P. Picasso: Guernica

download P. Picasso: Guernica

of 43

  • date post

    10-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    10.223
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of P. Picasso: Guernica

  • Guernica

  • Guernica Documentaci general

    Catalogaci:Autor: Pablo Picasso (1881-1973)Ttol: GuernicaCronologia: 1937Localitzaci: Museu dArt ReinaSofia (Madrid)Estil: cubisme, surrealisme,expressionisme

    Anlisi material:Dimensions: 3,51 m x7.82 mSuport: telaTcnica: oli

  • Pablo Ruiz Picasso (Malaga, 1881-Mougins, Frana, 1973),

    Picasso ja que signava amb el segon cognom, s un dels ms reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per fundar el cubisme junt amb Georges Braque. Va treballar tamb la cermica, lescultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia, creant ms de 20.000 obres al llarg de la seva vida. El seu pare, Jos Ruiz Blasco, era professor dart. Als 8 anys va fer la seva primera obra. Poc desprs, al 1891 el seu pare troba feina a La Corunya i hi marxa a viure amb tota la famlia, i 4 anys desprs a Barcelona on Picasso aprova els exmens d'ingrs a l'Escola de Belles Arts, saltant-se els cursos inicials. A Barcelona Picasso ja s adolescent i estableix amistat amb Manel Pallars, dHorta de Sant Joan, amb qui munta el seu primer estudi de pintura. Va guanyant reconeixement i exposa dibuixos per primera vegada als Els Quatre Gats, on entra en contacte amb altres artistes com C. Casagemas, J. Sabarts i R. Casas. Tamb exposa per primera vegada a la Sala Pars.

    A partir de 1900 Picasso va fer algunes anades a Pars. All, va fer amistat amb molts artistes del moment. comen a fer exposicions. En una d'aquestes estances a Pars el seu amic Carles Casagemas es sucid per amor. Es diu que aquest fet port a Picasso al seu perode Blau. Durant la I Guerra Mundial, Picasso coneix a la ballarina Olga Kodlova, i es casen al 1918. Posteriorment va conixer a Marie Thrse Walter, que va ser la seva segent esposa; amb qui va tenir una filla al 1935, Maya. Polticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre del P. Comunista Francs fins a la seva mort. Durant la guerra civil espanyola particip en nombrosos actes de suport al govern legtim de la Repblica. Al 1963 es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. Va morir el 1973, als 92 anys.

  • Etapes en lobra de Picasso

    Aprenentatge

    poca blava

    poca rosa

    poca cubista

    poca clssica

    Les metamorfosis

    De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona. Pintures pels Quatre Gats. A 23 anys a Pars.

    Primer estil personal. Valor simblic dels blaus. Visi pessimista. Figures tristes, ssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.

    Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tocs blavosos. Temes ms alegres (arlequins, personatges de circ). Comena a formar-se el cubisme.

    1907:Les senyoretes del carrer dAviny. Influncia art ibric i negre, i de Czanne. Pass pel cubisme analtic, sinttic, hermtic i cristall.

    Desprs I Guerra Mundial, viatja a Itlia, nova poca sense abandonar del tot mai el cubisme. Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada. Colors lluminosos.

    1925: Canvia temtica i estils. Fase superrealista. Representaci indita de la realitat, canvia anatomies formes corbes a anguloses). Nou llenguatge que expressa angoixes de lpoca, i tamb fets concrets. Simbolisme.

  • 1896. Primera comuni 1897. Cincia i caritat

    Aquests quadres els pint Picasso quan encara era un adolescent. Van ser reconeguts com a obres dart.

  • 1899. Autoretrat i Men dels 4 Gats

  • 1903. La tragdia i La vida

  • 1903. Vell guitarrista

    1904. Celestina

  • 1905. Famlia d'acrbates amb mono Noi amb cavall

  • Les demoiselles d'Avignon

    Inici del cubisme

    1907. Autoretrat

  • 1909. Fbrica de maons de Tortosa

    1910. Retrat de Wilhelm Uhde

    1912. Botella de Pernod i got

  • 1919. Estudiant

    1919. La siesta

    1920.Nu assegut...

  • 1920.Dues dones

    1922. Dues dones corrent a la platja

    Etapa clssica (desprs I Guerra Mundial)

  • 1921.Msics amb mscares 1925. El pet

    La metamorfosi

  • 1925. La dansa

    1928.Pintor i model

  • 1937.Retrat de M,Therese Walter 1938.Dora Maar

  • 1937. Dona plorant

    1939. Camisa groga (Dora Maar)

  • 1955. Jacqueline amb vestit turc

    1958. Petite fleurs

  • 1962. Bust de dona amb barret 1963. Rapte de les sabines

  • 1963.Retrat de Jacqueline1964.Cap d'home

  • 1964. Dona sobre coixins

    1964. Nu ajagut amb gat

    1970. Home i dona

  • Picasso i el Djeuner sur lherbe

  • Context histric del Guernica

    El 26 dabril del 1937, 43 bombarders i avions de caa alemanys de la Legi Cndor, i alguns ditalians, als servei dels franquistes, van destruir la ciutat basca de Guernika. Fou un fet ms de la guerra dEspanya, per va tenir un gran ress mundial. Era el primer cop que laviaci arrasava una ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni defensa antiaria. Els bombardeigs va comenar a les 4,30 h de la tarda de dilluns, i va continuar fins les 7,45 h. Desprs, les bombes incendiries i les defecte retardat completaren la destrucci.

    Un periodista angls daleshores va escriure: Quan la poblaci aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terra per escombrar-la amb les metralladores (Times).

    El comandament franquista va acusar als mateixos bascos dhaver incendiat la ciutat amb llaunes de gasolina. El 1979 el govern alemany en va reconixer lautoria.

    Aquell mateix estiu se celebrava una Exposici Internacional a Pars. Picasso havia rebut lencrrec del govern republic espanyol de pintar un mural al pavell espanyol que estava construint larquitecte Josep Llus Sert. Quan sen va assabentar el bombardeig de Guernika pels diaris ja va tenir el tema. Va voler fer una pintura que fos smbol del horror de la guerra. Va fer molts esbossos i composicions diferents, fins que va considerar acabada la tela, el mes de juny. Havia elevat un fet real a la categoria de smbol universal.

  • Pavillon de lEspagne Arquitecte: Josep Llus Sert

  • El maig del 1939 arrib a Nova York i qued exposat en el Museum of Modern Art (MOMA). Durant els anys 50 viatj diverses vegades a Europa per voluntat de Picasso i contra lopini de molts restauradors. Picasso va prometre que ni ell ni el seu quadre, que era propietat del poble espanyol, trepitjarien Espanya fins que no hi fos restablerta la llibertat. Picasso va morir lany 1973 sense haver tornat a la seva terra. El Guernica torn a Espanya lestiu de 1981, desprs de la mort de Franco i un cop restablertes les llibertats democrtiques.

    http://video.google.es/videoplay?docid=-4519518602899605325&q=picasso&total=6778&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1&hl=es

  • http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm

    Descripci

    Vegeu la descripci que fa Frederic Chord a la pgina de baix.

    Parts en que divideix el quadre

    Esquelet estructural

  • Anlisi formal: Elements plsticsLes formes esclaten sota la pressi del blanc i del negre, i noms en alguns llocs la del gris, que dona un cert moviment cromtic a lescena. Absncia de colors per varietat de matisos del blanc al negre.

    Cossos i rostres deformats: Dramatisme expressiu.

    Llum repartida de forma desigual: illumina unes figures, sobre tot aquelles parts del cos on es concentra lexpressi del sofriment; deixa en ombra lentorn

    El color i el volum han desaparegut del quadre.

    Formes dibuixades amb claredat.

  • ComposiciPerfectament estudiada amb simetria i perspectiva. Triangles. Estructurada com un trptic.

    Eix de simetria la paret blancaCostats: dona que aixeca braos i toro.

    Incendi Dona cridant

    Brau i dona amb nen

  • Triangles: El principal Format per la llum del quinqu cap els costats en diagonals.Triangles que tallen lespai com espases (Berger)Lespai: s gaireb pla, com si ofegus les figures. Els tocs de profunditat es limiten als angles superiors i a lenrajolat (1)

    La composici sorienta cap el costat esquerre, zona cap a la que miren totes les figures. Totes fugen (de la ciutat, del foc). Lalternana de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, membres dislocats... generen gran dinamisme.El tractament de les imatges s cubista, per al mateix temps estan deformades per expressar millor tots els sentiments que vol transmetre lautor. Per tant tamb sel pot considerar un quadre expressionista, i fins i tot surrealista.

    (1)

  • Interpretaci

    Picasso convert cada figura del quadre en un smbol. Alguns tenen una significaci evident, altres han provocat intenses discussions entre els estudiosos de lobra picassiana.Lhorror que Picasso volia pintar li exigia que prescinds de les formes sensibles. Es tracta dun quadre despullat, ple de renncies. Primer renuncia al color, oms conscientment.

    Picasso exhibeix amb furor iconoclasta la seva capacitat de simbolisme testimonial. s un quadre per tamb un document, un testimoni, una denncia, una protesta... Com diuen alguns, un quadre-crit.

    Qu es pensa que s, un artista? Un imbcil que noms t ulls si s pintor, oda si s msic, o una lira a cada nivell del seu cor si s poeta, o tamb, si s boxejador, noms msculs?. Molt al contrari, s tamb un sser viu, que reacciona davant desdeveniments trasbalsadors, ferotges o felios, als quals respon de totes les maneres... (Picasso, Nova York, 1945).

  • Part dreta: dona que crida amb els braos violentament aixecats cap el cel. Surt duna espcie de finestra duna casa en flames. Aquestes lestan envoltant. El seu rostre reflexa lhorror i el dolor.

    Aquesta part pot significar la ciutat, incendiada per les