SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Estat de la xarxa del ButterflyMonitoring Scheme a Catalunya,Andorra i Balears l’any 2007 . . . . . . . . . 3

Resum de la temporada 2007 . . . . . . . . 8

Gestió i conservacióPreferències d’hàbitat i tendènciespoblacionals de les papallonesa Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

L’estacióCan Ferriol, un punt de grandiversitat prop de Barcelona . . . . . . . . 15

Ressenyes bibliogràfiques

Migration of the painted lady butterfly,Vanessa cardui, to north-eastern Spain isaided by African wind currents . . . . . . . 17

Distribució, ecologia i conservació deIolana iolas (Ochsenheimer, 1816) aCatalunya (Lepidoptera: Lycaenidae) . . . 18

La papallonaPolygonia c-album,la papallona de les ales retallades . . . . 19

IdentificacióCom diferenciar les blanquetesdel gènere Pieris. . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Com diferenciar les blavetesPolyommatus icarus, P. thersitesi P. escheri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2007·núm. 7cynthia

Editorial CynthiaButlletí del Butterfly Monitoring

Scheme a Catalunya

núm. 7 - Any 2007Consell de redaccióAntoni Arrizabalaga

Ferran PáramoConstantí Stefanescu

Disseny i maquetacióLluc Julià

Han col·laborat en aquest númeroMarc Anton-Recasens, Jordi Dantart,

Vlad Dinca, Sònia Estradé,Sergi Herrando, Jordi Jubany,Richard Lewington, M. Mases,Albert Miquel, Marta Miralles,

Marina Miró, Josep Ramon SalasJosé Manuel Sesma

Traducció a l’anglèsMichael T. Lockwood

Assessorament lingüísticMaria Forns

Editat pel Museu de GranollersFrancesc Macià, 5108402 Granollers

Telèfon i Fax: 93 870 96 51E-mail: m.granollers.cn@diba.es

www.museugranollers.org

ImpressióImpremta Municipal de Granollers

Tiratge 650 exemplarsDipòsit legal: B-50.849-2002

ISSN: 1695-5226Granollers, octubre 2008

El CBMS és un projecte coordinat pel Museu deGranollers-Ciències Naturals amb l’ajut del

Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya i que rep el suport de les

institucions següents: Ajuntament de Flix,Ajuntament de Sant Celoni, Ajuntament de Sant

Cugat del Vallès, Arxiu Municipal de Granollers, Centred’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra,Conselleria de Medi Ambient del Consell Insulard’Eivissa i Formentera, Consorci de l’Estany de

Banyoles, Consorci de les Gavarres, Consorci del Parcde Collserola, Consorci per a la protecció i la gestió del’EIN de l’Alta Garrotxa, DEPANA, Departament de Medi

Ambient i Habitatge (Parcs Naturals de les Alberes,dels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de

Creus, Delta de l’Ebre, Serra del Montsant, ZonaVolcànica de la Garrotxa), Diputació de Barcelona(Parcs Naturals del Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac,Serralada Litoral i Serralada de Marina), Escola de

Natura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de CanMiravitges, Fundació Caixa Catalunya, Grup d'Estudis

de l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, InstitutMenorquí d’Estudis, Ministerio de Medio Ambiente

(Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici), Universitat Autònoma de Barcelona (Servei

de Prevenció i Medi Ambient)

Coordinació científica del CBMSConstantí Stefanescu

Coordinació tècnica del CBMSJordi Jubany i Joaquim Muñoz

Cartografia i SIGFerran Páramo

Base de dadesJordi Viader Anfrons

Caracterització botànicaCèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMSA. Amat, H. Andino, M. Anton-Recasens, P. Arbona,

J. Artola, M. Avizanda, M. Ballbé, N. Barrull, E. Bassols, A. Batlle, J.I. Calderón, M. Calvet, J. Calvo, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, J. Compte, J. Corbera, J Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott,

E. Escútia, S. Estradé, M. Fernàndez, A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, M. Grau,

R. Gutiérrez, H. Hernández, S. Herrando, P.J. Jiménez, V. Joglar, J. Jubany, G. Junyent, I. Jurado, M. Lockwood, M. López, P. Luque, J. Martínez, V. Martínez, R. Martínez-Vidal, A. Matschke, J. Mauri, A. Millet, A. Miquel,

M. Miralles, M. Miramunt, I. Monsonís, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nicolau, E. O’Dowd,

J. Oliveras, E. Olmos, J. Palet, S. Pepper, J. Piqué, J. Planas, O. Poblet, I. Polo, R. Portell, S. Prat,

M. Pujolàs, D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, S. Romero, M. Saldes, L. Salvanera,

R. Sanmartí, J. Solà, H. Soler, J. Solduga, C. Stefanescu, E. Sylvestre, S. Viader, D. Vidallet,

M. Vilamala.

L any 2005 celebràvem l’inici del projecte del BMS a Andorra(BMSAnd), tot desitjant que aquesta nova xarxa es consolidésràpidament. Com podreu veure en les següents pàgines, aquest desigs’ha fet realitat i el 2007 ja han estat sis les estacions que han recollitdades completes al llarg de tota la temporada en el marc delBMSAnd. Paral·lelament, s’han establert itineraris i començat a fetmostratges pilot en altres zones dels Pirineus, amb la qual cosa comencem adisposar d’informació sobre l’estat i evolució d’algunes de les comunitats mésriques i interessants de papallones en tot el continent europeu. És possible,doncs, que d’aquí poc temps puguem comprovar si són certes les sospites dequè espècies tan emblemàtiques de l’alta muntanya com Aglais urticae oParnassius apollo han començat a patir regressions relacionades amb el canviclimàtic.

De fet, la incidència del canvi climàtic sobre la fauna de papallones delnostre país sembla cada cop més evident. En el decurs dels darrers anys s’hanenregistrat, en diferents estacions dels CBMS situades a baixa alçada,primeres citacions o abundàncies inusuals d’espècies pròpies del nord delcontinent africà. Dos exemples destacables són les deteccions de Colotisevagore al Segrià i les arribades massives de Danaus chrysippus al Delta del’Ebre i altres indrets de la costa catalana i de les illes Balears. Sense anar méslluny, el 2007 ha coincidit amb una de les majors migracions de Danauschrysippus mai vistes fins ara, i també amb el comptatge del pièrid Euchloebelemia, una espècie comuna a la meitat meridional peninsular que haresultat nova per la fauna de Catalunya.

Aquestes troballes també ens indiquen que el BMS contribueix de maneramolt notable en la millora i aprofundiment del coneixement de lespapallones catalanes. A part del seu vessant més aplicat, aquest projecteaporta informació novedosa sobre una gran diversitat d’aspectes relacionatsamb la faunística i ecologia d’aquests insectes. La repetició dels censossetmanals permet obtenir dades biològiques i de comportament quedifícilment s’aconsegueixen amb prospeccions puntuals. A les properespàgines en trobareu una bona mostra a l’article sobre les preferènciesd’hàbitat de les nostres papallones, al monogràfic dedicat a Polygonia c-albumi a l’estudi sobre les migracions de Cynthia cardui. Esperem que en totesaquestes contribucions hi veieu plenament reflectida la vostra perseverància iesforços i la vostra valuosa col·laboració.

El BMS com a eina d’estudi dela nostra fauna de papallones

Portada

Polyommatus fulgens descansant sobre una espiga(fotografia: J.M. Sesma).

Detall de la cara inferior de l'ala posterior deZerynthia rumina (fotografia: A. Miquel).

’

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

3

Durant la temporada 2007 s’han dut aterme comptatges en un total de 70estacions, 64 de les quals han aconse-guit una sèrie anual completa (fig. 1).

També s’han fet censos regulars en altres loca-litats que seran incorporades al CBMS els pro-pers anys: Argentona (100 m, el Maresme),Folgueroles (650 m, Osona), Viladrau (900m, Osona), Tren de Sang, prop de Berga (900m, el Berguedà), Alinyà (1.200 m, l’Alt Urgell)i Planes de Son (1.400 m, el Pallars Sobirà),i dins la xarxa del BMSAnd, a Andorra, alRec de l’Obac (1.500 m).

Les sèries anuals disponibles es mostren ala figura 2. El nombre d’estacions amb sèriestemporals de cinc anys o més ja supera la xifrade 50, i són 14 els itineraris amb més de 10anys de dades.

Noves estacionsTorre Negra (el Vallès Occidental, 140 m),situada al parc rural amb el mateix nom i molta prop de l’estació de la UAB (núm. 76), entrela plana del Vallès i la serra de Collserola. Enaquesta zona predominen camps de conreuabandonats, però que es llauren i/o pasturenperiòdicament per impedir la invasió del mato-llar i mantenir espais oberts. Encara que lacomunitat de papallones és més aviat pobra,cal destacar l’aparició d’Euchloe belemia alscomptatges, una espècie que ha resultat nova

Estat de la xarxa del ButterflyMonitoring Scheme a Catalunya,Andorra i Balears l’any 200770 estacions, 6 més que el 2006, han participat activament en el CBMS durant la catorzenatemporada. Tres d’aquestes estacions pertanyen a la xarxa del BMSAnd i mostregen ambientspirinencs. La resta de noves estacions se situen al nord-est de Catalunya (el Pla de l’Estany,l’Alta Garrotxa, l’Alt Empordà i el Vallès Oriental) i també en una zona agro-forestal de l’illa deMenorca. En total s’han comptat 129.078 papallones pertanyents a 162 espècies.

Regions biogeogràfiques

Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana

Muntanya i terra baixa mediterrànies

Inactivesel 2007

12-56-10> 10

Fig.1. Situació geogràfica detotes les estacions que hanparticipat en la xarxa delCBMS (1994-2007), amb lanumeració oficial i el nomque els correspon. Es mostratambé la seva pertinença ales gran regionsbiogeogràfiques catalanes,d’acord amb els límitsconvencionalment acceptats1.

Nombre d’anys amb dades

Menorca

Eivissa

Estacions1 El Cortalet2 La Rubina3 Vilaüt4 Cal Tet5 Darnius6 Fitor7 El Remolar8 Can Ferriol9 Can Jordà10 Can Liro11 Santa Susanna12 El Puig13 Can Riera14 La Marquesa15 Fontllebrera16 Olvan17 La Barroca18 Timoneda d'Alfés19 Can Prat20 Turó de l'Home21 Turó d'en Fumet22 Closes de l'Ullal23 Closes del Tec24 Coll d'Estenalles25 El Mascar26 Vallgrassa27 Bosc de Valldemaria28 Pla de la Calma29 Marata30 L'Arbeca31 Turó de Can Tiril32 Can Vinyals33 Ca l'Arenes

34 Can Miravitges35 Martorell36 Olesa de Bonesvalls37 Vilanova i la Geltrú38 Punta de la Móra39 Prades40 Sallent41 Mas de Melons42 Gironella43 Torà44 Tivissa45 Olivella46 Torredembarra47 Granja d'Escarp48 Sebes49 Sant Boi50 Talaia del Montmell51 El Pinetell52 Desembocadura del Gaià53 Vallforners54 Rabós55 Campllong56 Gréixer57 Seu d'Urgell58 Cal Puntarrí59 Mig de dos rius60 Barranc d'Algendar61 S'Albufera des Grau63 Sant Jaume de Llierca64 Montjoi65 Santiga66 Mont-rebei67 La Tancada68 La Conreria69 Sant Mateu

70 Sales de Llierca71 Godomar72 La Nou de Berguedà73 Aiguabarreig74 Sal Rossa75 Can Vilar76 UAB77 Sant Daniel78 Sant Ramon79 Oristell80 Vall d'Horta81 Alinyà82 Estrets d'Arnes83 Cal Carro84 Vilert85 Gerri de la Sal86 Sant Maurici87 Tremp88 Olzinelles89 Pineda90 Estoll91 Sorteny92 Enclar93 Comapedrosa94 Margalef95 Torre Negra96 Fontaneda97 Pessons98 Rec del Solà99 Sadernes100 Banyoles101 Santa Catalina102 Alberes 1103 Alberes 2104 La Roca

12-56-10> 10

Badia deRoses

Actives el 2007

12-56-10> 10

Dadesincompletes

el 2007

,

,

,

,

0 50

kilòmetres

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 4

per a la fauna de Catalunya2. El seguiment enaquesta estació és finançat per l’Ajuntamentde Sant Cugat del Vallès.

Fontaneda (Andorra, 953 m), a la Parrò-quia de Sant Julià de Lòria. És l’itinerarimés baix dels que estan situats a Andorra iestà inclòs dins de l’estatge mediterrani. Res-segueix la vall en sentit descendent pel ves-sant dret, passant per diverses feixes aban-donades convertides en prats, i inclou ambients

forestals amb roure martinenci carrascars muntanyencs. Lainfluència mediterrània es tra-dueix en la presència d’espè-cies escasses i locals a Ando-rra, com ara Zerynthia rumi-na, Pieris mannii, Satyriumesculi, Libythea celtis, Hip-parchia fidia, Hyponephele

lycaon o Coenonympha dorus. Fora dels mos-tratges s’ha detectat Laeosopis roboris, un licè-nid molt escassament representat a la xarxadel CBMS. La coordinació és responsabilitatdel Centre d’Estudis de la Neu i de la Mun-tanya d’Andorra (CENMA).

Pessons (Andorra, 2.243 m), a la Parrò-quia d’Encamp que representa l’estació situa-da a més altitud, tant del BMSAnd com delCBMS. L’itinerari passa per diversos pratsalpins on hi ha presents poblacions d’espè-cies d’alta muntanya, de les quals encara noes disposava de dades de seguiment. En des-taquen molt particularment Colias phicomo-ne, Erebia epiphron, E. cassioides i Boloriapales/napaea (caldrà confirmar quina de lesdues en futures temporades), a més d’altrespapallones com Aglais urticae, Boloria euphro-syne i B. selene. Aquesta temporada tota l’à-rea va romandre coberta de neu fins a mitjanmaig, una situació que possiblement deu serusual i que comporta una activitat de les papa-

llones molt concentrada als mesos estivals.En aquest primer any de comptatges s’handetectat 32 espècies, però és molt probableque en el futur n’apareguin bastants més, tantde caràcter alpí (p. ex. del gènere Erebia iPyrgus) com de caràcter generalista. En totcas, a pesar del gran esforç que suposa man-tenir-la activa, cal remarcar l’interès excep-cional de disposar de dades de seguiment d’unambient estrictament alpí. Els comptatges elsduu a terme el personal tècnic del CENMA.

Rec del Solà (Andorra, 1.109 m), itinera-ri del BMSAnd situat a la zona periurbana dela Parròquia d’Andorra la Vella. Aquesta esta-ció destaca en el context del CBMS per mos-trejar un ambient majoritàriament agrícolaen una àrea típicament pirinenca. Hi predo-minen els horts i els ambients forestals pocfrondosos amb roures, pollancres i freixes.També hi ha seccions amb carrascar. La pri-mera temporada s’han recollit dades de 32espècies, una xifra baixa que pot respondre,en part, a unes condicions climatològiquesclarament negatives. Cal remarcar, però, lapresència d’alguns elements interessants, comParnassius apollo i Laeosopis roboris. La coor-dinació és responsabilitat del CENMA.

Sadernes (la Garrotxa, 300 m), coordinati realitzat pel Consorci per a la protecció i lagestió de l’EIN de l’Alta Garrotxa. L’itinera-ri mostreja una zona marcadament mediter-rània al voltant mateix de la rectoria de Sader-nes, amb boscos d’alzinar i pinedes i una cer-ta presència de pastures, moltes abandonadesi sotmeses a un procés de successió secundà-ria. La comunitat de papallones és modera-dament diversa, i es veu dominada per espè-cies com Satyrium esculi, Gonepteryx cleopa-tra, Leptidea sinapis i Limenitis reducta. Tambéhi apareixen Charaxes jasius i Hipparchia fidia.A més d’aquest component típicament medi-

Taula 1. Ambients icomunitats vegetalsrepresentats al CBMS durantl’any 2007, amb indicació delnombre d’estacions onapareixen. Classificació de leszones de vegetació i lescomunitats vegetals segonsref. 1.

2835231121

5

3

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyencalzinar continentalbrolla de romaní i bruc d’hivernbrolla de romaní i maleïdamàquia litoral de garric i margallómàquia continental de garric i arçotmàquia d’ullastre i olivellatimoneda gipsícola continental

comunitats d'aiguamolls litorals

comunitats halòfiles

Ambient i zona de vegetació

Terra baixa mediterràniazona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Línia litoral

vegetació de riberai dulceaqüícola

línia litoral

Ambient i zona de vegetació

Muntanya plujosasubmediterrània i medioeuropeazona de rouredes

i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

zona de l'avellanosa i el pi roig

Alta muntanya subalpina

estatge subalpí

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boixpineda de pinassa

roureda humida i freixenedafagedalanda de bruguerola i viola canina

pineda de pi roig

prats subalpins

41

221

1

5

Fig. 2. Distribució deles sèries anualsdisponibles (dadescompletes per a tota latemporada) per a lesdiferents estacions quehan participat en elprojecte (període1988-2007).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10

20

15

10

5

0

Nom

bre

d’es

taci

ons

Anys disponibles

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

5

terrani hi trobem, més escassos, elementsmontans, com ara Aporia crataegi, Cupi-do alcetas, Limenitis camilla, Melitaeacinxia, Lasiommata maera i Hesperia com-ma. Com a part de les activitats impul-sades pel Consorci, és prevista la recu-peració d’alguns antics prats de pastu-ra en alguna secció del recorregut, elsquals podrien incidir molt positivamentsobre la fauna de papallones.

Banyoles (el Pla de l’Estany, 200 m),a tocar del sector nord-occidental de l’es-tany de Banyoles. Els terrenys es trobenen una finca particular, que és gestio-nada conjuntament pel Consorci de l’Es-tany i la Fundació Caixa Catalunya i ons’han recuperat petits estanys i es pre-tén convertir els terrenys més propersen prats de dall i hàbitats que afavorei-xin la biodiversitat de la zona. Actual-ment, l’ambient predominant és l’agrí-cola i ruderal, però caldrà veure com evolu-ciona aquest espai i si és possible arribar aconsolidar una comunitat rica i diversa deropalòcers. En aquest primer any de segui-ment hi han predominat els elements gene-ralistes, per bé que també han aparegut unespoques espècies indicadores dels prats humits(p. ex. Cupido argiades i Plebejus argus).

Santa Catalina (Menorca), a la part nord-oriental de l’illa. Es troba a poca distància del’estació de S’Albufera des Grau, però mos-treja ambients diferents, principalment unamassa forestal amb brolles i amb un mosaicagrícola. Els comptatges en aquest indret jaes van començar fa tres anys, per bé que aquestrepresenta el segon any amb dades comple-tes. Complementa la informació aportada perles altres dues estacions menorquines i ajudaa l’obtenció d’una visió força completa de lasituació de les papallones de l’illa. El segui-ment en aquesta estació es coordina des delParc Natural de S’Albufera des Grau, amb l’a-jut de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Alberes-1 (l’Alt Empordà, 450 m), al vol-tant del mas de la Llosa, al terme municipald’Espolla, en una zona molt forestal domi-nada per alzinar mediterrani. La fauna és mit-janament diversa, dominada per elements típi-cament mediterranis, però amb una repre-sentació d’algunes espècies interessants igeneralment escasses al territori català. En sónexemples l’enorme població d’Argynnis pan-dora, que arriba a constituir-se com una deles espècies dominants, i la blaveta Laeosopisroboris, molt poc representada a la xarxa delCBMS fins ara. Els mostratges reben el suportdel Parc Natural de les Alberes.

Alberes-2 (l’Alt Empordà, 400 m), al vol-tant de l’ermita de Sant Genís d’Esparc, tam-bé al terme municipal d’Espolla. Situat a moltpoca distància de l’anterior, en una zona onla presència de pastures és encara important.L’interès de l’itinerari rau, precisament, a docu-mentar quina és la fauna associada amb aquesthàbitat, actualment relictual al conjunt delmassís de les Alberes. Els mostratges reben elsuport del Parc Natural de les Alberes.

La Roca (el Vallès Oriental, 200 m), en unazona agrícola molt pròpia de la plana valle-sana. La fauna de ropalòcersés força pobra i està consti-tuïda per espècies generalistes.Tanmateix, les dades són inte-ressants perquè documentenl’evolució d’una comunitat depapallones en un ambient típi-cament dominat per agricul-tura intensiva. Aquest és el segon any ambdades completes.

Durant el 2007 s’ha deixat de fer comp-tatges a la Timoneda d’Alfés (el Segrià), CanPrat (el Vallès Oriental), Olivella (el Garraf;però aquesta estació alterna de forma rotati-va cada dos anys amb les de Vallgrassa i Ole-sa de Bonesvalls), Rabós (l’Alt Empordà),Godomar (la Garrotxa), Cal Carro (el VallèsOriental) i Pineda de Mar (el Maresme).

Ambients representatsEls ambients i les comunitats vegetals domi-nants l’any 2007 apareixen detallats a la tau-la 1. Amb l’establiment del BMSAnd el nom-bre d’estacions en ambients de la muntanyamitjana i en prats subalpins i alpins ha aug-

Fig. 3. Nombre d’espèciesdetectades anualment a laxarxa del CBMS (1994-2007).

Aspecte d’una de les seccionsde l’itinerari de SantaCatalina, a l’illade Menorca, dominada peruna pineda de pi blanc(Pinus halepensis)(fotografia: S. Estradé).

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

170

160

150

140

130

120

110

100

Nom

bre

d’es

pèci

es

Anys

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 6

1 Folch i Guillèn, R., 1981. Lavegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora,Barcelona.

2 Anton-Recasens, M.,Jubany, J & Stefanescu, C.,2007. “Euchloe belemia(Esper, [1800]), espècienova per a Catalunya(Lepidoptera: Pieridae)”.Butll. Soc. Cat. Lep., 98:87-90.

3 Karsholt, O. & Razowski, J.,1996. The Lepidoptera ofEurope. A DistributionalChecklist. Apollo Books,Stenstrup.

4 Vila, R. & Viader, S., 2008.“Distribució, estatus iconservació de Iolana iolas(Ochsenheimer, 1816) aCatalunya (Lepidoptera:Lycaenidae)”. Butll. Soc.Cat. Lep., 99: 97-114.

5 Torrentó, J., Miño, A.,Agenjo, A., Muñoz, J.,Sesma, J.M. & Stefanescu,C., 2008. “Actuació ambvoluntaris per a la millorade l’hàbitat de la papallonaIolana iolas (Ochsenheimer,1816) al Parc Natural deSant Llorenç del Munt il’Obac”. Butll. Soc. Cat.Lep., 99: 121-122.

6 García Rabasa, S., 2007.“Dinámica espacial de unherbívoro especialista,Iolana iolas, y su plantahuésped Colutea hispanica”.Tesi doctoral, UniversidadRey Juan Carlos de Madrid.130 pàg.

mentat notablement, la qual cosa ha de per-metre, a partir d’ara, conèixer tendències d’es-pècies que abans només apareixien de formatestimonial a la xarxa. D’altra banda, es pre-veu que en les properes temporades es con-tinuïn incorporant noves estacions en zonesde muntanya.

Espècies representadesLa llista dels ropalòcers detectats el 2007 i enanys anteriors es detalla a la taula 2. En totals’han detectat 162 espècies, cinc més que l’anyanterior i 29 més que la mit-jana de 1994-2006 (fig. 3).Cinc espècies han aparegutper primer cop a la xarxa delCBMS: Iolana iolas, Euchloebelemia, Colias phicomone,Apatura iris i Erebia lefebvrei.Les tres darreres són papallo-nes totalment restringides alsPirineus, fins i tot a altitudsnormalment superiors a 2.000m (cas de C. phicomone i E.lefebvrei). La importància creixent d’aquestsi altres elements alpins les darreres tempora-des es veu clarament reflectida a la taula 2,amb un nombre creixent de localitats ambsatirins del gènere Erebia (amb vuit espèciesidentificades, enguany), blavetes com Lycae-na virgaurea, L. tityrus, L. hippothoe, Eume-donia eumedon, Aricia nicias i Polyommatuseros; nimfalins com Proclossiana eunomia iBoloria spp., i amb les espècies més emble-

màtiques Parnassius apollo i P. mnemosyne.Un cas ben diferent és el de Euchloe bele-

mia (vegeu fotografia) i Iolana iolas. Totesdues són papallones molt rares a Catalunya,especialment la primera, de la qual encarano hi ha constància sobre la presència depoblacions estables al nostre territori2. Per laseva part, I. iolas és una de les blavetes méslocals i escasses al nostre país, com s’ha posatde manifest recentment amb diversos treballsque revisen i actualitzen la seva distribuciócatalana4,5. D’altra banda, la total dependència

que tenen dels espantallops(Colutea spp.) dels llegumsdels quals s’alimenten les lar-ves, juntament amb una capa-citat dispersiva relativamentimportant6, la converteix enuna espècie idònia per dur aterme accions de conservaciódestinades a afavorir les pobla-cions. Una d’aquestes accionsha estat, per exemple, la plan-tada de peus d’espantallops

que l’hivern passat van fer voluntaris del grupd’Amics dels Parcs Naturals, al voltant delcoll d’Estenalles, al Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt5. Aquesta zona es troba molta prop de l’itinerari CBMS-24 i no gaire llunydels dos indrets d’aquest mateix itinerari onla primavera de 2007 es van detectar dosexemplars de I. iolas.

Constantí Stefanescu

Ambient alpí mostrejat perl’itinerari de Pessons(Andorra), el situat a mésalçada, 2.250 m, de tota laxarxa del CBMS i BMSAnd(fotografia: M. Mases).

Primer i únic exemplard’Euchloe belemia conegutde Catalunya, capturat el 31de març de 2007 mentre esfeia el recompte setmanaldel CBMS a l’itinerari de laTorre Negra (vegeu detalls aref. 2) (fotografia: M.Anton-Recasens).

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

7

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1998-2007).S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 25 de possibles l’any 1998,30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005, 64 el 2006 i 70 el 2007). Taxonomia segons ref. 3.

Família PapilionidaePapilio machaon 23 29 25 41 40 39 44 42 53 55Iphiclides podalirius 19 25 22 33 33 34 33 39 51 49Zerynthia rumina 3 2 4 12 10 9 13 8 12 14Parnassius apollo 0 1 0 0 0 0 0 0 5 5P. mnemosyne 0 0 0 0 0 0 0 0 3 3

Família PieridaeAporia crataegi 8 9 11 12 18 14 16 21 30 32Pieris brassicae 24 27 26 39 38 44 45 43 60 67P. rapae 24 29 25 41 40 44 51 50 64 69P. mannii 6 4 6 6 6 8 5 7 7 6P. ergane 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1P. napi 21 25 17 21 23 26 24 23 35 34Pontia callidice 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0P. daplidice 16 30 23 41 36 38 43 41 58 59Euchloe crameri 13 19 19 27 23 25 26 33 40 33E. simplonia 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0E. belemia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Anthocharis cardamines 13 18 14 18 22 21 22 28 33 34A. euphenoides 6 10 8 18 20 19 20 23 26 25Zegris eupheme 0 0 0 2 0 0 0 0 1 1Colotis evagore 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0Colias phicomone 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1C. crocea 25 30 26 41 41 45 51 47 64 68C. alfacariensis 9 10 10 17 21 18 22 22 25 27Gonepteryx rhamni 19 24 19 30 29 28 30 35 46 50G. cleopatra 20 27 23 38 36 39 41 43 54 53Leptidea sinapis 20 25 22 30 31 34 28 35 48 49

Família LycaenidaeThecla betulae 1 2 2 2 1 4 3 2 2 3Neozephyrus quercus 10 13 11 13 11 16 17 10 17 26Laeosopis roboris 2 2 1 0 2 1 1 2 2 8Satyrium acaciae 3 5 3 3 2 7 5 5 7 7S. ilicis 1 2 0 3 2 5 3 4 4 7S. esculi 21 25 23 32 28 33 40 35 40 48S. spini 0 1 1 3 4 5 4 6 14 12S. w-album 1 0 0 0 0 1 0 3 4 3Callophrys rubi 21 25 22 33 32 31 33 36 44 43C. avis 4 3 1 6 3 3 3 6 4 2Tomares ballus 3 5 2 8 8 8 10 9 14 7Lycaena phlaeas 24 27 23 35 36 34 39 41 49 54L. virgaureae 0 1 0 0 0 0 0 0 4 5L. tityrus 0 1 0 0 0 0 0 0 5 3L. alciphron 6 7 4 6 5 5 4 2 10 5L. hippothoe 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2Lampides boeticus 22 25 22 32 25 35 31 33 51 47Leptotes pirithous 21 25 18 27 25 31 28 35 27 55Cacyreus marshalli 12 11 9 12 7 9 7 11 12 13Cupido argiades 6 7 1 2 3 7 3 4 4 6C. alcetas 5 7 4 2 4 5 1 5 5 4C. minimus 2 5 1 5 6 8 8 5 9 6C. osiris 4 3 2 6 5 7 2 6 6 4Celastrina argiolus 23 26 21 34 34 37 36 43 42 58Glaucopsyche alexis 7 12 10 12 8 11 17 15 20 16G. melanops 10 12 9 15 11 13 15 20 20 23Iolana iolas 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5Maculinea arion 2 4 1 2 2 1 1 0 3 1Pseudophilotes panoptes 11 13 11 18 17 21 19 23 30 30Scolitantides orion 1 2 2 2 3 3 2 3 5 5Plebejus argus 5 5 6 9 11 12 13 15 19 20

Eumedonia eumedon 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Aricia agestis 4 4 3 5 7 8 8 7 9 11A. cramera 13 18 15 28 29 27 32 36 38 41A. nicias 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Polyommatus semiargus 2 3 2 4 4 3 3 4 5 8P. damon 0 1 0 1 1 2 2 2 4 2P. fulgens 0 0 0 2 2 1 2 2 3 3P. ripartii 0 1 1 2 3 4 3 2 4 5P. escheri 8 9 9 14 14 15 13 16 21 18P. amanda 0 1 1 3 2 1 2 3 3 5P. thersites 6 4 2 6 9 11 13 12 17 17P. dorylas 0 1 0 0 0 0 0 0 3 1P. nivescens 1 0 0 2 1 1 1 0 0 0P. daphnis 0 0 0 2 3 1 1 1 3 3P. coridon 4 4 5 6 7 8 6 7 16 19P. hispana 5 5 4 8 8 9 11 13 14 13P. bellargus 9 7 4 11 14 19 19 19 29 23P. icarus 23 28 25 40 39 43 50 48 61 60P. eros 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2

Família RiodinidaeHamearis lucina 1 2 1 0 1 2 2 4 7 6

Família Nymphalidae(Libytheinae)Libythea celtis 2 8 11 11 14 20 22 26 25 33

(Nymphalinae)Charaxes jasius 13 16 15 19 16 23 23 21 26 32Apatura iris 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1A. ilia 3 6 7 5 4 6 8 9 7 9Limenitis reducta 14 23 19 24 26 26 35 37 43 36L. camilla 7 6 6 4 5 8 7 10 11 8Nymphalis antiopa 5 9 9 10 9 8 10 13 19 15N. polychloros 7 5 5 11 14 16 17 25 30 33Inachis io 16 19 16 16 18 20 21 24 20 21Vanessa atalanta 23 28 23 37 35 36 41 42 51 56Cynthia cardui 22 28 26 41 40 45 51 27 63 57Aglais urticae 5 4 6 7 8 7 6 6 14 13Polygonia c-album 17 20 15 18 21 22 24 23 31 36Araschnia levana 3 3 2 3 2 2 1 2 3 1Argynnis pandora 1 0 0 4 2 3 3 6 19 7A. paphia 14 19 15 20 17 22 24 25 33 35A. aglaja 5 5 3 8 8 9 8 8 16 13A. adippe 5 6 4 6 7 10 7 10 14 14A. niobe 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0Issoria lathonia 16 17 14 17 18 15 20 15 28 30Brenthis daphne 1 4 2 4 4 4 7 8 12 8B. hecate 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1Proclossiana eunomia 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Boloria euphrosyne 0 1 0 1 1 0 1 1 6 6B. selene 0 0 0 0 0 0 0 0 2 2B. dia 9 14 10 14 15 15 15 16 23 21B. pales 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2Melitaea cinxia 8 9 5 11 6 12 15 14 17 14M. phoebe 13 20 10 22 22 22 23 24 34 31M. didyma 11 15 9 19 18 19 22 26 30 30M. trivia 2 4 1 3 3 3 5 6 9 7M. diamina 0 0 0 2 1 1 1 1 3 4M. athalia 4 2 1 2 3 3 2 3 7 7M. deione 14 13 7 10 11 11 10 11 18 15M. parthenoides 3 3 1 4 1 3 1 1 5 4

Euphydryas aurinia 11 16 11 18 18 21 17 19 25 21E. desfontainii 0 0 1 2 3 3 4 4 4 4

(Satyrinae)Melanargia lachesis 21 27 20 31 31 30 36 36 46 47M. russiae 0 0 0 1 1 1 0 0 2 2M. occitanica 5 5 7 10 10 9 11 10 10 9M. ines 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0Hipparchia fagi 4 4 4 7 7 5 10 11 12 11H. alcyone 3 4 3 4 7 8 8 7 12 11H. semele 7 9 7 12 11 14 16 15 21 20H. statilinus 12 20 17 23 26 20 27 25 37 30H. fidia 9 12 16 23 21 18 25 22 27 28Chazara briseis 1 1 1 1 2 2 2 4 3 5Satyrus actaea 2 2 1 2 2 1 2 1 11 12Brintesia circe 16 20 19 26 24 27 35 38 43 44Arethusana arethusa 2 3 2 1 5 5 5 4 4 8Erebia euryale 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2E. triaria 1 1 0 1 1 0 1 2 5 7E. hispania/cassioides 0 0 0 0 0 0 0 0 2 4E. lefevbrei 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1E. neoridas 0 1 0 1 1 2 2 2 6 8E. epiphron 0 0 0 0 0 0 0 0 2 3E. oeme 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1E. meolans 3 3 3 4 4 5 3 3 7 10Maniola jurtina 20 23 22 34 32 35 46 42 53 57Hyponephele lycaon 1 1 0 0 0 0 0 0 0 3Aphantopus hyperantus 3 3 3 3 4 6 6 5 5 5Pyronia tithonus 18 18 15 21 22 22 25 24 32 31P. cecilia 20 18 20 30 29 31 37 34 43 39P. bathseba 14 20 22 31 31 31 37 32 42 39Coenonympha pamphilus 16 18 14 18 20 22 22 19 29 31C. arcania 13 15 9 19 14 17 16 21 29 26C. dorus 4 4 7 12 14 13 13 16 18 18C. glycerion 1 2 1 2 3 4 3 3 5 3Pararge aegeria 23 29 21 39 36 42 43 42 56 62Lasiommata megera 25 29 26 42 40 44 50 49 63 67L. maera 5 8 4 6 5 6 4 6 12 20

(Danainae)Danaus chrysippus 1 1 0 0 0 3 2 1 0 5

Família HesperiidaePyrgus malvoides 9 10 10 15 12 12 13 13 19 21P. serratulae 0 0 0 0 0 1 0 1 2 0P. alveus 0 2 0 2 2 2 0 1 2 2P. armoricanus 4 3 4 4 4 3 5 5 4 7P. cirsii 0 0 1 1 0 2 3 0 3 5P. carthami 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2Muschampia proto 0 2 3 5 4 3 3 3 5 6Spialia sertorius 5 5 3 13 8 11 16 17 21 24Carcharodus alceae 14 17 18 24 24 26 27 32 42 47C. lavatherae 1 3 2 4 3 3 8 9 9 7C. boeticus 1 1 2 2 2 2 1 3 2 1C. flocciferus 0 1 0 1 2 2 1 2 2 3Erynnis tages 3 5 7 10 11 9 9 8 16 13Thymelicus acteon 14 16 17 24 21 24 36 30 36 37T. sylvestris 4 4 3 11 9 12 16 15 23 18T. lineola 0 0 1 1 2 3 5 5 5 6Hesperia comma 3 3 3 7 7 10 8 11 15 14Ochlodes venata 15 11 11 17 19 16 19 22 28 28Gegenes nostrodamus 1 1 0 4 2 1 0 2 1 3

98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07

Climatologia i comptatgesLa temporada del 2007 va estar marcada perdos factors climatològics: unes temperaturesaltes durant la primavera i l’estiu i, sobretot,una sequera extrema que es va iniciar ja alsmesos d’hivern i es va perllongar, de fet, finsa finals de la primavera de 2008. Com a mos-tra d’aquesta situació excepcional es pot esmen-tar que a l’àrea més seca de Catalunya (Segriài extrem sud-oest de la Noguera) no es va ar-ribar a 250 mm anuals, mentre que als Piri-neus molt rarament es va passar de 900 mm.En general, al conjunt del territori hi va haveranomalies pluviomètriques negatives entre el30% i el 50% respecte a les mitjanes històri-ques (vegeu www.meteocat.com). Com aexcepció cal destacar el sector més meridio-nal del país (zona dels Ports i voltants), onl’any va ser particularment plujós.

A diferència de les dues temporades ante-riors, l’hivern 2006/07 va ser molt suau, excep-

te a les planes de l’interior,on hi va haver situacions d’in-versió tèrmica prolongades.El mes de febrer, en particu-lar, va ser càlid i sec a granpart de Catalunya, i això vacomportar l’acceleració en l’i-nici de l’activitat de les espè-cies de papallones que hiver-nen en l’estadi adult. La situa-ció va canviar força al març(amb un parell d’episodisde fortes ventades, especial-ment a la zona pirinenca, del’Alt Empordà i de la Depres-sió de l’Ebre) i durant laprimera setmana d’abril,

moment en què va arribar un front que vaportar molta pluja arreu del territori i impor-tants nevades als Pirineus (les primeres del’any en algunes zones). Aquestes pluges vansuavitzar l’estrès hídric de la vegetació bona

part de la primavera. El mes d’agost va supo-sar un punt d’inflexió en la climatologia dela temporada, ja que les temperatures vancomençar a davallar i la segona part de l’anyva ser més freda del que és habitual. A l’agosttambé hi va haver precipitacions notables alsector nord-oriental del Principat.

A causa del vent i de les pluges del mes d’a-bril, i de les tempestes d’agost, la climatolo-gia ha estat en general més desfavorable quealtres anys per dur a terme els comptatges delCBMS. Enguany s’ha perdut una mitjana de4,6 setmanes per itinerari, 1,2 setmanes mésque l’any anterior (fig. 1a). Els períodes méscrítics han estat la segona quinzena de març,la primera quinzena d’abril i la primera itercera setmanes d’agost (fig. 1b). Aquestsperíodes van ser particularment desfavorablesa la zona pirinenca, on les condicions clima-tològiques van impossibilitar completamentdur a terme els mostratges.

Canvis d’abundància: generalitatsEn el conjunt de la xarxa, les poblacions depapallones han patit descensos acusats res-pecte a l’any anterior. En 50 estacions ambdades comparables de 2006 i 2007, les den-sitats per itinerari han estat de 2.286,9 ±1.570,4 i 2.067,0 ± 1.628,4, respectivament.Un test de Student per a mostres aparelladesindica que aquest descens ha estat marginal-ment significatiu (t = 1,74, P = 0,088). Aques-ta davallada ha estat molt més evident en elnombre d’espècies detectades per itinerari:44,3 ± 18,4 el 2006, respecte a 42,2 ± 17,9el 2007 (t = 3,19, P = 0,003). Els canvis tenen,però, un fort senyal geogràfic: s’han enregis-trat descensos molt negatius en les localitatsamb climes més extrems, és a dir, als ambientspròpiament alpins (amb climes molt plujo-sos) i als ambients semiàrids de la meitat occi-dental de la Depressió Central catalana, onles poblacions de moltes espècies han experi-

Catorzè any del CBMSCy

nthi

a8

Fig. 1. (a) Cobertura delsmostratges a les diferentsestacions del CBMS, i (b)distribució dels comptatgesperduts al llarg de les 30setmanes oficials (de l’1 demarç al 26 de setembre) dela temporada 2007.

Resum de la temporada 2007L’aspecte més remarcable de l’any 2007 va ser la baixa pluviometria, inferior al 30% durant moltsmesos i en gran part del territori, que es va traduir en una situació de sequera extrema. Per a lespapallones la temporada va ser clarament negativa, amb descensos poblacionals acusats en moltsindrets. Considerant les abundàcies de les espècies més comunes, aquesta ha estat la tercera pitjortemporada de les 14 disponibles. Les zones on s’han constatat les davallades més fortes han estatles corresponents als ambients alpins i als semiàrids de la meitat occidental de la DepressióCentral catalana. El grup dels satirins univoltins ha experimentat un descens molt generalitzat,com també la majoria d’espècies locals i associades amb prats calcaris. Per contra, les papallonesprimaverals s’han recuperat lleugerament respecte de l’any anterior. Destaca la forta migració deDanaus chrysippus, detectada en diverses estacions de la xarxa del CBMS.

35

30

25

20

15

10

5

0nre.

mos

trat

ges

perd

uts

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmana

0 2 4 6 8 10 12 14

1614121086420

nre.

esta

cion

s

nre. mostratges perduts/estació

(a)

Catorzè any del CBMS

Cynr

hia

9

mentat veritables col·lapses. Per contra, alsitineraris situats en zones dominades per cli-mes subhumits i humits (definits a partir del’índex d’humitat de Thornwaite), que corres-ponen en general als ambients de la muntanyamitjana de les serralades Prelitoral i Trans-versal, els canvis han estat lleus o, fins i tot,lleugerament positius en alguns casos.

En general, es pot considerar que l’any 2007ha estat molt dolent per a les papallones, jaque s’ha situat com la tercera pitjor tempora-da sobre un total de 14 (fig. 2). Pensem queaixò s’explica, sobretot, per l’efecte acumula-tiu de la sequera que ha afectat el país els darrerstres anys. A la zona pirinenca, la combinaciód’un hivern molt suau amb un març fred i ven-tós i un començament d’abril molt plujós harepercutit negativament sobre les espècies pri-merenques i les generacions vernals d’algunespapallones polivoltines, possiblement en haverdesajustat els cicles biològics.

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacionsUn dels patrons més clars durant el 2007 haestat el descens en les poblacions de gairebétots els satirins univoltins, tant dels que emer-geixen durant la primavera i començamentd’estiu (p. ex. Coenonympha arcania, C. dorus(vegeu dibuix), Maniola jurtina, Brintesia cir-ce), com dels plenament estivals (p. ex. Hip-parchia fidia, H. statilinus) (taula 2). Aquestsdescensos, que molt possiblement es relacio-nen amb la situació de sequera, han estat mésaparents en espècies que es comporten coma dominants a la xarxa, com Melanargia lache-sis i Pyronia bathseba, que aquest any han ocu-pat posicions clarament més baixesen el rànquing de les papallones mésabundants (taula 1).

Per contra, algunes papallonesgeneralistes i molt comunes arreudel territori, com són Pieris brassi-cae, P. rapae i Celastrina argiolus, hanaugmentat notablement i han as-solit nivells propers als màxims, con-siderant la totalitat del període d’es-tudi. L’augment de la majoria depapallones que hivernen com a adult(Nymphalis antiopa, N. polychloros,Polygonia c-album, Libythea celtis)possiblement respon a una detecta-bilitat superior en els primers mos-tratges del mes de març quan, des-prés d’un hivern molt suau, mos-traven una activitat molt alta. Coma excepció cal destacar Aglais urti-cae, que sembla que experimenta

una tendència regressiva arreu del territori(vegeu dibuix). El bon temps del mes de marçtambé va incidir positivament en les espèciesprimaverals (p. ex. Anthocharis cardamines, A.euphenoides, Callophrys rubi, Glaucopsychemelanops, Zerynthia rumina), que en generalhan augmentat lleugerament respecte a l’anyanterior.

Pel que fa al grup de les papallones migra-dores, s’han enregistrat fortes davallades deCynthia cardui i de Pontia daplidice, que con-trasten amb els augments de Leptotes pirithousi de Lampides boeticus (taula 2). D’altra ban-da, cal mencionar l’espectacular migració deDanaus chrysippus, una de les més importantsmai enregistrades a Catalunya. Com a fet des-tacable, els primers exemplars d’aquesta papa-llona es van veure molt aviat, a finals delmes de maig, tant a l’illa de Menorca (S. Estra-dé, obs. pers.) com al delta de l’Ebre (P. Luque,obs. pers.). Els exemplars que es van comen-çar a detectar als itineraris del CBMS a mit-jan juliol (concretament a la Tancada i alRemolar) podrien constituir la descendènciad’aquells primers o bé, més possiblement, unanova arribada de migradors. En tot cas, aquestsdarrers exemplars van donar lloc a dues o mésgeneracions autòctones, que van assolir den-sitats altíssimes en alguns indrets del delta del’Ebre. Va ser a partir d’aquest moment quel’espècie va estendre’s per diferents localitatscatalanes, algunes d’habituals (p. ex. als Aigua-molls de l’Empordà) però d’altres molt inusuals.Entre aquestes darreres cal destacar la detec-ció d’exemplars aïllats a les estacions de San-ta Susanna (al Montseny) i de Cal Puntarrí(al massís del Montmell).

Espècie 2006 rang 2007 rang

Pieris rapae 14.018 1 9.137 2Satyrium esculi 11.203 2 4.209 8Pararge aegeria 8.606 3 7.226 4Melanargia lachesis 6.879 4 10.059 1Polyommatus icarus 6.793 5 5.201 6Lasiommata megera 5.599 6 6.270 5Pyronia bathseba 5.048 7 8.227 3Maniola jurtina 4.465 8 5.043 7Pyronia cecilia 3.202 9 2.867 13Pyronia tithonus 3.056 10 3.335 12Colias crocea 2.950 11 3.418 11Pieris brassicae 2.584 12 1.199 31Coenonympha pamphilus 2.430 13 1.997 20Celastrina argiolus 2.313 14 415 63Gonepteryx cleopatra 2.286 15 2.397 17Callophrys rubi 1.695 16 1.422 26Leptidea sinapis 1.677 17 2.417 16Coenonympha arcania 1.504 18 2.150 19Lycaena phlaeas 1.449 19 1.901 22Pieris napi 1.441 20 1.563 24

Taula 1. Suma dels índexsanuals i ordre d’abundànciade les 20 espècies méscomunes al CBMS durant el2007, comparats amb elscorresponents a latemporada 2006.

Coenonympha dorus és unapapallona comuna, i fins itot abundant, en indretsàrids de la serralada Litoral ide la Catalunya interior. Enla darrera dècada, però, hapatit una forta regressió, i al2007 ha assolit els nivellspoblacionals més baixos desque es va iniciar elseguiment del CBMS. Tant lesrepetides sequeres com eldeteriorament dels prats quesuposen el seu hàbitatpreferit podrien explicaraquesta davallada, quetambé afecta altres espèciesamb biologia similar amb lesquals sovint hi conviu (p. ex.Pyronia cecilia i Melanargiaoccitanica) (dibuix: M.Miró).

Catorzè any del CBMS10

IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06 IA07Papilio machaon 1,01 1,00 1,25 0,75 1,54 0,91 0,87 0,57 1,25 1,07Iphiclides podalirius 1,08 1,55 2,18 1,54 1,36 1,18 0,67 1,23 1,79 1,22Aporia crataegi 0,20 0,68 0,55 0,62 1,24 1,16 0,77 0,82 1,08 0,87Pieris brassicae 1,18 2,17 4,54 1,60 4,20 2,83 0,90 0,74 1,17 2,44Pieris rapae 0,65 1,12 1,08 0,88 1,53 0,99 2,08 0,69 1,54 2,06Pieris napi 1,00 1,00 1,60 1,27 1,96 1,12 1,21 1,23 0,97 0,75Pontia daplidice 0,34 1,01 1,33 0,75 1,14 0,55 1,25 0,93 1,38 0,65Euchloe crameri 0,15 0,33 0,58 0,59 0,48 0,64 0,56 0,75 0,65 0,60Antocharis cardamines 0,52 0,56 0,66 0,91 1,17 1,19 0,60 1,49 0,74 0,78Antocharis euphenoides 1,61 1,73 1,75 2,16 2,20 2,71 1,58 2,06 1,38 1,53Colias crocea 1,12 0,80 0,92 0,89 1,02 0,84 0,88 0,31 0,89 0,76Colias alfacariensis 0,39 0,40 0,44 0,32 0,59 0,24 0,36 0,18 0,25 0,15Gonepteryx rhamni 0,81 1,32 1,48 1,66 1,79 1,89 1,43 1,86 0,96 1,51Gonepteryx cleopatra 1,71 2,46 4,47 3,10 5,13 5,52 6,24 5,35 5,38 4,41Leptidea sinapis 1,00 0,86 0,95 0,52 0,89 0,58 0,57 0,52 0,68 0,46Neozephyrus quercus 1,90 1,10 2,79 3,88 2,67 2,02 5,23 0,25 1,10 6,17Satyrium esculi 0,84 0,90 1,35 1,28 2,80 3,04 4,74 0,52 0,93 2,21Callophrys rubi 0,74 0,79 1,33 1,35 0,71 1,09 0,75 0,97 0,45 0,59Lycaena phlaeas 0,75 0,64 0,52 0,51 0,70 0,31 0,51 0,45 0,75 0,54Lampides boeticus 0,70 1,02 0,85 0,71 0,67 1,81 0,30 0,48 1,10 1,40Leptotes pirithous 1,66 0,59 0,57 0,44 0,23 0,69 0,19 0,55 0,25 1,34Cacyreus marshalli 17,55 12,63 7,33 7,20 5,47 2,91 1,83 3,17 10,09 3,96Celastrina argiolus 1,31 1,85 1,34 2,05 1,48 0,94 1,45 1,23 0,48 2,43Glaucopsyche alexis 0,20 0,24 0,28 0,13 0,07 0,23 0,26 0,41 0,20 0,12Glaucopsyche melanops 1,69 1,60 1,26 0,78 1,11 1,06 0,67 0,74 0,55 0,60Pseudophilotes panoptes 0,42 0,95 0,53 0,32 0,20 0,35 0,20 0,50 0,35 0,34Aricia cramera 0,26 0,48 0,54 0,83 0,81 0,68 0,77 0,43 0,84 1,03Polyommatus bellargus 1,24 1,01 0,52 0,48 0,53 0,56 0,52 0,56 0,47 0,27Polyommatus icarus 0,74 0,71 0,73 0,60 0,80 0,69 0,68 0,38 0,52 0,68Libythea celtis 0,16 0,27 1,55 2,01 4,27 5,29 10,44 10,12 1,72 7,77Charaxes jasius 1,24 1,94 1,53 1,49 0,68 0,85 1,51 0,73 1,55 0,98Limenitis reducta 1,06 1,09 0,94 0,93 2,19 0,94 1,83 1,80 1,47 0,92Nymphalis antiopa 12,67 10,61 21,89 31,68 60,74 61,67 33,40 78,41 38,10 40,09Nymphalis polychloros 1,08 0,78 0,79 1,53 5,12 7,36 5,45 10,32 4,85 5,72Inachis io 3,75 4,46 4,45 2,06 2,28 3,09 1,32 2,36 1,41 1,43Vanessa atalanta 1,24 0,94 1,10 1,23 1,71 0,96 1,35 0,64 1,09 1,11Cynthia cardui 0,22 0,19 0,36 0,44 0,72 2,38 1,52 0,03 1,33 0,14Aglias urticae 0,14 0,13 0,20 0,15 0,23 0,19 0,20 0,11 0,25 0,07Polygonia c-album 3,94 2,78 4,93 2,27 4,88 3,13 2,29 2,80 2,38 3,01Argynnis paphia 0,91 1,47 1,14 1,36 1,76 1,65 1,30 1,83 2,34 1,34Issoria lathonia 0,81 0,71 0,81 0,93 1,09 0,99 0,83 0,72 0,66 0,74Boloria dia 0,27 0,32 0,29 0,44 0,86 0,48 0,33 0,64 0,77 0,28Melitaea cinxia 0,50 0,59 0,31 0,57 0,56 0,61 0,24 0,43 0,85 0,39Melitaea phoebe 1,81 2,50 1,58 2,20 2,56 2,60 1,69 2,04 2,82 2,17Melitaea didyma 0,73 0,74 0,65 0,56 1,22 1,12 1,00 0,90 0,76 0,94Melitaea deione 3,37 3,70 2,71 1,94 4,62 4,61 1,10 2,00 4,90 2,91Euphydryas aurinia 1,29 0,93 0,84 1,01 0,97 1,63 0,45 0,69 0,86 0,38Melanargia lachesis 0,36 0,51 0,57 0,52 0,73 0,57 0,77 0,60 0,84 0,61Hipparchia semele 0,63 1,04 1,45 0,67 1,07 1,02 1,36 1,59 1,96 2,18Hipparchia statilinus 1,09 1,22 1,02 0,88 0,94 0,45 1,36 0,81 1,34 0,78Hipparchia fidia 2,52 4,69 3,70 2,33 3,49 2,23 2,67 1,95 4,89 1,92Brintesia circe 0,43 0,94 1,56 0,98 1,30 0,85 1,78 1,90 1,92 0,97Maniola jurtina 0,71 1,02 1,37 1,07 1,47 0,85 1,52 0,98 1,03 0,91Pyronia tithonus 0,75 1,01 0,91 1,05 1,21 1,05 1,16 0,63 0,53 0,56Pyronia cecilia 0,46 0,73 0,43 0,36 0,37 0,29 0,44 0,25 0,26 0,25Pyronia bathseba 0,57 0,87 0,56 0,68 0,78 0,54 0,77 0,76 0,86 0,53Coenonympha pamphilus 1,37 2,28 1,95 1,44 2,18 1,41 1,70 1,84 1,29 1,56Coenonympha arcania 0,56 0,78 0,71 0,56 0,59 0,45 0,38 0,52 0,43 0,31Pararge aegeria 1,33 1,28 1,58 1,27 1,80 1,53 1,17 0,92 1,67 1,84Lasiommata megera 0,69 0,76 0,81 0,70 1,16 0,52 1,02 0,59 0,99 0,89Carcharodus alceae 0,48 0,89 0,62 0,61 1,12 0,85 0,78 0,71 1,35 1,13Thymelicus acteon 1,35 1,21 1,07 0,99 1,44 1,47 2,39 0,86 1,36 1,26Ochlodes venata 1,32 1,04 1,30 1,18 1,52 1,16 1,32 1,24 0,48 0,69

Finalment, un aspecte força preocupant haestat la davallada generalitzada de les espèciesdel grup de les Melitaea i afins, així com d’es-pècies més aviat locals i associades amb pratsd’ambients calcaris (com ara Colias alfaca-riensis, Glaucopsyche alexis, Polyommatus bellar-gus, P. coridon, P. hispana, Erynnis tages). Aques-tes tendències, molt negatives en alguns casos,podrien ser el resultat de la interacció de lasequera amb un deteriorament dels hàbitats(p. ex. abandonament de prats).

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. TheButterfly Monitoring Scheme. Report to recorders,2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology,Natural Environment Research Council, Huntingdon.

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acordamb l’abundància general de les 63 papallones méscomunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint lametodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexsanuals de les espècies calculats amb el programa TRIM.

Cynt

hia

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 63 ropalòcers més freqüents del CBMS(1998-2007), partint d’un valor arbitrari d’1 l’any 1994. Els índexs anuals han estatcalculats amb el programa TRIM.

650600550500450400350300

94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07

Sum

ade

lsra

ngs

Anys

Aglais urticae és una de les papallona méscaracterístiques i emblemàtiques de l’alta muntanyadel nostre país. Desgraciadament, el canvi climàtictindrà, previsiblement, repercussions molt negativessobre aquesta espècie. De fet, així ho semblenconfirmar les dades recollides pel CBMS i el BMSAnd,que posen de manifest una tendència molt negativa,que contrasta fortament amb els augmentspoblacionals generalitzats que estan patint altresnimfalins afins, no lligats al medi alpí i subalpí(dibuix: M. Miró).

Gestió i conservació

Cynt

hia

11

Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de les papallones a Catalunya

Per diversos motius, pensem que calconsiderar els resultats d’aquella pri-mera anàlisi com a orientatius i pro-visionals, sobretot pel fet que la clas-sificació de les espècies es basava en dades qua-litatives i perdia la robustesa que aporten lesdades quantitatives. Al llarg del darrer anyhem continuat treballant en aquest tema, ambla intenció de millorar i refinar la construc-ció dels bioindicadors dels hàbitats i obteniraixí uns resultats més fiables. Seguidamentpresentem una nova anàlisi que es fonamen-ta en dades de la densitat de cada espècie alsprincipals hàbitats CORINE2 presents a laxarxa CBMS. Encara que algunes espècies sónclassificades de forma diferent amb aquestametodologia, cal dir que les tendències ques’ha trobat continuen coincidint, a grans trets,amb les ja apuntades anteriorment.

Les preferències d’hàbitat de lespapallones catalanesPer definir aquestes preferències hem utilit-zat la mateixa font d’informació que en l’a-nàlisi qualitativa, és a dir, els comptatges delCBMS efectuats entre 1994 i 20067 en 323seccions de 69 itineraris, corresponents als 17hàbitats detallats a la taula 1. Per tal d’evitarproblemes de pseudoreplicació, les seccionsd’un mateix itinerari que representen un mateixhàbitat s’han agrupat i tractat com una solaunitat, amb la qual cosa el nombre de sec-cions independents s’ha reduït a 173. En cadas-cuna d’aquestes seccions independents s’hacalculat la densitat de les espècies presents,expressada com a nombre d’exemplars / 100m x 1 any. Aquest paràmetre sintetitza lesdades corresponents a 59.362 m de trans-sectes i a 888 temporades de seguiment (con-siderant totes les combinacions “secció x tem-porada amb dades”), per la qual cosa pensem

que reflecteix de manera força acurada les pre-ferències de les papallones per una àmplia por-ció del territori català.

En una primera fase, hem ordenat les espè-cies al llarg d’un gradient d’especialització enl’ús dels hàbitats. Per fer-ho, hem utilitzat l’a-nomenat “índex d’especialització d’hàbitat”(IEH) (ref.3), que mesura el coeficient devariació de la distribució de les densitatsd’una espècie entre les diferents categoriesd’hàbitats. Els valors més baixos d’aquest índexindiquen un fort generalisme (espècies ubi-qüistes), mentre que els valors més elevatsindiquen una forta especialització en algunhàbitat determinat. A la figura 1 hi ha tresexemples, el d’un generalista extrem, Vanessa

En el número anterior de Cynthia es va presentar una primera aproximació sobre el poderbioindicador de les papallones catalanes1. A partir de dades qualitatives sobrepresència/absència a les seccions dels itineraris del CBMS, i després d’aplicar dos mètodesd’anàlisi multivariant, es van definir grups d’espècies comunes associades amb els quatregrans ambients “zones agrícoles i ruderals”, “prats”, “matollars” i “boscos”. Posteriorment esva construir un indicador de cadascun d’aquests ambients, basat en les tendències poblacionalsde les espècies que els caracteritzen. Els resultats indicaven una davallada important del’indicador de prats i un augment en l’indicador forestal. Els altres dos indicadors no seguientendències significatives.

Fig. 1. Distribució de lesdensitats poblacionals (ex./100 m) de tres espècies deropalòcers en 17 tipusd’hàbitats a la xarxa del CBMS.S’indica també el valor del’índex d’especialitzaciód’hàbitat (IEH), calculatsegons la metodologia descritaa la ref. 3.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

1,41,2

10,80,60,40,2

0Den

sita

t (e

x./1

00 m

)

Categories d’hàbitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

454035302520151050D

ensi

tat

(ex.

/100

m)

Categories d’hàbitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

2,5

2

1,5

1

0,5

0Den

sita

t (e

x./1

00 m

)

Categories d'hàbitats

Vanessa atalantaIEH = 0,49

Limenitis camillaIEH = 2,60

Categories d'hàbitats1 Sense vegetació2 Landes i brugueraras3 Matollar esclerofil·le4 Prats calcaris de teròfits5 Prats calcaris muntans

i subalpins6 Prats silícics de teròfits7 Prats silícics muntans

i subalpins8 Prats mesòfils i dalladors9 Bosc de caducifolis10 Bosc de coníferes11 Bosc de ribera12 Alzinars13 Vegetació d'aiguamolls14 Agricultura intensiva15 Cereals16 Conreu llenyós de secà17 Vegetació ruderal

Pararge aegeria IEH = 1,42

Gestió i conservacióCy

nthi

a12

atalanta, sense una preferència clara per caphàbitat concret (IEH de 0,49), i el de dosespecialistes de boscos, Pararge aegeria i Lime-nitis camilla. D’entre aquestes dues espècies,L. camilla mostra un grau més fort d’espe-cialització que P. aegeria (IEH de 2,60 i 1,42,respectivament) en aparèixer associada, gai-rebé exclusivament, amb els boscos de cadu-cifolis.

En una segona fase, hem agrupat els hàbi-tats CORINE en els mateixos quatre gransambients ja utilitzats en l’anàlisi qualitativa:prats, matollars, boscos i ambients agrícolesi ruderals (aquests dos darrers tractats en unacategoria conjunta). Les dades relatives alsambients “improductiu natural” (sense vege-tació) i “vegetació d’aiguamolls” s’han exclòsen aquest nou tractament, ja que no hi ha capropalòcer català propi d’aquests ambients i,a més, la seva representació a la xarxa CBMS

és molt baixa (taula 1). Seguidament, hemcalculat la densitat mitjana de cada espècieals quatre ambients principals i hem consi-derat com a especialistes les espècies que con-centren un 50% o més de la seva densitat totalen un d’ells4. Altrament, s’ha considerat l’es-pècie com a generalista.

A la taula 2 hi ha la llista de les papallonesespecialistes i generalistes que s’han utilitzatposteriorment per a construir els indicadors,d’acord amb els criteris especificats més avall.

Indicadors d’hàbitatsPer assegurar que els indicadors d’hàbitatreflecteixin tendències reals d’ampli abast geo-gràfic, i no només situacions particulars d’unspocs itineraris, s’han seleccionat les espèciesque compleixen els requisits següents:

1. No ofereixen problemes importants d’i-dentificació.

Taula 1. Distribució delsprincipals tipus d’hàbitatsen les seccions de la xarxadel CBMS (1994-2007) quemostregen hàbitats purs(amb >75% de cobertura).S’indica també el codiCORINE corresponent i elnombre de seccions (total iagrupades en unitatsindependents) utilitzadesper fer els càlculs de ladensitat d’espècies alsdiferents hàbitats.

Ambient Hàbitat Codi Nº seccionsCORINE total independents

Forestalbosc de caducifolis 41 11 4bosc de coníferes 42 25 19bosc de ribera 44 13 8alzinar 45 39 21

88 52

Matollarbruguerar 31 7 3matollar esclerofil·le 32 34 18

41 21

Agrícolaagricultura intensiva 81 13 8cereals 82 21 14horts, plantacions d'arbres 83 7 6

41 28

Improductiu artificial(vegetació ruderal) 87 21 12

Improductiu natural(sense vegetació) 62 9 6

Vegetació d'aiguamolls53 5 4

Pratsprats calcaris (teròfits) 34 52 26prats calcaris (estatge muntà i subalpí) 34 13 6prats acidòfils (teròfits) 35 10 8prats acidòfils (estatge muntà i subalpí) 35 12 3prats mesòfils 38 31 7

118 50

TOTAL 323 173

Gestió i conservació

Cynt

hia

13

2. Apareixen en un mínim de 10 estacionsde la xarxa CBMS.

3. N’hi ha dades d’un mínim de 10 sec-cions independents per calcular les densitatsals diferents hàbitats.

En total hi ha 9 especialistes de matollars,15 especialistes de prats, 7 especialistes deboscos i 4 especialistes dels ambients agríco-les i ruderals (taula 2). Entre aquestes espè-cies se n’inclouen quatre que no superen elllindar del 50% de la densitat en un tipusd’ambient, Melitaea phoebe, Coenonymphadorus, Argynnis paphia i Nymphalis antiopa.Tanmateix, les hem classificat com a espe-cialistes (les dues primeres de prats, les duesdarreres de boscos) d’acord amb el criteri devan Swaay et al. (2006), el valor relativamentelevat del seu IEH i el coneixement de la sevabiologia a Catalunya.

Per construir els indicadors s’ha seguit lametodologia desenvolupada per als ocellseuropeus5. Primer s’han calculat les tendèn-cies poblacionals de cada espècie per separatamb el programa TRIM6, i després s’ha cal-culat un índex multiespecífic per a cadas-cun dels quatre ambients combinant les ten-dències de les seves espècies característiques.Per tal que un indicador sigui representatiudel conjunt dels tàxons propis d’aquell ambient,és necessari que es basi en un nombre sufi-cient d’espècies; en cas contrari, pot reflectirtendències molt particulars (p. ex. relaciona-des amb la incidència d’un parasitoide espe-cífic, o lligades amb els efectes de la meteo-rologia sobre un patró fenològic concret).Aquest problema podria afectar l’indicadordels ambients agrícoles i ruderals, ja que úni-cament són quatre les espècies que han estatclassificades com a característiques d’aquestambient. D’aquestes quatre, dues estan moltemparentades i tenen cicles biològics simi-lars (Pieris rapae i Pontia daplidice), mentreque una tercera, Cacyreus marshalli, presen-ta una dinàmica poblacional molt particu-lar i encara inestable en haver colonitzat lanostra fauna en temps molt recents7. És peraquests motius que finalment hem desistit deconstruir un indicador dels ambients agríco-les.

D’altra banda, en diferents països europeuss’ha comprovat que en les darreres dècadesles papallones especialistes estan patint dava-llades molt més importants que les de caràc-ter més oportunista, que mostren tendènciesestables o, fins i tot, lleugerament positives4,8.Aquest fenomen es tradueix en un canvi enla composició de les comunitats de papallo-nes, que progressivament passen a ser domi-

Taula 2. Espècies depapallones característiquesde quatre tipus d’ambients(prats, matollar, forestal iagrícola-ruderal), igeneralistes sense cappreferència clara. S’indicatambé el valor de l’índexd’especialització d’hàbitat(IEH) i el nombre de seccionsagrupades en unitatsindependents en què esbasen els càlculs. Ambasterisc, espèciesgeneralistes excloses pel seucomportament migrador.

Espècie IEH Nº seccions

Especialistes de pratsSatyrus actaea 3,203 11Aglais urticae 3,127 32Erynnis tages 2,299 34Hesperia comma 2,180 27Polyommatus coridon 2,090 25Tomares ballus 2,003 15Melanargia occitanica 1,992 26Colias alfacariensis 1,779 73Coenonympha dorus 1,716 40Glaucopsyche alexis 1,705 48Polyommatus bellargus 1,553 52Melitaea didyma 1,352 70Brintesia circe 1,173 108Coenonympha pamphilus 1,064 80Melitaea phoebe 1,052 84

Especialistes de matollarsLycaena alciphron 2,073 19Glaucopsyche melanops 2,067 37Thymelicus sylvestris 2,013 46Hipparchia semele 1,940 45Melitaea cinxia 1,672 43Issoria lathonia 1,638 69Coenonympha arcania 1,497 68Callophrys rubi 1,309 100Pyronia tithonus 1,288 100

Especialistes de boscosNeozephyrus quercus 1,543 52Nymphalis antiopa 1,444 33Pararge aegeria 1,423 152Argynnis paphia 1,342 85Polygonia c-album 1,299 68Celastrina argiolus 1,245 110Limenitis reducta 0,959 97

Especialistes de zones agrícolesPontia daplidice 1,659 126Cacyreus marshalli 1,481 28Carcharodus alceae 1,287 76Pieris rapae 0,852 168

Espècies generalistesVanessa atalanta* 0,489 123Lasiommata megera 0,517 162Gonepteryx cleopatra 0,635 129Colias crocea 0,659 159Cynthia cardui* 0,668 150Thymelicus acteon 0,681 96Pieris brassicae 0,748 166Polyommatus icarus 0,750 157Leptidea sinapis 0,802 121Melanargia lachesis 0,806 129Maniola jurtina 0,861 139Lycaena phlaeas 0,893 124Gonepteryx rhamni 0,921 112Iphiclides podalirius 0,957 118

Gestió i conservacióCy

nthi

a14

nades per espèciescomunes, amb re-queriments pocestrictes, en detri-ment de les ques’associen amb elshàbitats més valuo-sos9. Per compro-var si aquesta ten-dència també esdóna a Catalunya,hem desenvolupat

un nou indicador que sintetitza la informa-ció relativa a les espècies més generalistes, quehem definit com les que tenen un IAH infe-rior a 1 (taula 2). En aquest grup hem inclòsPieris rapae (IAH = 0,852), però n’hem exclòsVanessa atalanta (IAH = 0,489) i Cynthia car-dui (IAH = 0,668), perquè es tracta depapallones migradores, la dinàmica de lesquals està totalment condicionada per la situa-ció de les poblacions a les àrees d’origen10,11.L’indicador d’espècies generalistes es basa,doncs, en un total de 13 espècies.

Les tendències detectades per als quatreindicadors es mostren a la figura 2. Cal des-tacar, en particular, la disminució molt sig-nificativa (P = 0,004) de l’indicador de prats,que confirma plenament l’existència d’unaregressió generalitzada de les papallones prò-pies d’aquest ambient, tal com ja s’apunta-va en l’anàlisi anterior1. També es confirmal’augment que estan experimentant les pobla-cions de les espècies forestals, amb una ten-dència general positiva i significativa (P =0,028). En el futur s’intentaran incorporartambé les dades de Limenitis camilla, unapapallona molt típica dels boscos de la mei-tat septentrional de Catalunya però que fàcil-

ment es confon amb L. reducta, per aconse-guir així un grau de generalització més gran.En tot cas, l’indicador forestal és l’únic queha augmentat, la qual cosa reforça la idea queles papallones típiques d’aquest ambientsegueixen una tendència ben diferent de laresta.

La diferència més gran respecte a l’anàlisianterior és la disminució significativa de l’in-dicador de matollar (P = 0,036), que alesho-res semblava que havia augmentat, encara quede forma no significativa. En certa manera,aquest indicador és difícil de definir perquèels matollars constitueixen un ambient inter-medi entre els prats i el bosc i, segons quinasigui l’espècie considerada, l’ambient prefe-rit serà un matollar obert més semblant a unprat o un matollar tancat més semblant a unbosc. En aquesta ocasió, l’indicador de mato-llar aplega majoritàriament dades d’espèciesamb una marcada preferència per matollarsoberts (p. ex. Glaucopsyche melanops, Lycaenaalciphron, Melitaea cinxia, Hipparchia semeleo Thymelicus sylvestris), i aquesta és segura-ment la raó per la qual ara es detecta una ten-dència negativa, similar a la de l’indicador deprats.

Finalment, és interessant constatar que l’in-dicador de les espècies generalistes no mos-tra cap tendència concreta (P = 0,793), i oscil·laal voltant del valor inicial. Aquest resultatcoincideix amb el que s’ha trobat en altrespaïsos del centre d’Europa i suggereix que ladisminució d’alguns especialistes es relacio-na amb una problemàtica concreta dels hàbi-tats que ocupen.

Constantí Stefanescu, Jordi Jubany, Ignasi Torre & Ferran Páramo

1 Stefanescu, C., Jubany, J., Torre,I. & Páramo, F., 2007. “El paperbioindicador de les papallones aCatalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

2 Moss, D., Wyatt, B., Cornaert,M.H. & Roekaerts, M., 1990.“CORINE Biotopes. The design,compilation and use of aninventory of sites of majorimportance for natureconservation in the EuropeanCommunity”. Directorate-GeneralEnvironment, Nuclear Safety andCivil Protection.

3 Julliard, R., Clavel, J., Devictor,V., Jiguet, F. & Couvet, D., 2006.“Spatial segregation of specialistsand generalists in birdcommunities”. Ecol. Lett., 9:1237-1244.

4 Van Swaay, C.A.M., Warren, M.S. &Loïs, G., 2006. “Biotope use andtrends of European butterflies”. J.Insect Conserv., 10: 189-209.

5 Gregory, R.D., van Strien, A.,Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W.,Noble, D.G., Foppen, R.P.B. &Gibbons, D.W., 2005. “Developingindicators for European birds”.Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269-288.

6 Pannekoek, J. & van Strien, A.J.,2006. TRIM 3 Manual (Trends &Indices for Monitoring data).Statistics Netherlands, TheNetherlands.http://www.ebcc.info.

7 Masó, A. & Sarto i Monteys, V.,1997. “Estat actual de ladispersió de Cacyreus marshalliButler, 1898 (Lepidoptera:Lycaenidae) a la penínsulaIbèrica”. Ses. Entom. ICHN-SCL,9(1995): 175-185.

8 Greatorex-Davies, J.N., Brereton,T.B., Roy, D.B., Middlebrook, I. &Cruickshanks, K.L., 2007. “UnitedKingdom Butterfly MonitoringScheme report for 2006”. CEHMonks Wood.

9 González-Megías, A., Menéndez,R., Roy, D., Brereton, T. &Thomas, C.D., 2008. “Changes inthe composition of Britishbutterfly assemblages over twodecades”. Global Change Biol., 14:1464-1474.

10 Pollard, E., van Swaay, C.A.M.,Stefanescu, C., Lundsten, K.E.,Maes, D. & Greatorex-Davies, J.N.,1998. “Migration of the paintedlady butterfly Cynthia cardui inEurope: evidence frommonitoring”. Div. & Distrib., 4:243-253.

11 Stefanescu, C., 2001. “The natureof migration in the red admiralbutterfly Vanessa atalanta:evidence from the populationecology in its southern range”.Ecol. Entom., 26: 525-536.

Fig. 2. Indicadorsambientals basats en lestendències poblacionals deles papallones méscaracterístiques. L’indicadorde boscos ha augmentatsignificativament al llarg delperíode d’estudi, mentre queel de prats i el de matollarshan disminuït també deforma significativa. Percontra, l’indicador de lesespècies més generalistes nosegueix cap tendènciaconcreta.

4

3,5

3

2,5

2

1,5

1

0,5

0

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

BoscMatollar

PratsGeneralistes

L’estació

Cynt

hia

15

Can Ferriol, un punt de gran diversitat prop de BarcelonaEl parc de Collserola forma part de la xarxa del CBMS des de l’inici d’aquest projecte. Actualmenthi ha tres estacions actives, la més antiga de les quals, Can Ferriol, destaca perquè presenta unade les faunes de ropalòcers més diverses de la serralada Litoral.

L’itinerari

L’estudi sistemàtic dels ropalòcers del parc deCollserola arrenca l’any 1992, dins de les líniesmarcades pel programa de potenciació de lafauna del mateix parc, però no va ser fins el1994, any en què va començar a funcionar elCBMS, que la metodologia es va adaptar a lad’aquest projecte. Es va establir, aleshores, l’i-tinerari de Can Ferriol, un recorregut circu-lar per l’entorn del mas que rep aquest nom,situat a la vall de Sant Feliu, a sota de la San-ta Creu d’Olorda. Inicialment estava formatper 9 seccions, però el 1995 es va modificarper tal que els diferents ambients del Parc hiquedessin ben representats, i va passar a serde 12 seccions1. Com a particularitat meto-dològica, els comptatges s’allarguen fins a mit-jan octubre, per poder tenir constància delvol de retorn d’algunes espècies migradores.

La zona, situada a una alçada mitjana de235 m i caracteritzada per mitjanes anuals depluviositat i temperatura de 706,5 mm i14,8ºC, respectivament, es troba dins deldomini de l’alzinar litoral. La majoria de secci-ons transcorren per una pista forestal que tra-vessa un bosc mixt d’alzines i pi blanc. Lesseccions més interessants segueixen un corriolque travessa antigues feixes de conreu aban-donades, amb brolla dominada per romaní ifoixarda i presència important de llistonars,esbarzers i arbres aïllats (garrofers i pins). Elconreu de cereals hi és testimonial.

La fauna de papallonesA Can Ferriol s’han detectat 64 espècies de ropa-lòcers, la majoria de les quals mantenen pobla-cions sedentàries. En el període 1994-2007s’han comptabilitzat 41.056 papallones, ambmitjanes anuals de 2.821 exemplars i 50 espè-cies, i una densitat de 114 exemplars/100 m.

La comunitat de ropalòcers presenta unpatró fenològic trimodal. A final de juny iprincipi de juliol hi és ben patent un màximestival, tant pel que fa a la diversitat d’espè-cies com, sobretot, al nombre d’exemplars(coincidint amb els màxims poblacionals dePyronia cecilia i P. bathseba). Els altres dos picsfenològics, el primaveral i el de tardor, varien

molt en importància depenent de les condi-cions meteorològiques de cada any.

A nivell de famílies i subfamílies destaquenespecialment els satirins, que engloben gai-rebé el 45% de tots els exemplars, i els licè-nids, que aporten 18 espècies. Les espèciesmés abundants són els satirins P. cecilia, P.bathseba i Hipparchia fidia i el pièrid Pierisrapae (fig. 1). Les tres primeres es concentrena les seccions amb espais oberts (prats ambllistonar, brolles i, fins i tot, conreus), idefugen les zones boscoses. P. rapae mostrauna distribució molt més àmplia, per bé quees concentra en les seccions més ruderals, comsón els conreus i els voltants del mas. Unaaltra papallona característica és Satyrium escu-li, una espècie pròpia de la zona mediterrà-nia i lligada a l’alzina i el garric. L’abundàn-cia d’aquestes plantes a Collserola propicia

Aspecte general de les feixesproperes al mas de CanFerriol, envoltades perl’alzinar litoral i per brollesde romaní i foixarda(fotografia: J. Jubany).

Pyronia ceciliaPieris rapae

Pyronia bathsebaHipparchia fidia

Lasiommata megeraSatyrum esculi

Gonepteryx cleopatraCynthia cardui

Maniola jurtinaCoenonympha dorus

Pontia daplidicePararge aegeria

Laptidea sinapisPieris brassicae

Colias crocea

0 50 100 150 200 250 300 350

Mitjana de l’índex anual (1995-2007)

Fig. 1.Abundància mitjana(mitjana dels índexs anualsdurant el període 1995-2007) de les 15 papallonesmés comunes a l’estació deCan Ferriol.

L’estació16

l’existència d’una població molt nombrosad’aquest ropalòcer, que es veu incrementadaostensiblement les temporades amb prima-veres plujoses, com ara l’any 2004.

També és destacable el fet que algunes deles papallones més abundants d’aquest itine-rari són migradores, com és el cas de Cynthiacardui, Pontia daplidice, Pieris brassicae, Coliascrocea i Lampides boeticus i Leptotes pirithous(aquestes dues darreres assoleixen els màximspoblacionals al setembre i començament d’oc-tubre).

A Can Ferriol hem trobat 20 espècies quesón considerades SPEC (d’interès comunita-ri). Entre aquestes espècies hi ha les que hansofert una disminució més important dels seusefectius des de l’inici del seguiment: Glau-

copsyche alexis, G. melanops, Pseudophilotespanoptes, Polyommatus hispana i Melanargialachesis. Totes es concentren a les seccions ambun recobriment important de llistonar. Enaquestes seccions també trobem Tomares ballusi Melanargia occitanica. La primera manté unapoblació amb una baixa densitat d’individus,però sembla que és estable, mentre que de lasegona s’ha reduït el nombre d’efectius durantel període 1994-2007.

La gestió de l’espaiAl llarg del seguiment, l’itinerari ha sofert can-vis importants, que han tingut fortes reper-cussions sobre la fauna de papallones. La majo-ria d’actuacions, dirigides a mantenir en bonescondicions de trànsit les pistes per on passael transsecte, s’han produït en les seccions dela zona forestal. Les pistes s’han eixamplatconsiderablement, alhora que els marges s’handesbrossat repetidament de 5 a 10 metres abanda i banda. Aquestes actuacions han com-portat canvis en l’estructura de la vegetació ala franja de comptatge, amb un predominiprogressiu de plantes ruderals, brolles i llis-tonars, en detriment de l’alzinar i les pinedes.A més, dos ramats d’ovins també col·labo-ren en el manteniment de les franges con-traincendis de les pistes.

Com a part del programa de potenciacióde la fauna del Parc, una altra actuació dràs-tica que es va dur a terme la primavera de2000 va ser la rompuda i posterior conversióen camps de conreu d’unes antigues feixes(seccions 4 i 5), fins aleshores dominades peruna brolla amb llistonar i un ginestar cadacop més tancats. Aquesta transformació, queva permetre recuperar uns antics espais oberts,ha anat acompanyada d’un increment delnombre d’exemplars de papallones (fig. 2).Tanmateix, és difícil quantificar en quinamesura aquest increment és conseqüènciadirecta de l’actuació, ja que altres factors (p.ex. la plantació d’userda o fajol, la meteoro-logia, etc.) també hi podrien haver influït. Entot cas, des de l’any 2003, una part de la sec-ció 4 es desbrossa a final d’estiu per mante-nir-la en condicions de prat obert.

Jordi Jubany

1 Jubany, J., & Rovira, S., 2000. “Butterfly MonitoringScheme (Pla de seguiment de ropalòcers) en el ParcMetropolità de Collserola”. In: I Jornades sobre larecerca en els sistemes naturals de Collserola:aplicacions a la gestió del Parc (F. Llimona, J.M.Espelta, J.C. Guix, E. Mateos i J.D. Rodríguez-Teijeiro, ed.): 243-254. Consorci del Parc deCollserola.

Fig. 2. Evolució temporal delnombre d’exemplars a lasecció 4 de l’itinerari de CanFerriol. La fletxa indica queal principi de la primaverade l’any 2000 es vadesbrossar totalment lasecció. Els anys 2001 i 2005han estat els pitjors per a lacomunitat de ropalòcers deCollserola i dos dels pitjorsal conjunt de Catalunya.

1

3

4

9

11

1210

8

6

5

7

Recorregut de l’itinerari deCan Ferriol, que consta de 12seccions. La longitud totalés de 2.510 m, amb unamitjana de 209 m / secció(rang: 43-783 m).

2

Cynt

hia

0 250 500 m

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

350

300

250

200

150

100

50

0

Dens

itat

(ex.

/100

m)

Ressenya bibliogràfica

Cynt

hia

17

Molta gent ha sentit a parlar o ha vistimatges de l’espectacular migració dela papallona monarca Danaus plexip-pus a Amèrica del Nord. Atesa la mida,

la bellesa i el gregarisme d’aquesta espècie, noés d’estranyar que molts coneguéssim aquestfenomen abans de participar en el CBMS. Defet, només cal que feu un cop d’ull a la planacentral del vostre passaport per veure que aques-ta migració és ben popular. Ara, a més, tambésabem que hi ha papallones que arriben a lesnostres zones d’estudi des de latituds més omenys allunyades. Entre aquestes papallonespodem citar alguns licènids com Leptotes piri-thous o Lampides boeticus, pièrids com Pontiadaplidice o Colias crocea i nimfàlids com Vanes-sa atalanta o Vanessa cardui. Aquest treball estu-dia els mecanismes que aquesta darrera espècieutilitza per poder migrar des del nord d’Àfricaa Catalunya durant la primavera.

Com tants altres organismes migradors,Vanessa cardui és una papallona que aprofitales condicions favorables que hi ha a l’hiverni al principi de la primavera al nord d’Àfricai es desplaça cap al nord quan, a mesura ques’acosta l’estiu, les possibilitats de supervi-vència en aquesta zona disminueixen. Lesobservacions de Vanessa cardui volant arrande terra en una direcció definida havien fetcreure fins fa poc que aquestes migracionseren essencialment actives i de forma inde-pendent dels corrents d’aire. Els autors deltreball que aquí presentem utilitzen les dadesdel CBMS per mostrar que les seves massivesarribades primaverals a Catalunya coincidei-xen amb unes situacions meteorològiques moltparticulars, cosa que suggereix clarament queel vent és, almenys en bona mesura, el que fapossible aquesta migració.

En el període 1997-2006 hi ha hagut 32setmanes primaverals (entre març i juny) enles quals hi ha hagut un increment significa-tiu dels comptatges de Vanessa cardui en rela-ció amb la setmana anterior. Aquests episo-

dis han coincidit, de forma altament signifi-cativa, amb la presència de vents d’origen afri-cà a 500-1.500 m d’altitud associats a per-torbacions atlàntiques o peninsulars. En elprimer dels casos la posició concreta de la per-torbació faria que els vents portessin els exem-plars provinents del Sàhara Occidental i elMarroc, mentre que en el segon cas lespapallones provindrien més aviat d’Algèria iTunísia. En qualsevol cas, aquestes situacionstambé coincideixen amb l’arribada de gransquantitats de pols en suspensió provinent delsdeserts del nord d’Àfrica, cosa que a més d’unens farà veure amb una nova perspectiva lapluja bruta que sovint ens acompanya quanes produeixen aquestes situacions.

Atenent-nos a les dades meteorològiques,aquests vents del sud transportarien les papa-llones a una mitjana de 30 km/h, la qualcosa, sumada a la velocitat d’aquests insectes(uns 15 km/h), faria que el viatge des del Magriba les nostres terres tingués una durada de només20-36 hores. Però aquestes situacions meteo-rològicament tan favorables queden truncadesquan les pertorbacions creuen definitivamentla mediterrània occidental, moment en què elsvents de component nord passen a ser els domi-nants. En aquestes condicions les papalloneses veurien obligades a descendir fins a terra perevitar ser arrossegades cap a les latituds d’onprovenen. És precisament en aquestes condi-cions quan sovint es veuen les Vanessa cardui,que avancen amb dificultat, a contravent i benarran de terra.

Així doncs, les dades disponibles suggerei-xen que la migració primaveral d’aquesta pa-pallona tindria dues fases ben diferenciades,una d’estretament vinculada a la presència devents favorables a una certa altitud i una altra,segurament d’importància menor quant a dis-tància recorreguda, en la qual realitzarien migra-cions actives arran de terra.

Sergi Herrando

Stefanescu, C., Alarcón, M. & Àvila, A., 2007

Migration of the painted lady butterfly,Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African wind currents Journal of Animal Ecology, 76: 888-898.

D’entre les papallones migradores que ens visiten, Vanessa cardui és la més comuna i la que arribaen major nombre. En aquest article es mostra com les dades del CBMS han contribuït a entendrecom funcionen aquestes migracions.

Dibuix: M. Miró

Ressenya bibliogràficaCy

nthi

a18

Vila, R. & Viader, S., 2008

Distribució, ecologia i conservació de Iolanaiolas (Ochsenheimer, 1816) a Catalunya(Lepidoptera: Lycaenidae) Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 99: 97-114

Aquest article, publicat al darrer número del Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, ésun recull de totes les dades faunístiques del licènid Iolana iolas a Catalunya, amb una especialatenció als aspectes relatius a la conservació de les poblacions.

Encara que els autors no se centren enels aspectes taxonòmics, revisen breu-ment la situació actual sobre l’estatusespecífic i subespecífic del gènere Iola-na, amb especial atenció a les cinc subespè-cies descrites de la península Ibèrica (inclosala ssp. farriolsi Sagarra, a la qual pertanyen lespoblacions catalanes). També discuteixen elstrets morfològics característics de I. iolas i elsde la ssp. farriolsi.

Seguidament se sintetitzen les dades publi-cades sobre la biologia i ecologia d’aquest licè-nid especialista. Es destaca la forta relació queI. iolas estableix amb les plantes del gènereColutea, un arbust del qual depenen absolu-tament les larves, i també els adults (en apor-tar-los la principal font de nèctar). La majo-ria de les poblacions catalanes de I. iolas sem-bla que s’associen a Colutea brevialata, l’espèciede Colutea més estesa al país. Es descriu el ciclebiològic d’aquesta papallona, les larves de laqual, en néixer, penetren dins les beines delfruit en formació, on s’alimentaran de les lla-vors. S’esmenten altres qüestions relaciona-des, com ara les preferències d’ovoposició, lavariabilitat en la coloració de les larves i eltemps de desenvolupament, i s’incideix en unaspecte controvertit: la seva mirmecofília. Enca-ra que alguns autors consideren que la mir-mecofília en aquesta espècie és poc probableperquè les larves tenen l’hàbit de segellar l’o-rifici d’entrada a la beina, dades recents demos-tren que sí que es donen casos de mutualismeentre larves i formigues. S’aporten dades enfavor de la hipòtesi segons la qual algunes pupespoden hivernar durant dos hiverns consecu-tius, encara que aquest fenomen ha estat pocinvestigat fins ara. També se sintetitza lainteressant informació relativa als parasitoidesque ataquen les larves, representats tant perhimenòpters especialistes (del gènere Aniso-bas) com per generalistes (del gènere Cotesia).Finalment, es recullen dades sobre el com-

portament dels adults en relació amb la sevamobilitat i els ritmes d’activitat diària. Enl’apartat dedicat a la fenologia de l’adult, s’a-nalitzen les dades catalanes i es mostra l’exis-tència d’una sola generació, que té un curtperíode de vol amb un màxim al mes de maig.

Un aspecte particularment rellevant del tre-ball és el de la distribució de la papallona aCatalunya. Les dades faunístiques (que es pre-senten en un mapa, referides a quadrats UTM10 x 10 km) inclouen totes les citacions biblio-gràfiques fiables, així com dades inèdites reco-llides gràcies a la col·laboració de molts lepi-dopteròlegs. El recull ha permès identificar lapresència de I. iolas en 24 quadrats UTM, laqual cosa suposa un increment notable res-pecte a la darrera revisió de 2003, en què s’es-mentava en només 18 quadrats. A més, escorregeixen citacions errònies o imprecises dela literatura. El recull actual indica dades pos-teriors a 1975 en un total de 18 quadrats.

Pel que fa al seu estatus de conservació, I. iolases pot considerar com una papallona vulnera-ble a Catalunya, on està fortament amenaçadaa causa de la desaparició de la planta nutríciapel tancament de les zones obertes i, sobretot,per la degradació de l’hàbitat i la urbanització.Les mesures de conservació recomanades inclouenel manteniment d’una bona xarxa de petitespoblacions de Colutea, combinada amb la plan-tació d’aquest arbust –que també ofereix unfort potencial decoratiu– en zones ruderals comper exemple marges de carreteres i parcs1.

En conjunt, l’article aconsegueix oferir-nosuna de les monografies més completes sobreuna papallona catalana. Està molt ben docu-mentat i aporta dades molt interessants sobrel’ecologia de la papallona, que seran útils perals lepidopteròlegs i conservacionistes. Feli-citem els autors per aquest treball, i desitgemque puguem llegir altres estudis seus en elfutur.

Vlad Dinca

Femella de Iolana iolasovopositant a la base d’unabeina de Colutea breviolata,dins la qual la larvas’alimentarà de les llavors enformació (fotografia: M.Cardona).

1 Vegeu també elscomentaris sobre aquestaespècie a Cynthia, 7: 6.

La papallona

Cynt

hia

19

Polygonia c-album, la papallona de les ales retallades

Distribució geogràfica i situació al CBMS

P. c-album és una papallona amb una àmpliadistribució, que abasta bona part del Paleàr-tic i també el nord d’Àfrica. Al continent euro-peu només és absent d’Irlanda i de les latitudsmés altes dels països nòrdics1. A la penínsulaIbèrica es troba ben estesa, sobretot en zonesde muntanyes, excepte al quadrant sud-occidental, on només es coneix en unes poqueslocalitats2. Mai no ha estat citada a les illesBalears. A Catalunya és comuna a la meitatseptentrional, des del nivell del mar fins aaproximadament 2.000 m. En canvi, a la mei-tat meridional és molt més rara i local, i estroba bàsicament restringida als massissosmuntanyosos.

Al Principat, les màximes abundàncies s’en-registren en zones humides de la muntanyamitjana, a les serralades Prelitoral, Litoral iTransversal i al Prepirineu (fig. 1). En canvi,a la Catalunya central, de tendència més con-tinental, la densitat de les poblacions es redueixnotablement. També es redueix a les terresbaixes properes a la costa, amb l’excepció dela plana de l’Empordà, on el bosc de ribera ésencara abundant i l’espècie es manté comu-na. Altrament, es torna més escassa quan esguanya alçada als Pirineus, per desaparèixer al’estatge alpí quan s’arriba al límit dels bos-cos. A la meitat meridional de Catalunya ésabsent de la gran majoria del territori (fig. 1).En aquesta zona sembla principalment limi-tada a les àrees muntanyoses i relativamenthumides, com els Ports de Tortosa i Beseit iles muntanyes de Prades, on, tanmateix, lespoblacions són molt escasses i les densitats

Alta muntanya alpina i subalpinaMuntanya mitjana eurosiberianaMuntanya i terra baixa mediterrànies

Regions biogeogràfiques

Abundància dePolygonia c-album(IA/100m)

Menorca

Eivissa

Badia deRoses

Una de les papallones més comunes als nostres boscos és Polygonia c-album. Sempre que la veiematurada, la podrem identificar pel contorn de les ales, retallat i espectacular, però el més fàcilserà observar-la durant les tardes de primavera i estiu, quan els mascles estableixen territoris alsmarges i a les clarianes dels boscos. Amb una mica més de sort també podrem veure les femelles,que amb el seu vol més pausat inspeccionen les ortigues sobre les quals faran la posta.

Fig. 1. Abundànciarelativa de Polygoniac-album (expressadacom el valor del’índex anual / 100m) a les diferentsestacions de la xarxaCBMS (1994-2007).

1 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposasde España y Europa. 320pàg. + 104 pl. LynxEdicions, Bellaterra.

2 García-Barros, E., Munguira,M. L., Martín Cano, J., RomoBenito, H., Garcia-Pereira, P.& Maravalhas, E. S., 2004.“Atlas de las mariposasdiurnas de la PenínsulaIbérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea& Hesperioidea) ”.Monografías Soc. ent.aragon., 11: 1-228.

3 Nylin, S., 1988. “Host plantspecialization andseasonality in a polyphagousbutterfly, Polygonia c-album(Nymphalidae)”. Oikos, 53:381-386.

4 Observació de C. Stefanescu,el 24/III/2001, a can Rierade Vilardell, Montnegre.

5 Nygren, G.H., Nylin, S. &Stefanescu, C., 2006.“Genetics of host plant useand life history in thecomma butterfly acrossEurope: varying modes ofinheritance as a potentialreproductive barrier”. J. Evol.Biol., 19: 1882-1893.

Presència

0

0,01-0,1

0,1-0,5

0,5-1,5

1,5-3,5

s

La papallonaCy

nthi

a20

observades molt minses. Destaca, per exem-ple, la manca d’observacions a l’itinerari delPinetell, a les muntanyes de Prades, tot i l’ex-haustiu seguiment que s’hi realitza des de l’any2001. Així mateix, tampoc s’ha detectat maien cap de les tres estacions situades al massísdel Garraf, i només de forma molt ocasionalal massís del Montmell. Ara per ara, es potconsiderar com totalment absent dels indretsmés àrids de la Depressió Central catalana ide caràcter excepcional al llarg de la línia cos-tanera de les comarques tarragonines.

Hàbitats i plantes nutríciesP. c-album és una papallona polífaga, les lar-ves de la qual s’alimen