Tief Magazine n2

20
ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen Alcalde de Castellcir Carles Ibáñez i Pueyo TIEF MAGAZINE ESTATS D’OPINIÓ Els Alcaldes Opinen Les Institucions Opinen ELS ARTICLES DELS EXPERTS EFICIÈNCIA Energètica: - Comparatiu Lluminàries - Informes Lluminàries Eòlica Potabilització del Aigua Depuració d’Aigües Tractament de Residus Geotèrmia Biomasa MEDI AMBIENT Municipal Parlarem de… “Fa molt temps vam apostar per estalvis energètics i pel mediambient. La renovació de l’enllumenat públic amb leds és el millor exemple” de l’ Año I. n2. maig 2015 www.imchled.com MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

description

TIEF Magazine, una publicació amb articles d’experts, opinions de tècnics i entrevistes als alcaldes per parlar de les problemàtiques i donar respostes en qüestió d’eficiència en noves tecnologies i preservació del medi ambient. Reptes com l’estalvi energètic, la gestió de residus o la depuració d’aigües, entre d’altres, als quals s’enfronten avui dia els municipis i les Administracions.

Transcript of Tief Magazine n2

Page 1: Tief Magazine n2

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de CastellcirCarles Ibáñez i Pueyo

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

“Fa molt temps vam apostar per estalvis energètics i pel mediambient. La renovació de l’enllumenat públic amb leds és el millor exemple”

de l’Año I. n2. maig 2015www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

Page 2: Tief Magazine n2

Experts en enllumenat públic

Page 3: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

VICENÇ BURÓNDirector TIEF Magazine [email protected]

EDITORIAL

M oltes, moltes gràcies per l´acollida que ens han dispensat en el primer número de Tief Magazine, que no solament ha despertat interès i curiositat, sinó que molts dels nostres lectors ens han agraït i animat amb aquesta nova publicació,

dirigida fonamentalment als Ajuntaments en l´àmbit de les noves tecnologies.

Últimament el vocable eficient està en boca de molts i en totes les disciplines. De totes maneres el binomi eficiència i noves tecnologies, a vegades són difícils d´aplicar donada la seva ràpida evolució. Per tant aquella expressió “els temps avancen que és una barbaritat”, es fa realitat.

Som conscients que un dels costos més importants en el pressupost de l’Ajuntament són els energètics, i és per això que hi ha una voluntat d´aplicació de la tecnologia Led substitutiva a les lluminàries convencionals. Si bé, tenint en compte que aquesta partida és una de les més costoses per al Consistori, altres com el tractament dels residus orgànics, ó la potabilització de l´aigua, cal tenir-los molt presents i estudiar-los pel seu elevat cost i complexitat.

Per totes aquestes raons, la pretensió de l´equip editorial del Magazine, s´ha proposat donar la màxima informació possible en aquests camps, i si bé és cert, que aquesta revista està encara amb bolquers, però no els professionals, professors i tècnics que l´integren i que es van incorporant a aquest projecte, que permetran un producte informatiu que ben aviat esperem sigui un referent per a tots aquells interessats en les noves tecnologies, que faciliten resultats més eficients i rendibles.

Agraïts…

Edita:IMCH LedRambla Catalunya, 40 1e 2a08007 BarcelonaT 934 876 [email protected]

Direcció EditorialVicenç Burón

Direcció de ProduccióNicolás Cordero

Disseny editorialProediciónwww.proedicion.es

Col·laboradors tècnicsJosep Mª Ollé, Aniol Esquerra,Josep Mª Insausti

Redacció:Sergio Collado, Tony Polo

Prohibida la reproducció total o parcial sense permís de la direcció.

La direcció no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors i entrevistats.

Dipòsit legal: B 14729-2015

- 3 -

Page 4: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015

ELS ARTICLES DELS EXPERTSHugo García

ENLLUMENAT

El S.XX va ser el del canvi de model energètic definitiu: del carbó i el gas es va passar a l’electricitat. Alguns recordaran –altres l’hauran vist a les pel·lícules– com una figura del pas-sat el personatge del “sereno”, que s’encarregava d’encendre i apagar l’enllumenat amb gas. El temps queda enrere i la tecnologia avança.

Aquest canvi d’enllumenat es va produir quan vam passar al model energètic de l’electricitat i les bombetes de filaments incandescents. Com tots els canvis de model va haver-hi certa resistència al canvi lumínic, ja que passàvem del baix índex cromàtic a tenir un relatiu excés d’il·luminància.

Avui dia hi ha un altre canvi de model amb el Led Emiting Diode. Aquesta accepció anglosaxona defineix una tecnolo-gia nova per emetre llum. D’ençà del seu descobriment farà unes quantes dècades, es va començar aplicar després de la II Guerra Mundial de forma més massiva en l’electrònica i no va ser fins anys després que van aparèixer les primeres bombetes LED.

A QUÈ RESPON L’APARICIÓ DEL LED EN LA IL·LUMINACIÓ?A principis del S.XX la tecnologia per fabricar bombetes amb filaments incandescents va ser tan perfecta que virtualment

HUGO GARCÍA

¿CAP A L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICADE L’ENLLUMENAT?

Llicenciat en Geografia en la rama Física i tècnic en gestió de residus do-mèstics i industrials. Tècnic en Energies Renovables i Educador Ambiental. Tècnic en Sistemas de Gestió Ambiental.

“A principis del S.XX la tecnologia per fabricar bombetes amb filaments incandescents va ser

tan perfecta que virtualment no es fonien”- 4 -

Page 5: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Molts municipis tendeixen a comparar tecnologies obsoletes amb els LEDs de més qualitat”

“els fabricants del lobby d’il·luminació van signar un pacte per fabricar bombetes amb una

duració limitada per incentivar el consum”

no es fonien. Encara no havia arribat la societat del “com-prar i llençar”. Arran de la crisi econòmica del 29 als EUA va aparèixer en el marc de l’economia de consum el concepte “d’obsolescència programada”. El fet que els productes ma-nufacturats fins al moment tinguessin una qualitat bona i so-bretot una vida útil llarga anava en contra del que s’estava gestant com a societat de consum. Perquè funcionés aquesta nova societat capitalista i de consum, la societat havia de con-sumir productes de vida útil menor i de menys qualitat. En resposta, els fabricants del lobby d’il·luminació signaren un pacte per produir a partir de llavors bombetes amb una dura-ció limitada per incentivar el consum.

Actualment, tenim un únic testimoni d’una bombeta de les antigues. Porta funcionant 100 anys i s’exhibeix en un antic parc de bombers dels EUA com a record que la tecnologia en il·luminació va arribar a fabricar bombetes de vida vir-tualment il·limitada. Instal·lats en el model de l’obsolescèn-cia, hem conviscut amb tecnologia de vida útil limitada en les bombetes, la qual cosa implica que mentalment la nostra societat pensi que és acceptable en un model “de canviador de bombetes”. Qui no té a la llar un estocatge de bombetes de diferents mides?

Ara bé, donat que estem en una societat de consum i estem en mig d’una crisi energètica i d’elevats preus de la factura de la llum, la societat també demanda que la tecnologia sigui barata i ajudi a estalviar durant el seu ús. Així succeeix quan arriba la tecnologia de les làmpades de descàrrega, es a dir, de Vapor de Mercuri i Sodi d’Alta Pressió. En el cas de les llars les de vapor de mercuri de baixa pressió són més conegudes com a fluorescents o de baix consum.

Però la indústria no s’atura i fa que aparegui nova tecnologia a mesura que es fa més gran la pressió de diferents països per la necessitat d’energia. En aquest context apareix la il·lumi-nació LED, incorporada primer en el camp domèstic i des-prés en el públic.

OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA O VIDA IL·LIMITADATanmateix sembla que continuem en el model “d’usar i

llençar”. La durabilitat i qualitats són, a l’igual que les ante-riors tecnologies d’il·luminació, originades en aquell concep-te “d’obsolescència programada” i en aquest ambient de crisi econòmica i energètica, es produeix ara mateix un dilema entre:• El model de “canviador de bombetes” d’obsolescència pro-

gramada amb productes de menor qualitat i durabilitat i sobretot de menor cost, per garantir la pervivència de la in-dústria amb tecnologia obsoleta.

• El model de tecnologia LED d’alta qualitat amb duracions que permetin dissenyar un model d’estalvi a mig-llarg termi-ni assumint el cost-benefici de la innovació i de major cost d’inversió inicial.

- 5 -

Page 6: Tief Magazine n2

Experts en enllumenat públic

Page 7: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

ELS DOS MERCATS D’ENLLUMENAT LED:INTERIOR I EXTERIORSi aprofundim en la tecnologia LED, hem de diferenciar cla-rament dos sectors d’enllumenat:• El sector de l’enllumenat interior on s’ha produït una ràpida

implementació i evolució del mercat de fabricants en dife-rents qualitats i preus.

• El sector de l’enllumenat exterior públic sobretot, on veu-rem que encara no hi ha un índex molt alt de penetració ni de diferents qualitats i preus.

En el primer cas farem una anàlisi dels fabricants de bombetes tenint en compte paràmetres de qualitat en l’àmbit domèstic i industrial, concedirem una valoració final i recomanacions en la compra. Contrastarem la informació que ens dóna el fa-bricant i la que hauria de complir. Veurem que es produeixen diferències notables en alguns casos.

En el segon cas també farem una anàlisi dels fabricants i reco-manacions sobre els criteris a l’hora de seleccionar el fabricant segons criteris de compliment de paràmetres reglamentaris i normes. Aquí contrastarem les diferències entre fabricants i assembladors de llumeneres LED, i, com en aprofundir en els components veurem diferències de qualitat i procedència i resultats d’eficàcia i estalvis amb grans diferències de l’ordre del 50%.

UN EXEMPLE DEL CANVI DE MODEL DE L’ENLLUMENAT, LES ADMINISTRACIONS LOCALSActualment el panorama de l’enllumenat públic pel que fa a les lluminàries LED té un índex de penetració que està es-timat en un 2-4%. La seva introducció s’està fent per fases en llocs normalment de vianants i encara és minoritària la seva presència. La major part de l’enllumenat es centra en el Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP), menys en l’Halogenur metàl·lics i ceràmics i una petita part en Vapor de Mercuri; aquestes són tecnologies que ja comencen a estar obsoletes, sigui pels components contaminants o bé pel consum unitari.

Si tenim en compte que de mitjana el consum energètic de l’enllumenat suposa un 15% de la despesa municipal –que fins i tot en molts casos pot arribar a més del 20%–, és impor-

tant saber sobre el models de gestió. Fins a la data teníem dos models en funcionament: l’enllumenat gestionat per la pròpia Brigada i l’enllumenat gestionat per una empresa de manteni-ment. No obstant això, ha aparegut un tercer model: les Em-preses de Serveis Energètics (ESE). La majoria de municipis de menor dimensió es gestionen ells mateixos i en municipis més grans opten pel primer o segon model i últimament s’ela-boren plecs amb ESE.

El primer model d’autogestió, fa que el baix manteniment i, en molts casos, la falta de personal i recursos, faci que les lluminàries estiguin obsoletes o al final de la seva vida útil. En el segon model, el municipi elabora un plec per aconse-guir reduir el consum energètic entre un 10-40% depenent si les actuacions són amb canvis massius, canvis en regulació de flux, canvis tarifaris i reducció potència contractada. En el tercer model, l’ESE, s’elaboren plecs per adjudicar a una empresa perquè realitzi canvis massius per fases, un manteni-ment en contractes de 10 anys, la qual cosa implica que hi ha un cost afegit de finançament però amb una amortització de llarg termini.

En tots tres models la presència de la tecnologia LED està poc present o de vegades fins i tot és només testimonial. Sol fer-se a manera de prova en carrers de poca velocitat o de vianants.

Així, la qüestió plantejada és la següent: podem anar a un model d’eficiència energètica en enllumenat públic diferent de les anteriors i que millori les decisions a escala municipal? La resposta, malgrat no ser simple, diu que és factible, que ara

“L’Ajuntament sap el preu de l’energia i assumeix la pujada en els

pressupostos “estoicament””

“les lluminàries LED té un índex de penetració que està

estimat en un 2-4%”Experts en enllumenat públic- 7 -

Page 8: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015 nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb

tecnologia LED d’alta qualitat”

la tecnologia LED ja és madura. I això pot fer canviar aquests models de gestió de l’enllumenat.

ENS TROBEM DAVANT D’UN DILEMA A L’HORA D’ESCOLLIR UN MODEL DE GESTIÓ EN L’ENLLUMENAT:• O realitzar una auditoria en l’enllumenat i crear un plec

de condicions per donar la responsabilitat a una empresa especialista en el manteniment i mirar “estrènyer-se el cin-turó”, ajustar costos i limitar l’estalvi en consum energètic entre tots.

• O realitzar una auditoria no només de l’enllumenat. Fer un estudi de mercat dels fabricants d’enllumenat per mirar d’aconseguir el màxim d’estalvi i qualitat pensant més enllà del cost directe, per tal d’aconseguir objectius més ambicio-sos.

El primer cas l’anomenen model d’enllumenat “el canviador de bombetes” i dóna la situació que canvia l’enllumenat de la part que acostuma a ser la més ineficient. S’adjudiquen a em-preses de manteniment projectes de substitució d’enllumenat i manteniment a llarg termini de 10 anys, fet que provoca no afrontar a fons un tema que té un impacte molt important en la tresoreria municipal: la despesa de consum elèctric. Això provoca que una actuació parcial penalitzi les projeccions inicials donat que paràmetres com el preu de l’energia, que tenen “una tendència a l’alça, neutralitzi dites actuacions.

En el segon cas no es dóna gairebé mai. Per una banda, l’ad-ministració local té clara consciència de la incertesa del preu de l’energia, tot i que, malgrat que aconsegueixen descomp-tes corporatius, acaben pagant en els pressupostos alces de preus. (Per exemple, en l’últim trimestre del 2014 ha pujat un 19%.) Ara bé, si considerem l’enllumenat un punt de consum, acceptant iguals o semblants condicions lumíniques de tots els fabricants, no s’està estudiant a fons el mercat quan ja és sabut que la indústria de fabricació d’enllumenat LED està suficientment madura perquè l’Administració local assumeixi directament canvis massius d’enllumenat.

A més a més, molts municipis tendeixen a comparar tecno-logies obsoletes amb els LEDs de més qualitat. Un exemple

seria comparar una bombeta de Vapor de Sodi de 100w amb una llumenera LED d’alta qualitat de 14w. A una alçada de 5 metres i interdistàncies de 24 metres les dues compleixen criteris lumínics segons estableix el RD 1890/2008. Això no obstant, quan arriba l’hora de fer una anàlisi de l’eficiència energètica, pesa més el preu unitari que no pas un estudi a mig-llarg termini pensant en factors com l’estalvi directe, el manteniment, la durabilitat o l’anàlisi de qualitat de fabri-cants.

Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb tecnologia LED d’alta qualitat. Cal fer un estudi a fons del mercat de fabricants cercant el màxim estalvi directe i el mínim o nul manteniment. En el camp de l’enllu-menat hem de replantejar-nos com afrontar accions privades i sobretot públiques per tal que l’eficiència energètica tingui efectes duradors. Aquí és on es pot aprofitar la tecnologia LED de més alta qualitat doncs ajuda a complir amb els ob-jectius més enllà de compromisos actuals en reducció de con-sum energètic i d’emissions.

En aquesta secció procurarem fer veure el “llum” aclarint conceptes, veient quin ha estat el model passat i present i in-formant de diferents casos per mirar d’orientar quina serà la tendència en el camp domèstic o en el públic. L’objectiu, doncs, és fomentar un debat sobre quin és el model que vol la nostra societat de desenvolupament econòmic i que en el cas de la il·luminació pot ser un indicador del canvi de tendència de les polítiques. z

“molts municipis tendeixen a comparar tecnologies obsoletes amb

els LEDs de més qualitat”

En la actualidad, equipos eléctricos y elec-trónicos son enviados a los vertederos cuando aún pueden funcionar o se pueden aprovechar elementos y/o materiales.

El volumen de este tipo de residuos crece tres veces más rápido que el resto de resi-duos urbanos y cada vez ocupan más espa-cio en los vertederos, que tienen una vida limitada.

Si los componentes de los equipos eléctri-cos y electrónicos no son separados y tra-tados correctamente, éstos contaminan los vertederos y dificultan el funcionamiento de las plantas incineradoras.

Electrorecycling, S.A. , dispone de la maquinaria necesaria para la separa-ción, identificación, tratamiento y re-cuperación de los materiales.

Las instalaciones, permiten la aplica-ción del Real Decreto, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEEs) fijado desde el pasado 25 de febrero del 2005.

Ctra. BV1224, del Pont de Vilomara a Rocafort Km 6,75008254 El Pont de Vilomara i Rocafort (Barcelona)

Tel. 938 316 701 / e-mail: [email protected]

- 8 - - 9 -

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015 nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb

tecnologia LED d’alta qualitat”

la tecnologia LED ja és madura. I això pot fer canviar aquests models de gestió de l’enllumenat.

ENS TROBEM DAVANT D’UN DILEMA A L’HORA D’ESCOLLIR UN MODEL DE GESTIÓ EN L’ENLLUMENAT:• O realitzar una auditoria en l’enllumenat i crear un plec

de condicions per donar la responsabilitat a una empresa especialista en el manteniment i mirar “estrènyer-se el cin-turó”, ajustar costos i limitar l’estalvi en consum energètic entre tots.

• O realitzar una auditoria no només de l’enllumenat. Fer un estudi de mercat dels fabricants d’enllumenat per mirar d’aconseguir el màxim d’estalvi i qualitat pensant més enllà del cost directe, per tal d’aconseguir objectius més ambicio-sos.

El primer cas l’anomenen model d’enllumenat “el canviador de bombetes” i dóna la situació que canvia l’enllumenat de la part que acostuma a ser la més ineficient. S’adjudiquen a em-preses de manteniment projectes de substitució d’enllumenat i manteniment a llarg termini de 10 anys, fet que provoca no afrontar a fons un tema que té un impacte molt important en la tresoreria municipal: la despesa de consum elèctric. Això provoca que una actuació parcial penalitzi les projeccions inicials donat que paràmetres com el preu de l’energia, que tenen “una tendència a l’alça, neutralitzi dites actuacions.

En el segon cas no es dóna gairebé mai. Per una banda, l’ad-ministració local té clara consciència de la incertesa del preu de l’energia, tot i que, malgrat que aconsegueixen descomp-tes corporatius, acaben pagant en els pressupostos alces de preus. (Per exemple, en l’últim trimestre del 2014 ha pujat un 19%.) Ara bé, si considerem l’enllumenat un punt de consum, acceptant iguals o semblants condicions lumíniques de tots els fabricants, no s’està estudiant a fons el mercat quan ja és sabut que la indústria de fabricació d’enllumenat LED està suficientment madura perquè l’Administració local assumeixi directament canvis massius d’enllumenat.

A més a més, molts municipis tendeixen a comparar tecno-logies obsoletes amb els LEDs de més qualitat. Un exemple

seria comparar una bombeta de Vapor de Sodi de 100w amb una llumenera LED d’alta qualitat de 14w. A una alçada de 5 metres i interdistàncies de 24 metres les dues compleixen criteris lumínics segons estableix el RD 1890/2008. Això no obstant, quan arriba l’hora de fer una anàlisi de l’eficiència energètica, pesa més el preu unitari que no pas un estudi a mig-llarg termini pensant en factors com l’estalvi directe, el manteniment, la durabilitat o l’anàlisi de qualitat de fabri-cants.

Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb tecnologia LED d’alta qualitat. Cal fer un estudi a fons del mercat de fabricants cercant el màxim estalvi directe i el mínim o nul manteniment. En el camp de l’enllu-menat hem de replantejar-nos com afrontar accions privades i sobretot públiques per tal que l’eficiència energètica tingui efectes duradors. Aquí és on es pot aprofitar la tecnologia LED de més alta qualitat doncs ajuda a complir amb els ob-jectius més enllà de compromisos actuals en reducció de con-sum energètic i d’emissions.

En aquesta secció procurarem fer veure el “llum” aclarint conceptes, veient quin ha estat el model passat i present i in-formant de diferents casos per mirar d’orientar quina serà la tendència en el camp domèstic o en el públic. L’objectiu, doncs, és fomentar un debat sobre quin és el model que vol la nostra societat de desenvolupament econòmic i que en el cas de la il·luminació pot ser un indicador del canvi de tendència de les polítiques. z

“molts municipis tendeixen a comparar tecnologies obsoletes amb

els LEDs de més qualitat”

En la actualidad, equipos eléctricos y elec-trónicos son enviados a los vertederos cuando aún pueden funcionar o se pueden aprovechar elementos y/o materiales.

El volumen de este tipo de residuos crece tres veces más rápido que el resto de resi-duos urbanos y cada vez ocupan más espa-cio en los vertederos, que tienen una vida limitada.

Si los componentes de los equipos eléctri-cos y electrónicos no son separados y tra-tados correctamente, éstos contaminan los vertederos y dificultan el funcionamiento de las plantas incineradoras.

Electrorecycling, S.A. , dispone de la maquinaria necesaria para la separa-ción, identificación, tratamiento y re-cuperación de los materiales.

Las instalaciones, permiten la aplica-ción del Real Decreto, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEEs) fijado desde el pasado 25 de febrero del 2005.

Ctra. BV1224, del Pont de Vilomara a Rocafort Km 6,75008254 El Pont de Vilomara i Rocafort (Barcelona)

Tel. 938 316 701 / e-mail: [email protected]

- 8 - - 9 -

Page 9: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb

tecnologia LED d’alta qualitat”

la tecnologia LED ja és madura. I això pot fer canviar aquests models de gestió de l’enllumenat.

ENS TROBEM DAVANT D’UN DILEMA A L’HORA D’ESCOLLIR UN MODEL DE GESTIÓ EN L’ENLLUMENAT:• O realitzar una auditoria en l’enllumenat i crear un plec

de condicions per donar la responsabilitat a una empresa especialista en el manteniment i mirar “estrènyer-se el cin-turó”, ajustar costos i limitar l’estalvi en consum energètic entre tots.

• O realitzar una auditoria no només de l’enllumenat. Fer un estudi de mercat dels fabricants d’enllumenat per mirar d’aconseguir el màxim d’estalvi i qualitat pensant més enllà del cost directe, per tal d’aconseguir objectius més ambicio-sos.

El primer cas l’anomenen model d’enllumenat “el canviador de bombetes” i dóna la situació que canvia l’enllumenat de la part que acostuma a ser la més ineficient. S’adjudiquen a em-preses de manteniment projectes de substitució d’enllumenat i manteniment a llarg termini de 10 anys, fet que provoca no afrontar a fons un tema que té un impacte molt important en la tresoreria municipal: la despesa de consum elèctric. Això provoca que una actuació parcial penalitzi les projeccions inicials donat que paràmetres com el preu de l’energia, que tenen “una tendència a l’alça, neutralitzi dites actuacions.

En el segon cas no es dóna gairebé mai. Per una banda, l’ad-ministració local té clara consciència de la incertesa del preu de l’energia, tot i que, malgrat que aconsegueixen descomp-tes corporatius, acaben pagant en els pressupostos alces de preus. (Per exemple, en l’últim trimestre del 2014 ha pujat un 19%.) Ara bé, si considerem l’enllumenat un punt de consum, acceptant iguals o semblants condicions lumíniques de tots els fabricants, no s’està estudiant a fons el mercat quan ja és sabut que la indústria de fabricació d’enllumenat LED està suficientment madura perquè l’Administració local assumeixi directament canvis massius d’enllumenat.

A més a més, molts municipis tendeixen a comparar tecno-logies obsoletes amb els LEDs de més qualitat. Un exemple

seria comparar una bombeta de Vapor de Sodi de 100w amb una llumenera LED d’alta qualitat de 14w. A una alçada de 5 metres i interdistàncies de 24 metres les dues compleixen criteris lumínics segons estableix el RD 1890/2008. Això no obstant, quan arriba l’hora de fer una anàlisi de l’eficiència energètica, pesa més el preu unitari que no pas un estudi a mig-llarg termini pensant en factors com l’estalvi directe, el manteniment, la durabilitat o l’anàlisi de qualitat de fabri-cants.

Avui dia pot ser viable econòmicament fer canvis massius d’enllumenat amb tecnologia LED d’alta qualitat. Cal fer un estudi a fons del mercat de fabricants cercant el màxim estalvi directe i el mínim o nul manteniment. En el camp de l’enllu-menat hem de replantejar-nos com afrontar accions privades i sobretot públiques per tal que l’eficiència energètica tingui efectes duradors. Aquí és on es pot aprofitar la tecnologia LED de més alta qualitat doncs ajuda a complir amb els ob-jectius més enllà de compromisos actuals en reducció de con-sum energètic i d’emissions.

En aquesta secció procurarem fer veure el “llum” aclarint conceptes, veient quin ha estat el model passat i present i in-formant de diferents casos per mirar d’orientar quina serà la tendència en el camp domèstic o en el públic. L’objectiu, doncs, és fomentar un debat sobre quin és el model que vol la nostra societat de desenvolupament econòmic i que en el cas de la il·luminació pot ser un indicador del canvi de tendència de les polítiques. z

“molts municipis tendeixen a comparar tecnologies obsoletes amb

els LEDs de més qualitat”- 9 -

Page 10: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015

ALCALDE DE CASTELLCIRCarles Ibáñez i Pueyo

ESTAT D’OPINIÓ: ELS ALCALDES OPINEN

“Fa molt temps vam apostar per estalvis energètics i pel mediambient. La renovació de l’enllumenat públic amb leds és el millor exemple”Carles Ibáñez és l’exemple més clar que podem trobar d’alcalde d’un municipi petit: lluitador, implicat en les necessitats dels seus veïns (que són també les seves) i il· lusionat per fer del seu poble un poble millor. Una de les seves principals aspiracions, juntament amb altres 10 pobles del Vallès Oriental, Bages i Osona, era la declaració del Moianès com a comarca, fet que la Generalitat ja a dóna’t.

- 10 -

Page 11: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

Carles Ibáñez i Pueyo (Barcelona, 1958) és alclade de Castellcir des del 2007, quan va substituir en el càrrec Miquel Prat, amb qui va ser regidor durant tres legislatures, entre el 1995 i el 2007. No pertany a cap partit polític sinó que forma part del Grup Independent de Castellcir (GIC). En les eleccions del 2011 va revalidar l’alcaldia. Viu al poble, és químic i compagina les seves tas-ques municipals amb la seva feina com a cap d’investigació analítica en l’empresa d’aromes i additius Lucta, de Montornès del Vallès. Nascut a Barcelona, la seva relació amb Cas-tellcir va venir perquè hi estiuejava amb la família des dels vuit anys.

Quines són les prioritats per a l’alcalde d’un poble petit com Castellcir?En un poble petit el principal problema és que hi falten coses molt bàsiques. Per això ens hem de barallar per tot allò que és bàsic. Per exemple, ens falta asfaltat de carrers. Teníem tres urbanitzacions que actualment ja són part del poble i l’última, la Penyora, van ser els veïns mateixos qui la van asfaltar; en canvi, no hi tenim clavegueram, cosa que hem de solucionar. A part d’això, també són prioritàries totes les feines de planifica-ció, que en pobles petits, potser, estan més descuidades. En aquest sentit, fa dos anys vam aprovar el Pla d’Ordenació Urbanística (POU). També hem aconse-guit un pantà addicional i hem trobat un pou, que han solucionant els problemes greus d’abastiment d’aigua que patíem.

Com es financen aquest tipus d’obres?El pressupost que tenim és molt limitat i no podem fer pràcticament cap actua-ció sense que hi hagi una subvenció. En aquests darrers anys, com que s’han re-tallat tant, hem hagut de parar una mi-queta tots aquests temes que per a nosal-tres són bàsics.

És possible mantenir els serveis?Ho és, però hem de saber que alguns són deficitaris i seguiran sent-ho, i si no ens els subvencionen, doncs encara més. Les subvencions són bàsiques. La carretera de la Penyora, que té dos quilòmetres i

mig, té un pressupost de 700.000 euros, que és el mateix que el nostre pressupost, per tant no podem fer-la si algú no ens subvenciona. De vegades ens han donat subvencions que suposaven el 95% d’una obra i hem hagut de renunciar perquè no podíem pagar el 5% restant. Teníem una potabilitzadora d’aigües molt antiga i ens van concedir una subvenció per fer-ne una de nova, però amb les retallades van acabar denegant-nos-la i haurem d’esperar una mica més. Les aigües de neteja de la potabilitzadora les reapro-fitem, gent del poble les fa servir per a altres usos, intentem buscar aplicacions a aquestes coses.

Com s’estalvia en aquesta època?En aquests moments tenim adjudicada l’aigua a una companyia perquè por-tar-la nosaltres ens suposava realment dedicar-hi molta gent que actualment la fem servir per a altres temes, com po-den ser les brigades de neteja. Externa-litzar l’aigua ens ha anat bé per poder fer aquest tipus d’estalvi. Intentem fer tot el que podem per estalviar en tot tipus d’aspectes. El nostre ajuntament està molt poc endeutat, només el 30%, a conseqüència de les polítiques de vint anys de fer el mateix, de no estirar més el braç que la màniga. Hi havia projectes de fer pistes de tennis, de fer poliespor-tius... però ens vam haver de conformar amb un poliesportiu no cobert on es po-den fer moltes activitats. No hi ha pisci-na (s’aprofitaria pocs mesos a l’any: aquí la temperatura és, de mitjana, 10 graus

“El pressupost que tenim és

molt limitat i no podem fer

pràcticament cap actuació sense

subvenció. I amb la crisi les han retallat tant...”

Carles Ibáñez i Pueyo

Castell de la PopaFoto: Ajuntament de Castellcir

- 11 -

Page 12: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015

més baixa que a Barcelona), ni instal·la-cions que hem considerat que no era el moment de fer-les. Són projectes que es quedaran en cartera mentre hi hagi prioritats més bàsiques...

Els darrers anys han estat molt durs...La debacle. Han retallat tant que hem frenat totes les obres. En l’última legis-latura l’ampliació de l’edifici de l’Ajun-tament ha estat l’únic projecte que hem pogut acabar i ha estat perquè teníem la subvenció concedida. Abans sempre hi havia una subvenció o una altra. Inclús subvencions europees, però d’aquestes, s’ha de pagar per avançat la meitat i, a sobre, no et donen crèdits, llavors és un peix que es mossega la cua. No es poden fer.

Els veïns ho tenen clar, tot això...Sempre hi ha gent que no ho vol enten-dre: per exemple, ens demanaven per què en plena crisi s’ampliava precisa-ment l’ajuntament. És perquè la subven-ció estava concedida per a aquesta obra i no pots destinar-la a d’altres. En aquests últims períodes de crisi sí van permetre eixugar deute o atendre despeses co-rrents si no podies aprofitar una subven-ció per a la seva finalitat, però fins ara, no: o eren per a allò per al què l’havies demanat o res. Per tant, jo no vull rebu-tjar els cèntims que em van donar i no gastar-los. De tota manera, hi ha plena transparència en la gestió, tenim acti-va la pàgina web municipal, editem un butlletí cada dos o tres mesos explicant

totes les coses, donant els pressupostos, informant al màxim, fem el possible per comunicar amb el ciutadà.

Com us afecta la nova llei estatal d’ajuntaments i el retall de com-petències que comporta?Ens afecta d’una manera brutal. Ens treu moltes competències, de fet els ajun-taments tenen competències obligatòries i altres que són opcionals. La nova llei treu totes les opcionals. El problema és que aquestes opcionals, sovint, només les dóna l’ajuntament, per tant el poble es quedarà sense els diners d’aquestes par-tides, perquè si ho ha d’assumir una enti-tat més gran com el Consell Comarcal o la Diputació de Barcelona és molt difícil que arribi a tots els pobles com arriba a través dels ajuntaments. Llavors, serveis bàsics per a nosaltres com poden ser la llar d’infants o serveis sanitaris o serveis de benestar social que parcialment do-nen la Generalitat i els Consells Comar-cals, es treuen. Perquè dubto que els pu-gui gestionar una organització més gran que no pas un ajuntament.

La llei afectarà al consorci que teniu al Moianès?La nova llei anul·la tots els consorcis i per tant a nosaltres ens treu una eina bà-sica, perquè treballem a nivell dels deu pobles del Moianès com a Consorci del Moianès, que és una entitat que agrupa els deu municipis i mancomuna serveis comuns. Moltes coses que no arriben als ajuntaments per separat, ho fan a través del consorci. Complíem totes les condi-

“La nova llei estatal

d’ajuntaments ens mata

perquè ens treu competències

per fer coses que organismes més

grans difícilment podran fer”

EspluguesFoto: Ajuntament de Castellcir

“Tenim uns 700 habitants i més

de 90 nens a l’escola, som un poble molt jove”

- 12 -

Page 13: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

Enllaç video entrevista:http://bit.ly/1pX5IMX

Escanejar amb el seu lector de codis QR per visualitzar el vídeo

cions per a que se’ns doné la comarca (el Moianès). Era una decisió política, al fi-nal. Si no fèiem la comarca, ens mataven, perquè haurien anul·lat el consorci. La gent es pensa que fer una nova comarca representa més polítics, més despesa... però no és així, perquè amb la nova llei de governs locals, les comarques seran consells d’alcaldes, per tant no tindran més regidors, ni més consellers. El pro-blema és que això no ven i, en aquesta situació de crisi econòmica, als polítics els fa molta por. De qualsevol manera, teníem molta esperança, havíem parlat amb tots els grups polítics del Parlament i ja semblava que tot estava de cara a fer-ho, però faltava de decisió final. Per a nosaltres significa mantenir molt bona part dels serveis que tenim.

Com es generen estalvis en aquests moments de crisi?

Amb molta imaginació (riu). Si parlem d’estalvi econòmic, a l’Ajuntament no hem tingut mai secretari a temps com-plet, l’hem tingut compartit, el què ge-nera un estalvi. Molts dels treballadors municipals ho són a temps parcial. I aquesta és una de les principals despeses que té un ajuntament petit. També és important l’estalvi energètic. Hem anat canviant coses que ens generaven despe-ses per altres que ens en generen menys i que podem assumir amb el nivell d’in-gressos que tenim.

Una de les mesures d’estalvis és la renovació de l’enllumenat públic amb leds...Nosaltres des de fa molt temps vam apostar per estalvis energètics de tot ti-pus, igual que per tot el tema mediam-biental. Ja hem vist que fa més de vint anys Castellcir tenia una petita depura-dora. Amb els leds vam fer una prova a la Penyora, l’urbanització que ara és un barri més del poble, substituint tot l’enllumenat i vam constatar que l’es-talvi era molt considerable. Com que l’experiència va ser bona perquè millo-ra la il·luminació i suposa un estalvi, un dels projectes aquest any és estendre-la a la resta del poble. També tenim pre-vist fer un punt de recàrrega de vehicles

elèctrics; substituir tota la calefacció de l’Ajuntament per un sistema de bomba de calor que és més eficient; tenim una ordenança per a que les cases que es construeixin facin els jardins sostenibles i si no hi ha un sistema de reg per pluvials, no es deixa fer segons quins jardins... Hi ha una sensibilitat important en tots els aspectes mediambientals i d’estalvi ener-gètic. No és la prioritat de cada dia però és un continu, impregna tot el què fem.

Els resultats són bons?En el barri on hem posat el nou enllu-menat els veïns estan contents. No hem rebut cap queixa de ningú, a més, dóna una llum molt més agradable, més blan-ca, més clara. A sobre, hi ha la qüestió de l’estalvi que ens soposa...

L’entorn paisatgístic de Castellcir és un element important en la promoció del poble...Castellcir és un poble típic d’estiueig, jo vaig venir a passar-hi l’estiu i m’hi vaig quedar. La carretera acaba aquí, per tant és un poble molt tranquilet. Per promocionar-lo segueixo insistint en el consorci, que inicialment és de promo-ció econòmica i turística del Moianès. Doncs a través d’ell participem en fi-res, editem material turístic, hi ha mol-

CASTELLCIRCarles Ibañez

“Complíem totes les condicions

per a que se’ns doné la comarca

(el Moianès). Era una decisió

política, al final. Si no fèiem la comarca, ens

mataven, perquè haurien anul·lat

el consorci”

VeureVIDEO

- 13 -

Page 14: Tief Magazine n2

tes activitats en aquest sentit, cases que acullen gent, molts coneixen Castellcir perquè hi han vingut d’excursió, perquè han anat al castell, perquè han anat a Santa Coloma. L’entorn és molt agrada-ble. Està molt cuidat, i això no és perquè ho digui jo, sinó perquè ens posen com a referència.

Quines activitats feu, vinculades a la natura i a l’esport?N’hi ha moltes. Hi ha gent que diu que el lema del poble ha de ser “Castellcir, poble hiperactiu”, perquè hi ha comis-sions de tot tipus: cinc grups de músi-ca, un de caminants, un de solidaritat, pintalaires... No és el típic poble dormi-tori, hi ha activitats tota la setmana, hi ha gresca (ben entesa). El duathló, per exemple, que es va fer aquest any, es vol repetir l’any que ve perquè la Federació va quedar molt contenta.

Què l’enorgulleix més de la seva gestió?Les coses que han costat força però que hem pogut fer mantenint el nivell econò-mic que tenim, sense endeutar-nos i sen-se deure cap factura. Això ha estat molt complicat. També el POU, que es va aprovar fa un parell d’anys després de vuit anys discutint-lo.

Quines assignatures pendents queden?Vàries. A la Penyora s’ha de construir una carretera i clavegueram, que val molts cèntims i sense ajudes serà impos-sible. També falten asfaltats de carrers, que són coses bàsiques per a que funcio-ni el poble. Pensant en el futur, el poble va creixent a poc a poc, ja som més de 700 habitants i pensem a coses noves que fins ara mai hi ha hagut, com ara correus, o una oficina bancària, o caixer automàtic... Entenem que tot plegat és un treball continuat que s’ha d’anar fent. Si el poble creix has d’anar adaptant-te

al què hi ha. Per exemple, l’escola d’aquí ha funcionat sempre molt bé, tenim més de 90 nens a l’escola, que és una barba-ritat, i estan ocupant aularis prefabricats perquè l’escola estava apunt de fer-se però la crisi ho va impedir. És vital fer-la perquè ocupa locals de l’Ajuntament, amb la qual cosa no tenim locals per fer altres activitats.

Com es viu el debat sobiranista a Castellcir?Quan es van fer les votacions sobre si volíem independència o no, Castellcir va ser un dels pobles que va col·laborar amb l’Assemblea. Va votar força gent, al voltant del 60% i va sortir a favor en el 90%. L’Ajuntamnet recull la voluntat majoritària del poble, per això ens hem fet de l’Associació de Municipis per la Independència. Vam posar una bande-ra estelada a l’entrada del poble i... ens la vam cremar! Però sembla ser que va ser una bretolada d’algú de fora. De fet, vam posar una segona i ja ningú no l’ha tocada.

Com podem convèncer algú per a qui vingui a Castellir?És un lloc molt tranquil, estem al mig de tot, a mitja hora de Vic i de Manresa, a 45 minuts de Barcelona, molta gent pot viure aquí tenint la possibilitat de des-plaçar-se a aquest llocs quan tingui la ne-cessitat. Jo, sense anar més lluny, treballo a Granollers i pujo i baixo cada dia. Els nens poden jugar pels carrers sense cap perill, tenim farmàcia i el CAP el tenim al costat mateix. Estan venint moltes pa-relles joves amb nens petits, tenim escola i llar d’infants... Tenim un camí paral·lel a la carretera però separat, molt segur i molt transitat, fonamentalment per a vianants i bicicletes (sense córrer). Hi ha llocs molt macos i accessibles per fer ex-cursions: salts d’aigua, una riera... Molta gent de fora del poble ve a passejar per aquí. És agradable. Us esperem! z

“El nostre ajuntament

està molt poc endeutat,

només el 30%, a conseqüència de les polítiques de

vint anys de fer el mateix: no estirar més el braç que la

màniga”

Molí d’en BrotonsFoto: Ajuntament de Castellcir

- 14 -

Page 15: Tief Magazine n2

LA REVISTA D’EFICIÈNCIA PELS AJUNTAMENTS

TIEF Magazine, una publicació amb articles d’experts, opinions de tècnics i entrevistes als alcaldes per parlar de les problemàtiques i donar respostes en

qüestió d’eficiència en noves tecnologies i preservació del medi ambient. Reptes com l’estalvi energètic, la gestió de residus o la depuració d’aigües, entre d’altres,

als quals s’enfronten avui dia els municipis i les Administracions.

Rambla Catalunya, 40 1r 2a · Barcelona 08007T 934 876 615 · [email protected] · www.imchled.com

“crec que els leds són el futur de l’enllumenat públic”

Alcaldessa de MontesquiuElisabet Ferreres i Vergés

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

TIEF MAGAZINE

Estats d’opinió• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELs aRtiCLEs dELs EXpERtsEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

de l’Año I. n1. abril 2015www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

de l’

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcaldessa de El MolarNúria Giné Anguera

“L’energia elèctrica que tenim no la tindrem sempre, hem de ser molt curosos”

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

de l’

“Hem de fer tot el possible per tombar la llei que ens treu les competències als ajuntaments. És una jugada de molt mala fe perquè estan jugant amb les persones”

Alcalde de Riells i ViabreaJosep Maria Bagot

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de CastellcirCarles Ibáñez i Pueyo

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

“Fa molt temps vam apostar per estalvis energètics i pel mediambient. La renovació de l’enllumenat públic amb leds és el millor exemple”

de l’Año I. n2. mayo 2015www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

de l’

“Cuidem les nostres empreses i els nostres veïns”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de la Vall de BianyaSanti Reixach

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

de l’

“La crisi econòmica ha obligat als ajuntaments a repensar-nos i a rumiar molt bé qualsevol despesa”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de Sant Julià de VilatortaJoan Carles Rodriguez

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Mancomunar serveis sí, agrupar

municipis no”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de BelianesJosep Ramon Morera

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

de l’

“Tenim la sort d’estar aïllats i,a l’hora, al costat de tot arreu”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcalde de PinósJordi Casellas Palà

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Som un poble petit amb voluntat de ser-ho”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Santa Fe del PenedèsJordi Rius

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Crec que l’única manera de tirar endavant ajuntaments petits com el nostre és fomentant polítiques d’estalvi energètic”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Castellfollit de la RocaMoisés Coromina Soler

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“l’estalvi que generarà el canvi en l’enllumenat públic, instal· lant un sistema de leds, amortitzarà de sobres la inversió”

Alcaldessa de RasqueraDolors Subirats Espuny

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Hauríem de rebre més ajuts per

pertànyer a una reserva protegida”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

Alcaldessa de TivenysMaría José Beltrán

de l’www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA es una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

n1Ya disponible

Page 16: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015

ELS ARTICLES DELS EXPERTSLorena Farràs

LORENA FARRÀ[email protected]

Periodista especialitzada en comunicació científica, mèdica i ambiental.

ENLLUMENAT

EL “LIGHTING DESIGNER”,EL FANALER DEL SEGLE XXI

Ja fa anys que ha desaparegut dels ajuntaments de Catalunya la figura del fanaler, la persona que s’encarregava cada vespre d’encendre els fanals de gas dels pobles i ciutats i d’apagar-los a l’alba, amb els primers rajos de sol. Avui en dia els carrers estan il·luminats per faroles que s’encenen i s’apaguen au-tomàticament. Aquestes tampoc funcionen amb gas ja. Això és gràcies, en bona part, a Thomas Alva Edison i a la seva bombeta o làmpada incandescent, inventada el 1789. Però l’invent d’Edison ja està passant a una millor vida també: de-gut a la seva elevada ineficiència (només empra entre el 5% i el 10% del total d’energia que consumeix per il·luminar, la resta es desprèn en forma de calor) està sent substituït per bombetes de menor consum, com els leds.

Poc queda ara, en ple segle XXI, de la figura del fanaler tal i com s’entenia quan estava vigent. No obstant això, la neces-sitat d’il·luminar la foscor no ha desaparegut, sinó que con-tinua sent una necessita de primer ordre per la humanitat. En el cas de la via pública, aquesta facilita la mobilitat de les persones, dóna una sensació de major seguretat i aporta qualitat a l’espai. Entorn d’aquesta necessitat s’ha creat tota un sector, la indústria de la il·luminació, tan d’interiors com d’exteriors, i inclòs s’ha convertit en una forma d’art visual, amb esdeveniments com la Fête des Lumiéres (la festa de les llums), que es celebra cada any a principis de desembre a la ciutat de Lió (França).

“la necessitat d’il·luminar la foscor no ha desaparegut, sinó que continua sent una

necessita de primer ordre per la humanitat”- 16 -

Page 17: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“la participació del dissenyador d’il·luminació és la clau de l’èxit d’un

projecte d’il·luminació”

La gran gamma de productes existents, les constants novetats que van sorgint, les necessitats d’una major eficiència energè-tica, el problema de la contaminació lumínica i la il·luminació entesa com un art, fan cada cop més necessària l’existència d’un tècnic especialitzat en il·luminació. Aquest tècnic s’ano-mena “lighting designer” o dissenyador d’il·luminació i, sal-vant les distàncies, que no són poques, vindria a ser el fanaler del segle XXI.

LA FIGURA DEL “LIGHTING DESIGNER”El “lighting designer” o dissenyador d’il·luminació és una figura tècnica força coneguda ja en indrets com ara els Es-tats Units, Àsia o el nord d’Europa, però que tot just fa uns pocs anys que ha aterrat a Catalunya. El dissenyador d’il·lu-minació és un tècnic professional independent especialitzat en il·luminació. El seu repte és aconseguir el màxim impacte visual amb els mínims costos, emprant sempre la tecnologia més adient i respectant les normes i recomanacions existents.

Els dissenyadors d’il·luminació treballen en estudis professio-nals multidisciplinaris formats per enginyers, arquitectes, in-terioristes o dissenyadors industrials. Es tracta d’empreses in-dependents de la indústria i de la distribució, de manera que, en concebre un projecte d’il·luminació, ho fan seleccionant entre qualsevol dels productes disponibles al mercat, sense te-nir l’obligació d’utilitzar una o altra marca concreta per raons comercials i, per tant, optimitzant les solucions escollides. En absència d’aquest tècnic, alguns fabricants tenen tècnics es-pecialistes dins els seus equips, que faran la millor recoma-nació possible, però sempre dins de la gamma de productes d’aquest fabricant en concret. Aquests tècnics s’anomenen projectistes d’il·luminació.

PER QUÈ CONTRACTAR UN DISENYADOR D’IL·LUMINACIÓ?“El major valor afegit d’un dissenyador d’il·luminació és la capacitat d’establir un procés de comunicació visual de l’espai arquitectònic amb l’ésser humà a través de la llum de forma creativa, eficient i sostenible”, s’assegura des de l’Asociación Profesional de Diseñadores de Iluminación, d’àmbit estatal i amb seu a Barcelona. Des d’aquesta organització, crea-da l’any 2008, s’entén que “la participació del dissenyador

d’il·luminació és la clau de l’èxit d’un projecte d’il·luminació contemporani ja que assegura la qualitat de la llum i el com-pliment de les necessitats de confort, eficàcia i sostenibilitat, des del punt de vista normatiu, econòmic i energètic”.

L’eficàcia energètica i els costos finals són els dos aspectes que més solen preocupar a la part contractant. En aquest sentit, el “lighting designer” ofereix les solucions més eficients per a cada cas concret al mateix temps que controla el pressu-post, cosa que evita ensurts o sorpreses d’última hora al temps que el resultat final és el desitjat. És a dir, invertir contractant aquest professional és una aposta molt rendible degut als di-ners que pot fer estalviar tant durant la fase de disseny del projecte, com en l’execució del mateix, com a mitjà i llarg termini per l’estalvi en consum energètic aconseguit.

“El repte del dissenyador d’il·luminació és aconseguir el màxim impacte visual amb els mínims costos, emprant

sempre la tecnologia més adient …”

- 17 -

Page 18: Tief Magazine n2

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº2 maig 2015

ESTALVI EN L’EMLLUMENAT PÚBLICL’estalvi energètic és important sempre, però cobra especial rellevància quan majors són els consums. És el cas de l’enllu-menat públic dels pobles i ciutats. La il·luminació de carrers representa de mitjana més del 50% de la factura elèctrica dels ajuntaments catalans. Es calcula que els 700.000 punts de llum existents a Catalunya suposen una despesa global de 44 milions d’euros i un volum d’emissions de gairebé 100.000 tones de CO2.

Aquest consum pot ser reduït amb la implantació de mesures com el control de llum per zones, una millor regulació dels horaris de l’enllumenat, la incorporació de sensors de presèn-cia que adeqüin la intensitat de la llum en funció de l’ús de carrer, la posició òptima dels fanal, juntament amb l’ús de la tecnologia led i de la telegestió... Aquestes mesures poden suposar fàcilment estalvis energètics del 30% com a mínim.

No són pocs els ajuntaments que estan renovant el seu sistema d’enllumenat públic per reduir la seva despesa energètica. És el cas, per exemple, de l’ajuntament d’Esplugues de Llobre-gat (comarca del Baix Llobregat), que ha renovat recentment l’enllumenat públic de 23 carrers de diferents barris de la ciu-tat. L’actuació ha permès reduir un 63% el consum d’energia en les zones intervingudes ja que la potència total instal·lada ha passat de 80 a 30 quilowatts, alhora que s’ha millorat la qualitat de la il·luminació. En concret, l’ajuntament ha subs-tituït més de 400 lluminàries, amb 25 anys d’antiguitat i amb potències compreses entre els 150 i els 400 W, per llums led de potències diverses segons les vies.

A més a més de l’estalvi en el rebut de la llum, l’ens local destaca que un altre avantatge d’aquest nou sistema d’il·lu-minació és el seu menor cost de manteniment i substitució. D’altra banda, per garantir una major eficiència energètica, paral·lelament a la renovació de l’enllumenat, s’han instal·lat controladors que permeten regular el flux d’il·luminació a partir de la mitjanit. Amb aquesta mesura complementària, s’ha obtingut un estalvi energètic addicional del 20%.

EL LED, UNA NOVA LLUM PER IL·LUMINAR EL MÓNSi la bombeta inventada per Edison va servir per il·luminar la foscor elèctricament i per jubilar els fanalers, els leds desenvo-lupats pels japonesos Akasaki, Amano i Nakamura són “una nova llum per il·luminar el món”, més eficient y respectuosa amb el medi ambient a l’estalviar energia. Així ho veu la real Acadèmia de les Ciències de Suècia i per aquest motiu ha atorgat el Nobel de Física 2014 a aquests tres investigadors per haver desenvolupat en els anys 90 un led (de les inicials en anglès de díode emissor de llum) de color blau. Ja feia anys que existien els leds verds i els vermells (usats, per exemple, en calculadores i rellotges digitals), però faltava el blau (que s’havia resistint als científics durant anys). La suma dels tres colors és la que fa possible produir llum blanca, la que s’usa en il·luminació.

En les seves dues dècades d’existència, l’avanç dels leds blancs ha estat constant i imparable. Aquests estan desplaçant poc a poc a les bombetes tradicionals com a font d’il·luminació preferida. Es troben ja en els llums domèstics, en semàfors,

“la necessitat d’il·luminar la foscor no ha desaparegut, sinó que continua sent una

necessita de primer ordre per la humanitat”- 18 -

Page 19: Tief Magazine n2

nº2 maig 2015 MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“la participació del dissenyador d’il·luminació és la clau de l’èxit d’un

projecte d’il·luminació”

“El repte del dissenyador d’il·luminació és aconseguir el màxim impacte visual amb els mínims costos, emprant

sempre la tecnologia més adient …”

televisions, ordinadors, telèfons mòbils i un llarg etcètera. Amb una duració de 100.000 hores (en comparació a les 1.000 es-casses d’una bombeta de tungstè) i amb un rendiment que pot arribar a 300 lumens per watt (enfront els 16 de la bombeta), els leds són una gran inversió tant a curt com a llarg termini pel seu menor consum i la seva major vida útil. Entitats com els ajuntaments ja fa anys que estan apostant per aquesta nova tecnologia. A Catalunya, el municipi de l’Estany (comarca del Bages) es va convertir l’any 2009 en el primer del principat en canviar tot l’enllumenat públic per implantar leds. L’operació d’aquesta localitat de 400 habitants va consistir en canviar les 170 bombetes tradicionals de 100 watts per altres de tecnologia led de 25 watts. L’estalvi aconseguit, segons el consistori, va ser del 76% en el consum d’energia. Com va dir l’acadèmia sueca en el comunicat on s’anunciava el premi, “el led blau només té 20 anys, però ja ha contribuït a crear llum blanca d’una manera totalment nova en benefici de tots nosal-tres”. En benefici de tots, com volia Alfred Nobel. z

EL 2015, L’ANY DE LA LLUML’Assemblea General de l’ONU ha proclamat l’any 2015 como a Any Internacional de la Llum, coincidint amb varis aniversaris de descobriments científics en aquest camp. L’objectiu és destacar “la importància de les tecnologies basades en la llum que poden promoure el desenvolupament i oferir solucions als problemes mundials sobre energia, educació, agricultura i salut”, segons explica la Societat Europea de Física en un comunicat. En paraules del president de l’esmenta-da societat, John Dudley, “l’Any Internacional de la Llum és una gran oportunitat per a donar a conèixer als responsables polítics i a les grans corporacions internacionals la gran capacitat i el potencial que té la tecnologia de la llum com a solució a múltiples problemes”.

- 19 -

Page 20: Tief Magazine n2

Rambla Catalunya, 40 1r 2a08007 Barcelona

T 934 876 [email protected]

ASSESSORS EN ENLLUMENAT PÚBLICEXPERTS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA