edició 2009Full annex 6 a les NEM 110/310/311 – Galga per a roda i via de 32 mm. D Edició 2009NEM 311 Perfil de la roda R Edició 2009NEM 311G Perfil de roda per a grans escales i trens de jardí R Edició 2010NEM 313 Eix de caixa i espiga per a material remolcat R Edició 2009NEM 314 Eix cònic per a material remolcat (30112009) R Edició 2006NEM 340 Eixos i via per a sistemes especials D Edició 2008NEM 351 Enganxalls – generalitats, terminologia D Edició 1994NEM 352 Dispositius d'enganxall curt R Edició 1986NEM 355 Caixa per a caps d'enganxalls intercanviables d'escala N R Edició 1994NEM 356 Enganxall unificat per a escala N N Edició 1994NEM 357 Timó de caixa d'enganxall per a escala N. R Edició 1994

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar-ne un exemplar al president

Llistat de normes vigents – Situació a 1 de gener de 2012 - Pàgina 2 de 3

NEM 358 Caixa per a caps d'enganxalls intercanviables d'escala TT R Edició 1997NEM 359 Cap d'enganxall per a escala TT R Edició 2007NEM 360 Enganxall normalitzat per a escala H0 N Edició 1994NEM 362 Caixa per a caps d'enganxalls intercanviables N Edició 2004NEM 363 Caixa per a caps intercanviables H0, en caso de manca d'espai N Edició 2010NEM 365 Cap d'enganxall per a escala 0 (zero) R Edició 2007NEM 370 Obertura pel ganxo de tracció amb cargol funcional (en preparació) N Edició 2000NEM 380 Elements de fixació per a contenidors i caixes mòbils R Edició 2000 NEM 600 Control de circuits en miniatura - Principis generals D Edició 2007NEM 601 Control de circuits en miniatura - Sistema, principis, estructura R Edició 2006NEM 602 Control de circuits en miniatura, símbols, pictogrames, indicadors R Edició 2007NEM 603 Control dels circuits, senyals de control, definicions, codis de localització R Edició 2007NEM 604 Conductors, seccions, longitud dels conductors R Edició 2007NEM 605 Fils conductors, codis de colors R Edició 2001NEM 606 Control de circuits en miniatura, exigències funcionals R Edició 2011NEM 609 Recomanacions per a la seguretat de les instal·lacions elèctriques R Edició 2010

Full annex a la NEM 609. recomanacions per la seguretat de lesinstal·lacions elèctriques. “Chekliste” R Edició 2010

NEM 609CHFull addicional a la NEM 609 per a Suïssa D Edició 2002NEM 611 Alimentació elèctrica de les instal·lacions fixes N Edició 1982NEM 620 Captació i distribució del corrent de tracció D Edició 1983NEM 621 Captació del corrent de tracció per a “2 carrils” amb i sense catenària N Edició 1981NEM 624 Valor elèctric - eixos N Edició 1997NEM 625 Valor elèctric – eixos i via R Edició 1997NEM 630 Alimentació amb corrent continu – Característiques elèctriques N Edició 1982NEM 631 Alimentació – Sentit de marxa i sentit de circulació en sistema 2 c. N Edició 1985NEM 640 Alimentació amb corrent altern – Característiques elèctriques N Edició 1988NEM 645 Corrent altern - explotació amb conductor central N Edició 1990NEM 650 Interfície elèctrica per a vehicles motors a escala R Edició 2007NEM 651 Interfície elèctrica – Versió petita (S) R Edició 2007NEM 652 Interfície elèctrica - Versió mitjana, dues files (M) R Edició 2007NEM 654 Interfície elèctrica – Versió gran (L) R Edició 2007NEM 655 Interfície elèctrica – Caixa d'enganxall H0 NEM 362 R Edició 2003NEM 656 Interfície elèctrica – Caixa d'enganxall H0 (disposició exterior) R Edició 2007NEM 657 Interfície elèctrica - Accessoris R Edició 2001NEM 658 Interfície elèctrica – Estàndard PluX 8 / 12 / 16 / 22 R Edició 2011NEM 659 Interfície estesa per vehicles R Edició 2008NEM 660 Interfície elèctrica per a 21 MTC R Edició 2011NEM 661 Velocitat màxima dels vehicles motors a escala R Edició 2011NEM 662 Interfície elèctrica Next 18 R Edició 2011NEM 670 Sistema digital DCC, representació del bit N Edició 2005NEM 671 Sistema digital DCC, paquets de dades bàsiques N Edició 2007NEM 680 Sistema digital DCC SX - representació del bit D Edició 2006NEM 681 Sistema digital DCC SX - paquet de dades, explotació D Edició 2007NEM 691 Interfície elèctrica per agulles R Edició 2011NEM 692 Interfície elèctrica per senyals R Edició 2011

NEM 800 Èpoques del ferrocarril R Edició 2007NEM 801 A Èpoques del ferrocarril a Austria - 1) R Edició 2003NEM 802 B Èpoques del ferrocarril a Bèlgica R Edició 2003NEM 803 BG Èpoques del ferrocarril a Bulgària -1) D Edició 1992NEM 804 CH Èpoques del ferrocarril a Suïssa R Edició 2009NEM 806 D Èpoques del ferrocarril a Alemanya -1) R Edició 2003NEM 808 DK Èpoques del ferrocarril a Dinamarca -1) D Edició 1996NEM 809 E Èpoques del ferrocarril a Espanya R Edició 2010NEM 810 F Èpoques del ferrocarril a França R Edició 2010NEM 813 H Èpoques del ferrocarril a Hongria – 1) R Edició 2007NEM 818 NL Èpoques del ferrocarril a Holanda -1) D Edició 2009NEM 825 PL Èpoques del ferrocarril a Polònia -1) D Edició 2007

(*) - Codi internacional per als vehicles automòbils 1 – Únicament en llengua alemanya.


Llistat de normes vigents – Situació a 1 de gener de 2012 - Pàgina 3 de 3

NEM 900 Las instal·lacions modulars, generalitats R Edició 2008NEM 908 D Interfície elèctrica per a els mòduls R

Edició 1997NEM 909 D Mòdul d'adaptació (només per a Alemanya) R Edició 2008NEM 913 F Circuits modulars a escala N – AFAN R Edició 2009NEM 916 F Circuits modulars a escala Nm – AFAN i GEMME R Edició 2009NEM 933/1 CH Instal·lacions modulars - SWISSMODUL H0 D Edició 1992NEM 933/2 CH Instal·lacions modulares - MAS 60 H0 D Edició 1992NEM 943 F Circuit modular escala H0 FFMF (Clàssic) D Edició 2010NEM 962 F Circuit modular escala 0 - CDZ D Edició 2010


Normes Europees de Modelisme

Introducció a les NEM

NEM

001Pàgina 1 de 2

Documentació Edició 1983

1. Orígens de les normesEn el passat, els articles produïts pels fabricants de trens en miniatura a Europa eren molt diferents sota molts conceptes, per diferents raons i tendint al desordre, en el qual cadascú seguia la seva evolució. Això no era cap inconvenient greu, en tant que cada empresa oferia en bloc tot allò necessari pel muntatge d'un circuit a escala. En aquesta situació de vedats, la indústria no veia cap interès en la unificació.

És a partir de 1950 que l'expansió de la pràctica del modelisme ferroviari menà a l'aparició d'una bona quantitat d'empreses, que posaren al mercat games diversificades de material rodant, material de vies, d'accessoris i peces de recanvi. A partir d'aquest moment l'absència d'unitat, tant a nivell d'escales, de galgues, de sistemes elèctrics, d'enganxalls, així com de les cotes de la via i de l'eix, se'n ressentí, amb totes les seves frustracions.

Això fou el que portà les associacions d'amics del modelisme ferroviari, creades mentrestant en els seus àmbits nacionals, a unir-se en el 1954 en la Unió MOROP (originalment “Unió europea de modelistes ferroviaris i d'amics del ferrocarril”) en el que l'objectiu primer i essencial fou el d'elaborar les “Normes Europees de Modelisme ferroviari” (NEM), tasca presa a càrrec la “Comissió Tècnica (CT) constituïda a aquest efecte, la que, per agregacions i revisions prossegueix l'adaptació d'aquest conjunt normatiu d'acord amb l'evolució de la tècnica.

2. Bases teòriques de les NEMD'ençà la creació del MOROP, el cos de les normes bàsiques, referides a les escales de reducció, les cotes de via i eix, els principis elèctrics, va poder ser posat a punt en poc temps. Fou possible en aquest treball poder pouar en part dels treballs efectuats per algunes associacions nacionals (normes MONO, NORMAT, entre altres). Havent analitzat les normes ja existents, com les NMRA americanes i les BRMSB britàniques, es va poder constatar que tenien orígens totalment empírics i que oferien, en les diferents escales, condicions molt diferents pel que fa a la relació entre seguretat funcional de circulació i proporcionalment de la roda i el carril (aquestes normes americanes i britàniques no responien d'altra banda a les característiques del context ferroviari continental europeu).

Aquestes consideracions van conduir a fer el disseny d'un diagrama fent correspondre als amples de via (portats a les abscisses) els factors de reducció (a les ordenades) propis dels diferents paràmetres. El recurs d'un sistema de “doble logaritme” dels eixos de les coordenades, distribuint a la dreta els punts representatius d'una relació uniforme dels diferents amples de via aportats, ha permès un reconeixement segur de les dispersions a corregir i la selecció ajustada d'algunes relacions de referència: d'entrada la “relació de base” (RB) de l'ample de via model en relació a l'ample de via prototipus, després les relacions especials de certs elements o peces que per una seguretat equivalent o per altres raons, s'han de sobredimensionar en especial quan l'escala es molt petita: el gruix de la roda i del carril (SM1) així com la pestanya (SM2). Un RS3, destinat a contenir la tendència a la sobre dimensió dels xassís del material, que s'ha fet servir durant temps per alguns fabricants de material H0, i que avui només té raó de ser per l'escala 0 (materials construïts amb factor de reducció 1:43,5).

© MOROP – FCAF. La reproducció,àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

NEM 001 – Edició 1983 – Pàgina 2 de 2

Les normes elaborades i coordinades a partir d'aquests principis procuren en modelisme ferroviari unes condicions de seguretat funcional gairebé equivalent per a totes les escales. Les cotes dels diferents elements han estat triades amb la doble preocupació, no solament de respondre als desitjos dels modelistes, si no també a les condicions de la fabricació industrial. A les escales practicades als orígens 1, 0, S, H0 i TT s'hi han afegit les escales més petites N i Z.

3. Constitució i desenvolupament de les NEMDesprés de dues dècades, ja va aparèixer la necessitat de reexaminar les normes de la primera generació i d'adaptar-les a les possibilitats tècniques de la fabricació industrial. En aquesta nova etapa s'ha conservat allò principal, reconegut com a fonamental, del diagrama de reduccions, però s'ha abandonat la servitud rigorosa a les característiques especials, per tenir millor en compte algunes particularitats.

Hom s’ha fixat, en la mesura del possible a assegurar la compatibilitat amb les NMRA tenint en compte l’evolució de les mateixes. El tret més destacable en aquest aspecte ha estat l’adopció d’un sistema en el que les cotes, en lloc d’estar indicades amb un valor nominal i unes toleràncies explícites, en un bon nombre de casos han estat situades entre un màxim i un mínim.

Gràcies a aquesta obertura, es dóna la possibilitat al modelista de realitzar certs elements (com per exemple l’alçada de la pestanya) amb una precisió encara augmentada de la fidelitat, sense que la seguretat funcional en resulti compromesa.

La revisió ha portat igualment a establir una distinció entre “normes imperatives” i “recomanacions”. El respecte a les primeres s’imposava per raons de seguretat funcional, mentre que en les segones es tracta de cotes, la indicació de les quals respon a criteris d’estètica o altres, o bé a mitjans apropiats per a la concepció i construcció de material i del circuit. Una tercera categoria fou introduïda l’any 1981, les “documentacions” que tenen el paper de servir d’elements de treball, de sinòptics, de referències respecte el prototipus, etc.

Queden per normalitzar alguns dominis, que encara no han estat superats fin ara a causa de la dispersió del sistema productiu industrial. Aquest es el cas dels diferents sistemes d'enganxalls que s'usen per certes escales. La tasca futura consistirà per a la “Comissió tècnica”, d'una banda a reomplir aquestes llacunes i per altre la d'oferir al donant-ne especial consistència a la categoria “documentació”, de solucions fàcils d'assimilar per a la construcció i explotació de la seva maqueta en miniatura.



Reglament per l'elaboració de las NEM

NEM

002Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Edició de 2010Substitueix l'edició de 2003

1. Normes europees de Modelisme Ferroviari (NEM)

Les NEM s'agrupen en:– Normes imperatives, o d'obligat compliment– Recomanacions,– Documentacions.Les NEM generals o nacionals es poden complementar amb fulls addicionals generals o nacionals.Propostes, avant-projectes, projectes són les etapes d'elaboració de les NEM.

2. Normes imperatives

Les normes imperatives son en general d'obligat compliment o comprenen principis obligatoris. Tenen per objectiu garantir l'explotació funcionalment segura en modelisme, fidel al prototipus i també garantir la compatibilitat dels productes dels diferents constructors.Els productes són considerats com a conformes a les normes NEM si no comporten cap divergència respecte a la norma, o poden ser admesos com a conformes a la NEM mitjançant una adaptació simple (per exemple segons NEM 362).

3. Recomanacions

Les recomanacions no són pas obligatòries. Tenen per finalitat donar consells de cara a una bona similitud amb els prototipus, certes possibilitats d'intercanvi, de l'eficiència de certes funcions.

4. Documentacions

Les documentacions contenen ordenaments, referències, sinòptics, guies de treball, mètodes de mesurament, etc.

5. Proposicions

Las NEM poden ser presentades, en idioma alemany o francès, generalment el format informàtic, per la direcció del CT o per les associacions afiliades al MOROP. Les que emanen dels clubs, de grups de treball, de consellers o altres persones es dipositen per cortesia del delegat nacional, o, si es tracta d'un país no representat, dirigides al secretari de la CT. Després d'un examen de forma, es remeten al director de la CT que inclou la seva discussió en l'ordre de dia de la pròxima sessió. En general, es fan dues sessions per any.La proposició és exposada pel director de la CT. La presa en consideració es decideix després de la deliberació pels delegats amb dret a vot. Si el resultat és positiu, el director designa un responsable encarregat de donar forma a un avant-projecte; el responsable pot demanar l’ajut de col·laboradors, mantenint en la mesura del possible l’equilibri entre els dos grups lingüístics. Les propostes de revisió es tracten com els avant-projectes.

6. Davant de-proyectes



El responsable del davant de-projecte l'envia al director de la CT amb temps suficient per tal que el pugui enviar als membres habilitats (en alemany i francès) quatre setmanes com màxim abans de la sessió següent.La CT consulta el davant de-projecte i decideix fer-ne un projecte. Decideix el número de classificació d'acord amb els consells del director.

7. Projectes

El projecte, tant en la forma com en el text, ha de prefigurar la norma definitiva i només donar lloc a petites modificacions de poca importància, tret del logo del MOROP en l'encapçalament que simplement serà reemplaçat per la paraula MOROP.

8. Presa de posició i observacions

El projecte es porta llavors, en funció de la seva importància, a la consideració de les associacions i segons el seu objectiu a la indústria modelista i a tots els altres organismes interessats (premsa, persones individuals) per tal que en puguin prendre posició.Cal que es deixi un temps de sis setmanes per prendre posició per escrit i després és el dirigent de la CT qui decideix l’acceptació o el refús de les observacions.

9. Finalització

La finalització del projecte com a norma ha de ser aprovat com a mínim per la majoria de dos terços de les veus presents.

10. Entrada en vigor

El projecte s’envia a l’Assemblea General del MOROP en alemany i en francès per validar-lo com a norma. Les eventuals opinions contràries a l’homologació de membres de la CT han de ser comunicades a l’Assemblea General.El president del MOROP pot rebre poders de l’Assemblea General, per esclarir amb el director les qüestions que quedin obertes, i fet així, validar en el seu nom el projecte.En el supòsit de rebuig per part de l’Assemblea General, la CT es pot veure encarregada de reprendre el treball.Després de l’entrada en vigor, la paraula “MOROP” de l’encapçalat queda reemplaçada pel logo.

11. Publicació

L’entrada en vigor de la norma esdevé pública amb la publicació en el MOROP-Inform, internet i en la premsa especialitzada.La distribució de les NEM posades en vigor queda regulada per la NEM 003.


Normes Europees de ModelismeRegles per la redacció de les NEM,

prescripcions de presentació (layout)

Annex a la NEM 002

1 Pàgina

Edició de 2010

1. Definició del document

1.1 Estat del document

L'estat del document (proposició, avantprojecte, projecte) s'indica en la part superior dreta sota el quadre de capçalera amb la data de redacció (mes/any) així com el nom del responsable. Per els projectes de revisió e NEM ja existents s'indica el nom del responsable sota l'any d'edició.

1.2 Nom de l'arxiu informàtic

El document es denomina de la següent manera:

NEM XXX _ D R yymmdd zzzLlengua

D AlemanyF FrancèsE Anglès

EstatP proposicióE ProjecteR Revisió

Datainvertida

Autor (nom familiar)

1.3 Ressalt de les correccions

En cas de revisió d'una versió ja existent d'un document, les correccions i/o les modificacions amb relació a una versió anterior es presenten en un altre color de texte (en principi de color vermell).

2. Format

2.1 Proposicions, avantprojectes i projectes

Les proposicions, avantprojectes i projectes s'elaboren de la següent manera, sense format automàtic:

Format estàndardFont ArialTamany de la font 11Alineació esquerra

Separar els § per línies buidesCap traç d'unióNumeració de las pàgines a sota i a la dreta

2.2 Documents definitius

El secretari de la CT realitza el format del document definitiu.



Reglament per la difusió de les normes NEM en vigor

NEM

003Pàgina 1

Documentació Edició de 1996Substitueix la edició de 1982

1. Principis

La unió MOROP assegura la informació continuada a les associacions afiliades a mesura de l’entrada en vigor de les noves normes NEM, enviant després de cada canvi les normes posades al dia.

Les associacions afiliades vetllen per la publicació i distribució de les normes en el domini de les seves competències i país.

Pel seu enllaç amb el MOROP en el marc del present reglament, cada associació afiliada designa un “responsable de la difusió de les normes NEM”. Preferentment, aquest paper es confia al delegat de l'associació a la “Comissió Tècnica” del MOROP (CT). En endavant, l'anomenarem “responsable”.

2. Difusió pel MOROP a les associacions afiliades

El secretari general assegura la distribució i la còpia final, passada a net, als secretaris de la CT de les normes posades en vigor per l'assemblea general, en les llegües oficials.

Dins els 90 dies següents a l'entrada en vigor d'una norma, el secretari general envia als responsables de les AA la versió final passada a net, acompanyada del repertori de normes posades al dia, en la versió alemanya o francesa. Cada associació que ho desitgi pot rebre les dues versions. Les despeses que comporti seran suportades per la caixa del MOROP.

3. Difusió a nivell d'associació afiliada

El responsable de l'associació fa el que calgui per la publicació del repertori i les noves normes, les fa reprografiar i les difon (en col·leccions completes o en fulls separats) als interessats de la seva associació. Les despeses seran a càrrec de l'associació.

Les associacions que tradueixin les normes a una altra llengua posaran una còpia d'aquestes traduccions a disposició del secretari general del MOROP. Per efectuar aquestes traduccions, és imperatiu utilitzar com a font, ja sigui la versió alemanya o la francesa de les normes.

© MOROP – FCAF. La reproducció,àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president


Etiqueta del MOROP

NEM

004 Pàgina 1 de 2

Norma Imperativa Edició 2010(Substitueix l'edició 2003)

1. 1. Objectiu

L'etiqueta del MOROP s'adjudica sota demanda a cada model industrial o de petites sèries, que respon en tots els punts a les normes citades a l'annex. És raonable informar el consumidor i permetre-li reconèixer els productes compatibles que es fabriquen segons les normes NEM i que són aptes per circular en comú sense restriccions.

L'etiqueta de conformitat per al material rodant està distribuït en dos nivells:Nivell I : totes les normes NEM són respectades, a excepció de la llargada.Nivell II :totes les normes NEM són respectades, inclosa la llargada.

La via queda considerada en dos nivells:Nivell I : totes les normes NEM són respectades, a excepció de les exigides pel fabricant que són necessàries pel funcionament, i que no limiten la utilització sense restriccions.Nivell II : totes les normes NEM són respectades sense excepció.

L'etiqueta del MOROP ha de ser una referència de qualitat. Els fabricants tenen el lliure dret d'utilitzar-la en la seva publicitat.

La premsa especialitzada pot servir-se de l'etiqueta del MOROP per a una avaluació del model. No es limita en cap cas l'afegit d'aspectes més subjectius referents a la qualitat del rodament, la presentació, etc.

2. Homologació

Els fabricants són convidats a enviar els seus models o objectes a homologar al MOROP. S'establirà un procés verbal detallat del resultar de l'homologació. Aquest determinarà si tal etiqueta NEM es correspon amb l'objecte avaluat.

El president del MOROP redacta anualment una llista de models / objectes que han obtingut l'etiqueta del MOROP. Aquesta llista es farà pública i proclamada a la fira de joguines de Nüremberg (Alemanya), publicada a "FERPRESS Aktuell" i distribuïda a la premsa especialitzada. Aquesta llista només mencionarà els models / objectes que hagin obtingut l'etiqueta del MOROP durant l'any passat.

El MOROP designa i reparteix per via interna els experts per regions lingüístiques i per escales.

Les peticions dels fabricants s'han d'adreçar al secretari general. Aquest reparteix el treball als experts designats, segons la provinença de la petició d'homologació i de l'escala de l'objecte. Comunica al fabricant el nom i l'adreça de l'expert. El fabricant envia l'objecte a examinar a l'expert o a una instància d'homologació neutra. L'acceptació d'un certificat o peritatge del fabricant també és possible.

Desprès del peritatge, l'expert fa arribar l'objecte acompanyat dels documents i del procés verbal signat al responsable de la CT o al president del MOROP per a l'examen i aplicació de la segona signatura. La darrera persona citada retorna l'objecte amb el procés verbal al fabricant. Desprès de la concessió de la etiqueta NEM, s'informa el fabricant del lloc de retirada d'aquesta última. El fabricant pot aportar els seus desigs relacionats amb la seva realització. La impressió corre a càrrec del fabricant. El MOROP estableix un contracte amb les impremtes designades. S'abonarà un muntant a fixar per contracte a la caixa del MOROP per etiqueta NEM venuda. Per casos particulars es ponen concloure acords especials relatius a la natura de la etiqueta (per exemple la impressió a l'embalatge, elecció d'impremta, etc.) i/o un pagament únic.



3. Validesa

La etiqueta NEM només s'atorga per un objecte definit, en aquesta circumstància d'acord amb el número d'article. Aquest darrer no s'aplica a l'assortiment complert dels productes del fabricant. Si el model és objecte d'adaptacions i/o millores, caldrà sotmetre'l a una nova homologació. Una etiqueta manté la seva validesa, quan una o vàries normes aplicades experimenten canvis.

Qualsevol abús d'utilització de l'etiqueta d'homologació serà comunicat via comunicat de premsa als consumidors. Qualsevol nova homologació pot ser refusada, desprès de la constatació irrevocable d'un abús, fins al terme d'una reconciliació.

L'homologació es fa d'ofici d'acord amb la darrera versió de les normes en vigor (veure annex). La llista pot ser completada desprès d'aprovació de noves normes. La versió en vigor està disponible a la secretaria general.

A la etiqueta NEM figura l'any d'homologació de l'objecte.

4. La Etiqueta

La etiqueta serà obligatòriament de la forma descrita tot seguit i serà vàlida per la impressió d'etiquetes, contramarques, etc, o per la impressió directa a l'embalatge.

Tots els drets relatius a “l'etiqueta MOROP” estan registrats a nom de “l'Union Européenne des Modélistes Ferroviaires et des Amis des Chemins de Fer / Verband der Modelleisenbahner und Eisenbahnfreunde Europas” (MOROP) amb seu a Berna.



Etiqueta del MOROP

Annex 1

NEM 0041 Pàgina

Norma imperativa Edició de 2010(Substitueix l'edició de 2007)

Normes de referència

NEM Títol Material rodant Via AccessorisNivell I II I II

NEM 010 Escales, factors de reducció i amples de via X X X

NEM 102 Gàlib de lliure circulació en via recta X

NEM 103 Gàlib de lliure circulació en corbes X

NEM 110 Vies i desviaments, cotes de guiat X X X

NEM 124 Desviaments i encreuaments de cor fix X X

NEM 127 Doble cor fix dels encreuaments rectes X X

NEM 201 Alçada de la catenària X

NEM 202 Explotació per catenària. Pantògrafs X X

NEM 301 Gàlib de material mòbil X X

NEM 303 Topalls X X

NEM 304 Dispositius d'intercirculació – Rufes, bordons de goma X X

NEM 310 Eix, cotes de guiat X X

NEM 311 Perfil de la roda X X

NEM 352 Dispositius d'enganxall curt X X

NEM 355 Caixa per a caps d'enganxalls intecanviables d'escala N X X

NEM 356 Enganxall unificat per escala N o NEM 355 X X

NEM 360 Enganxall normalitzat per a escala H0 o NEM 362 X X

NEM 362 Caixa per a caps d'enganxall intercanviables o NEM 360 X X

NEM 380 Elements de fixació per a contenidors i caixes mòbils, si n'hi ha

X X

NEM 621 Captació de corrent de tracció per a „2 carrils“ amb i sense catenària

X X

NEM 624 Valor elèctric - eixos X X

NEM 630 Alimentació amb corrent continu. Característiques elèctriques.

X X

NEM 631 Alimentació – Sentit de marxa i sentit de circulació en sistema de 2 carrils

X X

NEM 650 - 654

Interfície elèctrica per a vehicles motors a escala, dissenys petit, mitjà i gran: si n'hi ha

X X

NEM 658 Interfície elèctrica - estàndard PluX 8/12/16/22, si n'hi ha X X

NEM 659 Interfície estesa per vehicles, si n'hi ha X X

NEM 660 Interfície elèctrica per a 21 MTC, si n'hi ha X X

NEM 670 Sistema digital DCC. Representació del bit. X

NEM 671 Sistema digital DCC. Paquet de dades bàsiques. X

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Etiqueta del MOROP

Annex 2NEM 004

1 Pàgina

Norma imperativa Edició 2010

Desenvolupament del procediment

Fabricant President del MOROP Controlador

Registra per duplicat el formulari d'inscripció (protocol de prova) al president del MOROP

Tria el controlador i li demana que realitzi les proves, enviant-li un exemplar del Formulari d'inscripció / protocol de prova. (L'altre exemplar el conserva el president)

Sol·licita al fabricant que envii directament el model a comprovar al controlador que realitzarà els controls

Expedeix el material a controlar al controlador Realitza els controls

Utilitza la etiqueta MOROP Concedeix la etiqueta MOROP

Anuncia el resultat al president enviant-li el procés verbal complert

Retorna el material comprovat



Símbols de característiques per a models a escala

NEM

006Pàgina 1 de 3

Recomanació Edició 2010(substitueix l'edició de 1995)

1. GeneralitatsL'objectiu d'aquesta norma és d'unificar els principals símbols de les característiques dels models reduïts proposats als catàlegs i/o ofertes dels constructors, per tal de facilitar la comprensió tant de venedors com de compradors.Els símbols també poden ser utilitzats complementàriament per a

– sistemes propis de la marca (p.ex. motor, cadena de tracció, sistema de control digital)– equipaments addicionals– peces de recanvi

que no estan en contradicció amb aquesta norma.

Els catàlegs mencionaran la llista dels símbols amb les seves significacions, entre els que es refereixen a una norma NEM, el símbol serà completat pel núm. de la NEM corresponent.

2. Representació dels símbolsA Dades generals de lliurament

A 1 Novetat (nou model) A 2 Nova versió d'un model ja existent (p.ex. pintura, canvi d'inscripcions o dades tècniques, o reedició del model)

Consideracions referents a A1 i A2:La elecció entre A1 o A2 es deixa a discreció del fabricant.

A 3 Queda lliure A 4 Serie única limitada

Consideracions referents a A3 i A4:En cas de reserva prèvia amb límit de data, es pot fer menció d'aquesta

A 5 Model suprimit A 6 Periode de sortida al mercat (indicació del trimestre o del mes seguit de l'any)

B Dades generals del model

B 1 Representació del país i/o la companyia ferroviària

B 2Indicació de l'época segons la NEM 800 i següents i el periode segons la NEM 801 i següents

B 3Longitud corresponent a l'escala

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president

NEM 006 - Edició 2010 - Pàgina 2 de 3

C Dades en relació al sistema digital

C 1 El model és concebut per al sistema de 2 carrils a corrent continu i equipat amb eixos aïllats.

C 2 El model és concebut per al sistema 3 carrils a corrent altern. (veure NEM 340 i 645)

Observació en relació amb C1 i C2:Els símbols s'han d'aplicar quan el model proposat no és del sistema habitualment practicat per la marca. En la llista explicativa dels símbols, les NEM que concerneixen especialment el model seran llavors indicades.

C 3 Eix aïllatPerfil de roda segons NEM 310/311(roda per corrent continu)

C 4 Eix no aïllatPerfil de roda segons NEM 340(roda per corrent altern)

C 5 Eix aïllat pontejat per una resistència segons la NEM 624

D Dades en relació a les possibilitats tècniques del model

D 1 Longitud entre topalls en mm. D 2 Radi mínim practicable (Només es mencionarà si existeixen restriccions per a la utilització del model amb radis menors)

D 3 Commutable per a alimentació per catenària

D 4 Conté una interfície elèctrica per a locomotores segons les normes NEM 651/ 652/ 654/ 658

Es poden indicar certs símbols més precisos de la interfície.

D 5 Amb sistema electrònic de multi-tracció

D 6 Nombre de rodes amb gomes d'adherència

D 7.1

La locomotora porta un dispositiu fumigen

D 7.2 Implica la pre-equipació per a dispositiu fumigen

D 8.1

La locomotora està dotada d'una sonorització (so)

D 8.2 La locomotora té una pre-equipació de sonorització

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


E Dades en relació amb l'enllumenat de posició de la locomotoraE 1 Representació per punts

lluminosos (esquerra = davant, dreta = darrera), ex.: 3 llums blancs = davant i 2 pilots vermells = darrera

E 2 Indicació complementària per al canvi dels llums de la locomotora segons el sentit de la marxa

E 3 Símbol addicional per a il·luminació amb control manual per separat

F Dades en relació amb la disposició interior dels vehiclesF 1.1 Equipat amb distribució interior F 1.2 Es pot afegir la distribució interior

amb posterioritat

F 2.1 Equipat amb enllumenat interior F 2.2 Es pot afagir l'enllumenat interior amb posterioritat

F 3.1 Equipat amb pilots de final de tren

F 3.2 Es poden afegir posteriorment els pilots de final de tren

G Enganxalls i topallsG 1 El model porta topalls amb molla

G 2 El model porta una caixa d'enganxall (per exemple NEM 355, 362) i és equipat amb la cinemàtica per a ganxos curts (NEM 352). Ademés és possible realitzar -per la utilització de ganxos curts- el funcionament amb els topalls ajuntats.

G 3 El model porta una caixa d'enganxall (per exemple NEM 355, 362) però no la cinemàtica per a ganxos curts (distància entre topalls)

G 4 Símbol complementari a G2 i G3: l'equip només està present en un costat, per exemple al tènder

G 5.1 Enganxall elèctric comandat a distància

G 5.2 Pre instal·lació per l'enganxall elèctric



Factors de reducció,escales, amples de via

NEM

010Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2011(Substitueix l'edició de 2004)

1. ObjecteAquesta norma ordena la selecció i la designació dels factors de reducció i dels amples de via normalitzats del modelisme ferroviari.

2. PrincipisD'entre els diferents amples de via dels ferrocarrils prototipus hom ha procedit, per a la representació modelística, a una agrupació en quatre grups.L'escala de reducció dona una sèrie d'amples de via modelístics que son designats amb el mot “escala”. Aquesta és denominada mitjançant lletres i xifres àrabs (taula 1)La denominació base de l'escala fa referència als amples de via reals > 1250, mentre que per a les vies estretes <1250, la indicació de l'escala es fa amb l'ajut d'una lletra índex complementària “m”, “e”, “i” o “p”.Per a aquestes denominacions combinades d'escala i ample de via, es fa servir el terme “via”.Exemples : Representació d'un ferrocarril de via normal amb un factor de reducció 1:87 :

Escala H0 (h zero), via H0 (ample de via 16,5).

Representació d'un ferrocarril de via mètrica amb un factor de reducció 1:45 :Escala 0 (zero), via 0m (ample de via 22,5).

Taula 1

Anotacions a la taula:1) Per a escales 1 i més grans també és permesa la utilització de xifres àrabs. Les amplades a partir de III mencionades a la NEM 010 de 1987 ja no és tenen en compte.

2) Certes peces funcionals poden defugir decididament l'escala, però estaran en contradicció amb altres normes.

3) Per a les vies amples (> 1435 mm en la via real), l'escala es pot calcular proporcionalment a l'ample de via. Això és especialment vàlid per les escales > 1.

4) En alguns països també s'utilitza l'escala 1: 43,5.

5) En els països de parla germànica es pot fer servir en lloc de l'índex “i” (vies industrials) la lletra “f” (vies d'obra)

6) Per a les escales grans també s'utilitza la indicació el polzades.

© MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar una exemplar al president.


3. Indicacions complementàries

3.1 A més dels amples de via que figuren a la taula 1 també s'utilitzen els de 72 i 144 per representar la via normal corresponent als factors de reducció decimals 1:20 i 1:10.

3.2 Les vies estretes i industrials tenen en model reduït un coeficient multiplicador de l'ample de via. Els models reduïts que per l'escala i el factor de reducció entren en la taula1, però se n'aparten per l'ample de via, poden ésser denominats per Xn. En aquest sentit, X representa l'escala i n l'ample de via reduït.Exemple: 014 escala de 1:45, ample de via de 14 mm.

3.3 D'altres amples de via i escales poc utilitzades a Europa, estan contingudes a les normes americanes NMRA-Standards S1.

3.4 En els països anglo-saxons el factor de reducció s'expressa també normalment amb la formula “mm. per peu”. D'aquesta manera tenim els exemples:

- “3,5 mm. scale” indica la relació 1 : 87- “4 mm. scale” indica la relació 1: 76 (escala 00)- “7 mm. scale” indica la relació 1 : 43,5

3.5 Per fer ús dels dibuixos reproduïts a una escala diferent de la que fem servir, cal multiplicar les cotes del dibuix pel factor de conversió de l'escala.

Dibuix donat a 1 : 45Exemple factor de conversió 45/87 = 0,517model a 1 : 87

3.6 Les reduccions a escala estricta del prototipus (per exemple “Proto87” o “H0T”) no necessiten cap norma NEM pròpia.

© MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar una exemplar al president.


Gàlib de lliure circulacióen via recta

NEM

102 1 Pàgina

Norma imperativa (Cotes en mm.) Edició de 2003Substitueix l'edició de 1979

Aquesta norma defineix per la representació de ferrocarrils de via normal o ampla (1), el contorn a l'interior del que no pot haver-hi cap obstacle fix (2) per tal de permetre la circulació sense entrebancs de tots els vehicles construïts d'acord amb la NEM 301.

Taula de cotes

Escala G B1 B2 B3 H1 H2 3) H3 H4

Explotació per catenària 4)

B4 B5 H5 5)

Z 6,5 20 14 18 4 6 18 24 16 13 27

N 9,0 27 18 25 6 8 25 33 22 18 37

TT 12,0 36 24 32 8 10 33 43 28 22 48

H0 16,5 48 32 42 11 14 45 59 38 30 65

S 22,5 66 44 57 15 19 60 78 50 38 87

0 32,0 94 63 82 21 27 85 109 68 52 120

I 45,0 130 87 114 30 38 118 150 93 71 165

II 64,0 184 124 154 35 52 168 214 140 106 235

1. Els vehicles que en miniatura reprodueixen prototipus de via ampla, utilitzen d'acord amb la NEM 010, els amples de via G que reprodueixen la via normal.

2. A la part baixa del gàlib poden situar-se elements operatius d'interacció, així com també el carril lateral d'alimentació.

3. Només per a molls de mercaderies.4. Per a la electrificació amb catenària, consulteu les NEM 201 y 202.5. La cota H5 dóna els límits de l'espai lliure de la catenària en la seva posició més baixa. La catenària I

la seva suspensió poden ocupar la part alta del gàlib.



Gàlib de controlper a l'escala H0

Annex a lesNEM

102/103 1 Pàgina

Documentació Edició de 1984

Es pot assegurar el gàlib de lliure pas a tots els punts de la via, amb l'ajut d'un instrument denominat “Gàlib de control”.

L'instrument és constituït per dues plaques que en essència tenen el mateix contorn que reprodueix el gàlib de lliure pas definit a la NEM 102, sense la zona d'evolució dels pantògrafs. Aquestes dues plaques poden lliscar una sobre l'altre en sentit horitzontal i ajustar-se en la posició relativa desitjada mitjançant un cargol en forma de roda que s'enrosca sobre un vis encaixat en una de les dues parts.

Una de les plaques té en la part inferior uns encaixos per ajustar a la via i presenta en els bisellatges superiors dues osques que materialitzen la cota B4 de lliure pas sota catenària.L'altra placa, regulable en amplada, en presenti dos escales que permeten ajustar la seva posició mitjançant la lectura de la cota E desitjada (NEM 103).

L'altra placa, regulable en amplada, presenta dues escales que permeten ajustar la seva posició mitjançant la lectura de la cota E desitjada (NEM 103).

El “gàlib de control” s'ha d'acompanyar d'un manual d'ús per part del fabricant, on es troben inscrites les principals indicacions de les NEM 102 i 103.

El calibre està fabricat per la firma:

Sommerfeldt GmbHFriendhofstraße 42

D-73110 Hattenhofen

Es pot encarregar en els comerços especialitzats en modelisme amb la referència 100.



Gàlib de lliure circulacióen vies corbes

NEM

103 Pàgina 1 de 2

Norma imperativa (Cotes en mm.) Edició de 2004Substitueix l'edició de 1985

Pel que fa a les vies corbes, el gàlib de lliure circulació definit per la NEM 102 per a les vies rectes (exceptuant la part superior prevista per als pantògrafs) s'ha d'eixamplar simètricament cap l'exterior i l'interior de la corba. El semi eixamplement E depèn del radi de la corba i del material que hi hagi de circular.

El sobredimensionat que cal aplicar en una corba determinada està condicionat per l’amplitud dels desplaçaments transversals que experimenten els vehicles. Així són els vehicles llargs de bogis, que a la cara interior de la corba donen els desplaçaments més grans. La llargada del tipus de vehicles en circulació, és en cada cas determinant per la cota E

Els vehicles de bogis es classifiquen des d'aquest punt de vista en tres grups:

Grup ALlargada de caixa fins a 20,0 m. Distància entre pivots de bogis fins a 14,0 m.

Grup BLlargada de caixa fins a 24,2 m. Distància entre pivots de bogis fins a 17,2 m.

Grup CLlargada de caixa fins a 27,2 m. Distància entre pivots de bogis fins a 19,5 m.

Observació: Els models escurçats de vehicles del grup C (per ex. a escala H0, però amb la llargada de caixa tractada a 1:100) poden ser assimilats al grup B.

A aquestes llargades de caixa corresponen en els models les llargades següents:

Escala Z N TT H0 S 0 I IIGrup A 91 125 167 230 313 460 625 889

Grup B 110 151 202 278 378 556 756 1076

Grup C 124 170 227 313 425 625 850 1209

Els valors que cal donar als semi eixamplaments E estan indicats a la taula de la pàgina 2 en funció dels radis de corba.

Hi ha la possibilitat de no reduir E per sota dels valors descrits en el grup A, especialment en el cas de no haver-hi vehicles de bogis.


NEM 103 – Edició 2004 – pàgina 2 de 2

Taula de valors E:

Escala Z N TT H0 S 0 I II

Radi de les corbes

Grups de vehicles

A B C A B C A B C A B C A B C A B C A B C A B C

175 2 3 5 4

200 2 3 4 4 6

225 2 2 4 3 5 7

250 1 2 3 3 5 6 6

275 1 2 3 3 4 6 5 8

300 1 2 3 2 4 5 5 7 10

325 1 1 2 2 3 5 4 6 9 9

350 1 1 2 2 3 4 4 6 8 8 12

400 0 1 2 1 2 4 3 5 7 7 11 14

450 0 1 1 1 2 3 3 4 6 6 9 12 12

500 0 1 1 1 1 3 2 4 5 5 8 11 10 16

550 0 1 1 0 1 2 2 3 4 4 7 10 9 14 19

600 0 1 1 0 1 2 1 3 4 4 6 9 8 13 17 19

700 0 0 0 0 0 1 1 2 3 3 5 7 7 11 15 16 25

800 0 0 0 0 0 1 0 2 3 3 4 6 6 9 13 14 22 29

900 0 0 0 0 0 1 0 1 2 2 3 5 5 8 11 12 19 25 23

1000 0 0 0 0 0 0 0 1 2 2 3 4 4 7 9 10 17 22 20 31

1200 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 3 5 7 8 14 18 16 25 34

1400 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 2 2 4 6 7 11 15 13 21 28 31

1600 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2 2 3 5 6 9 13 11 18 24 26 41

1800 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 2 4 5 8 11 9 15 21 23 36 47

2000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 4 7 9 7 13 18 20 32 42

2500 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 3 5 7 5 10 13 15 24 32

3000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 5 3 7 10 11 19 26

3500 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 4 2 5 8 9 16 21

4000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3 1 4 6 6 13 18

Al principi d'una corba el sobreample de lliure circulació ha de ser progressiu, segons el croquis adjunt:

Observació:Els entreeixos de vies en corba han de complir la NEM 112



Gàlib de lliure circulacióper a vies estretes

NEM

104 1 Pàgina

Recomanació (Cotes en mm.) Edición de 2007(Substitueix l'edició de 2006)

Per a la representació de vies estretes d'ample de via comprès entre 650 i 1250 mm1, la present norma defineix el contorn a l'interior del qual no pot haver-hi cap obstacle fix per tal d'assegurar la circulació dels vehicles sense problemes.

A les vies electrificades amb catenària el contorn de lliure circulació es podrà engrandir tant com calgui (veure NEM 201 i 202).

Gàlib de lliure circulació segons NEM 102 per el transport de vehicles de via normal sobre carros portadors (rollbock).

Nivell del carril a la plataforma del carro portador.

Taula de cotes

Escala 0 H B Escala Ample de via H B

Zm 4,5 19 16

Nm 6,5 26 22 Ne 4,5 24 20

TTm 9,0 34 28 TTe 6,5 32 26

H0m 12,0 48 38 H0e 9,0 46 36

Sm 16,5 64 52 Se 12,0 60 50

0m 22,5 90 74 0e 16,5 86 70

Im 32,0 126 104 Ie 22,5 120 98

IIm 45,0 178 146 IIe 32,0 170 138

Les cotes d'amplada son vàlides per a la lliure circulació en via recta.

En corba, cal aplicar cap a l'exterior i cap a l'interior un semieixamplament E, que depèn del radi de la corba i del material de circulació. Aquest valor E pot ser determinat experimentalment o bé calculat amb l'ajut de la següent fórmula:

en la que:

E = sobredimensionat del gàlib de lliure circulacióR = radi de la corbaA = distància rígida o distància entre pivots del bogis dels vehicles més llargs.

1 Veure la NEM 010 per les lletres índex “m” i “e”.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa només amb la sola condició d'enviar un exemplar al president


Boques de túnelsper via normal

NEM

105Pàgina 1 de 3

Recomenació Cotes en mm. Edició de 1987

1. GENERALITATSLes recomanacions objecte d'aquesta norma han de servir com un ajut per a la construcció de tot allò que fa referència al dimensionat de les boques dels túnels. Serveixen especialment en els casos difícils com per exemple en una corba tancada o amb una gran distància entre eixos de via, per aconseguir una boca de túnel exactament adaptada a les exigències de cada cas.Per evitar les boques de túnel desproporcionades caldria preferentment situar les entrades de túnel en trams rectes o com a mínim en corbes que gairebé no demanin sobre ample de gàlib de lliure circulació d'acord amb la NEM103.Les parets del túnel cal que estiguin enllaçades amb la embocadura, com a mínim en la profunditat visible.Pel dimensionat de la embocadura cal tenir en compte:– La manera de funcionament (amb o sense catenària),– El radi de corba,– La llargada dels vehicles que circularan,– La distància entre eixos de via en cas de doble via.La determinació de les cotes ha de complir les normes següents:

NEM 102 “Gàlib de lliure pas en via recta”NEM 103 “Gàlib de lliure pas en via corba”,NEM 112 “Entre eixos de vies”.

Per les obertures rectangulars s'han tingut en compte els espais lliures laterals entre paret i gàlib de lliure circulació, tal com es fa als túnels de nova construcció, ja sigui per seguretat, ja sigui per les instal·lacions interior; en els túnels de volta aquests espais lliures són facilitats per la mateixa volta del túnel.En funcionament amb catenària és recomanable abaixar-la al seu nivell mínim permès d'acord amb la NEM201.Els contorns rectangulars també son aplicables als passos sota viaductes.Els contorns descrits en aquesta norma tenen en compte l'eventual col·locació de vies amb peraltat en corbes, segons la NEM114.

2. DESCRIPCIÓ2.1Túnels rectangulars

Notes: 1) Cotes B1, H4 y H5 del gàlib de lliure pas segons la NEM 102.2) entreeixos de vies A segons la NEM 1123) sobredimensionat E segons la NEM 103.4) pla escairat que pot presentar la paret en les seves parts superiors

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un examplar al president del MOROP

NEM 105- Edició 1987 - Pàgina 2 de 3

Construcció1. L'alçada del gàlib es la suma dels elements acotats en el dibuix2. L'amplada del gàlib es l'amplada B1 (tenint en compte l'entrevia, si s'escau d'acord amb la NEM 112)

augmentada d'un cantó i de l'altre amb sobre dimensionats laterals 0,3G. En via corba hom afegeix la cota E (NEM 103) a l'amplada donada.

2.2 Túnel de volta de via única

Notes: 1) Cota B1 del gàlib de lliure pas segons la NEM 102.2) eixamplement E segons la NEM 103.3) la paret en la seva par inferior pot ser vertical

Construcció1. Traçar l'eix vertical KL i l'horitzontal MN del pla de rodament (PR).2. Situar els punts m1 i m2 segons el dibuix.

Taula dels valors de la cota C:– en un túnel sense catenària: C = 2,2 G– en un túnel amb catenària: C = 2,8 G en via recta

C = 2,3 G en via corba3. En via recta: traçar l'arc de cercle de centre m1 i de radi R1 = 2 B1 (que donarà la paret fins al punt a).En via corba R1 s'ha d'augmentar allò que determina la cota E (NEM 103).Exemple en H0: radi de corba 700; B1 = 48; E = 7 mm.

R1 = 2 B1 + E = 96 + 7 = 103 mm.4) Pel traçat de l'altre paret cal procedir simètricament pels punts 2 i 3.5) Traçar l'arc de cercle de centre m2 i de radi R2 = m² a (que donarà la volta de tancament).



2.3 Túnel de volta de doble via

Notes: 1) Cota B1 del gàlib de lliure pas segons la NEM 102.2) entre via A d'acord amb la NEM 112.3) sobre ample E d'acord amb la NEM 103.4) la paret en la seva part inferior pot ser vertical

Construcció1. Traçar l'eix vertical KL i l'horizontal MN del pla de rodatge (PR).

Determinar l'entre via A d'acord amb la NEM 112.2. Situar el punt m1 sobre l'eix traçar l'horitzontal a nivell de m1.

Taula de valors de la cota C:– en túnels sense catenària: C = 1,5 G en via recta

C = 1,7 G en via corba– en túnels amb catenària: C = 1,8 G en via recta

C = 1,7 G en via corba3. En trams de via recta: traçar l'arc de cercle m1 i de radi R1 = 0,5 A + 0,6 B1

(que donarà la paret per sobre del nivell de m1).En vies corbes R1 s'ha d'augmentar amb la cota E (NEM 103).Exemple a H0: radi de corba 700; A = 52; B1 = 48; E = 7 mm.

R1 = 0,5 A + 0,6 B1 + E = 26 + 29 + 7 = 62 mm.4. Traçar l'arc de cercle m² i de radi R2 = 2 R1; (que donarà la paret per sota del nivell de m1).Pel traçat de l'altre paret cal procedir de manera simètrica els punts 2 i 3.



Vies i agulles Cotes de guiat

NEM

110 Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Cotes en mm. Edició 2009 (16112011)(Substitueix amb la NEM 310 edició 2009, la NEM 310 edició 1977)

Aquesta norma és el document fonamental per a la verificació de vies, d'agulles i d'encreuaments. Serveix per als circuits que tinguin radis de corba segons la NEM 111. Les normes NMRA S3, S4 i la recomanació RP25 s'han tingut en compte en tot el possible.

En l'interès d'una explotació segura, les cotes prescrites poden allunyar-se de la reducció del prototip a escala.

Les cotes verticals d'aquesta norma es mesuren a plom sobre el costat vertical del perfil del rail.

Taula de cotes

Ample de via G 2) C 3) E 4) S F 5) H 6)

Valor max min max 1) max 1) min max 1) min 1) max 1) min

6,5 6,7 5,9 6,0 5,6 5,1 5,2 0,7 0,75 0,6

9 9,2 8,1 8,2 7,8 7,2 7,3 0,8 0,9 0,9

12 12,2 11,0 11,1 10,7 10,0 10,1 0,9 1,0 1,0

16,5 16,8 15,3 15,5 15,0 14,0 14,2 1,1 1,3 1,2

22,5 22,8 20,9 21,1 20,5 19,3 19,5 1,4 1,6 1,4

32 32,3 30,0 30,3 29,4 28,0 28,3 1,7 2,0 1,6

45 45,3 43,1 43,4 42,5 41,1 41,4 1,7 2,0 1,6

64 64,4 61,6 61,8 60,9 59,1 59,3 2,3 2,5 2,0

Observacions:

1) El respecte d'aquestes cotes assegura la major fidelitat possible amb el prototip.

2) En recta cal tendir cap al valor nominal, essent aquest el valor mínim. En cas de petits radis de corba i agulles, pot ser necessari sobredimensionar l'ample de via si hi han de circular vehicles d'eixos rígids amb un gran empatament.

3) El límit Cmin només incumbeix la zona crítica del contracarril.Respecte a la cota C, no està permesa una cota màxima F del cor i de la part de guiat S que segueix.


NEM 110- Edició 2009 (16112011) - Pàgina 2 de 2

4) El límit Emax és d'aplicació per als carrils de guiat utilitzats en corbes de petit radi, els carrils de seguretat dels ponts, en les roderes dels passos a nivell i per les agulles de descarrilament (veure NEM 124). Això amb la finalitat que les pestanyes de les rodes no toquin els laterals de la gorja de guiat. Si hi ha una polaritat oposada en aquests elements de guiat, per exemple una agulla, Emax és reduirà en 0,2 mm.

5) El límit de Fmax en l'amplada de la gorja del cor de l'agulla pot ser sobrepassat quan hi ha risc d'encavalcament de la pestanya de la roda (la roda gira sobre la pestanya més que sobre la superfície de rodament).El respecte de la gorja màxima en el cor permet la circulació de rodes que tenen una altura diferent D (segons la NEM 310).Si la obliqüitat dels eixos fa necessari un allargament de la gorja més enllà de la cota Fmax, és necessària una reducció de la cota S per les mateixes raons. Així la altura mínima de la pestanya D pot ser inferior de 0,1 mm. a la cota màxima. La profunditat Hmax de la gorja només pot ser ≥ a Hmin + 0,1mm. Els aparells de via amb rodada allargada F no admeten vehicles amb l'estàndard NMRA.

La amplada F necessària de la gorja del cor es determina per la obliqüitat de les rodes en les corbes. Les valor indicatius són els següents:R > 55 G: F mínimaR > 42 G: mitja entre Fmin y FmaxR > 30 G: cota màxima FR < 30 G: utilització excepcional de F quan han circular vehicles d'eixos rígids amb gran empatament.

Fora dels cors, és necessari en el contracarril: Fr = G – C, i en les gorges lliures F' = G – E.

6) El límit Hmin només concerneix la profunditat de la rodera en el cor, llavors es necessari manegar una major profunditat H' > 1,3 Hmin sota el PR. Els cors no metàl·lics hauran de ser 0,1 mm. sota el PR.


Normes Europees de ModelismeVies i agulles per grans escales i

trens de jardí Cotes de guiat

NEM

110G Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Cotes en mm. Edició 2011(Substitueix la edició 2010)

Aquesta norma és el document fonamental per a la verificació de vies, d'agulles i d'encreuaments. Serveix per als circuits que tinguin radis de corba segons la NEM 111. Ha derivat de les normes europees de circuits de vapor viu i de jardí NEDG 310.

En l'interès d'una explotació segura, les cotes prescrites poden allunyar-se de la reducció del prototip a escala.

Les cotes verticals d'aquesta norma es mesuren a plom sobre el costat vertical del perfil del rail.

Taula de cotes

Ample de via G 2) C 3) E 4) S F 5) H 6)

Valor max min max 1) max 1) min max 1) min 1) max 1) min

89 92 85,0 86,7 83,0 80,3 82,0 3,0 4,7 4,0

127 130 122,0 123,0 119,0 115,0 116,0 6,0 7,0 4,7

184 190 176,0 178,0 173,0 168,0 170,0 6,0 8,0 6,3

260 268 251,5 253,0 254,0 240,0 241,5 10,0 11,5 9,0

Observacions:

1) El respecte d'aquestes cotes assegura la major fidelitat possible amb el prototip.

2) En recta cal tendir cap al valor nominal, sent aquest el valor mínim. En cas de petits radis de corba i agulles, pot ser necessari sobredimensionar l'ample de via si hi han de circular vehicles d'eixos rígids amb un gran empatament.

3) El límit Cmin només incumbeix la zona crítica del contracarril.Respecte a la cota C, no està permesa una cota màxima F del cor i de la part de guiat S que segueix.

4) El límit Emax és d'aplicació per als carrils de guiat utilitzats en corbes de petit radi, els carrils de seguretat dels ponts, en les roderes dels passos a nivell i per les agulles de descarrilament (veure NEM 124). Això amb la finalitat que les pestanyes de les rodes no toquin els laterals de la gorja de guiat.


NEM 110G- Edició 2011 - Pàgina 2 de 2

5) El límit de Fmax en l'amplada de la gorja del cor de l'agulla pot ser sobrepassat quan hi ha risc d'encavalcament de la pestanya de la roda (la roda gira sobre la pestanya més que sobre la superfície de rodament).El respecte de la gorja màxima en el cor permet la circulació de rodes que tenen una altura diferent D (segons la NEM 310G).Si la obliqüitat dels eixos fa necessari un allargament de la gorja més enllà de la cota Fmax, és necessària una reducció de la cota S per les mateixes raons. Així la altura mínima de la pestanya D pot ser inferior d'1 mm. a la cota màxima. La profunditat Hmax de la gorja només pot ser ≥ a Hmin + 1 mm.

La amplada F necessària de la gorja del cor es determina per la obliqüitat de les rodes en les corbes. Les valor indicatius són els següents:R > 55 G: F mínimaR > 42 G: mitja entre Fmin y FmaxR > 30 G: cota màxima FR < 30 G: utilització excepcional de F quan han circular vehicles d'eixos rígids amb gran empatament.

Fora dels cors, és necessari en el contracarril: Fr = G – C, i en les gorges lliures: F' = G – E.

6) El límit Hmin només concerneix la profunditat de la rodera en el cor, llavors es necessari manegar una major profunditat H' > 1,3 Hmin sota el PR.



Radis de corba mínims

NEM

111 Pàgina 1

Recomanació Edició de 1989

1. Propòsit

Una reducció a escala a partir de les dades del prototipus, tal com és freqüent en la construcció de vehicles a escala, no és aplicable en principi per traçar les vies de les maquetes a escala, l’aspecte de les quals es caracteritza per una sobre-reducció evident dels radis de corba.Imposar un límit a aquesta sobre-reducció és una necessitat, tant per procurar un cert realisme, com per tenir en compte certes característiques mecàniques a les que es troba sotmesa la circulació dels vehicles en les corbes. Entre elles els efectes de la velocitat, que si bé son importants en el prototipus, no tenen pas un paper significatiu en modelisme, especialment amb l’ajut dels arcs de transició, com ara els recomanats a la NEM 113.Les presents prescripcions no tenen en compte sinó les condicions mecàniques de d'inscripció a les corbes, deixant fora d'estudi els raonament de caire altament subjectiu concernents al realisme.

2. Interdependència entre vehicle i radi de la corba

2.1 Vehicles d'eixos rígids

Per a aquests vehicles, en els que els eixos extrems no son orientables, l’angle d’atac α del rail per la primera roda és determinant( veure fig.). Aquest angle no ha d’excedir pas els 12°.Per reduir els fregaments i augmentar la seguretat de descarrilament, és recomanable de no baixar per sota dels radis mínims recomanats en la taula.

2.2 Vehicles de bogis

Als vehicles de bogis; la manera de fixació del bogi, l’espai entre el bogi i la carrosseria i l’eix delsenganxalls són, normalment, els que limiten l’angle de rotació dels bogis. Respectar els radis mínims recomanats en la taula assegura també als vehicles de bogis les condicions de rodament satisfactòries.

2.3 Radis de corba mínims

Sobre la base de les condicions acabades de citar es dedueixen les interdependències entre els diferents tipus de línies i els grups de vehicles (NEM 103) i es recomana els radis de corba mínims permesos i admissibles (G = ample de via segons NEM 310) :

Via normal i material de la classe Via estretaA B C

Radi mínim practicable 22 G 25 G 30 G 15 G

Radis mínims recomanats per vies secundàries d'estacions 25 G 30 G 35 G 20 GVia de línia secundària 30 G 35 G 40 G 25 GVia de línia principal 35 G 40 G 45 G 30 G



EntreviesNEM

1121 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició de 2004Substitueix la edició de 1985

1. Aquesta norma ha de servir:• per determinar l'entrevia mínima en corba tenint en compte la llargada dels vehicles posats en

circulació;• per verificar si els vehicles d'una certa llargada es poden posar en circulació en circuits, dels que

hom coneix les entrevies de les corbes.

2. En via recta les entrevies no han de disminuir, en la mesura del que sigui possible, per sota dels valor indicats a la taula, per la representació de la via normal.

Escala Z N TT H0 S 0 I IIEn via general 19 25 34 46 63 89 125 178A les estacions 21 28 38 52 71 103 141 200

3. En corba les vies han d'estar situades amb una entrevia augmentada. Els mínims que cal respectar estan donats en la taula següent amb tres valors corresponents als grups de vehicles A, B i C ja coneguts segons la norma NEM 103. La cota indicada pel grup A, en la mesura del que sigui possible, ha de ser considerada com a mínim absolut, fins i tot si no hi ha en circulació vehicles de bogis.L'entrevia prescrita ha de ser obligatòriament aplicada des de la entrada a la corba.

Taula de entrevies

Escala> Z N TT H0 S 0 I IIRadis de la Grup de vehicles

corba A B C A B C A B C A B C A B C A B C A B C A B C175 21 23 25 31200 20 22 24 30 33225 19 21 23 29 32 35250 19 20 22 28 31 33 40275 19 20 21 27 30 32 39 44300 19 19 21 27 29 31 38 42 46325 19 19 20 26 28 30 37 41 45 57350 19 19 20 26 28 29 36 40 43 55 62400 19 19 19 25 27 28 35 38 41 53 59 64450 19 19 19 25 26 27 34 37 40 51 57 61 76500 19 19 19 25 25 26 34 36 38 50 55 59 74 83550 19 19 19 25 25 26 34 35 37 49 53 57 72 80 88600 19 19 19 25 25 26 34 34 36 48 52 55 70 78 84 116700 19 19 19 25 25 25 34 34 35 46 50 52 67 74 80 110 125800 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 48 50 65 71 76 106 119 130900 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 47 48 64 68 73 103 114 123 1541000 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 47 63 66 70 100 110 118 149 1661200 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 64 67 96 104 111 142 155 1691400 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 64 93 99 105 136 147 159 2081600 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 91 96 101 132 141 151 201 2251800 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 93 98 129 137 145 196 216 2342000 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 91 95 126 133 140 190 208 2242500 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 89 90 125 126 132 181 195 2073000 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 89 89 125 125 126 178 185 1953500 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 89 89 125 125 125 178 178 1874000 19 19 19 25 25 25 34 34 34 46 46 46 63 63 63 89 89 89 125 125 125 178 178 181

© by MOROP – FCAF. La reproducción, àdhuc parcial, está permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Corbes de transicióNEM

113Pàgina 1 de 4


1. Objectius i principis

El pas sense transició d'una recta a una corba circular o d'una corba a una contra corba provoca en els vehicles:

– Una sotragada lateral deguda al canvi sobtat d'orientació.

– Un desviament transversal entre les extremitats de dos vehicles contigus enganxats.

Per tal de reduir aquestes pertorbacions és recomanable en via general i en les vies directes de les estacions, intercalar un arc de transició (AdT).

L'AdT entre una recta i una corba circular és un arc de corba progressiva, en la que el radi disminueix de manera contínua vers l'infinit a la sortida de la recta fins el radi R de la corba circular.

Els AdT son especialment útils per les corbes de radis petits, mentre que hom no els pot estimar necessaris per les corbes de grans radis, de l'ordre de 60 G1 i més.

2. Descripció

L'AdT es substitueix per meitats de llargades equivalents aixecades d'una banda sobre el tram recte i d'altra banda sobre la corba circular.

La posada a punt de l'AdT exigeix:

– o bé que el tram recte sigui desplaçat paral·lelament f (fig. 1),– o bé que el radi R de la corba sigui disminuït en la mateixa cota (fig. 2).

Corba i contra corba no necessiten de cap tram recte intercalat, sempre que en cadascuna hi hagi previst un AdT.Si hom preveu posar les corbes amb peraltat, cal respectar la NEM 114.

1 G = ample de via© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


3. Dimensions

Les dues dimensions característiques d'un AdT (fig. 3) son:

– L = Llargada– F = desplaçament de la recta o reducció del radi de la corba.–

Hom pot escollir entre dos mètodes per obtenir un conjunt de valors adequats a les dimensiones L i f de l'AdT apropiats a una corba de radi R :3.1 Utilització dels valors recomanats

– en aquest mètode hom adopta per a cadascun dels amples de via un valor fix per a la cota f1 segons la taula 1:

Taula 1 Ample de via G 6,5 9 12 16,5 22,5 32 45

Cota f 3 4 6 9 13 18 25

– la llargada L de l'AdT es calcula d'acord amb la següent fórmula

L= f∗24Ro bé presa (amb les interpolacions necessàries) de la taula 2:

Taula 2

G R 150 175 200 250 300 350 400 500 600 700 800 1000 1200 1400 1600 2000

6,5 100 110 120 135 145 160

9 130 140 155 170 185 195 220

12 190 210 225 240 270 295 320

16,5 275 295 330 360 390 415 465

22,5 395 430 465 500 560 610 660

32 550 590 655 720 780 830 980

45 775 850 915 980 1095

3.2 Tria arbitrària de la llargada L

– Amb aquest mètode hom tria la llargada L que es vulgui donar a l'AdT independentment del radi R de la corba, amb les següents limitacions:• L ha de ser sempre com a mínim de l'ordre de la llargada del vehicle més llarg que circuli.• L ha de ser més petit que R, preferentment ha de quedar < 0,8 R;

– La cota f varia d'acord amb la taula 3 en funció de la relació L / R.

Taula 3L / R < 0,6 0,6 – 0,8 > 0,8 a evitar

f L2 / (24R) L2 / (23R) L2 / (22R)


E

f

Fig. 3

L

R

O


4. Traçat d'un AdT

Havent obtingut les dues mesures L i f, l'origen O i l'extrem E de l'AdT es poden situar de la següent manera:

• hom traça una paral·lela a la recta en la seva posició definitiva. En l'ordenada final de yE = 4 f; el punt de tall amb la corba circular donarà l'extremitat E de l'AdT (fig. 4);

• l'origen O es pot marcar llavors sobre la recta a la distància L del peu de la perpendicular abaixada de E.

Hi ha dos procediments a triar per fer el traçat.

4.1 Construcció per punts 2

La taula 4 dóna, per referència a l'ordenada yE de la extremitat, les ordenades yi d'alguns punts d'abscisses xi intermedis.

Taula 4

xi 0 0,3 L 0,4 L 0,5 L 0,6 L 0,7 L 0,8 L 0,9 L 1,0 L

yi 0 0,03 yE 0,06 yE 0,125yE =f/2 0,21yE 0,33yE 0,49yE 0,72yE 1,0yE=4f

Exemples:

Dades: Ample de via: G = 16,5 – Radi de la corba: R=600

Segons el mètode 3.1

– valor fix de f (taula 1) : f = 9

– llargada de l'AdT (taula 2) : L = 360

– Ordenada de l'extrem yE = 4 f = 36

Segons el mètode 3.2

– llargada del AdT triat : L = 420(0,7R)

– valor de f a la taula 3 : f=L2(23R) = 13

– ordenada de l'extrem yE = 4 f = 52

Càlcul de la ordenada yi pel punt intermedi de l'abscissa xi = 0,7 L

• xi = 0,7 * 360 = 252

• yi = 0,33 * 36 = 12

• xi = 0,7 * 420 = 294

• yi = 0,33 * 52 = 17

(i així successivament per a qualsevol altre punt intermedi)

Observació: Per als amples de via petits normalment és suficient calcular yi pel xi = 0,3 / 0,5 /0,7 L.

2 Al modelista, com que en general utilitza una certa gamma de radis de corba, se li recomana almenys per als petits amples de via, de confeccionar per procediment que desitgi un joc de plantilles d'acord amb les seves preferències.


O

E

Fig. 4

Lxi

0,3L 0,4L 0,5L 0,6L 0,7L 0,8L 0,9L

y i

y E =

4f

f


4.2 Traçat amb tija flexibleEl traçat d'un AdT pot ésser realitzat amb l'ajut d'un instrument que en diem “tija flexible” que hom haurà de realitzar d'acord amb la figura 5. És una tija metàl·lica flexible, de secció rectangular amb unes dimensions aproximades a les d'un perfil de rail. Una extremitat de la tija està reforçada amb una placa soldada, que a la vegada serveix per immobilitzar aquest extrem en el pla de treball.

Hom posa la tija en posició tangent a E en la corba circular i es fixa la plaqueta. Per flexió la tija és llavors empesa fins a tocar el punt de contacte O i s'utilitza com un regle de corbat pel traçat de l'AdT (fig. 6).

Si la orientació del radi R no és segura (centre de la corba inaccessible), la tangent en E pot ser determinada pel punt K.



Peraltat en corbaNEM

1141 Pàgina


1. Objecte i definició

En la col·locació de les vies del ferrocarril real el peralt en corba contribueix a la seguretat de la circulació dels vehicles pel fet que l'acceleració transversal provocada en el vehicle i en la via per la curvatura es troba compensada, en tot o en part, gràcies a la sobre elevació “d” del carril exterior en referència a l'interior (fig. 1).

En modelisme, la pràctica del peraltat no esdevé necessària per raons dinàmiques; al contrari, en certs vehicles pot augmentar el risc de bolcament cap a l'interior de la corba. Per això, si s'aplica un peralt per un desig de fidelitat d'aspecte, la cota “d” no ha de sobre passar el valor G:15.

G 6,5 9 12 16,5 22,5 32 45 64

d max 0,4 0,6 0,8 1 1,5 2 3 4

Les vies de cremallera a escala no comporten, o molt poc, cap peraltat.

2. Descripció

En corba, el carril interior mantindrà el nivell o la inclinació que correspondria a la recta; és el carril exterior el que augmentarà per valor de la cota “d”.

Les corbes a les que s'apliqui un peralt han de ser encarades amb arcs de transició (veure NEM 113), fent a la vegada el paper de rampes de peralt. La sobre elevació que cal establir sobre la corba ha de ser presa amb una progressivitat regular al llarg dels arcs de transició (fig. 2).


Fig. 2

h0 E

Carril exterior

Carril interior

0

E

R

L

Perfil de llarg


Perfils de carrils i eclisses NEM

120 1 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició 2010Substitueix l'edició 1993

Perfil del carril

Taula de cotesPerfil 1) A 8) B 2) C 2) Dmax E 2) K 2) Rmax Codi 3) A utilitzar preferentment per les escales 7)

4) 5) 6)10 1,0+0,1 0,9 0,5 0,2 0,3 0,35 0,1 40 Z Z Nm14 1,4+0,1 1,3 0,7 0,2 0,4 0,4 0,15 55 N, Z TT, N,Nm TTm/e, H0i18 1,8+0,1 1,6 0,8 0,25 0,4 0,5 0,15 70 H0, TT, N H0, TTm H0m/e, Si20 2,0+0,2 1,8 0,9 0,25 0,5 0,55 0,2 83 H0, TT S, H0m Sm/e, 0i25 2,5+0,2 2,2 1,1 0,3 0,6 0,6 0,2 100 S, H0 Sm 0e30 3,0+0,2 2,7 1,3 0,35 0,7 0,8 0,25 125 0 0m/e Ii35 3,5+0,3 3,2 1,6 0,4 0,8 0,9 0,3 0 Om Ie, IIi38 3,8-0,5 3,4 1,7 0,5 0,9 0,9 0,25 148 I Im/e50 5,0+0,2 -0,4 4,5 2,3 0,6 1,2 1,3 0,4 I Iim, IIe63 6,3+0,7 4,9 2,5 0,6 1 1,7 0,3 250 II70 7,0+0,7 5,5 3,1 0,6 1 2,1 0,3 II

Observacions1) Els perfils expressats en la columna A es designen per una xifra que expressa en mm. la altura multiplicada per 10.2) Cotes aconsellades.3) Comparable al perfil NMRA codi … por la RP 15.14) Per a la representació de vies principals modernes5) Per a la representació de vies principals d'èpoques anteriors, així com vies secundàries i estretes de les èpoques IV i V.6) Per a la representació d'altres vies estretes.7) En cas de que hi hagi diversos perfils per una mateixa escala, s'utilitzarà per noves realitzacions el perfil més fi. 8) S'ha de tenir compte a l'hora de fer l'elecció del perfil i/o de les fixacions dels carrils que hi hagi espai lliure suficient per la utilització de vehicles en els que la pestanya de la roda tingui la altura màxima.

EclissesExisteixen vàries formes de eclisses; el dibuix mostra un possible exemple.

Les eclisses han d'assegurar un enllaç mecànic, i de forma eventual elèctric. També han de respectar les prescripcions de seguretat (risc de ferides).La longitud de les eclisses ha de ser al menys quatre vegades la altura del carril.En cada extremitat d'un tram de via s'haurà d'inserir una eclissa en el carril esquerre (vist des de la part central de la via).



VIES DE CREMALLERA

NEM

121Pàgina 1 de 2

Recomanació Cotes en mm. Edició 2005 (18072007)(substitueix l'edició 1990)

1. OBJECTIU

Aquesta norma recomana les cotes nominals pròpies per assegurar el funcionament motor en via equipada amb cremallera. Les normes ISO per dentats amb desenvolupament s'han de tenir en compte sempre que siguin adequades per a l'ús amb les eines actuals.

2. DISPOSICIONS CONSTRUCTIVES SOBRE EL PROTOTIP

2.1 Sistema RIGGENBACH

Cremallera en forma d'escala amb els dents soldats o reblades. Pas = 100 mm.

2.2 Sistema STRUB

Cremallera fabricada en una espècie de rail dentat en forma de cons. Pas = 100 mm.

2.3 Sistema VON ROLL

Cremallera constituïda per una única guia. Espessor fins a 120 mm.Pas = 100 mm.

2.4 Sistema ABT

Cremallera constituïda por dues guies paral·leles amb dentat alternatiu.Espessor fins a 35 mm. Pas = 120 mm. Les dos guies estan desplaçades 60 mm. entre elles.

2.5 Altres sistemes

La realització Klose només difereix del sistema RIGGENBACH per alguns detalls.Els sistemes Marsch (cremallera en forma d'escala amb barrots rodons) i Locher (cremallera de dos riels posicionats horitzontalment amb pas de 85 mm.) queden fora d'aquesta norma.

3. ALÇÀRIA DE LA CREMALLERA

A

En explotació mixta adherència / cremallera és necessari per passar per les desviacions que el moviment dels becs de les dents de la roda dentada se situïn per sobre del pla de rodolament (PR). L'alçària de la cremallera en el prototip varia, fins i tot entre sistemes semblants, d'una realització a l'altra, de manera que no és possible en la majoria dels casos un intercanvi de vehicles motors.

En explotació integral per cremallera és possible una alçària menor; però és necessari recórrer per a les desviacions a construccions complicades.

Abstracció feta de l'alçària eventualment diferent de la cremallera, els sistema RIGGENBACH, STRUB i VON ROLL són en principi compatibles.

© by MOROP – La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


4. TERMINOLOGIACercle primitiu -tk = Cercles “primitius” de dues rodes dentades d'un engra-(Línia primitiva) natge son aquells que realitzarien teòricament la

mateixa transmissió sense lliscar un sobre l'altre. De lamateixa manera entre el cercle primitiu i la línia primitiva de la cremallera.

Pas - t = Distància entre dents mesurada al cercle primitiu(o línia primitiva).

Mòdul - m = t / ( = 3,1416)Muntant del cap - hk = mCruïlla del coll - hf = 1,166 mAlçada de la dent - h = hf + hk = 2,166 mNúmero de dents - z cercle primitiu - do = z m cercle exterior - dk = (z + 2) mAlçària de la linia per sobre del PR - aAmplada de la roda - b

5. REPRODUCCIÓ EN MINIATURAEn miniatura les cremalleres reproduïdes es dissenyen pel sistema de reproducció, completat amb la mesura del pas (del prototip):- t 100 Riggenbach / Strub / Von Roll- t 120 AbtContràriament al prototip, la alçària de la línia primitiva per sobre del PR està normalitzada (cota a) amb la finalitat de permetre intercanvis de vehicles motors entre sistemes.

QUADRE DE COTES

Escala m m a bt 100 t 120 Max.

H0 0,4 0,4 0,6 0,9S 0,5 0,6 0,75 1,20 0,7 O,8 1,1 1,7I 1 1,25 1,5 2,5II 1,5 1,75 2,15 3,5III 2 2,5 3 5V 3 3,5 4,35 7,25VI 4 5 6 10X 6 7 8,75 14,5

Observació per a les escales N i TT:

El funcionament correcte amb cremallera exigeix un mòdul > 0,4, valor per sota del qual no es pot fer un model, encara que sigui poc fidel. Si fós necessari, utilitzi les cotes indicades per a l'escala H0.



Secció transversal de la via“Vies normals”

NEM

122 1 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició del 2007(Substitueix la edició de 1989)

1. Aquesta recomanació proporciona per a la secció transversal de la plataforma de la via real que representa les vies d'amplada normal, un conjunt de cotes de caràcter orientatiu. Per “plataforma de la via” entenem en aquesta norma la infraestructura i la superestructura a la vegada, en el sentit de la tecnologia ferroviària.

2. La secció representada tot seguit es de via única en un tram recte. En el cas de la reproducció d'entorns especials, com per exemple talussos o murs de contenció, la infraestructura pot diferir de la secció aquí representada.

Escala Ample de via G a1) b c d e f hZ 6,5 12 16 28 4 2 2 6

N 9 16 22 38 5 3 3 7

TT 12 22 28 50 7 4 4 8

H0 16,5 30 38 70 10 5 6 10

S 22,5 40 52 94 14 7 9 12

0 32 58 76 134 20 9 12 16

I 45 82 106 188 26 12 17 22

II 64 115 147 230 36 18 22 37

Observació 1): Aquesta cota només fa referència a la reproducció de travesses de fusta.

3. En plataforma de vàries vies (veure NEM 112 per les entre vies) es pot realitzar un balastatge uniforme. Si es tracta de vies de costat en estacions, es pot preveure entre elles un pas de servei.

4. Pel peraltat en corba consultar la NEM 114.

5. Dins d'aquestes cotes es poden implantar els senyals, els pals de la catenària, etc. tenint en compte que el gàlib de lliure circulació d'acord amb les NEM 102 i NEM 103 no ha de ser entorpit.


Cuneta Bancal PR

Plànol de referènciasuperestructurainfraestructura

1:1,5 1:1,25

1:1,5de

ba

G

hc

f


Secció transversal de la via“Vies estretes”

NEM

123 1 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició del 2005 (10/10/2005)(Substitueix la edició de 1991)

1. Aquesta recomanació proporciona per a la secció transversal de la plataforma de les vies estretes un conjunt de cotes de caràcter orientatiu. Per “plataforma de la via” entenem en aquesta norma la infraestructura I la superestructura a la vegada, en el sentit de la tecnologia ferroviària.

2. La secció representada tot seguit es de via única en un tram recte. En el cas de la reproducció d'entorns especials, com per exemple talussos o murs de contenció, la infraestructura pot diferir de la secció aquí representada: el mateix principi s'aplicarà a la cota “c”.

Observació: 1) en les plataformes de construcció moderna, es fan servir conductes subterranis per l'evacuació d'aigües.

Quadre de cotes “m” Escala Ample de via G a b c k f h2)

Zm 4,5 8 10 19 1,5 1 3Nm 6,5 12 14 26 2 1,5 4TTm 9 15 18 35 3 2,5 5H0m 12 21 25 48 4 3 6Sm 16,5 28 34 66 5 3,5 80m 22,5 40 49 94 7 5 11Im 32 56 69 132 9 6 16IIm 45 80 98 188 13 9 22

Observació: 2) En la reproducció de vies antigues amb estructura lleugera, la cota “h” es pot reduir fins a 2/3 del seu valor.

Quadre de cotes “e” Escala Ample de via G a bb c kk ff h2)

Ne 4,5 9,5 12 19 2 1,5 3TTe 6,5 12,5 16 25 3 2,5 3,5H0e 9 17 22 35 4 3 4,5Se 12 23,5 30 47 5 3,5 5,50e 16,5 33 42 68 7 5 7Ie 22,5 47 60 96 9 6 10IIe 32 67 85 136 13 9 14IIIe 45 94 120 194 19 12 20

Quadre de cotes “i” 3)

Escala Ample de via G a bb c kk ff h2)

TTi 4,5 11 14 25 3 3 2,5H0i 6,5 15 20 35 4 4 3Si 9 20 27 47 5 5 3,50i 12 29 38 67 7 7 5Ii 16,5 41 53 94 9 9 6IIi 22,5 58 76 133 13 13 9IIIi 32 81 106 188 19 19 12

Observació: 3) La taula “i” no es vàlida per les vies industrials. 4) No hi ha cotes perquè en la realitat el balast s'acostuma a confondre amb la infraestructura.

3. En el cas on les corbes comportin un peraltatge, serà necessari seguir la NEM 114.4. En aquesta cota poden posar-s'hi senyals, pals de catenària, etc entenent que no s'ha de comprometre el

gàlib de lliure pas segons les normes NEM 102 i NEM 103.



Agulles i encreuaments amb cors fixos

NEM

124 Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Edició de 2010(substitueix l'edició de 1994)

1. Zona del cor

Variant aconsellada

La disposició d'un contra-carril simplement colzat garanteix una millor entrada dels vehicles en la punta del cor. La porció colzada ha de ser el més curta possible.

Variant per agulles de radi petit

El pas de la roda entre la cara interna del carril exterior i un contra-carril doblement colzat garanteix una millor entrada dels vehicles d'eixos en els que la pestanya de roda es presenta esbiaixada, així como un pas més suau en la gorja de la punta del cor.



2. Zona de les agulles

Observacions:

Les cotes C, E, F i G s'han de prendre de la NEM 310.

El contra-carril ha d'assegurar el pas de la roda interior amb tota seguretat per la punta del cor. Per les zones d'entrada de les parts de guiat del contra-carril i de la pota de llebre, el valor màxim de ß es de 5º. En el cas d'agulles amb un angle molt petit, es pot tendir cap a les cotes del prototip, tenint en compte sempre que no dificulti el pas de l'eix que tindrà un biaix fort en cas de vehicles llargs. En cas d'utilitzar contra-carrils més curts amb relació al model real representat en els dissenys, serà necessari que aquests contra-carrils tinguin una alçària menor i que la zona d'entrada s'allargui fins la mesura desitjada.

En cap cas, els contra-carrils poden superar la superfície de rodament del carril.

En el cas de grans escales, la punta del cor es minvarà al menys a 1/20 F. Aquesta disminució haurà d'acabar cap a la fi de la agulla per arribar a tota la superfície del cap del carril en lloc de la punta del cor.

Si l'espasí inactiu de l'agulla té una polaritat oposada al carril continu, el valor Emax segons la NEM 110 s'ha de reduir en 0,2 mm.



Dobles cors fixos dels encreuaments rectes

NEM

127 1 Pàgina

Norma imperativa Edició de 2010(Substitueix l'edició de 1980)

Tangent de l'angle d'encreuament: Punta real del cor1 : x (x = cot. a)

Llacuna de guiat: L = F' x – S/2x S tan a/2 ≈ S/2x Longitud de guiat més gran (NEM311)

Observacions:

Les cotes C, E, F, G i S es prenen de la NEM 110.

En la construcció dels encreuaments i encreuaments amb agulles convé tendir a la reducció de la llacuna de guiat apropant el més possible els límits Smax. i Fmin.

Una disminució de la amplada G per sota de la cota nominal segons la norma NEM 110 fins 0,1 mm per sota del valor límit Kmax + Tmax segons la NEM 310 té poca importància a causa de la trajectòria recta, però disminueix la llacuna de guiat.

En la mesura on la llacuna de guiat excedeix la “longitud de guiat més gran” de l'eix més petit hi ha risc de descarrilament, sobre tot amb angles d'encreuament inferiors a 10º.



Alçada de la línia aèria

NEM

201Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2005 (13/10)Substitueix la edició de 1999

1. Objectiu

Aquesta norma determina el desplaçament vertical i horitzontal de la línia aèria per al funcionament amb catenàries en model reduït europeu de via normal o ample. És per a utilitzar associada amb la NEM 202.

2. Observacions preliminarsEl ferrocarrils europeus tenen unes mides molt diferents pel que fa a la amplada de fregament (amplada del patí del pantògraf) i en menor mesura la del desplaçament horitzontal. L'amplada útil de fregament del patí té una influència directa sobre les fixacions de la catenària (distància entre pals), especialment en modelisme, on les corbes són molt reduïdes.

Cal diferenciar dos casos característics:

– Sistema ample:Per l'explotació amb patí de pantògraf amb desplaçament lateral de la catenària de 300-400 mm (en la realitat per exemple via normal i ampla (vN): DB, ÖBB, via estreta (vE): RhB, MOB, Mariazeller,

– Sistema estret:Per la explotació amb patí de pantògraf amb desplaçament lateral de la catenària de 200-300 mm (en la realitat, per exemple via normal i ampla (vN): SBB-CFF, FS, SNCF~), via estreta(vE): MGB, Brünig.

3. Posició de la catenària


NEM 201- Edició 2005 (13/10) - Pàgina 2 de 2

Taula de cotes

Escala S ample S estret HF 1 HF 2 HF 3

vN vE* vN vE vN vE

Z 2 1 25 23 28 26 30 28

N 3,5 1,5 34 29 38 35 40 38

TT 4,5 2 44 38 50 47 52 51

H0 6,5 3 60 50 69 65 73 70

S 8,5 4 80 69 93 86 98 93

0 11 6 110 98 130 124 139 133

I 17 8 150 134 180 172 194 181

II 27 11 213 190 260 245 176 260

vN: via normal vE: via estreta (m, e, i)

* En cas d'explotació amb carros transportadors, la posició més baixa de la catenària s'ha de determinar de la següent manera:

Alçada a partir del PR (carros transportadors) + Cota H4 de la NEM 102

Observacions:

1) Les cotes donen els límits extrems d'explotació; es recomana utilitzar el desplaçament lateral màxim únicament en les corbes. En via recta es recomana posar els pals en “ziga-zaga” amb una utilització només de 2/3 de desplaçament lateral màxim.

2) La cota HF2 representa la posició normal tant com sigui possible sense diferència d'altura. En realitat, per raons de perfil, les catenàries son sovint més altes a les estacions i més baixes en els túnels o en els passos superiors. L'alçada de la línia aèria ha d'estar de totes maneres dins les cotes donades.

3) Distància entre punts de fixacióSobre la base del desplaçament lateral màxim S en corba i radi R, hom pot calcular la distància dels punts de fixació (distància entre pals) per mitjà de la següent fórmula:

En el cas d'una situació amb vàries vies, caldrà utilitzar el radi de corba més gran en el cas que l'ample de vies sigui el normal. En els altres casos, es aconsellable fer un càlcul per diversos radis per tal de determinar la distància mínima que s'adapti millor. Per obtenir punts de fixació situats raonablement, es tindran en compte els radis mínims recomanats en la NEM 111.


Lmax.=4∗R∗S


Explotació per catenària Pantògraf

NEM

202Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2007Substitueix la edició de 2005

1. Objectiu

Aquesta norma determina l'amplada de fregament útil de l'arc (amplada del patí) i del camp de treball del pantògraf per l'explotació mitjançant catenària segons la NEM 201.

2. Repartició

Segons la NEM 201 cal distingir els dos casos característics: ample i estret.

3. Amplades i camp de treball

Observació:L'arrodoniment entre el patí i la banya, així com la inclinació de la banya i la amplada total del pantògraf B2 estan determinats pel model real. En cap cas la cota d'amplada (B2) de la norma present, així com la cota H4 “altura del pantògraf abaixat” (en posició de repòs) segons la norma NEM 301no han de ser sobrepassades.



Taula de cotes

Escala B1 ampla B1 estreta HS 1 HS 2

vN vE vN vE

Z 7,5 + 0,5 3,5 + 0,5 25 23 31 29

N 10 + 1 5 + 1 34 29 41 39

TT 13,5 + 1,5 7,5 + 1,5 44 38 54 53

H0 18 + 2 10 + 2 60 50 75 72

S 25 + 2 14 + 2 80 69 101 96

0 34 + 2 22 + 2 110 98 142 136

I 48 + 2 30 + 2 150 134 198 185

II 69 + 2 43 + 2 213 190 282 266

vN: via normal vE: via estreta

4. Radis de corbes

Pels pantògrafs que estan situats prop dels punts de guiatge dels vehicles (pivots dels bogis o eixos d'extremitats) caldrà tenir en compte a l'hora del muntatge d'una catenària situar-la segons la NEM 201 i les seves toleràncies. Alguns models exigeixen una altra concepció d'elements (xassís, bogis), cosa que pot tenir com a conseqüència que en les corbes els pantògrafs d'aquests models sobrepassin àmpliament el centre del vehicle.

Els exemples citats tot seguit constitueixen un ajut apreciable:Utilitzar una implantació més propera dels pals i situar-los més a prop de les vies; engrandir els radis de corbes o passar patins més amples (no ajustats a l'escala i com a conseqüència menys estètics des del punt de vista modelistic).



Gàlib del material mòbil

NEM

3011 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2003(Substitueix la edició de 1979)

El contorn tancat que es mostra tot seguit val per tots els models de vehicles europeus de via normal o ampla.

Els vehicles en miniatura que representen vehicles reals han de ser construïts “a escala” sempre que sigui possible. Sigui com sigui, tots els seus elements inclosos els pantògrafs en posició de repòs1, s'han d'inscriure dins el gàlib.

Els elements funcionals de captació de corrent, els aparells de seguretat i els dispositius de desacoblament o altres, poden situar-se en la zona ratllada del dibuix per sobre del pla de rodament PR.

Taula de cotes

Escales G B1 B2 H1 H2 H3 H4Z 6,5 17 11 1 2 17 23

N 9,0 23 14 1 3 24 32

TT 12,0 30 18 1,5 4 32 42

H0 16,5 40 26 2 5 44 57

S 22,5 54 35 3 7 59 75

0 32,0 78 48 4 10 83 106

I 45,0 110 68 5 13 115 146

II 64,0 148 94 6 20 163 207

1 El joc dels pantògrafs en posició de treball està definit per la NEM 202

© MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Massa dels vehicles

NEM

3021 Pàgina

Recomanació Edició de 2007(Substitueix la edició de 1996)

1. Generalitats

Aquesta norma defineix les línies directius que puguin garantir una explotació sense problemes des del punt de vista del pes dels vehicles, ja sigui de construcció industrial o personal. Aquesta norma no es vàlida per a vehicles motors.

La massa dels vehicles quedarà així definida per tal que es garanteixi l'estabilitat (evitant el bolcament) dels vehicles en les corbes dels circuits en miniatura, tenint en compte la massa de la resta del comboi que el segueix.

2. Massa mínima

En la taula que segueix, es pot arribar a la massa mínima en el cas que cap element negatiu influenciï en el bolcament del vehicle. Aquests factors negatius poden ser, per exemple:

–centre de gravetat del vehicle elevat.–distància massa gran entre el pla del topall i l'eix (o pivot del bogie).–punto de tracció de l'enganxall desfavorable (aquest punt ha de ser el més pròxim possible a l'eix o al pivot del bogie).–punto de tracció de l'enganxall al bogie.

Massa mínima per mil·límetre de llargada entre topalls del vehicle

Escala Z N TT H0 S 0 I IIMassa

(gr./mm)0,12 0,17 0,25 0,40 0,60 1,00 2,00 4,00

3. Massa augmentada

La massa del vehicle no s'incrementarà més d'un 30 % dels valors de taula. Caldrà estar atent a la composició del tren en cas de sobrepassar aquests valors.

L'augment de la massa del vehicle, per tal d'obtenir la massa mínima en el cas de la producció industrial, es podrà obtenir amb l'ajut d'altres materials (per exemple: llast, plaques de metall). El consumidor haurà de tenir la possibilitat, amb mitjans senzills, d'afegir o canviar els materials.

4. Criteris addicionals

En caso d'explotació en corbes tancades i amb peralt (NEM 114), caldrà tenir vigilat el perill de bolcament, principalment dels vagons que comportin factors negatius segons s'ha descrit al punt 2. El bolcament es podrà evitar amb l'afegit de pes suplementari (per exemple: càrrega).

© MOROP–FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Topalls

NEM

303Pàgina 1 de 2

Norma Imperativa (cotes en mm.) Edició 2006 (18102006)substitueix l'edició de 1987

1. ObjectiuAquesta norma determina la posició i les dimensions dels topalls dels vehicles a escala i dels topalls de final de via.Les particularitats pròpies del modelisme exigeixen per les dimensions globals una certa disconformitat de l'escala de reducció respecte a allò que fixen per als prototipus les prescripcions RIC i les RIV.D'aquesta manera, per exemple:- en cas d'utilitzar diferents factors de reducció del material (escala 0, posem per cas), la compatibilitat ha de quedar assegurada.- el desplaçament de les peces dels enganxalls per sota dels topalls no ha de comprometre la seguretat de la funció de l'enganxall.A aquestes exigències s'hi afegeixen, per la circulació a topalls junts, les condicions que cal imposar al traçat de la via, condicions que no es tracten en aquesta norma.

2. Distància i alçada dels topallsLa posició dels centres dels topalls (figura 1) està determinada per les cotes prescrites amb toleràncies, a la taula 1. Aquestes cotes han de respectar les toleràncies pels vehicles amb suspensió, ja siguin buits o carregats.En cas d'utilització d'enganxalls de gran desplaçament (enganxalls curts) cal que en relació amb les dimensions dels plats (veure el punt 3), la cota Umin (pla de rodament – vora inferior dels plats) no sigui excedida.

Taula 1Escala a h Umin

Z 8,0+0,1 -0,1 5,0+0,3 -0,3 3,8N 11,0+0,1 -0,1 6,7+0,3 -0,3 5,2TT 14,5+0,2 -0,2 8,9+0,4 -0,4 6,9H0 22,0+0,2 -0,2 12,2+0,5 -0,5 9,6S 27,5+0,3 -0,3 16,5+0,5 -0,6 13,10 39,5+0,7 -0,7 23,6+0,7 -1,0 18,5I 54,5+0,5 -0,5 33,0+0,5 -1,5 26II 77,7+0,5 -0,5 47,1+0,5 -2,5 --III 109,4+0,6 -0,6 66,3+0,5 -7,5 --V 159,0+1,0 -1,0 96,5+0,5 -7,5 --

VII 219,0+1,5 -1,5 132,5+1,0 -10,5 --X 318+2,0 -2,0 193,0+1,0 -15,0 --



3. Plats dels topalls

En realitat: les formes i dimensions dels plats dels topalls varien segons el model de vagó (per exemple: segons la distància entre l'eix o el bogi i l'extrem del vehicle) i la seva utilització (radi de corba mínim).

Generalment, els plats rodons segons la figura 2a tenen un diàmetre “d” de 340, 370, 450 i 500 mm. Els plats de diferents formes i amplada amb els costats superior i inferior rectes (com la figura 2b) tenen una altura compresa entre els 340 i 360 mm.

En els vehicles originals anterior a 1961 els plats dels dos topalls de la dreta vistos segons el sentit de la marxa som bombats, mentre que els de l'esquerre son plans (figura 3).

En el material construït després de 1961, tots dos topalls son bombats. El radi r de bombament es de +/- 1.500 mm.

En modelisme: la forma dels plats dels topalls son idèntiques als originals. En les seves dimensions es calculen a escala segons les mesures del prototipus.

En vehicles miniatura que – sovint en relació amb enganxalls segons el prototipus real – circulen a topalls junts, els plats per sota de 450 mm de la realitat, s'haurien d'evitar en les corbes de radi petit.



Dispositius d'intercirculacióRufes, Bordons de goma

NEM

3041 Pàgina

Recomanació Edició 2009substitueix l'edició de 1991

Des d'un punt de vista òptic, aquesta norma determina les cotes del dispositiu d'intercirculació tancat entre vehicles en miniatura que s'hauran de poder acoblar lliurement.

Estableix les indicacions i particularitats que cal observar en la construcció així com les mesures parcials en referència a les cotes dels models reals.

RUFES BORDONS DE GOMA

Taula de cotesRUFES BORDON DE GOMA

Escala h1 h22) b1 c3) R h3 h4

2) b2 d e

min min

Z 15,7 0,6 4,4 0,5 11 15,1 0,9 6,2 1,2 0,7

N 21,6 0,8 6,0 0,6 15 20,7 1,3 8,5 1,6 1

TT 28,8 1,1 8,2 0,7 20 27,6 1,7 11,3 2,2 1,3

H0 39,7 1,5 11,3 0,9 28 38,1 2,3 15,6 3 1,7

S 53,9 2,0 15,6 1,1 38 51,8 3,1 21,3 4,1 2,3

0 76,7 2,9 22,2 1,6 54 73,7 4,4 30,2 5,8 3,3

I 107,8 4,1 31,2 2,2 75 103,6 6,3 42,5 8,1 4,7

II 153,3 4,9 44,4 3,1 107 147,3 8,9 60,4 11,5 6,7

Observacions:1) Les cotes dels topalls a i h estan determinades a la NEM 3032) Les cotes h2 i h4 seran el més petites possible. No sobrepassaran h2 min. i h4 min. si no és per

deixar pas suficient pels enganxalls i topalls.3) La cota c referencia els marcs externs visibles.4) Les rufes desplegades no sobrepassaran l'extrem dels plats dels topalls.5) En el cas de bordons flexibles o mòbils, no sobrepassaran els plats dels topalls més enllà d'un valor

de e/2 com a màxim.En el cas de dispositius d'intercirculació NO mòbils o flexibles, caldrà necessàriament vetllar el funcionament correcte dels enganxalls (veure NEM 356 / 359 / 360 / 365). En cas de necessitat, la imitació de la rufa podrà incloure una obertura a la part inferior.



Plaques d'itinerarisSuspensió

NEM

306 Pàgina 1 de 2

Recomanació Cotes en mm. Edició 2007(substitueix l'edició 1994)

1. Objectiu

Determinació de cotes unificades per al posicionament i la fixació de plaques d'itineraris, així com les dimensions màximes d'aquestes (segons TV § 103, RIC p. 22)

2. Cotes de les fixacions i de les plaques

Forma A

Forma B



Quadre de cotes per a les suspensions i les plaques:

Escala a b c d e f g h imax

Z - - - - - - 1,5 3,2 3,6

N - - - - - - 2 4,4 4,9

TT 5,2 2,2 - - 0,2 0,4 2,6 5,8 6,5

H0 7,2 3 - - 0,25 0,5 3,6 8 9

S 9,8 4,1 - - 0,3 0,7 5 11 12,3

0 14 5,8 (0,4) (0,3) 0,3 1 7 15,6 17,5

I 19,6 8,2 0,4 0,3 0,3 1,4 10 22 24,5

II 28 11,7 0,6 0,4 0,4 2 14 31 35

3. Realització en modelisme1. Les fixacions són imitades, a les plaques es subministren en forma de peces d'acabat.

1.1 Forma A: Les fixacions són imitades però no funcionals1.2 Forma B: Les fixacions són imitades en forma de ganxets funcionals.

2. Les plaques (amb manetes) són imitades en relleu sobre les parets3. Les fixacions són tampografiades sobre les parets, i es proveeixen calcomanies, transferències o adhesius.4. Les plaques (amb manetes) son tampografiades sobre les parets.

4. Cotes de les trapes amb finestres

Escala m n r t u

Z 4,0 2,0 2,5 1,2 0,4

N 5,3 2,6 3,4 1,6 0,5

TT 7,1 3,5 4,6 2,2 0,6

H0 9,8 4,9 6,3 3,0 0,9

S 13,4 6,5 8,6 4,0 1,2

0 20,0 9,5 12,0 6,0 1,7

I 30,0 13,2 17,0 8,2 2,4

II 38,0 18,8 24,5 11,6 3,4

5. Variants

Cal fer notar que en certes administracions ferroviàries poden existir particularitats o variants (plaques a diversos finestrons, de paravent, o per cotxes - llit, etc.)



EixosCotes de guiat

NEM

3101 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2009 (19062011)(Substitueix amb la NEM110, edició del 2009 la NEM 310 edició de 1997)

Aquesta norma és el document fonamental per a la construcció i la comprovació de les rodes i dels eixos, que s'adapten a la explotació sobre vies segons la NEM 110. S'ha tingut en compte tot allò que s'ha pogut dels “estàndards” NMRA S3 i S4, així com la recomanació NMRA RP 25.

Les cotes prescrites s'aparten de la reducció del prototip a escala, en benefici d'unes condicions de circulació més segures.

Taula de cotes

Ample G K 2) B N 3) N1 3) T D 4) Pde la via min max 1) min max 1) min 1) max min min 1) 5) max min 1) max

6,5 5,7 5,9 5,25 5,5 1,55 1,6 - 0,4 0,5 0,5 0,6 0,10

9 7,9 8,1 7,4 7,6 2,0 2,2 1,8 0,5 0,6 0,5 0,9 0,15

12 10,8 11,0 10,2 10,4 2,3 2,5 2,0 0,6 0,7 0,5 1,0 0,20

16,5 15,1 15,3 14,4 14,6 2,7 2,9 2,4 0,7 0,9 0,6 1,2 0,25

22,5 20,7 20,9 19,9 20,1 3,5 3,7 3,1 0,8 1,0 0,7 1,4 0,30

32 29,7 30,0 28,8 29,1 4,3 4,5 3,7 0,9 1,2 0,8 1,6 0,40

45 42,9 43,1 41,8 42,0 4,4 4,6 - 1,1 1,3 1,0 1,6 0,50

64 61,3 61,6 59,9 60,2 6,0 6,8 - 1,4 1,6 1,3 2,0 0,60

Observacions:

1) El respecte a aquests valors condueix a una reproducció més fidel de l'original.

2) Per tal de respectar el valor K, no es poden escollir valors qualsevols per a l'acumulació de l'amplada de la pestanya T i la distància entre els flancs interiors de les cares B de les rodes.

3) L'amplada de la roda pot ser inferior a Nmin si les condicions K + N > Gmax (segons NEM 110) descrites a l'apartat 4) són respectades. Si no hi ha rodatge sobre la pestanya, la cota màxima de l'amplada de roda N1 és aplicable si, a la gorja del cor, el valor Fmin (segons NEM 110) no és superat.

4) El respecte de l'amplada màxima Fmax (segons NEM 110) a la gorja del cor permet la circulació en barreja de materials amb alçades de pestanya diverses i que tenen una alçada D diferent. Si l'obliqüitat dels eixos a la branca desviada fa necessària una ampliació superior a la cota Fmax (segons NEM 110), el valor mínim de la pestanya de roda D no podrà ser més petit que de 0,1 del màxim.

La profunditat de la gorja Hmax (segons NEM 110) només pot ser que ≥ Hmin + 0,1.

5) La utilització de Tmin ha de ser associada a Kmax per no provocar un joc de l'eix amb relació a la via.


Normes Europees de Modelisme Principis bàsics de guiat

en cors de via

Annex a las NEM

110/310/311Pàgina 1 de 2

Documentació Edició del 2009 (16112011)

1. Introducció

Als cors dels canvis d'agulles i dels encreuaments una de les parts que guien queda interrom-puda, i per això cal assegurar una “conducció de substitució” de la cara interna de les rodes.

Els dos casos descrits a continuació poden portar a un descarrilament:– En passar pel cor les rodes poden fregar entre el contra-carril i la pota de llebre si la se-

paració entre els flancs interns de les rodes és massa petita.– La pestanya de roda pot escalar la punta de cor si la separació entre els flancs interns

és massa gran o la pestanya de roda es massa alta.

Per evitar tot això és necessari que les cotes:

Per a l'eix– cota de la via,– alçada de la pestanya,– ample entre els flancs interns de les rodes (cota interna).

Per al cor– ample de via,– separació de la gorja al cor i al contra-carril,– la distància entre els costats del contra-carril I la pota de llebre,

siguin definides amb toleràncies molt estrictes.

Totes aquestes cotes s'aparten dels valors nominals a conseqüència de toleràncies de fabrica-ció o desgast. Les diferències (toleràncies) permeses han de ser definides en el seu conjunt.

2. Cotes de conducció i de separació

Les cotes de l'eix i del canvi d'agulles són significatives, només poden ser mesurades indirecta-ment:

A l'eix– cota de conducció K (segons NEM 310) = separació interna + espessor de la pestanya

Al canvi d'agulles– la cota C (segons la NEM 310) = distància entre els costats de la conducció al contra-

carril i la pota de llebre.

Principis per al pas segur en els cors

Per tal de passar els cors amb total seguretat, els principis següents han de ser respectats:

Cota de guiat més petita o igual a la cota mínima

© by MOROP–FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

Kmax ≤ Cmin

Annex a les NEM110/310/311 – Edició del 2009 (16112011) – pàgina 2 de 2

Cota interna mínima de l'eix més gran o igual a distància màxima entre el contra-carril i la pota de llebre

3. Relació entre l'amplada de la gorja i l'amplada de la superfície de rodament de la roda

A més del que s'ha dit anteriorment, existeix una relació entre l'amplada de la gorja i l'amplada de la superfície de rodament de la roda:

Per tal que la roda no caigui al “forat” de la punta del cor, cal que la seva superfície de roda-ment sigui prou ample per tal que la roda pugui passar la pota de llebre i salvar així tota la pun-ta de cor. L'amplada de la superfície de rodament de la roda augmenta amb la separació de la gorja.

4. Diferències entre el prototip i el model

Per tal de centrar i guiar amb suavitat la roda a la gorja de la punta del cor, l'espai al contra-car-ril és en la realitat més petit que el de la punta del cor. D'aquesta manera s'evita el xoc contra la cara interna de l'eix, la forma del contra-carril assegura una entrada suau.

En modelisme es fa aquest ús en els canvis d'agulles d'un radi de curvatura més gran que en la realitat. Com s'ha descrit més amunt, tot depèn de l'amplada de l'eix així com de l'angle però també de la separació de la gorja a la punta de cor. Contràriament a la realitat, la rodera de la punta del cor en relació amb el gruix de la pestanya exigeix ser el més petit possible. Per això la gorja del contra-carril és més gran. Contràriament a la realitat i gràcies al doble colze del con-tra-carril, el pas es fa allà també amb suavitat al “canal de conducció”. Allò no té influència so-bre l'amplada de la superfície de rodament de la roda. En el cas de canvis d'agulles a gran radi (petit angle), el doble colze al contra-carril no és necessari.

© by MOROP–FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

Bmin ≥ Smax


Galga de control de l'eix i de la via per a separació de 9 mm.

Annex 2 a les NEM

310-3111 Pàgina

Documentació Cotes en mm. Edició 2009(substitueix l'edició 2001)

1. Objectiu

Aquesta galga dóna la possibilitat de controlar els eixos i la via de la separació de 9 mm quant al respecte de les cotes prescrites per les NEM 110, 124, 127 i 310.

2. Forma i dimensions de la galga

La galga està constituïda per una plaqueta metàl·lica d'una espessor de +/- 0,5 mm. La inscripció pot ser feta sobre la galga.

Toleràncies de la galga: + significa +0,03 / -0 - significa +0 / -0,03 Toleràncies de les cotes lliures 0,5

La galga s'acompanya per part del fabricant d'un manual d'instruccions per tal d'utilitzar-la correctament.

Fabrica la galga la firma Tillig Modellbahnen GmbH & Co. KG., Lange Straße 58 – 60, D-01855 Sebnitz (D) i pot ser obtinguda a les botigues especialitzades de modelisme.



Galga de control de l'eix i de la via per a separació de 12 mm.

Annex 3 a les NEM

110-3101 Pàgina

Documentació Cotes en mm. Edició de 2009(substitueix l'edició 2000)

1. Objectiu

Aquesta galga dóna la possibilitat de controlar els eixos i la via de la separació de 12 mm quant al respecte de les cotes prescrites per les NEM 110, 124, 127 i 310.



La galga s'acompanya per part del fabricant d'un manual d'instruccions per tal d'utilitzar-la correctament..Fabrica la galga la firma Tillig Modellbahnen GmbH & Co. KG., Lange Straße 58 – 60, D-01855 Sebnitz (D) i pot ser obtinguda a les botigues especialitzades de modelisme.



Galga de control de l'eix i de la via per a separació de 16,5 mm.

Annex 4 a las NEM

110/3101 Pàgina

Documentació Cotes en mm. Edició 2009(substitueix l'edició 2002)

1. Objectiu

Aquesta galga dóna la possibilitat de controlar els eixos i la via de la separació de 16,5 mm quant al respecte de les quotes prescrites per les NEM 110, 124, 127 i 310.



Toleràncies de la galga: + significa +0,03 / -0 - significa +0 / -0,03


La galga la fabrica la firma Tillig Modellbahnen GmbH & Co. KG., Lange Straße 58 – 60, D-01855 Sebnitz (D) i pot ser obtinguda a les botigues especialitzades de modelisme.



Galga de control de l'eix i de la viaper a ample de 32 mm.

Annex 6 a las NEM

110/3101 Pàgina

Documentació Cotes en mm. Edició 2009 (31102010)

1. Objectiu

Aquesta galga dóna la possibilitat de controlar els eixos i la via de l'ample de 32 mm quant al respecte de les quotes prescrites per les NEM 110, 124, 127 i 310.



Toleràncies de la galga: + significa +0,03 / -0 - significa +0 / -0,03


La galga la distribueix ARGE Spur 0 international i pot obtenir-se a la següent direcció:c/o M. Peter Merz, Postfach 1505, D-73405 Aalen.

© by MOROP–FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

Normes Europees de Modelisme Eixos per a grans escales

i circuits de jardíCotes de guiat

NEM

310G1 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 2010 (16112011)

Aquesta norma és el document fonamental per a la construcció i la comprovació de les rodes i dels eixos, que s'adapten a la explotació sobre vies segons la NEM 110G. Es deriva de les normes europees de circuits a vapor viu i de jardí NEDG 310.

Les cotes prescrites s'aparten de la reducció del prototip a escala, com ho volen les millors condicions de circulació.

Ample G K 2) B N 3) T D 4) Pde la via min max 1) min max 1) min 1) max min 1) 5) max min 1) max

89 84,7 85,0 83,0 83,3 11,0 13,0 1,7 2,0 3,0 4,0 1,2

127 119,5 122,0 117,0 119,0 14,5 16,5 2,5 3,0 4,0 4,7 1,6

184 175,0 176,0 172,0 173,0 21,0 23,0 3,0 4,0 5,0 6,3 2,4

260 250,0 251,5 244,5 246,0 24,0 28,0 5,5 7,0 5,0 9,0 3,2

Observacions:

1) El respecte a aquests valors condueix a una reproducció més fidel de l'original.

2) Per tal de respectar el valor K, no es poden escollir valors qualsevols per a l'acumulació de l'amplada de la pestanya T i la distància entre els flancs interiors de les cares B de les rodes.

3) L'amplada de la roda pot ser inferior a Nmin si les condicions K + N > Gmax (segons NEM 110G) descrites a l'apartat 4) són respectades.

4) El respecte de l'amplada màxima Fmax (segons NEM 110G) a la gorja del cor permet la circulació en barreja de materials amb alçades de pestanya diverses i que tenen una alçada D diferent. Si l'obliqüitat dels eixos a la branca desviada fa necessària una ampliació superior a la cota Fmax (segons NEM 110G), el valor mínim de la pestanya de roda D no podrà ser més petit que d'1mm del màxim. La profunditat de la gorja Hmax (segons NEM 110G) només pot ser ≥ Hmin + 1 mm.

5) La utilització de Tmin ha de ser associada a Kmax per no provocar un joc de l'eix amb relació a la via.



Perfil de roda

NEM

311Pàgina 1 de 2

Recomanació Edició 2009(substitueix l'edició 1994)

1. Objectiu

Aquesta norma completa la NEM 310, descriu un perfil de roda que assegura una gran seguretat de rodament si l'eix I la via respecten les NEM 110 i 310.

2. Presentació de principi

PR = Pla de rodamentPR' = Pla de mesura per a TR1 = 0,5 DR2 = Variable per construccióQ ≥ P

Les cotes per a D, N, P i T són definides en la NEM 310.

L'arrodonit R1 entre la superfície de rodament i la pestanya de roda és molt important per assegurar la seguretat de rodament. Aquest arrodonit és més gran que l'arrodonit del cap del carril R segons la NEM 120. Per a les rodes amb gomes adherents aquest arrodonit por ser ignorat.

3. Recomanacions d'utilització

3.1 Amplada de roda

Segons la NEM 310, observació 3) l'amplada de roda N pot ser reduïda al valor N1 només si en els canvis d'agulles recorreguts la cota mínima F és segura. Rodes encara més estretes no asseguren en general la seguretat de rodament i provoquen ,en canvi una caiguda visible i audible de la roda en la regió del cor de l'agulla.

3.2 Alçada de la pestanya de roda

Els dibuixos de les figures 2 i 3 ensenyen els límits de les dimensions de la pestanya de roda, màxim i mínim. Caldrà escollir un perfil de pestanya apropant-se el més possible al mínim. La denominació “NEM 311.1” és utilitzada per designar aquest perfil mínim.

Figura 2: Figura 3: Pestanya de roda mínima “NEM 311.1” Pestanya de roda màxima

© by MOROP–FCAF La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


L'alçada de la pestanya D pot ser escollida lliurement sense influència sobre les funcions de conducció horitzontal ni sobre les toleràncies autoritzades per la NEM 310. Una disminució més important d'aquesta alçada no és permesa en resposta al valor mínim de la dimensió T de la pestanya de roda.

Explicacions de la figura 2)

La pestanya de roda segons la figura 2 és molt propera a la del model real. Les pestanyes de roda fines exigeixen una via posada de manera impecable.


La pestanya de roda màxima Dmax segons la figura 3 només s'ha d'utilitzar en models amb gran distància entre eixos o si, com a conseqüència d'imperatius mecànics o elèctrics, és previst un pas de la pestanya en els cors de les agulles i dels creuaments.

4. Comparació NEM – NMRA 1)

El perfil presentat a la figura 2 de la NEM es gairebé idèntic al perfil NMRA RP 25.

Segons la norma NMRA S 4.2 amb perfil RP 25 una cota B lleugerament superior és més ben acceptada que la cota K de la NEM 310. Això pot conduir a la pujada de la pestanyes sobre les puntes dels cors amb conseqüència d'un inevitable descarrilament. Per conseqüència, els eixos segons la NMRA RP 25 poden ser utilitzats sobre vies NEM a condició que la cota de conducció K dels eixos es trobi en la tolerància de la NEM 310.

De les rodes NMRA S 4.1 “fine scale” en general no són utilitzables en NEM.1

1 Observació:Les diferències mínimes de les cotes entre NEM i NMRA son abans de tot un resultat molest degut a les diferències de la gorja en les agulles i a l'estil de construcció dels vehicles:

- En Europa hi ha nombrosos vehicles amb eixos fixos i amb gran distància entre eixos.- Als EUA gairebé de manera única els vehicles són de bogies.

Els primers citats tenen sobre els radis de modelisme una posició més travessada i per tant una més gran amplada de coll i una més petita longitud de conducció C (veure NEM 110) respecte a les normes NMRA. Aquesta longitud de conducció més petita als cors dels canvis d'agulles no autoritza la superació de la cota de conducció Kmax així com la quota màxima B de la NEM 310.



Perfil de roda per a grans escales i trens de jardí

NEM

311G Pàgina 1 de 2

Recomanació Edició 2011(Substitueix la edició 2010)

1. Objectiu

Aquesta norma completa la NEM 310, descriu un perfil de roda que assegura una gran seguretat de rodament si l'eix i la via respecten les NEM 110G i 310G.

2. Presentació de principi

PR = Pla de rodamentPR' = Pla de mesura per a TQ ≥ P

Ample G R1 R2 Les cotes per a B, N, P y T són definides en la NEM 310G. Les cotes T i R1 són independents una de l'altre. La cota variable és G > B + 2 * T + 1,8 * R1L'arrodonit R1 entre la superfície de rodament i la pestanya de roda és molt important per assegurar la seguretat de rodament. Aquest arrodonit és més gran que l'arrodonit del bolet del rail R (segons la NEM 120). Això té una gran significació per a la seguretat.

89 1,0 0,7

127 1,5 1,0

184 3,0 1,5

260 3,0 2,3

3. Recomanacions d'utilització

Alçada de la pestanya de roda

Els dibuixos de les figures 2 i 3 ensenyen els límits de les dimensions de la pestanya de roda, màxima i mínima. Caldrà escollir un perfil de pestanya apropant-se el més possible al mínim.

Figura 2: Figura 3: Pestanya de roda mínima “NEM 311.1” Pestanya de roda màxima

© by MOROP– FCAF La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

NEM 311G – Edició 2011 – Pàgina 2 de 2

L'alçada de la pestanya D pot ser escollida lliurement sense influència sobre les funcions de conducció horitzontal ni sobre les toleràncies autoritzades per la NEM 310G. Una disminució més important d'aquesta alçada no és permesa en resposta al valor mínim de la dimensió T de la pestanya de roda.


La pestanya de roda segons la figura 2 és molt prop del model real. Les pestanyes de roda fines exigeixen una via posada de manera impecable.


a pestanya de roda màxima Dmax segons la figura 3 només s'ha d'utilitzar en models amb gran distància entre eixos o si, com a conseqüència d'imperatius mecànics, és previst un pas de la pestanya en els cors de les agulles i dels creuaments.

© by MOROP– FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Eix de la caixa i espiga per a material remolcat

NEM

313 1 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició 2009(Substitueix la edició 2008)

Quadre de cotes

Ample de via Amax Y Jmin Bmin Lmax U W X

12 1,0 1,5 1,2 10,2 15,8 20,2±0,2 17,4+04 20,6+06

16,5 1,0 2,0 1,2 14,3 20,8 25,5±0,2 22,4+04 25,8+08

22,5 1,5 3,0 1,7 19,8 27,8 33,9±0,3 29,6+05 34,4+06

32 2,0 4,0 2,2 28,4 39,0 46,4±0,4 41,0+06 47,0+04

45 3,0 5,0 3,2 39,8 52,7 63,9±0,6 55,0+08 64,7+04

64 4,0 7,0 4,2 59,9 76,2 96,0±0,2 78,0+05 98,0+02

Observacions:

Les caixes d'espiga no s'utilitzen per a amples de via per sota de 12 mm.

Les cotes Y per al diàmetre de l'eix s'expressen a títol indicatiu.

La cota B s'agafa de la NEM 310



Eixos de punta cònica per al material remolcat

NEM

314 1 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició 2006 (30112009)Substitueix la edició 1978

Quadre de cotes

Ample de via Y Lmax W U U' X X'

6,5 1,0 8,6 9,0±0,1 10,4±0,1 10,8±0,1 10,6-0,1 11,0-0,1

9 1,0 12,1 12,5±0,3 13,9±0,1 14,3±0,1 14,2-0,1 14,6-0,1

12 1,5 15,5 16,0±0,3 18,2±0,1 18,6±0,1 18,6-0,2 19,0-0,2

16,5 2,0 20,7 21,2±0,4 23,9±0,1 24,3±0,1 24,3-0,2 24,7-0,2

22,5 2,5 27,8 28,6±0,5 33,2±0,2 33,6±0,2 33,7-0,2 34,1-o,2

Observacions:

Per amples de via de de 32 mm. i superiors, els eixos de punta cònica no són recomanables.Els valors del diàmetre de Y es donen només a títol indicatiu.Per a la cota B consulti la NEM 310La diferència entre U i U' prové de les condicions de rodament i de les exigències de fabricació per a l'arrodonit de la punta de l'eix. El radi d'aquest arrodonit es de +/- 0,15 mm. La diferència entre X i X' prové de l'arrodonit del forat de l'eix i que és de +/- 0,25 mm.

© by MOROP –FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Eix i via :per a sistemes especials

NEM

3401 Pàgina

Documentació Cotes en mm. Edició 2008 (30092010)(Substitueix l'edició 1997)

1 ObjectiuAquesta norma conté, parcialment, les cotes que s'allunyen de les de la norma NEM 310 “Eix i via”, concerneix el sistema Märklin H0, així com indicacions per al conductor central i l'alimentació.

2 Eix i via

PR = Pla de rodamentPR' = Pla de referència per a totes les cotes horitzontals d'aquesta norma

Quadre de cotes per Via Eix Rodaample de via G C S F H K B N T DValor Máx. min. max. max. min. max. min. min. min. max. max.16,6 16,8 15,0 13,6 1,7 1,3 15,0 14,0 3,0 0,9 1,0 1,3545 45,3 41,8 39,3 2,8 2,2 41,8 39,8 5,7 1,5 1,7 2,2

Cal tenir estrictament en compte les observacions de la NEM110 i 310

Fora dels perfils de carril recomanats per a l'escala H0 en la NEM 120, existeix un perfil de carril de 2,3 mm de alçada (perfil 23), recomanat per al sistema d'explotació per conductor central les cotes del qual són precisades en el dibuix adjunt.

3 Indicacions particulars per al sistema HO per conductor centralEl sistema MÄRKLIN H0 fa ús d'un conductor central i catenària col·locats simètricament (Sistema d'alimentació 0-4, respectivament 0-3 segons la NEM 620).

3.1 Conductor centralPer raons d'estètica és fas ús en continu de punts de contactes en lloc d'un carril central.

Ample: els punts de contactes són en general col·locats al mateix pas que les travesses de via; no cal, en cap cas, superar el doble d'aquesta distància (+/- 16mm).

Alçada: entre 1,8 per sota de PR i 0,6 per sobre de PR.

Alineació lateral:

- plena via: Per regla general +/- 0.Certs punts de contacte poden trobar-se fins a 2,2 mm fora del centre de via.

- agulles: La alineació lateral depèn de la geometria de l'aparell. No superarà en cap cas +/- 2,2 mm.

3.2 Presa de corrent

La presa de corrent sobre els punts de contacte centrals s'efectua amb l'ajuda d'un patí que te les dimensions següents:Longitud útil: - per a 1 patí: mínim: 44,0 màxim: 56

- per a 2 patins: per patí: 36,0Amplada: 5,0



EnganxallsGeneralitats, terminologia

NEM

351Pàgina 1 de 2

Documentació Edició de 1994 (18072007)(substitueix l'edició de 1979)

1. GeneralitatsEls enganxalls, tal com els entenem en aquesta norma, són òrgans que permeten la unió mecànica entre vehicles. Aquest enllaç inclou dos ganxos que constitueixen una parella d'enganxalls. Ambdós són en general del mateix tipus. Si són diferents, la unió no es pot realitzar si no és mitjançant algun mecanisme enginyós.

La reproducció de l'enganxall de cargol europeu tal com és en la realitat no és apropiat per a l'explotació en modelisme; en efecte, solament assegura la funció de tracció i només pot ser manipulat a mà.

Els enganxalls normalment més utilitzats en modelisme assumeixen les funcions de tracció i empenta.

Per regla general l'acoblament es realitza automàticament empenyent els vehicles un cap a l'altre. El desenganxament s'obté o bé a mà, o bé automàticament per acció d'un dispositiu desacoblador situat en determinats punts de la via. En el cas que el vehicle porti els mecanismes apropiats, mecànics o electromecànics, el desenganxament esdevé possible en qualsevol punt de la via.

Els enganxalls poden estar proveïts de mecanismes addicionals, el paper dels quals és el de limitar la funció del mecanisme desacoblador a la preparació del desacoblament, que es realitza a continuació per canvi de sentit de marxa o per llançament. D'aquests enganxalls se'n diuen de pre-desenganxament.

2. Components funcionals

1 Cap de l'enganxall amb espiga de fixació 2 Caixa receptacle de l'enganxall 3 Espiga de l'enganxall 4 Punt de subjecció de l'enganxall

Els components funcionals 1 a 3 representats esquemàticament poden ser constituïts d'un element rígid o de segments regulables en alçada i longitud.

Si l'espiga és de longitud adaptable, depenent de la cinètica de l'orientació segons la NEM 352, és possible la pràctica de l'enganxament curt. Els enganxalls curts permeten la circulació en via recta amb els topalls junts; en canvi a l'entrada d'una corba les superfícies planes del


NEM 351- Edició de 1994 - Pàgina 2 de 2

vehicle se separen, evitant l'encavalcament. L'enganxall curt cal que comporti necessàriament un eix rígid en posició acoblada.

3. Designació dels tipus d'enganxallsEls diversos tipus d'enganxall es designen segons la peça mòbil del cap o bé d'acord amb la manera com es mou aquesta peça.

3.1 Enganxalls d'anella

Els enganxalls d'anella impliquen una baga basculant i un ganxet fix. En general, l'anella d'un dels enganxalls, en acoblar-se s'aixeca i cau darrera el ganxet de l'altre enganxall. En el cas que els dos caps en duguin, una anella rellisca sobre l'altra.

Certs enganxalls d'anella estan realitzats de tal manera que el ganxet sobresurt per davant de l'anella, llavors els dos ganxos llisquen de costat. En aquestes condicions les anelles dels enganxalls acoblats no descansen una sobre l'altra.

3.2 Enganxalls de ganxo

Els enganxalls de ganxo impliquen un ganxo mòbil i una anella fixa. En general, el ganxo mòbil s'aixeca i cau a l'anella fixa. En el cas que els dos caps portin ganxo, un llisca al costat de l'altre.

Els enganxalls de ganxo poden comportar una anella que sobresurt per davant del ganxo. Aquestes anelles llavors llisquen una sobre l'altra en posició acoblada.

3.3 Enganxalls d'ungla

Els enganxalls d'ungla impliquen una ungla articulada en el pla horitzontal, que després de la pressió s'acobla amb la peça homòloga de l'altre cap. El desacoblament automàtic per l'acció d'un dispositiu de via s'aconsegueix separant o aixecant les ungles.

3.4 Enganxalls de pestell

Aquests enganxalls estan constituïts per un cap amb o sense espiga que generalment s'aixeca en cas d'acoblament. Empenyent els vehicles l'un cap a l'altre, un cap s'aixeca i llisca damunt de l'altre per caure darrera d'ell i formar una unió rígida que assegura la tracció i l'empenta.

3.5 Altres enganxalls

En aquesta categoria s'hi inclouen tots els enganxalls que no es poden classificar en els punts 3.1 a 3.4



Dispositius d'enganxament curtNEM

352 1 Pàgina

Recomanació Edició 1986 (22012008)

1. GeneralitatsLa utilització en modelisme de petits radis de curvatura, molt allunyats de la reproducció del prototip no permet habitualment una explotació de topalls junts en alineació recta. El bon aspecte dels convois esperat de tal explotació s'obté gràcies a un dispositiu dit „d'enganxall curt“.Amb enganxall curt la relació establerta entre dos vehicles és tal que, en compressió, quan mirem les parts més sortints (per exemple topalls) están gairebé en contacte en via recta, aquest quasi-contacte és mantigut en corba per als topalls del costat interior per un cert allunyament de les caixes. Aquest efecte és obtingut, depenent d'una relativa rigidesa de la relació, pel joc de les conduccions apropiades, que procuren una elongació corresponent a l'angle format per les dues caixes.Els dos caps de l'enganxall s'han d'acoblar per tal d'assegurar a l'enllaç la rigidesa necessària. En modelismte en l'escala H0, els caps són amovibles, adaptant-se als timos mitjançant l'encaixament descrit per la NEM 362.

2. RealitzacióLes figures 1 i 2 ensenyen dos dispositius possibles. La funció de tracció queda assegurada en els dos dispositius de tracció pel suport de l'esperó b del timó sobre la lleva c (part exterior per al dispositiu de la figura 2). La funció d'empènyer s'assegura:

• Al dispositiu de la fig. 1 (timó en forma de T) pel recolzament d'un dels talons d del timó sobre el fons de l'estrep e,

• Al dispositiu de la fig. 2 (timó a ranura) pel suport de l'esperó b del timó sobre la lleva interior e.La molla f no serveix més que per a la crida de l'eix.

Dimensions:

Amax = (C-S) x R/L, en tots els casos < L/3, B ≥ E, D = 0,15 a 0,3 mm en compressió, K = A – (D + P + M)

Definicions:A = Distància entre el centre de curvatura d'una lleva (materialitzat en el cas de la fig. 1 per l'estrep e) i el centre de simetria g dels dos caps.B = Distància del centre de curvatura d'una lleva a l'eix del vehicle.C = Amplada frontal (travesser frontal) del vehicle.D = Diferència del centre de simetria dels dos caps respecte la cara de les parts sortints (p. ex. topalls, bordóns).E = Distància dels angles del front de les parts destacades a l'eix longitudinal del vehicle.K = Radi de curvatura de la lleva c transmetent els esforços de tracció.L = Longitud de la caixa.M = Espessor del travesser frontal (tan reduït com sigui possible) al forat de la lleva.P = Distància dels topalls respecte al travesser frontal.R = Radi de curvatura mínim de les vies.S = Secció del timón d'enganxament.



Capçal per a caps d'enganxall intercanviable a escala N

NEM

3551 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició 1994 (22/01/2008)

1. Propòsit

El capçal d'enganxall permet la

E

intercanviabilitat dels caps d'enganxall per què puguin rebre una peça complementària segons la norma NEM 357.

2. Funcionament

Un eix de rotació situat al capçal permet l'aixecament del cap d'enganxall. La mobilitat lateral s'assegura mitjançant guiat del capçal.

El funcionament amb “topalls junts” és possible si el capçal està guiat cinemàticament segons la norma NEM 352. El capçal s'ha de realitzar, en aquest cas, segons la figura 1.

3. Realització

Fig.1 Croquis d'un capçal mòbil

Observació 1)Aquesta cota es imperativaen cas d'un capçal guiatcinemàticament per fer unenganxament curt.Observació 2)la cota x depèn de la geometriatotal del vehicle(valor de referència 5 mm.)

Fig.2 Croquis d'un capçal fixat a un bogie

4. Protecció legal

Quan s'utilitzi aquesta norma és necessari tenir en compte la seva protecció legal mitjançant patent.



Enganxall unificat per l'escala N

NEM

3561 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició 1994 (18072007)

1. Descripció

El capçal de l'enganxall s'ha de poder moure en alçària i de dreta a esquerra, i ha de poder tornar automàticament cap a la posició central. Els caps d'enganxall dels dos vehicles son idèntics. La posició acoblada constitueix un enllaç ferm i rígid.

2. Característiques de funcionament

• Acoblament automàtic quan s'apropen els vehicles.

• El desacoblament es realitza quan un dels caps s'aixeca sobre l'altre, aquest moviment el realitza un dispositiu de desenganxament situat a l'eix de la via i que aixeca el pivot del cap de l'enganxall.

• Possibilitat de treure un vehicle del tren per elevació simple.



Timó de cap d'enganxall per a l'escala N

NEM

3571 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició 1994 (22/01/2008)

1. Propòsit

P

Aquesta norma descriu la peça d'allargament necessària per a la capseta NEM 355. El cap d'enganxall pot ser el descrit segons la norma NEM 356 o qualsevol altra segons desitgi el modelista. La figura mostra a títol d'exemple el cap d'enganxall NEM 356.

2. Funcionament

L'allargament del cap de l'enganxall està embotida en la capseta NEM 355. La mobilitat en altura del cap de l'enganxall s'assegura per l'eix lateral previst en l'allargament. 3. Realització

4. Protecció legal

Quan s'utilitzi aquesta norma és necessari tenir en compte la seva protecció legal mitjançant patent.



Capçal per a caps d'enganxall intercanviables a escala TT

NEM

3581 Pàgina

Recomanació (Cotes en mm.) Edició 1997 (30092008)

1. GeneralitatsEl capçal d'enganxall permet l'intercanvi dels caps d'enganxall, sempre que comportin una terminació segons la NEM 357.El capçal és idèntic al d'escala N segons la NEM 355.

2. FuncionamentUn eix de rotació situat al capçal permet la elevació del cap d'enganxall. La mobilitat lateral s'assegura per un guiat del capçal.El capçal permet l'intercanvi dels caps d'enganxall a escala N, segons la NEM 356 conjuntament amb la NEM 357. El funcionament „topalls junts“ és possible si el capçal està guiada cinemàticament segons la NEM 352.

3. Realització

Observació:

1) Aquesta cota només és imperativa en cas d'un capçal guiat cinemàticament per formar un enganxall curt.

4. Protecció legalQuan s'utilitzi aquesta norma, cal tenir en compte la seva protecció legal per patent.

Q



Enganxall unificat per escala TT

NEM

3591 Pàgina

Recomanació Cotes en mm. Edició de 2007

1. Descripció

El cap de l'enganxall és compost d'un cos base d'ungla i d'un ganxo mòbil que s'eleva. El cap d'enganxall ha de poder ser posat a la caixa NEM 358. Els caps d'enganxall dels dos vehicles són idèntics. La posició acoblada constitueix un enllaç ferm i rígid.


• Acoblament automàtic quan s'apropen els vehicles• El funcionament a “topalls junts” és possible si la capseta es guiada cinemàticament

segons la norma NEM 352.• El desacoblament s'obté elevant els dos ganxos d'enganxall, aquest moviment es

realitza mitjançant un dispositiu de desenganxament situat a l'eix de la via i que eleva les ungles dels ganxos de l'enganxall.

• No hi ha possibilitat de pre-desenganxament, ni de treure un vehicle del tren per elevació ximple.

3. Realització

Ganxo obert

Ganxo tancat

Vista zenital

4. Protecció legal

Quan s'utilitzi aquesta norma és necessari tenir en compte la seva protecció legal mitjançant patent. 1) Aquesta cota es imperativa en cas d'un capçal guiat cinemàticament per la realització d'una unió curta.


e


Enganxall estàndard per a l'escala H0

NEM

3601 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició de 1994 (16112011)(substitueix l'edició de 1979)

1. L'enganxall estàndard segons aquesta norma es un ganxo d'anella. El ganxo estàndard, així com el seu timó es subjecten directament en posició horitzontal al vehicle, i el seu desplaça-ment es igualment horitzontal. El timó pot ser igualment introduït en una caixa segons la nor-ma NEM 352. Per norma general aquest ganxo torna fins a la posició central mitjançant mo-lles.

2. Els enganxalls estàndard s'acoblen automàticament quan s'apropen dos vehicles. El desen-ganxament es realitza per elevació de l'espiga situada a la part inferior de l'anella per un dis-positiu de desenganxament que es troba a l'eix de la via i que a causa d'això desprèn la part davantera de l'anella.

3. Dimensions de l'enganxall estàndard

Amb la finalitat de facilitar el desenganxament, la part davantera de l'anella es corbarà cap amunt.

4. Els element motors poden ser proveïts d'un enganxall estàndard simplificat que no contingui l'anella, I per conseqüència no poden ser acoblats.

5. Els enganxalls estàndard poden estar equipats amb dispositius suplementaris que permetin un pre-desenganxament passant pels desenganxadors descrits en el punt 2. El desacoblament es realitza llavors canviant el sentit de marxa desprès de passar pels dispositius desenganxa-dors.

6. Els vehicles que no estiguin equipats amb enganxall estàndard l'hauran també de poder-lo equipar. En aquest cas s'ha de preveure una caixa d'enganxall segons la norma NEM 362.

© MOROP – FCAF. La reproducció,àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president de la FCAF


Capsa per a caps d'enganxall intercanviables

NEM

3621 Pàgina

Norma imperativa Cotes en mm. Edició 2004(Substitueix les edicions de 1997 i 1998 de la NEM 364)

1. ObjectiuLa capseta d'enganxament permet l'intercanvi dels caps d'enganxall, sempre que estiguin proveïts de la perllongació corresponent.

2. RealitzacióLa caixa s'ha de realitzar segons que croquis que hi ha sota, ja sigui proveït d'un mecanisme de prolongació, sigui disposant d'un punt d'articulació.

Observació 1): Aquesta cota és de compliment obligat només si la capseta està guiada mitjançant cinemàtica a fi de realitzar un enganxament curt. Per a altres fixacions és necessari mantenir una distància amb els altres vehicles amb la intenció d'assegurar un bon funcionament.

En el cas que els elements del model en miniatura sobrepassin la superfície dels topalls, per exemple els bordons de cautxú, serà necessari considerar aquests elements com a superfície extrema del vehicle.

3. Caps d'enganxallCom a regla general, els caps d'enganxall són una prolongació elàstica en forma de cua d'oreneta en la qual els ressalts s'ajusten a la part posterior de la caixa. En cas de forces més elevades (escales S, 0) serà necessari preveure la fixació de la part elàstica.

Les capsetes d'enganxament per a les escales H0 i S son idèntiques i poden, de fet, acceptar els caps d'enganxall habituals.

4. Quadre de cotescota a b e f nEscala H0 3,2 -0,1 1,75 -0,05 7,5 -0,5 7,1 -0,1 8,5± 0,2

Escala S 3,2 -0,1 1,75 -0,05 7,5 -0,5 7,1 -0,1 8,5± 0,2

Escala 0 4,0 -0,2 2,00 -0,05 14,5 -1,0 8,6 -0,2 14,0± 0,4

© by MOROP – FCAF La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Caixa per a caps d'enganxall intercanviables en cas de falta de espai

NEM

3631 Pàgina

Norma imperativa (Cotes en mm) Edició 2010(Substitueix l'edició de 2000)

1. ObjectiuAquesta caixa permet l'intercanvi dels caps d'enganxall, sempre que estiguin proveïts de la prolongació corresponent.

La caixa segons la NEM 363 només es pot utilitzar quan, per falta d'espai, sigui impossible la utilització de la caixa segons la norma NEM 362.

2. Realització

La caixa es realitza segons el croquis de sota:

Observacions:

1) Aquesta cota es només imperativa si la caixa està guiada cinemàticament amb la finalitat de realitzar un enganxament curt.

En el cas que els elements del model en miniatura sobrepassin la superfície dels topalls, per exemple les rufes d'intercirculació, serà necessari considerar aquests elements com a superfície extrema del vehicle.

Els caps d'enganxall tenen un disseny en forma de cua d'oreneta que pot introduir-se per la part de sobre o per sota en un receptacle de la mateixa forma. Per la elasticitat de les dues llengüetes del cap, aquest es mantindrà ferm en la part receptora, però li queda la possibilitat de regulació en altura.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, está permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Enganxall unificat per a l'escala 0

NEM

365Pàgina 1 de 2

Recomanació Cotes en mm. Edició 2007

1. Descripció

El cap d'enganxall està compost d'una placa de cop i d'un ganxo. La placa es mòbil transversalment, el ganxo és mòbil cap a dalt. El cap d'enganxall està dotat també d'una tija amb les dimensions de la NEM 362. La longitud de l'allargament pot ser ajustada i ser bloquejada. Els caps de ganxo dels dos vehicles son idèntics. La posició d'acoblament constitueix una unió ferma i rígida1).


• Acoblament automàtic quan s'apropen els vehicles

• És possible un enganxament previ en corba gràcies a la segona osca del ganxo.

• El funcionament “topall amb topall” és possible si la capseta està guiada mitjançant cinemàtica segons la norma NEM 352.

• El desacoblament es realitza elevant les extremitats inferiors dels ganxos per un dispositiu posat a l'eix de la via o, amb la mateixa funció al vehicle.

• No hi ha possibilitat de desenganxar prèviament ni retirar un vehicle del tren per simple elevació.

• En cas d'explotació per cremallera, és necessari vigilar la petita distància entre la superfície de rodament del carril (PR) I les palanques d'elevació dels ganxos d'acoblament.

3. Realització

3.1 Cap del ganxo

Vista lateral Vista frontal Vista zenital

1) El cap d'enganxament ha estat desenvolupat per la firma Lenz Elektronik GmbH Giessen (D)2) Aquesta cota és d'obligat compliment en el cas d'una capseta guiada mitjançant cinemàtica per a l'enganxament

curt.3) Pla de rodament (PR).



3.2 Etapes d'acoblament

Vistes: Separats, enganxats prèviament, enganxat completament de forma rígida

3.3 Particularitats de la caixa d'enganxall

Vista lateral de la capseta amb les diferents perforacions

La regulació en posició i bloqueig s'asseguren amb l'ajuda d'un passador 0,8 x 6,0 mm. Hi ha tres posicions de bloqueig possibles.



Obertura per a ganxo d'acoblament de cargol funcional

NEM

3701 Pàgina

Norma imperativa (Cotes en mm) Edició 2000

1. ObjectiuAquesta norma defineix les cotes de l'obertura necessària per un ganxo de cargol funcional per als vehicles a escala.

2. Posició i amplada de l'obertura

Escala A B CH0 1,1 1,2

C = B + s (s = espessor del travesser)S 1,65 1,80 2,2 2,4I 3,3 3,6II 4,4 4,8

Les cotes donades al quadre permeten al ganxo de tracció un àrea de pivotació de +/- 60º.

Per a l'alçada i la separació dels topalls, veure la NEM 303.


Normes Europees de Modelisme Elements de fixació per a

Contenidors i caixes mòbils

NEM

3801 Pàgina

Recomanació (Cotes en mm, ['] = foot, peu) Edició 2000Substitueix l'edició 1975

1. ObjectiuAquesta norma serveix de línia directora per a la conformació dels elements de fixació dels contenidors, caixes mòbils i vagons porta-contenidors.La manera de fixació difereix, per raons pràctiques de la realitat.

2. Principis2.1 Es distingeixen

a) Els transcontenidors per a circulació transoceànica (ISO-Ct)b) Els contenidors interns per a circulació dins d'Europa (Ct interns).c) Les caixes mòbils (CM).

2.2 Les dimensions dels Ct i de les CM no estan en contradicció amb aquesta norma: donen una visió del model real.Els contenidors interns tenen una amplada i una alçada sensiblement més grans que els ISO-Ct, tanmateix les cotes dels elements de fixació són idèntiques.Els elements de fixació de les caixes mòbils corresponen a les cotes de les bases dels Ct.

3. Execució en miniatura3.1 En contradicció amb la realitat, els pivots estan posicionats sota i a les quatre cantonades dels Ct i

CM. Els encaixos (forats) estan previstos als vagons porta-contenidors i als vehicles de carretera.Amb finalitats d'emmagatzematge vertical, els encaixos també s'han de preveure sobre la cara superior dels Ct.Observació: a partir de la escala 0 (zero) és possible reproduir els elements de fixació com en la realitat.

3.2 Elements de fixació (per a les cotes, veure el quadre)

3.3 Cotes de les fixacions (fixació 60', per les cotes, veure el quadre)El posicionament de les fixacions és calcat en el vagó porta-contenidors real.

3.4 Longitud dels contenidorsLa longitud màxima dels contenidors s'obté per: Lmax = (f+k) n (n = múltiple de 10')

QuadreEscala Pivot Forat Cota Distància pivot Cota intermèdia

a b c d transversal i forat per 10'max. max. min. min. e f k

Z 0,5 0,6 0,6 0,6 10,3 12,7 1,2N 0,6 0,7 0,7 0,7 14,1 17,4 1,8TT 0,7 0,8 0,8 0,8 18,8 23,2 2,4H0 0,8 1,0 1,0 1,0 26,0 32,0 3,3S 1,0 1,2 1,2 1,2 35,3 43,6 4,30 1,2 1,5 1,5 1,5 50,2 62,0 6,1I 1,6 2,0 2,0 2,0 70,6 87,1 8,7II 2,4 3,0 3,0 3,0 100,4 123,9 12,3



Control de trens miniatura, nomenclatura, nocions principals

NEM

600Pàgina 1 de 3


Objectiu de la normaAquesta norma donarà a l'usuari nocions importants sobre el control dels trens miniatura1) així com la metodologia per tal de garantir la comprensió de l'assumpte.

Recomanació general: Els termes que no estan definits en aquesta norma es troben a les normes DIN corresponents (DIN 19 226, 40 146, 44 300, etc.)

1. Controladors de trens miniatura– Un controlador de trens miniatura és un controlador, que en un procés complex (procés

modelista) típic en miniatura, influència una o diverses funcions o dades (funcions modelistes). Un comandament de circuit en miniatura pot controlar una i/o diverses funcions modelistes diferents.

– Un controlador de circuit en miniatura és una instrucció programada, més exactament un desenvolupament de comandaments en un espai-temps donat.

– Els controladors de circuits en miniatura són manuals i/o automàtics.

– Els controladors de circuits en miniatura estan constituïts per una successió d'elements (components) actuant en un ordre aleatori, entre el quals s'intercanvien les informacions uni i/o bidireccionals en forma de senyals de control.

– Els senyals són portadors de comandaments en forma física (corrent, llum, pressió i altres) i paràmetres (amplitud, freqüència, duració, etc.), els valor dels quals depenen del factor temps.

– Les regulacions s'han de considerar en modelisme com excepcions, per exemple per als controls de velocitat.

1.1 Elements de control:– Elements entrant o sortints, de posicionament, amplificadors, central de comandament,

temporals, de memòria, processadors i altres.1.2 El sistema de control miniatura:

– és l'establiment sistemàtic de controladors de circuits en miniatura implicant diferents funcions o dades que “treballen” junts segons un programa preestablert.

1.3 Nivells de control:– un sistema de control té conseqüències diferents segons la seva significació i la seva forma.

En modelisme ferroviari hi ha tres nivells de control: inferior, mitjà i superior.

– El nivell inferior (nivell 1) comprèn els comandaments que actuen sobre les funcions dels circuits miniatura.

– El nivell mitjà (nivell 2) comprèn comandaments del nivells inferior, que segons el seu aspecte sistemàtic i/o físic, són enllaçats o complexes.

– El nivell superior (nivell 3) implica comandaments que influeixen en les dels nivells inferiors (nivells 1 i 2). Aquests comandaments poden ser centralitzats (per exemple un quadre de control òptic) o descentralitzats (diversos quadres de control òptic).

1 Les definicions emprades tot seguit porten a la diferenciació d'altres conceptes homònims sobre allò que designem com a ferrocarril en miniatura. Quan no es pugui produir cap confusió, se'n pot prescindir.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president


1.4 Controls models: diferents formesEls diferents controls es fan segons diferents criteris:

1.4.1 Energia auxiliarEnergia

Control mecànic Control elèctric

Electromecànic Electrònic

- En certs casos particulars, és fa ús de controls pneumàtics o hidràulics.

1.4.2 Naturalesa dels senyals

- Els principals senyals utilitzats en modelisme son per exemple analògics i digitals.

- En conseqüència hi ha doncs controls analògics i digitals

1.4.3 El desenvolupament- Els controladors modelístics es divideixen en:

1.4.3.1 Els controladors de locomotora- comprenen totes les funcions que influencien la locomotora: per exemple la velocitat, la direcció, l'enllumenat, entre d'altres.

1.4.3.2 Els controladors de rutes- comprenen aquells que influencien les rutes: per exemple els senyals, el traçat de les vies així com les mesures de seguretat.

1.4.4 Les altres maneres:

- son més particulars, per exemple l'ajust de la velocitats particulars, per exemple la regulació de la velocitat, del corrent (ver NEM 600/1) o per raons de possibilitat de mesura (reagrupació física, per exemple de controladors de seccions de via d'un sistema de bloqueig), o de desenvolupament temporal (horaris).

2. Les funcions modelsdescriuen el desenvolupament del procés complet de comandaments típicament modelistes i són repartides de la manera següent (veure NEM 600/1 capítol III taula 1):

2.1 Les funcions principals són les funcions que són importants per a l'explotació en modelisme (principalment l'explotació dels trens)

2.2 Les funcions annexes són funcions que milloren l'explotació en modelisme.

2.3 Les funcions de mesura són funcions que estan disponibles per al control, la seguretat i els assaigs sobre els circuits miniatura (principalment són funcions de control).

2.4 Les funcions d'alimentació són funcions que permeten l'explotació model posant a disposició els corrents i tensions necessàries.



3. Visió amb gràfics3.1 Vista general dels principis tècnics control de trens miniatura

A) Noció sistemàtica nocions principals (NEM 600)|

Reserva de termes específics

B) Estructures de controls modelistes i de senyals de control

Estructura de base (NEM 601) Senyals de control (NEM 603)

Estructures parcials Forma dels senyals Abreviatures

C) Símbols gràfics, Símbols, Inicials (NEM 602) i codis colors (NEM 605).

3.2 Esquema de la nomenclatura NEM 600

Control de trens

Procés de trens miniatura

Funcions de trenes miniatura

Funció principalFunció senzilla

Explotació VelocitatSentit de marxaPosició dels senyalsRutes, etc.

Funció de mesura Ocupació de viesProtecció de la posició dels senyalsExplotació del tràfic per la posició de les agullesTestimonis de controls

Funcions auxiliars Control de grua de carbóEnllumenat de les cases i de les carreteres

Funció d'alimentació Alimentació amb corrent



Control de circuits de tren en miniaturaSistemes, principis, estructures

NEM

601Pàgina 1 de 6


1. Objecte de la normaPer concebre els controls dels circuits de trens en miniatura i els seus programes cal tenir en compte les característiques del ferrocarril real i els procediments de control propis del modelis-me. Aquesta norma en descriu les particularitats, defineix les nocions principals i les estructu-res que permeten una classificació dels sistemes de control dels trens en miniatura.

2. Sistemes de control de trens en miniaturaUn sistema de control de trens en miniatura està constituït per la totalitat de comandaments de les funcions requerides independentment de la seva realització tècnica. Aquests comanda-ments interaccionen d'acord amb uns principis que permeten una explotació en modelisme d'a-cord a una explotació real.

3. Principis per a la concepció de controls de circuits de tren en miniaturaEls objectes del ferrocarril en miniatura es defineixen així com tots els seus elements, mòbils o fixos, d'un circuit que representen el funcionament d'un ferrocarril real. Certs elements dels objectes del ferrocarril en miniatura comporten funcions de control.

La determinació de les funcions de l'objecte del ferrocarril en miniatura és el punt de partida del desenvolupament d'un sistema de control de trens en miniatura així com dels seus programes de comandament. Les funcions dels objectes del ferrocarril en miniatura són elementals o complexes si comporten diverses funcions elementals.

3.1 Principis de classificació

Per definir clarament els objectes del circuit, cal tenir en compte els següents principis:1. DEFINICIÓ DE LA POSICIÓ: segons un esquema corresponent a la configuració del cir-cuit convé assignar una posició a cada objecte que tingui una funció que es pugui controlar.

2. EL DESPLAÇAMENT d'un objecte mòbil necessita modificar la indicació de la seva posi-ció. Hom defineix la posició de cada objecte en el circuit triant una designació utilitzable com a direcció en el programa de control. Totes les seccions del circuit, les vies, les seccions de via s'han de designar segons un mètode a fixar, per exemple amb un sistema de comptatge de distància similar al quilometratge real, començant en un punt fix i seguint la direcció pre-ferida (veure 3.1.3., orientació del sentit de marxa). Tots els objectes fixes o mòbils queden clarament assignats a aquest mètode de posicionament.

3. ORIENTACIÓ DEL SENTIT DE MARXA: L'orientació del sentit de marxa completa la defi-nició de la posició. Els dos elements són indissociables. L'orientació del sentit de marxa es refereix a una sola posició de referència que cal triar (pupitre de comandaments, estació, etc.) en l'avant-de-projecte del circuit. La direcció cap a la dreta relativa a aquesta posició de referència es considera com a SENTIT DE MARXA habitual, les circulacions en aquest sen-tit són en aquest cas les circulacions habituals. En conseqüència, la direcció cap a l'esquer-ra es considera com a sentit invers i constituirà una circulació EN SENTIT INVERS.

Observació: La definició del sentit de marxa s'estableix segons el principi 2, és a dir, una concepció de circuit en forma d'anella en el sentit ampli del mot. Això implica que el sentit de marxa habitual a les vies del darrera és de dreta a esquerra.



3.2 Principi d'uniformitatLes definicions dels principis 3,1 són aplicables al conjunt del circuit. Seran vàlides fins a la transformació del circuit o la seva ampliació.

4. Estructures dels comandaments de trens en miniaturaEl control de trens en miniatura es determina per les funcions dels objectes. Serveixen per de-terminar la configuració del circuit i la seva manera d'explotació.Las estructures dels comandaments de trens en miniatura estan influenciades de manera deci-siva per:1. La posició dels objectes sobre el circuit, i2. El nivell tècnic de l'equipament per l'automatitzacióEls controls de trens en miniatura considerats en aquesta norma estan realitzats amb o sense fis, és a dir, l'intercanvi d'informacions pel control de les funcions es fa amb cables o per con-nexió via radio.

4.1 Estructures de les funcions de controls elementalsLa funció de control elemental és la funció més simple : es caracteritza per l'execució d'una sola tasca pel que fa al control del circuit. És la base de totes les funcions de comandament.

L'execució de les funcions de control necessita l'ajut de recursos tècnics, per exemple una alimentació d'energia elèctrica. L'estructura d'aquests recursos tècnics està determinada per la naturalesa del comandament de la funció elemental.

4.1.1 L'estructura de base del control de les funcions elementalsL'estructura de les funcions elementals és el resultat d'una disposició típica d'un circuit de trens en miniatura, on els objectes fixos o mòbils (elements de funció) estan repartits perifèricament al circuit, mentre que els elements de control i visualització estan centralitzats.

Pel control d'aquests elements de funció, els senyals de control (que també poden transportar energia) es canvien per connexions analògiques.

D'això en resulta l'esquema presentat a la figura 1. L'intercanvi d'informació es fa en els dos sentits, l'objecte controlat envia un senyal de confirmació, donant l'estat de la funció controlada. La estructura descrita a la figura 1 és la estructura de base més elemental dels controls de circuits de tren en miniatura !

Observació : En la forma més simple de l'estructura les funcions de control dels circuits a escala, la funció de retro-informació es pot limitar a una observació visual !

Figura 1: Estructura de base del control de les funcions elementals



4.1.2 L'estructura centralitzada de control de trens en miniaturaDepenent de la configuració del circuit i de l'explotació presentada, hom compta molts comandaments de funció que poden ser de diferents naturaleses.

Els seus elements de posicionament i visualització queden re-agrupats en el control cen-tral. La figura 2 mostra la configuració estructural d'aquest sistema de control de circuit de trens en miniatura. En funció del repartiment en el circuit dels elements a controlar, l'estructura de control s'organitzarà de la manera més senzilla possible, per tal de consti-tuir la base de la central del comandament del circuit.

Figura 2: Estructura esquemàtica del control central

4.2 Configuració dels sistemes de control de trens en miniaturaEn el cas de grans circuits, si no és suficient una sola central de comandament, d'acord amb l'estructura de base de la figura 2, el control es pot composar de vàries estructures de base que caldrà que estiguin comunicades entre elles. El circuit és d'aquesta manera dividit per analogia en diversos sectors de control. Segons la disposició dels sectors, es parla d'estruc-tures obertes (figura 3) o d'estructures tancades (figura 4). Les estructures combinades tam-bé són possibles. La manera de comunicar-se entre els sectors es deixa a la lliure elecció però la concepció de les connexions ha de permetre totes les combinacions de l'estructura del circuit.

Figura 3: Estructura oberta de sectors de control



Figura 4: Estructura tancada de sectors de control

4.3 Estructures dels sistemes de control dels trens en miniatura

L'estructura de base del comandament de les funcions elementals segons la figura 1 repre-senta el nivell tècnic el més senzill possible dels mitjans necessaris pel control del circuit. Hom parla de l'equipament tècnic més senzill.

Els principis d'acció dels elements de funció són idèntics a tots els nivells de l'equipament del circuit, tractant-se d'objectes, de dades de posicionament o de visualització. En canvi, la manera de comunicació i el transport de l'energia poden variar i augmentar la complexitat del sistema, caracteritzat per una jerarquia de nivells tècnics descrits més endavant al punt 4.3.1

Cada objecte equipat de mitjans per a l'automatització (relés, circuits lògics) justifica un trac-tament a un nivell tècnic apropiat segons la jerarquia descrita i il·lustrada per la figura 5. En el si d'un mateix sistema pot resultar per tant la coexistència de nivells tècnics de complexi-tat diferent.



4.3.1 Sistemes de transmissióL'element diferenciador és el mode d'explotació del sistema de connexions utilitzat per la comunicació. Hom distingeix entre sistemes de transmissió en paral·lel i en sèrie. Partint de la transmissió en paral·lel, el pas a un nivell superior comporta l'adjunció d'un equipa-ment tècnic suplementari.

Nivell 0

La estructura de base del control de les funcions elementals està constituït pel nivell 0 (veure figura 5, nivell 0)

Nivell 1

Al nivell 1, el senyal de comandament elemental es converteix en un senyal de control bi-nari i invers. Les entrades i sortides suplementàries permeten connexions lògiques; l'ex-plotació queda en mode paral·lel (Figura 5, nivell 1). S'anomena estructura extesa.

Nivell 2

Per la transmissió en sèrie, els diferents senyals de comandament d'entrada són convertits del mode paral·lel al mode sèrie, després transmesos i descodificats del mode sèrie al mode paral·lel a la destinació. (Figura 5, nivell 2)

Tots els elements de funció estan lligats al sistema de connexions. Cal distingir dues formes d'explotació segons :

a) les connexions directes, o

b) per les sots-centrals.

Es distingeixen dos sistemes de connexions, unidireccionals i bidireccionals

Nivell 3

La transmissió de dades per radio (sense fils) està assegurada en principi de la mateixa manera que la transmissió en sèrie amb conductors elèctrics. Les connexions per radio necessiten equipaments suplementaris d'emissió i recepció. L'explotació unidireccional o bidireccional és igualment possible (veure figura 5, nivell 3)

4.3.2 Estructures mixtes

És permès utilitzar sistemes de comandament de trens en miniatura que tinguin estructu-res d'equipaments tècnics mixtos. D'aquesta manera es poden utilitzar els controladors digitals conjuntament amb les xarxes analògiques d'estructures inferiors.



Figura 5: Piràmide dels nivells dels sistemes de transmissió amb els diferents nivells tècnics. La figura mostra com cada nivell superior resulta del nivell inferior precedent per adjunció de l'equipament tècnic preponderant (explicació dels signes # - conversió dels senyals analògics/binaris en els dos sentits. CODEC: codificador/descodificador pels dos sentits, E: Receptor, S: Emissor).



Control dels circuits Símbols, pictogrames, símbols indicatius

NEM

602 Pàgina 1 de 5

Recomanació Edició 2007

1. Objecte de la Norma– Aquestes NEM han de permetre la definició dels símbols, pictogrames i símbols indicatius

típics en el modelisme ferroviari. Han de servir per a la realització d'esquemes elèctrics, sinòptics i plans funcionals de maquetes ferroviàries.

– Les NEM han de ser utilitzades com a complement dels símbols definits per les normes IEC, EN, etc. amb l'objectiu d'uniformitzar els esquemes elèctrics destinats al modelisme ferroviari.

– Els símbols de circuits mostren la naturalesa de l'aparell elèctric, mentre que els símbols donen indicacions complementàries sobre el seu funcionament o acció. Els símbols específics poden ser utilitzats com a pictogrames.

– Els pictogrames milloren la vista de conjunt, s'utilitzen sempre en els esquemes ja que permeten el reemplaçament d'un esquema convencional. Només es representaran les funcions utilitzades realment (representació detallada dels símbols de circuits).

2. Símbols i pictogrames emprats en esquemes per al modelisme ferroviariEn els esquemes, diagrames i plans de commutació, els símbols i pictogrames representen les funcions de les interfícies elèctriques. Es fa abstracció de la funció elèctrica o electromecànica ja que no es representa.

Les indicacions de la direcció dels dispositius de commutació i símbols corresponen a allò que estableixen les NEM 601 i 631.

2.1 Vies i accessoris de via

© by MOROP – FCAF. La reproducción, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


2.2 Vies i accessoris per les vies

2.3 Equipament elèctric del vehicle

2.4 Corrent d'alimentació i de tracció, generalitats



2.5 Accionaments elèctrics de regulació en accessorisPer a la representació d'un servo-motor (imant) i els seus annexos, el símbol bàsic es combina amb aquell de la funció annexa.

2.6 Captadors de via

2.7 Objectes



3. Símbols i pictogrames emprats en els esquemes per a modelisme ferroviari3.1 Símbols per a elements de via (presentació integral i simplificada)



3.2 Símbols per als vehicles

4. Lletres d'identificació (elecció)El marcatge de símbols i pictogrames dels circuits es realitza per principi a partir d'un codi alfanumèric ja definit.

Els signes es posen el l'ordre que es defineix en el següent esquema:

1. La elecció de la primera lletra d'identificació resulta de les normes IEC 60 750

per exemple S per a un commutadorH per a un element de senyalització òpticaY per a un dispositiu elèctric amb acció mecànica

2. La elecció de la segona i tercera lletra d'identificació així com els codis següents ve de la norma NEM 603, del codi de la companyia ferroviària, o d'aspectes de tracte o nacionals1.

Exemple relacionat amb les regions de parla germànica:YW xx per al servo-motor d'agulles xx

Hsv 100xx per la imatge del senyal v = 100 del senyal lluminós xx

1 Per informació intercanviada internacionalment es necessari adjuntar les explicacions necessàries.



Control de circuits de tren miniaturaSenyals de control, definicions,codis de

localització

NEM

603 Pàgina 1 de 3

Recomanació Edició 2007(Substitueix l'edició 2000)

1. Objecte de la norma- Aquesta NEM ha de permetre la definició dels senyals de comandament per al control de circuits de modelisme ferroviari i facilitar les seves aplicacions en els esquemes i sinòptics per la utilització de codis de localització alfanumèrics (lletres i xifres).

2. Sistemes de control de trens miniatura- Els circuits de control dels circuits de tren treballen essencialment amb senyals elèctrics.- Si el senyal es genera amb d'altres formes d'energia, aquestes últimes es convertiran en un senyal elèctric.- Les NEM 600 i 602 s'han establert per facilitar la comprensió de les definicions.

2.1 Classificació dels senyals per funcionsa) Senyals de detecció, indiquen l'estat i/o modificació d'una funció precisa en la maqueta ferroviària mitjançant una mesura o/i detecció (senyalització per captadors).b) Senyals de recepció, anuncien un estat actual d'una funció en la maqueta ferroviària (anunci de l'estat dels accionadors).Observació 1: Els senyals de les categories enumerades per similitud es reuneixen en un mateix grup, els “senyals d'avís”.c) Senyals de posició, senyals de control que influencien (accionadors) sobre la maqueta ferroviària id) Senyals de control interns, senyals que resten a disposició en diferents nivells de control i informen sobre les causes o efectes, o bé assenyalen condicions del processament del control.

2.1.1 Els senyals de detecció importants:El senyal d'ocupació: indica l'estat d'ocupació de seccions de via, per vehicles en repòs o/i en moviment. L'estat estàtic en forma de tensions o corrents permanents, i l'estat dinàmic, per tensions o corrents polsants generades pels vehicles en moviment.El senyal de fin de tren: es un senyal de pas de la cua del tren per un punt de mesura.La identificació del tren: es un senyal passiu o actiu emès pel tren per indicar el tipus de comboi.El número del tren: es un senyal passiu o actiu emès pel tren per indicar el número de tren o un número d'un significat similar.El senyal de control de l'agulla: indica la posició real de l'agulla.El senyal de control dels senyals: indica la posició del semàfor o senyal lluminós.

2.1.2 Els senyals de control importants:El senyal de control del corrent de tracció, influencia sobre la velocitat dels vehicles segons els criteris propis dels diferents sistemes de control (veure NEM 620, 600)El senyal de comandament del sentit de marxa, influencia sobre el sentit de la marxa dels vehicles, component inherent en general al senyal de control del corrent de tracció.Altres senyals de control importants:Els senyals de control de les agulles, de l'estat dels senyals, de codis de senyalització, etc.

2.1.3 Els senyals de control interns importants per al modelisme ferroviari:A diferents nivells de control, arribat el cas, a més dels senyals ja mencionats, s'ha de prendre en consideració la senyalització sobre l'estat. La senyalització dels estats que concerneixen els trajectes, els cantons (blocs), les respectives seccions de via i altres comandaments pertanyen a aquesta categoria. Serveixen essencialment en aspectes de seguretat de trànsit.



2.2 Codis pel modelisme ferroviari– Els codis es composen de tres posicions invariables i d'un apèndix alfanumèric variable per tal d'identificar una part precisa del circuit en miniatura, com per exemple una secció de via.– S'utilitzen en primer lloc pels esquemes, esquemes sinòptics, esquemes de commutació i en els plànols de cablejat per definir únicament els enllaços i les connexions.– Les lletres xx que segueixen al codi es reserven per a la posició variable de l'apèndix.

3 Estructura del codi

3.1 Codi pels senyals

Senyal d'anunciSenyal de comandament intern

MD

Senyal de posició O

3.2 Codi per les funcionsAnunci d'ocupacióIdentificació del trenNúmero del trenCua del tren

BKNZ

Corrent de traccióSentit de marxaPosició del senyalPosició de l'agulla

FRSW

3.3 Codi(s) complementari(s)Núm. Denominació senyal codif. Abrev. Observacions

1 Senyals d'anunci

1.1 Senyal d'ocupació

1.1.1 estàtica e (generalment una por secció de via respecte el cantó)

1.1.2 dinàmica d (secció de via amb varis punts de mesurament dinàmic: a aquests s'afegirà desprès el codi alfabètic, un index alfabètic en minúscules a, b, c, etc.)

1.2 Senyal de cua del tren – (Aquest senyal de control s'utilitzarà generalment sense apèndix suplementari en relació amb el senyal d'identificació o la del número del tren).

1.3 Identificació del tren – (aplicació similar a 1.2)

1.4 Número del tren – (aplicació similar a 1.2)

1.5.1 Posició de l'agulla e en posició esquerre

1.5.2 d en posició dreta

1.6.1 Posició del senyal p prohibit

1.6.2 a autoritzat

Format del senyal Si fos necessari una codificació complementària o per reemplaçar la posició 1.7.x

1.7 Senyal mecànic o lluminós

1.7.1 Senyal v = 0 V0 x)

1.7.2 I següents s'utilitzen per la codificació dels estats de la senyalització i canvis de velocitat

1.8 Senyals de maniobres/moviment

x) Codi complementari, veure observació 2, altres afectacions segons 1.8

1.9 Senyals de parada/protecció x) Codi complementari, veure observació 2, altres afectacions segons 1.8



Observació 2: codi(s)x) establerts per la companyia de ferrocarrils, segons utilització o aspectes de caràcter nacional, descrits en un annex nacional relatiu a aquestes recomanacions. Codis complementaris per a les modificacions de velocitat mitjançant fletxes verticals direccionals (↑, ↓).

No. Denominació senyal codif.

Abrev. Observacions

2 Senyals de posició

2.1 Senyal de graduació de corrent

yy Yy determina la posició de velocitat 0-15, per exemple complement de l'assignació a una secció de via o a una font de corrent de tracció.

2.2 Senyal de sentit de marxa y Y en relació amb el vehicle: v = en davant z = en darrerey en relació amb la maqueta: l = esquerra d = dreta

2.3 Senyal de posició de l'agulla

Codi complementari, correspon a la posició 1.6 (vàlida per a mecanismes a motor o amb bobines)

2.4 Senyal de posició del senyal

Codi complementari, correspon a la posició 1.7 (vàlida per tots els senyals amb les funcions v, e)

Amb els

2.5 Anunci de posició d'un senyal sinòptic

Codi complementari, correspon a la posició 1.8 a 1.9

3 Senyals de control internes Amb, si fos necessari, els codis complementaris segons posició 1.xx

4 Observacions– La pràctica demostra que per als controls elèctrics, un codi pot tenir diversos significats, en aquest cas es en compte la funció principal. Exemple: El senyal de posició lògica d'un senyal lluminós es idèntic a un senyal d'anunci inclòs en aquest últim. En aquest cas es prendrà en consideració el senyal de posició.

– Quan un circuit és particularment complexe, es recomana adjuntar un prefixe per reconèixer més fàcilment l'assignació del senyal de posició al grup.

El marcatge dels senyals de control en l'esquema no es indispensable, però s'imposa en els punt d'interconnexió.

– Per regla general el potencial del senyal lògic es positiu (binari 1). Quan el senyal de control s'activa sense potencial (binari 0), l'índex que el precedeix es completarà per una / (barra de divisió, slash).



ConductorsSeccions, llargada dels conductors

NEM

604Pàgina 1 de 2


1. Objetiu de la normaLa recomanació ha d'ajudar els usuaris a l'optimització de les llargades i seccions dels conductors elèctrics i la seva instal·lació. A cusa de la extensió de la superfície de les instal·lacions de modelisme ferroviari, es necessari evitar les pèrdues de tensió inútils i sobrecàrrega dels conductors (risc d'incendi o curtcircuit!) gràcies a la elecció elección de la llargada i secció dels conductors.

2. Conductors en les instal·lacions de modelisme ferroviariEn les instal·lacions de modelisme ferroviari, els conductors transmeten corrents molt diverses. El que pot portar a efectes que provoquin perjudicis al circuit. Això demana el càlcul de llargada i secció admissibles per a cadascú dels conductors.

2.1. Càlcul de la llargada admissible dels conductors

La caiguda de tensió ∆U en un conductor depèn de la resistència del conductor R 1 i la intensitat del corrent I. La llargada admissible dels conductors 2 (es tracta de la llargada del conductor d'anada i tornada) depèn de la secció transversal q, de la caiguda de tensió ∆U i la intensitat del corrent I, i és el resultat de la següent fórmula:

κ (conductivitat) = 56 m / Ω mm² conducció especificada3 pel coure a 20º C 4

2.2. Influència de la tensió d'alimentació

La caiguda de tensió en els conductors no hauria de passar del 10% de la tensió d'alimentació. Per a la mateixa secció dels conductors d'anada i tornada, cada conductor provoca el 5% de la caiguda, ∆U = 0,8 volts per 16 volts i ∆U = 0,6 volts per 12 volts de tensió d'alimentació. Per càlculs pràctics es pot admetre una caiguda de tensió d'1 volt repartida entre els dos conductors d'anada i tornada (0,5 V). Si el conductor de retorn es d'una secció notablement superior (de 3 a 5 vegades), es pot admetre la caigua de tensió total en el conductor d'alimentació. Es dobla rpàcticament la seva possible llargada!

2.3. Influència de la intensitat del corrent

La intensitat de corrent es reparteix de forma diferent en les diferents parts del circuit de via: s'ha de tenir sempre en consideració la intensitat del corrent màxima, ja que aquesta intensitat influeix en la longitud admissible dels conductors segons 2.1.

1) La resistència R del conductor determina la caigua de tensió U per a una intensitat donada, es per aquest motiu que R es substitueix per U/I.2) La llargada admissible dels conductors es la llargada, respectant les condicions d'explotació (secció; intensitat màxima; i la caiguda de tensió admissible) que no pot provocar danys en la explotació per escalfament; excloentels curtscircuits..3) Es llegeix „Kappa“4) La dependència de la temperatura de -0,4% per ºC i els canvis de temperatura poden ser oblidats pels conductors que s'instalin a l'aire lliure.



2.4. Els exemples de cálcul elegits pel cas d'una caiguda de tensió ∆U = 0,5 volts i una intensitat de corrent I = 1 A

Quadre 1 : longitututs admissibles per a fils rígids Quadre 2: longituts admissibles per a fils flexibles

d en mm. q en mm2 Izul en m q en mm2 Izul en m

0,40 0,13 3,5 0,14 3,9

0,80 0,50 14,1 0,75 21,0

1,50 1,77 49,6 1,50 42,0

Exemple de càlcul:

Per al diàmetre de fil rígid d = 0,5 mm la llargada del conductor admissible s'ha de calcular per a una caiguda de tensió ∆U = 0,5 volts i un corrent de càrrega de I = 1,2 ampers. Per els fils, s'ha de calcular abans de res la secció q amb la fórmula coneguda, aplicable als fils rígids, q = ∏ d2 / 4. Per al nostre cas q = 0,20 milímetres2. En la fórmula de sota això dona:

Càlcul: 1. Si s'expressa la mida de la secció en mm², i tenint en compte que Ω = V/A, el resultat s'expressa en metres (m).

2. El càlcul da la llargada admissible es de 4,7 m.



Cables conductorsCodis de color

NEM

605Pàgina 1 de 2


1. Objecte de la norma

El codi de color facilitarà el cablejat dels circuits en miniatura (limitat a les interfícies dels aparells de control i alimentacions així com accessoris), millorarà la recerca de defectes així com el treball amb l'ajuda d'esquemes.1

2. Taula de codis de colors per a cables conductors de diferents funcions2

Tipologia de cable conductor Codi de color Abreviació3

Cables conductors d'alimentaciómassa, retorn comú, GND negre o eventual. blanc ne, BK

alimentació en contínua positiva vermell ve, RD

alimentació en contínua negativa blau bl, BU

Cables d'alimentació de corrent altern4 gris gr, GY

Cables conductors de senyals de controlalimentació de tracció “positiva” blanc bc, WH

alimentació de tracció “negativa” groc gr, YE

conductores de posicionament d'agulles, senyals i altres verd vd, GN

Cables conductors de retroinformacióColor general marró o taronja, a elecció ma o ta, BN u OR

Altres cables conductors altres colores disponibles

Observació: en cas d'utilització de conductors d'un sol color, les seves extremitats s'hauran de marcar amb el color bàsic (veure també el punt 4.)

3 Altres possibilitats

– Els conductors de senyal de posicionament per als diferents accessoris es poden marcar amb un o dos colors amb l'ajut del cable verd:

agulles verd (sense cap altre color)senyals de via verd / vermellaltres accessoris verd / gris

– Els cables conductors de retroinformació per als diferents accessoris poden ser marcats amb un o dos colors amb l'ajut del cable marró:

testimoni d'ocupació, estàtic/dinàmic marró (sense cap altre color)testimoni d'ocupació, dinàmic marró / groccontrol d'agulles marró / verdcontrol de senyals de via marró / vermellcontrol d'altres accessoris marró / gris

Important: la combinació verd/groc és el codi de terra (massa) de les instal·lacions de baixa tensió (xarxa de 230V) i està reservat només per aquesta finalitat (NEM 609).

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condición d'enviar un exemplar al president del MOROP


4 Recomanacions per la utilització de marcadors de color

– marcatge de les extremitats dels cables conductors: amb la finalitat de facilitar el cablejat dels circuits pot ser suficient un sol color, les extremitats es poden marcar amb un altre segon color amb l'ajut d'anelles de color o d'altres mitjans. Desprès de la repetida utilització de colors, els cables conductors es marcaran en cada extremitat mitjançant una placa, banda o funda segons la norma NEM 603 o altre numeració.

– cables conductors múltiples: l'entroncament d'accessoris imposa amb freqüència un cablejat amb varis conductors, que aquesta recomanació no preveu. Des d'aquest moment els accessoris amb molts cables poden ser marcats amb colors. Això es vàlid principalment per als senyals lluminosos en els que cada bombeta pot ser marcada pel seu color corresponent, per exemple, una bombeta verd d'un senyal: un punt de color verd a les extremitats del conductor marró / vermell. Les redundàncies en els elements lluminosos, per exemple 2 verds, 2 grocs poden ser marcats respectivament per 1 o dos punts de color.

– Utilització de mànegues planes: en cas d'utilització de mànegues planes que generalment només tenen un color, s'aplicarà per part de l'usuari un marcatge per numeració dels diferents cables de la mànega, començant per 1 pel cable anti-errors (marcat per un color) que es reservarà per GND (massa general)!. Les tensions d'explotació i/o control s'informaran als cables numerats per les xifres mes altes. És necessari tenir en compte la secció relativament dèbil dels cables de la mànega (veure també la NEM 604). L'augment de la secció dels cables es possible connectant diferents fils de la mànega en paral·lel.

Exemple de marcatge exacte de la extremitat d'un cable conductor:

Control de la posició desviada, a la dreta de l'agulla 6, codi de color marró, marcatge suplementari verd.

1 Per a la comprensió dels esquemes s'han de consultar les normes NEM 600 i 600/1, així com les 602 i 603, pels colors de les interfícies dels descodificadors de locomotora s'ha de veure la norma NEM 650.

2 El codi de color no es vàlid per a les connexions internes dels accessoris, consideració feta a partir del la forma de connexió del propi accessori o interfície.

3 Les abreviatures en la llengua del país i les denominacions internacionals.4 En cas d'alimentació per un cable de dos conductors, es necessari marcar un dels dos fils!. Veure també el punt

4.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condición d'enviar un exemplar al president del MOROP


Control de circuits en miniatura Exigències funcionals

NEM

606 Pàgina 1 de 5


1. Objectiu de la normaEl present quadern de càrregues descriu les exigències funcionals a las que ha de satisfer un sistema de control de circuits en miniatura, des del punt de vista de l'usuari.

2. PrincipisUn sistema de control del circuit ha d'estar concebut de manera modular. Aquesta tipologia de concepció garanteix a l'usuari la possibilitat de modificar i entendre el seu circuit amb un mínim d'esforç. S'ha de reduir el possible noves inversions. Es necessari evitar al màxim omplir el cap de l'usuari d'un sistema de comandament amb detalls tècnics. L'usuari només és responsable de la configuració i del funcionament del seu circuit, però no de la configuració tècnica de cadascú dels components individuals. El cablejat necessari ha estat objecte d'una descripció topològica, i es realitzen amb connectors i tipus de connexions clarament definits.

3. Exigències funcionalsLes extensions i canvis de funcions així com les seves interaccions en el si d'un circuit, han de poder ser realitzats simplement connectant un material o descarregant un programa en el material bàsic. El material suplementari ha de ser concebut de tal forma que pugui funcionar amb el material existent.

3.1 MaterialLes funcions es reparteixen entre els equips següents:– Unitat central de control– Perifèrics de entrada– Regulador connectat per cable– Regulador per radiofreqüència– Regulador controlat per la veu– Regulador infraroig– Tauler de control òptic (TCO)– Perifèrics de sortida– Descodificador de locomotora– Descodificador estàndard– Descodificador amb retorn d'informació– Descodificador amb so– Descodificador de funcions– Descodificador de commutació (CoDec)– Descodificador d'aparells de via– Descodificador de senyal– Descodificador de accessoris– Alimentació elèctrica– Alimentació centralitzada– Alimentació enllaçada amb una secció de via

3.2 ProgramacióLes funcions es reparteixen entre els següents grups:– Posada en comú i configuració dels aparells com la seva gestió.– Diagnòstic de bon funcionament dels aparells configurats.– Útils d'ajuda a la configuració del circuit.

© by MOROP–FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


– Control de trànsit.– Funció d'actualització dels aparells utilitzats.

3.3 Exigències específiquesL'alimentació (TBTP) de la unitat central de control i dels aparells connectats al bus ha d'estar separada galvànicament de l'alimentació (reglamentàriament del tipus TBTP-S) del circuit esmentat.

3.3.1 Unitat central de comandamentLa comunicació de la unitat central con cada dispositiu està definida d'una part pel bus, per una altre par mitjançant un protocol documentat. Els aparells i unitats centrals de control de diferents fabricants poden així ser utilitzades conjuntament. La utilització de diferents sistemes de bus s'ha d'evitar. S'han de primar els components disponibles al comerç.

3.3.1.1 ExplotacióLa unitat central de control posa a disposició de l'usuari una interfície en forma de menús. Idealment, aquesta interfície d'usuari està concebuda de tal forma que es puguin adjuntar noves funcionalitats (anomenades Apps1) al programa bàsic. Les interfícies internes requerides es documenten de tal manera que no importa quin productor pot utilitzar-los. Les entrades poden fer-se ja sigui amb teclat, ja sigui mitjançant un dispositiu de punteig. L'atenció de l'usuari no ha de tenir com a principal la necessitat de conèixer el sistema d'explotació de la unitat central de control. Ha de tenir una ajuda contextual disponible per els diferents elements dels menús, les caixes de diàleg, etc

3.3.1.2 SeguretatTotes les accions efectuades per l'usuari i les dades resultants son salvaguardats i poden ser restaurats.

3.3.2 ReguladorSigui quin sigui el tipus de regulador, des de la seva posada en servei, ha d'establir contacte amb la unitat central de control que el pugui també controlar. La posada en marxa d'un regulador s'efectua des del seu endollat, pot ser connectat en tot moment amb la unitat central de control mitjançant emissors/receptors apropiats connectats al bus. Un regulador controlat per la veu pot ser connectat per cable, mitjançant ràdio o per infraroigs.

3.3.3 Panell de controlEls panells de control varie en la seva complexitat. La forma més simple comprèn botons i visors lluminosos. A més alt nivell és possible anar fins els panells de control professionals, com per exemple els d'un PAI (Lloc de control informatitzat). Tots els tipus de panells de control estan connectats al bus; des de la serva posada en marxa s'identifiquen al voltant de la unitat central de control i poden d'aquesta manera ser controlats per la mateixa. Es pot fer un panell de control virtual a la unitat central de control.

3.3.4 Descodificador de locomotoraPer la vigilància de l'explotació es desitjable que es conegui la posició de cada vehicle o tren. La posició dels vehicles, ja siguin equipats o no amb descodificadors només pot ser determinada amb un dispositiu de mesura de la posició. Els dispositius de mesura que controlin tota una secció de via i així localitzen el tren en tota la seva llargària s'adapten particularment bé a aquesta utilitat. Els descodificadors s'alimenten de corrent de tracció mitjançant una alimentació que s'encarrega també de la transmissió d'informacions des de i cap a la central de comandament.Un vehicle pot igualment estar equipat de forma que rebi la seva energia des de l'alimentació encara que el descodificador rebi mitjançant un enllaç de ràdio la transmissió de dades i estar

1 Apps = Aplicacions informàtiques

© by MOROP–FCAF. La reproducción, incluso parcial, está permitida a condición de enviar un ejemplar al presidente del MOROP


d'aquesta manera connectat amb la central de comandament. Des de la seva posada en marxa, els descodificador o sistemes de control s'identifiquen a través de la unitat central que els podrà controlar de seguida.

3.3.5 Descodificador de commutacióEls descodificadors de commutació o CoDec son parts importants dels aparells que s'han de poder commutar. Es connecten al bus. Des de la seva posada en marxa, s'identifiquen a través de la unitat central que podrà controlar-los de seguida.

3.3.6 AlimentacióEls reguladors, els dispositius de control sense fils, els circuits de commutació i tots el models ferroviaris s'ha d'alimentar en MBTS (14 a 18 V DC). Totes les tensions necessàries per a l'alimentació de l'electrònica han de derivar-se d'aquesta font.

En particular:

– El sistema d'alimentació pot se configurat com alimentació en continu (DC), en altern (AC) o en format digital.– Les ordre de control de la locomotora o del tren es transmeten al regulador que els tradueix a un format inintel·ligible pel descodificador.– Independentment del tipus de format del descodificador, el regulador reconeix la presència d'un vehicle en la secció de via.– Les ordres, ja siguin d'acceleració, de frenada o d'activació de funcions son rebudes pel regulador i es converteixen en dades intel·ligibles pel descodificador. Si el descodificador es capaç d'obtenir una retro-senyalització, transmet aquestes dades al regulador, que a la seva vegada la repercuteix a la unitat central de comandament.– Amb una alimentació per seccions independents, és possible detectar més ràpidament els curt-circuits i els augments brutals de consum elèctric, limitar-los i assenyalar-los en la unitat central de comandament.– El regulador ha de ser capaç de comandar i controlar vàries sots-seccions (mínim 4).– Para explotar vehicles que suportin la transmissió de dades sense fil, el regulador ha d'estar equipat d'un dispositiu de transmissió de dades per ràdio. El regulador ha de ser capaç de detectar si una transmissió de dades es produeix via ràdio o per la via.– A través de la central de comandament, un regulador pot programar el descodificador d'una locomotora o d'un tren que es trobi en una secció de via.

3.3.7 Configuració dels perifèricsLa configuració inicial dels dispositius s'ha de poder modificar a voluntat per l'usuari. En tots dos casos, la unitat central de control reacciona com una ajuda. La configuració inicial comprèn, des de la posada en marxa del perifèric, la designació de la seva identitat, de les seves funcions i d'un conjunt de paràmetres. Aquestes dades son guardades i usades per la unitat central de control. Per a les modificacions, l'usuari pot, amb l'ajut de la unitat central, controlar, posar el dispositiu esclau en mode de manteniment i li pot transferir els paràmetres modificats. En tot moment, es a dir, quan el circuit està sense tensió, es possible afegir nous perifèrics que es carregaran quan es procedeixi a la posada en marxa. En el cas en que es detecti una doble identitat, la central de control demana a l'usuari una característica distintiva.

3.3.8 DiagnòsticCada aparell efectua en la seva posada en marxa un diagnòstic intern. Aquest ha d'incloure les funcions típiques de l'aparell. El resultat del diagnòstic es transmet a la unitat central de control. Aquesta verifica a la seva vegada que tots els perifèrics hagin respost i que el funcionament sigui correcte. La central de control estableix un guió i n'informa a l'usuari de tot mal funcionament d'un aparell. L'usuari pot, desprès d'acabar el diagnòstic automàtic, sol·licitar a la unitat central de control el diagnòstic de certs perifèrics o de tots ells.



3.3.9 Configuració del circuitUn circuit és pot configurar de forma estàtica i de forma dinàmica. La configuració estàtica pot ser modificada desprès de treure la tensió. La configuració dinàmica, en canvi, pot ser modificada durant l'explotació.

3.3.9.1 Configuració estàtica3.3.9.1.1 Tipologia del sistemaQuan s'ha determinat la funcionalitat dels aparells i la central de comandament, l'usuari ha de donar coneixement de la configuració del circuit a la unitat central de comandament. Disposa per això d'utilitats apropiades per l'organització dels aparells de via, dels senyals, etc., i la seva posició relativa en la secció de via. Una secció de via ha d'estar definida per la seva llargària i la velocitat màxima en la que es pot recórrer. L'usuari organitza les seccions de via en l'ordre requerit per definir un recorregut.La unitat central de comandament comprova de seguida si existeix alguna incompatibilitat en l'organització i informa a l'usuari del progrés. A aquestes dades l'usuari pot afegir dades relatives al conjunt del circuit tals com la escala i l'època.

3.3.9.1.2 Elements de controlA partir del moment en que els descodificadors de commutació (CoDec) es trobin al circuit, són necessaris els òrgans de control. El òrgans de control poden presentar-se sota la forma de controlador discret o de controlador virtual, com un monitor o una finestra en un visualitzador de la unitat central. Un panell de control virtual por ser creat en la unitat central de comandament amb l'ajut de les utilitats proporcionades. Per l'afectació, l'usuari disposa de recursos necessaris. Per un panell de control separat es truca al CoDec apropiat mitjançant una activació d'una tecla, associada a l'acció desitjada. En un panell virtual, les ordres és donen utilitzant el dispositiu de punteig. El resultat es mostra a l'usuari desprès d'una comprovació. Les afectacions ha de poder se modificables a voluntat.La extensió d'un pupitre de control amb un esquema de circuit porta a un pupitre del tipus TCO. Aquest es configura ja sigui de forma discreta o digital. L'usuari haurà d'associar degudament cada secció de via a un testimoni d'ocupació. La central de comandament ha de disposar d'una interfície per la que es connectaran i configuraran les aplicacions, per exemple un PAI com als ferrocarrils reals.

3.3.9.2 Configuració dinàmicaLa configuració dinàmica comprèn la detecció i la gestió dels vehicles així com la programació dels descodificadors; els reguladors s'informen de l'assignació de funcions típica de la locomotora o del tren.

3.3.9.2.1 Descodificador de locomotora o de funcionsL'usuari pot en tot moment posar un vehicle a la via d'una secció de via lliure, i també demanar el seu reconeixement pel sistema de control. La secció de via corresponent passa al mode de programació i es llegeixen les dades mínimes per defecte. Es desitjable conservar en un document totes les dades del descodificador. A nivell del sistema de control es fa una conversió de dades, els paràmetres es guarden a la central de comandament i resten a disposició per modificacions eventuals. L'usuari pot, amb els mitjans apropiats, modificar aquests paràmetres, posar-los al dia al descodificador i afegir, per la gestió del seu parc, informacions suplementàries: Sèrie, número individual, que es prendran en compte i s'utilitzaran en la configuració del sistema

3.3.9.2.2 ReguladorEl tipus de tracció és un element complementari d'informació relativa a un vehicle.. En funció del mateix, la unitat central de comandament assignarà als botons de control un grup definit de funcions i el seu repartiment. Aquest assignació pot ser també modificada per l'usuari.



3.3.9.2.3 Composició del trenPara definir la composició d'un tren, l'usuari pot assignar un nom i afegir les informacions relatives a una locomotora, i -si està disponible- configurar un bus de tren. L'usuari pot també afegir a aquestes dades la llargària del tren. La unitat central de comandament pot, en referència a la configuració de les seccions de via, determinar aquelles en les que el tren no podrà entrar o des les que ha d'informar l'usuari.

3.3.10 Control de l'explotacióSota el comandament del control central, l'explotació pot ser manegada mitjançant taulers de comandament TCO, reguladors o horaris.El trànsit pot se controlat manualment i/o automàticament, la combinació d'ambdós se li anomena semi-automàtic. Definint el traçat de vies es possible també definir un itinerari. A tal efecte estan posats els recursos necessaris a disposició de l'usuari. Una possibilitat es la d'apuntar els guardats, consultats i modificats. El vehicle o tren transmet sota els paràmetres tot el que concerneix d'un dispositiu de control al següent, el seu punt de sortida i el seu punt d'arribada.Es poden crear, modificar i executar horaris enllaçats a un itinerari i a un gràfic temporal. A més l'usuari pot donar un número de tren, suprimir-lo o cridar-lo.La unitat central de comandament controla a cada moment si la propera secció de via serà lliure i a quina velocitat es pot recórrer i comanda els aparells de via, senyals, etc. lligats a aquesta secció. En cas d'un control manual -típic per moviment de maniobres- l'usuari ha d'informar explícitament a la unitat central del control d'entrada en una secció de via ocupada i crear llavors una norma de franqueig. Les prohibicions de moviment han de ser generades de manera similar.Si existeix un TCO separat, ha de ser possible in intercanvi entre aquest i el tauler de control virtual. Això s'aplica igualment entre els reguladors connectats al bus i el regulador virtual.

3.3.11 Funcions d'actualitzacióLes actualitzacions del programa per la unitat central de comandament o per els equipaments son realitzades per l'usuari amb un suport d'emmagatzematge o també baixats d'internet. Desprès de l'actualització, es fa un diagnòstic de cada component i l'usuari rep l'informe del resultat. Desprès de l'actualització ha de ser entregada igualment la documentació corresponent.

4. Casos particularsPels grans circuits o els circuits estesos, son possibles altres sistemes de bus, tals como la utilització de routers, cadascú amb una unitat central de comandament. Les dades relatives als vehicles que deixen la zona de control d'una central han de ser transmesos a la unitat de control de la zona següent.

5. Equipament mínimL'equipament mínim per un oval de via ha de comprendre:- Unitat central de comandament- Regulador virtual- Regulador de marxa- Transformador- Tot el cablejat necessari


Normes Europees de Modelisme Recomanacions per a la seguretat

de les instal·lacions elèctriques en les exposicions de modelisme ferroviari

NEM

609Pàgina 1 de 13

Recomanació Edició de 2010(Substitueix l'edició del 2000)

Contingut1 Objecte de la norma2 Exigències per a sales d'exposicions3 Riscos elèctrics4 Classes de tensions5 Categories dels corrents i de classe i protecció per a les maquetes6 Prescripcions, normes i regles a respectar7 Posada en marxa de la distribució amb corrent de baixa tensió per les maquetes8 Posada en marxa de l'alimentació amb corrent de mot baixa tensió (TBTS)9 Exposicions en carpes o en vehicles10 Persones que manegen la instal·lació11 Consideracions finals

1. Objecte de la normaAquesta recomanació tracta sobre les prescripcions de seguretat elèctrica necessària en els locals que hagin de rebre instal·lacions de modelisme ferroviari, com exposicions, fires, esdeveniments i presentacions obertes al públic per a:

– Prevenir els accidents deguts al corrent elèctric per als visitants i usuaris de les maquetes,– Evitar demandes de responsabilitat civil a expositors i organitzadors d'exposicions segons la

CE (recomanacions UE), i– Evitar la propagació d'interferències elèctriques a causa de la utilització de material que no

respongui les normes EN i CE en vigor.

2. Exigències per a sales d'exposicions

Les instal·lacions elèctriques permanents han de correspondre a les prescripcions del punt 6.2 i a les exigències dels organitzadors que utilitzin locals.

La responsabilitat de la seguretat de les instal·lacions elèctriques fixes de l'edifici es cosa del propietari i/o gestor i/o la persona responsable dels locals.

L'organitzador de la exposició declara al responsable dels locals les necessitats en instal·lacions elèctriques de les maquetes.

El respecte a les exigències i condicions d'explotació ha de ser objecte d'un acord que lligui a l'organitzador i el propietari dels locals abans de la instal·lació de les maquetes.

La disposició de la exposició no pot dificultar la lliure circulació de públic, ni les regles de seguretat en matèria d'evacuació d'urgència i accés a sortides d'emergència.

Per a exposicions en carpes o en vehicles vegi també el punt 9.

3. Riscos elèctricsEl corrent elèctric es perillós, un contacte accidental amb conductors no protegits o connectors pot provocar una electrocució amb perill de mort. Les consignes de seguretat dictades pel legislador estan per ser tingudes en compte per tal d'evitar aquests accidents. Les tensions descrites en el capítol 4 com incloses en la classe de tensió II són considerades como perill de mort.

© by MOROP – FCAF. La reproducción,àdhuc parcial, esta permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

NEM 609- Edició del 2010 - Pàgina 2 de 13

Com a regla general els corrents perillosos travessen el cos humà (electrocució) mitjançant el contacte amb els elements conductors de tensions perilloses, ja sigui directament com a parts de circuits de baixa tensió, ja sigui mitjançant un defecte en els aparells elèctrics (Figura 1).

Les instal·lacions de les maquetes han de ser concebudes integralment de forma que el visitant no pugui entrar en contacte directe amb les vies de la maqueta (circuits elèctrics TBTS, ver 4.3b) ni amb tots els objectes units a terra, com caixes metàl·liques, suports, consoles, etc., protegint-los a una distància de seguretat suficient.

L'accés dels visitants només pot ser possible en un espai totalment segur.

Les prescripcions del punt 10 de més endavant s'apliquen també als usuaris de les maquetes.

Figura 1:Dues possibilitats d'electrocució

a) tocant dos conductors elèctrics amb tensió mortalment perillosa (el corrent per defecte IF passa d'una mà a l'altre a través del cos).

b) procedint d'objectes sota tensió U degut a un defecte d'un aparell (representat aquí com un carril), i a la vegada una conducció de posada a terra (el corrent perillós IF passa d'una mà a l'altre o d'una mà al peu pel cos). En tots dos casos el corrent perillós passa pel cor.

4 Classes de tensionsLes tensions elèctriques estan classificades en dos tipus (CENELEC HD193), per al corrent continu mesurat sense oscil·lacions, i pel corrent altern de 50 Hz

Tipus I: Corrent continu (DC) U ≤ 120 VCorrent altern (AC) U ≤ 50 V

Tipus II: Corrent continu (DC) 120 V < U < 1500 V,(Entre conductors i terra < 900 V)

Corrent altern (AC) 50 V < U ≤ 1000 V(Entre conductors i terra < 600 V)

4.1 Baixa tensió (BT)

Les tensions utilitzades en els circuits d'alimentació europeus de domicilis i activitats comercials pertanyen al tipus II. Estan concebuts com un circuit de corrent altern trifàsic amb neutre posat a terra, de 400 V entre fases i, en monofàsic, de 230 V. entre fase i neutre. Es denominen “circuits de baixa tensió” (BT).

4.2 Molt baixa tensió (MBT)

Les tensions del tipus I es denominen “molt baixa tensió” (MBT). La molt baixa tensió s'ha d'utilitzar quan el risc de contacte amb els objectes o parts d'objectes sota tensió no poden evitar-se mitjançant mesures de protecció eficaces. Les conseqüències d'una electrocució del cos són mínimes o no perceptibles.

4.3 Molt baixa tensió de protecció (MBTP) i de seguretat (MBTS)

Les tensions molt baixes de protecció i seguretat estan limitades a 25 V Ac i 60 V DC.

© by MOROP – FCAF. La reproducción, incluso parcial, está permitida a condición de enviar un ejemplar al presidente del MOROP


Es distingeixen dos tipus de molt baixa tensió amb protecció:

a) La molt baixa tensió amb presa de terra, la MBTP (molt baixa tensió de protecció), està constituïda de circuits amb fil de protecció PE o amb fil de presa de terra. En un entorn sec, les peces amb les que es pot entrar en contacte corporal no tenen necessitat d'ésser protegides si estan connectades a terra.

b) La molt baixa tensió sense conductor enllaçat a la terra o MBTS (molt baixa tensió de seguretat). En un entorn sec no és necessària una protecció contra el contacte corporal. Els aparells concebuts segons les prescripcions anteriors s'han qualificat amb una classe de protecció III.

4.4 Molt Baixes Tensions de Seguretat limitada

Els àmbits de les Molt Baixes Tensions de Seguretat estan sotmeses a una limitació molt restrictiva, quan serveixen per a la explotació d'instal·lacions amb conductors no aïllats (metal nu) i/o instal·lacions amb possible contacte físic.

Específicament per a les joguines es limita la Molt Baixa Tensió de Seguretat:

Corrent continu U ≤ 33 VCorrent altern ≤ 24 V

4.5 Sigles de classes de protecció

Classe de protecció I Classe de protecció II Classe de protecció III

Sigla especial per a transformador de joguinesSigla segons 5219 IEC 60417-1: en lloc de classe de protecció III

5 Categoria de tensió i classe de protecció a utilitzar per les maquetesJurídicament [5] (veure 6.2) les maquetes es consideren com a joguines, han de respondre a les prescripcions legals en allò relatiu a les mesures de protecció corresponents.

L'alimentació dels vehicles es fa pels carrils que són conductors nus amb els que es pot entrar en contacte físic. Per a la explotació de maquetes s'ha de fer només ús de MBTS amb tensions limitades segons allò prescrit per les lleis.

Les tensions MBTS necessàries per a la alimentació són per regla general proveïdes per transformadors que tenen una alimentació de baixa tensió de 230 V. Aquests transformadors han de respondre a la classe de protecció II per aparells elèctrics i tenir també protecció bàsica (protecció contra el contacte directe) de doble aïllament.

6 Prescripcions, normes i regles tècniques a respectar

6.1 Transformadors per a joguines, aparells d'alimentació amb transformadors

Els transformadors per a joguines i els aparells d'alimentació amb transformador (des d'ara anomenats “transformador”) poden estar previstos per tensions alternes o contínues o totes dues alhora.

Els seus valors són:

Tensió d'entrada: UE = 250 VPotència de sortida: PA = 200 VACorrent de sortida: IA = 10 ASegons [5], [6] (veure 6.2) només han de lliurar en les seves sortides corrents MBTS (veure 5) i estar marcats amb els símbols segons 5219 IEC 60417-1 (veure 4.5)

Per als transformadors que poden lliurar tensions en vàries sortides, la suma de potències del corrent d'aquestes sortides, no pot sobrepassar les valor dits abans.

© by MOROP – FCAF. La reproducció,àdhuc parcial, està permesa a condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Les diferents tensions han de ser objecte de separació galvànica.Les sortides han d'estar protegides contra sobretensions i curtcircuits.

Les tensions alternes que s'utilitzen per alimentar vàries parts de les maquetes només poden estar connectades a un sol transformador, comprovant que en aquest no es sobrepassi la potència nominal.

Tots els transformadors per les MBTS han d'estar aprovats segons les prescripcions legals vigents (veure 4.5) i deuen portar la sigla d'homologació requerida (veure full annex nacional eventual).

Està prohibit posar en serie o en paral·lel sortides de diferents transformadors. Es poden produïr curtcircuits o sobretensions degut a una no concordança de fases. Per suposat hi ha perill de generar tensions mortals (vegi l'esquema 2)!

Disposició de transformadors prohibidaFigura 2 – L'esquema mostra el perill mortal per retro-transformació quan els secundaris dels

transformadors s'uneixen entre ells. Això es produeix si un dels transformadors està enllaçat a una xarxa pública i l'endoll de l'altre és accessible lliurement.

6.2 Prescripcions per a l'alimentació de baixa tensió

L'alimentació en baixa tensió s'ha de fer respectant les prescripcions legals i regles tècniques.

Les prescripcions essencials per a l'alimentació de maquetes de modelisme exposades que s'anomenen a sota, poden ser d'aplicació prescripcions complementàries (veure 6.3).

Les edicions aplicables són sempre les edicions en curs de validesa.

Les qüestions o imprecisions s'han de sotmetre a un especialista qualificat.[1] “Concepció d'instal·lacions de baixa tensió”, instal·lacions elèctriques d'edificis, normes de grups HD 384, HD 60364.[2] “Protecció contra curtcircuits elèctrics” HD 60364-4-41[3] “Instal·lacions elèctriques d'edificis, part 7-711: exigències d'edificis, locals i instal·lacions de tot tipus com exposicions, mostres i estands” HD 384.7.711 S1[4] “Seguretat per als aparells d'ús domèstics o llocs similars” EN 60335-1[5] “Seguretat per a les joguines” EN 62115[6] “Protecció contra curtcircuits elèctrics – Exigències generals per a les instal·lacions i mitjans d'explotació” EN 61140.Directives, responsabilitats i directives de seguretat en el domini elèctric CE.

6.3 Prescripcions nacionals i locals



En certs països i en certes condicions poden haver prescripcions diferents. En tot cas són d'aplicació.Les prescripcions nacionals, regionals i locals que respectivament s'estenen en el punt 6.2 s'han de mencionar i documentar en un full nacional: “Full addicional a la NEM 609 per a la seguretat de maquetes”.

7 Configuració de las distribucions de baixa tensió per maquetes

7.1 Configuració principal

S'assumeix des d'un principi que les instal·lacions fixes dels edificis responen a les prescripcions locals. La responsabilitat la té l'administrador de l'edifici (veure el punt 2).

L'expositor ha de controlar:a) la càrrega admissible de les preses de corrent:Per norma general 16 A, menys en certs països (veure full addicional nacional).b) Protecció contra els corrents o grup de preses ha d'estar protegit contra curtcircuits i sobrecàrregues de corrent per fusibles de seguretat, i relés diferencials (Figura 3).

Corrent màxim d'activació dels relés diferencials ≤ 0,03 A ( 30 mA)

Figura 3: Equipament mínim requerit en una presa de corrent d'un edifici per a l'alimentació de transformadors per a maquetes.

Recomanacions:

Un segon disjuntor de protecció contra sobrecàrregues s'instal·larà just abans dels aparells, definirà el valor d'activació d'aquest disjuntor els aparells a protegir.

Per a la repartició s'utilitzaran les preses de corrent homologades en el mercat, de material sintètic amb el marcatge de cables L, N i el conductor de protecció PE.

Les preses de corrent poden ser instal·lades en grups. La potència d'aquests grups no han de sobrepassar la potència màxima admesa.

Si les maquetes s'han d'instal·lar en locals humits, s'utilitzarà una instal·lació de baixa tensió per locals humits (protecció IP44 o superior).

Interruptor de parada de emergència

Un interruptor de parada de emergència permet en cas de perill treure ràpidament la tensió de la maqueta i la seva separació del circuit de baixa tensió de la xarxa elèctrica domèstica.

Idealment, es pot treure la tensió amb comandament a distància. Aquest tipus d'instal·lació suplementària es pot muntar posteriorment per professionals.

Aquest comandament a distància de l'interruptor de parada d'emergència no pot utilitzar una altre font de tensió.

L'interruptor d'emergència no pot influir sobre la il·luminació del local ni en l'enllumenat d'emergència i els indicadors de sortides d'emergència.



Una alternativa al comandament a distància es l'accés fàcil i ben senyalitzat d'un interruptor EN / FORA de parada d'emergència1 pel qual les preses o grups de preses de corrent d'un local poden quedar-se sense tensió.

Preses de corrent o preses múltiples poden ser desconnectades localment permetent deixar sense tensió per emergència certes parts de la maqueta.

Figura 4 – Esquema d'instal·lacions de preses o grups de preses de corrent d'un edifici, amb interruptor d'urgència EN / FORA suplementari.

Principis complementaris

No està autoritzat instal·lar en la maqueta aparells de Baixa Tensió; aquesta prohibició s'estén a tensions MBT superiors a les tensions MBTS/MBTP limitades segons 4.4.

Si els circuits i aparells electrònics són part integrant del control de la maqueta, recomanem a títol preventiu, la instal·lació d'un dispositiu de protecció contra sobretensions (FU).

7.2 Alimentació de la xarxa mitjançant una única presa de corrent del local (Figura 5)

a) Connexió única per a l'alimentació de la maquetaEls transformadors es connecten a una sola presa de corrent del local (veure figura 5a).

b) Connexió de diferents transformadors a una presa de corrent del localDiferents transformadors es poden connectar a una presa de corrent única mitjançant una presa múltiple amb interruptor (veure figura 5b)Les preses de corrent múltiples amb protecció IP 20 només s'han de situar verticalment o sota una taula.

Totes les preses múltiples ha d'estar equipades d'un conductor de protecció de tal manera que el contacte de protecció sigui sempre disponible, independentment del tipus d'endolls dels aparells endollats.

La utilització de preses de corrent múltiples de forma plana per endollar aparells de la classe de protecció II s'admet si la seva utilització es apropiada.

És necessari evitar l'endollat en cascada (en sèrie) de vàries preses de corrent múltiples ja que en el cas de la figura, s'arriba al risc de sobrepassar el límit de càrrega.Les preses múltiples amb un endoll integrat no són permeses.

1 Marcat EN ISO 13850 “Seguretat de les màquines – parada d'emergència- disposicions”L'interruptor porta un botó vermell sobre fons groc. La forma més utilitzada és un botó del tipus “xampinyó”.



Figura 5: Mostra la connexió de transformadors i aparell d'alimentació de maquetes a la presa de corrent del local amb funció de desconnexió d'emergència: A) amb presa de corrent simple, b) amb presa de corrent múltiple (Aquests principis de connexió s'apliquen de forma general, sigui quina sigui la complexitat de la maqueta)

c) Connexió de diferents transformadores a un grup de preses de corrent del local

Aquest cas es semblant als casos a) i b) però aquesta vegada la presa múltiple se situa del costat de l'edifici.

7.3 Connexió a diferents grups de preses de corrent del local

La utilització d'un gran nombre de transformadors pot justificar una alimentació per vàries preses de corrent o grups de preses de corrent de l'edifici (vàries disposicions segons les figures 5a o 5b en paral·lel)

Es possible que les diferents preses o grups de preses de corrent es reparteixen en les tres fases L1, L2 i L3 per equilibrar la càrrega de corrent. En aquest cas és necessari vigilar la separació dels diferents circuits alimentats pels diferents grups de preses de corrent. Per a la mateixa instal·lació, aquestes preses de corrent s'han de trobar en el mateix quadre elèctric.

8. Construcció de l'alimentació de la maqueta amb una molt baixa tensió de seguretat (MBTS)

8.1 Regles generals– L'alimentació de les maquetes en MBTS es fa freqüentment com a mínim per dues fonts diferents:a) una alimentació per a vehicles motors,b) una alimentació per els accessoris (agulles, senyals i altres).– Els conductors MBTS no poden trobar-se en el mateix cable (o la mateixa mànega de cables o cables multi-conductors) que els cables de Baixa Tensió.– Els conductors MBTS han d'estar aïllats i no poden entrar en contacte amb conductors o cables de Baixa Tensió.– Els conductors MBTS o els fils dels cables o la mànega de cables han de respondre a la càrrega màxima i, segons la seva llargada, tenir una secció suficient. Dit d'una altre manera, pot haver-hi perill de foc per sobrecàrrega.– Està prohibit utilitzar pels conductors MBTS elements conductors previstos per a la baixa tensió 230 V.– Les tensions d'explotació MBTS poden ser generades en un punt central i distribuïdes cap a les diferents parts del circuit.– El pas de corrent AC de molt baixa tensió d'un mòdul al contigu només es pot fer amb mòduls del mateix conjunt que disposin d'alimentació comuna. Els conductors mòbils que serveixen per



aquests enllaços han d'estar protegits contra les inversions de polaritat per un marcatge que evita la equivocació.– Pel corrent de baixa tensió de protecció només està permès la utilització d'un sol transformador (amb un únic bobinat secundari). La distribució de tensions AC de molt baixa tensió a través de maquetes molt grans i la alimentació en diversos punts (enllaç principal) no estan autoritzades (ver 6.1)– Un conductor en una maqueta MBTS no pot mai tenir el color groc/verd.

8.2 Esquemes principals

8.2.1 Alimentació amb corrent de traccióLa figura 6 presenta els principis de generació de corrents de tracció amb transformadors i rectificadors / reguladors de tensió.

En cas d'utilització de vàries fonts de corrent, els circuits d'alimentació dels diferents aparells no han d'estar interconnectats.

Figura 6La figura 6 il·lustra la producció des del començament amb el corrent altern de les tensions utilitzades pel circuit, a) per a la tracció en corrent continu per rectificació, b) d'un transformador combinat amb dos secundaris aïllats galvànicament (una tensió per a la tracció i una altra per als accessoris).

8.2.2 Alimentació per els accessoris

La figura 7 presenta un esquema bàsic per a l'alimentació dels accessoris amb corrent altern, com aparells de via, senyals i altres accessoris de modelisme ferroviari.

Figura 7



Diversos accessoris poden ser enllaçats en paral·lel en una línia d'alimentació segons la figura 8a. Cada línia d'alimentació està protegida contra sobrecàrregues mitjançant protecció instal·lada en el transformador.

Per a l'alimentació de parts o de mòduls d'una maqueta, l'alimentació principal es repartirà adeqüadament en vàries ramificacions segons la figura 8b.a)

b)

Figura 8La figura 8 mostra les variants d'alimentació dels accessoris, a) tots els objectes s'alimenten mitjançant un cable principal de 2 conductors, b) tots els objectes s'alimenten mitjançant ramificacions que vénen del cable principal.

Les ramificacions principals poden estar també ramificades (conduccions auxiliars).

En el quadre d'instal·lacions més importants es poden posar diversos transformadors situats en diferents llocs de la maqueta. Els conductors de diverses connexions principals no poden fer un bucle entre ells (les connexions terminals són sempre obertes ja que hi ha risc de perill descrit en el punt 6.1).

El mètode freqüentment empleat d'un retorn comú (GND, conductor de massa) només està permès en corrent altern en el cas d'un enllaç principal i els seus “afluents”. Es necessari protegir aquests enllaços contra una inversió dels conductors per un marcat ad hoc).

8.2.3 Alimentació pels circuits electrònics



Les tensions per els circuits electrònics són generades pels rectificadors amb reguladors per garantir l'estabilitat.

Els circuits de corrent continu (DC) poden tenir una massa comú (Figura 9a)

Es possible utilitzar circuits MBTS o circuits MBTP. La utilització d'aquest últim està lligat a la utilització d'un PC o altres òrgans de control, que tenen una massa o terra comuna (GND). En l' utilització de components electrònics que requereixen corrent continu MBTP en comú amb components alimentats en MBTS, es troba un problema pel fet que un contacte amb terra no està permès en règim MBTS. Llavors es necessari preveure una separació galvànica entre els dos circuits, constituït per exemple mitjançant optoacobladors o mitjançant relés (Figura 9c).



Comandament electrònic d'agullesFigura 9

La figura 9 mostra tres variants de l'alimentació de components electrònics DC mitjançant fonts d'alimentació AC per accessoris, per exemple un control electrònic d'una agulla, i té en compte l'impacte d'emprar una alimentació MBTP amb protecció MBTS.a) producció de dos tensions diferents a partir de dos fonts de corrent altern.b) el cas de la figura a) per a un control de components controlats mitjançant PC alimentat amb MBTP. La connexió indicada en vermell no està permesa.c)el mateix cas de la figura utilitzant optoacobladors per obtenir una separació galvànica de potencials.

La línia puntejada de la figura 9b) representa l'acoblament del potencial de massa dels circuits causant la transformació de la MBTS en alimentació MBTP que no està permesa pels circuits ferroviaris.

8.3 Particularitats dels controls digitals

A més dels problemes i condicions descrits en el punt 8.2.3 per a la integració de fonts d'alimentació DC i les seves repercussions en els circuits auxiliars s'han de considerar altres problemes i condicions amb la utilització de components electrònics.

– S'han de respectar les característiques dels aparells amb els PC i s'exigeixen mesures de protecció (separació galvànica).

– Els amplificadors de potència (Booster) no han de sobrepassar la càrrega admesa de 10 A (segons el punt 6.1), ja que estan acoblats a transformadors separats.Els transformadors de potència (booster) amb un corrent > 3A no garanteixen una explotació de maquetes ferroviàries a petita escala sense riscos. Ja que en un curtcircuit els cables i vies de petita secció tenen una resistència elevada (de l'ordre de varis ohms), que no garanteixen la activació de la protecció contra sobrecàrregues. D'això en resulta un perill de sobreescalfament i incendi amb la destrucció dels elements funcionals.

Recomanacions: Per a a) facilitar la busca d'errors, b) reduir els efectes d'un curtcircuit i c) per a la separació de corrent dels vehicles estacionats, es necessari crear seccions de vies i alimentar-les amb amplificadors (boosters) dotats de funcions de Marxa/Parada, i amb una limitació de corrent suficientment baixa (3 A per les escales petites). La repartició de les sortides dels amplificadors (boosters) es fa en funció dels interessos d'explotació de la maqueta.

8.4 Documentació de la instal·lació elèctrica

Amb la finalitat de facilitar els treballs d'extensió, la solució ràpida de problemes i l'eliminació de les pertorbacions és necessari tenir esquemes ben documentats de la alimentació del circuit. Els documents han d'estar disponibles i fàcilment accessibles.



9. Exposició en carpes i vehicles

9.1 Exigències de la sala d'exposicions

Les exposicions en carpes i vehicles han d'estar preparades per rebre públic. Les exigències jurídiques són les aplicables en matèria d'instal·lacions temporals en els edificis per a exposicions, etc. S'han d'evitar els obstacles a la circulació del públic. S'han d'identificar les sortides de socors.

9.2 Alimentació en Baixa Tensió

Les exposicions a les carpes o vehicles estan sotmeses a exigències més elevades de protecció contra accidents elèctrics que per exposicions en locals secs. Això està descrit a la norma HD 60365-7-240.– Totes les prescripcions citades anteriorment són aplicables “mutatis mutandis”– En tots els casos és aplicable la protecció mitjançant diferencial.– Les instal·lacions de Baixa Tensió d'alimentació, conforme a les disposicions, normes i regles tècniques en vigor, s'examinaran i aprovaran per les autoritats.– No pot haver cables elèctrics a la zona accessible pel públic.– Tots els objectes en les carpes o vehicles (comprès el xassís del vehicle) deuen estar unides al conductor de protecció PE, excepte els petits objectes metàl·lics que estiguin empaquetats amb un material aïllant.– Les instal·lacions de Baixa Tensió que estiguin fora de les carpes o vehicles a l'aire lliure exigeixen garanties suficients i la utilització de cables de cautxú flexible aïllat per resistir càrregues importants.– Les instal·lacions de Baixa Tensió i conductors posats a les carpes o vehicles necessiten almenys mesures de protecció d'acord amb la IP 4x o IpxxD. S'han de prendre també en consideració les prescripcions de protecció contra humitats.– Per principi, preveure la funció Parada d'Emergència.

Recomanacions: La Baixa Tensió per la instal·lació de modelisme ha d'estar proveïda d'un dispositiu d'alimentació transportable la concepció de la qual es representa en la figura 10. Aquest dispositiu assegura l'enllaç entre la font de B.T. Local i la alimentació dels trens en la carpa o vehicle. Si l'aparellatge està dins d'un cofre tancat, no és necessari preveure connexions mitjançant endolls entre els elements que el constitueixen.Si es preveuen vàries connexions de B.T., la instal·lació de modelisme ha de dotar a cada una d' elles d'aquest tipus d'aparellatge.

Figura 10



10. Usuaris de la maqueta

Les persones que manegen la maqueta han de conèixer les exigències específiques de les instal·lacions de modelisme ferroviari, conèixer els riscos elèctrics possibles i els mitjans per evitar-los. Son considerats com persones habilitades i responsables.

11. Observacions finals

11.1 Maquetes ferroviàries existents

Per interès en la seguretat elèctrica, amb la finalitat d'evitar accidents, les maquetes ferroviàries han de ser verificades d'acord amb les disposicions legals, normes i regles tècniques esmentades per la present recomanació. En el seu cas, han de ser regularitzades amb les exigències de seguretat.

11.2 Instal·lacions fixes

Les presents regles de seguretat s'apliquen igualment a les instal·lacions fixes que han de ser examinades segons la HD 60364-6.

Les instal·lacions de Baixa Tensió han d'estar d'acord amb les prescripcions de les autoritats locals competents. Aquesta instància és qui les ha de controlar i certificar la seva conformitat.

En interès de la seguretat dels usuaris es recomana aplicar igualment les prescripcions de més amunt a les maquetes que no siguin accessibles al públic.

11.3 Especificacions mecàniques aplicables als locals i a les instal·lacions

La present norma no pren en consideració les especificacions mecàniques dels equipaments elèctrics inclosos en les recomanacions CE, etc.

11.4 Llista de comprovació (Check-list)

En l'annex 1 d'aquesta directiva, s'ha afegit una llista de comprovació, per verificar el respecte a les regles de seguretat. Aquesta llista de comprovació està per ser omplerta per l'organitzador, ser signada i conservada fins a la fi de la exposició.

11.5 Responsabilitats

La responsabilitat del respecte de totes les regles, normes i regles elèctriques tècniques, de seguretat incumbeix a l'organitzador de la exposició de Modelisme ferroviari.



Normes nacionals per a la seguretat de lies instal·lacions elèctriques en les exposicions de modelisme ferroviari

Annex Aa la NEM

609 1Pàgina


1. Explicacions de la terminologia i abreviaturesInterruptor de protecció diferencial FI

Dispositiu de protecció contra les corrents de defecte, que quan apareix un corrent de defecte no admissible en el conductor de protecció (PE) desactiva l'alimentació (en Alemanya: RCD sense voltatge al circuit).

RCD Nomenclatura internacional d'un dispositiu de protecció contra corrents de defecte (Residual Current protective Devices)

IP 44 Una classe de protecció per aparells elèctrics: la 1ª xifra defineix la protecció contra penetració amb un cos cònic d > 1 mm, protecció contra la penetració amb un utillatge; la 2ª xifra defineix la protecció contra esquitxades d'aigua.

SELV Mesures de protecció contra corrents corporals perilloses, baixes tensions de protecció (separated extra low voltage), circuit elèctric de conductor de protecció enllaçat a terra.

PELV Mesures de protecció contra corrents corporals perilloses, baixes tensions de protecció (protective extra low voltage), circuit elèctric enllaçat a un conductor de protecció amb una presa de terra.

DC/AC Abreviatura internacional per a corrent continu/altern, respectivament. continue/alternativeClasses de protecció I Aïllament amb conductor de protecció, aparell amb caixa metàl·lica.

II Aïllament de protecció, aparell amb una caixa aïllada.III Aïllament per baixa tensió, aparells amb una tensió nominal de fins 50 V AC o fins 120 V DC

Símbols


Símbol especial per al transformador de joguines segons EN 60742Reemplaça el símbol de la classe de protecció III

2. Secció dels conductors per a 230 V ACTots els conductors han de tenir una secció de 1,5 mm² com a mínim. Els conductors han de portar sobre l'aïllant extern de la coberta el símbol de conformitat.

3. Prescripcions nacionals per ÀustriaPaís Inspecció Norma Especificació

A ÖVE-EN1 Construcció d'instal·lacions de potència amb tensions nominals de fins a 1000 V.

ÖVE-EN1 Capítol 1 § 3 Conceptes i termes

ÖVE-EN1 Capítol 1 §§ 4-13 Mesures de protecció

ÖVE-EN1 Capítol 1 § 21 Línies a terra, conductors d'unió a terra

ÖVE-EN1 Capítol 3 § 41 Disseny de línies i cables, sobretensió



Normes nacionals per a la seguretat de les instal·lacions elèctriques en les exposicions de modelisme ferroviari

Annex CH a la NEM

609 1Pàgina


1. Explicacions de la terminologia y abreviaturesInterruptor de protecció diferencial FI

Dispositiu de protecció contra les corrents de defecte, que quan apareix un corrent de defecte no admissible en el conductor de protecció (PE) desactiva l'alimentació (en Alemanya: RCD sense voltatge al circuit).

RCD Nomenclatura internacional d'un dispositiu de protecció contra corrents de defecte (Residual Current protective Devices)

IP 44 Una classe de protecció per aparells elèctrics: la 1ª xifra defineix la protecció contra penetració amb un cos cònic d > 1 mm, protecció contra la penetració amb un utillatge; la 2ª xifra defineix la protecció contra esquitxades d'aigua.

SELV Mesures de protecció contra corrents corporals perilloses, baixes tensions de protecció (separated extra low voltage), circuit elèctric de conductor de protecció enllaçat a terra.

PELV Mesures de protecció contra corrents corporals perilloses, baixes tensions de protecció (protective extra low voltage), circuit elèctric enllaçat a un conductor de protecció amb una presa de terra.

DC/AC Abreviatura internacional per a corrent continu/altern, respectivament. continue/alternativeClasses de protecció I Aïllament amb conductor de protecció, aparell amb caixa metàl·lica.

II Aïllament de protecció, aparell amb una caixa aïllada.III Aïllament per baixa tensió, aparells amb una tensió nominal de fins 50 V AC o fins 120 V DC

Símbols


Símbol especial per transformador de joguines segons EN60742Reemplaça el simbol de la classe de protecció III

2. Secció de conductors per a 230 V ACTots els conductors han de tenir una secció de 1,5 mm² com a mínim. Els conductors han de portar sobre l'aïllant estern de la coberta el símbol de conformitat.

3. Prescripcions nacionals suïsses3.1 Sigles de control

3.2 Norma determinantSN SEV 1000 :2000 Ordenança sobre instal·lacions de baixa tensió (OIBT)

3.3 Ordenances suïsses que tenen força de llei per la NEM609Xifres 3.1.1 i 3.1.2La càrrega màxima admesa per les caixes de les preses amb contacte de protecció de les edificacions es de 10 A fins a nou avís.Xifres 3.2Les instal·lacions de distribucions a la tensió del circuit segons xifra 3.2 sols es poden efectuar per electricistes professionals.Xifres 3.3Els circuits de baixa tensió de diversos transformadors no s'han de conectar en paral·lel. Ja que a les connexions en paral·lel subsisteix un perill mortal de reflux de corrent en les preses de corrent no connectades.


Normes Europees de ModelismeRichtlinien zur elektrischen Sicherheit bei Modellbahn-AusstellungenDirectives pour la sécurité électrique lors d'expositions de réseaux

modèlesDirectives per a la seguretat elèctrica en las

exposicions de circuits en miniaturaCHECKLISTE (Llista de comprovació)

Beiblatt zuFeuille

additionnelle à laAnnex a la

NEM

609Pàgina 1 de 2

Empfehlung/ Recommandation/ Recomanació Ausgabe/ Édition/ Edició 2010Austellungshalle/ Salle d'expositionSala d'exposicions .…....................................................................................................................Hallenverantwortlicher / Responsable de la salleResponsable de la sala ….......…...................................................................................................Veranstalter / OrganisateurOrganizador …...............................................................................................................................Austellungs-Verantwortlicher / Responsable de l'expositionResponsable de l'exposició............................................................................................................Ziffer/Chiffre

Xifra

2 Anforderungen an Austellungsräume / Obligations des salles d'exposition

Obligacions de les Sales d'exposicióAnforderungen an Gebäudeverwalter bekannt gegebenCommuniquer aux responsables de l'exposition, les obligations concernant les installations électriques.

Comunicar als responsables de l'exposició, les obligacions relatives a les instal·lacions elèctriques.Bestätigung des Verwalters über Einhaltung der Anforderungen und ordnungsgemäβen Zustand der elektrischen GebäudeinstallationConfirmer que les installations basse tension mises à disposition sont conformes aux normes.

Confirmar que les instal·lacions de baixa tensió posades a disposició estiguin sota normativa.

3 y 4 Gefahren des elektrisches Stroms / Risques électriques

Riscos elèctricsAnlage vor Berühren durch Publikum geschütztProtéger les maquettes et les réseaux contre les manipulations par des visiteurs

Protegir les maquetes contra manipulacions per part dels visitantsAnlagenbediener über NEM 609 und die Gefahren des elektrischen Stroms unterwiesenS'assurer que les exploitants des maquettes et des réseaux connaissent la NEM 609 et les risques électriques

Assegurar-se que els manipuladors de les maquetes coneixen la NEM 609 i els riscos elèctrics.

5 y 6 Bei Modellbahnen anzuwendende Spannungs-Kategorie und SchutzklasseCatégorie de tension et classe de protection à utiliser pour les réseaux modèles

Categoria de tensió i classe de protecció a utilitzar per les maquetesAlle verwendeten Geräte sind Schutzklasse III und tragen die erforderlichen Zulassungs- und Prüf-KennzeichnungenTous les appareils sont de la classe de protection III et portent les sigles prescrits.

Tots els aparells són de classe de protecció III i porten les sigles prescritesSicherung gegen Überstrom und Kurzschluss gemäβ VorschriftenProtection contre les surcharges et courts-circuits selon les prescriptions.

Protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits segons prescripcionsKeine Transformatoren auf der SELV-Ausgangsseite parallel geschaltetPas de transformateurs en parallèle côté TBTS.

No hi ha transformadors en paral·lel costar MBTS (Molt baixa tensió)

© MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa a condició d'enviar un exemplar al president del MOROP

Beiblatt zu NEM 609 – Ausgabe 2010 – Seite 2 von 2/ Annexe à la NEM 609 – Édition 2010 – page 2 de 2Annex a la NEM 609 – Edició 2010 – Pàgina 2 de 2

Ziffer/ChiffreXifra

7 Niederspannungs-Verteilung / Distribution basse tension

Distribució de la baixa tensióBelastarkeit der zur Verfügung stehenden SteckdosenIntensités max. Des prises de courant disponibles.

Intensitat màxima de les preses de corrent disponiblesÜberstromschutz vorhanden / Protection contre les surcharges présente.

Protecció contra sobrecàrregues presentNot-Aus vorhanden / Arrêt d'urgente présent

Parada d'emergència presentKeine Niederspannungs-Installationen an der ModellanlagePas d'installation basse tension sur le réseau ou la maquette

No hi ha instal·lació de baixa tensió a la maquetaFeinschutz für elektronische Geräte Dispositif de protection contre les surtensions (FU) pour les appareils électriques

Dispositiu de protecció contra sobrecàrregues (FU) per als aparells elèctricsGrundsätze für Anschluss der Stromversorgungsgeräte eingehaltenLes principes pour le raccordement des appareils d'alimentation sont observés

S'observen els principis per a la connexió dels aparells d'alimentació

8 Anlagen-Stromversorgung mit Schutz-Kleinspannung (SELV)Alimentation de la maquette en TBTS

Alimentació de la maqueta en MBTSGrundsätze eingehalten / Les principes de base sont observées

S'observen els principis bàsicsGalvanische Trennung zwischen WELV- und PELV-Baugruppen gemäβ Bild 9cSéparation galvanique des composants TBTS et TBTP selon figure 9c

Separació galvànica dels components MBTS i MBTP segons la figura 9c

9 Austellung in Zelten und Fahrzeugen / Expositions dans des tentes ou véhicules

Exposicions en carpes o vehicles9.1 Anforderungen an Austellungsraum eingehalten / Exigences du local d'exposition observées

Exigències observades al local d'exposicions

9.2 Bedingungen zur Niederspannungs-Stromversorgung eingehaltenAlimentation Basse Tension, exigences observées

Alimentació en baixa tensió, exigències observades

10 Anlagenbediener / Exploitants des maquettes et réseaux ferroviaires

Persones que maneguen les maquetes ferroviàries

Ort und Datum / Lieu et DateUnterschrift des Anlagen-VerantwortlichenSignatures des responsables des réseaux

Lloc i data Signatura dels responsables de les maquetes

…........................................ ….............................................................

© by MOROP – Nadruck auch auszugsweise erlaubt, Belegexemplar an MOROP-Präsidenten© by MOROP – La reproduction, même partielle, est permise à condition d'envoyer un exemplaire au président du MOROP

© MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa a condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Alimentació elèctricade les instal·lacions fixes

NEM

611 1 Pàgina


1. Aquesta norma s'aplica:

1.1. als motors fixos directament relacionats amb la explotació:

per exemple: motors d'agulles, dispositius de desenganxament, senyals, plaques giratòries;

1.2. a las instal·lacions fixes que formen part de la decoració de la maqueta;

per exemple: il·luminacions, motors de molins.

2. Els equips elèctric de les instal·lacions fixes han de ser realitzats de manera que puguin funcionar amb corrent altern. En la mesura del possible les instal·lacions indicades en 1.1 haurien de poder funcionar amb corrent continu.

3. La tensió de definició als borns de la instal·lació fixa és:

Ample de via mm 6,5 6,5 < ...< 45 ≥ 45

Tensió alterna volts 10 14 a 16 14 a 18

Tensió continua volts 8 12 14 a 18



Captació i distribució del corrent

NEM

620 Pàgina 1 de 2


1. GeneralitatsL'objectiu de la norma és:

• La identificació de tots els conductors que serveixen per a la distribució de corrent a la via, així com als òrgans captadors dels vehicles;

• Definició dels circuits possibles formats per aquests conductors;• Verificació de la compatibilitat entre els diversos sistemes d'alimentació.

No tenen significat en aquesta norma:• La funció que realitza un sistema d'alimentació determinat;• El tipus de corrent utilitzat en tal tipus d'alimentació.

Queden fora d'aquesta norma:• Els comandaments que no recorrin a conductors materials;• Els conductors que només s'ofereixen per a la captació en llocs determinats de la via,

per exemple pedals, rampes, etc...

2. Conductors i òrgans captadorsTots els conductors presos en consideració es representen a la figura 1.

En la formació dels circuits, abans de tot és necessari distingir dos casos, que s'exclouen l'un de l'altre:

– Aquell que, enllaçat elèctricament, en el que els carrils de rodament son dos conductors diferents, designats com 1 i 2;

– Aquell que, enllaçat elèctricament, en el que els carrils de rodament formen un sol i únic conductor designat com 0.

En el quadre 1 de sota els òrgans captadors s'identifiquen pels mateixos números que els conductors als que fan referència:

Quadre 1Conductors Òrgans captadors Núm.

identificacióCarrils de rodament units elèctricament Rodes aïllades a un costat o l'altreCarrils de rodament units elèctricament Rodes no aïllades entre costats 0Carrils de rodament aïllats entre ells Rodes no aïllades entre costatsCarril de rodament 1 Roda o patí 1 1Carril de rodament 2 Roda o patí 2 2Catenària (1) Pantògraf 3Conductor central (2) Patí central 4Conductor lateral (3) Patí lateral (4) 5

(1) Una catenària amb múltiples fils, per exemple aquella que reprodueix el sistema trifàsic, s'ha de realitzar en miniatura com si fossin un únic conductor.

(2) El pot utilitzar un conductor continu o en alineació per punts.(3) El conductor lateral pot indiferentment estar posat a un costat o l'altre de la via.(4) Els patins laterals ha d'estar presents en tots dos costats del vehicle i enllaçats entre ells.



3. Sistemes d'alimentació

3.1 Designació dels sistemes d'alimentació0-30-4 00-5 0 03-4 3 4 Fig. 23-5 3 5 34-5 4 5 4 51-2 / / /1-3 / / / 3 3 11-4 / / / 4 4 1 11-5 / / / 5 5 1 1 12-3 / / / 3 3 2 32-4 / / / 4 4 2 4 22-5 / / / 5 5 2 5 2 2

0-3 0-4 0-5 3-4 3-5 4-5 1-2 1-3 1-4 1-5 2-3 2-4 2-5

Sistemes simètrics Sistemes asimètrics

A la esquerra i a sota de la figura 2 es resumeixen els sistemes d'alimentació possibles. Cada sistema està designat pels números d'identificació dels seus conductors segons la figura 1. (Per exemple 3-4 = Catenària 3 i conductor central 4)

3.2 Compatibilitat

Les particularitats de la combinació de dos sistemes d'alimentació s'enllacen en la cel·la de la intersecció de la línia i columna a que es refereixen. Es presenten tres casos:

• Els dos sistemes estan separats: la casella està buida.• Els dos sistemes tenen un conductor comú: la casella rep un número d'aquest

conductor comú.• Els dos sistemes son incompatibles, és a dir, no poden ser utilitzats conjuntament:

la casella resta barrada amb un traç oblic.En el segon cas el conductor comú no ha de presentar interrupció sota pena d'interacció entre els dos sistemes. En el cas de que convisquin més de dos sistemes, només ha d'haver-hi un conductor comú.

3.3 Comentari sobre la noció “simetria”Els sistemes 0-3, 0-4, 0-5, 1-2, 3-4, 3-5, 4-5 s'anomenen elèctricament simètrics perquè la orientació del vehicle sobre la via no afecta el seu funcionament (1).

Els sistemes 1-3, 1-4, 1-5, 2-3, 2-4, 2-5 s'anomenen elèctricament asimètrics, perquè el vehicle ha de tenir orientació determinada sobre la via per que s'asseguri correctament el seu funcionament.3.4 Exemples d'entre les combinacions ofertes per la indústria1-2 Funcionament en „2 carrils“ Segons el sistema NEM 6211-3, 2-3 Funcionament asimètric amb catenària „1-4, 2-4 Funcionament asimètric amb conductor central P. ex. Sistema TRIX-EXPRESS0-3 Funcionament simètric amb catenària P. ex. Sistema MÄRKLIN0-4 Funcionament simètric amb conductor central „3-4 Funcionament simètric especial amb catenària P. ex. Sistema TRIX-EXPRESS1) El sistema d'alimentació 1-2, anomenat sistema de 2 carrils exigeix en certs casos de commutacions en el cablejat de la via, per evitar curtcircuits i pertorbacions en el funcionament, per exemple en el recorregut d'un bucle de retorn.



Captació de corrent de tracció en sistema de „2 carrils“ amb i sense catenària

NEM

621 1 Pàgina

Norma Imperativa Edició 1981

1. Regla generalTots els vehicles motors han de poder ser alimentats pels dos rails, aïllats un de l'altre.

2. Vehicles motors amb pantògrafs

2.1 Els vehicles motors equipats amb pantògrafs ademés haurien de poder ser alimentats per catenària i un dels dos carrils.

2.2 Amb la finalitat de permetre la elecció entre les dues maneres de captació, un dels borns del motor s'ha de connectar permanentment a les rodes d'un costat (costat comú), l'altra born pot ser connectat, amb l'ajut d'un conmutador, ja sigui a les rodes de l'altre costat, ja sigui al pantògraf (figura 1). Les rodes dels dos costats han d'estar aïllades entre elles en tots els casos.

2.3 El „costat comú“ s'assenyala amb el símbol M marcat sota el xassís.

3. Compatibilitat i independència de les dues maneres de captació a la mateixa via

3.1 Compatibilitat:Es necessari que els vehicles motors conectats a la catenària es posin a les vies amb una determinada orientació, aquella en que les rodes del „costat comú“ (assenyalat amb el símbol *) es trobin en el carril comú als dos circuits d'alimentació (figura 2).

3.2 Independència:Si s'utilitzen dues fonts d'alimentació diferents, com a la figura 2, sobtè total independència de funcionament.

4. Aïllament d'enganxalls i topalls

4.1 Els enganxalls de tots els vehicles, motors o remolcats, han d'estar aïllats del circuit elèctric d'alimentació. La mateixa necessitat val pels topalls, si fóssin susceptibles d'entrar en contacte.

4.2 Com a excepció, els enganxalls entre vehicles inseparables en explotació (per exemple locomotora i ténder) poden utilitzar-se com a connexió elèctrica.

© by MOROP-FCAF – La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Valor elèctric de l'eix

NEM

624 1 Pàgina


1. Objectiu de la normaAquesta norma serveix per a l'obtenció de valors elèctrics per a la mesura de la ocupació de seccions de via per vehicles estàtics i/o en moviment (indicació d'ocupació estàtica-dinàmica) en sistema de 2 carrils amb corrent continu segons la norma NEM 620.

2. Resistència de xuntatge

En el cas de vehicles sense instal·lació elèctrica, s'hi muntarà una resistència que faci curtcircuit l'aïllant de l'eix (resistència de xuntatge). La versió, la forma i el muntatge de la resistència son lliures. El seu valor es determinarà mitjançant:

Rp = 15 kΩ (kiloohms) ± 20 %.

3. Mesurament de la resistència de xuntatge

La resistència Rp es col·locarà entre les superfícies de rodament de l'eix.

Esquema 1 – Representació esquemàtica de l'eix amb l'aïllant elèctric, la resistència de xuntatge i les superfícies de rodament.

4. Recomanació

El número d'eixos xuntats segons aquesta norma en un comboi no s'ha definit.

© by MOROP-FCAF – La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president


Valor elèctricEix i via

NEM

625 1 Pàgina


1. Objectiu de la normaAquesta norma serveix per constituir valors elèctrics mesurables per tal de detectar la presència de vehicles aparcats i/o circulant sobre certes seccions de via (indicació d'ocupació estàtica i dinàmica).

2. Procediment de mesuraLa indicació d'ocupació estàtica i dinàmica es fa mesurant la resistència (o un correntque serveixi per a la mesura) entre els conductors de corrent, en aquest cas els rails de rodament de la via i/o d'altres conductors de corrents, és així possible detectar la presència de vehicles fixos i/o mòbils en la secció de via considerada.La mesura de la resistència es fa :a) als vehicles motors convencionals per les connexions internes dels motors, del descodificador o

altres funcions elèctriques.b) als vehicles amb enllumenat i altres funcions, per les connexions internes.c) als vehicles sense equipament elèctric, per l'adjunció d'una resistència de xuntatge, o per

qualsevol altre mitjà equivalent, via les unions cap a la font de corrent.

3. Resistencia de xuntatgeAls vehicles compresos en el punt 2.c, es fa un pont entre els conductors de corrent per una resistència segons una forma i un muntatge a la tria. En el cas més senzill (explotació a 2 carrils continu segons NEM 620) els aïllaments dels eixos són així "shuntats". El seu valor és definit segons la NEM 624.El valor de la resistència per als vehicles que es troben en la secció de via vigilada icorresponent al punt 2.c disminueix segons el nombre de resistències de xuntatge. És a més disminuïda pels vehicles corresponents en el punt 2.a-b.

4. Influència de les condicions elèctriques en les vies o seccions de viaPer tal d'assegurar el funcionament amb tota seguretat de la funció d'ocupació de via, el valor elèctric ha de ser mantingut dins uns límits precisos. Segons l'ocupació de la secció de via controlada, el valor òhmic pot variar d'alguns Ω a +/- 10 KΩ (brutícia de la via i les rodes amb resistència de xuntatge). Per tal d'obtenir un valor de mesura més significatiu, la resultant de l'ocupació estàtica i dinàmica haurà de ser mantingut a un valor d'allò més alt possible (llindar de mesura), estant recomanat:

R Mmax < 100 kΩ (kiloOhmio)Caldrà vigilar de garantir un bon aïllament dels conductors entre les seccions a controlar; un aïllament entre aquestes seccions amb aïllants dolents, o en mitjà humit, tindrà una influència nefasta sobre la detecció de l'ocupació de via.

5. Àmbits de validesaAquets criteris son vàlids per a:a) totes les escales explotades en locals secs.b) tots els sistemes d'alimentació de corrent (veure NEM 620), mentre permetin la detecció de l'ocupació de les vies tant estàtica com dinàmica.c) tots els sistemes d'alimentació que no influenciin els criteris de mesurament.

6. Consells per als vehicles motors dels sistemes digitalsEn cas de no detecció d'un vehicle motor, caldrà fer llavors un pont a l'entrada del descodificador amb una resistència inserida en paral·lel.



Tracció amb corrent continu:Característiques elèctriques

NEM

630 1 Pàgina


1. GeneralitatsAquesta norma defineix un sistema anomenat „tracció amb corrent continu“ que respon als criteris següents:1.1 Els vehicles motors són alimentats mitjançant tensió polaritzada, p.ex. contínua, rectificada o polsant. 1.2 El sentit de rotació dels motors es determina per la polaritat1.3 La velocitat de rotació dels motors es regula mitjançant la tensió d'alimentació.

2. Tensió d'alimentació2.1 La tensió nominal és: veure taula 1 de sota.

Ample de via G (mm.) Fins a 6,5 6,5 < G < 32 Superior o igual a 32

Tensió (volts) 8 12 16

Aquests valors s'entenen com a tensió contínua o, per les alimentacions mitjançant tensió rectificada, polsant o similar, en tensió mitjana aritmètica Um (component continu).La major part dels aparells de mesura utilitzats en modelisme indiquen el valor eficaç Uef ; les lectures fetes amb aquests aparells quan es tracta de tensions sobre les formes classificades en el quadre 2 es multipliquen per un coeficient k de conveniència: Um = k x Uef.

Grup Denominació Forma de la tensió Coeficient k

1 Tensió continua pura 1

2 Tensió rectificada„dues alternances“ 0,9

3 Tensió rectificada „una alternança“ 0,64

4 Altres 1) 1) Variable 2)

2.2 Tensions d'una altra naturalesa, com per exemple per l'enllumenat permanent dels trens, l'alimentació independent de vehicles motors especialment equipats, es poden superposar a la que és l'objectiu d'aquesta norma, amb la condició que els valors nominals indicats al punt 2.1 no siguin sobrepassats.

Observacions sobre el Quadre 2:

1) Troben lloc aquí entre d'altres:

Filtrat per condensador Modulació per longitud d'impulsos

Barreja entre les formes dels grups 2 i 3

Modulació per retard de fase

2) La determinació del coeficient k surt del quadre d'aquesta norma



Tracció amb corrent continu:Sentit de marxa i circulació en sistema de dos carrils

NEM

631 1 Pàgina


1. Generalitats1.1 El “sentit de marxa” d'un vehicle motor es defineix en referència al seu aspecte exterior:

per exemple la “marxa endavant” significa : xemeneia, cabina DV o extrem 1 al davant.

1.2 El “sentit de circulació” sobre una via es defineix amb relació a l'entorn fix: per exemple circulació d'A cap a B (veure la figura 1).

2. Funcionament sobre els dos carrils aïllats2.1 La polaritat dels dos carrils determina el sentit de circulació.

2.2 L'orientació del vehicle motor en la via és indiferent.

2.3 El positiu és el carril de la dreta segons el sentit de circulació (figura 1 i 2)

3. Funcionament amb catenària3.1 La polaritat de la catenària determina el sentit de la marxa del vehicle.

3.2 L'orientació del vehicle motor a la via és la que prescriu la NEM 621 en el seu § 3.13.3 El „costat comú“ del vehicle motor, assenyalat amb el símbol M, i per tant el „carril comú“

son a l'esquerra en el sentit de la circulació, quan el positiu és a la catenària (fig. 3 a 6). L'altre carril no juga cap rol en aquest mode de captació.



Tracció amb corrent altern:Característiques elèctriques

NEM

640 1 Pàgina


1. GeneralitatsAquesta norma defineix un sistema anomenat “tracció amb corrent altern“ que respon als següents criteris:

1.1 La alimentació dels vehicles motors, per regla general és proporcionada en corrent altern, encara que en alguns casos sigui possible una alimentació amb tensió polaritzada.

1.2 El sentit de rotació dels motors es determina per l'inversor de marxa instal·lat a bord del vehicle motor i és independent de la polaritat eventual de la tensió a la via.

1.3 La velocitat de rotació dels motors es regula mitjançant la tensió d'alimentació.

2. Tensió d'alimentacióEl valor eficaç de la tensió nominal és de 16 volts.

La freqüència màxima de la tensió alterna és de 60 Hertz.

3. Inversor de marxaLa posició de l'inversor de marxa determina el sentit de marxa del vehicle motor. La inversió es realitza mitjançant un impuls de sobre-tensió d'un valor nominal de 24 volts.

L'impuls de sobre-tensió no pot ser mai més curt de 0,1 segons ni més llarg de 3 segons.



Alimentació amb corrent alternper conductor central

NEM

645 Pàgina 1 de 2


1. ObjecteAquesta norma descriu el sistema de conductor central alimentat amb corrent altern segons la NEM 640; utilitza con a conductors un conductor central i els dos carrils de rodament (combinació 0-4 de la NEM 620). Una catenària (combinació 0-3 de la NEM 620) pot tenir la mateixa funció que el conductor central.

2. Tensió d'alimentacióLa captació dels vehicles motors s'assegura, sigui quina sigui la orientació del vehicle motor sobre la via.

2.1 Conductor central (figura 1)

Bàsicament els vehicles motors estan equipats per ser alimentats pel conductor central i els dos carrils de rodament.

2.2 Catenària (figura 2)

Els vehicles motors equipats amb pantògrafs poden ser alimentats per catenària i els carrils de rodament. Un commutador permet l'elecció entre conductor central o catenària. Si, excepcionalment, s'agafa la captació exclusivament per catenària, el commutador resta inútil (figura 3).

3. Compatibilitat en una mateixa via3.1 Coexistència

El funcionament amb conductor central i el funcionament per catenària poden coexistir. El carrils de rodament constitueixen el conductor comú.

3.2 Independència

La utilització de dos fonts d'alimentació diferents T1 i T2 fa possible la circulació independent de dos trens. (figura 4).



4. Carrils de rodament i eixos4.1 Carrils i rodament

Els carrils de rodament estan normalment units entre ells elèctricament, però un dels dos pot, en alguns punts determinats, estar aïllat de l'alimentació.

4.2 Eixos

Les rodes de cada eix captador han d'estar unides entre elles. Els eixos que no participin en la captació poden tenir les seves rodes aïllades entre elles.

5. Sentit de circulacióEl sentit de circulació del tren es realitza amb l'ajut d'un inversor del sentit de marxa que es troba al vehicle motor.

No es pot determinar el sentit de marxa en el que arrancarà un vehicle motor que està parat. Es conserva sempre l'ultim sentit de circulació, si no hem actual des de la consola de control a l'inversor.

Es possible que dos vehicles motors alimentats pel mateix circuit d'alimentació circulin per la mateixa via en sentits oposats.

6. Enganxalls i topallsEls enganxalls i topalls de tots els vehicles, motors i remolcats, poden estar elèctricament enllaçats amb les rodes.



Interfície elèctrica per a vehicles motors en miniatura

NEM

650 Pàgina 1 de 3


Objectiu:Definir una interfície estandarditzada amb el propòsit de poder connectar o intercanviar ràpidament i amb tota seguretat els components electrònics en els vehicles motors.

1. Introducció:El sector del modelisme utilitza cada vegada més components electrònics per al control dels vehicles motors i/o altres funcions especials. Tots els models no estan equipats d'origen amb descodificador per a la recepció de les informacions de control. Aleshores és útil equipar les locomotores amb una interfície estandarditzada que permeti a l'usuari el muntatge posterior en els seus models de descodificadors compatibles amb el seu sistema electrònic de control. És necessari per aquesta finalitat preveure un espai suficient en els models.

2. Definicions:Interfície:Connexió endollable (mascle/femella) i mecànicament separable de vàries connexions elèctriques que poden ser posades o tretes a voluntat.

Costat esquerre/dret del vehicle motor:S'aplica la definició segons la NEM 631: observant el vehicle motor des de dalt i darrera, aquest s'ha de desplaçar cap endavant quan el pol positiu està connectat al carril dret.

3. Definició mecànica de la interfície:La interfície es concep com un enllaç elèctric i muntat de fàbrica amb una forma endollable.

Norma NEM 651 NEM 652 NEM 654Versió Petita (S) Mitjana (M/a) Gran (L)Connexions/Disposició 6 (1x6) 8 (2x4) 4 (no definit)Part de locomotora Presa de contacte Presa de contacte EndollablePas dels contactes 1,27 mm 2,54 mm No definitForma dels contactes1) Rodó Rodó RodóLongitud dels contactes 5 mm 4 mm 7,5 mm∅ dels contactes 0,43 mm 0,5 mm 1,25 mmIntensitat unihoraria2) 0,5 A 1,5 A 4,0 AIntensitat en pics (breus) 0,75 A 3,0 A 6,0 A

1) Els contactes de secció “quadrada” són una alternativa acceptable amb relació a la forma rodona, sempre que es garanteixi una intensitat elèctrica i un bon enllaç mecànic semblant als altes.

2) La intensitat donada és relativa a cada contacte, presa individualment, i no concerneix a la del descodificador, del motor, o d'altres elements més dèbils així com components addicionals. Els fabricants de descodificadors posen a disposició connexions d'intensitat poc elevades per a il·luminació i/o funcions suplementàries. Es per això que s'aconsella als fabricants de locomotores que precisin en la seva documentació quines intensitats consumeixen la il·luminació i/o funcions suplementàries.


NEM 650- Edición 2007 - Pàgina 2 de 3

Apart de la versió bàsica, és possible una versió engrandida. En el cas del muntatge de fàbrica d'una versió engrandida, el constructor farà la provisió de la documentació precisa sobre la disposició i la funció de les connexions. La versió engrandida es concebrà de forma que l'endoll de la versió bàsica només es pugui endollar en els contactes del model bàsic.

El contacte “1” de la presa i de l'endoll s'ha d'indicar clarament a les versions S i M. El constructor definirà les funcions dels contactes a la versió L. Cada connexió s'identificarà completament. S'aconsella la utilització de números o codis de colors.

3.1 Acabament del vehicle motor:La part “presa” (o femella) de la connexió (llevat de la versió L) es disposarà en el costat del vehicle motor. Segons el lloc disponible a l'interior del model, aquesta “presa” podrà ser fixa o mòbil. El muntatge/desmuntatge de la carrosseria haurà de ser bastant fàcil, encara que els models estiguin o no proveïts de components electrònics.

Versió fixa: el connector es fixarà mecànicament al circuit imprès del xassís motor o altre part similar. Aquesta versió suposa que l'endollat o la retracció del connector del descodificador s'ha de fer directament sobre la interfície en la qual s'elegirà assenyadament un lloc per aquesta finalitat en el model.

Versió mòbil: El connector es fixarà a l'extrem del feix de fils, en que la longitud prevista sigui suficient per poder endollar i instal·lar el descodificador en l'espai disponible.

En la versió fixa, es disposarà d'un connector sobre un circuit imprès muntat al vehicle motor i connectat mitjançant les pistes del circuit imprès a les diferents funcions. Es faran les connexions amb propòsit de poder muntar i desmuntar un component electrònic amb mitjans simples (per exemple connector de xuntatge).

3.2 Acabament del costat electrònic:L'endoll es connecta simplement a la platina electrònica. El connector es posarà a prop d'un dels costats del circuit imprès i en posició paral·lela a aquest. S'admet una versió en la que l'endoll és mòbil i es troba a l'extrem d'un feix de fils.

En el cas d'un descodificador que tingui funcions suplementàries, aquest es concebrà de forma tal que l'usuari pugui determinar per ell mateix quines funcions suplementàries s'utilitzaran en el vehicle motor.

4. Constitució elèctrica de la interfície:En el costat del vehicle motor, el connector comprendrà almenys les següents interconnexions:

Via (2 connexions)

Motor (2 connexions)

Il·luminació davantera

Il·luminació darrera

Retorn de l'alimentació per a la il·luminació i funcions addicionals.

Els punts de connexions dels acabats elèctrics dels vehicles motors poden assegurar-se amb l'ajut d'un circuit imprès, per la qual cosa es garantirà una explotació convencional sense l'ajut de components electrònics i amb una peça que faci un xuntatge. A més és necessari garantir la inversió de la il·luminació dels fars quan es canvii de sentit de marxa, quan aquest pont s'ha tret amb l'objectiu de muntar un descodificador electrònic. En el cas en que els models no tinguin un circuit imprès, però si una instal·lació amb varis fils, aquests s'aplegaran en el costat del vehicle per una presa posada en una platina. Aquesta platina comprendrà igualment els


NEM 650- Edición 2007 - Pàgina 3 de 3

díodes eventuals que serveixin per a fer la inversió de la llum dels fars segons el sentit de marxa.

4.1 Codis de color per els fils:

Vermell: Presa de corrent elèctrica dreta (o conductor central, 3er. carril exterior, pantògraf) fins a la connexió 1 del motor o de la interfície

Taronja: De la interfície fins a la connexió “1” del motor o bobina de l'inductor “DAVANT” 1)

Negre: Presa de corrent fins a la connexió 2 del motor o de la interfície

Gris: De la interfície fins a la connexió “2” del motor o bobina de l'inductor “DARRERE” 1)

Blanc: Il·luminació dels fars davanters (-)

Groc: Il·luminació dels fars de darrere (-)

Blau: Comú per a la il·luminació de fars i funcions (+)

1) Només es vàlid si l'interfície es present al vehicle motor.

Tots els altres fils no estan definits, i està sempre prohibit la utilització dels colors ja definits en la taula de sobre.

Si el fabricants, per importants raons, raons tècniques o d'altres, no poden respectar les colors citats, realitzaran un croquis explicatiu del cablejat. Totes les dades necessàries per a la connexió del descodificador s'esmentaran en aquest croquis. Si els colors dels fils no poden ser els recomanats en les NEM 651, 652 i 654, en el cas d'una interfície muntada de fàbrica, els contactes definits s'hauran de respectar sempre. Amb la finalitat de garantir una última transformació sense problemes, es recomana als constructors que no equipin de serie els seus models amb una interfície, que incloguin un full explicatiu del cablejat (a adjuntar als manuals d'usuari).



Interfície elèctrica versió petita (S)

NEM

651 1 Pàgina


El model “S” basat en els principis de la NEM 650 es defineix de la següent manera:

Disposició dels contactes i codis de color dels fils:

Contacte 1: Connexió al motor 1 taronja

Contacte 2: Connexió al motor 2 gris

Contacte 3: Presa de contacte dreta vermell

Contacte 4: Presa de contacte esquerra / massa negre

Contacte 5: Il·luminació davantera blanc

Contacte 6: Il·luminació darrera groc

Les dimensions reduïdes d'aquest descodificador exigeixen com a regla general una connexió endollable així com un muntatge de fàbrica de la interfície. El constructor concebrà la interfície de tal forma que les connexions a endollar es trobin al costat esquerre de la interfície observat des de la part inferior.

Pictograma:Els vehicles motors equipats d'origen amb una interfície es marcaran a l'embalatge amb el símbol “S” així com el pictograma que tenim al costat.

Observació:1) Les interfícies concebudes segons la norma present corresponen enterament a la

NMRA RP 9.1.1 (Revisió de juliol del 2003).2) Amb la finalitat de poder utilitzar els vehicles equipats amb aquests descodificadors i fer

que funcioni la il·luminació segons l'esquema de sota, els fils de massa de la il·luminació no poden en cap cas unir-se directament amb els carrils.



Interfície elèctrica versió mitjana, dues fileres (M)

NEM

652 1 Pàgina


El model de configuració “M” basat en els principis de la NEM 650 es defineix de la següent manera:

Serveix per ser utilitzat en vehicles motors equipats amb motors d'imant permanent.


Contacte 1: Connexió al motor 1 TaronjaContacte 2: Il·luminació darrera (-) grocContacte 3: No utilitzat > 1 8Contacte 4: Presa de corrent esquerra negre 2 7Contacte 5: Connexió al motor 2 gris 3 6Contacte 6: Il·luminació davantera (-) blanc 4 5Contacte 7: Comú de la il·luminació (+) blauContacte 8: Presa de corrent dreta vermell

* El contacte 3 pot quedar lliure o ser utilitzat per una funció especial. El constructor assenyalarà en tot cas la utilització d'aquest contacte en la documentació. Quan s'utilitzi aquest contacte per una funció especial, es imperatiu afegir un díode (per seguretat) amb la finalitat d'evitar un curtcircuit en el cas de que el connector s'endolli de l'inrevés.

Pictograma:

Els vehicles motors equipats d'origen amb una interfície es marcaran en l'embalatge amb el símbol “M” així com el pictograma que es mostra al costat.

Observació:

Les interfícies concebudes segons la present norma corresponen enterament a la NMRA RP 9.1.1 (Revisió de juliol del 2003).



Interfície elèctrica versió gran (L)

NEM

654 1 Pàgina


El model “L” basat en els principis de la NEM 650 es defineix de la següent manera:


Contacte 1: Connexió al motor 1 taronja

Contacte 2: Connexió al motor 2 gris

Contacte 3: Presa de corrent esquerra negre

Contacte 4: Presa de corrent dreta vermell

Pictograma:

Els vehicles motors equipats d'origen amb una interfície es marcaran en l'embalatge amb el símbol “M” així com amb el pictograma que es mostra al costat.

Observació:

Les interfícies concebudes segons la present norma corresponen enterament a la NMRA RP 9.1.1 (Revisió de juliol 2003).



Interfície eléctrica per a caixes d'enganxall segons NEM, disposició interior

NEM

655 Pàgina 1 de 2

Recomanació Cotes en mm Edició 2003(Substitueix l'edició 1997)

1. Objectiu de la norma:1.1. En el cas de composicions de trens acoblats en unitats fixes, és possible amb l'ajut d'una

caixa d'enganxall NEM obtenir una continuïtat elèctrica de corrent de tracció i control mitjançant les superfícies de contacte dels conectors.

1.2. La utilització de les caixes d'enganxall NEM com a interfície eléctrica demana una definició de superfícies de contacte així com la designació de funcions d'aquestes superfícies.

2. Disposició de la interfície de les caixes d'enganxall2.1 Superfícies de contacte

Les cares internes de les caixes d'enganxall poden ser utilitzades per l'afegit de contactes eléctrics com enllaços dels diferents corrents de tracció i auxiliars. Les cares superiors i inferiors poden rebre dos contactes donada la seva amplada. La disposició dels contactes es representa a la figura 1. 1

Fig. 1: Disposició esquemàtica de les superfícies de contacte de la capseta d'enganxall de la cara 1

1a. observació: la vista de la caixa oposada a la cara 2 del vehicle es idèntica (reflex) a la linia mitjana de la figura 1 (es manté la ordenació de les cares).

2a. observació: Es marcarà la extremitat 1 pels trens amb un vehicle motor. Per als trens que tinguin un vehicle motor en cada extremitat o un vehicle pilot, un d'ells es designarà com costat 1.

2.2 Disposició de les superfícies dels contactes

Les peces de contacte disposades sobre les cares internes de la caixa d'enganxall i en el forat no han de modificar les cotes internes segons les NEM.

Els contactes elèctrics cap al vehicle no han de impossibilitar en cap cas les funcions mecàniques del conjunt de l'enganxall.

Els contactes sempre van per parells.

1 Segons el vehicle definit com extremitat 1, el costat dret del vehicle està a la dreta segons el sentit de la marxa. © by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, está permesa amb la sola condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


2.3 Funció dels contactes (determinats en el costat de la extremitat 1 del vehicle)

Contactes Funcions d'enllaç Observació

A1, A2 Corrent de tracció A1: costat dret del vehicle, marcatge òptic opcional.

A2: costat esquerre del vehicle

B1, B2 Enllaços de control, anternatiu: corrent de tracció

B1 : costat dret del vehicle2

B2 : costat esquerre del vehicle

C1, C2 Enllaços de control (parell), opció

3a. observació: en el cas de vehicles que composin un tren, en el qual no es respecta el sentit dels diferents elements, els contactes, els contactes #1 i #23 es podrien invertir. Els enllaços de comandament i d'alimentació interns no s'hauràn d'invertir en cap cas!

Cas especial:

En cas de necessitat i mentre només hi hagi un sol enllaç en el mateix interior del vehicle, o en cas de corrent de càrrega més important, els contactes #1 i #2 poden muntar-se en l'element rígid de l'acoblament o al vehicle. Per tant en la caixa els contactes restaran separats amb la finalitat de poder quedar disponibles per a les altres varialts4.

Els contactes que s'enllacen entre ells es marcaran amb la lletra corresponent. Per la utilització de corrent de tracció el contacte A resta del costat dret i el contacte B al costat esquerre del vehicle.

2.4 Dimensions

Fig. 2: Cotes i posicions de les superfícies de contacte en la caixa d'enganxall (posició de les cotes segons la figura 1)

2 B2 pot ser també el retorn deB13 Es la posició reservada per A, B o C.4 La utilització d'altres variants de conexió no contradiu aquesta norma, la aplicació i utilització només son responsabilitat de l'usuari.



Interfície elèctric per a caixes d'enganxall segons NEM, disposició exterior

NEM

656 Pàgina 1 de 2

Recomanació Cotes en mm Edició 2007

1. Objectiu de la norma:1.1. En cas de composicions de trens acoblats en unitats fixes, amb una caixa d'enganxall

NEM, es possible obtenir amb l'ajut de contactes exteriors a la caixa una continuïtat elèctrica de corrent de tracció i control amb l'ajut de connectors comercials estàndard.

1.2. La utilització de caixes d'enganxall NEM com a interfície elèctrica demana una definició dels contactes i de les cotes dels vehicles així com la definició dels contactes.

2. Constitució de la interfície elèctrica de les caixes d'enganxall2.1 Contactes

Els contactes elèctrics comercials (connectors en una sola filera)1 o peces de funcions poden ser afegides per vostè mateix2 als costats exterior o sota la caixa d'enganxall com element d'enllaç per a la conducció del corrent d'alimentació o control. (Veure l'exemple en l'esquema 1). Les cares internes de les caixes d'enganxall poden ser utilitzades per l'ajust dels contactes elèctrics com enllaços de diferents corrents de tracció i auxiliars3 amb l'ajut de cables endollables (veure en la figura 1 el connector de 4 pins).

Figura 1: Vista frontal de la caixa d'enganxall i del connector estàndard de 4 pins observant l'extremitat 1 del vehicle4, (pas dels pins, ver 2.2.4)

Observació 1: la vista de la caixa oposada de la cara 2 del vehicle es idèntica (reflex) mitjançant la línia mediana de la figura 1 (l'ordenació de les cares es manté).

Observació 2: Es marcarà l'extremitat 1 per trens amb un sol vehicle motor. Pels trens que tinguin un vehicle motor en cada extremitat o un vehicle pilot, un d'ells es nomenarà com a costat 1.

1 Els connectors endollables estàndard del mercat són molt segurs i barats.2 Es poden afegir a la caixa d'enganxall, per exemple, elements a manera de molles.3 Per exemple amb l'ajut d'enganxalls curts amb conducció elèctrica.4 Segons el vehicle definit com extremitat 1, el costat dret del vehicle està a la dreta segons la marxa.



2.2 Disposició dels pins de contacte

2.2.1 Las peces de contacte disposades sobre les cares o sota la caixa d'enganxall no s'han de modificar les cotes internes segons NEM.Els contactes elèctrics cap al vehicle no han de travar en cap cas les funcions mecàniques en el conjunt de l'enganxall. Els contactes van sempre per parells.

2.2.2 El pas dels pins serà per les escales:> H0 : pas 2,54 H0 : pas 2,0 < H0 : pas 1,27

2.2.3 Fiabilitat de les connexions:Les connexions es munten a les caixes d'enganxall, aquestes han de ser compatibles i poder acceptar contactes de secció quadrada o rodona.Pas de 2,54 rodó: ∅ 0,50 … 0,56 quadrat: 0,45 x 0,45 … 0,55 … 0,55Pas de 2,00 rodó: ∅ 0,50 … 0,56 quadrat: 0,45 x 0,45 … 0,55 … 0,55Pas de 1,27 rodó: ∅ 0,35 … 0,45

2.2.4 Cota a – Distància entre la part interna inferior de la caixa d'enganxall i el centre de la molla del timó.Per a la utilització industrial i les passes donades amb 2.2.2 la cota 'a' d'aquesta norma és a = 2 mm.

2.3 Funció dels contactes (determinats al costat de l'extremitat 1 del vehicle)

Contactes Funcions d'enllaç Observacions

A1, A2 Corrent de tracció A1: costat dret del vehicleA2: costat esquerre del vehicle

B1, B2 Enllaços de control separat del corrent de tracció

Funció de control 1, retorn A1 o A2Funció de control 2, retorn A1 o A25

C1, C2 Opcional En cas d'utilització, identificació com els costats A i B

Observació 3: en el cas de vehicles que composin un tren, el el qual no es respecta el sentit dels diferents elements, els contactes #1 i #26 podrien invertir-se. Els enllaços de comandament i d'alimentació interns s'han de protegir de forma evident contra una inversió de polaritat!

Observació 4: en el cas de la versió de 2 pols, els contactes A1 i A2 poden també ser utilitzats per altres funcions.

3. Cas especial:En cas de necessitat i mentre només hi hagi un sol enllaç a l'interior mateix del vehicle, o en cas de corrent de càrrega més important, els contactes #1 - #2 poden ajuntar-se en l'element rígid d'acoblament del vehicle. Per tant en la caixa d'enganxall els contactes quedaran separats amb la finalitat de poder estar disponibles per les altres variants7. Els contactes que s'enllacen entre ells es marcaran amb la lletra corresponent. Per a la utilització de corrent de tracció el contacte A queda del costat dret i el contacte B del costat esquerre del vehicle.

5 B2 pot ser també el retorn de B16 # es la posició reservada para A o B7 La utilització d'altres variants de connexió no resta en contradicció amb aquesta norma, l'aplicació i utilització només

son responsabilitat de l'usuari.



Interfície elèctrica estàndard Accessoris per a circuits en miniatura

NEM

657 Pàgina 1 de 2

Recomanació (Cotes en mm) Edició 2001

1. ObjectiuAquesta recomanació defineix les interfícies per accessoris que funcionin elèctricament amb la finalitat d'assegurar una explotació segura (interfície estàndard) amb l'ajuda de connectors endollables. Els connectors faciliten en gran mesura el funcionament, la col·locació i les reparacions dels accessoris posats sota o sobre els circuits en miniatura.

2. Execució de la interfície per a accessoris elèctrics1

Per a la connexió dels accessoris amb els fils de control s'utilitzen, preferentment, connectors de 10 contactes, repartits en 2 fileres amb un pas de 2,54 mm (0,1”) segons DIN EN/IEC 60 603-13. Aquest connector endollable es la interfície estàndard per accessoris ( Model A).Altres casos a tenir en compte són:Per a la connexió de la continuïtat de passatge d'accessoris2 elèctrics connectats junts lògicament, es fa ús d'una interfície estàndard secundària per a accessoris (Model B, 6 contactes).En el cas d'accessoris que continguin una interfície interna3, s'utilitzarà una interfície addicional (Model Z, veure 4).Els connectors poden triar-se drets o colzats, amb o sense protecció de posició.

3. Principis bàsics d'utilització dels contactes3.1 Interfície d'accessoris estàndard de 10 i 6 contactes

Els contactes de treball dels accessoris no utilitzats queden lliures. No es necessari la codificació de la interfície si els aparells de controls tenen la mateixa disposició!.

3.1.1 Enllaç d'alimentació4

Contacte 1Contacte 10 respect. 6

Retorn de la tensió de treball AC/DC o de tensió digital55

Tensió de treball, pol positiu DC del resp. 1 polo marcat AC o digitalObservació: En cas de necessitat, amb la finalitat d'augmentar la secció dels contactes, poden unir-se els contactes

2 amb 1, així com 9 amb 10 entre ells al connector (!). Aquest principi serveix per la seva aplicació en general a tots els sistemes de control, inclús parcials!

3.1.2 Enllaços de control

Contacte 2 i superiorContacte 9 (5) i inferior

Per a sortides (detectors i retroinformació)Per a entrades (senyal de posició)

Observació: Degut a les nombroses interferències dels controls elèctrics i electromagnètics dels accessoris, es d'obligat compliment respectar les regles anteriors.

1 En cas de desenvolupar accessoris que necessitin una motorització o una interfície de connexió, aquests es podran preparar o adaptar a la presència de la interfície.

2 Per agulles diagonals, connexió del senyal avançat amb el senyal principal. La interfície secundària es troba també com l'accessori controlat pel seu control. En cas d'aplicació única s'utilitzarà la interfície d'accessoris estàndard A (10 pins).

3 Entre la motorització i/o el bloqueig de la interfície de l'element accessori (per exemple alimentació del cor de l'agulla o dels díodes lluminosos del senyal)

4 En cas de connectors de 10 contactes, l'últim (el més elevat) s'ha de connectar sempre com a contacte 10.5 La tensió escollida serà la mateixa per tot el sistema o tota altre part d'aquest (per exemple tots els motor d'agulles

amb la mateixa tensió).

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


4. Connector de la interfície addicional ZLes condicions elèctriques i mecàniques del connector, tals com la quantitat, nombre de connexions i forma idèntica dels connectors estàndard es deixen a lliure elecció 6 . En cas de necessitat, les connexions de les interfícies addicionals poden enllaçar-se a les interfícies accessòries estàndard com a enllaç o prolongació.

5. Casos especials: accessoris simples funcionant elèctricamentEls accessoris simples que funcionen elèctricament, per exemple les il·luminacions de les rutes, s'equipen amb contactes estàndard amb pas a elecció, si es possible amb dispositiu de protecció de posició de la polaritat. El nombre de contactes s'adaptarà a l'objectiu buscat. Són d'aplicació els mateixos principis que per les interfícies addicionals (veure 4).

6. Preferència del nombre de contactesPer els connectors de dues fileres, el nombre de contactes i la seva disposició es proposaran com segueix:

n = 4 (2 x 2) n = 10 (2 x 5) – Estàndard An = 6 (2 x 3) – Estàndard B n = 14 (2 x 7)

7. Definició de la posició del contacte 1 de la connexióEl contacte 1 del connector es marca com la norma DIN EN / IEC 60 603-137.

Esquema 1: esquema de posicionament del contacte 1 amb un connector 2 x 3 (versió recta) i numeració dels contactes (1ª filera senar, 2ª filera parell)

6 Aquest marcatge por ser realitzat sense connector, encara que hauria d'estar preparat si es possible.7 En cas de connector d'una sola filera de contactes, es començarà sempre a comptar per l'esquerre per la posició 1 i

el marcatge del contacte 1. L'assignació del costat de referència es farà com per a un connector de dues fileres (veure esquema 1).

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial està permesa amb la condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Interfície elèctrica estàndard PluX8 / 12 / 16 / 22

NEM

658 Pàgina 1 de 3


1. Objectiu de la normaDefinició d'una interfície unificada segons l'estàndard PluX amb la finalitat de garantir el posicionament o intercanvi ràpid de mòduls electrònics (descodificadors o altres) en els vehicles motors que tinguin connectors de 8, 12, 16 o 22 pins.

2. Descripció de la interfícieAquestes interfícies fan referència a les locomotores equipades amb motors de corrent continu ja siguin d'imant permanent, ja siguin sense escombretes.

2.1 Propietat mecàniques

La interfície de la placa del sistema està composada de 8, 12, 16 o 22 preses de contacte en dues fileres paral·leles de pas 1,27 mm.El número de pins dels connectors mascle s'adaptaran a la placa del sistema. Si el número de pins es menor que el número de preses de l'endoll femella, no es poden utilitzar totes les funcions en la locomotora. En el cas que hi hagi més pins que preses en l'endoll femella (en la mesura que l'espai sigui suficient i que els forats ho permetin) no serà possible utilitzar totes les funcions del descodificador.Les plaques de 22 pins poden utilitzar-se per a mòduls electrònics de 8, 12, 16 o 22 pins.Les preses (femelles) i els pins (mascles) es composen de dues fileres de 4, 6, 8 o 11 contactes que preferentment estan soldats a les plaques. El centre dels contactes està a 3,6 mm. de la vora de les plaques dels grups electrònics.Els contactes mascle i femella son conformes a l'ús per a aquest tipus de connector. Els pins tenen un perfil quadrat de 0,40 mm. de costat, o un perfil rodó de 0,43 mm de diàmetre, amb una superfície daurada. Els connectors han de suportar una intensitat d'1 A.La inversió dels contactes s'impedeix degut a la supressió del pin 11 i el bloqueig de la posició corresponent en la presa femella (veure la figura 2).

Figura 1 – Disposició del mòdul electrònic en la placa del sistema (vista esquemàtica del costat dret).

En mòduls electrònics es garantirà una profunditat mínima de 3 mm. Amb un espai lliure per sota, així com una longitud del pin de 2 mm.En els embalatges de les locomotores equipades d'origen amb aquestes interfícies, s'han d'assenyalar clarament mitjançant la indicació PluX8, PluX12, PluX16, PluX16-S o PluX22.



2.2 Propietats elèctriques

Els constructors han d'especificar les intensitats màximes de sortida dels mòduls electrònics.Si la il·luminació (de les locomotores) no està separada, aquesta haurà de commutar-se mitjançant F0f (il·luminació cap endavant) i F0r (il·luminació cap enrere).Quan hi hagi funcions suplementàries (Entrades/sortides A-C) disponibles, es dotaran dels contactes per soldar a la placa base.Si per raons d'espai els mòduls s'enllacen amb bandes de fil planes, no es posaran colors en aquests fils, només serveixen per connexions aïllades.

2.3 Definició de contactes de les interfícies per a l'ús de descodificadors

La posició dels contactes de la interfície PluX es defineix a la taula 1:Taula 1: Posició dels contactes, colors dels fils i descripció de la funció

PluX8 Pin

PluX12 Pin

PluX16 Pin

PluX22 Pin

Nom Color Descripció

1 GPIO/C Entrada/Sortida d'ús general2 AUX3 Sortida 3

3 3 GPIO/B Bus train, línia de rellotge 1)

4 4 GPIO/A Bus train, línia de dades 1)

5 5 GND Massa del descodificador (desprès del rectificador)

6 6 V+ Cap. blau + descodificador (desprès del rectificador), connexió del condensador

7 7 7 7 F0f blanc Il·luminació endavant8 8 8 8 + Motor taronja Connexió positiva al motor9 9 9 9 V+ blau + descodificador (desprès del rectificador)

10 10 10 10 - Motor gris Connexió negativa al motor11 11 11 11 Índex No utilitzat - marcador12 12 12 12 Carril dret vermell Carril dret direcció endavant13 13 13 13 F0r groc Il·luminació enrere14 14 14 14 Carril

esquerrenegre Carril esquerre direcció endavant

15 15 15 LS/A Altaveu borna A16 16 16 AUX1 verd Sortida 1, llum final de comboi sentit endavant17 17 17 LS/B Altaveu borna B18 18 18 AUX2 violeta Sortida 2, llum de final de comboi sentit enrere

19 AUX4 Sortida 420 AUX5 Sortida 521 AUX6 Sortida 622 AUX7 Sortida 7

1) Els pins del processador del bus del tren tenen una sortida directa amb una impedància de 470 ohms.Observació: les interfícies segons aquesta norma són conformes a la norma NMRA 9.1.1 de gener del

2008, afegint el PluX12.

3. Dimensions de l'espai útil pels mòduls electrònicsEls grups electrònics es posen simètricament a la interfície, excepte el PluX12. El PluX12 queda desplaçat cap als pins 7/8 uns 1,27 mm (sense pins). Això es vàlid també per l'espai que s'ha de reservar.



Taula 2: Dimensions a reservar per als mòduls electrònics

PluX8 petit PluX8 gran PluX12 PluX16 PluX16 so PluX22

Longitud 15,0 20,0 20,0 20,0 28,0 35,0

Amplada 9,0 11,0 11,0 11,0 16,0 16,0

Alçada 3,5 4,2 4,2 4,2 6,0 6,0

Observació: l'espai per muntar el descodificador en el model ha de ser suficient per encabir-lo, amb les dimensions màximes de la Taula 2, sense necessitat d'utilitzar eines especialitzades.

X Posició de l'índexFigura 2: Conformació de les variants dels connectors PluX i definició de l'índex, (Vista del costat del

suport femella)

Figura 3: Comparació de l'espai ocupat pels mòduls electrònics corresponents a les variants PluX (Disseny +/- 1:1) – (Vista de la part superior del descodificador)

4. Explotació sense descodificadorPer a la explotació sense descodificador és necessària la utilització d'un dispositiu de xuntatge que al menys enllaci el pol + del motor amb el carril dret i el pol – del motor amb el carril esquerre segons la taula 3.

En cas d'il·luminació de la locomotora, es realitzaran els xuntatges corresponents.Taula 3: Configuració dels xuntatges

Xuntatge PluX8 Plux12 PluX16 PluX22

Carril dret – Motor + 12 - 8 12 - 8 12 - 8 12 - 8

Carril esquerre – Motor - 14 - 10 14 - 10 14 - 10 14 - 10



Interfície estesaper a vehicles

NEM

659 Pàgina 1 de 3

Recomanació Edició de 2008

1. Objectiu de la normaAquesta norma defineix l'extensió de la interfície en els vehicles miniatura segons les NEM 650 i posteriors. Facilita posar o treure mòduls de funcions addicionals, així com, segons les necessitats d'explotació, la modificació d'analògic o digital.

En comparació amb la interfície NEM 658 permet l'elecció de pins i intensitats més altes. Degut a això és possible la utilització en una escala més gran d'H0.

2. Descripció de la interfície estesaLa extensió de la interfície s'utilitzarà en relació amb les interfícies segons la norma NEM 650 i següents (veure també NEM 652 i 654).Està connectat a la interfície en prolongació (veure figura 1, grup a) o, per falta d'espai, separat (veure figura 1, grup b). Les dues alineacions poden combinar-se. En les dues combinacions el nombre de contactes no esta limitat.

2.1 AlineacióLes extensions s'han d'executar amb els mateixos elements que la interfície. De fet amb aquests muntatges es perd la protecció d'inversió segons la norma NEM 650 i següents, que s'ha de restablir mecànicament.

Amb la interfície NEM 652 les extensions no definides encara poden utilitzar el contacte 3, no afectat a cap funció, com a protecció contra la inversió. El fabricant etiquetarà aquest contacte.

Respectant les dimensions bàsiques del connector, es pot fer ús de connectors dividits.

Figura 1: la representació dona un exemple amb la interfície NEM 652 per a una extensió per alineació (grup a) o per falta d'espai per extensió separada (grup b).



2.2 Extensió separadaPer al muntatge d'extensions separades es pot fer ús de connectors i de pas, contactes diferents si els imperatius de construcció ho exigeixen.

En cas de nombrosos contactes addicionals i/o si la disposició de construcció ho exigeix, pot fer-se un ús de diverses interfícies addicionals.

Els connectors separats d'aquestes extensions hauran d'estar proveïts de contactes femella.Observació: en cas d'utilització d'extensions separades, es necessitarà controlar l'aïllament dels contactes mascle amb la finalitat d'evitar tot curt-circuit amb peces metàl·liques.

Figura 2: la representació mostra la extensió d'una interfície estesa a 10 pols segons la NEM 652 (veure també la taula 2)

3. Utilització dels contactesLa utilització dels contactes segons la NEM 650 i següents no s'ha precisat, s'ha definit per construcció i ha d'estar documentada en els manuals d'usuari.Per totes les interfícies esteses es necessari cenyir-se estrictament a la taula 1 per la utilització dels contactes. En aquestes interfícies el contacte 1 s'ha de senyalitzar.El nombre de contactes seguirà el principi de les NEM 650 i següents que començarà pel contacte 1 a marcar, vist del costat dels pins, a la dreta del connector. Els contactes afegits s'han de comprendre en el número de contactes.La utilització dels contactes segons NEM 650 i següents sense extensió no pot ser modificat.

Taula 1 Utilització dels contactes per les interfícies dividides

Contacte Denominació1 Carril esquerre o negatiu de la font d'alimentació interna.

N (últim contacte) Carril dret o positiu de la font d'alimentació interna.

Observació: si en casos excepcionals la tensió de servei i una alimentació interna són necessaris per la interfície estesa, és necessari utilitzar el contacte següent 2 (negatiu) i el contacte n-1 (positiu).

4. Necessitat d'explotacióÉs necessari tenir en compte les necessitats admissibles en els enllaços entre les extensions (veure també la NEM 650).El mòdul d'interfície s'ha de protegir contra la inversió de polaritat. També s'ha de garantir que els contactes no utilitzats no tinguin corrent.



Taula 2 – Utilització dels contactes segons l'exemple de la figura 2

Designació Mòdul de funció NEM 652Presa de corrent dreta 10 8

Il·luminació darrera (-) 3 2

Comú d'il·luminació (+) 5 7

Il·luminació davantera (-) 7 6

Presa de corrent esquerre 1 4

Utilització lliure dels contactes 2, 4, 6, 8, 9.

Observació: la utilització dels contactes lliures en aquest exemple es determina per les limitacions tècniques de les funcions suplementàries.Les regles internacionals de comptatge dels contactes per als connectors dels mòduls de funcions es respectaran segons la NEM 652.



Interfície elèctrica21 MTC

NEM

660 Pàgina 1 de 5

Recomanació Cotes en mm. Edició 2011(Substitueix l'edició 2010)

1. Objectiu de la normaAquesta norma defineix una interfície unificada amb la finalitat de garantir l'emplaçament o intercanvi ràpid de mòduls electrònics (descodificadors o altres).

2. Descripció de la interfícieAquesta interfície concerneix les locomotores equipades amb motors de corrent altern, (2 bobinats), de corrent continu o amb motor de rotor exterior (campana) sense escombretes. La interfície proposa fins a 8 funcions, així com dues sortides per “sensors”. L'espai disponible i les dimensions del descodificador són una part de les especificacions de la interfície.

2.1 Propietats mecàniquesLa interfície de la placa del sistema està composada de 22 preses de contacte en dues fileres paral·leles de pas 1,27 mm. Les dimensions màximes del descodificador són 30 (L) x 15,5 (A) x 6,5 (Al) mm. L'espai disponible en la interfície ha de permetre un posicionament ràpid del descodificador.

Les preses (femelles) i els pins (mascles) es composen de dues fileres d'11 contactes que preferentment estan soldats a la placa. La inversió dels contactes s'impedeix degut a la supressió del pin 11 i el bloqueig corresponent en la presa femella.

2.1.1 DescodificadorEl mòdul electrònic comporta una barreta de pins mascles que està posicionada en la cara plana del mòdul electrònic.

Figura 1: Descodificador vist des de sobre, costat dels pinsL'emplaçament de la barra de pins a la vora de la placa del descodificador ha de respectar les dimensions de la figura 1. El descodificador pot ser més petit de L= 30 mm. La barra ha de ser posicionat en la posició absoluta a 0,0 mm.L'alçada donada del descodificador ha de ser respectada obligatòriament. La figura 2 mostra la forma de procedir. El costat dels pins ha de tenir una alçada màxima de 2,2 m., la cara inferior ha de tenir una alçada de com a màxim 3,3 mm. amb la finalitat de deixar lloc als components. El gruix de la placa és d'1,0 mm. Barra de pins Platina

ComponentsFigura 2: Descodificador vist lateralment del costat dels pins


NEM 660- Edición 2011 - Página 2 de 5

Els contactes mascle i femella són conformes a l'ús per aquest tipus de connexió. Els pins tenen una llargària de 3 mm ja sigui amb un pin quadrat de 0,40 mm de costat, ja sigui amb un perfil rodó que ha de tenir un diàmetre de 0,43 mm amb una superfície daurada. Els contactes han de suportar una intensitat d'1A.

Figura 3: Barra de pins per a descodificadors

2.1.2 Platina del sistema

La placa del sistema ha de ser concebuda amb la finalitat d'acomodar un descodificador de dimensions màximes. La figura 4 mostra una barra de pins correcta.

Figura 4: Pins mascles per a la placa del sistema

2.1.3 Emplaçament del descodificadorSón possibles dues variants

2.1.3.1 Variant compacta

La variant compacta ofereix una alçada reduïda. En aquest cas el descodificador està posat amb les preses cap amunt. Els pins mascle de la barra s'enfonsen a través de la placa del descodificador. El descodificador reposa sobre la part plana de la platina de la locomotora.



Placa del sistema Barra

Placa del sistema Superfície buida

Figura 5: variant compacta

2.1.3.2 Variant girada

Si l'alçada disponible és suficient però no hi ha suficient espai a la placa del sistema, el fabricant pot utilitzar la versió girada. Per fer això, el descodificador es posarà amb la barra de pins cap avall (en relació a la placa del sistema). El lloc per a la barra en la placa ha de fer-se com un reflex que té el seu eix en els pins 6/17.

Placa del sistema Barra de pins

Placa del sistemaFigura 6: Variant girada

Els embalatges dels models equipats de fàbrica amb aquesta classe d'interfície segons aquesta NEM han de portar clarament el logotip 21MTC.



2.2 Característiques elèctriquesEls corrents màxims utilitzables s'han d'indicar pels constructors d'aquests mòduls electrònics.Si els mòduls electrònics son, per raons d'espai, units per bandes de cable planes, no és obligatori respectar els colors dels cables, aquests colors son vàlids per a conductors simples.

2.3 Definició dels contactes de la interfície per a la utilització dels descodificadors

Taula 1: Definicions i descripció de les funcionsPin Nombre Color Descripció Grup1 Input 1 Entrada sensor 1 42 Input 2 Entrada sensor 2 43 AUX 6 Sortida 6 84 AUX 4 Sortida 4 85 ZBCLK Rellotge del bus 76 ZBDTA. Dades del bus (TxD, RxD) 77 F0r groc Il·luminació marxa enrere 58 F0d blanc Il·luminació marxa endavant 59 LS/A marró Connexió altaveu A 6

10 LS/B marró Connexió altaveu B 611 Indice No utilitzat - marcador12 Vcc groc Tensió interna del descodificador 1,8 – 5,7 Volt 213 AUX 3 Sortida 3 814 AUX 2 violeta Sortida 2 515 AUX 1 verd Sortida 1 516 V + blau + descodificador cap al rectificador, connexió al

condensador d'alimentació2

17 AUX 5 Sortida 5 818 Motor 2 gris Connexió al motor 2, negatiu marxa enrere 319 Motor 1 taronja Connexió al motor 1, positiu marxa endavant 320 GND Massa del descodificador, cap al rectificador 221 Carril esquerre negre Carril esquerre marxa enrere 122 Carril dret vermell Carril dret marxa endavant 1

Observació referent als grups:Grup 1: Per als sistemes amb conductor central, el pin 21 està connectat al carril exterior, el pin 22 al

conductor central.

Grup 2: La utilització del pin 12 no és obligatori. S'aconsella aquesta posició per l'alimentació d'un coprocessador.

Grup 3: Per als motors de corrent altern, el pin 19 està destinat a la bobina A, el pin 18 a la bobina B.

Grup 4: Els pins 1 i 2 són entrades “open-collector” i poden ser connectades a massa (GND). El valor de la resistència d'entrada és del voltant de 100 kΩ. La entrada del sensor 1 s'utilitzarà per a la sincronització de les rodes de les locomotores de vapor.

Grup 5: Si els fars de final de tren es controlen separadament, el pin 15 serveix pel costat de conducció 1, el pin 14 pel costat de conducció 2.

Grup 6: La impedància de l'altaveu està definida pel constructor i ha de ser esmentada.

Grup 7: Els pins del processador del bus del tren tenen una sortida directa amb una impedància de sortida de 470 ohms.

Grup 8: Les sortides segons la taula 2 només estan previstes per un dèbit de 0,5 mA.



Taula 2Nivell de tensió a la sortida del descodificador

Nivell de tensió per l'interruptor de càrrega (En la placa de sistema del vehicle)

Funció fora de servei < = 0,4 volts < = 0,8 volts

Funció en servei > = 2,4 volts > = 2,0 volts

3. Explotació sense descodificadorEn cas d'explotació sense descodificador és necessari com a mínim puntejar el pin del carril dret amb el del motor 1 i el pin del carril esquerre amb el del motor 2. En cas d'il·luminació de la locomotora, és necessari també puntejar els pins corresponents.

Carril esquerre

Carril dret

Figura 7: Puntejat típic

En correlació amb les funcions de la locomotora, el fabricant pot realitzar una peça específica que puntegi certes sortides.



Velocitat màxima dels vehicles motors

NEM

661 1 Pàgina


1. Objectiu:Aquesta norma defineix la relació entre la alimentació elèctrica i la velocitat màxima dels vehicles motors en miniatura.

2. Valor de referència de la alimentació elèctricaLa magnitud elèctrica determinant a l'empara d'aquesta norma, és aquella que governa la velocitat de rotació dels motors. Depèn de la forma de tracció i el seu valor nominal propi de cada mode està fixat per una norma corresponent.

Es fa servir, per exemple, en aquesta norma com a valor de referència:

– El valor mitjà de la tensió nominal, en el cas de tracció amb corrent continu (segons NEM 630);

– El valor eficaç de la tensió nominal, en el cas de tracció amb corrent altern (segons NEM 640).

– Pels sistemes digitals, el pas de marxa més elevat del regulador per l'alimentació màxima de la via segons el punt 4.2a de les NEM 670 i NEM 680.

3. Velocitat màximaQuan la alimentació elèctrica arriba en el carril al seu valor de referència, el vehicle en línia recta, horitzontal i sense càrrega remolcada, després del temps de rodatge recomanat pel constructor, ha d'arribar a una velocitat compresa entre la velocitat límit del seu prototip reduït a escala i una velocitat forçada superior a aquesta, el percentatge de la qual s'indica en el següent quadre:

Escala Z N TT H0 S 0 ≥ I

Augment en % 60 50 40 30 20 10 0

La velocitat màxima així definida permet una reserva si no n'hi ha regulació de càrrega en els pendents i les corbes amb una càrrega llarga, particularment per les escales més petites. Compensa la impressió visual d'una velocitat d'explotació més reduïda que es donaria per una reducció exacta a escala de la velocitat.



Interfície elèctrica Next18

NEM

662 Pàgina 1 de 4

Recomanació Cotes en mm. Edició 2011

1. Objectiu:Aquesta norma determina una interfície normalitzada1 de 18 potes per la instal·lació o intercanvi ràpid de mòduls electrònics o components electrònics (descodificador de locomotora o de funcions) amb un volum determinat. La interfície es convenient per a amples de via N i TT com per a vehicles petit d'escala H0.

2. Descripció de la interfícieLa interfície s'utilitza pels motors de corrent continu, compresos els motors amb rotor sense armadura (per exemple Faulhaber). D'una manera semblant es suporten les variants amb o sense so. No és necessari que s'utilitzin les set funcions. Els contactes de les funcions que no s'utilitzin no s'han de cablejar. Això mateix serveix pels vehicles o altres accessoris que posseeixin l'endoll mascle. L'emplaçament, com les dimensions del descodificador son part de la interfície.

2.1 Característiques mecàniques

La interfície es composa d'un suport de 18 contactes muntat a la placa del sistema del vehicle, així com una presa de 18 contactes muntada al descodificador.

Suport Presa

S'assegura la protecció contra la inversió mitjançant la disposició simètrica dels contactes elèctrics i també per la limitació de l'emplaçament als vehicles.

2.1.1 El descodificador

El descodificador es diferencia per les variants Next18 sense so i Next18-S amb so (Sound):

Taula 1

Cota Descripció Next18 Next18-Sa Longitud del descodificador 15,0 mm 25,0 mmb Amplada del descodificador 9,5 mm 10,5 mmc Altura del descodificador 2,9 mm 4,1 mmd Distància de la vora del descodificador a la meitat de la presa 2,5 mm 2,5 mme Distància de la vora del descodificador a l'equipament amb

una altura màxima de 0,5 mm5,4 mm 5,4 mm

f Distancia de la vora del descodificador a l'equipament amb una altura màxima de 1,5mm

5,9 mm 5,9 mm

1 Aquesta recomanació es basa en la norma RCN-118 de RailCommunity



2.1.2 Instal·lació del descodificador

L'espai previst a la locomotora s'ha de preparar de tal manera que no hi hagi contacte del descodificador amb les peces metàl·liques no aïllades o amb pistes del circuit imprès. Les dimensions de l'espai segons la taula 1 han de ser suficients per que el descodificador entri lliurement al mateix.

Vista des de sota, costat components del suport

B1 = Components amb max. 1,5 mm autoritzatsB2 = Components amb max. 0,5 mm autoritzatsB3 = Pas de components en aquesta zona

Descodificador, vista lateral

SP = Placa del sistemaBO = Components superiorsBU = Components inferiors

La altura màxima de l'equipament sota la cara inferior del mòdul electrònic és de 1,5 mm. La altura de l'equipament a la cara superior dels components electrònics s'ha calculat prenent la altura màxima del descodificador menys la altura de l'equipament inferior (1,5 mm) menys l'espessor de la placa del circuit imprès.

2.2 Característiques elèctriques

Els contactes poden suportar una càrrega de 0,5 A. Els contactes a la via així com U+ i GND (descodificador positiu i negatiu cap al rectificador) s'asseguren mitjançant dos contactes. La capacitat de càrrega d'aquests contactes es doncs d'1,0 A. Les pistes del circuit imprès a les locomotores s'ha de concebre de forma que els contactes AUX5 i AUX6 no provoquin en cap cas danys tant a la locomotora com al descodificador.

2.3 Definició de contactes

Taula 2Next 18 Contacte Contacte Nom Next 18-S Contacte Contacte Nom

Via dreta 1 18 Via dreta Via dreta 1 18 Via dreta

Motor + 2 17 F0-r Motor + 2 17 F0-r

AUX 1 3 16 AUX 5 AUX 1 3 16 AUX 5 /LS_A

AUX3/ Rellotge del bus

4 15 U+ AUX3/ Rellotge del bus

4 15 U+

GND 5 14 GND GND 5 14 GND

U+ 6 13 AUX4 /Bus de dades1)

U+ 6 13 AUX4 /Bus de datos1)

AUX6 7 12 AUX2 AUX6/LS_B2) 7 12 AUX2

F0_f 8 11 Motor - F0_f 8 11 Motor -

Via esquerra 9 10 Via esquerra Via esquerra 9 10 Via esquerra



1) Els contactes del processador del bus del tren tenen una sortida directa amb una impedància de 470 ohms.2) La impedància de l'altaveu està compresa entre 4 i 8 ohms i ha de ser especificada pel fabricant.

2.4 Descripció dels senyals

Taula 3

Nom Descripció

Carril dret Carril dret (sentit de marxa endavant), per augmentar la capacitat de càrrega s'utilitzen dos contactes.

Carril esquerre Carril esquerre (sentit de marxa endavant), per augmentar la capacitat de càrrega s'utilitzen dos contactes.

Motor + Pol + del motor (enllaçat amb el carril dret)

Motor - Pol – del motor (enllaçat amb el carril esquerre)

F0_f Il·luminació del sentit de marxa endavant

F0_r Il·luminació del sentit de marxa enrere

AUX1 Sortida de funció 1 o il·luminació de final de tren en sentit marxa endavant

AUX2 Sortida de funció 2 o il·luminació de final de tren en sentit marxa enrere

AUX3 / Rellotge de bus

Sortida de funció 3 (Nivell lògic, sense càrrega de sortida) o rellotge de bus (Nivell lògic)

AUX4/ Bus de dades

Sortida de funció 4 (Nivell lògic, sense càrrega de sortida) o bus de dades (Nivell lògic)

LS_A / AUX5 Connexió de l'altaveu A o sortida de funció 5 (Nivell lògic, sense carrega de sortida)

LS_B / AUX6 Connexió de l'altaveu B o sortida de funció 6 (Nivell lògic, sense carrega de sortida)

GND Negatiu del descodificador fins al rectificador, per augmentar la capacitat de càrrega s'utilitzen dos contactes.

U+ Positiu del descodificador fins al rectificador, per augmentar la capacitat de càrrega s'utilizen dos contactes. Aquest contacte s'utilitza per les funcions o per la connexió de condensadors d'alimentació externs. El límit de càrrega de corrent dels condensadors s'ha de fixar en el costat del vehicle.

2.4.1 Descripció de les sortides de funcions

Les sortides de funció F0_f, F0_r, AUX1 i AUX2 serveixen per a l'ús d'utilitaris. Aquests utilitaris s'activen al descodificador amb la condició de que aquestes funcions es connectin mitjançant un interruptor electrònic a massa. La càrrega màxima de les sortides de funció es de 100 mA.

2.4.2 Descripció del senyal lògic

Els senyals lògics en les sortides AUX3 a AUX6 són obligatoris, es controlen mitjançant un interruptor de càrrega extern (en la placa del vehicle). La càrrega màxima de les sortides lògiques és de 2 mA.

Taula 4

Nivell de tensió a la sortida del descodificador

Nivell de la tensió de l'interruptor (en la placa del vehicle)

Funció estesa <= 0,4 volts <= 0,8 volts

Funció activada >= 2,4 volts >= 2,0 volts



2.4.3 Utilització de la interfície com descodificador de funció

Aquesta interfície pot ser utilitzada en els vehicles sense motor (per exemple, vagó pilot). Com que els contactes pel motor no estan connectats, es necessari, amb la finalitat d'obtenir en mode “programació” una retrosenyalització funcional faci la previsió en el descodificador de les connexions internes necessàries.

3. Utilització sense descodificador

Per a la explotació del vehicle sense descodificador, serà necessari utilitzar un pontatge. Aquest enllaça entre ells els contactes:

Carril dret + Motor F0_r (AUX1, si està activa la il·luminació endavant)Carril esquerre - Motor F0_f (AUX2, si està activa la il·luminació de final de tren).

Taula 5

Nom Contacte núm. Contacte núm. Nom

Carril dret 1 18 Carril dret

Motor + 2 17 F0_r

AUX 1 3 16 LS_A / AUX 5

AUX 3 / Rellotge de bus 4 15 U+

GND 5 14 GND

U+ 6 13 AUX 4 / Bus de dades

LS_B / AUX 6 7 12 AUX 2

F0_f 8 11 Motor -

Carril esquerre 9 10 Carril esquerre

El contacte U+ de la placa del sistema de la locomotora només pot connectar-se amb el contacte 6 (U+) del descodificador.

4. Especificacions dels contactes mascle i femella

Les informacions principals per als fabricants s'especifiquen en el RCN-118 de RailCommunity ( www.railcommunity.org )


http://www.railcommunity.org/


Sistema de control digital DCC Codificació del bit

NEM

670 Pàgina 1 de 3

Norma imperativa Edició 2007(substitueix l'edició 2005)

Observació 1: el contingut de la NEM 670 es conforme al estàndard NMRA S 9.1 (Edició Juliol 2004). Aquesta versió és la referència per a les comprovacions de conformitat.

Observació 2: aquesta norma no assegura una compatibilitat descendent 'NEM 670 follows the NMRA-Standard S 9.1. This version is the basis for conformance tests' amb els antics descodificadors de 14 passos de velocitat i una funció addicional, així com els antics descodificadors en els que el rellotge intern no seria compatible amb el factor de forma de senyal definit en aquesta norma.

1. Objectiu de la normaL'objecte d'aquesta norma es la codificació del bit en l'estàndard DCC.1

2. Codificació del bita) La transmissió de les dades en l'estàndard DCC s'efectua per emissió d'una sèrie de bits transmesos a

la via (senyal de via). Un bit es un senyal que representa un dels dos estat possibles que es designen per convenció 0 i 1.

b) El senyal de via DCC està compost d'una successió de transicions entre dos nivells de tensió de polaritat oposada, que es diuen passos per 0 2. Un pas per zero es el punt intermedi de les dues tensions de polaritat inversa.

c) Dos passos per zero successius del mateix sentit separen un bit del següent.

d) Els passos per zero intermedis divideixen cada bit en dues alternances.

e) La detecció d'un bit 0 o 1, s'estableix pel mesurament de la durada que separa els passos per zero.

2.1 El bit 1a) En un bit 1 les dues alternances tenen una durada idèntica de 58 μs cadascuna.3

Duració d'una alternança del bit « 1 »: tD1 = 58 μs, així la duració d'un bit « 1 » és de 116 μs (microsegons).

b) La tolerància de durada admesa per un bit « 1 »:

per el senyal de via és de ± 3 μs, així les dues alternances « 1 » emeses han de tenir una duració compresa entre 55 i 61 microsegons i estar en la amplitud de la tolerància en el pas per zero i no diferir de 3 microsegons.

per al descodificador és de ± 6 μs, així, els descodificadors han de reconèixer com conformes totes les alternances « 1 » que tenen una durada compresa entre 52 i 64 microsegons i estar en la amplitud de la tolerància en el pas per zero i no diferir de 6 microsegons.

c) Les diferències en la durada han de ser del mateix sentit en les dues alternances « 1 ». (veure la figura 1)

2.2 El bit 0a) En un bit 0 les dues alternances han de tenir una durada superior o igual a 100 μs cadascuna.

Durada d'una alternança del bit « 0 »: tD0 ≥ 100 μs.

b) Per mantenir la component continua del senyal complet a un valor nul, les dues alternances del bit « 0 » son generalment de durades iguals com pel bit « 1 ». Qualsevol de les dues alternances del bit « 0 » pot ser allargada. 4



c) Toleràncies admissibles pel bit 0:

pel senyal de via: la durada d'una alternança « 0 » ha d'estar compresa entre 95 i 9900 μs. La durada total d'un bit « 0 » no ha de sobrepassar els 12000 μs.

pel descodificador: un descodificador ha de reconèixer i validar tots els bits « 0 » captats, en els que la durada de cada alternança està compres entre 90 i 10000 μs. (veure igualment la figura 1).

3. Altres dades tècniques dels senyals de via DCCEl senyal de via mesurat a la sortida de la central de comandament en les condicions de càrrega màxima admissible, ha de complir les següents condicions:

3.1 Pendent i oscil·lació dels passos per zero3.1.1 Senyal de via

Quan en un pas per zero, la velocitat de canvi d'estat entre -/+4V ha de ser superior o igual a 2,5 Volt / μs.

Senyal d'emissió (amplitud) Ss≥ 2,5 V/μs per a la gamma de tensió ± 4V.

Aquest senyal pot contenir oscil·lacions variables de freqüència durant un pas per zero a condició que les oscil·lacions tinguin una amplitud inferior a ±2V5.

3.1.2 Senyal DCC codificada

Un descodificador ha d'estar concebut per descodificar correctament un senyal quan el pas per zero sigui superior o igual a 2V/ μs, per a la gamma de tensió ± 4V.

Senyal de detecció (amplitud) Se≥ 2V/μs per a la gamma de tensió ± 4V.

Segons la norma NEM 671 un descodificador DCC ha de descodificar com a mínim un 95% dels paquets de dades que li envien, inclús en presència de soroll i/o senyals externes en una gamma de freqüència superior a 250 kHz. L'amplitud total d'aquestes interferències exteriors al sistema han de ser inferiors al 25% (1/4) de l'amplitud del senyal DCC.6

3.2 Pertorbacions implícites al sistemaLa forma exacta del senyal DCC ha d'estar concebuda de forma que minimitzi les pertorbacions electromagnètiques de manera que un gran circuit explotat segons la norma DCC respecta les normes aplicables CE i FCC (per els EE.UU. I d'altres països).

4. Transport d'energia i límits de tensió4.1 Transport d'energiaEl mètode típic d'alimentació de les locomotores i accessoris, que ha de ser suportat per totes les centrals de comandament digitals i els descodificadors, està realitzat per un rectificador de doble alternança. Amb la finalitat de mantenir l'alimentació elèctrica dels descodificadors, és necessària una emissió permanent de bits excepte en certs instants definits en la NEM 671.7

4.2 Límits de tensióa) El valor eficaç del senyal de control DCC mesurat a la via no ha de sobrepassar en més de 2 V les tensions8 especificades por la NEM 630.9

b) L'amplitud del senyal de control digital no haurà mai de sobrepassar ± 22V.

c) El valor del pic del senyal DCC mesurat a la via ha de ser al menys de ± 7V per assegurar el funcionament dels descodificadors.

d) Els descodificadors concebuts per les escales N i inferiors han de suportar una tensió continua de 24V com a mínim, mesurats a la via.

e) Els descodificadors concebuts per les escales superiors a N han de suportar una tensió contínua de 27 V com a mínim, mesurats a la via.



Figura 1 – Representació dels bits DCC

1 Aquesta abreviació prové de Digital Command Control (americà), pels sistemes de control digital per a modelisme ferroviari segons la NMRA S9.

2 Com que els descodificadors no reconeixen el sentit de marxa dels vehicles en circulació sobre una via, no poden saber quina es la part del bit que té una polaritat positiva.

3 Totes les mesures de temps es fan entre dos passos per zero.4 D'aquesta manera es genera una component “contínua” pel senyal de via DCC pel control de material

analògic, la seva polaritat està donada per l'alternança del bit zero que s'ha prolongat i el seu valor depèn de l'allargament d'aquesta alternança.

5 Aquesta norma autoritza a superposar senyal de via no DCC pels altres usos amb la condició de que aquests senyals puguin ser refusats pels descodificadors DCC.

6 Aquesta mesura s'efectua en un descodificador connectat elèctricament en una via o en un bus accessori.7 Son admissibles altres mètodes d'alimentació, amb la condició de que la central de comandament sigui

capaç de general el senyal de via bàsic, i que els descodificadors siguin capaços de descodificar-la com descriu la NEM 671.

8 L'augment de tensió serveix per la compensació de pics de tensió als descodificadors, per garantir la tensió màxima en les bornes dels motors especificats a la NEM 630 (taula 1).

9 Tots els motors que s'alimenten durant un període prolongat per un senyal de via DCC, han d'estar protegits contra influències de grans amplituds nefastes o tenir una impedància suficient amb freqüències compreses entre 4 i 9 kHz, per reduir el corrent a un nivell acceptable. Aquestes recomanacions concerneixen especialment els motors de campana d'impedància feble o les instal·lacions amb tensions de via que tinguin una amplitud superior a ± 18 V.



Sistema de control digital DCC Paquets de dades bàsics

NEM

671 Pàgina 1 de 4

Norma imperativa Edició 2007(substitueix l'edició 2005)

Observació 1: el contingut de la NEM 671 és conforme a l'estàndard NMRA S 9.2 (Edició Juliol 2004). Aquesta versió és la referència per les comprovacions de conformitat.NEM 671 follows the NMRA-Standard S 9.2. This version is the basis for conformance tests.Observació 2: aquesta norma no assegura una compatibilitat descendent amb els antics descodificadors de 14 passos de velocitat i una funció addicional, així com els antics descodificadors en els que el rellotge intern no seria compatible amb el factor de forma de senyal definit.

1. Objectiu de la normaAquesta norma descriu els paquets de dades elementals (paquets de dades bàsics) que s'han d'emetre per una central DCC.

2. DefinicionsUn paquet de dades DCC és una successió definida de bits que s'especifiquen com senyal de via a la NEM 670.

Un paquet de dades DCC bàsic es composa d'un número mínim de bits i grups de bits, anomenats en resum paquet de dades.

Un grup de bits està composat per 8 bits i s'anomena octet. Cada bit d'un octet té un valor que es determina en funció de la seva posició en el grup, el primer bit a partir de la esquerra al valor més gran, es diu MSB (most significant bit). Els bits d'un octet s'enumeren d'esquerre a dreta de 7 a 0. El bit de més a la dreta es diu LSB (least significant bit).

3. Format general d'un paquet de dades DCCLa descripció següent dels elements d'un paquet de dades en bits i octets defineix un paquet de dades vàlids i serveix per activar els descodificadors.1

Les seqüències 4 i 5 poden repetir-se vàries vegades.

Els paquets de dades DCC bàsics es composen de les seqüències següents:

1 - Sincronització: El preàmbul d'un paquet es composa d'una successió de bits « 1 » per assegurar la sincronització. Un descodificador ha de declarar no vàlid un paquet de dades que conté menys de 10 bits « 1 » i no ha de necessitar més de 12 bits « 1 » per funcionar correctament. 2 Una central de comandament ha de transmetre sempre al menys 14 bits « 1 ».2 - Bit Start: El Bit Start es el primer bit « 0 » que segueix a la seqüència de sincronització. El Bit Start termina la seqüència de sincronització i indica al descodificador, que els bits que li segueixen constitueixen un octet de direcció.3 - Octet de direcció: El primer octet del paquet de dades és normalment un octet de direcció, conté la direcció codificada del descodificador al qual va destinada la informació.3 El primer bit de l'octet de direcció és el bit més significatiu (MSB). Els octets de direccions amb els següents valors: 0000 0000 (=0), 1111 1110 (=254) i 1111 1111 (=255) es reserven per funcions especials i no han de ser transmesos, excepte les funcions especials inherents a la norma o per aplicacions precises aconsellades pel fabricant.4 – Bit Start de l'octet de dades: Aquest bit « 0 » precedeix a l'octet de dades que li segueix.5 – Octet de dades: Els 8 bits que formen l'octet de dades s'utilitzen com a direccions, instruccions (ordres d'execució), dades o com octet de control per la detecció d'errors de transmissió. El primer bit de l'octet de dades és el bit més significatiu (MSB).

1 S'autoritzen els descodificadors que reconeixen altres formats a més de l'estàndard DCC (ver §6.)2 L'últim bit d'un paquet pot ser pres en compte com un dels bits de sincronització del paquet següent si no hi ha bits

entre paquets.3 El primer octet pot ser igualment utilitzat com octet de comandament en certs casos.



6 – Bit Stop: El bit stop és un bit « 1 » que assenyala la finalització de la transmissió d'un paquet.4

Figura 1 Paquet de dades DCC bàsic, composat per tres octets de dades (1 octet de direcció, 1 octet de dades, 1 octet de control), amb el codi de direcció 55 pel sentit de marxa “endavant” graduat a 11.

4. Format de paquets de dades DCC bàsicsAquest estàndard defineix la interoperativitat mínima entre els diferents sistemes DCC. Una central ha de codificar els comandaments de l'usuari en forma de paquets de dades bàsics i un descodificador ha d'interpretar correctament aquests paquets de dades per proporcionar així comandaments elèctrics apropiats al material motor connectat. Els paquets de dades més complexos que suporten diferents tipus de descodificadors, funcions addicionals, direccionament estès o passos de velocitat més nombrosos no estan descrits en aquesta norma.

4.1 Paquets de dades DCC bàsics per a la regulació de velocitat i sentit de marxa de les locomotores.

Format del paquet de dades DCC bàsic:

11111111111111 0 0AAAAAAA 0 01DCSSSS 0 EEEEEEEE 1Sincronització Octet de Octet de Octet de

dades 1 dades 2 dades 3

Octet de dades 1 – Octet de direcció: L'octet de direcció transmet la direcció del receptor previst per rebre les dades.El bit 7 és un bit “0” i assenyala que el byte de dades és un octet de direcció.Els 7 bits (A) que segueixen son portadors de la direcció binària del destinatari.Important: Un descodificador digital ha d'acceptar tot el rang de direccions possibles excepte si s'especifica clarament una limitació en el direccionament.Octet de dades 2 – Octet de comandament: L'octet de comandament encamina les informacions de velocitat i sentit de marxa a la locomotora seleccionada.Els bits 7 i 6 contenen la seqüència 01 que assenyala l'octet de dades com si fos un octet de comandament.5

El bit 5 (D) defineix el sentit de marxa, si el valor és « 1 » la locomotora avança, si el valor és « 0 » la locomotora retrocedeix.El bit 4 (C) te una funció especial (de comandament) i él el bit menys significatiu (LSB) per la definició del control de velocitat.Els bits 3 – 0 (SSSS) defineixen amb el bit 4, la velocitat de marxa en codi binari. La taula 1 descriu la relació entre el codi binari i la graduació.Octet de dades 3 – Octet de comandament: L'octet de control permet al descodificador descobrir els errors de transmissió.Aquest octet es genera a la central DCC, per addició lògica bit a bit, de l'octet de direcció i de l'octet de comandament. La funció lògica utilitzada és “O – EXCLUSIU (XOR)”. El descodificador digital compara l'octet de control rebut amb el O – EXCLUSIU dels octets de Direcció i de Control rebuts i ha d'ignorar el paquet de dades si falla la comparació.

4 Les altres configuracions possibles dels bits 6 i 7 es reserven per altres tipus de comandaments.5 Marxa endavant, significa que la locomotora es desplaça, cabina de conducció 1 cap endavant.



Taula 1: Relació entre la codificació dels bits S 3-0, C i la graduació

S3S2S1S0C graduació S3S2S1S0C graduació S3S2S1S0C graduació S3S2S1S0C graduació 0 0 0 0 0 Stop 0 1 0 0 0 5 1 0 0 0 0 13 1 1 0 0 0 210 0 0 0 1 Stop+ 0 1 0 0 1 6 1 0 0 0 1 14 1 1 0 0 1 220 0 0 1 0 EStop* 0 1 0 1 0 7 1 0 0 1 0 15 1 1 0 1 0 230 0 0 1 1 EStop*+ 0 1 0 1 1 8 1 0 0 1 1 16 1 1 0 1 1 240 0 1 0 0 1 0 1 1 0 0 9 1 0 1 0 0 17 1 1 1 0 0 250 0 1 0 1 2 0 1 1 0 1 10 1 0 1 0 1 18 1 1 1 0 1 260 0 1 1 0 3 0 1 1 1 0 11 1 0 1 1 0 19 1 1 1 1 0 270 0 1 1 1 4 0 1 1 1 1 12 1 0 1 1 1 20 1 1 1 1 1 28

• Parada d'emergència (emergency stop), el descodificador ha de parar la locomotora ¡el més aviat possible!+ El bit de direcció (bit 5) pot ser ignorat per les funcions dependents de la direcció (opcional).

4.2 Paquet de dades DCC bàsics per la posada a zero general dels descodificadorsFormat de dades DCC bàsics:

11111111111111 0 00000000 0 00000000 0 00000000 1Sincronització Octet de Octet de Octet de


El paquet de dades DCC per la posada a zero general dels descodificadors està constituïda per tres octets en els que tots els bits estan a zero. Quan un descodificador rep aquest paquet de dades, ha d'esborrar totes les seves memòries no permanents (dades de velocitat i sentit de marxa compresos) i passar al seu estat normal de posada sota tensió. Si la locomotora està en moviment, el descodificador ha d'aplicar una parada d'emergència.

En els 20 mili segons que segueixen a un paquet de posada a zero general, una central de comandament no ha d'enviar un paquet de dades amb una direcció compresa entre 01100100 (direcció 100) i 01111111 (direcció 127) ambdós incloses, excepte si vol passar al mode « Service », (servei).6

4.3 Paquet de dades DCC bàsic buitFormato de dades DCC bàsics:

11111111111111 0 11111111 0 00000000 0 11111111 1Sincronització Octet de Octet de Octet de


El paquet de dades en el qual el primer i tercer octet contenen vuit bits « 1 » i el segon conté vuit bits « 0 » és un paquet de dades buit.

Els descodificadors que reben aquest paquet de dades no han d'iniciar noves accions i s'han de comportar com si haguessin rebut un paquet de dades per a un altre descodificador.

4.4 Paquet de dades DCC bàsic – senyal de parada generalFormat de dades DCC bàsics:

11111111111111 0 00000000 0 01DC000S 0 EEEEEEEE 1Sincronització Octet de Octet de Octet de


El paquet de dades que al primer octet conté 8 bits « 0 », al segon octet conté un ordre de parada específica i que al tercer octet conté un octet de control idèntic a l'octet 2, és el paquet de dades que assenyala la parada general.

Quan el bit 0 de l'octet de dades 2 (bit S) conté un « 0 », els descodificadors que controlen una locomotora han de començar el procediment de parada d'aquesta (ralentització desprès de la parada de la funció de la inèrcia programada al descodificador).

6 La configuració d'un descodificador pot ser modificat immediatament desprès d'un missatge de posada a zero.



Si el bit S és un « 1 », els descodificadors han de parar immediatament les locomotores tallant el corrent del motor. Freqüència de transmissió dels paquets de dades DCC bàsica.

4.5 Espaiament de paquets de dadesEls paquets de dades emesos cap els descodificadors s'han de repetir tant ràpid com sigui possible, ja que es pot perdre un paquet per culpa de pertorbacions degudes a la mala conductivitat elèctrica entre els carrils i les rodes o els pantògrafs. La transmissió del senyal de via es pot interrompre entre el final de paquet i els bits de sincronització del següent paquet amb la finalitat de permetre l'emissió d'altre tipus de senyal de control (bidireccional). Un descodificador ha de reaccionar als paquets de dades que se li enviïn quan l'interval entre l'últim bit del primer paquet i el primer bit del segon paquet és com a mínim de 5 mili segons.7

Interval mínim entre dos paquets de dades: tD > 5 ms Interval de temps

Si un descodificador rep una seqüència de bits amb un «bit start» que falta o que no és vàlid o un «bit stop» que falta o no és vàlid o un «octet de control» no conforme, ha de reconèixer la «seqüència de sincronització» vàlida següent com l'inici d'un nou paquet.

Només es pot transmetre a la via un altre tipus de senyal de comandament si està entre el bit de parada d'un paquet i l'inici de la seqüència de sincronització del paquet següent.

4.6 Freqüència d'emissió de paquets de dadesHa de ser possible configurar una central de control DCC amb la finalitat que emeti un paquet de dades al menys cada 30 mili segons, mesurats entre els bits d'Inici (Start) dels paquets.

Temps de repetició entre els paquets de dades DCC: tR ≤ 30 ms. temps de repetició t

5. Comportament dels descodificadors en la conversió automàtica de diferents estàndards.Els fabricants de descodificadors s'han animat a proposar una conversió automàtica entre diferents tipus de senyals de via en formats de control a més del senyal DCC, amb la condició que el pas a aquest altres modes de funcionament pugi ser inhibit.

Quan la funció « conversió automàtica » està activada, els descodificadors han de quedar en mode DCC mentre que l'interval de temps entre els bits d'inici « start » dels dos paquets consecutius sigui igual o inferior a 30 mili segons. Si la funció « conversió automàtica » està desactivada, els descodificadors han de quedar-se en mode DCC, sigui qual sigui l'interval de temps entre els bits d'inici « start » dels dos paquets consecutius.8

Temps d'espera abans del pas d'un descodificador digital a un mode no DCC:tw ≥ 30 ms temps de latència

7 La configuració d'un descodificador es pot prendre per no emetre dos paquets de dades espaiats en menys de 5 mili segons en una mateixa direcció compresa entre 112 (binari 0111 10000) i (011 11111). Els descodificadors més vells podrien interpretar paquets de dades en mode de servei.8 Certs descodificadors DCC més vells han de rebre un paquet de dades DCC vàlid al menys en 30 mili segons per impedir una commutació en mode analògic. Un pas de repetició més llarg de 30 mili segons pot portar a una degradació de les característiques dels descodificadors.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa a condició d'enviar un exemplar al president del MOROP


Sistema de control digital SX1

Codificació de bits

NEM

680 Pàgina 1 de 2

Documentació Edició 2006 (10102006)(substitueix la edició de 2001)

1. Objectiu de la normaL'objectiu d'aquesta norma és la codificació del bit en format SX1.

2. Codificació del bita) La transmissió de dades en el format SX s'efectua per emissió d'una serie d'impulsos transmesos a la

via (senyal de via).

b) La senyal de via SX es composa d'una continuació d'impulsos que tenen 3 nivells de tensió diferents.

c) L'impuls de sincronització amb el nivell de tensió 0 V separa un bit del següent.

d) L'impuls de dades amb un nivell de tensió ± VS expedeix les informacions d'un bit. Un bit representa un dels dos estats dits per convenció 0 i 1.

e) La decisió, si tal bit representa un “0” o un “1” depèn de la comparació de les polaritats abans i després de l'impuls de sincronització.

2.1 L'impuls de sincronitzacióL'impuls de sincronització està fixat per les durades i nivells de tensions següents:

a) duració de l'impuls de sincronització2 10 µs + 2 µs / -2 µs

b) Tensió de l'impuls de sincronització 0 V ± 2 V

2.2 L'impuls de dadesL'impuls de dades es fixa per les durades i nivells de tensió (VS) següents:

a) duració de l'impuls de sincronització2 40 µs + 50 µs / -2 µs

b) Tensió de l'impuls de sincronització ± 18 V ± 6 V

2.3 Bit “0” (bit cero) o bit “1” (bit un)La decisió de si un impuls de dades és un “0” o un “1” depèn de la comparació de les polaritats abans i desprès de l'impuls de sincronització:

a) “0” quan les polaritats d'abans i desprès de l'impuls de sincronització són idèntiques ( + VS / + VS, o – VS / - VS)

b) “1” quan les polaritats d'abans i desprès de l'impuls de sincronització no són idèntiques ( + VS / - VS, - VS / + VS)

Figura 1 – Representació dels bits SX

1 L'abreviació SX ve de SelexTRIX®2 Tots els cronometratges es realitzen en relació al valor medi dels llindars de tensió del receptor (=6,5V).



3. Altres dades tècniques del senyal SX3.1 Llindars de recepció al descodificadorPer garantir un funcionament segur dels descodificadors, s'han de respectar els llindars de tensió d'enviament següents:

Llindar mínim > 4 V

Llindar màxim < 9 V

3.2 Temps de pujada del senyal de viaEl temps de pujada del senyal de via està definit per la velocitat del canvi d'estat entre la tensió màxima admesa per a l'impuls de sincronització (2V, ver 2.1), i la tensió mínima admesa per l'impuls de dades (12V, ver 2.2). S'ha de respectar la següent condició:

Temps de pujada: Ss ≥ 2,5 V/µs

3.3 Ondulació del senyal de viaEl senyal de via es pot superposar a d'altres senyals de qualsevol forma amb la condició que el senyal que resulta respecti els valors definits en els paràgrafs 2.1, 2.2 i 3.2.3

3.4 Pertorbacions inherents al sistemaEls aparells que treballen amb aquest sistema han de ser concebuts de tal manera que siguin conformes a les normes CE i FCC (per als EE.UU. i altres països) aplicables.

3.5 Compatibilitata) Només els materials equipats amb un descodificador apropiat han de circular en vies alimentades per

senyal digital. Una locomotora sense descodificador en la que el motor s'alimenta directament pel senyal de control digital podria fer-se malbé.

b) Els receptors SX s'han de concebre de tal manera que els senyals de control que provenen d'altres sistemes digitals no els pertorbin.

4. Transport d'energia i límits de tensió4.1 Transport d'energiaÉs necessària una emissió permanent, ja que el senyal de via serveix també per l'alimentació d'energia dels vehicles de tracció i accessoris.4

4.2 Límits de tensióa) El valor eficaç del senyal SX mesurada a la via no ha de sobrepassar més de 2 volts a la tensió

especificada5 per la NEM 630.

b) L'amplitud del senyal de control digital no haurà de sobrepassar els ± 24 V.

c) El valor de pic del senyal SX mesurada a la via ha de ser almenys de ± 9 V per assegurar el funcionament dels descodificadors.

d) Els descodificadors han de suportar almenys una tensió contínua de 25 V.

3 Aquests senyals superposats poden provenir d'altres sistemes de control digital.4 El mètode d'alimentació típic es realitza mitjançant un rectificador en pont.5 L'augment de tensió serveix per la compensació de pics de tensió als descodificadors, per garantir la tensió màxima

als borns dels motors especificats per la NEM 630 (taula 1).



Sistema de control digital SX Especificació del paquet de dades

NEM

681 Pàgina 1 de 2

Documentació Edició 2007(substitueix la edició 2001)

1. Objectiu de la normaAquesta norma descriu el flux de dades que han de ser emeses per una central SX1.

2. Explicacions– Un paquet de dades SX es una successió definida de bits que s'especifiquen com senyal de via en la

NEM 680.– El paquet de dades SX es composa d'un nombre determinat de grups de bits.– Els grups de bits es composen de 12 bits. Els grups de bits es divideixen en grups de bits de

sincronització i grups de bits de dades (anomenats també canals)– El “?” es l'emplaçament respectivament per una nova base idèntica (BA) o direcció de canal (CA).

3. Estructura d'un paquet de dades SXLa descripció següent dels elements d'un paquet de dades en bits defineix un paquet de dades vàlid i serveix per activar els descodificadors2. Un paquet de dades SX està composat dels següents elements:1 – Grup de bits de sincronització d'inici (S): Aquest grup de bits anomenat sincronització (Sync) posa en marxa els descodificadors que estan fora de funcionament. A més aquest grup de bits de sincronització conté una informació dita direcció bàsica (BA).2 – 7 grups de bits de dades successius anomenats canals ( K6 … K0). Els numerals de canals conjugats amb la direcció bàsica donen la direcció de la locomotora.3 – Grup de bits de sincronització de final (com 1, però eventualment amb una direcció bàsica diferent que pot servir de grup de bits de sincronització d'inici per al grup de bits de dades següent).

Sync+BA K6 K5 K4 K3 K2 K1 K0 Sync+BA?

4. Grup de bits de sincronització SX4.1 Sincronització i transmissió de la direcció bàsicaFormat del grup de bits de sincronització (Sync+BA):

0 0 0 1 Z 1 BA3 BA2 BA1 BA0 1Els bits tenen el següent significat:0 0 0 Sincronització amb 3 vegades “0”1 Bit de separació lògica “1” per evitar que pugui haver-hi una successió de 3 “0” en altres grups

apart del de sincronització.BA0...BA3 Bits de transmissió de la direcció bàsica

BA3 = MSB (most significant bit), valor 8BA0 = LSB (least significant bit), valor 1

Z Bit d'estat de la unitat central (“0” = off, “1” = on)

4.2 Determinació de la direcció del descodificadorLa direcció bàsica es transmet en forma invertida, es a dir, que els bits de la direcció bàsica han de ser en principi invertits (=Bainv) per poder calcular així la direcció del descodificador.

BA = 0 0 0 0 Bainv = 1 1 1 1 decimal = 15BA = 0 0 0 1 Bainv = 1 1 1 0 decimal = 14BA = 0 0 1 0 Bainv = 1 1 0 1 decimal = 13

1 Una central SX comporta en la majoria dels casos un amplificador que lliura la energia necessària per al bon funcionament de les locomotores. Si no hagués suficient energia, es poden afegir amplificadors (“Boosters”) suplementaris.

2 S'admet que un descodificador SX pugui reconèixer també altres formats de control digital (per exemple el formato DCC descrit a la NEM 671).



La direcció del descodificador es determina de la següent manera:Direcció de la locomotora = 16 · (K?) + Bainv

Per exemple:BA = 0100 (da Bainv = 1011) transmissió de dades pel canal 4 (K? = 4):

Direcció de la locomotora = (16 · 4) + 11 = 75

4.3 Grup de bits de dades per a la regulació de velocitat, direcció, il·luminació i funció suplementària

Format del grup de bits de dades:

S0 S1 1 S2 S3 1 S4 D 1 L F 1Els bits tenen el següent significat:

1 Bit de separació lògic “1” per evitar que pugui haver en un grup de bits de dades una seqüència de bits idèntica a la del grup de bits de sincronització.

S0...S4 regulació de velocitat amb S0 = LSB (least significant bit / bit menys significatiu) i S4 = MSB (most significant bit / bit més significatiu). Amb aquests 5 bits s'obté 25 = 32 nivells, o sigui 31 nivells de velocitat i un estat de parada donat per 00000 (veure taula).

S4 S3 S2 S1 S0 Nivell de velocitat

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 1 1

* * * * * I així successivament...

1 1 1 1 0 30

1 1 1 1 1 31

D defineix la direcció:amb el valor “0” la locomotora ha de marxar cap endavant3

amb el valor “1” la locomotora ha de marxar cap enrere

L bit per a la il·luminació / apagat dels fars. Les dues sortides d'il·luminació del descodificadors han de combinar-se amb la direcció D (fars davanters / fars posteriors).

F bit per a la funció suplementària (per exemple xiulet, etc...)amb el valor “1” la funció es posa en marxaamb el valor “0” la funció es para

5. Repetició del paquet de dades SXEls paquets de dades SX poden repetir-se en qualsevol ordre. Es recomana sempre transmetre les 16 direccions bàsiques en ordre. El senyal SX pot barrejar-se amb senyals d'altres sistemes de control digital si les regles de construcció d'un paquet son respectades (veure el paràgraf 3).

6. Comportament dels descodificadors amb el reconeixement automàtic de diferents sistemes de controlEls descodificadors multi-protocol amb reconeixement automàtic de comandaments de diferents sistemes digitals, comprès el sistema NEM-DCC (NEM 670 / NEM 671), han de poder interrompre la commutació automàtica. Si la commutació automàtica està en marxa el descodificador haurà de conservar el seu estat actual fins la recepció d'un ordre de control correcte i reconegut (això es relatiu principalment a la direcció de la locomotora) enviat per altre sistema de control.

3 Per convenció, marxa endavant significa que es la extremitat 1 del vehicle que se dirigeix cap endavant.



Interfície elèctrica per agulles

NEM

691 Pàgina 1 de 4


1. Objectiu de la interfícieLa interfície defineix els nivells dels senyals i el seu significat, que són necessàries pel control i la supervisió d'una agulla. La interfície pot ser també comandat i vigilat per un bus sèrie.

2. Descripció de la interfícieLes agulles poden ser accionades per una doble bobina, per una bobina polaritzada, per un motor o per un fil de memòria. Els motors poden ser de corrent continu, reversibles, servomotors o inclús pas a pas. La interfície descriu el cablejat els diversos modes de funcionament. Per l'explotació és necessari preveure una retro-senyalització que n'informi de la posició de les agulles.

Amb l'aplicació de la tècnica digital l'explotació pot comprendre un aprofitament suplementari mitjançant un bus sèrie. El protocol que ha de permetre aquesta funció encara no s'ha desenvolupat.

La interfície assegura una funció permanent de diagnòstic intern, per avaluar la posició correcta de les agulles i, si s'escau, la funcionalitat de la il·luminació.

3. Descripció de la funcióL'activació d'una funció és la resultant de la commutació a massa (GND) d'una entrada de la interfície. Si fos necessari, les entrades i sortides s'haurien de protegir amb optoacobladors, o mitjançant resistències en sèrie o mitjançant díodes. Desprès de posar-lo en marxa s'efectua un diagnòstic. Totes les entrades i sortides han d'ésser al nivell H, excepte les sortides d'estat que mostrin el resultat del diagnòstic. La tensió d'alimentació està compresa en l'àmbit de 14 a 18 V DC (corrent continu). Proporciona la tensió necessària pel funcionament de la part lògica.

3.1 BasesTocant un polsador, una agulla es posa en posició dreta o esquerra mitjançant l'activació d'una posició d'atac A0 a A3. El genere de funcionament es defineix mitjançant els ponts 1 a 3. Els indicadors de fin de carrera assenyalen la posició de l'agulla.

Si 'hi ha possibilitat, un polsador activa o desactiva la il·luminació. En funció del consum de corrent de l'element lluminós, l'usuari defineix la resistència necessària. Aquesta permet detectar si circula corrent per aquest element.

Si es produeix una servitud mitjançant un bus sèrie, les entrades E9 a E12 i les sortides A10 i A11 no estan activades. En el seu lloc intervé un protocol de comunicació a través de la interfície sèrie. Aquest protocol no s'ha definit encara.



Esquema de connexió del circuit de control:

A l'esquerra: l'usuariA la dreta: l'agullaDalt: la alimentacióSota: la comunicació

Agulla a la dreta Retro-senyalització, agulla a la dretaAgulla a l'esquerra Retro-senyalitzación, agulla a l'esquerra

Il·luminació Sortida 0

Posada a zeroSortida 1Sortida 2

Estat de l'agulla Sortida 3Estat de la il·luminació PWM

Resistència: connexió 1Pont J1 Resistència: connexió 2Pont J2 Bombeta / LedPont J3

3.2 Elecció del funcionamentLa tria dels ponts determina el mode de funcionament de l'agulla a comandar:

Taula 1funcionament J1 J2 J3 connexió Significatbobina doble L L L Sortida 0 – GND

Sortida 1 - GNDAgulla a la dretaAgulla a l'esquerra

Bobina polaritzada,motor 1),fil de memòria

H L L Sortida 0 – Sortida 1 Inversió de la polaritat, Sortida 0Positiu: rotació a la dreta, Sortida 1Positiu: rotació a l'esquerra

Motor pas a pasunipolar 2)doble fase amb pas integral 4)

L L H Sortida 0 – GNDSortida 1 – GNDSortida 2 – GNDSortida 3 – GND

Rotació a dretes posiciona l'agulla a la dreta.Rotació a esquerres posiciona l'agulla a la esquerra.

Motor pas a pasbipolar, amb pas integral 3) 4)

L H L Sortida 0 – Sortida 1Sortida 2 – Sortida 3

Rotació a la dreta posiciona l'agulla a la dreta. Rotació a l'esquerra posiciona l'agulla a la esquerra.

Servo H H H PWMrepetició d'impulsos

Duració de l'impuls 20 ms, moviment de l'agulla a la dreta 1 ms, agulla a l'esquerra 2 ms. Aquests valors poden variar +10%

Observacions:

1) El nucli de la bobina polaritzada es desplaça a la dreta si s'aplica un senyal positiu a la sortida 0. En conseqüència, la borna + del motor es connectarà a la sortida 0.



2) En el sentit de rotació a la dreta el motor està controlat per les sortides 0 a 3, per al sentit de rotació a la esquerra per les sortides 3 a 0.3) La bobina 1 està connectada a les sortides 1 i 0, la bobina 2 a les sortides 2 i 3.4) L'ús de passos intermedis no està previst actualment.5) El circuit de control determina l'activació del final de carrera.

Els nivells de les sortides 0 a 3 es determinen en funció del mode de funcionament.

Taula 2: Nivells per les bobines dobles

Sortida 0 Sortida 1 Bobina de l'agulla a la dreta Bobina de l'agulla a la esquerraH L Activada DesactivadaL H Desactivada ActivadaL L Desactivada Desactivada

Observació: les dues sortides no poden trobar-se a la vegada al nivell H.

Taula 3: Nivells per les bobines polaritzades, motor o fil de memòria.

Sortida 0 Sortida 1 Bobina Motor Fil de memòriaH L Lleva a la dreta Rotació a la dreta El corrent circulaL H Lleva a l'esquerra Rotació a l'esquerra El corrent circulaL L Sense corrent Parado Sense correntH H Sense corrent Parado Sense corrent

Taula 4: Nivells per a motors pas a pas (4 passos amb rotació a la dreta)

Pas 0 Sortida 0 Sortida 1 Sortida 2 Sortida 30 H L L H1 H L H L2 L H H L3 L H L H

El motor pas a pas està parat quan totes les sortides estan a nivell L. Totes les sortides no poden trobar-se simultàniament al nivell H.

3.3 Descripció detallada de les funcions3.3.1 Posicionament de l'agullaAplicant pressió al polsador el nivell L a les entrades 11 o 12 l'agulla canvia de posició. S'analitzen les retro-senyalitzacions (entrades 1 o 2), el mecanisme està activat i la posició de l'agulla memoritzada per a un pròxim comandament. Si la sortida A11 està al nivell L, i si el retro-senyal indica un nivell L, n'hi ha coincidència, l'agulla està ja en la seva posició desitjada, i no s'activa cap ordre.

3.3.2 Activació / Desactivació de la il·luminació (si les agulles tenen il·luminació)Aplicant pressió al polsador el nivell L a l'entrada 10, s'activa la il·luminació. Una nova pressió del polsador desactiva la il·luminació. El circuit de control memoritza l'estat. Si n'hi ha connectada una bombeta /LED circula un corrent, i s'aplica a la sortida A10 un senyal del nivell L, el que indica un funcionament normal. La resistència posada entre les entrades E3 i E4 es dimensionarà en funció del consum de la il·luminació.

3.3.3 Posada a zeroLa posada a zero s'activa mitjançant una pressió sobre el polsador aplicant un nivell L a l'entrada 9. L'activació d'aquest botó inicia un procés d'iniciació del circuit de control equivalent a l'encesa de l'aparell: el que indica un diagnòstic intern.



3.3.4 Diagnòstic internQuan es dona tensió al circuit de control, s'analitza la retro-senyalització. Si les dues estan actives o inactives. La sortida 11 passa a nivell H indicant una anomalia. En un comandament, la retro-senyalització ha d'estar activa amb un retràs inferior a 3 segons. Desprès de que s'hagi passar la temporització es posa en marxa l'accionament. Si n'hi ha, es controla el nivell d'il·luminació. Si n'hi ha instal·lat/da un LED / bombeta defectuós/osa, la sortida 10 mostra el nivell H. Les funcions de diagnòstic romanen actives durant l'explotació.

4. Interfície sèrieLes sortides A6 a A9 i l'entrada E5 formen una interfície sèrie a dos nivells TTL. El significat de les connexions és el següent:

Taula 5: Interfície sèrie

Senyal Connexió Significat # - BornaRXD E5 Recepció de dades 2TXD A6 Emissió de dades 3/RD A7 Si hi ha nivell L, recepció de dades 4/WR A8 Si hi ha nivell L, emissió de dades 5/CS A9 Si hi ha nivell L, l'equip auxiliar està disposat a funcionar 6Gnd E13 1

5. ConnexionsLes connexions es fan mitjançant una bornera de cargols.

6. Especificacions dels empalmesLes entrades i sortides, a excepció de les interfícies serie, s'han de protegir mitjançant mesures apropiades (per exemple, optoacobladors, resistències en sèrie, díodes)

6.1 EntradesA excepció de les entrades E3 i E4 les altres entrades son de nivells TTL i només s'han de carregar amb una intensitat màxima de 10 mA. Es recomana utilitzar polsadors anti-oscil·lació.

6.2 SortidesTotes les sortides, a excepció de les sortides A0 a A3 i A5 treballen a nivell TTL. Sense intensitat de càrrega no s'ha d'excedir de 30 mA. Una resistència connectada entre E3 i E4 permet fixar la tensió de sortida d'A5, la qual pot donar un màxim de 50 mA.

A nivell H, les sortides A0 a A3 estan a nivell de la tensió d'alimentació (14-18 V-DC) i suporten una càrrega màxima de 800 mA.



Interfície elèctrica per senyals

NEM

692 Pàgina 1 de 6


1. Objectiu de la interfícieLa interfície defineix el rol i el nivell de tensions que son necessaris pel control i supervisió d'un senyal, mecànica o elèctrica. El control i supervisió de la interfície pot ser també controlat mitjançant un bus sèrie.

2. Descripció de la interfícieLa interfície es un element característic del tipus de senyal, de l'administració ferroviària i l'època. Genera la informació que dona una imatge de l'estat del senyal.

Els senyals avançats, enllaçats amb un senyal principal, els senyals de maniobres mecàniques o senyals de protecció s'administren mitjançant una programació externa.

No s'ha previst interacció amb l'alimentació dels sectors de via corresponent. Aquesta interacció s'ha de controlar amb una programació apart.

En el moment de l'aplicació de la tècnica digital, l'explotació pot realitzar-se mitjançant un bus sèrie. Aquest mode de funcionament permet la visualització de varis senyals complementaris. Es necessita un protocol que encara s'ha de desenvolupar.

3. Descripció de les funcionsL'activació d'una funció necessita una commutació a massa (GND). Les entrades i sortides es connecten, si fos necessari, mitjançant optoacobladors, o ser protegits per resistències en sèrie o díodes. En el moment en que s'alimenta el circuit es realitza un diagnòstic. La tensió d' alimentació proporcionada està entre 14 i 18 V DC (continua). La tensió necessària pels circuits lògics es deriva d'aquesta font.

3.1 Bases per un senyal mecànicEls senyals mecànics poden accionar-se mitjançant bobines dobles, bobines polaritzades, motors o fils de memòria. Contràriament als motors pas a pas i als servomotors, el sentit de rotació dels motors de corrent continu pot invertir-se. La interfície descriu la connexió d'aquests modes de funcionament.

Mitjançant una pressió al polsador corresponent, el senyal es posiciona en parada o Vmax mitjançant l'activació d'una etapa d'atac de 0 a 3 o per la sortida PWM 0. Amb el polsador “intervenció sobre la V” respon el mode de funcionament controlat per les sortides de les etapes d'atac 4 a 7, o PWM 1 amb la posició de la pala del semàfor corresponent. Si per l'accionament tenim un servo, les funcions “senyal avançada” i “senyal de maniobres” no es pot utilitzar, ja que les sortides A8 i A9 s'utilitzen per activar les pales i no estan disponibles.

Un polsador activa i desactiva la il·luminació. Una resistència, el valor de la qual ha de ser determinat per l'usuari, limita la intensitat proporcionada i permet detectar si circula o no corrent.



Esquema de connexió del circuit de control:

A dalt: l'alimentacióA la esquerra: l'usuariA la dreta: el senyalA sota: la comunicació

Senyal de parada Etapa d'atac 0Intervenció sobre la v. Etapa d'atac 1v. max. Etapa d'atac 2Reset (Posada a zero) Etapa d'atac 3Pont J1 Etapa d'atac 4Pont J2 Etapa d'atac 5Pont J3 Etapa d'atac 6Il·luminació dia / nit Etapa d'atac 7Senyal de maniobres PWM 0Senyal complementària PWM 1Resistència: connexió 1 Bombeta / LedResistència: connexió 2 Estat de la il·luminació

3.1.2 Elecció del funcionamentL'elecció dels ponts determina el mode de funcionament del senyal a comandar:

Tabla 1Accionament J1 J2 J3 connexió SignificatBobina doble L L L Etapa de ataque 0 – GND

Etapa de ataque 1 – GNDEtapa de ataque 2 – GNDEtapa de ataque 3 – GND

Senyal de paradaV max.Intervenció sobre v.desactivadaIntervenció sobre v.

Bobina polaritzada,motor 1),fil de memòria

H L L Etapa de ataque 0 – GNDEtapa de ataque 1 – GNDEtapa de ataque 2 – GNDEtapa de ataque 3 – GND

Inversió de polaritat: Sortida 0 positiva = senyal de parada, Sortida 1 positiva = v. max.Inversió de polaritat: Sortida 2 positiva = intervenció sobre v. desact. Sortida 3 positiva = Intervenció sobre v.

Motor pas a pasunipolar 2)doble fase con pas integral 4)

L L H Etapa de ataque 0 – GNDEtapa de ataque 1 – GNDEtapa de ataque 2 – GNDEtapa de ataque 3 – GNDEtapa de ataque 4 – GNDEtapa de ataque 5 – GNDEtapa de ataque 6 – GNDEtapa de ataque 7 – GND

Rotació a dretes actua sobre senyal de parada.Rotació a esquerres reacciona sobre v. max.

Rotació a dretes reacciona sobre v sota control act.Rotació a esquerres reacciona sobre v sota control

Motor pas a pasbipolar, con pas integral 3) 4)

L H L Etapa de ataque 0 – GNDEtapa de ataque 1 – GNDEtapa de ataque 2 – GNDEtapa de ataque 3 – GNDEtapa de ataque 4 – GNDEtapa de ataque 5 – GNDEtapa de ataque 6 – GNDEtapa de ataque 7 – GND

Rotació a dretes actua sobre senyal de parada. Rotació a esquerres reacciona sobre v. max.

Rotació a dretes reacciona sobre v sota control act.Rotació a esquerres reacciona sobre v sota control

Servo 5) H H H PWM 0PWM 1

Longitud de l'impuls “Parada” 1 ms., “v max” 2ms. Amplitud d'impuls per actuar sobre vmax act 1msAmplitud d'impuls per actuar sobre v: 2msRepetició d'impulsos 20 ms, valor max. +10%



Observacions de la taula 1:

1) El nucli de la bobina polaritzada es desplaça a la dreta si s'aplica un senyal positiu a la sortida 0. En conseqüència, el borne + del motor es connectarà a la sortida 0.

2) En el sentit de rotació a la dreta el motor està controlat per les sortides 0 a 3, en el sentit de rotació a l'esquerra per les sortides 3 a 0. Això també es vàlid per les sortides 4 a 7.

3) La bobina 1 està connectada a les sortides 1 i 0, la bobina 2 a les sortides 2 i 3. Això també es vàlid per les sortides 4 a 7.

4) L'ús de passos intermedis no està previst en l'actualitat.5) El circuit de control determina l'activació del fin de carrera.

Els nivells d'accionament defineixen els nivells a les sortides 0 a 3 i 4 a 7.

Taula 2: Nivells lògics per un accionament mitjançant bobines dobles

Sortida 0 Sortida 1 Bobina senyal de parada Bobina v. max.H L Activada DesactivadaL H Desactivada ActivadaL L Desactivada Desactivada

Observació: les dues sortides no poden trobar-se a la vegada a nivells H.

Taula 3: Nivells lògics per un accionament mitjançant bobines polaritzades, per motos o fin de memòria.

Sortida 0 Sortida 1 Bobina Motor Fil de memòriaH L Braç a la dreta Rotació a la dreta El corrent circulaL H Braç a l'esquerra Rotació a la esquerra El corrent circulaL L Sense corrent Parado Sense correntH H Sense corrent Parado Sense corrent

La taula s'aplica igualment a les sortides 2-3.

Tabla 4: Nivells lògics para control de motors pas a pas (4 passos amb rotació a la dreta)

Pas 0 Etapa d'atac 0 Etapa d'atac 1 Etapa d'atac 2 Etapa d'atac 30 H L L H1 H L H L2 L H H L3 L H L H

La taula s'aplica per analogia a les sortides 4 a 7. El motor pas a pas està parat quan totes les sortides estan a nivell L. Totes les sortides no poden trobar-se simultàniament a nivell H.

3.1.3 Descripció detallada de les funciones3.3.1.1 Posicionament del senyalAplicant pressió al polsador d'una de les entrades E11 a E13, s'activa l'accionament corresponent. Es poden controlar simultàniament les pales dels semàfors acoblats permanentment mitjançant un polsador connectat en paral·lel a les entrades E12 i E13.Si el senyal està ja a la seva posició desitjada, i no s'activa cap ordre.

3.1.3.2 Activació / Desactivació de la il·luminació Per commutació a nivell L de l'entrada E6 mitjançant un botó polsador s'activa la il·luminació. Una nova pressió desactiva la il·luminació. El circuit de control memoritza l'estat. Si n'hi ha instal·lat/da un/a LED/bombeta circula un corrent per la resistència i la sortida A11 està a nivell L, el que indica



un funcionament normal. La resistència posada entre els bornes E3 i E4 s'ha de dimensionar en funció del consum de la il·luminació.

3.1.3.3 Senyal de maniobra i auxiliarsSi n'hi ha un senyal equipat amb fases lluminoses auxiliars, les entrades E4 o E5 poden activar les sortides PWM 1 o PWM 1 i generar el nivell de tensió desitjat. Aquest mode de visualització no és possible amb servos. Una nova acció sobre el polsador desactiva la visualització.

3.1.3.4 Diagnòstic internAmb relació a la il·luminació, si n'hi ha una bombeta/LED instal·lada defectuosa, el corrent en la resistència és nul, per la qual cosa la sortida 11 mostra el nivell H. Les funcions de diagnòstic queden actives durant l'explotació. Les ordres d'activació només esta enceses durant 3 s. Com a màxim.

3.2 Bases pels senyals lluminososEls senyals lluminosos estan equipats amb LED però també de matrius de punts per mostrar diferents senyals auxiliars. Per la multitud de senyals auxiliars a veure, s'efectuarà un descodificat dels senyals proporcionats per la sortida 9 en el mateix senyal.Un polsador activa i desactiva la il·luminació. No és disponible la visualització de l'estat dels LEDS del senyal.Si el control i supervisió es controlen mitjançant bus sèrie, les entrades E4 a E7, E10 a E13 no s'utilitzen. En el seu lloc s'estableix una comunicació mitjançant interfície sèrie. El protocol necessari no està definit en l'actualitat.No es necessari un diagnòstic intern permanent. La desactivació d'una posada a zero permet verificar el funcionament de les fases lluminoses.Esquema-bloc del circuit de control

A dalt: l'alimentacióA la esquerra: l'usuariA la dreta: el senyalA sota: la comunicació

Senyal de parada LED paradaintervenció sobre la v. LED intervenció sobre la v.v. max. LED intervenció sobre la v.Reset (Posada a zero) LED intervenció sobre la v. 2

LED v. max. 2Vermell de seguretat

Extincióil·luminació dia / nitSenyal de maniobres Senyal de maniobraSenyal auxiliar Senyals auxiliars

Rellotge (cadència)



3.2.1 Posicionament del senyalPer activació de les entrades E11 a E13 s'activen els LED de les sortides A0 a A2. Si el senyal està en la posició desitjada, no s'executa cap mandat. La desactivació temporal en un canvi de fase del senyal s'activa mitjançant una lògica interna. La fase de la v. 2, està disponible mitjançant la utilització de la lògica digital.

3.2.3 Il·luminacióMitjançant activació del nivell L a l'entrada E7 s'activa o desactiva la configuració lluminosa escollida. Mitjançant l'activació del nivell L a l'entrada E6 es genera una lluminositat diferenciada a les sortides A0 a A5. El circuit de control pot memoritzar l'estat.

3.2.3 Senyal de maniobresMitjançant l'aplicació del nivell L a l'entrada E5, el (els) LED s'activa(en) mitjançant la sortida A9 per mostrar el senyal lluminós corresponent. Alternativament es pot mostrar una maniobra curta en alguns tipus de senyals. Una nova activació apaga el senyal. El circuit de control pot memoritzar l'estat.

3.2.4 Senyals auxiliarsMitjançant l'aplicació del nivell L a l'entrada E4, un led s'activa o desactiva a la sortida A9, un senyal de substitució, per ex. Alternativament un encaminament retallat o una repetició de senyal pot mostrar-se en alguns tipus de senyals. Si s'utilitza una interfície sèrie, es poden generar diferents senyals auxiliars per una matriu de punts. La sortida A9 emet llavors una successió de bits temporitzats per la sortida A10 (en codi ASCII), que correspon a la configuració lluminosa a mostrar. El circuit de control pot memoritzar l'estat.

3.3 Posada a zeroUna pressió sobre aquest polsador activa una tornada al començament del circuit de control, es la equivalència a la encesa de l'aparell. Simultàniament es desactiva un diagnòstic intern. Les pales dels semàfors o LED mostren successivament les diferents configuracions de la senyalització. Els senyals lluminosos es desactiven de seguida.

4. Interfície sèrieLes sortides A12 a A15 i l'entrada E1 formen una interfície sèrie a nivells TTL. El significat de les connexions és el següent:

Tabla 5: Interfície sèrie

Senyal Connexió Significat # - BorneRXD E5 Recepció de dades 2TXD A6 Emissió de dades 3/RD A7 Si n'hi ha nivell L, recepció de dades 4/WR A8 Si n'hi ha nivell L, emissió de dades 5/CS A9 Si n'hi ha nivell L, l'equip auxiliar està disposat a funcionar 6Gnd E13 1

5. Interfície de senyals auxiliarsS'utilitza el Bus I2C. El SDA (Serial date line) s'utilitza per les dades dels senyals auxiliars i SCL (Serial clock line) per la temporització de la sincronització.

6. Les connexionsEls circuits de control son accessibles mitjançant un connector de cargols.



7. Especificació dels empalmes

A excepció de les interfícies sèrie, les entrades i sortides han d'estar protegides per mesures apropiades (optoacobladors, resistències en sèrie o díodes, per exemple)

7.1 EntradesA excepció de les entrades E2 i E3 les altres entrades son a nivells TTL, la seva càrrega màxima no ha de sobrepassar els 10 mA. Es recomana preveure la utilització de polsadors anti-oscilació.

6.2 SortidesTotes les sortides son a nivell TTL, la seva càrrega no ha de sobrepassar els 30 mA. Una resistència connectada entre E3 i E4 permet fixar la tensió de sortida d'A10, que només pot proporcionar 50 mA com a màxim. A nivell H, les sortides A0 a A7 (§3.1) son a nivell de la tensió d'alimentació (14-18 V-DC) i suporten una càrrega màxima de 800 mA. Les sortides A0 a A5 (§3.2) estan controlades mitjançant una modulació d'amplitud d'impuls (PWM).



Les èpoques del ferrocarrilNEM

800 Pàgina 1 de 2

Norma imperativa Edició 2007(substitueix la edició 2003)

1. Generalitats

En la història del ferrocarril es desitja distingir de forma clara unes èpoques que venen donades per les evolucions tècniques i pels canvis en les estructures socioeconòmiques. Aquestes èpoques es distingeixen pel tipus de construcció, els colors i marcatges dels vehicles, les construccions i la senyalització. Els vehicles i accessoris es poden emmarcar en una època ben definida. També es igualment recomanable atribuir a les maquetes una època, segons la seva temàtica i la seva configuració.

2. Classificació de les èpoques

En els ferrocarrils europeus es distingeixen sis èpoques des del punt de vista del modelista, sense que els seus límits es puguin fixar amb precisió com a regla general. Aquestes transicions evolutives es solapen o son específiques d'algunes regions.

En el transcurs d'aquestes èpoques es perceben un nombre de canvis, que porta a la distinció de períodes que no son possibles d'unificar per cada país donades les diferències evolutives de cada lloc o administració. Aquesta norma fixa les èpoques.

La precisió més específica de les èpoques que es refereixen a un país,així com la classificació més exacta en períodes i les seves característiques s'objectiven en annexos específics de cada país, que estan classificats com a recomanacions.

3. Denominació i utilització

Les èpoques es denominen amb xifres romanes, els períodes ho son amb lletres minúscules que s'adjunten a les èpoques. (Exemple: “Època IVb”)

Una referència d'època sense lletra adjunta, se completarà amb asterisc (*) fent referència a un període. Si alguns models es refereixen a d'altres períodes, es farà servir una lletra adjunta.

Es recomana als fabricants de models ferroviaris i accessoris que es cenyeixin en les seves realitzacions a la conformitat d'una època i fer menció de la mateixa als seus catàlegs.

4. Vista de conjunt de les èpoques

1920-

1925

1945-

1950

1965-

1970

1985-

1990

2005-

2010

Època IÈpoca IIÈpoca IIIÈpoca IVÈpoca VÈpoca VI



5. Característiques de les èpoques a Europa

Època I: Construcció dels primers ferrocarrils, desenvolupament de les locomotores de vapor, gran número de companyies privades i vehicles de molts colors.

Època II: Unificació intensiva de les construccions i reglaments d'explotació amb afectació a diferents països (RIV, RIC), introducció de la tracció elèctrica i senyals lluminosos.

Època III: Reconstrucció desprès de la guerra i desenvolupament d'un parc motor modern, canvi de tracció, resultat del desenvolupament de l'electricitat i el dièsel.

Època IV: Finalització del canvi de sistema de tracció, introducció d'un sistema de marcatge internacional del parc de vehicles remolcats.

Època V: Construcció de línies de gran velocitat, decoracions més vistoses de material amb la intenció de millorar la imatge de marca, liberalització de les xarxes, transformació dels ferrocarrils de l'estat en societats accionarials. Separació d'infraestructures i tracció, així com els trànsits de passatgers i mercaderies, inclús més enllà de les xarxes principals.

Època VI: Al costat dels antics ferrocarrils s'estableixen noves empreses de transport ferroviari sense infraestructura pròpia i amb el seu material de tracció i les seves pròpies decoracions en servei de passatgers i mercaderies, nacionals i internacionals. Millora de l'esquema de numeració UIC amb 12 xifres. Pas dels acords internacionals existents (RIC, RIV, etc.) cap a les noves directives conforme a les prescripcions europees (OTIF, TSI). Abandó de la gestió comuna dels vagons de mercaderies (EUROP i OPW). Las línies d'alta velocitat nacional reservades al trànsit exclusiu de passatgers es desenvolupen den una xarxa internacional. S'abandonen els serveis de mercaderies en les petites estacions i les seves instal·lacions, així com les estacions de classificació. En el servei de “passatgers” predominen les unitats fixes i reversibles. El servei “mercaderies” està format especialment per trens complets.



Les èpoques del ferrocarril a Espanya

NEM

809 E Pàgina 1 de 3

Recomanació Edició 2009(Substitueix la versió de 1998)

1. IntroduccióBasades en la NEM 800, paràgraf 2, les èpoques i els seus períodes per Espanya es determinen i descriuen de la següent manera:

2. Èpoques i períodes

Època Període Any EsdevenimentsÈpoca I

1844 - 1910

Període A 1844 - 1910

1844 Una comissió d’experts decidí que els ferrocarrils que es construïssin a Espanya ho fossin en l’ample de via de 1,67 m. (6 peus castellans)

1848 Construcció dels primers ferrocarrils : Barcelona a Mataró; Madrid a Aranjuez.Evolució de les primeres locomotores de vapor, d’un o dos eixos acoblats per a viatgers i de tres eixos per a mercaderies. Primers cotxes i vagons molt curts, de portes laterals, derivats de les antigues diligències.

1855 Ley General Ferroviaria que ratifica l'ample de via adoptat.1856 Construcció del primer ferrocarril d'ample inferior a l'ibèric: F. C. Langreo.1864 Primer servei públic d'un ferrocarril de via estreta (1.000 mm.):

Carcagente-Gandía.1880 Introducció en els ferrocarrils espanyols de la Companyia de Wagons-Lits

en l’explotació del servei de cotxes-llit, restaurant i cotxes-saló. 1881 Comencen a arribar les locomotores fabricades per Rogers Locomotive

“Carolines” per al VVB, així com els cotxes Harlan, els primers de bogis. 1904 Promulgació de la primera Llei de ferrocarrils secundaris.

Època II

1911 - 1940

Període A

1911 - 1920

1911 A principis de segle, aparició de les primeres locomotores de vapor de tres eixos acoblats i bogi davanter per al servei de viatgers.Primera electrificació, amb corrent trifàsic, entre Gergal i Santa Fe, a la línia Linares-Almeria de la Compañia del Sur de España.Consolidació de les grans companyies ferroviàries : MZA, NORTE, ANDALUCES, OESTE, etc.Construcció dels primers cotxes de bogis.

1920 Gran evolució de les locomotores de vapor.Generalització de la construcció de cotxes de bogis.

Període B

1924 - 1932

1924 S'aprova l'Estatuto Ferroviario que fa possible la creació de la Caja Ferroviaria que permet una primera unificació i adquisició de material ferroviari, tant pel que fa a instal·lacions fixes com a material mòbil.Electrificació a 3000 V. cc. del tram entre Ujo i Busdongo (Port de Pajares) de la Compañia del Norte.Primers automotors de combustió interna.

1926 Locomotores elèctriques de rodatge C’C’, per a les rampes del Port de Pajares

1927 Introducció del fre de buit i calefacció de vapor als cotxes de viatgers.Electrificació de les línies de Norte : Barcelona - Manresa; Barcelona - Sant Joan de les Abadesses; Alsasua - Irún, a 1500V cc.

1928 Posada en servei de les primeres unitats de tren elèctriques a 1500 V cc.Locomotores C’C’, 1C’C’1 i 2C’C’2 per a les electrificacions a 1500 V. cc.

Període C

1932 - 1940

1933 Automotor de vapor “Sentinel”, exemplar únic històric.1934 Posada en servei dels primers automotors tèrmics de dos eixos

“Zaragoza” : Central de Aragón, MZA, Norte.

1935 Automotors tèrmics de dos bogis (Ganz, Fiat, Renault) per a Norte, MZA.

© by MOROP – FCAF. La reproducció, àdhuc parcial, està permesa amb la condició d'enviar-ne un exemplar al president del MOROP

NEM 809 E - Edició 2009 - Pàgina 2 de 3

Època Període Any EsdevenimentsÈpoca III

1941 - 1970

Període A

1941 - 1950

1941 Formació de la companyia RENFE a través del rescat de les antigues companyies d’ample ibèric.

1942 Inici de la construcció unificada de locomotores de vapor, de gran potència per a trens pesats de mercaderies i de viatgers.

1946 Inici de la construcció de cotxes metàl·lics unificats de la sèrie 5.000 1948 Inici de la conversió a 3000 V cc. de la xarxa bàsica. 1949 Posada en circulació del primer tren TALGO. 1950 Tractors dièsel de maniobres.

Període B

1951 - 1960

1952 Primers automotors TAF (Fiat), composició MRM.Primeres locomotores dièsel-elèctriques de línia, rodatge CC. (ALCO)Posada en servei de noves locomotores elèctriques de rodatge CC.

1953 Posada en servei de les locomotores dièsel-elèctriques de maniobra en substitució de les antigues de vapor.

1954 Primers serveis de les locomotores elèctriques de rodatge BoBoBo 1955 Posada en servei de les locomotores de vapor 242, “Confederació”.

RENFE rep préstecs per part d'EUROFIMA.1958 Comencen a prestar servei les Unitats de tren elèctriques a 3000 V. cc.

“Suïsses” Període C

1966 - 1970

1962 Posada en servei dels automotors dièsel Ferrobús.1963 Primers cotxes met·tàlics tipus X-UIC (8000). 1964 El Banc Mundial concedeix un préstec a RENFE per al finançament del

“Plan Decenal de Modernización”.Locomotores diesel hidromecàniques per a TALGO.Posada en servei de les composicions TER (Fiat).

1965 Constitució de FEVE (Organismo Autónomo de Explotación de Ferrocarriles de Vía Estrecha)Es decreta el primer tancament de línies ferroviàries.

1966 Posada en servei de locomotores diesel-hidràuliques de gran potència. 1967 Tancament de la xarxa del “Vasco-navarro”, un dels més importants

d'Espanya en via mètrica electrificada.1968 Supressió de la tercera classe en els cotxes de viatgers. 1969 Noves locomotores elèctriques a 3000 V.

Inici de les relacions internacionals directes amb TALGO RD Tancament de línies de via estreta: Sant Feliu de Guíxols - Girona, Olot - Girona.

Època IV

1971 - 1990

Període A

1971 - 1984

1971 Inici de la utilització de les normes UIC per a la matriculació dels vehicles.Substitució progressiva del fre de buit pel d’aire comprimit en locomotores, cotxes i vagons.Posada en servei dels electrotrens per a relacions diürnes de mitja i llarga distància.

1972 Es completa la xarxa bàsica electrificada a 3000 V cc.1974 Locomotores dièsel-elèctriques de línia, de gran potència. 1975 Fi de la tracció vapor (RENFE)1979 S’inicia la gestió dels ferrocarrils d’ample no ibèric per part dels respectius

governs autonòmics : FGC, EuskoTren, FGV 1980 Lloguer de cotxes Corail a SNCF.1981 Nous automotors dièsel per a serveis diürns de mitja distància. 1982 Aquest any es pot considerar que totes línies principals estan electrificades

Locomotores elèctriques de gran potència i regulació electrònica. 1984 Renfe signa amb l'Estat un Contracte-Programa que preveu el tancament

d'aquelles línies que siguin altament deficitàries.


NEM 809 E - Edició 2009 - Pàgina 3 de 3

Època Període Any EsdevenimentsÈpoca IV

1971 - 1990

Període B

1985 - 1990

1985 Supressió de 914 km de línies ferroviàries i 933 km queden per ús exclusiu de mercaderies.

1985 Posada en funcionament dels cotxes de la sèrie 10000

1987 Creació dels serveis Intercity

1988 Entrada en vigor de la Instrucció General nº 68 de la Direcció de Transports de RENFE que fixa el nou procés d’identificació dels vehicles remolcats i dels automotors (Nova normativa UIC).

1990 Cotxes de viatgers de dos pisos.

Època V

1991 - 2005

Període A

1991 - 1994

1992 Entra en servei la Alta velocitat a Espanya amb la posada en servei del nou accés a Andalusia, amb ample UIC, electrificació a 25 Kv, 50 Hz i nous trens de la sèrie 100 d'Alstom.Pla de xarxes de rodalies en les grans capitals espanyoles.Posada en servei de les noves unitats de rodalies 447 amb regulació electrònica, les locomotores sèrie 252 bicorrent en ample UIC i ample ibèric.

1993 Entrada en servei dels trens Talgo Pendular 200, d’ample variable1994 RENFE assumeix la prestació dels serveis de cotxes-llits i restauració, en

rescindir el contracte amb Wagons-Lits

Període B

1995 - 1999

1996 Es crea el Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (GIF)1997 Posada en servei de les unitats de tren diesel-hidràuliques per a mitja

distància.Posada en circulació del servei Euromed al Corredor Mediterrani amb unitats de tren tipus A.V.E. d’ample ibèric.

1999 Posada en servei comercial dels electrotrens aptes per a 200 Km/h. Període C

2000 - 2005

2003 Posada en servei de les unitats de tren elèctriques de rodalies Civia 2005 Aprovació de la Ley del Sector Ferroviario que separa la gestió de la

infraestructura ferroviària i el transport per ferrocarril en la xarxa general.

Època VI A partir de 2006

2006 Desapareixen RENFE i el Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (GIF).Es creen Renfe Operadora i l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF).Inici dels serveis entre Barcelona i Madrid amb unitats de tren d’ample variable.

2007 La xarxa d'Alta Velocitat s'estén cap al nord (Madrid-Valladolid) i a l'est (Aragó i Catalunya). Extensió dels serveis amb unitats de tren d’ample variable (trens Talgo autopropulsats RD).Progressiva supressió de les circulacions de llarga distància amb material convencional.

2007 Comencen les activitats dels operadors privats en tràfics mercants.

2008 Entrada en servei del tram Tarragona-Barcelona de la LAV Madrid-frontera francesa, d’ample internacional, senyalització ERTMS i apte fins a 300 Km/h.Tots els trens que circulen per les línies generals ho fan amb aire condicionat.Implantació dels serveis de mitja distància en vies d’ample UIC.

2009 Es posa en servei el by-pass sud de Madrid que connecta la LAV Madrid-Sevilla amb la LAV Madrid-Barcelona, permetent circulacions directes Barcelona-Sevilla en Alta Velocitat.


NEM - Normes Europees Modelisme

Documents

Transcript of NEM - Normes Europees Modelisme