tale talamouna ong propera

la cooperació a catalunyaentrevista a andreu felip

4a Fira del Comerç Just a Cubelles

Cooperació1r. trimestre 2008 - num.1

Suport de llibresd’Intermon-Oxfam

www.fonscatala.org

Ong

www.setem.org www. centreperlapau.net

www. ideas.coop

www. clowns.org

Joc de Te de SETEM

…2

SumariOngs

Editorial

4a Fira de Comerç Just a Cubelles

La Cooperació a Catalunya

Tale-Talamo

Sopar de la Fam

Adhesió de l’Ajuntament al Fons Català

Notícies

Cultura

Agenda

2346121618192223

Cubelles Cooperació Revista de l’Ajuntament de Cubelles

editaRegidoria de CooperacióPg. Narcís Bardají, 1208880 Cubelles

DirectoraLita Imaz

redactor en capJoaquim Costa

disseny GràficVideoPressMedia

impressióGraficas Torres

Tel. 93 811 33 86redaccio@cubellescooperacio.com

Dipòsit legalB-21387-2007

Impresa en paper ecològic

Amb el suport de

ajudar al tercer món

És un plaer donar-vos la benvinguda a una nova publicació dedicada a difondre les activitats que fan les ONG locals i la regidoria de Cooperació per ajudar al Tercer Món. Sempre és

una bona notícia l’aparició de qualsevol mitjà que millori i augmenti la comunicació entre l’administració i la ciutadania.

En les pàgines que teniu a les mans trobareu aquelles activitats que les organitzacions no governamentals (ONG) que treballen a Cubelles realitzen per ajudar a països de zones no desenvolupades. És el cas de Tale-Talamo, una entitat sense ànim de lucre que ha instal·lat la seva seu a la nostra vila i que està realitzant una feina destacable amb les zones més pobres del continent africà. La seva feina, en molts casos totalment desconeguda i sempre anònima, creiem que s’ha de conèixer, valorar i potenciar. La seva tasca és un èxit de la societat en la que vivim i, entre tots i totes, hem d’aconseguir que el seu exemple no sigui una excepció, sinó la normalitat.

Des de les administració públiques, i en aquest cas la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cubelles, ens toca recolzar aquestes iniciatives ciutadanes, potenciar-les i encoratjar a la societat civil a seguir aquest camí. No és només una qüestió de diners sinó de conscienciar a tota la ciutadania de la necessitat d’impulsar i donar suport a projectes d’ajuda al Tercer Món.

Una de les missions més importants és transmetre aquests principis d’igualtat i solidaritat als nostres infants. Ells seran la generació que haurà de solucionar, d’una vegada per totes, les diferències que hi ha en diverses zones del Món.

Espero que les informacions d’aquestes revistes, amb les activitats que s’hi proposen, serveixin per aconseguir aquest fi.

m. lluïsa romero i tomàsAlcaldessa de Cubelles

Edi tor i a l

aquesta revista que presentem avui estem segurs que serà una eina de transmissió de la feina que desenvolupen les diferents ONG. Al mateix temps, pretén

esdevenir una eina de sensibilització per a tots els cubellencs i cubellenques.

El comerç internacional no beneficia a tothom en el món. Moltes persones viuen en la pobresa, no són tractades amb dignitat i no reben els diners justos per la seva feina. Això ha donat lloc que sorgeixi el concepte comerç just, que pretén garantir que els productors als països menys desenvolupats rebin un preu just, que no sols reflecteixi els costos reals del seu treball, sinó que també faci possible una producció socialment justa i mediambientalment correcta.

Estic segur que amb la vostra participació i amb aquesta publicació podrem fer arribar a les llars de Cubelles totes les activitats que duen a terme les nostres associacions i aquelles que ens proposeu vosaltres.

M’agradaria acabar aquesta presentació amb unes paraules d’Eduardo Galeano:“simplement passa que aquestes imatges i aquestes paraules neixen de la mateixa alegria de descobrir i de la mateixa necessitat de compartir”.

Joan andreu rodríguez i SerraTinent d’alcalde i Regidor de CooperacióAjuntament de Cubelles

3 …

Catorze estands de diferents ONG van

convertir, per dos dies, el centre del nucli antic en un espai de relació i promoció de les associacions i en un

aparador per als vianants, que van poder gaudir de

productes naturals amb la satisfacció de col·laborar amb països i pobles de

l’anomenat Tercer Món.

Com els darrers anys, la Regidoria de Cooperació va organitzar el passat mes de desembre la Fira de la

Solidaritat i el Comerç Just al nucli antic de Cubelles, que enguany va celebrar la quarta edició. Va ser una mostra que va aplegar un recull d’associacions i ONG que treballen en projectes d’àmbit nacional i internacional, en el comerç just, la solidaritat, la cooperació i el desenvolupament, i que al llarg del cap de setmana van posar en escena els seus treballs i projectes.

Joan Andreu Rodríguez Serra, regidor de Cooperació, va destacar que “les noves dates de celebració de la fira milloren les expectatives de vendes per a les ONG, ja que suposen per a molts de nosaltres un temps de compres (l’amic invisible, el tió, regals d’empresa, arbres de Nadal, etc.), però al mateix temps les festes nadalenques són un temps de reflexió i de connexió amb els més desfavorits”.

La inauguració de la fira va tenir com a convidat especial el Sr. Andreu Felip i Ventura, el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), un organisme que gestiona la política de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya per contribuir a modificar les relacions nord-sud. Andreu Felip va destacar la importància del comerç just com a “contribució a un desenvolupament sostenible i una alternativa eficaç d’ajuda al desenvolupament, contribuint a reduir la pobresa i a millorar les condicions laborals al món en desenvolupament”.

4ª fira de comerç Just

…4

Foto

grafi

es K

im C

osta

Les desigualtats que provoca el comerç internacional, amb persones que viuen en la pobresa, en situacions indignes i rebent uns diners injustos per la seva feina, són algunes de les raons de l’aparició d’aquest moviment. El comerç just pretén garantir que els productors dels països menys desenvolupats rebin un preu just que no sols reflecteixi els costos reals de la seva producció i treball, sinó que també faci possible una producció socialment justa i mediambientalment correcta.

Un nombre creixent de productes de comerç just com, el cafè, el te, la fruita, els sucs de fruita, els aperitius i els articles d’artesania, estan disponibles als mercats europeus. La UE és, amb diferència, el major mercat per a productes de comerç just, ja que representa entre un 60 i un 70 % de les vendes mundials. A més, des de l’any 2000, el mercat de productes de comerç just ha crescut a un ritme del 20% anual, amb un valor minorista total de 660 milions d’euros. En acabar l’acte inaugural, va tenir lloc l’espectacle musical “Diver-diversitat” que va mostrar la gran varietat cultural del món a través de les cançons i els ritmes africans, mediterranis, asiàtics i del Carib.

El diumenge va ser el moment de l’espectacle “Amb el

cafè... deixa’t d’històries”, una activitat per sensibilitzar l’opinió pública sobre els problemes del comerç internacional i difondre les propostes de comerç just i els beneficis socials. Finalment es va celebrar un vall típic de Paraguai.

Una ONG escollida per sorteig es va encarregar de vendre, amb l’objectiu de finançar un projecte solidari, unes cassoletes amb brou calent obsequi de l’Ajuntament com a col·laboració.

i solidaritat de cubelles

en el transcurs de la fira, les autoritats també van passejar-hi, com la resta de

cubellencs i cubellenques.

Repor ta t j e

acció Solidària i logística: és una associació civil que es fonamenta en el seu voluntariat, és participativa i té

com a finalitat proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a països en vies de desenvolupament. El seu lema és: “Molta gent petita, en petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món”. www.ong-asl.com

africa Viva: treballa des del seu naixement amb associacions de dones del departament d’Ouessa, una

zona rural del sud de Burkina Faso. La filosofia d’Àfrica Viva és acompanyar els pobles en el seu desenvolupament, per construir junts un projecte de futur en les línies d’alimentació, salut i educació. www.africaviva.org

amIC: és una associació per donar suport i animar la tasca de les missioneres de la Institució Claretiana,

que viuen compromeses en el desenvolupament personal, familiar i comunitari per una societat més justa. Actuen en la promoció de la salut a la zona de Yhú-Caaguazú al Paraguai, acompanyant 110 comunitats rurals.

amics de Fundase-Bolivia: fa que cada dia els tres centres infantils de Fundase hi mengin i s’eduquin uns

900 nens i nenes. Només amb 10€ al mes, per infant, fan possible que segueixin tenint una atenció escolar i un menjar digne. www.fundase-bolivia.org

associació de Cooperació Internacional nord-Sud (ConoSuD): té entre les seves línies bàsiques de

treball la realització de projectes que afavoreixin fórmules d’organització econòmica alternatives, més justes i solidàries, i entre les seves prioritats geogràfiques d’actuació hi figuren els sectors de la pobresa urbana dels països del MERCOSUR, com és l’Argentina. www.conosud.org

Candombe associació Cultural: te com a objectiu promocionar la música afrouruguaiana, i posar en marxa

projectes solidaris i donar-los suport. www.candombe.org

Càritas parroquial de Cubelles: és un rober i banc d’aliments per a persones necessitades. Les ajudes són

rebudes durant tot l’any i es duen a terme a partir d’un informe dels assistents socials de l’Ajuntament de Cubelles. Càritas sol·licita voluntaris i col·laboradors per poder portar a terme aquestes accions. www.caritasbcn.org

Catratxhos, asociación de Cooperación con Honduras: té entre els seus objectius donar suport als

projectes educatius que du a terme ACOES a Honduras i apropar la societat catalana i hondurenya, buscant llaços i camins de desenvolupament per a ambdues. Entre els seus projectes destaca la construcció d’una escola, una llar d’infants per cuidar els més desfavorits i la Clínica Nª Sra. del Carmen que ofereix assistència mèdica a un promig de 7.000 pacients per any. www.catratxhos.acoes.org

Finançament Ètic i Solidari (FetS): aquesta ssociació agrupa entitats catalanes del sector terciari i l’economia

social solidària, i a les persones que tenen interès a promoure els principis de la banca ètica a Catalunya. www.fets.org

Haribala, associació per a la Col·laboració i Desenvolupament del tercer món: té com a finalitat

principal sufragar les despeses d’ensenyament dels infants de Kurnool a l’estat d’Andhra Pradesh (Índia). Ajuden els infants anomenats “Dàlits” de casta baixa i reprimits durant molts segles sense accés a l’educació ni als drets humans.www.haribala.org

Humana: coopera amb els països en vies de desenvolupament compartin recursos amb els seus

habitants perquè tinguin un futur digne i amb perspectives. Tenen projectes a Moçambic, Angola, Zàmbia, Namíbia i Zimbabwe. Els ciutadans poden donar roba usada a través dels 3.000 contenidors ubicats al carrer. Es calcula que cada ciutadà llença de mitjana 7 quilos de roba a l’any per tant, a més d’una acció solidària, és una forma de reciclatge.www.humana-spain.org

entitats presents a la fira i els seus projectes

…6

Ràdio Cubelles també va participar a la fira. En un dels estands va muntar un set de ràdio des del qual emetia en directe. Durant els dies de la fira es van fer múltiples entrevistes als representants de les diferents ONG, que van poder explicar els seus projectes i apropar-nos així la tasca que duen a terme. www.radiocubelles.net

metges Sense Fronteres: arriben al més aviat possible al lloc necessari, cada hora que passa és vital. No

representen interessos de cap govern, tan sols la població civil, fet que suposa la millor garantia per accedir a les poblacions que necessiten ajuda mèdica. També denuncien situacions injustes, sense tenir en compte qui en puguin ser els responsables. www.msf.es

oikocredit és una societat d’àmbit internacional que atorga crèdits a centenars d’organitzacions que

normalment no poden accedir a crèdits de la banca tradicional. Dóna suport financer en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits, per a iniciatives productives que els interessats presenten a les diverses oficines que Oikocredit Internacional té a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Oikocrèdit Catalunya és una associació creada per iniciativa de diverses ONG catalanes per donar suport a la cooperativa Oikocrèdit Internacional. www.pangea.org/oikocredit

Setem: és una ONG independent i participativa que, junt amb organitzacions del sud, sensibilitza la nostra societat

sobre les desigualtats nord-sud, promovent transformacions personals i col·lectives amb el fi d’aconseguir un món més just i solidari. Setem du a terme campanyes com les festes del comerç just, el programa “El bon cafè és bo per a tothom”, fomenta les finances ètiques, la formació i els estudis i intercanvis nord-sud, amb camps de solidaritat i rutes solidàries fent turisme responsable. www.setem.cat

Sitges Solidari: és un grup obert de persones amb inquietuds que pertanyen a diferents moviments i

ONG. Creuen que un altre món és possible, i ofereixen espais de reflexió crítica i sensibilització sobre les realitats actuals col·laborant en l’organització de les Jornades Solidàries de Sitges i participant en projectes de cooperació com la construcció d’una cuina a El Alto, a Bolívia. www.sitgessolidari.org

regidoria de Cooperació de l’ajuntament de Cubelles: la regidoria va cedir el seu estand per posar

un punt de degustació de plats casolans marroquins, com el cuscús amb verdures, pastes dolces, crepes, saffa (dolç fet amb farina, cacauets, ametlles, sèsam, nou moscada, anís, sucre glacé i mel) i per beure, te verd.

Vida Útil: és una associació ubicada a Sant Pere de Ribes que col·labora en projectes de desenvolupament

i educació, ofereix suport a l’associació Save Gambia Orphans i promou una unitat mòbil sanitària al Nepal. Durant el 2007 Vida Útil es va concentrar en el projecte Land Rover, i va aconseguir enviar a Banjul un contenidor carregat amb un vehicle tot terreny junt a 20 caixes de roba, una caixa d’eines per al Land Rover i un bidó de gasoil. mininubi@telefonica.net

7…

Entrevista a Andreu Felip

la cooperació a catalunya

…8

Sand

ra A

rola

s-AC

CD

aprofitant la visita que va fer a Cubelles per inaugurar la 4a Fira de la Solidaritat, vam poder fer una

interessant entrevista al director de l’ACCD, Andreu Felip, una de les màximes autoritats del nostre país en matèria de cooperació. Aquesta entrevista ens ha permès conèixer de primera mà els objectius i les accions programades pel Govern català i l’ACCD, ara amb un pressupost anual que fa possible el suport a nombrosos projectes que fomenten la cooperació i el desenvolupament als països més necessitats del nostre planeta.

per començar què és l’aCCD?L’ACCD és la unitat del Govern de Catalunya que té les competències per implementar la política de cooperació de la Generalitat tot donant compliment al Pla director de la cooperació que aprova el Parlament de Catalunya. Encara que l’estructura del Govern en cooperació suposa molt més, tal i com la llei de cooperació ja preveia el 2001, tot i que ha estat una estructura que no s’ha pogut dur a terme fins a aquesta legislatura, atès que era molt ambiciosa: es va començar amb un pressupost i uns recursos modestos, en canvi ara ja es disposa de dues branques, una de planificació i estratègia política, i una altra d’execució. L’estructura actual respon a la doble funció de les polítiques públiques. Cal destacar que David Minoves, anterior director de l’ACCD, ara és el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, i responsable de planificar i impulsar les polítiques de cooperació al desenvolupament de totes les unitats del govern i fer-ne el seguiment i l’avaluació.

El Govern de Catalunya va destinar el 2007 més de 65 milions d’euros en projectes de cooperació

al desenvolupament, acció humanitària i

sensibilització, principalment mitjançant l’Agència

Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que va tenir un pressupost de 52 milions d’euros, als

que s’ha de sumar la resta d’aportacions que fan els

diferents departaments de la Generalitat.

Catalunya és pionera a europa encooperació no estatal

Entr ev i s t a

9…

mossen Joaquim lluís, Joan a. rodriguez Serra i andreu Felip passejant per la Fira a Cubelles

Kim

Cos

ta

aquesta nova estructura on situa Catalunya en política de cooperació?La veritat és que som pioners en cooperació governamental no estatal, tant a l’Estat espanyol com a Europa. Per exemple, Catalunya és l’únic govern no estatal que participa de les reunions de coordinació d’UNRWA, l’agència de la ONU per als refugiats palestins o que és donant del Fons Mundial contra la SIDA amb qui precisament. El 29 de novembre,en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Sida, l’1 de desembre, vam organitzar a Barcelona una trobada entre el Fons Mundial i cooperacions governamentals no estatals de tot Europa, i aquí constatem de nou que la capacitat de l’ACCD en aquests moments és molt superior a la de qualsevol altre govern subestatal d’Europa. El que trobem a Europa són unitats dins sobretot de departaments de polítiques socials que tenen alguna funció o competència en cooperació, però sense tenir res a veure amb la dimensió (o semblança) d’una agència d’estat, com la francesa, la italiana o l’espanyola. Aquestes estructures només es donen en estats i, per tant, Catalunya n’és pionera i, de fet, la resta de les autonomies espanyoles ens prenen com a referència. Concretament el Govern basc va aprovar el 2007 una llei inspirada en la nostra per crear una agència similar a la catalana. Fins a la data d’avui hem rebut nombroses consultes de petites unitats de cooperació regional europea per prendre’ns com a model.

I l’aCCD, a qui ha pres com a referència?A l’única cosa que hi havia: les agències estatals existents, però no són un bon exemple per a nosaltres, en el sentit que no responen exactament al que nosaltres volem ser. Les agències estatals pateixen d’unes estructures molt anquilosades que nosaltres hauríem de ser capaços de superar. La cooperació descentralitzades tenim un avantatge que hem de saber aprofitar: no estem sotmesos als interessos diplomàtics i econòmics de l’Estat. Per exemple, la cooperació espanyola incorpora l’exèrcit en activitats d’ajuda humanitària o determinats interessos diplomàtics per poder treballar amb determinats estats o països, com el Sàhara Occidental o Bolívia. Nosaltres no tenim aquestes constriccions, no disposem d’un estat, i el que de vegades resulta ser un inconvenient, en unes altres és un avantatge, i això ho hem d’aprofitar.

Quin pressupost té l’aCCD? Per al 2007 el pressupost va ser de 52 milions d’euros (8.652 milions de les antigues pessetes). A aquesta xifra s’han de sumar les aportacions directes d’altres departaments del Govern català i és que quan parlem de l’ajuda oficial al desenvolupament per part del Govern de la Generalitat, hem de sumar de 13 a 15 milions més d’euros,

que corresponen a totes aquelles actuacions que aporten altres departaments i la suma d’ambdues arriben a uns 67 milions d’euros, al voltant del 0,4% del PIB de Catalunya.

Com ha estat la política de recursos del govern amb l’aCCD? La Generalitat de Catalunya va passar a destinar 56.992.000 euros a ajuda oficial al desenvolupament per al 2006, cosa que va representar un increment d’un 38% respecte al pressupost de l’any anterior. Aquest augment de recursos es va reflectir sobretot en l’ACCD, que, continuant amb la tendència creixent dels últims anys, va passar de tenir un pressupost de 28.974.630 euros l’any 2005 a gestionar 44.015.900 euros el 2006, un 52% més que l’any anterior. Tal com indica el Pla Director de la cooperació el 70% dels recursos es van destinar als països prioritaris (Moçambic, Senegal, el Marroc, Nicaragua, el Salvador, Guatemala, l’Equador, Bolívia, Colòmbia, Palestina, camps de refugiats del Sàhara Occidental i Bòsnia i Hercegovina). També es va potenciar el treball amb organismes multilaterals i per això l’ACCD va signar convenis amb diferents agències de les Nacions Unides (PNUD, FAO, UNIFEM, UNFPA i la Campanya del Mil·lenni, entre d’altres).

el pla Director de Cooperació al Desenvolupament2007-2010 té com a finalitat última la promoció del desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats nord-Sud

… 10

Com es distribueixen els percentatges d’ajuda entre l’estat i les autonomies, i quan s’arribarà al 0,7%? Segons el Pla director de la cooperació espanyola, del tant per cent del PIB de l’Estat destinat a l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) , el 85% l’assumeix l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI); l’11%, les comunitats autònomes i el 4%, els ens locals. En conseqüència, la Generalitat de Catalunya ha d’aportar i gestionar l’11% de l’AOD a Catalunya, fet que suposa el compromís de destinar 0,07 % del teòric PIB de Catalunya a AOD. En el que seria l’escenari econòmic previst pel Parlament, es calcula que al final de la legislatura (2010) s’arribarà a destinar un teòric 0,6 i que s’arribarà al 0,7 cap al 2012.

pot explicar-nos quina funció té el pla Director de la Cooperació 2007-2010?El Pla Director és el principal instrument de planificació de la política de cooperació per al desenvolupament de la Generalitat i fixa per als propers anys el marc de referència i les prioritats d’actuació sectorials i geogràfiques de la Cooperació Catalana. Preveu també les diferents modalitats d’actuació, Una de les quals és la que du a terme el Govern de la Generalitat amb altres socis o governs dels països del sud, un altre els projectes amb organismes multilaterals (agències de les Nacions Unides com UNICEF) i una tercera són les iniciatives de les quals la societat civil catalana n’és la impulsora (ONG, sindicats, universitats, associacions, etc.) organitzacions

que poden rebre subvencions de l’ACCD presentant els seus projectes a les diverses convocatòries públiques.

en aquest moment, quines són les àrees geogràfiques prioritàries i les principals línies de subvenció?Per tota aquesta legislatura les àrees destacades són: d’Amèrica Central, (Nicaragua, el Salvador i Guatemala); d’Amèrica del Sud, (Bolívia, l’Equador i Colòmbia, Perú i Colòmbia); de l’Àfrica subsahariana, (Moçambic, Senegal, Gàmbia, el Camerun i Etiòpia), i de la Mediterrània, (el Marroc, Sàhara, Líban, Palestina i Algèria). Els sectors d’intervenció en els quals volem desenvolupar els diferents programes són els de la salut i educació pública, la promoció i enfortiment de les capacitats productives i comercials orientades al desenvolupament humà sostenible, l’augment de les capacitats i l’autonomia de les dones, l’ús i control sostenible dels recursos naturals i la protecció i conservació dels ecosistemes, l’enfortiment de la governabilitat democràtica i els drets humans i la construcció de la pau. Sense oblidar els programes d’educació per al desenvolupament i sensibilització, i els de gestió de riscos i prevenció de desastres d’origen natural. I per acabar, destacar els programes de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR) a l’Àfrica.

per finalitzar, com controlen que els recursos arribin vertaderament als seus destinataris?Per exemple, l’ACCD té, des del 2007, representants permanents desplegats a set dels onze països prioritaris que estableix el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-2010. Es pretén que aquests representants actuïn com a interlocutors amb el territori i, alhora, facin el seguiment i l’avaluació dels projectes que financem. Els “representants permanents” estan desplegats al Marroc, Moçambic, l’Equador, Nicaragua, Guatemala, Colòmbia i Bolívia. Abans que s’acabi la legislatura, ens agradaria que aquesta representació permanent s’hagi estès també a Palestina, el Salvador, el Senegal i la població sahrauí refugiada de Tinduf. Amb aquesta figura, no sols es vol fer un seguiment dels projectes i supervisar “l’enorme esforç” que fa el Govern en matèria de cooperació al desenvolupament, sinó també respondre de manera més fidedigna a les necessitats de les poblacions i territoris on treballa la Cooperació Catalana.

tale-talamo

Aquesta petita ONG és un bon exemple de com uns pocs voluntaris amb esperit solidari, ganes i iniciativa, poden fer molt per millorar la qualitat de vida de persones que viuen aïllades i sense cap tipus d’ajudes, o cooperar amb hospitals sense recursos ni per a la seva neteja.

tale-Talamo és una ONG sense ànim de lucre, independent i aconfessional, amb un objectiu principal:

l’assistència sanitària universal als països del Tercer Món que ho necessitin. El projecte ja té dos anys i mig d’història, la massa social supera els 150 socis i han signat convenis amb altres institucions. Tale-Talamo vol assegurar la distribució de medicaments de primera necessitat a la zona dels seus projectes, en aquests moments el Senegal, d’una manera justa i controlada, de forma gratuïta i amb atenció urgent al pacient ininterrompudament els 365 dies de l’any i el ferm compromís amb la població local de dur a terme una assistència sanitària de qualitat tècnica i humana. Per saber una mica més d’aquesta ONG amb seu central a Cubelles des de fa uns mesos entrevistem a Sergi Marín el seu president.

una ong propera

l ’ O n gQui forma l’equip de tale-talamo?Les persones que formem l’ONG en aquests moments som un total de 140 socis, més un grup de voluntaris d’unes 10-15 persones. D’aquestes, existeix un nucli de gestió de l’entitat, que el forma la junta directiva de 6 membres, més un grup de 5 voluntaris que, de forma regular, donen suport en diferents tasques (gestió, administració, difusió i imatge, departament sanitari, etc). Cal dir que totes les persones que treballem a l’ONG ho fem de manera totalment voluntària, i distribuïm el temps de dedicació segons la disponibilitat personal de cadascú, així aconseguim un planning de distribució de tasques altament eficient.

I a Àfrica?Depèn de la tasca que es desenvolupi en cada moment del projecte. Per exemple, en la construcció de la clínica va ser el moment que més persones es van contractar. Però de manera fixa tenim una persona contractada, l’August, que és el nostre representant i és qui efectua tots els tràmits i gestions per a la contrapart sud de l’ONG. Després, durant els desplaçaments de cooperants, treballem amb traductors i guies autòctons que ens ajuden a dur a terme els nostres projectes. Al dispensari del País Bassari tenim un metge i una infermera, i a Guinea Bissau donem suport als treballadors dels centres de salut, encara que estan contractats pel Ministeri de Salut mitjançant un conveni de col·laboració.

Foto

grafi

es T

ale-

Tala

mo

Diferents fases de la construcció del centre mèdic a Senegal

amb quin pressupost anual treballeu per a assumir els objectius fixats?Els números tancats i justificats de què disposem són els de l’exercici 2005-2006 i van ascendir a 40.000€, el 2006-2007 crec que arribem als 60.000€, encara que el que fem és adaptar els projectes al pressupost disponible.

Què es pot fer amb aquests diners?Evidentment depèn del projecte però, per exemple, al Senegal a País Bassari una regió formada per petits poblats, des que treballem a la zona calculem que hem atès aproximadament uns 10.000 malalts, essent prioritari el col·lectiu de nens, dones i ancians, sense desatendre la resta per suposat. D’aquest nombre, una gran part són persones que es desplacen molts quilòmetres, fins i tot han de travessar les fronteres dels països veïns per ser tractats als nostres dispensaris.

Quin és el vostre projecte més recent?L’enviament d’un contenidor d’ajuda humanitària a Guinea Bissau, una aportació per al programa de prevenció de l’epidèmia anual de còlera. D’una banda, hem aconseguit el material de neteja i desinfecció que forma part de la prevenció, facilitat de forma desinteressada per la signatura KH Lloreda (fabricant del KH7) i, d’altra banda una càrrega de medicaments per al còlera i material sanitari facilitada també sense cost pel grup Uriach. Tot el material es distribuirà per diferents centres sanitaris del Senegal. Ambdues empreses són catalanes i estan motivades, a més a més el Grup Uriach que disposa d’un departament de Responsabilitat Social. Aquestes empreses destinen una part de la seva producció a ajuda humanitària. Els costos de logística, enviament i transport marítim (un contenidor de 40 peus), han estat abonats per les regidories de Cooperació dels ajuntaments de Vilanova i Sitges. Dues persones de Tale-Talamo es van traslladar a Senegal per dur a terme el seguiment de la descàrrega i la seva distribució, de la qual es farà un reportatge fotogràfic.

Sobre el terreny teniu contacte amb altres ong per col·laborar en cas de necessitat? Intentem treballar en xarxa, però als llocs remots on anem solem estar bastant sols. De totes maneres, hem vist arribar altres ONG catalanes a la mateixa zona i una altra ONG catalana que treballa en el tema de l’educació. L’Agència Espanyola de Cooperació té una oficina tècnica de cooperació (OTC) a Dakar, a través de la qual es va crear un grup d’ONG que treballen de forma regular al Senegal. De tant en tant, ens anem reunint o romanem en contacte per Internet intercanviant experiències i informació.

Junta de tale-talamoSergi Marin García, presidentLidia García Aliaga, vicepresidenta Sonia González Santacruz, secretariat-tresorera Jade Illescas López, vocal Mariola Mena Anton, vocal Cristina Muñoz Benito, vocal

… 1 4

us beneficia d’alguna manera la pujada de cotització de l’euro donada la gran diferència de nivell de vida entre espanya i el Senegal? Encara no m’he parat a pensar en això. El que sí hem notat és el canvi d’actitud internacional: ara, gràcies a la fortalesa de la moneda, accepten euros a tots els països, mentre que abans només es podia viatjar amb dòlars. Per altra banda, el nivell de vida és molt distint entre el nostre i el d’una zona com la del Senegal: el que pots fer amb els diners europeus es multiplica. Per exemple, el que costa aixecar un dispensari aquí i el que costa allí és abismal. D’entrada tot és artesanal: al Senegal s’utilitza fang per fer els bricks (maons), que s’assequen al sol i que fabriquen ells mateixos amb una màquina que els premsa i els dóna forma. Els treballadors eren de la zona i se’ls va pagar el preu més just possible. Però en zones rurals remotes en què actuem nosaltres existeixen altres problemes, com aconseguir aigua: el pou més proper es troba a dos quilòmetres, cosa que exigeix que cada dia s’hagi d’anar a buscar l’aigua necessària per poder treballar a la clínica. Com que no es té electricitat, es treballa de sol a sol. A les ciutats existeix l’opció de disposar de llum i aigua, però en moltes ocasions s’interromp el subministrament. Els que treballem en això sabem que passem de tenir de tot a no tenir res. Això sí, ens sentim estimats i benvinguts, ens acullen a les seves cases i en les seves comunitats: l’habitual, quan arribem a un poblat, és reunir-nos amb el consell de notables; llavors els exposem el projecte que desitgem dur a terme, el material que duem, el temps que hi estarem, etc. Normalment ens comuniquem en francès i amb l’ajuda de traductors que coneixen els dialectes de la zona per assegurar-nos que podrem comunicar-nos-hi correctament.

es parla molt que es gasta massa en publicitat i promoció. Quant dediqueu a aquest capítol respecte al global anual del vostre pressupost? Tale-Talamo aposta per un ajust de la despesa en tasques de publicitat, difusió, etc. Som conscients que aquest és un tema força important, ja que de la imatge depèn en gran mesura que et puguis diferenciar de la resta d’ONG, i que puguis arribar a la gent per tal de poder aconseguir una captació de socis i voluntaris important. Treballem en el sentit que aquesta despesa sigui assumida per subvencions o ajudes que vagin dirigides a finançar aquest apartat, i destinar els recursos propis de l’entitat als nostres projectes i que aquest aspecte no suposi cap càrrega per a Tale-Talamo.

Com és que heu traslladat la vostra seu social a Cubelles? L’Ajuntament de Cubelles ens ha cedit un despatx al seu Centre Cívic, i hem vist una bona oportunitat per establir-nos a la zona del Garraf, on hem detectat que els ajuntaments de Sitges, Vilanova, Cubelles i uns altres han creat regidories de Cooperació i dediquen una part dels seus pressupostos a cooperació al desenvolupament. També existeixen consells de cooperació que es reuneixen bastant sovint en què podem opinar i proposar temes. Per això, des del passat 5 de febrer, la nostra seu oficial és a Cubelles, encara que disposem d’una subseu al Maresme.

Com poden ajudar els ciutadans que llegeixin aquest article a tala-talamo?Sempre existeix l’aportació econòmica, però també és molt necessària la part de voluntariat, col·laborar en la feina diària de l’ONG, l’administració, temps per fer gestions o persones que disposin d’informació o contactes per facilitar material sanitari en bon estat i sense haver arribat a caducar i que es distribuirà de forma ràpida. Per exemple, fa poc vam traslladar al Senegal un ecògraf actualitzat i revisat, que aquí havia quedat antiquat. Qualsevol ajut, per petit que sigui, és necessari i profitós.

atenció als socis, voluntaris i informació:Centre Cívic de la Geltrú, Despatx 2 Plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers, S/Nde Vilanova i la GeltrúDilluns i dimecres de 18:00 a 20:00 hores

gestió i administració:Centro Social, Despatx 6Carrer Joan Roig i Piera, 3 de Cubelles

Telèfons: 938 957 551 – 636 717 412contacte: info@taletalamo.orgwww.taletalamo.org

1 5…

l ’ O n g

organitzat per la parròquia de Cubelles per a Mans Unides, mossèn Joaquim Lluís i Corominas va celebrar,

amb l’ajuda de diversos voluntaris, la vuitena edició del Sopar de la Fam, que consisteix a solidaritzar-se amb els que passen fam i recordar vells temps en els quals es matava el cuc de la gana amb torrades amb all, oli i sal, o torrades amb vi i sucre, això sí, ben bones i acabades fer, i que fins i tot es podien preparar al gust. Per a això es van muntar dos bidons barbacoa al carrer i unes taules on amanir les torrades. Per beure es comptava amb uns quants porrons de vi i refrescos. El tiquet o aportació mínima era de 3 euros, però moltes persones van fer aportacions molt superiors.

Mossèn Joaquim Lluís ens va explicar que tots els aliments que s’ofereixen provenen de donacions (per exemple: el pa, de les fleques de Cubelles; l’oli, d’un particular; el vi, del celler), amb la finalitat que el muntatge tingui un cost zero i tot siguin beneficis per aportar al projecte. La recaptació, que enguany ha estat de 1.683 euros, s’uneix a la recollida en les tres misses del cap de setmana i és exclusivament de ciutadans anònims que hi col·laboren de manera voluntària.

A la convocatòria del 2007 es van recaptar mil euros, per construir unes escoles a Sierra Leone. Cada parròquia aporta la suma recaptada a un fons al qual se sumen totes les aportacions de les parròquies del Garraf, i els arxiprestats de Vilafranca, l’Anoia i Piera Capellades, i així poder dur a terme un projecte anual de Mans Unides, que sol ascendir a 60.000 euros cada any. Aquest any l’objectiu és dur aigua potable a un poble de la regió de Cochabanba, als Andes de Bolívia.

Mans Unides té més de 90.000 socis i mobilitza prop de 15.000 voluntaris, i finança projectes que proposen els missioners i altres ONG del Tercer Món.

Not i c i e s de Cu b e l l l e s8a eDICIó a CuBelleS Del

Sopar Dela Fam

Foto

grafi

es K

im C

osta

Not i c i e s de Cu b e l l l e sadhesió de l’ajuntament de Cubelles al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

El ple de l’Ajuntament aprova la sol·licitud de l’adhesió a

l’assemblea general del Fons Català de Cooperació

amb el dictamen favorable de la Comissió Informativa, el passat mes de gener la Regidoria de Cooperació

va proposar en le ple de la corporació, l’adopció dels següents acords, que van ser aprovats:

Assumir el compromís de dotar una partida, per aportació anual al Fons Català, amb destinació al finançament de projectes prèviament aprovats pels socis en assemblea general. Amb la voluntat d’incrementar les responsabilitats econòmiques ves el Tercer Món, tot apropant-les al 0,7% dels ingressos propis.

L’Ajuntament vol assumir la tasca de divulgació del Fons Català, tot impulsant una campanya informativa. El regidor de Cooperació serà l’interlocutor de l’Ajuntament davant el Fons Català per tal que l’assemblea general ratifiqui la sol·licitud i l’Ajuntament adquireixi la condició de soci.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament orienta els esforços a contribuir, des de l’àmbit català, al desenvo-lupament dels països del Tercer Món mitjançant la consti-tució d’un fons econòmic que finança projectes d’ajuda als països en vies de desenvolupament i campanyes de sensi-bilització a Catalunya sobre la cooperació internacional.

Tale

-Tal

amo

Not i c i e s de l món

el projecte Fiare arriba als deu milions d’euros d’estalvi

el projecte Fiare de Banca Ètica va arribar la setmana

passada als deu milions d’euros d’estalvi. Des del començament de les seves activitats a l’octubre de 2005, prop de 500 persones

i organitzacions han subscrit els dipòsits oferts per Fiare. Aquests dipositants han triat majoritàriament que es destinin els seus diners a projectes relacionats amb la cooperació al desenvolupament, el comerç just i la inserció social de col·lectius desfavorits. D’aquesta manera, Fiare ha promogut la concessió de préstecs a més de 30 projectes, per un valor total proper als sis milions d’euros. L’objectiu del projecte és arribar a l’any 2011 amb 60 milions d’euros d’estalvi i 30 milions en finançament de projectes.

El projecte Fiare compta ja amb oficines a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Madrid i Barcelona, i està promogut per centenars d’organitzacions socials de tot l’Estat. Els darrers mesos, s’ha engegat una campanya de recollida de participacions amb l’objectiu de reunir el capital social suficient per constituir-se en cooperativa de crèdit. Espera reunir a Euskadi un milió i mig d’euros de capital social, i un total d’uns vuit milions en tot l’Estat, en participacions mínimes de 100 euros per a persones físiques i 500 euros per a organitzacions.

Més informació a www.projectefiare.cat

premiada la campanyacontra el comerç d’armes la campanya contra el comerç d’armes promoguda per

Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i la Fundació per la Pau, i impulsada per Vicenç Fisas, ha estat guardonada amb el premi Iniciativa Solidària 2007. Pocs projectes d’aquest tipus poden presumir d’aconseguir els seus objectius, i encara menys si el repte consisteix a perseguir el control i la transparència del comerç d’armes. Aquest sí. Com un David contra Goliat, el treball en equip de les quatre ONG durant més d’una dècada ha donat els seus fruits: el 19 de desembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats va aprovar per consens la llei de comerç d’armes. Aquesta normativa obligarà el Govern a aplicar els criteris del codi de conducta de la Unió Europea, que no permeten transferències d’armes a països en conflicte o en què es violin els drets humans.

Francesc Mateu, director de Intermón Oxfam a Catalunya va declarar: “És una bona llei. No és la que ens hauria agradat, però s’ha millorat molt en transparència”. Mabel González, responsable de la campanya a Greenpeace, va destacar “És important que s’hagi regulat la matèria per llei, el que li dóna la importància política que té”. Per assolir-ho, les quatre organitzacions han fet un treball parlamentari intens, amb reunions amb tots els grups el resultat dels quals ha estat el consens. Un dels punts forts de la llei és que les sol·licituds d’armes han d’aportar més informació de control, per exem-ple qui les usarà. També hi ha clàusules de no reexportació i informació sobre els països de trànsit.

40% dels nens d’amèrica llatina sense sanejament

prop de 20.000 nens menors de cinc anys moren cada any al Carib, a causa de malalties diarreiques

agudes provocades per la falta d’higiene associada a infraestructures inadequades de sanejament i l’absència d’aigua segura, va informar l’oficina regional d’UNICEF. A propòsit del Dia Mundial de l’Aigua, UNICEF va subratllar que més del 40% dels menors de la regió viu en condicions d’insalubritat, i que millorar l’accés al sanejament és un pas crucial per reduir l’impacte d’aquestes malalties. Així mateix, va recalcar que millorar les instal·lacions sanitàries i promoure la higiene a les escoles beneficia l’aprenentatge i la salut de la infància. El Dia Mundial de l’Aigua es va celebrar el 22 de març, enguany sota el lema “El sanejament importa”, i busca cridar l’atenció al públic en general i a les autoritats sobre la quantitat de persones que encara no tenen accés adequat a les instal·lacions sanitàries i que són vulnerables a riscos de l’Amèrica Llatina.

19…

Not í c i e s de l món

per un futur sense fam:nou impuls des de l’amèrica Central als projectes de sobirania alimentària

Representants d’organitzacions camperoles i indígenes de la Vía Campesina de l’Amèrica Central, la regió del Carib i del con sud, més altres organitzacions socials de la regió centreamericana, es van donar cita, a començament de març a San Salvador (El Salvador), per intercanviar experièn-cies al voltant dels projectes sobre la sobirania alimentària i la reforma agrària als diferents països, així com definir línies estratègiques que permetin combatre la fam i la pobresa a través de la implementació d’una veritable reforma agrària integral per arribar a la sobirania alimentària.

Vía Campesina és un moviment internacional de camperols i camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, indí-genes, gent sense terra, joves rurals i treballadors agrícoles, que defensen els seus valors i interessos bàsics. Són un mo-viment autònom, plural, multicultural, independent, sense cap afiliació política, econòmica o d’altre tipus. Les organit-zacions que formen Vía Campesina vénen de 56 països de l’Àsia, l’Àfrica, Europa i el continent americà. El seu objectiu és desenvolupar la solidaritat, la unitat en la diversitat entre les organitzacions membres per promoure les relacions econòmiques d’igualtat, de paritat de gènere, de justícia social, la preservació i conquesta de la terra, de l’aigua, de les llavors i altres recursos naturals; la sobirania alimentària; la producció agrícola sostenible i una igualtat basada en la producció a petita i mitjana escala.

Més informació a www.viacampesina.org

las missioneres Claretianas organitzen camps de treball al paraguaiLes missioneres de la Institució Claretiana, amb comunitats a Paraguai i República Dominicana, actuen en la promoció de la salut a la zona de Yhú-Caaguazú (Paraguai) acompanyant 110 comunitats rurals. També col·laboren en la promoció i el futur del país mitjançant la formació i l’educació dels infants, i l’acompanyament de les famílies en ambients populars.

Des de fa 3 anys a l’estiu organitzen camps de treball al Paraguai, una activitat oberta a majors d’edat normalment exalumnes. Es tracta d’un grup petit d’entre sis i set vo-luntaris, que es paguen el viatge i són acompanyats per dues germanes claretianes, mentre que l’estada i la manu-tenció corre a càrrec de la institució, gràcies a les vendes d’artesania del país i diferents activitats. D’aquesta manera els voluntaris coneixen aquella realitat de primera mà, ja que viuen i conviuen amb ells, en ser acollits per alguna de les 110 comunitats.

Cada any es planteja un projecte que sol·licita una de les comunitats rurals. El primer any es van fer cuines d’obra a 22 cases, una altra comunitat va demanar ampliar l’escola per a 30 alumnes i llavors els voluntaris van construir una nova aula d’obra. Cada any, entre desembre i gener, s’obren les inscripcions, dirigides a joves de 20 a 35 anys. La comu-nitat claretiana del Paraguai busca una comunitat amb una necessitat concreta, i des d’aquí es recullen fons per poder finançar el projecte mentre que ells es fan càrrec de la logís-tica i d’adquirir els materials necessaris.

Contacte: mgarciab@xtec.cat

Asso

ciac

ió A

MIC

…20

Asso

ciac

ió A

MIC

Cu l t u rapastís de cacauet recepta d’Hajar El AsriIngredients: 1kg de cacauets4 ous 2 rovells d’ou 500 g de sucre glacé2 cullerades de melmelada 2 sobres de llevatSucre glacé i clara d’ou

preparació:1. Netejeu i piqueu finament els cacauets. 2. Bateu el ous sencers, els rovells, el llevat i el sucre glacé en un recipient. Afegiu-hi els cacauets. Treballeu-ho una bona estona fins que la pasta quedi lligada i la massa sigui fina. 3. Deixeu-ho reposar al frigorífic 1 hora.4. Per fer el pastisset agafareu una mica de massa i feu-ne boletes, aplaneu-les, suqueu-les a la clara d’ou i al sucre glacé, col·loqueu-les a la safata del forn.5. Coeu-ho al forn, a 180 graus, 5-10 minuts.

Moussa Ag Assarid duu el fet de viatjar a la sang. Nascut al nord de Mali cap a 1975, fill de pares nòmades i primogènit d’una família de 13 fills, el jove tuareg marxa a França al 1999 i canvia el camell pel TGV i el metro. Sempre en moviment a la recerca de gent, Moussa descriu la seva fascinació i perplexitat davant el món occidental en el qual vivim i que ell va descobrint, mostrant-nos tot allò que no veiem malgrat tenir-ho a prop. El text, impregnat de la seva cultura tuareg i el seu art de viure nòmada, esdevé, per als occidentals, una bona ocasió per somriure, pensant en nosaltres mateixos i en les nostres opcions vitals.

الحاوة كوكو “en el desierto no hay atascos.un tuareg en la ciudad”Moussa Ag Assarid

moussa ag assarid amb asha miróel dia de la presentació del seu llibrea la llibreria Baïbars de Barcelona

títol“En el desierto no hay atascos”

autorMoussa Ag Assarid

editorialEdicions Sirpus.

Col·lecció Travesias.www.sirpus.com

184 pàg.

…22

Kim

Cos

ta

Agenda

Jornada ‘Justícia per a l’Àfrica’l’ajut internacional a l’Àfrica a debat. Justícia i pau convoca unes jornades per tal de debatre qüestions relacionades amb la cooperació en el contient africà. organitza: Justícia i paulloc: edifici ‘França’. universitat pompeu Fabra adreça: pg de la Circunval·lació 8 Barcelonapreu: l’entrada és lliure però es necessària inscripció prèvia al 93 317 61 77 email: justiciaipau@justiciaipau.orgprogramaDimarts 15 d’abril:18.00h: presentació de les Jornades 19.00h: Inauguració “a qui beneficia l’ajut internacional a l’Àfrica?”- Dimecres 16 d’abril:16.30h: “És l’aoD un instrument adequat per al desenvolupament africà?”. i 19.00h: “afavoreixen les ong un desenvolupament autònom dels pobles del continent africà?”. - Dijous 17 d’abril: 16.30h: “en quins contextos és pertinent l’ajut humanitari? pros i contres de l’ajut humanitari a l’Àfrica.” i 19,00h: “Què fan i què podrien fer els moviments socials per a l’Àfrica? ”.

15/04/2008 fins

17/04/2008

01-02-2008 fins

25-04-2008

iii premi recerca per la paula universitat de Barcelona convoca la tercera edició del premi recerca per a la pau per a treballs de recerca de Batxillerat, elaborats per estudiants de Batxillerat amb matrícula en els centres educatius catalans durant el curs 2007/2008. organitza: unIVerSItat De BarCelona, InStItut De CIÈnCIeS De l’eDuCaCIó I FunDaCIó SolIDarItat uBlloc: Fundació Solidaritat uB - Centre uB Santsadreça: carrer melcior de palau, 140 - 08014 Barcelonae-mail: solidaritatub@ub.edupàgina web: www.ub.solidaritat.edu/premi_pau telèfon: 93 403 96 12

vii Jornades solidàries de sitges - cicle de primaveraemmarcades en el setè dels objectius de Desenvolupament del mil·lenni:“garantir la sostenibilitat del medi ambient” tractaran de la problemàtica de l’aigua. organitza: Sitges Solidari, Creu roja, Intermón-oxfam i Setem-Catalunyaprograma:de l’11 al 20 d’abril: exposició vi concurs infantil de dibuixlloc: l’escorxador - adreça: Joan maragall, 36 de Sitges26 d’abril: conferència i documental: el somni de l’aigua d’unescocatlloc: auditori de l’edifici miramar - adreça: Davallada, 12 de SitgesHorari: 19:00 hores

11/04/2008 fins

26/04/2008

festival internacional de curtmetrages “actÚa”el Festival ”actua” té com a objectiu transmetre mitjançant el cinema, tant documental com de ficció, els problemes que limiten el desenvolupament dels pobles i que afecten les seves comunitats, i proposa cada any temes diferents, relacionats sempre amb alguna de les àrees de treball d’Intermón-oxfam.organitza: Intermón-oxfamlloc: neapolIS - adreça: rambla de l’exposició, 59-69 de Vilanova i la geltrúprograma passi dels curtmetratges finalistes:Dissabte 7 de juny 22:00 horesDivendres 13 de juny 22:00 horesDissabte 14 de juny 22:00 hores

7/06/2008 fins

14/06/2008

fira del comerç Just i la banca Èticaorganitza: Setem Barcelona - lloc: plaça CatalunyaSitges - lloc: la FragataVilafranca del penedès - lloc: plaça de la Vila/ plaça de Sant JoanVilanova i la geltrú - lloc: plaça de la Vilael Vendrell - lloc: plaça Vella

17 de maig10 i 11 de maig

17 i 18 de maig