Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que...

9
Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks 08 Dissabte, 2 de març de 2013 19 h — Sala de Concerts Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks Yefim Bronfman, piano Zubin Mehta, director I Franz Liszt (1811-1886) Mazeppa, poema simfònic núm. 6, S. 100 17’ Béla Bartók (1881-1945) Concert per a piano i orquestra núm. 2, Sz. 95 28’ Allegro Adagio-Presto-Adagio Allegro molto II Piotr I. Txaikovski (1840-1893) Simfonia núm. 5, en Mi menor, op. 64 48’ Andante-Allegro Andante Allegro moderato Andante maestoso-Allegro vivace Palau 100 2012 —2013 Catalunya Música emetrà aquest concert. Per escoltar-lo, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Transcript of Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que...

Page 1: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Sym

phon

ieor

ches

ter

des

Bay

eris

chen

Run

dfun

ks

08Dissabte, 2 de març de 201319 h — Sala de Concerts

Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks

Yefim Bronfman, pianoZubin Mehta, director

I

Franz Liszt (1811-1886)Mazeppa, poema simfònic núm. 6, S. 100 17’

Béla Bartók (1881-1945)Concert per a piano i orquestra núm. 2, Sz. 95 28’ Allegro Adagio-Presto-Adagio Allegro molto

II

Piotr I. Txaikovski (1840-1893)Simfonia núm. 5, en Mi menor, op. 64 48’ Andante-Allegro Andante Allegro moderato Andante maestoso-Allegro vivace

Palau 1002012 —2013

Catalunya Música emetrà aquest concert. Per escoltar-lo, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Page 2: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Gràcies!

Mecenes d’honor

Tots sou part del Palau

Col·laboradors

Amics Benefactors: Agefred, S.A. — Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Eurofirms S.L.U.Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Quadis — Selmar, S.A. — Teatre Romea

— Aena— Aenor— Almirall, S.A.— Autoritat Portuària de Barcelona— Bagués-Masriera Joiers— Basi, S.A.— Bodegues Sumarroca— Canon España, S.A.— Caprabo— Cobega— Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

— Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports— Deloitte— El Mundo— El Punt Avui— Esteve— Europa Press de Catalunya, S.A.— Expansión— Fluidra— Fundació Castell de Peralada— Fundació Puigvert— Hoteles Catalonia

— HP— La Xarxa— Loteria de Catalunya— Mémora— Miquel Alimentació Grup— Nestlé España, S.A— RAC1/RAC105— Reial Automòbil Club de Catalunya— Roca Junyent, S.L.— Unnim

Mecenes Protectors

Page 3: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Tres obres espectaculars

Iniciar un concert amb el poema simfònic Mazeppa de Franz Liszt ens garanteix una entrada exultant a la sessió musical. Liszt va quedar seduït pel poema de Víctor Hugo –que s’havia inspirat amb un de Lord Byron– del mateix títol. Primer va compondre una versió pianística magistral, d’uns set minuts de durada. Més tard en farà una versió orquestral que ja en depassa els quinze. L’obra és descriptiva i la base literària narra com Mazeppa va relacionar-se amb una comtessa casada, Teresa, i en ser sorpresos pel marit va ser condemnat, lligat a l’esquena d’un cavall salvatge, a cavalcar sense rumb per les estepes. Al cap de tres dies, el cavall, extenuat, va desplomar-se i va morir. Ja eren a Ucraïna i uns quants cosacs van descobrir el seu cos ensangonat i inconscient. Interpretant-ho com un signe, el van escollir cabdill de les seves tropes. Hugo comença el poema amb l’heroi ja lligat al cavall i Liszt el segueix i ho fa començant amb un cop de fuet sonor que engega la cavalcada. Amb un tema repetit diverses vegades amb orquestració variada, va descrivint els diversos paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen la refeta i el triomf del cavaller. Liszt inclou l’obra en la seva sèrie de poemes simfònics que tracten també d’altres personatges –Tasso, Prometeu, Orfeu, Hamlet– que considera exemples de caràcter.

Béla Bartók, que és un dels creadors amb sistema i estètica propis dins i al marge dels corrents de l’època, va quedar preocupat per la freda acollida que va tenir el seu primer concert per a piano i orquestra. Resident en aquells moments (1931) a Suïssa, acollit, com tants exiliats, per Paul Schaffer, que li va fer diversos encàrrecs, es guanyava la vida com a pianista i intèrpret de les seves pròpies obres –cal recordar que va oferir un recital a Barcelona a la Sala Mozart– i va escriure que havia fet un segon concert amb menys dificultats per a l’orquestra i amb materials temàtics més avinents. I així arrenca el Concert per a piano núm. 2, amb un “Allegro” espectacular, en què solista i conjunt es fonen en un màgic món sonor. Només utilitza tota l’orquestra al tercer moviment, mentre que reserva el primer per al vent i la percussió, i la corda no hi participa fins al segon moviment, “Adagio”, una de les introspeccions musicals més colpidores dins del gènere, que és interromput amb un “Presto” per retornar al temps inicial.

Un enllaç musical per a aquest programa és esmentar que també Txaikovski es va ocupar de Mazeppa, però basant-se en una obra de Puixkin, que va voler esmenar la visió de Byron. Això succeí set anys abans d’acabar la Simfonia núm. 5 que avui s’interpreta. Després de tres anys de sequera simfònica creativa i sumit en una gran fatiga física, a més a més d’una pèrdua progressiva de la vista, anava anotant i rescatant temes –com una cançoneta italiana de joventut que li va inspirar el vals del tercer moviment– fins a arribar a bastir un monument com és aquesta simfonia, la més interpretada del compositor, que si bé en la seva estrena a Sant Petersburg, poc assajada, va tenir una acollida freda, uns mesos més tard a Hamburg va constituir tot un èxit. I d’aleshores fins avui.

Jordi Maluquer

Palau 100

Comentari del programa

Page 4: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Discografia

Franz Liszt: Mazzeppa, poema simfònic núm. 6Orquestra Filharmònica de Berlín. Zubin Mehta, director. Sony.

Orquestra Filharmònica de Londres. Bernard Haitink, director. Philips.

Orquestra Simfònica de Budapest. Arpaad Joó. Hungaroton.

Orquestra Filharmònica de Berlín. Herbert von Karajan. Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Viena. Giuseppe Sinopoli, director. Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Dresden. Michel Plasson, director. Berlin Classic.

Béla Bartók: Concert per a piano núm. 2

Yefi m Bronfman, piano. Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Esa-Pekka Salonen, director. Sony.

Géza Anda, piano. Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín. Ferenc Fricsay, director. Deutsche Grammophon.

Zoltán Kocsis, piano. Orquestra del Festival de Budapest. Ivan Fischer, director. Philips.

Maurizio Pollini, piano. Orquestra Simfònica de Chicago. Claudio Abbado, director. Deutsche Grammophon.

Hélène Grimaud, piano. Orquestra Simfònica de Londres. Pierre Boulez, director. Deutsche Grammophon.

P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 5, en Mi menor, op. 64Orquestra Filharmònica d’Israel. Zubin Mehta, director. Decca.

Orquestra Filharmònica de Leningrad. Ievgueni Mravinski, director. Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Munic. Sergiu Celibidache, director. Emi.

Orquestra Simfònica de Londres. Igor Markevitch, director. Philips.

Orquestra Filharmònica de Viena. Valery Gergiev, director. Philips.

Orquestra Filharmònica d’Oslo. Mariss Jansons, director. Emi.

Orquestra Filharmònica de Berlín. Herbert von Karajan, director. Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg. Iuri Temirnakov, director. RCA.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

CONCERTS ALPALAU DE LA MÚS ICA

INFORMACIÓI VENDA

Taquilles del Palaude la Música902 44 28 82

www.palaumusica.cat

26 I 27 DE MAIG DE 2013 · 18.00 H I 21.00 HPetit Palau

COR JOVE DE L’ORFEÓ CATALÀ “ARS MUSICAE” ORQUESTRA BARROCA

ESTEVE NABONA, direcció musical MARC ROSICH, direcció escènica

H. Purcell: Dido & Aeneas

Preu: 28 €

Page 5: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks

Poc després de la seva fundació el 1949 començà a aconseguir un reconeixement internacional gràcies a la seva intensa activitat de gires per l’estranger. Les afinitats musicals i les preferències de programació dels seus anteriors directors titulars, juntament amb la gran flexibilitat i solidesa estilística de cada músic individual, han contribuït a forjar la seva personalitat sonora i a dominar un repertori amplíssim.

El seu interès i dedicació per la nova música configuren una llarga tradició de l’orquestra i constitueixen una de les seves tasques centrals des de la creació de la sèrie de concerts Musica Viva el 1945. En aquests concerts, el públic de Munic ha pogut viure interpretacions llegendàries d’obres contemporànies, sovint amb els mateixos compositors al capdavant de l’orquestra.

Molts reconeguts directors convidats, com Erich i Carlos Kleiber, Klemperer, Böhm, Wand, Solti, Giulini, Sanderling i Sawallisch, hi han deixat la seva petjada indeleble en el passat. Actualment, Haitink, Muti, Salonen, Welser-Möst, Harding i Nelsons figuren entre els prestigiosos directors que regularment n’ocupen el podi.

A més dels nombrosos enregistraments i dels molts concerts oferts a Munic i a altres ciutats de l’àmbit d’emissió de la seva ràdio, extenses gires l’han portada per quasi tot Europa, Àsia i Amèrica del Nord i del Sud.

Atorga un interès especial al suport i la formació de nous músics. Des del 2011, l’Acadèmia de l’Orquestra realitza una intensa tasca educativa, preparant joves músics per a la seva carrera posterior. També desenvolupa un programa per a joves destinat a apropar-los a la música clàssica.

La seva trajectòria està estretament lligada al nom dels que n’han estat directors titulars: el fundador, Eugen Jochum (1949-1961), que va impulsar-ne la projecció internacional, i Rafael Kubelík (1961-1979), que més tard va ser-ne un director convidat habitual. Després de la inesperada mort del seu successor ja nomenat, Kiríl Kondraixin, Sir Colin Davis va ocupar aquest lloc de 1983 al 1992 i, després d’ell, Lorin Maazel del 1993 al 2002.

Un nou i enriquidor capítol de la història de l’orquestra va començar el 2003, quan Mariss Jansons va assumir-ne el lloc de director titular. En poc temps, va crear una atmosfera del més alt nivell artístic i una estreta relació emocional amb l’orquestra. Jansons ha impulsat el treball discogràfic amb innombrables enregistraments, alguns de concerts en directe des de Munic. El seu CD amb la Simfonia núm. 13 de Xostakóvitx va guanyar el 2006 un Grammy en la categoria de millor interpretació orquestral.

Des del 2009, els seus enregistraments són editats pel segell propi de l’orquestra, BR-KLASSIK. En diferents valoracions de crítics musicals, l’orquestra ha estat escollida com una de les deu millors orquestres del món (el 2008 per la revista «Gramophone» i per la revista japonesa «Mostly Classic»).

Palau 100

Biografies

Page 6: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Zubin Mehta, director

Nascut a Bombai el 1936, va rebre la primera educació musical del seu pare, Mehli Mehta, destacat violinista i fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai. Després d’estudiar algun temps medicina, el 1954 es va traslladar a Viena, on va ingressar a l’Akademie für Musik com a alumne de direcció orquestral de Hans Swarowsky. Va ser el guanyador del Concurs Internacional de Direcció de Liverpool el 1958 i també del Concurs Koussevitzky de Tanglewood. El 1961 ja havia dirigit les filharmòniques de Viena, Berlín i Israel, amb les quals ja ha celebrat els 50 anys de col·laboració musical.

Va ser director titular de la Montreal Symphony (1961-1967) i de Los Angeles Philharmonic (1962-1978). El 1969 fou nomenat director de la Israel Philharmonic, de la qual fou titular des del 1977. El 1981, el seu nomenament esdevingué vitalici. Ha dirigit més de tres mil concerts al capdavant d’aquesta extraordinària agrupació. El 1978 va ser escollit director titular de la New York Philharmonic, on restà durant un període de tretze anys. Des del 1985, és director titular l’Orquestra del Maggio Musicale de Florència.

El 1963 féu el debut operístic amb Tosca, a Montreal. Des de llavors ha dirigit al Metropolitan de Nova York, Staatsoper de Viena, Covent Garden de Londres, La Scala de Milà, Chicago i Florència, així com en el Festival de Salzburg. Del 1998 al 2006 va ser director musical de la Bayerische Staatsoper de Munic. El 2006 va inaugurar el Palau dels Arts Reina Sofia de València i és president del Festival del Mediterrani del Palau dels Arts de València que se celebra anualment.

Dóna suport al desenvolupament de joves talents musicals de tot el món. Juntament amb el seu germà Zarin, és cofundador de la Mehli Mehta Music Foundation de Bombai, on més de 200 nens reben educació en música clàssica. La Buchmann-Mehta School of Music de Tel Aviv contribueix al desenvolupament de joves músics amb talent a Israel, i està estretament vinculada a la Israel Philharmonic Orchestra, com també ho està el nou projecte d’educació musical de joves àrabs a les ciutats de Shwaram i Natzaret, amb la participació de professors locals i membres de la Israel Philharmonic.

Els seus nombrosos premis i distincions internacionals, inclouen el Nikisch-Ring, atorgat per Karl Böhm. És ciutadà d’honor de Florència i de Tel Aviv, així com membre honorífic de l’Òpera Estatal de Viena (1997), de l’Òpera Estatal de Baviera (2006) i de la Societat dels Amics de la Música de Viena (2007). És director honorífic de la Wiener Philharmoniker (2001), Münchner Philharmoniker (2004), Los Angeles Philharmonic (2006), Maggio Musicale Fiorentino (2006) i Bayerisches Staatsorchester (2006). El 2008 va ser distingit amb el Praemium Imperiale concedit per la Família Imperial del Japó.

Fot

ogra

fia:

Wil

frie

d H

oesl

Page 7: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Yefim Bronfman, piano

Guanyador d’un Premi Grammy i aclamat per la crítica i el públic de tot el món, és admirat pels seus recitals, actuacions amb orquestra i enregistraments, especialment les seves interpretacions del repertori rus modern.

La temporada 2012-13, va oferir concerts amb la Berliner Philharmoniker, dirigida per Rattle, a Berlín, Salzburg i als Proms de la BBC; amb la Tonhalle Orchestra de Zuric i Zinman, i amb la Philharmonia Orchestra i Sokhiev. Durant la tardor va començar una residència d’un any amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Jansons. Retornà al Festival de Pasqua de Salzburg amb l’Staatskapelle Dresden i Thielemann, a més d’actuar amb la Wiener Philharmoniker i Tilson Thomas a Viena i Londres. També va donar concerts a Espanya i Alemanya i va fer una gira amb l’Ensemble Wien-Berlin.

A l’Amèrica del Nord col·labora amb la Metropolitan Orchestra amb Fabio Luisi al Carnegie Hall, i amb les orquestres de Nova York, Chicago, Dallas, Cincinnati, Saint Louis i Montreal, de la qual és convidat habitual. Ha realitzat una gira amb Magdalena Kožená, amb actuacions al Carnegie Hall, i ha ofert recitals en solitari a Los Angeles, Seattle, Denver i Atlanta, així com a París, Berlín i Lisboa. Molt elogiat pels seus enregistraments, va ser nominat per a un Grammy el 2009 pel Concert per a piano d’Esa-Pekka Salonen, dirigit pel mateix compositor, per a Deutsche Grammophon, i va guanyar un Grammy el 1997 pel seu enregistrament dels tres Concerts per a piano i orquestra de Bartók amb Los Angeles Philharmonic.

Nascut el 1958 a Taixkent, a l’antiga Unió Soviètica, el 1973 va emigrar a Israel, on va estudiar amb Arie Vardi, a la Rubin Academy of Music de la Universitat de Tel Aviv, i continuà els estudis als Estats Units, a la Juilliard School, a Marlboro i al Curtis Institute, amb Rudolf Firkusny, Leon Fleisher i Rudolf Serkin. És ciutadà americà des del 1989.

Fot

ogra

fia:

Dar

io A

cost

a

Page 8: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Propers concerts PALAU 100

CONCERT 114 d’abril de 2013 — 20.30 h

Orquesta Sinfónica de Galicia, Ivan el Terrible

Ewa Podle , contraltValeriano Lanchas, baix barítonSergi López, narradorOrfeó CatalàCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaVíctor Pablo Pérez, director

J. Guinjoan: In tribulatione mea invocavi DominumS. Prokófiev: Ivan el Terrible

CONCERT 1022 de març de 2013 — 20.30 h

András Schiff, pianoBeethoven i Clar de lluna

András Schiff, piano

L. van Beethoven: Sonates núm. 19, 20, 11, 12, 13, 14 i 15

CONCERT 918 de març de 2013 — 20.30 h

Gustav Mahler Jugendorchester, Leif Ove Andsnes

Leif Ove Andsnes, pianoHerbert Blomstedt, director

L. van Beethoven: Concert per a piano i orquestra núm. 4,en Sol major, op. 58L. van Beethoven: Simfonia núm. 7, en La major, op. 92

VIOLINS IRadoslaw SzulcAnton BarachovskyFlorian SonnleitnerTobias SteymansReto KuppelJürgen BesigBernd HerberMichael Christians Peter RiehmCorinna Clauser-FalkFranz ScheuererMichael FriedrichAndrea KarpinskiDaniel NodelMarije GrevinkNicola BirkhanKarin LöfflerAnne SchoenholtzDaniela Jung

VIOLINS IIAntonio SpillerKorbinian Altenberger Heather CottrellYi LiWolfgang GieronAndreas WohlmacherAngela KoeppenNicolaus Richter de VroeLeopold LercherKey-Thomas MärklBettina BernklauValérie GillardStephan HoeverDavid van DijkSusanna PietschCelina Bäumer

VIOLESHermann MenninghausBenedict HamesAndreas MarschikAndreas MuckAnja KreynackeMathias SchesslInka AmelnKlaus-Peter WeraniChristiane HörrVeronique Bastian Benedikt Schneider

VIOLONCELSSebastian KlingerMaximilian Hornung Helmut VeihelmannHanno SimonsStefan TrauerEva-Christiane LassmannJan Mischlich-AndresenUta ZenkeJaka StadlerFrederike JehkulAlexander Gropper

CONTRABAIXOSHeinrich BraunPhilipp StubenrauchOtmar KopoldAlexandra ScottLothar UlrichKarl WagnerFrank ReineckePiotr StefaniakTeja Andresen

FLAUTESPhilippe BouclyHenrik WiesePetra SchiesselNatalie SchwaabeIvanna Ternay

OBOÈSStefan SchilliRamón Ortega QueroMarie-Lise SchüpbachDieter SalewskiTobias Vogelmann

CLARINETSStefan SchillingChristopher CorbettWerner MittelbachBettina FaissHeinrich Treydte

FAGOTSEberhard MarschallMarco PostinghelWolfgang Piesk Rainer SeidelSusanne Sonntag

TROMPESEric TerwilligerCarsten Carey DuffinUrsula KepserThomas RuhRalf SpringmannNorbert DausackerFrancois Bastian

TROMPETESHannes LäubinMartin Angerer Wolfgang LäubinThomas KiechleHerbert Zimmermann

TROMBONSHansjörg ProfanterThomas HorchUwe SchrodiRichard MeyerJoseph Bastian

TUBESStefan Tischler

TIMBALESStefan ReuterRaymond Curfs

PERCUSSIÓMarkus SteckelerGuido MarggranderChristian Pilz

ARPANN

PIANOLukas Maria Kuen

DIRECTOR TITULARMariss Jansons

Page 9: Symphonieorchester des Bayerischen · paisatges i peripècies del llarg viatge, que dura fins que els timbals assenyalen la caiguda del cavall. Una intervenció de les trompetes marquen

Propers concerts al Palau

CICLE D’ORGUE AL PALAUDivendres, 8 de març de 201319 h — Sala de Concerts

David Malet, orgue J. S. Bach: Preludi i fuga en Mi menor, BWV 548C. Franck: Prélude, Fugue et Variation, op. 18O. Messiaen: Majesté de Christ demandant sa gloire à son PèreJ. S. Bach: Coral “Schmücke dich, o liebe Seele”, BWV 654C. Nielsen: Commotio, op. 58

ONCA AL PALAUDijous, 7 de març de 201320 h — Petit Palau

Onca i GuinjoanOrquestra Nacional Clàssica d’AndorraGerard Claret, concertinoNacho de Paz, director J. Guinjoan: Díptic per a 8 violoncelsJ. Guinjoan: Ambient núm. 1 per a cordesA. Schönberg: La nit transfigurada, op. 4

TARDES AL PALAUDilluns, 4 de març de 201319 h — Sala de Concerts

The Gospel Viu ChoirMoisès Sala, director

Espirituals negres

© A

ssum

pta

Burg

ués