portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 1
portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 2
S U M A R I
DOSS I ER E SP E C IAL
NÚMERO 142 JULIOL-SETEMBRE 2008
Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurrent 647807966
REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: [email protected]: http://www.periodistes.org
Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162
Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044
August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454
Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537
Junta
DegàJosep Carles Rius i Baró
Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló SuárezNarcís Genís ReixachRamon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras
SecretàriaPilar Casanova Seuma
TresoreraMaria Favà i Compta
VocalsPilar Antillach i BerguaIrene Caparrós GonzálezBernat Capell OllerJulià Castelló i JanoSalvador Cot BelmonteOriol CortacansEnric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i BigarJoan Guerrero LuqueRicard Lahoz AvendañoJosep Martí GómezXavier Mas de Xaxàs FausMontserrat Melià RosetGustau Moreno PérezYolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan AlonsoEnric Sierra DíazMontserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú
Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens
Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup S. A.
Un quart de segle amb TV3 i Catalunya RàdioAutor: Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz /arxius de TV3 i Catalunya Ràdio
pàg. 36
3
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
REPORTATGE 4Memòria perduda: tres històriesde l’adéu a RTVEAutor: Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz
REFLEXIÓ 12“Necessitem ser fidels als principis ètics delperiodisme”Fotos: Ruben Moreno
ACTUALITAT 16Google: una revolució cultural?Autor: Ismael NafríaFotos: Google
ENTREVISTA 20José Antonio ZarzalejosText i Fotos: Jordi Rovira
REPORTATGE 28El Manifiesto, la darrera guerra mediàticaAutor: Jordi RoviraFotos: EFE, Platón i arxiu
ENTREVISTA 60Enrique MenesesAutor: Marga DuràFoto: Claudia Bellante
ANÀLISI 66Els mitjans i la percepció d’inseguretatAutor: Montse QuesadaFotos: Sergio Ruiz
OPINIÓ 74Articles de Lluís Gendrau i Josep RitortIl·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó
REPORTATGE 76EFE escala l’últim tram de la reformaAutor: Natàlia AraguàsFotos: Vicente Pruna
PERIODISME AL MÓN 82Estats Units: les eleccions en líniaAutor: Bernat DedéuFotos: Agències
PREMIS 90WEBS 91LA FOTO 92Joan Vidal i Ventosa
LLIBRES 94NOTÍCIES COL·LEGIALS 96DIA A DIA 98EN POCAS PALABRAS 110COM ENS VEU... 114Manuel Bartual
142-Sumari:Layout 1 8/10/08 10:45 Página 3
Robert Fisk,Tomás Alcoverro, Maruja
Torres, Iñaki Gabilondo, Josep Cuní...
De sobte, un dia desapareixen dels dia-
ris, de la televisió, de la ràdio. L’única
raó que ens donen és que són massa
grans, que estan entre els cinquanta i els
seixanta pocs anys, i amb aquesta edat
ja toca retirar-se.Qualsevol creuria que
es tracta d’una broma pesada o d’una
pel·lícula de guió força macabre. En
canvi, una cosa semblant fa dos anys
que està passant a la ràdio i la televisió
públiques espanyoles. Benvinguts a
l’expedient de regulació de l’ocupació
de RTVE.
Tot va començar ara fa dos anys i es-
caig, quan el rumor recurrent i ja clàssic
del “ara ve la regulació” va anar fent-se
més i més fort. A RTVE aquesta era
una brama antiga però no per això
menys temible. Quan finalment va ser
cert, gairebé tothom va emmudir. L’ens
públic decidia posar en marxa un expe-
dient de regulació de l’ocupació que
afectaria 4.150 treballadors, és a dir,
quasi un 50% del total de la plantilla, si
hem de fer cas de les dades que feia
anar la direcció de RTVE.
Per dur a terme aquest ERE, l’ens
públic va elaborar una complexa i
contundent estructura legal creada ex-
pres- sament. Així doncs, amb data de
5 de juny es publicava la Llei 17/2006,
segons la qual s’ordenava la creació de
la Corporació RTVE. Només un mes
després, el juliol de 2006, l’ens públic
havia finalitzat les converses amb les
representacions socials legitimades per
signar l’anomenat Acord per a la
constitució de la Corporació RTVE,
que establia quina havia de ser l’es-
tructura organitzativa de la nova em-
presa i, per tant, especificava de manera
exacta el nombre de persones que hau-
rien de formar part de la plantilla: 5.900
treballadors fixos i 500 temporals.Això
volia dir, segons explica el text de
l’Acord, que en “sobraven” 4.150.
O almenys aquesta era la xifra fa dos
anys.Aquest mes de setembre del 2008,
un nou rumor recorre els fòrums del
web fundat per un grapat dels profes-
sionals actualment ja fora de la ràdio i
televisió públiques www.rtve4150.com.
Es tracta d’un segon “tsunami” a la
plantilla o potser un nou ERE, un pèl
menys potent però que va arribant. Les
informacions d’aquest web parlen
d’uns 1.800 treballadors més que han
d’anar al carrer aviat. I les raons que
corren pels xats són la crisi econòmica
−la mare de totes les excuses− i la fu-
tura construcció de la nova seu de la
RTVE en uns terrenys prop de Pozuelo
deAlarcón, a Madrid.
PRESSUPOST ESPECTACULAR
Tornem,però, al passat, al rovell de l’ou
del famós ERE.Fer fora 4.150 persones
de cop permetia a la nova Corporació
R E P O R TAT G E
Memòria perduda:tres històries del’adéu a RTVE
Les prejubilacions
arriben al periodisme i
tallen, en sec, carreres
amb molts anys a
l’esquena. D’un dia
a l’altre els mitjans de
comunicació perden
molts dels seus
referents, però també
una gran quantitat
intangible de capital
intel·lectual. Tres dels
afectats per l’ERE
(en català, expedient
de regulació
d’ocupació) de
Televisió Espanyola
−Pere Barthe, Carme
Páez i Jaume Codina−
repassen com és la
seva vida després
d’haver estat
“convidats” a
prejubilar-se.
Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 4
RTVE tres accions molt beneficioses
senyalades pel text de l’Acord: dur a
terme accions d’adequació interna, és a
dir, convertir en treballadors “regulars”
centenars de professionals que treba-
llaven sense els mateixos contractes i
drets que altres treballadors de la casa,
generar l’ocupació suficient i rejoveni-
ment de la plantilla i, a més, justificar
un sistema per a la incorporació de per-
sonal temporal.Ni fet a mida. Francisco
Pérez, advocat del Col·lectiu Ronda,
que ha seguit de ben a prop el procés i
ha assessorat uns quants extreballadors
explica que “la creació de la corporació
permet liquidar el que abans es deia
ens públic, amb la qual cosa, el immens
deute de RTVE passa a ser assumit per
la vella estructura i per tant, la Corpo-
ració comença a caminar neta i sense
dèficits. Amb l’afegit que els nous
contractats són gent que es regiran amb
una escala salarial a la baixa. Per això
es dóna el cas que per a tasques idèn-
tiques, els nous contractats cobraran
menys diners”. Pérez afegeix: “cal su-
bratllar que l’ERE pretenia alleugerir
la plantilla de RTVE i, en canvi, men-
tre els treballadors de cinquanta anys
eren “convidats” a marxar, s’anaven
contractant desenes de persones per-
què fessin la feina que ja ningú no feia”.
Continuem. El següent pas va ser esta-
blir un criteri “objectiu” per fer fora
aquests 4.150 professionals que “sobra-
ven”. I atès que els treballadors de més
edat són en general els qui més plusos
cobren per antiguitat, es va
convidar a la prejubilació els
professionals més antics: tots
els treballadors que tenien 52
o més anys a data 31 de de-
sembre de 2006 o bé que com-
plien els 52 anys fins al 31 de desembre
de 2008, essent també benvinguts a
l’ERE els treballadors més joves que,
amb més de 24 anys treballats a l’em-
presa estiguessin d’acord a plegar.
I aquí comença el drama.Redactors, cà-
meres, realitzadors, fusters, attrezzistes,
il·luminadors són empesos suaument
5
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
:
Un dels periodistes prejubilats, Pere Barthe, excap d’esports de TVE, amb el seu gos a la platja de Castelldefels.
Els contractatsque substitueixen elsprejubilats es regiran ambuna escala salarial a la baixa
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 5
R E P O R TAT G E
6
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
La paraula crisi està a l’ordre del dia
i la situació a RTVE no és l’única.
L’ERE de la televisió pública espa-
nyola ha deixat al carrer molts pro-
fessionals contrastats i amb una gran
experiència a l’esquena, però aquest
problema no és exclusiu tan sols de
Prado del Rey ni de Sant Cugat.Ni de
bon tros.
En realitat, en l’actualitat són molts
els mitjans de comunicació espanyols
i estrangers que tenen pendents rees-
tructuracions en les seves respectives
plantilles. I en la majoria dels casos
les prejubilacions són la millor ma-
nera de portar-les a terme.
Segons una anàlisi publicada el pas-
sat 17 de setembre (“Tardor negra
per als mitjans informatius”) a Capi-
tal Madrid, un newsletter d’informa-
ció empresarial i financera, més de
dos-cents periodistes i professionals
dels mitjans de comunicació es que-
daran a Espanya sense feina abans de
Nadal per causa de la baixada d’in-
gressos de la publicitat i a la crisi eco-
nòmica que afecta el país.
Segons aquesta font,Tele 5 tenia pre-
vist acomiadar a final de setembre
vint periodistes dels informatius. Per
la seva part, els tres grans grups edi-
tors del país (Prisa, Unedisa i Vo-
cento) tenen preparats plans de
regulació d’ocupació, malgrat que la
majoria tinguin lloc sota la cobertura
de jubilacions anticipades.
Vocento es plantejaria una reducció
de plantilla a l’ABC que encara està
per determinar, tot i que on el futur
és més negre és a Colpisa, l’agència
de notícies del grup, que es troba en
una situació financera força crítica.
Capital Madrid també es refereix a la
situació de Prisa. Està previst que
aquesta tardor el grup comenci un pla
massiu de jubilacions anticipades aEl
País, la principal capçalera d’aquest
grup.
L’origen del problema és, sobretot, la
baixada d’ingressos. Segons va reco-
nèixer Juan Luis Cebrián, conseller
delegat del grup al Foro de la Nueva
Comunicación a finals de setembre, el
rotatiu perdrà el 15-16% dels seus in-
gressos publicitaris aquest 2008.
Segons el web Diario crítico, l’ERE
de Prisa afectarà “a un nombre en-
cara no quantificat de treballadors de
Sogecable, la SER i, el més inquie-
tant, de la publicació emblemàtica El
País, que afectarà a alguns dels seus
periodistes més coneguts”.
D’altra banda, a Unedisa, editora
d’El Mundo i Expansión, també se’ls
acumulen problemes. Diferents fonts
parlen d’un ajustament de personal,
tot i que en aquest cas afectarien so-
bretot a l’àrea administrativa, fruit de
la fusió per absorció amb Recoletos.
D’altres casos són els del Grupo Zeta,
que està pendent de la seva venta, o
el de La Gaceta de los Negocios, que
el 25 de setembre va presentar un
ERE. El passat mes de juliol l’em-
presa va comunicar als treballadors
que tenien la intenció de despedir a
59 treballadors d’una plantilla de 125
persones.
En aquest sentit, Dardo Gómez, pre-
sident de Sindicat de Periodistes de
Catalunya, reconeix que aquesta en-
titat no disposa de dades sobre els
mitjans que volen prendre
mesures d’aquest tipus, però
admet que s’està donant
tant a mitjans públics com
privats jubilacions antici-
pades “de professionals que
es troben en els millors anys de les
seves carreres”. “En els propers
mesos –prossegueix– diferents mit-
jans anunciaran reajustaments a les
seves plantilles. Les prejubilacions no
són més que un pretext de les em-
preses. Darrera de tot això el que hi
ha és la intenció de canviar uns sous
dignes per gent sense experiència que
treballarà en precari”.
A FORA, TAMBÉ
Però l’“aprimament” de les redac-
cions no està afectant tan sols els mit-
jans de comunicació espanyols, sinó
que es tracta d’un fenomen interna-
cional. Sense anar més lluny, el fran-
cèsLe Monde va presentar el 5 d’abril
un pla de sanejament de la plantilla
que comporta una reducció
de cent trenta treballadors.
A l’altra banda de l’Atlàn-
tic, el periodisme nord-ame-
ricà està immers en una crisi
de grans magnituds. Un es-
tudi realitzat mesos enrere pel Pro-
ject for Excellence in Journalism
indica que la indústria periodística
nord-americana ha retallat un 7% el
personal de les redaccions, malgrat
que en alguns casos aquest percen-
tatge arriba fins a un 40%.
Retallades pertot arreu
Gran grups editorialscom Prisa, Unedisa i Vocentotenen preparats plansde regulació d’ocupació
Als mitjans dels Estats Units,així com a capçaleres europeescom el mític Le Monde, tambépateixen les prejubilacions
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 6
cap a la “reserva”. Com aconsegueix la
direcció de RTVE que la sortida sigui
pacífica? Dotant l’ERE d’un pressu-
post espectacular.Els professionals que
se’n vagin cobraran l’atur i el 92% del
sou. Qui pot dir que no a una oferta
com aquesta, en els temps que corren?
Pràcticament ningú. Ni tan sols Anna
Balletbò, exdiputada pel PSC-PSOE,
que havia treballat a TVE durant anys,
no va voler deixar-ho passar i va “tor-
nar” a TVE per adherir-se a l’ERE.
Arribats en aquest punt, algú pot pre-
guntar d’on surten les misses.Bé, doncs
de la butxaca del contribuent, és clar.
S’ha calculat que l’ERE té un cost de
1.680 milions d’euros, prenent les xifres
dels costos reals als quals s’afegeix un
creixement anual d’un 3%.Hi ha, però,
qui parla de 2.000 milions.Al conseller
d’Economia, Antoni Castells, si li
donen el que costen dos ERE’s té el
plus que li falta per finançar tot un país.
O quasi.
LA SÍNDROME DEL DESAPAREGUT
Què ha passat en aquests dos anys?
Gairebé tots els treballadors que van
ser “convidats” a marxar han marxat.
Així, i a poc a poc, han anat abando-
nant la pantalla i les ones veus i rostres
que han acompanyat el públic durant
anys: Pere Barthe, Carme Páez i Jaume
Codina, protagonistes d’aquest repor-
tatge en són només tres, però n’hi ha
hagut a grapats: Andrés Aberasturi,
PacoMaldonado,Antonio Gasset,Cris-
tina García Ramos, José Ángel de la
Casa,RosaMariaArtal,Agus-
tín Remesal, José Ruiz Orland,
Miguel Ángel Roselló, Rafael
Arias, Santiago Gargallo, En-
rique Peris, Luis de Benito,
Ángel Gómez Fuentes i Da-
niel Peral, entre altres. I això sense
comptar els professionals que mai hem
vist ni sentit com ara càmeres, il·lumi-
nadors, tècnics de so, realitzadors, un
llarg etcètera.
Llúcia Oliva, encara aTVE però també
afectada per l’ERE, és força clara en la
seva anàlisi: “la televisió pública perd
7
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Amb la marxa dels professionalsmajors de 52 anys la televisiópública llença tot un capitalintel·lectual a les escombraries
Carme Pàez, exdirectora de RNE a Catalunya, va ser una altra dels afectats. A la imatge, Páez al passeig de Sant Joan.
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 7
un capital intel·lectual important que
s’ha forjat amb els diners d’aquesta em-
presa, o sigui, que de manera conscient
llença l’experiència i els costos que
aquesta ha suposat a les escombraries.
Amb això, l’espectador és evident que
hi perd, però és que a més, a l’especta-
dor com a contribuent l’estem esta-
fant”. Per a Oliva, RTVE ha actuat en
tot el procés de l’ERE amb els criteris
economicistes-liberals més propis d’un
banc privat que d’un servei públic.
Pel que fa a l’edat triada per començar
a prejubilar la plantilla, Oliva creu que
“amb l’esperança de vida actual, un
professional de cinquanta anys es pot
plantejar una nova manera de treballar
però no pas anar-se’n cap a casa a no
fer res”. Les bones condicions econò-
miques de les prejubilacions han fet
que la gran majoria de treballadors
de RTVE es decidissin a acollir-se a
l’ERE. En molts casos, a la propina
econòmica s’hi afegia la voluntat d’evi-
tar l’ostracisme. “Els companys que es
quedaven a TVE eren poc a poc arra-
conats. Simplement els deixaven de
donar feines.També en alguns casos, la
divisió entre joves i “vells” ha contribuït
a crear un mal ambient. La idea general
entre els de menys edat és que els ‘vells’
havien de marxar i deixar-los pas a
ells”, apunta Oliva, per a qui el prece-
dent de l’ERE pot marcar un futur
força negre per a la professió perquè “a
les empreses periodístiques els pot anar
bé decidir desprendre’s de les velles
glòries”.
Rosa M. Calaf, la veterana
corresponsal que almenys
fins al mes de novembre
continuarà a la delegació de
TVE a Pequín, també té el
seu punt de vista respecte a
aquestes qüestions. Calaf, que ha com-
plert els seixanta-tres anys, se situa una
mica al marge de l’experiència de cen-
tenars de companys seus ja fora d’acti-
vitat. Ella reconeix que se sent ben
tractada per la direcció de TVE, ja que
“em va repescar a l’últim moment i de
R E P O R TAT G E
8
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Jaume Codina, exdirector de Línia 900, a la seu de Metges sense Fronteres, on treballa actualment.
“La televisiós’ha desprès d’una vintenad’anys d’experiència”(Jaume Codina)
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 8
manera sorprenent va retardar la meva
sortida de la televisió un any propo-
sant-me cobrir l’etapa dels JJOO de
Pequín. Aquest gest em va fer sentir
més respectada i menys injustament
tractada que d’altres”. Però es queixa
de la cantarella de “us queda una jubi-
lació molt bona” perquè “no tothom es
mou només per diners. Molts vivim
aquesta professió com una cosa més
que una feina... i a mi no m’agrada co-
brar per no treballar. Si un periodista
encara pot rendir als cinquanta, als
seixanta, per què no ho ha de fer? I afe-
geix: “la bona informació és un dret tan
important com la sanitat o l’educació.
Tothom està d’acord que TVE necessi-
tava una reforma, canviar usos i cos-
tums, prescindir d’algunes persones,
però a ningú no se li acudiria prejubilar
els metges més grans de cinquanta anys
i posar a operar a cor obert a metges
que s’acaben de llicenciar. I tot plegat
lliga amb el poc valor que avui dia es
dóna al periodisme i a la informació.
Tot s’hi val, el rigor no existeix, les no-
tícies s’usen i es llencen i la banalitat ho
impregna tot”.
EN PLA ZEN
Pere Barthe, exredactor d’Esports, ex-
locutor de bàsquet i excap d’Esports de
TVE, recorda que quan “treballava a
Madrid vaig començar a sentir a parlar
de l’ERE i no m’ho podia creure. Era
molt bèstia fer fora més de quatre mil
treballadors d’un sol cop. Vaig pensar:
Segur que no passarà res si això tira en-
davant? Imagina’t un expedient de re-
gulació així de gros a la Seat o a Altos
Hornos. S’armaria una de grossa. A
RTVE no ha passat res, tothom hi
ha estat d’acord”. Barthe era cap
d’Esports de TVE a nivell estatal quan
va començar l’ERE. Duia trenta-tres
anys al departament: 1.200 retransmis-
sions de bàsquet, vuit jocs olímpics...
“La directora general, Carmen Caffa-
rel, deia el que es feia i punt. Poc temps
abans, TVE havia entrat en un procés
de deixar perdre audiències i serveis
que feia anys que donava. Quan la
Champions, els partits de la selecció,
etc. van estar del tot perduts i l’audièn-
cia havia caigut en picat vaig adonar-
me que la idea era ensorrar-ho tot per
tornar a començar des de zero. Jo no
vaig entendre aquesta estratègia. I la
reforma de RTVE es podia haver fet de
moltes altres maneres.”
Barthe comenta, a partir d’una anèc-
dota, l’estat del llegat dels professionals
de TVE a Sant Cugat. “Vaig anar a la
tele a demanar un paper per poder anar
al metge. Em van demanar el nom.
Ningú no em coneixia. “Com et dius?
Abarte?” No m’ho podia creure. Ha-
vien aconseguit fer una “neteja ètnica”
acollonant. No solament no es compta
amb els ex-RTVE per a res sinó que
hem desaparegut del mapa, com si mai
no haguéssim existit.Des de l’1 de maig
de 2007 no hi he tornat. Ni per dir on
vaig guardar els meus arxius ni tampoc
per explicar a ningú dels nous que m’ho
demanés com jo hauria resolt tal pro-
blema. Res de res. Crec que la idea és
que nosaltres ens dediquem a cobrar i a
callar”.
Pel que fa al seu dia a dia actual,Barthe
comenta: “la vida que duia abans,
d’agafar avions cada setmana, anar a
reunions, retransmetre partits, l’hauria
feta fins als 65.Ara sóc a casa cobrant el
mateix. M’ho he pres en pla zen, amb
tranquil·litat. Quan vull me’n vaig de
viatge tres mesos... Els meus fills són
grans i tinc la casa pagada. Puc fer el
que vull. I per tant, m’he tornat un
pesat per als amics que abans no em
veien i ara sí. I a casa, la meva dona,
acostumada que no hi fos, ara no sap
què fer amb mi”, bromeja.
Barthe és dels pocs que es va aco-
miadar de l’audiència, una cosa que
no estava permesa de fer a ningú.El
14 d’abril de 2007, al final del partit
Pamesa-Real Madrid va agafar el
micro, va dir adéu a tothom agraint
els trenta-tres anys passats a la televi-
sió i va dir “avui, 14 d’abril, la república
s’instal·la a la meva vida. Faré senyals
al sol des de la platja de Castelldefels
perquè s’asseguri cada dia quan se’n
vagi a dormir que ha vist el meu país
petit”.AYouTube ho trobareu.
ÚTIL I ACTIU
Un altre cas és el de Jaume Codina (ex-
redactor d’Informatius, exdirector de
Línia 900) qui recorda que “vaig seguir
de ben a prop tot el procés de l’ERE.
Es va veure que era una manera de fer
fora tots els treballadors que més co-
braven establint-hi unes condicions
econòmiques molt bones i alhora co-
brint-se les espatlles, ja que un cop
adherit a l’ERE cap treballador podia
anar a treballar a la competència. És a
dir, jo podia fer-me director deLaVan-
guardia, però no podia retransmetre la
missa del diumenge d’Arenys per
RàdioArenys.”
Pel que fa al seu cas,Codina explica:
“vaig saber que a mi em tocava
marxar de TVE l’1 de maig de 2007
però jo no volia jubilar-me. O sigui
que vaig anar a buscar feina. Vaig
presentar-me a la selecció per ser cap
de comunicació de Metges sense Fron-
teres i m’hi van acceptar. Vaig anar a
veure el cap d’Informatius de Sant
Cugat, en Pep Vilà, i li vaig demanar
que em posessin a la llista següent dels
que havien de deixar la televisió. M’ho
9
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“M’adapto bé ales situacions novesi ara n’he començat una”(Carme Páez)
“Hem desaparegutdel mapa, com simai no haguéssim existit”(Pere Barthe)
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 9
van arreglar i per això els estic agraït.
És clar que com que estic treballant, la
percepció que altres companys cobren
per estar a l’atur abans de jubilar-se, jo
no la tinc però en canvi, em sento actiu,
útil i fent coses”.
Per a Codina, l’ERE en conjunt és “una
estupidesa monumental perquè deci-
deix fer fora una part de la plantilla a
partir d’una edat. Com que mana una
data, no hi ha planificació de les feines
que queden vacants i s’ha arribat a si-
tuacions ridícules com que falten fus-
ters o com que per a determinades
missions no hi ha el càmera aquell es-
pecialitzat que podria fer tal cosa.És el
cas, per exemple, de Ramon Pazos, un
càmera que havia estat als pitjors esce-
naris bèl·lics i tenia molta experiència
en aquestes situacions.Tenia, a més, un
estil i una sensibilitat especials que el
feien idoni pel que feia. Ara n’hi ha
altres, sí, però no són el Ramon. En ge-
neral, la televisió s’ha desprès d’una
vintena d’anys d’experiència”.
Codina també remarca alguns punts
negatius comuns a una part de la plan-
tilla que ara ja no és a TVE: “Els que
hem marxat segurament érem la franja
més resistent i menys adaptable a les
noves tecnologies i això també s’ha de
tenir en compte. És clar que plantejant
una transició hauríem millorat”. Per a
Codina, més que l’ERE en si, del que
va tot aquest enrenou és d’un llarg pro-
cés de liquidació del model de ràdio i
televisió públiques que tant amb el go-
vern anterior com en l’actualitat amb el
de Zapatero han decidit de dur a terme.
El gran pla és liquidar els mitjans pú-
blics. I el més trist és que es dóna per
assumit. Les normes legals donen argu-
ments a aquests objectius. Cinc anys
enrere, el debat era més roent, es par-
lava de canviar el model de RTVE.Ara
s’ha aconseguit matar el debat i el tema.
No se’n parla”.
Per a Codina, el precedent de RTVE
pot ser perillós per a TV3 i Catalunya
Ràdio. Per si de cas, a finals d’aquest
mes de setembre, la directora de TV3,
MònicaTerribas, deia en una entrevista
a Vilaweb TV que “en aquests mo-
ments no som en fase de replantejar-
nos un reajustament de personal” i
aprofitava per dir que l’ERE implica
“fulminar el talent a partir dels cin-
quanta anys.És un criteri objectiu però
nefast”.
VEHICULAR L’EXPERIÈNCIA
El tercer cas és el de Carme Páez (ex-
redactora i presentadora d’Informatius,
de programes documentals i exdirec-
tora de RNE a Catalunya). “Arriba un
dia que et diuen: tu, fora. I és perquè
compleixes cinquanta-dos anys. Des-
prés de treballar-ne vint-i-nou a la
televisió i a la ràdio, surts a la llista i has
de deixar de fer la feina que estaves
fent. I s’ha acabat. La cosa ha estat tan
simple com això”.
Páez mira cap enrere: “La situació de
dèficit acumulat a RTVE era impossi-
ble de resoldre, malgrat que la gestió
que es feia fos impecable. La gestió no
era el problema. El dèficit i els interes-
sos generats eren impossibles de pagar.
Per tant, s’havia de fer alguna cosa, això
és evident.Que la base d’una reforma a
la ràdio i la televisió públiques sigui
desfer-se dels treballadors que tenen
una edat determinada no és el millor
mètode, però com que calia una sortida,
se’n va buscar una, la van aplicar i ja
està”.
Per a aquesta periodista “és evident
que s’ha de deixar pas a la gent més
jove però, per posar un exemple, el que
en Pere Barthe sap de bàsquet difícil-
ment ho sabrà el qui ara faci les re-
transmissions dels partits. Això no vol
dir que ho faci malament, ho farà dife-
rent. I això els espectadors
del bàsquet ho hauran notat”.
I afegeix: “tots, grans i joves,
aprenem cada dia, però el que
hem perdut amb aquest ERE
és un estil, una identitat
concreta, un background. Em sembla
que els espectadors i els oients ho tro-
baran a faltar”.
Pel que fa a la seva vida actual, Páez co-
menta que “la majoria de companys
que ja no treballen amb els qui he par-
lat conserven aquell cuquet propi d’una
professió com aquesta nostra que és ab-
solutament vocacional i dura tota la
vida. Però no crec que a ningú li quedin
ganes de tornar-hi.Veient com estan les
coses ens adonem que no era pas un
nou enfocament de l’empresa o una
manera moderna de fer-la funcionar, es
tractava d’una altra cosa. El llegat, evi-
dentment, s’ha perdut”.
Páez, que mentre era a RTVE havia
participat en un màster de Periodisme
a la IL3 i havia dirigit un màster sobre
TV a Blanquerna, ha hagut de deixar-
los en acollir-se a l’ERE.Ara mateix és
membre del consell d’admi-
nistració de BTV, que és una
feina no remunerada i que li
permet de mantenir-se vincu-
lada “al que ha estat el meu
món durant trenta anys. Així
puc vehicular la meva experiència d’al-
guna manera”. D’aquí a uns anys tor-
narà a fer articles, a donar classes.
“M’adapto bé a les situacions noves i
ara n’he començat una. Trobo a faltar
els companys, l’activitat diària. El dia a
dia em du a pensar com faria jo tal no-
tícia, com enfocaria tal tema, si fent un
reportatge o una altra cosa...”
R E P O R TAT G E
10
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Com que es van basar en l’edatdels afectats, ara a TVE trobena faltar professionals d’un perfildeterminat perquè tots són fora
L’ERE de RVTE pot serun precedent perillósque vulguin seguir d’altresempreses periodístiques
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 10
Acuden a los lugares más lejanospara informarte de lo que sucede
DESDE REPORTEROS SIN FRONTERAS LES APOYAMOS PARAQUE REGRESEN A COMPARTIR SUS EXPERIENCIAS CON NOSOTROS
Colabora con Reporteros Sin Fronteras. Plaza Callao, 4. 10º B. 28013 Madrid. Tel: 915 224 031. Ecorreo: [email protected]
Foto
:Una
iAra
nzad
i©al
onso
-des
ign.
es
142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 11
En primer lloc, voldria agrair al presi-
dent de la Generalitat el fet de conser-
var el que ja ha esdevingut una tradició
cívica: la trobada dels periodistes amb
el màxim representant del país, més
enllà de la relació quotidiana que
representa la tasca informativa.La nos-
tra feina consisteix, essencialment, a
preguntar i escoltar els altres per expli-
car-ho, però aquest acte ens dóna
l’oportunitat de parlar d’allò que ens
preocupa i de fer-ho a la seu de la
institució que simbolitza l’autogovern
de Catalunya.
Crec que polítics i periodistes compar-
tim, des de posicions necessàriament
diferents, la responsabilitat d’enfortir
la democràcia i les llibertats.A vostès,
els ciutadans els reclamen la capacitat
de generar projectes, lideratge i bona
gestió, mentre que a nosaltres, els pe-
riodistes, la informació i reflexió neces-
sària per interpretar la realitat. I ens
demanen també que exercim la crítica
als poders, perquè això forma part del
nostre mandat democràtic.
Polítics i periodistes tenim una gran res-
ponsabilitat perquè els reptes a què
s’enfronten les societats modernes són
cada vegada més complexos i es trans-
formen amb més celeritat. Tant, que
hem de conjurar el risc de caure en el
desconcert, el desànim i, sobretot, en
el cinisme,que l’únic que aconsegueixen
és contribuir a la desafecció i al des-
prestigi de la política i del periodisme.
Tant vostès com nosaltres hem de re-
flexionar profundament sobre tot això.
Els periodistes exercim el deure i el
dret constitucional a la llibertat d’ex-
pressió i a la informació veraç i relle-
vant en nom dels ciutadans. Per això
necessitem ser fidels als principis ètics
del periodisme, però també necessitem
el nostre espai de llibertat i d’autono-
mia professional, tant en els mitjans pri-
vats com en els mitjans públics.
En aquest sentit, defensem uns mitjans
públics amb voluntat d’independència,
pluralitat, equitat i que serveixin per
donar cohesió a la societat.Així, dema-
nem que els gestors i els periodistes de
TV3 i de Catalunya Ràdio tinguin ara
la possibilitat de recuperar l’esperit ini-
cial de la llei de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals de la Genera-
litat que, sobretot, tenia per objectiu
evitar que fossin un instrument del Go-
vern o dels partits polítics. I aquests ma-
teixos principis d’independència també
els reclamem per a totes les ràdios i te-
levisions públiques del país.
R E F L E X I Ó
El 3 de setembre va
tenir lloc al Palau de
la Generalitat la
tradicional recepció
que el president de la
Generalitat celebra
cada any amb els
periodistes. Va ser en
aquest marc que el
degà del Col·legi de
Periodistes, Josep
Carles Rius, va apostar
per un discurs on
posava l’accent en
els principals
problemes amb què
es troba la professió.
La precarietat, la
independència dels
poders polítics,
la conciliació de la
feina amb la vida
privada, entre altres
temes. En aquestes
pàgines reproduïm el
discurs en la seva
integritat.
“Necessitemser fidels alsprincipis èticsdel periodisme”
142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 12
De la mateixa manera, defensem una
Radio Televisión Española i una agèn-
cia EFE amb la presència i els recursos
necessaris perquè, des de Catalunya, es
contribueixi a superar els prejudicis i
les incomprensions que ens separen de
la resta d’Espanya. Per sort, en aquesta
tasca comptem amb molts i excel·lents
periodistes que, tant des de mitjans pri-
vats com públics, han establert ponts de
comprensió amb els ciutadans del
conjunt del país.
També volem uns mitjans públics que
siguin un model, enfront d’una lluita
per la audiència que tendeix a conver-
tir les informacions, fins i tot les mes
tràgiques, en un espectacle, commalau-
radament han fet alguns mitjans amb el
recent accident aeri de Barajas. Una
lluita per la audiència que porta a
convertir les notícies en una mercade-
ria i a difuminar les fronteres entre el
terreny de la informació i de l’entrete-
niment.
A mes d’espais de llibertat, els perio-
distes necessitem condicions dignes per
exercir el nostre deure constitucional.
I, per això, hem de recordar que la pro-
fessió pateix una creixent precarietat
laboral, especialment greu en el cas
dels periodistes joves, que sovint es
veuen obligats a acceptar condicions
impensables en cap altra professió,
condicions que provoquen indefensió
professional i són incompatibles amb
projectes vitals a llarg termini. En la
lluita contra la precarietat, valorem de
forma molt positiva que la Generalitat
13
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
El president de la Generalitat, José Montilla, i el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, durant l’acte. Foto: Ruben Moreno
“Polítics i periodistescompartim la responsa-bilitat d’enfortir la de-mocràcia i les llibertats”
La recepció als representants dels
mitjans de comunicació que anual-
ment celebra el president de la
Generalitat es va instituir als anys
vuitanta amb Jordi Pujol, qui ho
celebrava amb un dinar durant les
festes nadalenques. Amb l’arri-
bada de Pasqual Maragall a la pre-
sidència es va traslladar aquesta
cita a la Diada, tot i que en els dar-
rers anys s’ha celebrat pels volts de
l’11 de setembre. Enguany, per
problemes d’agenda del president,
JoséMontilla, es va avançar al pas-
sat dimecres 3 de setembre i es va
fer coincidir amb el començament
del curs polític.
Una trobadacívica
142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 13
l’hagi incorporat com un mèrit a l’hora
de concedir ajuts públics.
Un altre repte pendent és el de la ne-
cessària conciliació entre el treball i la
vida privada, que esdevé un dels prin-
cipals frens a la paritat, a la presència
de dones en els llocs de responsabilitat
dels mitjans. Resulta sagnant veure, ja
des de fa molts anys, el contrast entre
una majoria femenina a les facultats de
Ciències de la Comunicació i una mi-
noria de dones en els consells directius
dels mitjans.
I tenim una preocupació més en aquest
àmbit. Pensem que la crisi econòmica
pot accentuar la temptació de prescin-
dir dels periodistes més veterans. Així,
més enllà del problema personal que
això representa, els mitjans i el país
poden perdre una experiència impres-
cindible per a un periodisme que també
s’ha de basar en el coneixement i la me-
mòria.
Creiem, en definitiva, que la societat
ha de saber que a una democràcia de
qualitat li calen periodistes que trebal-
lin amb llibertat i en condicions dignes.
Per això recordem la necessitat de
comptar amb el marc legal, amb un es-
tatut del periodista que garanteixi els
instruments escaients per exercir la
nostra professió amb responsabilitat,
és a dir, que vetlli, entre altres coses,
pel compliment del codi deontològic,
el secret professional, la clàusula de
consciència, els estatuts de redacció o
la transparència dels poders públics.Un
marc legal que doni als periodistes els
recursos oportuns perquè mai no
s‘hagin de veure presoners d’algunes
estratègies que no tenen res a veure
amb el dret i el deure d’in-
formar i que busquen el
benefici a qualsevol preu o
exercir de forma il·legítima
un poder polític que no els
correspon.
La democràcia de qualitat a què aspi-
rem reclama un periodisme de quali-
tat. Que no és altre que aquell que
respon als valors de la veracitat, el
rigor, la pluralitat, la crítica, el respecte,
la voluntat d’independència i el com-
promís amb els ciutadans. I
penso que ara la societat
catalana necessita aquest pe-
riodisme, tant com en els mo-
ments més decisius de la seva
història recent.Aquí, al Palau
de la Generalitat, i a pocs dies de la
Diada de l’Onze de Setembre, penso
que és un bon lloc i un bon moment
per recordar-ho. Moltes gràcies.
14
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Els convidats dels mitjans de comunicació al Pati dels Tarongers durant la recepció del 3 de setembre. Foto: Ruben Moreno
“La crisi econòmicapot accentuar la temptacióde prescindir dels periodistesmés veterans”
“Resulta sagnant veure el contrastentre la majoria femenina a lesfacultats i la minoria de dones enels consells directius dels mitjans”
R E F L E X I Ó
142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 14
142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 15
Les revistes Nature i Science, la Natio-
nal Geographic Society, Hans Magnus
Enzensberger, George Steiner, Um-
berto Eco,Václav Havel, la CNN, Jean
Daniel o Ryszard Kapuściński com-parteixen el privilegi de formar part de
la llista històrica de guardonats amb el
premi Príncep d’Astúries en la catego-
ria de Comunicació i Humanitats. A
tots ells s’ha sumat enguany una em-
presa tecnològica que en només deu
anys d’existència ha aconseguit conver-
tir-se en una peça fonamental de la
societat de la informació i el coneixe-
ment: el cercador Google.
El passat 11 de juny el jurat dels Prín-
cep d’Astúries, reunit a Oviedo, decidia
concedir a Google el premi en aquesta
categoria per la seva capacitat de
“posar de forma instantània i selectiva
a l’abast de centenars de milions de
persones l’enorme cabal d’informació
d’Internet”. L’acte del jurat afegia que
“Google ha fet possible, en tot just una
dècada, una gegantesca revolució cul-
tural i ha propiciat l’accés generalitzat
al coneixement”, per concloure que
“contribueix de manera decisiva al pro-
grés dels pobles, per sobre de fronteres
ideològiques, econòmiques, lingüísti-
ques o racials”.
Google va derrotar els altres vint-i-
quatre candidats al guardó, entre els
quals hi havia l’agència fotogràfica
Magnum, finalista en altres dues oca-
sions, o els periodistes Manuel Legui-
neche, Christiane Amanpour (CNN) i
Bob Woodward. La candidatura de
Google va ser presentada pel l’am-
baixador espanyol i membre del jurat
José Luis Pardos, i va comptar amb el
suport de dos premis Príncep d’Astú-
ries: l’exvicepresident dels Estats
Units Al Gore (premi de Cooperació
Internacional 2007) i un dels pares
d’Internet,Vinton Cerf (premi d’Inves-
tigació Científica i Tècnica 2001).
Google va néixer ara fa poc més de deu
anys de la mà de dos joves estudiants
de la Universitat d’Stanford a Califòr-
nia (Estats Units), Sergey Brin i Larry
Page, que van inventar un sistema per
determinar l’ordre dels resultats que
oferia el seu cercador basat en la
rellevància de les pàgines. Aquesta
rellevància venia determinada per un
algoritme que analitzava desenes de
factors, entre ells el nombre d’enllaços
que apunten a una pàgina determinada.
Gràcies a la seva rapidesa, eficàcia i
senzillesa, Google va començar a
créixer ràpidament i en pocs anys acon-
seguia situar-se com el cercador més
utilitzat a Internet. Avui, als Estats
Units, prop del 70% de les recerques ja
es fan a Google.Aquest percentatge és
encara superior a Europa. Per exemple,
al Regne Unit arriba al 87%, i a Espa-
nya fins i tot supera el 90%. Per a un
gran nombre d’usuaris, Google és la
A C T U A L I TA T
Google:una revoluciócultural?
El passat mes de juny
es va anunciar que
Google, el principal
cercador d’Internet,
havia obtingut el
premi Príncep
d’Astúries de
Comunicació i
Humanitats. En aquest
article, Ismael Nafría,
periodista especialitzat
en la Xarxa i autor de
llibres com Internet és
útil, es remunta als
orígens d’aquesta
empresa, repassa
l’amplia oferta de
serveis que ofereix i la
seva posició al mercat,
però també aborda els
arguments tant dels
detractors com dels
defensors de la
concessió d’aquest
premi.
Ismael NafríaFotos: Google
142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 16
porta habitual d’entrada a Internet, la
via per la qual arriben allà on els inte-
ressa. En l’actualitat és una de les em-
preses més valuoses i admirades del
món. La seva marca ha aconseguit su-
perar en valor empreses com Coca-
Cola, Nike oApple.
TOTA LA INFORMACIÓ MUNDIAL
L’objectiu global de Google és el d’in-
dexar, ordenar i poder oferir a la gent
tota la informació que existeix al món,
i no només a Internet. Aquesta és la
fita que segueix animant l’activitat
d’aquesta empresa. És per això que, a
més de les recerques, Google ha anat
afegint tot un seguit de serveis a la seva
cada cop més àmplia oferta, el que li ha
permès ocupar un lloc encara més
destacat en la vida diària de milions
d’internautes d’arreu del món.
Per exemple, Google va comprar en el
seu dia, per 1.600 milions de dòlars, el
principal web de vídeo,YouTube, on es
troben la majoria de vídeos que es
veuen a la Xarxa. I en un web que és
cada diamés audiovisual, això suposa un
valor afegit important. També ha acon-
seguit ocupar un lloc central en el món
de la informació geolocalitzada gràcies
al seu potent servei de mapes. Trobar
adreces, localitzar empreses, establir les
millors rutes per anar d’un lloc a un
altre…, tot això es pot fer de manera
molt efectiva a Google, combinant re-
presentacions gràfiques dels carrers
amb imatges de satèl·lit o fins i tot foto-
grafies de 360º que permeten“passejar”
digitalment pels carrers d’algunes ciu-
tats del món. Al servei de Google
Maps cal afegir-hi les aplicacions
Google Earth −per viatjar digital-
ment per qualsevol punt de laTerra−
i Google Sky −que explora el món de
l’espai. Un altre servei de Google és
el de fotos, en aquest cas a través de Pi-
casa, una aplicació en línia que permet
que els usuaris guardin, endrecin i com-
parteixin les seves fotografies a la Xarxa.
Google també és força actiu en el
sector dels blocs. Milions d’usuaris
17
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
L’empresa nord-americana Google no para de créixer amb nous serveis que la converteixen, encara més, en un referent mundial.
En deu anys l’empresaha aconseguit superaren valor empreses comCoca-Cola, Nike o Apple
142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 17
publiquen el seu bloc personal a Blog-
gers (que vol dir blocaire, en català),
una eina d’edició de blocs que Google
va comprar fa uns anys. Igualment,
també són milions els usuaris que uti-
litzen Gmail, el servei de correu elec-
trònic creat per Google.
L’estratègia d’ordenar i oferir informa-
ció està al darrere del servei Google
News, un cercador de notícies comple-
tament automàtic que analitza els
continguts editats per milers de publi-
cacions de tot el món. Google News
busca, organitza, agrupa i publica
els titulars i un petit resum de les notí-
cies, enllaçant sempre amb la font ori-
ginal. Això ha fet que avui Google
sigui una de les principals fonts de tràn-
sit de qualsevol web de notícies. Com a
complement del servei de Google
News, s’està desenvolupant, en col·la-
boració amb determinats editors de
diaris, un servei d’arxiu de notícies que
permetrà consultar digitalment l’heme-
roteca d’aquestes publicacions.
El món dels llibres és un altre on
Google està ocupant posicions. El ser-
vei de recerca de llibres permet localit-
zar informació publicada en desenes de
milers de llibres. D’acord amb les edi-
torials que volen participar en aquest
programa, Google indexa els contin-
guts complets dels llibres de manera
que els usuaris puguin localitzar
aquesta informació quan fan recerques.
El que l’usuari pot arribar a veure és un
nombre determinat de pàgines, no el lli-
bre complet (habitualment, no més del
20% del total). El que sí s’ofereix en la
seva totalitat és el contingut dels llibres
que estan ja lliures de drets d’autor.
L’explosió de continguts publicats a In-
ternet ha fet que estar al dia del que in-
teressa a cada usuari sigui una tasca
molt complicada. En aquest sentit
poden ser molt útils els anomenats lec-
tors RSS, que permeten automatitzar,
des d’un únic lloc, la consulta de totes
aquelles fonts d’informació que l’usuari
vulgui. Google és també present en
aquest àmbit amb el seu Google Rea-
der.
La llista de productes i serveis de Goo-
gle no acaba aquí. L’última novetat és
el navegador Google Chrome, amb el
qual Google vol competir amb Micro-
soft i el seu Internet Explorer. I un
camp on Google ha començat a actuar
recentment és el dels telèfons mòbils.
Android és una plataforma oberta de
desenvolupament de serveis per mòbils
impulsada per Google en col·laboració
amb un bon nombre d’actors d’aquest
sector. El primer telèfon que funciona
sobre Android va ser presentat el pas-
sat mes de setembre per l’operador
T-Mobile. L’aposta de Google està diri-
gida en aquest cas a competir amb l’exi-
tós iPhone d’Apple, entre altres ofertes
existents en el sector dels anomenats
smartphones.
És important tenir en compte que l’es-
tratègia general de Google d’oferir pro-
ductes oberts sobre els quals pot
treballar qualsevol desenvolupador ha
fet que els seus productes siguin utilit-
zats per més i més empreses, que creen
nous serveis amb la tecnologia del cer-
cador.
FÓRMULA PUBLICITÀRIA
Però Google no és només un èxit d’au-
diència. La companyia s’ha convertit en
un dels principals èxits empresarials de
la darrera dècada gràcies, fonamental-
ment, a l’èxit de la seva fórmula publi-
citària: els Google Ads. Són els petits
anuncis en forma d’enllaç de text que
apareixen a les pàgines del cercador (a
la part superior i a la dreta de la pàgina)
i a milers de pàgines web d’Internet.
La clau d’aquesta fórmula és la seva
eficàcia per a totes les parts implicades.
Els anunciants només paguen a Google
quan l’usuari fa clic a l’enllaç, i els
anuncis només apareixen quan l’usuari
ha fet una recerca determinada. En el
cas de les altres pàgines web que
ofereixen els anuncis de Google,
es tracta d’anuncis que s’ajusten
en teoria al context, als contin-
guts que apareixen en cadascuna
de les pàgines. Actualment més
del 40% de la publicitat que hi ha a In-
ternet adopta aquest format d’enllaç
patrocinat, i aquest percentatge segueix
augmentant poc a poc. I Google és, amb
diferència, el principal actor gràcies al
seu domini de les recerques.
Però aquest domini aclaparador en
aquest format ha començat a ampliar-
se també a altres formats, com l’ano-
menada publicitat gràfica (els bàners),
a partir de la compra per part de Goo-
gle de l’agència de publicitat Double-
Click, líder del sector. D’aquesta
manera, la publicitat que passa per les
mans de Google d’una manera o altra
és encara superior.
En el cas espanyol, es calcula que
Google domina una mica més de
la meitat del mercat de la publi-
citat en línia. La inversió en pu-
blicitat a Internet representa
aproximadament el 6% del total
del mercat publicitari espanyol.Google,
per tant, s’enduria una mica més del
3%. El mercat publicitari en línia més
avançat del món és el britànic, on el
14% de la inversió total publicitària
està ja destinada a Internet. Enguany
s’espera que Google es converteixi en
el principal suport publicitari al Regne
Unit, i que superi el canal privat de te-
levisió ITV, líder aquests últims anys.
A C T U A L I TA T
18
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
L’objectiu de Google ésindexar, ordenar i oferir totala informació que existeix almón, i no només a Internet
La política de l’empresaa la Xina és un dels motiusmés esmentats dels opositorsal premi Príncep d’Astúries
142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 18
Lògicament, aquesta posició tan domi-
nant del sector de la publicitat en línia
comença a preocupar molts sectors.Re-
centment el Departament de Justícia
dels Estats Units ha contractat Sanford
Litvack, un advocat especialista en la
lluita contra els monopolis econòmics
−va ser responsable d’aquesta activitat
durant l’administració del president
Jimmy Carter− amb l’objectiu, sembla
ser, d’analitzar amb detall l’acord pu-
blicitari signat entre Google i el portal
Yahoo! per veure si pot representar
una amenaça per al mercat.
CRÍTIQUES AL PREMI
Però la concessió a Google del premi
Príncep d’Astúries de Comunicació i
Humanitats no ha estat ben rebuda per
tothom.Alguns membres del jurat van
expressar públicament la seva discon-
formitat amb la concessió.Va ser el cas,
per exemple, del president d’Onda
Cero, Javier González Ferrari, que pre-
feria l’opció de Manuel Leguineche, a
qui va qualificar com “el reporter per
excel·lència”.
La notícia tampoc va caure massa bé al
president de l’Associació de la Premsa
deMadrid (APM), Fernando González
Urbaneja, qui es va mostrar “sorprès”
de manera negativa per la decisió del
jurat. Urbaneja va arribar a dir que la
decisió era “una mostra d’un cert
paletisme”, fruit de “la passió per la
tecnologia”. Per a aquest periodista
l’opció de Leguineche era també la
bona.
Durant els dies següents a la concessió
del premi, alguns blocaires també van
expressar la seva disconformitat amb el
premi. Un dels motius més esmentats
per oposar-s’hi és el de la política se-
guida per Google a la Xina, on l’em-
presa va acceptar aplicar un cert grau
de control o censura dels resultats que
oferia el cercador, i cedir així a les pres-
sions del Govern xinès. Google s’ha
defensat d’aquestes acusacions dient
que, en qualsevol cas, ha estat molt
millor i més positiu haver aconseguit un
cert grau d’obertura informativa en el
gegant asiàtic.
Un altre argument també utilitzat ha
estat el del temor per l’ús que Google
pugui fer de la informació privada que
acumula dels seus usuaris. Sembla rao-
nable pensar que, avui dia, cap altra
empresa del món té la possibilitat
d’acumular tanta informació sobre un
nombre tan gran de persones: re-
cerques realitzades, pàgines visitades,
publicitat utilitzada, continguts publi-
cats en tota mena de format, correus
electrònics enviats, rebuts i guardats...
El que Google assegura és que el res-
pecte per les dades privades de tots els
seus usuaris és absolut i està completa-
ment garantit. Si no ho fessin així, la
seva posició es podria debilitar de ma-
nera immediata.
Alhora, també van ser nombroses les
veus a favor del premi, que coincidien
en general amb els arguments utilitzats
pel jurat per justificar el guardó: Goo-
gle ha representat una veritable revo-
lució en la manera que tenen els usuaris
d’arribar a la informació, ampliant fins
a límits pràcticament impensables les
possibilitats d’accés.
D’altra banda, el que diuen els defen-
sors de Google quan s’ataca la seva si-
tuació de domini del mercat és que no
ha arribat a aquesta situació aprofitant
cap situació prèvia d’avantatge, sinó
oferint solucions pràctiques i eficaces
que els usuaris, el mercat, han acceptat
de bon grat.Quan Google va aparèixer
l’any 1998, les recerques a Internet es-
taven dominades per cercadors comAl-
taVista, de qui ara ni se sent parlar.
A dia d’avui, a Internet gairebé tothom
dedica molta energia a aconseguir apa-
rèixer de la millor manera possible als
resultats de recerca de Google. Si no
surts a Google no ets ningú, poden arri-
bar a pensar molts.“La nostra veritable
passió és poder ajudar tota la gent per-
què pugui accedir a la informació que
vulgui en l’swidioma que prefereixi”.
Això va dir el president i director exe-
cutiu de Google, Eric Schmidt, en la
seva declaració d’agraïment pel premi,
i això és el que el jurat havia entès quan
va concedir-li el guardó.
19
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Larry Page i Sergey Brin estudiaven a la Universitat d’Stanford quan van crear Google.
142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 19
Ja han passat vuit mesos des que va fi-
nalitzar la segona etapa com a director
de l’ABC. En el seu nou projecte pro-
fessional com a vicepresident executiu
de la consultoria Llorente & Cuenca, es
troba més relaxat, més tranquil?
És una altra vida, un ritme diferent.Ara
en lloc d’anar a cinc mil revolucions
vaig a dos mil. Sóc en el món de la co-
municació, però amb un diapasó més
baix. I això em permet complementar
amb més lectures de llibres, i fins i tot
elaborar un llibre que tinc en una fase
purament preparatòria, de documenta-
ció.
I de què tracta?
És un assaig sobre el poder de la dreta
espanyola que aborda quatre blocs (el
poder de l’Església, dels mitjans de co-
municació, de l’empresariat i de la po-
lítica). Sobre el poder de l’Església haig
d’indagar en la seva trajectòria des de
principis del segle passat fins al present,
particularment en l’època prèvia a la
República. En el cas de l’empresariat i
els mitjans és diferent perquè és més
actual i no m’haig de remuntar tan
enrere. I en el cas del PP arribo fins al
Congrés de València, fins on hi havia
hagut una clara involució que jo
anomeno “la involució de l’11-M”.
Aquesta involució té la seva causa en
un escenari pròxim com és la involució
d’Aznar. I aquesta feina la faig simultà-
niament a la de la consultoria, on sóc vi-
cepresident executiu i porto la direcció
de comptes. És una feina activa tot i
que, insisteixo, no és el ritme del dia a
dia d’un diari. Em considero afortunat
perquè he sortit d’un mitjà i he trobat
un treball relacionat amb la comunica-
ció que em permet baixar el ritme i
allunyar-me durant un temps dels mit-
jans de comunicació.
Allunyar-se dels mitjans, del perio-
disme diari, a vegades és necessari, no?
Ami em sembla imprescindible per re-
generar-se. L’altre dia sopava amb un
exdirector d’un diari molt important de
Barcelona i em deia que quan surts de
la direcció d’un mitjà notes un gap. Per-
què s’havia establert tal distància entre
la realitat del dia a dia i la teva activitat,
la teva posició, una posició dominant,
que porta un temps recórrer aquest
gap. I jo l’estic recorrent a una velocitat
alta.En aquest moment ja m’he tret les
“hipoteques” que comportava la direc-
ció del diari i començo a veure la vida
més com un ciutadà normal.
Després de vuit anys
–en dues etapes
diferents– com a
director de l’ABC, José
Antonio Zarzalejos va
ser destituït del càrrec
el mes de febrer.
S’havia negat a
secundar les teories
conspiratòries de
l’11-M i va apostar pel
sector més moderat
del PP, convertint-se en
objecte de les ires de
Jiménez Losantos i el
diari va acusar les
crítiques amb una
baixada de vendes.
Allunyat de les
redaccions, aquest
periodista basc rep
CAPÇALERA sense pèls a
la llengua. En aquesta
entrevista detalla les
traïcions, les pressions
polítiques i les
estratègies empresarials
del grup Vocento que
precipitaren la seva
destitució.
Text i Fotos: Jordi Rovira Cano
ENTREVISTA a José Antonio Zarzalejos, periodista
“Ningú m’hapressionatmai tantcom EsperanzaAguirre”
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 20
Ha baixat del núvol.
Sí. Aquest gap té a veure amb petits i
grans detalls. Jo feia molts anys que no
agafava un autobús. O que no feia cua
al teatre. Abans n’hi havia prou que
volgués anar al teatre perquè un moto-
rista em portés les entrades al meu
despatx.
Benvingut a la humilitat.
Benvingut a la ciutadania.A mi potser
m’ha costat menys del que alguna gent
esperava perquè era conscient que es-
tava en una situació on penjava d’un fil
que podia trencar-se en qualsevol mo-
ment. Era un fil finíssim, quasi imper-
ceptible, el de la confiança d’una sèrie
de senyors. Sabia que quan aquesta
confiança es trenqués, com finalment va
passar, evidentment la meva posició era
la més dèbil. I com que no estava dis-
posat a canviar els meus criteris per
retenir la confiança dels editors sabia
perfectament que aquest fil no tardaria
a trencar-se.
Està dolgut per com va anar tot plegat?
La meva trajectòria personal i profes-
sional a l’ABC mereixia que la meva
destitució, pel que fa a les formes, s’ha-
gués produït d’una manera radicalment
diferent. L’empresa que et fa director
d’un mitjà també té el dret a fer-te fora
per les raons que ells creguin opor-
tunes. Però quan un director està al
capdavant d’un diari com l’ABC me-
reix ser tractat amb una mínima defe-
rència pel seu esforç i per la seva
trajectòria. Jo vaig ser objecte, o millor
dit vaig ser víctima, d’un autèntic pa-
rany. Vaig ser portat a una reunió mit-
jançant l’engany i no vaig tenir temps
ni per acomiadar-me de la redacció. El
meu successor era a l’altra costat de la
paret. I a mi em va semblar que era una
manera que llençava per la finestra
molts anys de maneres de fer de l’ABC
i que deia molt poc de la cate-
goria dels gestors que havien fet
això. I deia menys del que jo
pensava d’aquells que van
consentir que les coses es fessin
d’aquella manera. En aquest
sentit, dolgut no és la paraula. Diguem
que estic indignat i decebut amb
aquestes persones. Però també crec
que les maneres que han utilitzat amb
mi, i que després han utilitzat amb al-
tres persones, tard o d’hora es tornaran
contra ells.
21
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Zarzalejos, que va ser director del diari ABC fins el passat 8 de febrer, critica les formes en què va tenir lloc el seu cessament.
“Vaig ser portat auna reunió mitjançant l’enganyi no vaig tenir temps ni peracomiadar-me de la redacció”
nt
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 21
El temps posarà les coses al seu lloc?
Tot just han transcorregut uns pocs
mesos, però deixem que transcorri més
temps i les coses es posin al seu lloc.No
tinc cap objecció a la meva destitució,
però crec que les maneres van ser to-
talment indignes. En aquell engany hi
van participar quatre o cinc persones,
tres de les quals considerava que eren
amics meus, no tan sols des del punt de
vista professional sinó també personal.
I aquí és on ve la decepció.Respecte als
professionals que no eren amics meus
però que havien d’executar la meva
destitució, crec que han resultat ser uns
incompetents. I no penso callar, perquè
va ser fet amb una factura absoluta-
ment inèdita que desmereix l’empresa
a què pertanyen.
No pensa callar, però tampoc ha anat
escampant-ho als quatre vents.
No, perquè has de trobar la persona i el
mitjà de comunicació on explicar-ho.
Probablement t’ho explico a tu perquè
he tingut una experiència prèvia d’ex-
plicar-te altres coses importants sobre la
meva experiència en l’11-M (VEGEU
DOSSIER ESPECIAL “HISTÒRIA D’UNA
CONSPIRACIÓ” A CAPÇALERA NÚMERO
139) i m’hi he vist ben reflectit. Llavors,
quan tens una experiència positiva, de
rigor, reincideixes amb aquella persona.
Per descomptat, el que estic dient-te a tu
i a la revista del Col·legi de Periodistes
probablement no ho explicaria a cap
altre mitjà ni tampoc a una altra per-
sona. I això t’ho dic amb absoluta since-
ritat. Hi ha hagut molta gent que m’ha
temptat, no tan sols per a parlar sinó
també per a escriure. Podria explicar
més coses i no ho faig, però ja les expli-
caré perquè tot això ha estat una histò-
ria molt greu dins del periodisme
espanyol. S’ha de tenir en compte que
als tres dies de ser destituït de l’ABC ar-
riben el director i dos subdirectors del
diari de la competència, La Razón,
sense haver avisat. És a dir, amb les
mateixes pràctiques absolutament hete-
rodoxes que trenquen totes les normes
de cortesia,de compromís del sectorme-
diàtic. I això consolida una manera de
fer les coses dels actuals gestors de Vo-
cento, particularment del conseller de-
legat i del director de mitjans nacionals,
que els retraten com uns incompetents
per conviure en el sector. No són per-
sones fiables.Després ha resultat que hi
ha hagut també altres episodis com el
fitxatge frustrat de Carlos Alsina per
Punto Ràdio.Allà també es van trencar
aquestes regles de compromís i cortesia.
Va passar,doncs, ambmi,amb La Razón
i amb el grupAntena 3-Onda Cero.
Els que no han callat han estat els tri-
bunals, que el passat juliol van donar-
li la raó en la seva demanda pels danys
morals causats pels insults de Federico
Jiménez Losantos contra la seva per-
sona durant la seva segona etapa com a
director de l’ABC.
El fet que tant Ruiz-Gallardón guanyés
la seva querella per injúries com que jo
guanyés la meva demanda són dos pre-
cedents que marquen la línia on la jus-
tícia diu “fins aquí”. Ara caldrà veure
les successives instàncies com comple-
ten aquestes sentències.Estic absoluta-
ment convençut que seran ratificades
íntegrament.
Però no deixa de ser una mica trist que
aquesta línia l’hagi de marcar la justí-
cia i no la professió mateixa.
Quan es diu que l’honor no val res i que
tot això s’ha de solucionar entre perio-
distes, jo pregunto: haig de contestar un
difamador amb difamacions? O haig
d’apel·lar al meu caràcter de ciutadà
que té determinats drets protegits per
la Constitució com l’honor, la intimitat
i la pròpia imatge? Si ell
m’anomena “sicari” o “re-
tardat mental” jo també
l’haig d’anomenar així? Si
ho fes estaria a la seva altura
i l’últim que voldria a la
meva vida és ser a l’ínfima altura moral
i intel·lectual de Federico Jiménez Lo-
santos, perquè aquest senyor té una
sentència que el qualifica com a inju-
riador i una altra com a difamador.
En aquest sentit, el temps també posa
les coses al seu lloc?
Sí, però per aquella demanda no vaig
tenir cap ajuda de l’ABC en termes mo-
rals. És més, l’empresa em va negar l’as-
sistència de l’assessoria jurídica del
diari a l’hora d’interposar la demanda
i, finalment, va haver de fer-ho un
advocat extern, Ignacio Díez-Picazo,
catedràtic de Dret processal i lletrat ex-
cedent del Tribunal Constitucional.
Amb quin argument li van negar l’as-
sistència?
Amb l’argument que la meva demanda
podia interferir amb la demanda que
l’empresa havia interposat
contra la COPE i Jiménez
Losantos. Però això és fals
per partida doble. Primer,
perquè des d’un punt de
vista tècnic la demanda de
l’empresa era mercantil i la meva era
civil. I, en segon lloc, perquè l’actual
conseller delegat ja tenia pensat pactar
el desistiment d’aquesta demanda amb
l’emissora de la Conferència Episcopal.
De fet, la demanda de Vocento contra
la COPE i Jiménez Losantos està
paralitzada.
E N T R E V I S TA
22
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“Els gestors actuals deVocento s’han retratat com unsincompetents per conviure en elsector. No són persones fiables”
“L’ABC em va negar l’assistènciade l’assessoria jurídica del diaria l’hora de fer la demandacontra Jiménez Losantos”
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 22
El que convertia la seva demanda en
una pedra a la sabata de l’empresa.
Era un problema dins el pacte d’apai-
vagament que volia aconseguir el
conseller delegat amb la COPE.Desco-
nec si l’ha aconseguit, tot i que crec que
sí perquè, efectivament, el que ha fet ha
estat pactar amb Jiménez Losantos;Es-
peranzaAguirre, omplir el diari de pro-
mocions i fer un tomb a la redacció
humiliant els professionals amb més
llarga trajectòria a l’ABC.
Recopilem una mica. Al desembre del
2005 vostè inicia la segona etapa com
a director de l’ABC i ja adverteix que
no es repetiria respecte a la primera i
que vol adaptar el diari als nous temps.
Es referia a l’ombra d’Anson i a aquell
conservadorisme de tall més clàssic,
mentre que vostè apostava per un libe-
ralisme més modern, pragmàtic i euro-
peu? O és això un reduccionisme?
No, no és un reduccionisme. Quan co-
menço la segona etapa com a director
del diari ja s’ha iniciat la primera legis-
latura de Rodríguez Zapatero i ja havia
començat tota la trama de l’11-M i, so-
bretot, l’oposició de Zaplana,Acebes i
Esperanza Aguirre, la involució a la
qual abans em referia. Però decideixo
no secundar una gran mentida com era
“la conspiració de l’11-M” ni el segrest
de la dreta per una sèrie de mitjans, sin-
gularment la COPE, però també El
Mundo, que aconsellen a la dreta situar-
se a les posicions més extremes.
Quasi marcant-li l’agenda.
Quasi, no.Marcant-li l’agenda! I conver-
tint el Partit Popular en un braç
marquetinià d’ambdós mitjans de
comunicació amb la jerarquia eclesiàs-
tica madrilenya al darrere. Jo em
rebel·lo davant d’aquesta situació i dos
anys i mig després aquesta situació és la
que em venç.El 6 de febrer del 2008 em
destitueixen i quan pregunto per què ho
fan escassament un mes abans de les
eleccions generals el conseller delegat
em diu:“perquè volem fer-les nosaltres”.
No volien que dirigís el diari durant els
comicis.
I no em volen sobretot durant la fase
postelectoral. Perquè l’assalt al lide-
ratge del PP per part d’Esperanza
Aguirre era una hipòtesi versemblant i
sabien que l’ABC amb mi a la direcció
no ho afavoriria, sinó tot al contrari.
Lògicament, si jo hagués dirigit el diari
en el període postelectoral no hauria
afavorit les tesis de la dreta més dura
que encapçala Aguirre i els neocons
que l’envolten, gent que prové de l’es-
querra i que s’ha situat en posicions ra-
dicals de la dreta. Preventivament,
Esperanza Aguirre va tenir un paper
molt important en la meva destitució.
Tot això ho explicaré amb força detall
en el llibre que estic preparant, perquè
a més hi ha una sèrie de papers i docu-
ments que seria molt substanciós que es
donessin a conèixer.
És a dir, que la seva empresa va fer un
pacte mediàtic de no-agressió amb la
COPE i un pacte polític amb Espe-
ranza Aguirre. I vostè els molestava en
ambdós casos i el destitueixen.
Però no tan sols pacten la meva destitu-
ció, sinó que també pacten la meva suc-
cessió. A mi em destitueixen un
dimecres i quatre dies després, el dilluns
següent, ja són a l’ABC, per sorpresa, el
director i dos subdirectors de La Razón.
Té proves que darrere de tots aquells
moviments hi hagués Aguirre?
Tinc proves absolutes i totals que Es-
peranzaAguirre i el seu entorn, el pre-
sident del consell d’administracio i el
conseller delegat de Vocento, així com
alguns membres de la família Luca de
Tena sabien que el moviment
complet era primer la meva
destitució i, després, el desem-
barcament de la gent de La
Razón. Perquè l’operació era
fer un sorpasso. El que volien
era portar el diari cap a la dreta, men-
jar-se La Razón i oblidar-se de l’oposi-
ció a Jiménez Losantos...
...i apostar per Esperanza Aguirre, que
semblava que seria el cavall guanyador
dins el PP. Però finalment això no és
així. A l’ABC li va ocórrer el mateix
que a El Mundo, que va apostar per
carregar fort contra Rajoy.
Tot va sortir-los malament per un error
de càlcul brutal. Primer de tot, l’11-M
ja l’havien perdut i després el Tribunal
Suprem ratifica la sentència. Segon,
Ruiz-Gallardón guanya la querella per
injúries a Jiménez Losantos, que avui és
una persona condemnada, amb el cost
que això suposa.Tercer, dins la mateixa
Església, de la pròpia jerarquia i de
l’opinió pública es genera un moviment
d’aversió cap a les maneres de la
COPE. I finalment Esperanza Aguirre
es troba amb un Rajoy que no
esperava i amb un Partit Po-
pular perifèric que no està dis-
posat que la líder aquesta es
faci amb el poder fent passa-
dissos aMadrid.Llavors el que
fan és apuntalar Rajoy i Ruiz-Gallar-
dón i dir-li a ella:“vostè de moment de-
diqui’s a Madrid i després ja veurem”. I
en tota aquesta seqüència, l’ABC es
queda amb el peu absolutament can-
viat. Ara podrien ser el diari que havia
dit “no” a la conspiració de l’11-M, que
havia dit “no” al periodisme que
23
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“Esperanza Aguirreva tenir un papermolt importanten la meva destitució”
“Quan pregunto per què emdestitueixen un mes abans deles eleccions generals em diuen:‘perquè volem fer-les nosaltres’”
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 23
practica Jiménez Losantos, que havia
dit “no” a un autoritarisme de la dreta
que representa Aguirre. I resulta que
ha perdut tots aquests intangibles que
havíem vingut cultivant des de 2005 i,
per un mal càlcul dels actuals gestors
amb el consentiment dels administra-
dors i propietaris, aquest equilibri es
desfà absolutament. I això és perfecta-
ment compatible amb el fet que ara
l’ABC vengui més exemplars que en la
meva època de director, entre altres
coses perquè ha cessat la campanya
d’atacs de Jiménez Losantos i perquè
està fent una constant promoció que
ambmi no va tenir.Això també és com-
patible amb un altre fet com que les
pèrdues de l’ABC són brutals i que en
molt pocs mesos poden situar-se entre
els 25 i 30 milions d’euros. Aquestes
pèrdues són estructurals i suposen un
llast per la viabilitat del diari. Això
forma part també del fet que els gestors
són dolents com a editors i com a ges-
tors mercantils. I d’aquesta conjunció
sorgeix una situació molt compromesa,
tant per a l’ABC com per a Vocento.
Les pressions polítiques en la seva se-
gona etapa com a director de l’ABC
eren suportables? Eren les habituals?
Sobretot comparant-ho amb la situació
actual on, segons el que diu, els polítics
tenen un paper molt més determinant
en la presa de decisions.
Suposo que en l’actualitat, coneixent
EsperanzaAguirre com la conec des de
fa molts anys, és insaciable. En la meva
època jo no consentia les pressions i ha-
vien de fer-les a la meva esquena, in-
tentant de fer-me un pont normalment
a través de membres del consell d’ad-
ministració. Però algun ocasió eren
pressions absolutament directes que jo
mai vaig consentir.Ningú m’ha pressio-
nat mai tant com Esperanza Aguirre,
una persona que es defineix com a lli-
beral i que té sempre la
paraula 'llibertat' a la
boca! També la tenia
quan va expulsar a Ger-
mán Yanke i a Pablo Se-
bastián de Telemadrid, la
cadena que probablement rendeix més
el culte a la personalitat. I és que
Aguirre és una persona que, primer de
tot, és vanitosa. I, després, jo crec que
és bastant ignorant, li falten unes
quantes lectures, per no dir moltes. I fi-
nalment és una persona miserable, amb
E N T R E V I S TA
24
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“L’operació era fer un sorpasso.Volien portar el diari cap a la dreta,menjar-se La Razón i oblidar-sede l’oposició a Jiménez Losantos”
José Antonio Zarzalejos en les instal·lacions de la consultoria Llorente & Cuenca on, ha començat una nova etapa professional.
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 24
una ambició poc controlada i un entorn
de col·laboradors que em limitaré a
qualificar com a complicat. No conec
cap personatge polític amb poder polí-
tic i econòmic que tingui un comporta-
ment més allunyat d’algunes pràctiques
democràtiques respecte als mitjans de
comunicació que Esperanza Aguirre. I
això que jo he crescut professionalment
al País Basc!
Vaja, que quan va arribar a Madrid ja
estava foguejat.
Al País Basc tenia enfront el PNB.Eren
nacionalistes i ja sabia què en podia es-
perar. Allà hi havia incomunicació i
hostilitat. En canvi, a Madrid, que no hi
havia ni incomunicació ni, a priori, hos-
tilitat, m’he trobat amb una dona inter-
vencionista, intolerant, que encaixa
malament les crítiques, impertinent i
amb aquella espècie de fatxenderia que
ella té. I amb aquesta vanitat de fer-se
una biografia autoritzada titulada La
Presidenta.Tot això conforma una per-
sonalitat política vertaderament preo-
cupant. No obstant això, crec que al PP
li han pres la mida.
L’actual direcció de l’ABC, propera a
Aguirre, pot convertir el diari en un ro-
tatiu encara més ancorat a Madrid? Ho
dic perquè no tan sols l’ABC sinó
també La Razón o El Mundo tenen a
Catalunya una vendes més aviat
minses. Fins a quin punt una premsa
madrilenya més procliu al sector mo-
derat del PP podria assentar-se millor
en territoris com el català?
El futur d’un diari com l’ABC consisteix
a representar l’espectre més lliberal,
moderat,monàrquic, centrista i integra-
dor d’Espanya. El futur d’un diari de la
dreta espanyola està en comprendre el
“fet perifèric”. No tant d’acceptar les
tesis nacionalistes, però sí d’entrar en in-
terlocució amb aquests fenòmens, que
és diferent.Em refereixo a un sistema o
un model d’interlocució amb aquelles
forces polítiques que representen un na-
cionalisme de grau diferent, però que
són realitats polítiques i socials molt im-
portants a Galícia, el País Basc i Cata-
lunya. No estic dient res que la dreta no
hagi fet en la transició.Estic dient el que
va ocórrer el 1996.
Amb el pacte del Majestic.
El pacte del Majestic a Catalunya, per
una banda, i el pacte amb els naciona-
listes bascos, per l’altra, van permetre
que, per primer cop en la història de la
democràcia espanyola des de 1978, un
president fos investit per CiU i PNV
com va ser-ho Aznar. I aquells quatre
anys entre 1996 i el 2000 són paradig-
màtics del que ha de fer la dreta. El
futur és traslladar aquest esquema a la
línia editorial d’un diari que vol ser la
referència d’un centre-dreta ampli i
laic. En definitiva, el que jo intentava
era fer un esforç d’empatia amb uns fe-
nòmens socials i polítics allunyats del
centre de gravetat de la dreta de Ma-
drid. I s’ha de dir que molts van com-
prendre que aquell era el camí.
Molts periodistes? Polítics?
Periodistes, polítics i públic en general.
Nosaltres estàvem assetjats per El
Mundo, la COPE i els sectors més durs
del PP que dirigien el partit, com eren
Zaplana iAcebes. I el diari va perdre di-
fusió. Certament la campanya no va ser
innòcua,però el diari es mantenia. I des-
prés de tot aquell esforç, d’aquella tra-
vessia del desert, el fet de tirar-ho tot
per la borda és pitjor que un error, és
una estupidesa. Qualsevol diari
que vulgui tenir un futur de refe-
rència en l’espectre socioelectoral
de centre-dreta ha de ser un diari
moderat, amb capacitat d’empatia
i de models de relació amb els fe-
nòmens nacionalistes, sobretot amb els
nacionalistes moderats.
Aquest passat estiu va donar-se a
conèixer el Manifiesto por una lengua
común, presentat per un grup
d’intel·lectuals. Aquest manifest ha
estat signat i promogut molt activa-
ment per alguns mitjans de comunica-
ció. Quan vostè era director de
l’ABC no fer seguidisme d’El
Mundo i ara, en canvi, poc després
que el diari de Pedro Jota comen-
cés la campanya en pro del mani-
fest l’ABC feia el mateix.
Ara l’ABC fa un seguidisme absoluta-
ment de tot el que li marca tant la
COPE com El Mundo. El manifest és
unamostra evident que si El Mundo diu
que aquest manifest s’ha de publicitar i
utilitzar-lo, l’ABC hi va al darrere. Però
hi va al darrere com a complement, no
com a plat principal. En aquests mo-
ments l’ABC no lidera res. És la
rereguarda d’una avantguarda que
és molt lluny. L’ABC no és avant-
guarda moral, ètica o periodística
absolutament de res. Perquè, a
més, ha perdut. La redacció de
l’ABC se sent perdedora a mans d’uns
gestors que li han arrabassat els seus
grans intangibles, que foren una lluita
per ser a l’avantguarda. Em refereixo a
l’ABC que el 1932 li deia a Primo deRi-
vera que el diari no era feixista ni falan-
gista sinó humanista, que va resistir el
25
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“El futur d’un diaride la dreta espanyolaestà en comprendreel ‘fet perifèric’”
“En aquests moment l’ABCno és avantguarda moral,ètica o periodísticaabsolutament de res”
“Esperanza Aguirre és unapersona vanitosa, bastantignorant, miserable i ambuna ambició poc controlada”
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 25
franquisme, al qual li censuraven les
portades. El diari que quan el règim va
prohibir publicar la imatge d’Ortega i
Gasset quan aquest va morir van deci-
dir treure en portada la màscara del seu
cadàver.L’ABC que publicava Salvador
de Madariaga i els exiliats de la repú-
blica. L’ABC que durant la transició li
va donar el premi Mariano de Cavia a
Rafael Alberti i que va arribar als anys
vuitanta quasi arruïnat, però que va
tirar endavant.Era l’ABC rebel, imper-
tinent, indòmit. Jo volia aquest ABC. I
ara, en canvi, és un diari que practica el
seguidisme d’un bloc de mitjans que li-
dera El Mundo i que pregona Federico
Jiménez Losantos des de la ràdio.
Suposo que, per tant, és absurd pregun-
tar-li si, d’haver seguit com a director
del diari, hagués firmat i promogut
aquell manifest.
En cap concepte! El tractament infor-
matiu que li hauria donat hauria estat
radicalment diferent.No l’hauria utilit-
zat contra Catalunya. Tinc un immens
respecte per molts dels firmants
d’aquest manifest, però entenc que ells
no buscaven l’agitació i la propaganda
que han fet Pedro Jota, la COPE,
l’ABC... Persones com Savater, Vargas
Llosa, Pombo oMarina buscaven altres
objectius, un debat en termes diferents.
Però desenganya’t, moltes de les coses
que es fan als diaris es fan per criteris
comercials i no pas deontològics.
Vostè deia que no hauria utilitzat el
manifest contra Catalunya. En els dar-
rers anys sembla que anar contra Cata-
lunya des de determinats mitjans
madrilenys s’ha convertit en un negoci
rendible, sobretot entre els que es
mouen pels criteris comercials que
vostè denuncia.
Sincerament, a l’hora de vendre i trans-
metre sempre és molt més fàcil un mo-
viment en contra que no pas un
moviment a favor. S’està utilitzant ma-
lament el tema de les llengües, que
efectivament planteja problemes però
que, per descomptat, plantejar-ho tal i
com s’està plantejant des d’alguns mit-
jans en generarà molts més. No sola-
ment aquest debat forma part de la
solució, sinó que forma part del pro-
blema. Si alguns mitjans, amb absoluta
irresponsabilitat, creuen que així
contribueixen a algun tipus de solució
és que o són estúpids o malintencionats.
Arran de la “teoria de la
conspiració de l’11-M” es va
generar una divisió entre els
mitjans conservadors de Ma-
drid. Abans de tot allò hi
havia una autèntica unitat?
Hi va haver un moment, als anys no-
ranta, que la premsa de la dreta espa-
nyola es va unir. Però ara a la dreta
mediàtica espanyola ningú no planta
cara a Pedro Jota, que, a més, utilitza Ji-
ménez Losantos que desqualifica allò
que es mou. I qui s’ha mogut? Es va
moure l’ABC i el va desqualificar. Es
va moure Ruiz-Gallardón i el va des-
qualificar. I en quins termes! El jutge
instructor de l’11-M, Luis del
Olmo, no li va donar la raó en
les seves tesis i també el va
desqualificar. I el mateix va fer
amb la fiscal del cas.
Però El Mundo i la COPE van apostar
per la “teoria de la conspiració” i van
augmentar vendes i audiència mentre
que l’ABC no, i va baixar.
Però és que si les polítiques que es fan
als mitjans són a curt termini, aquestes
coses sempre passaran perquè l’escàn-
dol sempre tapa la sensatesa, fins que es
descobreix que darrere de l’escàndol hi
ha una enganyifa. Darrere de la “teoria
de la conspiració” de l’11-M hi
havia una enganyifa i la gent
ho està descobrint progressiva-
ment. Ja no es ven ni mig diari
amb aquest tema. I el que va
fer l’ABC durant dos anys i
mig va ser dir:“per aquí no passem”. Jo
no vaig passar-hi i estic molt orgullós de
no haver-hi passat. I si hagués de tornar
a prendre les decisions que vaig haver
de prendre entre 2005 i 2008, ho torna-
ria a fer, tot i saber que això comporta-
ria la meva destitució.
E N T R E V I S TA
26
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“Plantejar el tema de lesllengües tal i com s’estàplantejant des d’alguns mitjansgenerarà molts més problemes”
“La redacció de l’ABCse sent perdedora a mans d’unsgestors que li han arrabassatels seus grans intangibles”
“Desenganya’t, moltes deles coses que es fan als diarises fan per criteris comercialsi no pas deontològics”
José Antonio Zarzalejos (Bilbao,
1954) va compaginar el Dret i el
Periodisme fins que el 1988 entra a
El Correo, diari del qual acabaria
sent director fins al 1998.L’any se-
güent és nomenat director de
l’ABC, càrrec que abandona el
2004 per exercir com a secretari
general de Vocento. El desembre
del 2005 és nomenat de nou direc-
tor de l’ABC, fins al febrer del
2008 quan és destituït. Ha rebut
premis com el Mariano de Cavia,
el Luca deTena i la Legió d’Honor
francesa.Ha publicat Contra la se-
cesión vasca (Planeta), entre altres
llibres. Actualment és vicepresi-
dent executiu de la consultoria
Llorente & Cuenca.
Perfil
PRambla Ferran, 18, 3r 2
tel. +34 973 24 54 08 f
w
Tpress > radio > TV > net
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 26
PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDARambla Ferran, 18, 3r 25007 Lleida (Catalunya - Spain)
tel. +34 973 24 54 08 fax +34 973 24 55 58
www.lleidatur.com/pica
INTERNATIONAL
TOURISM PRIZEpress > radio > TV > net
EL PATRONAT DE TURISMEDE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDACONVOCA LA 20 EDICIÓ DELPREMI TURÍSTIC PICA D’ESTATS
��������������������� � ������������������ ����� ��� ���� ��� ����� ��� ������
������������� ������� ����������� ���������� ������� ���� ������������������������������ ��� ���������� ����� ��� ��� �� ������� ������ �������������� ������ !������!�"���� ������ ��
������ ���� �������������� ����������#� ���� ��� �� ��� ���������� �� ����� � ���� ������������������������������������$ ����%&��������'#��������(����)�*�� ������"�� ������ ���������������"���� ����������������� ��� � �+�
�������������� ������������������������������������������������
������,���� -� ��� .� ���-� ��� ��� � ���/
� ��� �� ������ !����"#�$%� �&�� !��� "#�$%� ��'� ��� !����"#�$%� ��� �� �������(����� '���) ������� �� !����"#�$%� �������)� ����)�&���� !���� "#�$%� ��� �� ������������� !���� "#�$%0������ �� ��������������������������� ��-� �� ������ �!��� "#�$%0 ��� �#���� ��� � ������� �� � ��1�� ��� ��� 2� 2��
� ��� ���������!����"#�$%3�4��� �� ��� 5� ������������� � �� ���*��+��� �!��� "#�$%0 ���� �4��$ ���������#����������� ������� ������ ��� 5� �� ����������
�����6 ��������7�����8� ����9������-������8��:��-���6� ����������8������;���<����/�3� -� ��&� ���7�����8�����������=�2��0������= ����3� ����6�������9��� �6� � ���9�����3������0����������� ��� ��>��� �3���;���� ��� ��� 6�� ���� �� 5� ����
��������� (��4� ������ ��� ������� ������2� ������ �����������������?�����-��� ���� .��@������2����� ���� ������ ����1������� ����(��� ������ ���� ����� ������� ��
20è PICA D.ESTATSpremi turístic internacional
9categories
45.000¤Premis/premios/ p r i z e s / p r i x
Fo
to/
Ju
an
Ma
nu
elB
orr
ero
142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 27
El Manifiesto por una lengua común,
presentat a l’Ateneu de Madrid el pas-
sat 23 de juny i signat per un grup de di-
vuit intel·lectuals entre els que es
trobaven Fernando Savater,MarioVar-
gas Llosa o Álvaro Pombo va provocar
durant algunes setmanes un intens
debat que va aixecar passions de tot
tipus. El manifest reivindicava la im-
portància del castellà com a llengua co-
muna a tot l’estat, la seva posició
asimètrica respecte a la resta de
llengües oficials, que es modifiqués la
Constitució i els estatuts d’autonomia
per garantir “en tots els camps i en tot
el territori nacional” els drets d’aquells
que optin pel castellà, el dret dels ciu-
tadans a ser educats en aquesta llengua,
la no-obligatorietat dels funcionaris a
conèixer les altres llengües oficials en
la seva relació amb els ciutadans, així
com que la retolació d’edificis oficials i
vies públiques no sigui tan sols en la
llengua autonòmica, sinó bilingüe, entre
altres demandes.
Des d’un bon començament, aquell
manifest va comptar amb la implicació
d’alguns partits polítics –UpyD, PP i
Ciutadans– però cal destacar, sobretot,
la implicació de determinats mitjans de
comunicació, ja que la seva participa-
ció no va limitar-se a informar sobre la
iniciativa, sinó que en alguns casos fins
i tot s’hi van adherir i van promoure ac-
tivament la recollida de signatures.
En realitat no s’entendria el nombre
d’adhesions (El Mundo parlava de
130.000 a través del seu web tot just tres
setmanes després de presentar-se el do-
cument en qüestió) sense l’important
suport mediàtic rebut. Però per enten-
dre el paper que hi han tingut alguns
mitjans de comunicació madrilenys –els
de Barcelona van carregar fort contra
el citat document– cal entendre l’entra-
mat polític i empresarial que hi ha al
darrere i que ha provocat, de nou, una
divisió en els mitjans de comunicació
del centre-dreta de la capital que, igual
que amb la “teoria de la conspiració de
l’11-M”, no han actuat a l’uníson.
Com era de preveure –així ha passat en
els darrers anys amb altres temes–, el
líder de la campanya mediàtica a favor
del manifest ha estat Pedro J. Ramírez.
El director d’El Mundo, amb la rapi-
desa de moviments que el caracteritza,
va capitanejar aquella iniciativa,
conscient que es tractava d’un material
sensible que aixeca passions a dins i
fora de Catalunya.
Però aquella campanya de recollida de
signatures també li permetia al director
d’El Mundo agafar-se a una nova ban-
dera després dels atacs contra Mariano
Rajoy qui, finalment, va ser reelegit
com a líder del PP en el Congrés deVa-
lència. Setmanes abans del congrés, el 5
de juny, el periodista Víctor Gijón es-
crivia al portal Diariocritico.com que
R E P O R TAT G E
El Manifiesto,la darrera guerramediàtica
La presentació a final
de juny del Manifiesto
por una lengua común va
evidenciar no tan sols
una fractura entre els
mitjans de comunicació
de Barcelona i Madrid,
sinó també les diferents
postures de les
empreses
periodístiques del
centre-dreta espanyol.
Un cop més, una
iniciativa que aborda
l’espinós tema de la
llengua afecta els
mitjans de comunicació
de masses, però aquest
cop fins i tot van
implicar-s’hi activament
recollint adhesions per
aquesta polèmica
iniciativa que alguns
defineixen com una
tempesta en un got
d’aigua i d’altres
creuen que encara no
ha arribat a la seva fi.
Jordi Rovira
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 28
“a aquestes alçades de la batalla in-
terna en el PP ningú no dubta que gran
part del conflicte està sustentat, quan
no alimentat, pels mitjans de comuni-
cació que foren afectes i aduladors de
Rajoy fins un minut abans de saber-se
que havia tornat a perdre les eleccions.
El Mundo i la COPE, des del 9-M,
tenen molt clar l’objectiu: canviar l’ac-
tual president del PP al qual conside-
ren incapaç de guanyar les eleccions a
Zapatero”.
Però després del congrés, Rajoy conti-
nua de líder i la situació demanava un
gir de tres-cents seixanta graus. La ne-
cessitat de canviar de bandera era tan
evident que fins i tot a l’editorial de
La Vanguardia del 13 de juliol, on es
criticava obertament el Manifiesto,
s’apuntava que “el citat manifest està
sent propulsat pels mitjans de comuni-
cació madrilenys que fa uns mesos des-
encadenaren una intensa campanya
contra el lideratge de Mariano Rajoy
en el Partit Popular. Fracassada, sense
matisos, l’operació de tutela del primer
partit de l’oposició, ara utilitzen la hi-
pèrbole per presentar-se com a capi-
tans d’una croada nacional en favor de
la llengua castellana”.
Així doncs, Pedro J. Ramírez decideix
moure fitxa ràpid.El dilluns 23 de juny,
en la part inferior de la portada del
diari, es podia llegir la crònica del dar-
rer dia del congrés dels populars, men-
tre que en la part superior hi havia un
faldó que informava d’un manifest que
aquell dia presentaven una
sèrie d’intel·lectuals, anun-
ciava que el diari s’hi adheria i
recomanava als ciutadans que
se sumessin a la iniciativa. El
diari madrileny no espera ni
que l’acte tingui lloc i ja avança la notí-
cia. En les pàgines interiors ja comen-
cen a carregar les tintes.“L’“apartheid”
al qual alguns governs autonòmics
estan sometent el castellà, llengua ofi-
cial de l’Estat –apunta el rotatiu– ha
portat un grup d’intel·lectuals espa-
nyols a impulsar un manifest que
29
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
a
Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Fernando Savater i Álvaro Pombo durant la presentació del Manifiesto. Foto: EFE
Després de fracassar en l’intentde canviar el líder del PP,El Mundo va apostar per lideraruna croada en favor del castellà
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 29
reclama als polítics que garanteixin el
dret i el deure de tots els ciutadans a
aprendre el castellà i a usar-lo en les co-
municacions privades i públiques.Avui
el presenten a l’Ateneu de Madrid”.
És clar, doncs, que El Mundo s’apunta
el primer a la cursa mediàtica per lide-
rar aquesta iniciativa, fins i tot abans
que aquesta es donés a conèixer al
gran públic. No és d’estranyar que
Pedro J. Ramírez estigués assabentat
del que es movia entorn al manifest,
tenint en compte la vinculació amb el
diari que dirigeix d’alguns d’aquells di-
vuit intel·lectuals. Tres d’ells, com són
Arcadi Espada, Fernando Sosa Wag-
ner o Carmen Iglesias són col·labora-
dors habituals d’El Mundo i, a més,
aquesta última, és presidenta d’Unidad
Editorial, editora del rotatiu. A més,
altres com Savater tenen una clara vin-
culació amb el partit de Rosa Díez,
amb el qual El Mundo té unes
excel·lents relacions.
Els dies següents a la presentació a
l’Ateneu el diari aposta fort per la de-
fensa de l’idioma de Cervantes. Pàgines
senceres, editorials, portades on s’anun-
ciava l’adhesió de personatges popu-
lars com Luis Aragonés, Iker Casillas
(aquells dies tenia lloc l’Eurocopa) o
Miguel Delibes, així com l’actualització
constant del marcador amb el nombre
de persones que s’havien sumat a la ini-
ciativa, la majoria gràcies a la possibili-
tat de fer-ho mitjançant la versió digital
del diari.
També és cert que alguns dels
personatges que inicialment
havien signat el manifest o s’hi
havien adherit posteriorment
varen tirar-se enrere.El filòsof
José Antonio Ma-
rina –un dels divuit
intel·lectuals que
l’havien signat des
d’un bon principi–
mostrava el seu escepticisme
i denunciava la seva politització, men-
tre que el poeta Antonio Gamoneda
criticava que el manifest s’havia
convertit “en un acte polític” i criticava
“la utilització tendenciosa” que s’havia
fet de la seva persona. D’altres, com el
cantant Ramoncín, va mostrar-se “indi-
gnat” amb El Mundo per haver publi-
cat que s’havia adherit al Manifiesto
quan no havia estat així (“Per anar en
contra del català, que no comptin amb
mi”, va assegurar) i Luz Casal es tirava
enrere al trobar-se enmig “d’una polè-
mica que no desitjo”. Per la seva part,
Víctor García de la Concha, director de
la Reial Acadèmia de la
Llengua (RAE), va negar-se
al fet que la institució que
presideix s’adherís al mani-
fest i va refusar la instru-
mentalització política de la
RAE, cosa que li va costar que Jiménez
Losantos el titllés de “clàssic vividor
institucional”.
Tot i aquestes veus crítiques, la cam-
panya d’adhesions continuava. I El
Mundo no estava sol a l’hora de reco-
llir signatures. Altres mitjans com
Libertad Digital –de la qual és editor
R E P O R TAT G E
30
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
Hores abans que es presentésel document a l’Ateneu deMadrid El Mundo ja anunciavala seva adhesió a la portada
La negativa de La Razóna sumar-se al manifestva aixecar airades crítiquesde Losantos i companyia
Adiferència del que va passar aMa-
drid, els rotatius barcelonins van car-
regar contra el manifest.Aquests són
els extractes d’alguns editorials:
“No existeix, almenys a Catalunya,
cap minvament de drets.Al contrari,
amb la denominada immersió lin-
güística el model educatiu ha resca-
tat la llengua catalana del dramàtic
ostracisme al qual va ser condem-
nada pel règim del general Franco
(....) Som davant una grollera utilit-
zació de l’idioma amb fins polítics i
també comercials, atesa l’especial
intensitat de la competició medià-
tica a Madrid”.
“El català i el castellà”
(La Vanguardia, 13 de juliol)
“El manifiesto por la lengua común
(...) ha obert una caixa de Pandora
sense res a dins, a banda dels tòpics
i llocs comuns d’un conflicte politi-
colingüístic poc menys que inexis-
tent, almenys a Catalunya (...) Els
signants del manifest transmeten a
la societat catalana −també a la de
les altres comunitats amb llengua
pròpia− que, un cop més, els
intel·lectuals d’expressió castellana
es desentenen de la sort del català i
tan sols es mobilitzen per consagrar
una situació objectiva de privilegi”
“Res amenaça el castellà”
(El Periódico, 29 de juny)
“El manifest en pro del castellà, del
qual s’han retirat alguns dels seus
suposats signants, sosté que la difu-
sió de les altres llengües peninsulars
perjudica la d’àmbit estatal i de-
fensa una cosa tan reprovable com
la ignorància de qualsevol llengua
que no sigui l’espanyola”.
“El català, llengua d’ús i d’acollida”
(Avui, 20 de juliol)
Crítiques alsrotatius catalans
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 30
Federico Jiménez Losantos– havien
anunciat el 24 de juny l’adhesió del po-
lèmic locutor, així com de César Vidal,
Pio Mora o Amando de Miguel, i ofe-
ria la possibilitat d’adherir-s’hi. La
COPE, com era d’esperar, se suma a la
iniciativa iTelemadrid, controlat fèrria-
ment per un equip directiu pròxim a
EsperanzaAguirre, també iniciava una
campanya de recollida de signatures.
VOCENTO SÍ, PLANETA NO
Però una de les adhesions significatives
fou la de l’ABC, que el 24 de juny
també aposta per la recollida d’adhe-
sions. El diari fundat per la família
Luca de Tena s’havia significat en els
darrers anys, durant l’etapa que el diri-
gia José Antonio Zarzalejos, per una
aposta editorial i periodística molt di-
ferent a la que feien El Mundo i la
COPE, ja que representava els sectors
moderats del PP i s’apartava de la “teo-
ria de la conspiració de l’11-M”.Allò li
havia costat crítiques de Jiménez Lo-
santos i d’altres personatges pròxims al
sector dur del PP, fet que s’havia traduït
en una baixada de vendes i en la desti-
tució, el passat mes de febrer, de Zar-
zalejos com a director.
L’arribada d’Ángel Expo-
sito com a nou director del
rotatiu va venir seguida de la
cúpula directiva de La Razón
(el seu director i tres subdirectors).
Aquelles sobtades incorporacions pro-
vinents de la competència també signi-
ficaven una nova política informativa
més pròxima a Esperanza Aguirre i a
les tesis que aquesta defensa, així com
un allunyament del sector afí aAlberto
Ruiz-Gallardón. En aquest context
s’entén la implicació d’aquest diari
centenari en aquella iniciativa que un
dia abans havia liderat Pedro J. Ramí-
rez i que, un rere l’altre, s’hi havia anat
sumant bona part dels mitjans de la
dreta mediàtica.
Però si l’ABC canvia la seva política
respecte als dos anys anteriors i se
suma a la iniciativa, La Razón aposta
per quedar-se’n al marge, cosa que
aixeca les ires dels defensors delMani-
fiesto. L’1 de juliol, des dels micròfons
de la COPE, Jiménez Losantos criti-
cava la postura d’aquest rotatiu i Pedro
J. Ramírez exigia públicament l’adhe-
sió del grupo Planeta –propietari deLa
Razón– al manifest. Com a argument,
el director d’El Mundo recordava que
José Manuel Lara és “la persona que
més diners ha guanyat amb l’espanyol”.
L’endemà, l’editorial de La Razón
assegurava que el diari “està denun-
ciant des de fa una dècada, no des de fa
cinc minuts, els abusos dels poders
públics en matèria lingüís-
tica i educativa, sobretot en
aquelles comunitats autò-
nomes governades pels na-
cionalistes”.
Ningú no dubta que la si-
tuació de José Manuel Lara era força
delicada. Tenia raó Pedro J. Ramírez
quan recordava que Lara és el princi-
pal editor en llengua castellana, però el
que no diu és que també ho és en llen-
gua catalana. El màxim accionista de
La Razón no tan sols s’ha convertit en
objecte de les crítiques de Pedro
31
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
En adherir-s’hi, l’ABC segueixl’estela de Pedro J. Ramírez itrenca amb l’etapa on represen-tava els sectors moderats del PP
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 31
J.Ramírez i Jiménez Losantos pel tema
del manifest, sinó que en els darrers
mesos manté un important conflicte
amb Vocento. Però tot i això, Lara va
mantenir-se ferm en la seva postura.El
director del rotatiu, el català Francisco
Marhuenda –que va ser designat pel
càrrec després de la marxa de l’antic di-
rector, José Alejandro Vara, a l’ABC–
reconeix a CAPÇALERA que “a Catalu-
nya no hi ha cap `apartheid´ lingüístic”.
“Jo puc discrepar de la immersió lin-
güística com a model, però no estar
d’acord amb el contingut del manifest.
No es pot convertir allò excepcional en
quelcom normal.El Manifest és la des-
mesura”. Per tot això, Marhuenda diu
que no està disposat, com amitjà de co-
municació, “a legitimar la mentida”.
“Els diaris –prossegueix– no som aquí
per fer política, sinó per fer un perio-
disme de qualitat amb una línia edito-
rial i no podem caure en l’emmira-
llament de treure determinades coses
per vendre més diaris”.
Per entendre les diferents posicions
dels mitjans de comunicació respecte al
manifest, cal tenir en compte que men-
tre a l’esquerra la batalla mediàtica es
troba entre Prisa i Mediapro, en els
grups de comunicació del centre-dreta
espanyol la situació conflictiva és la
que en els darrers mesos enfronta
Planeta (La Razón, Antena 3, Onda
Cero) i Vocento (ABC, Punto Ràdio,
El Correo...). Aquest conflicte empre-
sarial –fruit dels nombrosos moviments
tàctics que s’han donat en els darrers
mesos– permeten explicar que a l’ABC
promocionessin el manifest després del
gir donat dins d’aquest grup,mentre els
mitjans que lidera Lara Bosch no ho
fessin.
REDACCIONS ESCÈPTIQUES
Però totes aquestes batalles empresa-
rials que tenen lloc als des-
patxos dels directius dels
respectius grups empresarials
no es reprodueixen en els re-
dactors que hi treballen. I és
que,mentre els promotors me-
diàtics del manifest posaven el crit al
cel pel fet que La Razón no secundés
la iniciativa que ells havien abraçat
apassionadament, els ànims dels perio-
distes tant d’uns mitjans com dels altres
estaven molt més calmats. Una font de
la redacció de La Razón assegura que
el fet que no s’adherissin al manifest no
ha provocat cap mena de problema
entre els periodistes del diari i que
aquesta és una decisió de la cúpula di-
rectiva.
D’altra banda, a la redacció d’El
Mundo, l’aposta dels responsables tam-
poc no aixeca ni crítiques ni les pas-
sions que s’extreuen de les portades
que hi van dedicar. “A la redacció s’ha
viscut com un tema més. Ningú no
s’hi ha manifestat ni a favor ni en
contra. No hi ha hagut reac-
cions de cap mena”, reconeix
un periodista d’aquest rotatiu.
I si a la redacció de La Razón
no els preocupa gaire la no-
implicació del rotatiu i a la
d’El Mundo s’ho prenen com un tema
més, a la COPE tampoc hi han carregat
gaire les tintes. “No s’ha rebut cap
consigna ni ofensiva especial. S’han
anat fent peces soltes, per suposat en la
mateixa línia que El Mundo i compa-
nyia. Però no han muntat una campa-
nya com solen fer en ocasions amb
algunes històries que es tiren dia rere
R E P O R TAT G E
“A Catalunya no hi ha cap‘apartheid’ lingüístic. No esticdisposat a legitimar la mentida”(Francisco Marhuenda)
A les redaccionsd’El Mundo i La Razónel debat s’ha viscut enmigd’un fort escepticisme
Reproducció del text delManifiesto por una lengua común
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 32
dia, butlletí rere butlletí”, apunta un re-
dactor de la ràdio de la conferència epi-
scopal, que igual que ocorre amb els
periodistes de La Razón i El Mundo
consultats, prefereixen mantenir l’ano-
nimat. A Francisco Marhuenda totes
aquestes reaccions no el sorprenen.“La
major part de la professió i de la polí-
tica s’ha pres el tema del manifest amb
desinterès perquè sabien que era una
iniciativa que no portava enlloc”, asse-
gura.
LA SORPRESA DE TELE 5
Però, en realitat, en tota aquella tem-
pesta mediàtica sí que va haver-hi una
redacció on van quedar força sorpre-
sos. Va ser la de Telecinco a Catalunya
després que el 27 de juny Paolo Vasile,
conseller delegat deTelecinco, remetés
una carta al director d’El Mundo per-
què la fes arribar als promotors del
manifest. “Des de Telecinco volem co-
municar la nostra adhesió alManifiesto
por una lengua común, amb el propòsit
que qualsevol ciutadà que ho desitgi
pugui utilitzar a tot Espanya la llengua
comuna i oficial d’aquest territori na-
cional que és el castellà”, assenyalava
l’escrit en qüestió.
La implicació de mitjans de comunica-
ció com El Mundo, la COPE,Libertad
Digital o l’ABC no van sorprendre
l’opinió pública catalana, acostumada,
sobretot en el cas dels tres primers, a
llegir i escoltar informacions crítiques
amb la política lingüística que s’aplica a
Catalunya. Tampoc no va ser-ho
l’adhesió de Telemadrid, que des de
l’arribada d’Esperanza Aguirre a la
presidència de la Comunidad de Ma-
drid ha apostat per sumar-se al
consorci de mitjans de comunicació ci-
tats anteriorment. En canvi, si la impli-
cació de Telemadrid en el Manifiesto
era més que previsible, la de Telecinco
va sorprendre molta gent, ja
que la cadena de Fuencarral
mai no s’havia significat per
donar suport a aquest tipus
d’iniciatives.
A què venia aquella adhesió?
Tenia a veure amb el fet que Vocento
tingués part en l’accionariat de la ca-
dena? O va ser una estratègia empre-
sarial que intentava aixecar amb un
cop d’efecte unes audiències que cada
cop eren més minses per a la cadena,
sobretot després que aquell mes de
juny Cuatro estigués aconseguint uns
resultats increïbles gràcies a l’emissió
de l’Eurocopa?
Fos pel que fos,Vasile va enviar aquella
carta al director d’ElMundo i a l’infor-
matiu del migdia d’aquell divendres
–tan sols quatre dies després de pre-
sentar-se el manifest– la televisió anun-
ciava que s’adheria a la proposta i que
“la cadena posa a disposició de la ini-
ciativa el canal de televisió”. Des
d’aquell moment la pàgina web de Te-
lecinco emulava les d’El
Mundo,Telemadrid oLibertad
Digital i convidaven els ciuta-
dans a sumar-se a la campanya
de recollida de signatures
Tal i com dèiem, a la redacció
de Telecinco a Catalunya no s’ho aca-
baven de creure. “Ens va sorprendre
moltíssim, ens vàrem quedar estra-
nyats. Porto molts anys a l’empresa i
mai no havien fet una cosa com
aquesta”, reconeix una font de la re-
dacció. Però també s’ha de dir que un
cop van donar a conèixer l’adhesió a la
campanya ningú de Madrid va trucar a
33
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
La periodista Carmen Rigalt escri-
via el 28 de juliol un article a El
Mundo titulat “Manifiesto” on ne-
gava que el castellà sigui una llen-
gua marginal a Catalunya. Al final
de l’article Rigalt recordava que
“aquest manifest és hereu del
Manifest dels 2.300, una iniciativa
que a principis dels vuitanta van
promoure Federico Jiménez Losan-
tos i Amando de Miguel, espantats
perquè els carrers de Barcelona co-
mençaven a rotular-se en català”.
El Manifest dels 2.300, que com-
parteix molts punts en comú amb
el manifest presentat a l’Ateneu de
Madrid, va donar-se a conèixer el
25 de gener de 1981 i estava signat
perAmando de Miguel, Carlos Sa-
hagún, Federico Jiménez Losantos,
Carlos Reinoso, Pedro Penalva,Es-
teban Pinilla de las Heras, José
María Vizcay, Jesús Vicente, San-
tiago Trancón, Alberto Cardín “i
2.300 signatures més”. En el seu
text es criticava la política lingüís-
tica de la Generalitat a la qual acu-
saven de marginar la llengua
castellana. Aquella iniciativa com-
parteix no tan sols una mateixa fi-
losofia, sinó també alguns dels seus
protagonistes. L’actual director
d’El Mundo era el 1981 el director
de Diario 16, rotatiu on va publi-
car-se elManifest dels 2.300, que va
comportar greus problemes als
seus promotors, sobretot a Losan-
tos que el 21 de maig d’aquell any
va ser segrestat per Terra Lliure i
va rebre un tret al genoll. Allò va
provocar que tant ell com d’altres
signants del document −com San-
tiago Tarancón i Amando de Mi-
guel− abandonessin Catalunya per
instal·lar-se a Madrid on mesos
després Losantos passa a convertir-
se en cap d’Opinió de Diario 16.
Hereus delManifest dels 2.300
Per entendre el posicionamentd’alguns mitjans cal enmarcar-hodins el conflicte que enfrontaels grups Vocento i Planeta
A la redacció de la COPEno han rebut cap consignaper carregar les tintescom feien amb altres temes
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 33
la redacció de Catalunya demanant-los
notícies sobre el tema lingüístic. Els re-
dactors reconeixen que en aquest sen-
tit no va canviar res i que la majoria de
la seva feina segueix sent l’elaboració
de notícies de successos. L’adhesió al
manifest tampoc els ha comportat cap
mena de problema en el dia a dia. “A
algun redactor li varen fer algun co-
mentari quan va sortir al carrer, però
res més. La pressió ambiental va ser
molt més forta amb el tema de l’Esta-
tut que no pas ara”, reconeix aquesta
mateixa font.
I si a la redacció catalana de Telecinco
es van sorprendre per l’adhesió al
Manifiesto, el mateix va passar en una
part de l’opinió pública. Els primers
símptomes de rebuig van començar
poc després de saber-se la notícia de
l’adhesió.Diferents iniciatives particu-
lars en forma de cadenes de correus
electrònics incitaven al boicot, però no
va ser fins a final de juliol que la Plata-
forma per la Llengua va posar en
marxa una campanya de boicot contra
la cadena de Mediaset. L’entitat en
qüestió va portar a terme un envia-
ment massiu de cartes sota el títol
“Atureu el racisme lingüístic” mitjan-
çant correus electrònics a la direcció de
Telecinco –anaven adreçades al mateix
Paolo Vasile–, als seus anunciants i al
Ministeri d’Indústria i mostraven el
malestar per l’adhesió alManifiesto. La
carta de queixa a Vasile –escrita en ca-
talà, castellà i italià– apunta “que
l'adhesió de Tele 5 al Manifiesto és
molt greu, perquè un mitjà de comuni-
cació privat en règim de concessió de
l’espai radioelèctric públic té el deure
de promoure els valors democràtics, de
tolerància i de protecció i respecte a les
minories”.
En canvi, totes aquelles reaccions po-
pulars que denotaven un fort enuig
entre algunes capes de la població no
van donar-se a Antena 3. La situació
del gran competidor de Telecinco era
ben diferent. Com era d’esperar, la ca-
dena que presideix José Manuel Lara
Bosch, seguint la lògica empresarial
abans exposada, no va adherir-se al
Manifiesto. “Antena 3 es va mantenir
al marge i no hi va haver pressió de cap
mena per part de ningú.Va ser la nostra
pròpia decisió”, reconeix a CAPÇALERA
Mikel Lejarza, director general de te-
levisió d’Antena 3.
QUI SURT GUANYANT?
De totes maneres, sembla ser que la
crida a boicotejar Telecinco no va afec-
tar l’audiència de la cadena.A l’hora de
valorar els efectes de la campanya del
manifest s’ha apuntat que la crida al
boicot pot ser una de les causes de la
baixada d’audiència que va patir
aquesta cadena el mes d’agost, quan va
trencar una ratxa de vint-i-nou mesos
consecutius sent líder a Espanya.No en
va, a l’agost va baixar fins un 14,9%
d’audiència, va perdre la primera posi-
ció i va anar a parar directament a la
tercera al ser superada per La 1 (que va
veure’s beneficiada per la re-
transmissió dels Jocs Olímpics
de Pequín) i Antena 3, i fins i
tot es va quedar a dos dècimes
de l’audiència del conjunt de
les cadenes temàtiques.
Quan es van conèixer les audiències
del mes d’agost, des de l’Avui es recor-
dava que “a Catalunya, la quota de
pantalla de Telecinco ha patit una en-
sulsiada que l’ha dut des del 18,4% del
juliol fins al 14,7% de l’agost.Tot i amb
això, queda en l’àmbit de l’incert si
aquesta caiguda en picat és una res-
posta ciutadana al fet que Telecinco va
adherir-se amb publicitat a l’enèsim
manifest en defensa del castellà pro-
mulgat des de la intel·lectualitat nacio-
nalista espanyola”.
Però a la redacció de Barcelona
d’aquesta cadena no creuen que exis-
teixi una relació de causa-efecte. “Fa
mesos que tenim problemes amb la
programació.Aquesta situació ja venia
d’abans de la campanya contra la ca-
dena. El problema va comen-
çar quan es varen carregar el
Tomate. Des de llavors la mit-
jana de l’audiència ha baixat i
no troben cap programa insí-
gnia com aquell i arrosseguem
aquesta crisi d’audiència. Sorprenent-
ment, el boicot a la cadena no ens ha
afectat. A vegades et fa la impressió
que la gent et boicotejarà, però en rea-
litat el que li preocupen són altres
temes”, afirma la font de Telecinco.
I si la cadena de Fuencarral no ha
aconseguit remuntar les minses au-
diències gràcies a aquella iniciativa,El
R E P O R TAT G E
34
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
A la redacció de Telecincoa Catalunya va sorprendremoltíssim l’adhesióde la cadena al manifest
“Antena 3 s’ha mantingutal marge i no hi va haver cappressió de cap mena”, admetel director general de la cadena
Ángel Exposito, director de l’ABC
Foto: Arxiu
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 34
Mundo tampoc sembla haver-ne tret
gaire rèdit. O almenys això és el que
es desprèn de dades de l’Asociación
de Editores de Diarios Españoles
(AEDE) que mostren com el rotatiu
que dirigeix Pedro J. Ramírez va caure
un 5,65% en les vendes respecte al ju-
liol de l’any anterior.
Però llavors, si El Mundo no ha aug-
mentat vendes i Telecinco no ha re-
muntat l’audiència, a qui ha beneficiat
tota aquesta campanya mediàtica? La
resposta és:UPyD. Perquè si bé el Par-
tit Popular –amb algunes excepcions
com la d’Alicia Sánchez Camacho– i
Ciutadans es van sumar a la iniciativa,
ha estat la formació que lidera Rosa
Díez, la que ha marcat el pas amb una
campanya de recollida de signatures al
carrer.De la mateixa manera que entre
els mitjans de comunicació El Mundo
fou el que va liderar aquesta iniciativa,
en l’àmbit polític va ser UPyD –que té
tan sols un escó al Congrés dels Dipu-
tats obtingut en les darreres eleccions
generals– el primer partit a adherir-
s’hi. No s’ha d’oblidar la gran sintonia
entre el diari de Pedro J. Ramírez i el
partit de Díez. Prova d’això és que en
les últimes eleccions generals El
Mundo va demanar el vot no tan sols
pel PP sinó també per UPyD. També
s’ha de tenir en compte que Fernando
Savater (autor del text del manifest i
líder del grup d’intel·lectuals que van
signar-lo) és un membre preeminent
d’UPyD i que entre els firmants inicials
del manifest hi ha intel·lectuals molt
vinculats amb aquest partit, comMario
Vargas Llosa, Alvaro Pombo, Aurelio
Arteta o Carlos Martínez Gorriarán.
“El manifest és un plantejament per
afavorir Rosa Díez”, argumenta Fran-
cisco Marhuenda des del seu despatx a
La Razón.
I així ha estat. L’aposta ha donat rèdits
electorals al partit de l’exdiputada so-
cialista, segons es desprèn dels resul-
tats d’un sondeig de l’Institut Noxa per
a La Vanguardia que es va publicar el
21 de setembre i que mostrava com, sis
mesos després dels comicis,Unión Pro-
greso y Democracia avança i passa
d’un 1,2% dels vots a les passades elec-
cions generals a una estimació de vots
d’un 4,2%, la qual cosa significa que si
aquell dia se celebressin les eleccions
aconseguiria tres o quatre escons. La
valoració dels líders polítics també
mostra una sorprenent segona posició
de Rosa Díez amb una puntuació d’un
4,8%, superant Mariano Rajoy (4,6) i
tan sols superada per José Luís Rodrí-
guez Zapatero (5,2).
I mentre es fan les valoracions a mig
termini de totes aquelles setmanes de
campanya de recollida de signatures,
articles i tensions, cal preguntar-se si,
un cop passat l’estiu que el va veure
néixer, el debat al voltant del Mani-
fiesto ha caigut definitivament en
l’oblit.“Com a campanya no ha aguan-
tat, no ha arribat enlloc –respon Mar-
huenda– Hagués funcionat si s’hagués
fet de manera sensata,
parlant dels problemes
reals de Catalunya i no pas
de l’“apartheid”. L’error
ha estat plantejar-ho com
un xoc de trens”.
Però no tothom opina el mateix. Al-
guns, com el catedràtic Carlos Martí-
nez Gorriarán –un dels setze signants
inicials i membre del Consell de direc-
ció i del Consell polític d’UPyD– au-
guren una segona part en tot aquest
debat. Martínez Gorriarán assegura
que estan intentant conèixer el nombre
total d’adhesions per fer-les públiques.
“El Mundo diu tenir-ne més de
175.000, Libertad Digital unes 75.000.
A més, nosaltres hem recollit molts mi-
lers d’adhesions i seguim fent-ho en
actes al carrer. Intentarem assabentar-
nos de quina és la suma final, organit-
zar un acte públic per presentar-les i
fer balanç del manifest”. Segons aquest
intel·lectual l’acte en qüestió tindria
lloc “amb tota seguretat
aquesta tardor”, però a
l’hora de tancar l’edició
d’aquesta revista reco-
neixia que “encara no hi
ha data”.
El temps dirà, doncs, si tota aquella in-
tensa campanya mediàtica haurà que-
dat en una simple tempesta d’estiu o si
d’aquí a un temps viurem el següent ca-
pítol d’una iniciativa en forma de ma-
nifest que va deixar, un cop més, en
evidència els diferents bàndols en què
es troben els mitjans de comunicació
de centre-dreta.
35
CAPÇALERAJU
LIOL-SETEMBRE2008
El beneficiat d’aquestacampanya ha estat UPyD, queha passat d’un 1,2% de vots auna estimació de vot d’un 4,2%
Els promotors del Manifiestotenen previst presentarel conjunt de signaturesi fer-ne balanç aquesta tardor
Francisco Marhuenda, director de
La Razón. Foto: Platon
142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 35
La història de CatalunyaRàdio iTV3 és,
sense cap mena de dubte, una història
d’èxits. Malgrat això, vint-i-cinc anys
donen per a molt i tant TV3 com Cata-
lunya Ràdio han hagut de suportar acu-
sacions diverses, la més reiterada és
potser la que fa referència a lamanca de
pluralitat o a les relacions especials amb
el Govern de torn.A dia d’avui, els dos
mitjans de comunicació s’enfronten a un
panorama comunicatiumolt diversificat,
a una realitat social força enrevessada, a
una lluita més aferrissada que mai per
l’audiència i a lamaterialització de la llei
aprovada pel Parlament català amb l’ob-
jectiu de garantir la pluralitat dels mit-
jans públics catalans.
Durant vint-i-cinc anysTV3 i Catalunya
Ràdio han passat per diferents mo-
ments, alguns més dolços que d’altres.
Però indubtablement ambdues han
aconseguit la fita de ser líders d’audièn-
cia a Catalunya durant una llarga tem-
porada, s’han convertit en un referent
per a la població i han jugat un paper
clau en el procés de normalització lin-
güística.
“Són les zero hores, zero minuts del dia
20 de juny del 1983. Comencem en
aquest moment una feina volguda i im-
portant: la posada en marxa de Catalu-
nya Ràdio” Amb aquestes paraules
pronunciades per Miquel Calçada,
Mikimoto, naixia l’emissora radiofònica
catalana. La primera notícia que es va
emetre per antena va ser el 26 de juliol
del mateix any.La informació es referia
a la mort del pallasso Charlie Rivel.
Rosa M. Canas va ser l’encarregada de
donar-la.A partir d’aleshores comencen
els butlletins horaris i els informatius.
Poc després es retransmet per primera
vegada un programa esportiu, coinci-
dint amb el Trofeu Joan Gamper.
Les primeres emissions en proves es
podien considerar il·legals, ja que en-
cara no se li havia concedit la llicència
a l’emissora. Les condicions laborals
d’aquella època van ser dures, perquè
no hi havia els mitjans necessaris per
desenvolupar la feina periodística. La
periodista M. Alba Gelabert recorda
la primera sortida que es va fer per co-
brir un esdeveniment fora de Barce-
lona amb motiu de l’últim consell de
guerra que es va celebrar a Lleida
contra presumptes membres d’ETA i
Terra Lliure: “No teníem ni unitat
mòbil. Aleshores el xofer del director,
del JosepM.Moreno, va agafar el cotxe
i em va portar. I allà em va deixar”.
Per la seva part,Adolf Beltran, que tre-
balla a Catalunya Ràdio des dels seus
inicis, encara recorda la “proposició
deshonesta” de Cristina Ferrer, subcap
d’informatius:“treballar sense cobrar”.
Però aquestes mancances quedaven en
un segon terme, ja que la plantilla es-
tava formada per gent molt jove amb
molta il·lusió.
D O S S I E R E S P E C I A L
Un quart desegle amb TV3 iCatalunya Ràdio
Vint-i-cinc anys
d’història de
Catalunya Ràdio i TV3
han aportat als dos
mitjans de
comunicació de la
Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió un
bon grapat de
professionalitat i
experiència, però
també la distància
suficient per fer
balanç del que s’ha
aconseguit en tot
aquest temps. Un
quart de segle permet
entendre com s’han
convertit en referents
d’una part de la
ciutadania, però
també ajuden a
explicar la davallada
d’audiències i les
crítiques per la poca
connexió amb la
realitat social actual.
Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz, TV3 i Catalunya Ràdio
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 36
Els periodistes de Catalunya Ràdio ha-
vien de patir algunes dificultats pròpies
de l’època.A l’inici hi havia encara “un
cert sector de la població que no era pro
demòcrata i que això del català i el cata-
lanisme i que una emissora en llengua
catalana els causava terror”, comenta
Gelabert.
Durant el citat consell de guerra que li
va tocar cobrir va veure com“l’oposició
cap a una emissora catalana era tal que
a mi no em volien deixar entrar. L’ex-
cusa que em van donar és que jo estava
acreditada com a fotògrafa. Però si
anava acreditada en nom de Catalunya
Ràdio, com vols que estigui acreditada
com a fotògrafa?Al final, després de ba-
rallar-me, m’hi van deixar entrar, però si
tires vint-i-cinc anys enrere hi havia
molta gent a qui no els semblava gens
bé”. A l’octubre començava definitiva-
ment la programació regular de Catalu-
nya Ràdio.
CONJUNTURA POLÍTICA
TV3 va emetre per primera vegada el
10 de setembre de 1983, també enmig
d’un clima d’hostilitat: d’una banda, del
Govern central de Madrid i de TVE,
que fins aleshores es trobava en una si-
tuació de monopoli a l’Estat espanyol, i
d’expectació; de l’altra, de la societat de
Catalunya, que esperava amb il·lusió
poder disposar d’una cadena de televi-
sió que parlés la seva llengua i que
donés una visió catalana de la realitat
que els envoltava.
Els inicis de TV3 no havien estat fàcils.
Jordi Pujol va guanyar les eleccions au-
tonòmiques del 1980 i en el seu primer
mandat, el President va decidir que una
de les prioritats de la seva gestió polí-
tica havia de ser posar en marxa una te-
levisió i una ràdio catalanes: “Ho
recordo amb molta il·lusió i emoció
perquè jo considerava que per a la
construcció de Catalunya, com a nació,
cultura, llengua i societat, aquest era un
dels objectius més grans que teníem”.
Fins aleshores aTVE hi havia poca pre-
sència de la llengua catalana. El
primer espai en català es va eme-
tre a les Festes de la Mercè del
1964 i posteriorment es van pro-
gramar obres de teatre mensuals
en llengua catalana. Però no va
ser fins 1967 que TVE de Barcelona va
transmetre un programamensual en ca-
talà: Mare Nostrum, un programa que,
tal i com ha descrit J.M.Baget en el seu
llibre La nostra. Vint anys de TV3
(Proa), “informava d’aspectes més o
menys tòpics i pintorescos de l’actuali-
tat catalana”. El 1977 a TVE s’emetien
37
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Joan Pera va ser l’encarregat de pronunciar les primeres paraules a TV3 en la primera emissió de la cadena.
“Hi havia un sector de lapoblació al qual una emissoraen català els causava terror”(Maria Alba Gelabert)
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 37
D O S S I E R E S P E C I A L
38
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Al setembre de 1983 començaven les
primeres emissions de TV3 i al gener
de 1984 les emissions regulars.A Sant
Cugat allò va ser com una ga-lleda
d’aigua freda. “Quan TV3 va ser una
realitat va impactar d’una manera
bastant negativa en la gent que tre-
ballàvem a TVE a Catalunya perquè
vam veure que el vell somni de Sant
Cugat l’havia fet una institució nova
com era TV3”, assegurava Enric So-
pena en el llibre de Xavier Giró a
Conflictes de televisió a Catalunya
(1959-1990).
El “vell somni” al qual es referia So-
pena era un canal propi en català que
es fes des de Sant Cugat. Poc després
de les primeres emissions de TV3, el
23 de novembre de 1983, un total de
192 treballadors deTVE a Catalunya
van signar unmanifest on proposaven
autonomia financera i pressupostària,
disposar d’horaris de màxima au-
diència, més presència del circuit ca-
talà en la programació estatal, la
descentralització del circuit català,
etc. L’escrit va ser adreçat a Pere
Felis, director de TVE a Catalunya,
que es va comprometre a presentar-
lo a Prado del Rey.
Però aquelles demandes no van tro-
bar resposta a Madrid. La visió del
que es feia a TVE-Catalunya és molt
diferent de la que tenen els perio-
distes que hi treballaven. “Per aquell
temps, Sant Cugat va tenir un nivell
de capacitat, de producció i d’auto-
nomia molt superior a qualsevol altra
època. Que possiblement això no era
satisfactori per la gent de Sant Cugat?
És perfectament possible. És la visió
de la part contra la del tot.Totes dues
són legítimes”, recorda Calviño.
A Catalunya, però, els periodistes ca-
talans de Sant Cugat es resistien a
deixar aparcades les seves demandes,
tot i la creació de la nova televisió pú-
blica i el seu èxit d’audiència. “Te-
níem la satisfacció pel fet que existís
TV3, però al mateix temps encara rei-
vindicàvem la raó de ser de TVE-Ca-
talunya, perquè a banda de ser el
canal autonòmic crèiem que TVE
tenia unes obligacions adquirides.Ha-
víem de continuar fent una progra-
mació en català que havíem fet
històricament i alguns també vam co-
mençar a dir que TVE-Catalunya
havia d’incrementar el seu pes com a
centre de producció de programes i
informatius per a Espanya”, recorda
Rafael Jorba, que entre 1987 i 1988
fou cap d’informatius de TVE-Cata-
lunya.
Molt pocs professionals que van ini-
ciar el projecte de TV3 provenien de
TVE. La nova televisió pública cata-
lana es va nodrir d’alguns professio-
nals de Sant Cugat, perquè els
plantejaments de la direcció anaven
més aviat cap a la formació de nous
professionals, sobretot en el camp
dels programes informatius. Malgrat
això, l’herència de TVE-Catalunya
també seria present en les emissions
de la nova televisió. “Algunes coses
que es van fer a Sant Cugat van in-
fluenciarTV3, com el format del pro-
grama Comarques, que era una
aposta per la informació de Catalu-
nya i per l’equilibri territorial. Per
això TV3 va decidir incorporar-lo”,
assegura Jorba, que també destaca
que Joaquim Maria Puyal hagués fet
el Vostè pregunta a TVE i després el
Vostè Jutja a TV3.
I EL TREN VA PASSAR
Però si les demandes dels professio-
nals de Sant Cugat no es van veure
complertes quan va començar a eme-
treTV3, en un altra moment clau com
va ser la creació del Canal 33, encara
va ser pitjor. “Nosaltres demanàvem
que s’estabilitzés la graella i que tin-
guéssim un canal propi.Calia aconse-
guir aquella franja amb freqüència
pròpia abans que comencés a operar
el Canal 33. O es feia lla-
vors o perdríem el tren de-
finitivament, perquè un
cop es va crear el Canal 33
ja no tenia sentit demanar
un altre canal en català
perquè a nivell de despesa pública era
difícil de defensar”, recorda Jorba.
El 26 de juliol de 1988 –poc més d’un
any abans que comencés a emetre el
Canal 33– Pilar Miró havia acordat la
creació immediata d’un tercer canal a
Catalunya, recollint la petició que li
havia fet el dirigent socialista Jaume
Sobrequés.
Aquell estiuEl País informava que el
nou canal emetria a l’octubre.Agustí
Farré, llavors director del centre de
programació de Sant Cugat, va arri-
bar a reconèixer que treballaven amb
la data del 17 d’octubre. Però al final
tot va anar molt diferent del que es-
tava previst. Farré va acabar marxant
a dirigir RNE,Miró va dimitir i es va
nomenar Luis Solana com a nou di-
rector de l’ens. I totes aquelles bones
paraules van quedar en una promesa
incomplerta.
Història d’una frustració
La creació del Canal 33va provocar que la demandade Sant Cugat d’un canal propies convertís en una quimera
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 38
només seixanta-vuit hores mensuals en
català.
També s’havien portat a terme alguns
estudis per tirar endavant un nou canal
en català depenent deTVE,però les ini-
ciatives no s’hi van materialitzar. “Tots
els intents de tirar endavant una pro-
gramació catalana semblaven condem-
nats. Com a mínim, estaven sempre
encotillats, en una o altra mesura, per la
programació de les dues cadenes esta-
tals. Un grup de professionals de TVE
va decidir-se a elaborar un informe de
la realitat de TVE a Catalunya” apunta
Xavier Giró a Conflictes de Televisió a
Catalunya (1959-1990) (Col·lecció
“Vaixells de Paper”) en referència a
l’informe Miramar, que volia “contri-
buir a establir les bases del que hauria
de ser laTV nacional a Catalunya”. S’hi
van presentar altres projectes i ponèn-
cies (com la de “Mitjans Audiovisuals”
al Congrés de Periodistes Catalans del
1978 o “Televisió i Autonomia política”
a la Facultat de Ciències de la Informa-
ció el 1979), però cap va significar l’inici
d’un projecte real de televisió en català.
Llavors el Govern de la Generalitat es
va proposar tirar endavant un tercer
canal en català de titularitat pública,
depenent de la Generalitat. El 3 de
desembre del 1981 el Parlament de Ca-
talunya va aprovar una proposició de
llei de creació del tercer canal que havia
presentat el Govern. Aquell projecte
demanava que s’autoritzés l’establiment
de la infraestructura tècnica necessària.
La gestió directa seria atorgada a la Ge-
neralitat. La Direcció General de Mit-
jans de Comunicació depenia llavors de
la Conselleria de Cultura, dirigida per
Max Cahner.Agustí Farré, director ge-
neral de Comunicació, era el responsa-
ble de coordinar un estudi de viabilitat
del tercer canal de televisió a Catalunya
amb la col·laboració de l’empresa d’en-
ginyeria CAST.
La proposició de llei que
s’havia aprovat finalment no
es va tramitar en el curs de la
legislatura, perquè Leopoldo
Calvo Sotelo va dissoldre les
Corts i va convocar les eleccions gene-
rals el 28 d’octubre de 1982, a causa de
la crisi interna d’UCD arran de la di-
missió d’Adolfo Suárez i l’intent de cop
d’Estat del 23-F.
Tal i com apunta Agustí Farré en el lli-
bre de Giró, la majoria absoluta obtin-
guda pel PSOE en aquelles eleccions
significava que CiU sentís la necessitat
d’accelerar el procés per constituir una
televisió pròpia.“Mentre hi va haver un
39
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Segons Agustí Farré, la majoriaabsoluta del PSOE va fer que CiUsentit encara més la necessitatd’una televisió pròpia
Jordi Iturria, Joan Manuel Serrat, Miquel Marimon i Pere Escobar, durant la Setmana Catalana de 1985.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 39
govern de la UCD aMadrid, no hi havia
tanta necessitat política d’un canal creat
per la Generalitat i directament gestio-
nat per aquesta. És a partir de l’any
1982 que se’n veu urgència política.Per-
què no només hi ha el PSOE al Govern
central, sinó perquè abans des de la Ge-
neralitat es podia influir bastant més en
la programació deTVE, especialment a
Catalunya, cosa que a partir del 1982 es
fa molt difícil”, assegura.
EL PROJECTE DE QUINTÀ
La proposta de Farré es basava sobre-
tot en el model de TVE. La Generali-
tat va optar per traslladar la
responsabilitat sobre la creació del nou
canal a Presidència, amb Lluís Prena-
feta com a secretari del departament.
Llavors es va crear la Direcció General
de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió,
a càrrec de Jaume Casajoana. I, sorpre-
nentment, Jordi Pujol va nomenar di-
rector general del projecte del tercer
canal el periodista Alfons Quintà. Una
elecció que no va deixar indiferent
ningú.Quintà era el cap de la delegació
d’El País a Catalunya i havia publicat
informacions molt crítiques amb la ges-
tió de Pujol en el cas de Banca Cata-
lana.
Vint-i-cinc anys després, Pujol reconeix
que l’elecció de Quintà “per molts mo-
tius era una sorpresa”, però argumenta
que “l’únic positiu que indica és que el
que per ami importava era fer una bona
televisió i de totes les propostes que te-
níem sobre la taula la que creia que era
millor era la d’en Quintà”. Assegura
també que per a ell “no era fàcil aquesta
oferta”, però que va acabar acceptant-
la. El mateix Alfons Quintà –que ha
declinat realitzar declaracions a CAP-
ÇALERA– ha assegurat en més d’una
ocasió que va marxar d’El País per dis-
crepàncies amb la direcció del diari.
Per la seva banda, Lluís Prenafeta, se-
cretari de Presidència, assegura a les
seves memòries L’ombra del poder
(Planeta) que la idea d’incloure Quintà
en el projecte va ser de Pujol: “Em va
sorprendre la trucada i l’encàrrec pos-
terior del president. Jo no coneixia pas
Alfons Quintà. (…) Mai no vaig pre-
guntar al President perquè va confiar,
per enllestir un projecte tan important,
en una persona que havia estat tan de-
cisiva en tota la sortida a la llum de les
dades crucials en l’afer de Banca Cata-
lana”. I afegeix:“Però ell (Pujol) un dia
em va dir, sense que jo li preguntés res:
“De tots els projectes i de totes les ini-
ciatives que hem fet, i prescindint de les
persones, aquest és el més seriós, el més
transcendent”. Suposo que va saber
vèncer els recels que li despertava, ine-
luctablement, el personatge”.
Polèmiques a part, el fet és que Quintà
va ser l’encarregat de dirigir el projecte
de Televisió de Catalunya des del mes
d’agost de 1982. El setembre del mateix
any el consell executiu de la Generalitat
va aprovar el projecte de llei de creació
de l’ens públic Corporació Catalana de
Ràdio i televisió (CCRTV), tot i que el
Parlament no va aprovar l’esmentada
llei fins al maig del 1983.
D’esquenes a Pujol,Quintà –tal i com ha
reconegut en alguna ocasió– va comuni-
car personalment a RaimonObiols,He-
ribert Barrera i Antoni Gutiérrez Díaz
el ‘Guti’ que havia acceptat el càrrec.La
reunió amb Obiols va tenir lloc a casa
del polític socialista mentre que a Bar-
rera va visitar-lo al seu despatx del Par-
lament –llavors n’era el president– i al
‘Guti’ li va explicar en un dinar al res-
taurant Aitor de la Barceloneta, àpat al
que també va assistir Manuel Vázquez
Montalbán.
Quintà va presentar el seu projecte a
l’Ateneu Barcelonès el desembre del
1982. En aquella conferència va insistir
en el fet que“a Catalunya no pot haver-
hi reconstrucció nacional, recuperació
plena i total de la nostra identitat cul-
tural i lingüística sense una televisió
institucional, d’alt grau de pro-
fessionalització, d’altura de
mires quant a plantejament i de
forta audiència”.
El Govern català coincidia ple-
nament amb aquesta idea, ja
que el nou canal significava una eina
importantíssima que havia de vehicular
la llengua i la cultura catalanes, tot i que
en un primer moment es va pensar que
a la nova televisió també s’hi podien in-
cloure espais en llengua castellana. El
mateix Jordi Pujol reconeix a CAPÇA-
LERA que “en algun moment havia dit
que si introduíssim alguna cosa en cas-
tellà no passaria res. No repugnava la
meva idea que havia de ser un gran ins-
trument de defensa de la llengua, de la
cultura i la consciència de país del fet
que hi hagués alguna cosa en castellà
dirigit sobretot a algun sector de
la població de Catalunya que ales-
hores li costava entendre el ca-
talà”.
Pujol, per exemple, va proposar
una sèrie de programes sobre la
història de Catalunya en llengua castel-
lana. Quintà ha afirmat en més d’una
ocasió que discrepava frontalment en
aquest punt i la seva conferència a
l’Ateneu, on va marcar les línies mes-
tres del que havia de ser TV3, va ser la
D O S S I E R E S P E C I A L
40
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
El nomenament de Quintà esva associar a les informacionsd’El País sobre Banca Catalana,tot i que ell i Pujol ho neguen
D’esquenes a Pujol, Quintà vacomunicar que havia acceptatel càrrec a Raimon Obiols,Heribert Barrera i al ‘Guti’
La diferència de tecnologies en aquests
vint-i-cinc anys és aclaparadora.
A les fotos, les sales de control
de 1983 i 2008.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 40
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 41
D O S S I E R E S P E C I A L
42
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Lluís Prenafeta a les memòries
−L’ombra del poder (Planeta)− co-
menta els problemes que van sorgir
amb alguns dels professionals que es
van fitxar als inicis deTV3. Prenafeta
assegura que Alfons Quintà era, en
contacte amb ell mateix, l’encarregat
de contractar els professionals, però
que aquests “no s’hi quedaven gaire
temps”. “Allò era una mànega plena
de forats –explica el que va ser durant
anys la mà dreta de Pujol. En sortien
a pressió. Rosa Maria Calaf, per
exemple, se’n va anar. I Enric Ba-
ñeres, René Grandó i Manuel de Sea-
bra. Gairebé tants com n’hi entraven
en sortien”.
La partença d’aquells professionals
destaca sobretot pels càrrecs que ocu-
paven: cap d’Informatius (René
Grandó), cap de Programació (Rosa
Maria Calaf), cap d’Esports (Enric
Bañeres) i cap de Cultura (Manuel de
Seabra). Durant anys s’ha apuntat
que la forta personalitat de Quintà va
provocar problemes amb alguns com-
ponents de la redacció i que aquell
seria l’origen de les dimissions.
Quintà ho nega. “No és cert que di-
mitissin per mi”, diu. Però aquells pe-
riodistes recorden les raons que els
van moure a marxar. I aquestes, en
bona part, permeten entendre les
condicions amb què es treballava en
aquells anys.
“Vaig abandonar el projecte, amb la
renúncia a uns emoluments substan-
ciosos, perquè sempre vaig tenir la
sensació que jo allí ni feia ni pintava
res”, recorda Enric Bañeres. “Tan
aviat com vaig incorporar-me al pro-
jecte –prossegueix– em van enviar a
París, on vaig viure dues setmanes a
cos de rei a l’hotel Louvre Concorde,
mentre assistia a un curs del Centre
de Formation et Perfectionnement
des Journalistes (CFPJ), i desprès
vaig estar uns dies a Vitòria, veient
com es treballava al futur Euskal Te-
levista. També vaig seguir durant uns
dies, a Madrid, la gestació i realització
d’un programa de culte a TVE, In-
forme Semanal. Vaig rebre, per tant,
un bon reciclatge per al periodisme
televisiu, però, un cop a Barcelona,
em semblava que tot allò no em ser-
via de res, que no s’aprofitava, que no
m’integrava en un equip... per la sen-
zilla raó que aquest equip era inexis-
tent. No m’agrada parlar en nom
d’altra gent, però penso que el portu-
guès Manuel de Seabra, el francès
René Grando i Rosa Maria Calaf, es-
taven tan desconcertats com jo. La
meva desagradable sensació d’inutili-
tat contrastava amb com anava
d’atrafegat. Alfons Quintà, el meu
cap, inaccessible, qui donava fins i tot
la imatge d’estar angoixat per les ten-
sions polítiques derivades de la di-
mensió i novetat del projecte. També
em semblava no estar fotent brot en
comparació amb l’activitat enorme
que semblava desplegar l’enginyer
Jaume Ferrús, sempre reunit amb
col·legues seus francesos i gent de
l’INA (Institut National de l’Audio-
visuel), que van ser els qui veritable-
ment van assumir el projecte de crear
els estudis a Sant Joan Despí. Jo em
sentia molt frustrat i desorientat
enmig de tot allò, i cada dia que pas-
sava tenia més ganes de tornar a la
premsa escrita, cosa que vaig fer un
cop deslligat de tot compromís amb
el que era l’embrió de TV3”.
La versió de Seabra –a qui
Quintà coneixia des de feia
temps– també apunta en aquest
sentit. “Jo havia treballat a la
ràdio de la BBC però no tenia
experiència en televisió”. Igual que
Bañeres van enviar-lo a França.“Vaig
anar a l’INA, a París, a preparar-me
per a tot allò. Ells van ser els gran as-
sessors del projecte”, recorda. Però al
tornar les coses no eren com s’espe-
rava. “No sabíem ben bé com orga-
nitzar la televisió. Hi havia molts
problemes i allò era una olla de grills,
però al final aquell projecte va tirar
endavant”, admet Seabra, que reco-
neix que la relació laboral amb el di-
rector de TV3 és el que explica la
seva decisió d’abandonar aquell pro-
jecte. “Vaig marxar perquè amb
Quintà hi havia una incompati-
bilitat de caràcters”, diu. Des-
prés d’aquella experiència d’un
any de durada Seabra va anar a
treballar a Catalunya Ràdio.
Per la seva part,RosaMaria Calaf, va
deixar la tele just abans de la primera
emissió oficial de TV3. “Me’n vaig
anar perquè el repte era la rara opor-
tunitat de valer-me de la meva expe-
riència i dels meus somnis per
‘muntar una televisió’. Però un cop va
estar funcionant:missió acomplida.A
mi m’agrada fer la televisió, no manar
perquè la facin els altres. Els des-
patxos ni m’atreien llavors ni
m’atrauen ara”, recorda la periodista.
Els que van marxar
“Sempre vaig tenirla sensació que jo allíni feia ni hi pintava res”(Enric Bañeres)
“Vaig marxar perquè ambQuintà hi havia unaincompatibilitat de caràc-ters” (Manuel de Seabra)
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 42
manera de deixar clar la seva postura
en aquest aspecte. Finalment, tal i com
ha reconegut en alguna ocasió l’exdi-
rector de Tv3, Quintà va convèncer a
Pujol perquè la nova televisió fos ínte-
grament en català.
UNA CARRERA D’OBSTACLES
De la conferència pronunciada per
Quintà se n’extreuen diversos temes
que van ser conflictius en aquells mo-
ments: la creació de la llei de tercers ca-
nals, les males relacions amb TVE, la
possibilitat que la nova televisió cata-
lana entrés a la Unió Europea de
Radiodifusió (UER), i la idea d’una
televisió de qualitat i de prou enverga-
dura com per fugir d’una cadena fol-
klòrica.
Un dels punts claus d’aquella confe-
rència és el que es referia al marc legal
del tercer canal. Quintà sempre ha cri-
ticat la transitòria vuitena de l’Estatut
de 1979, que considera una aberració. I
així li havia fet saber a Pujol. Aquell
punt de l’estatut era, segon ell, un gran
error perquè implicava una autolimita-
ció innecesària.
La transitòria vuitena deixa ben clar
que “pel que es refereix a televisió,
l’aplicació de l’apartat 3 de l’article 16
d’aquest Estatut suposa que l'Estat
atorgarà en règim de concessió a la Ge-
neralitat la utilització d’un tercer canal,
de titularitat estatal, que cal crear espe-
cíficament per a la seva emissió en el
territori de Catalunya, en els termes
que prevegi l'esmentada concessió. Fins
a la posada en funcionament efectiu
d’aquest nou canal de televisió, Radio-
televisión Española (RTE) articularà
a través de la seva organització a Cata-
lunya un règim transitori de programa-
ció específica per al territori de
Catalunya, que Televisió Espanyola
emetrà per la segona cadena (UHF).
El cost de la programació específica de
Televisió a la qual es refereix el parà-
graf anterior s’entendrà com a base per
a la determinació de la subvenció que
podria ésser concedida a la Generalitat,
durant els dos primers anys de funcio-
nament del nou canal al qual es refereix
aquesta Disposició transitòria”.
Quintà ha assegurat en nombroses oca-
sions que aquella disposició era una in-
genuïtat doncs partia de la base que
Madrid pagaria la televisió autonòmica,
quan en realitat el que feia era donar-
los la base legal per decidir quan volien
fer-la.
Malgrat aquesta disposició transitòria i
la inexistència d’una llei reguladora
dels tercers canals, la CCRTV avançava
la feina.El consell executiu va elaborar
el primer pressupost que hauria d’anar
destinat a instal·lar el tercer canal i el
Parlament català va aprovar el desem-
bre del 1982 un crèdit extraordinari
per a la primera fase d’execució. La
CCRTV podria, així, crear les empreses
filials TV3 i Catalunya Ràdio.
Casajoana va ser substituït per Pere
Cuxart, el juliol de 1983, que va passar
a ser director general de la CCRTV.
Quintà continuava sent director del
projecte del tercer canal.Al marge dels
aspectes legals, la Generalitat i els res-
ponsables del nou canal que s’estava
gestant havien de superar més obsta-
cles. En un primer moment,TVE es va
encarregar de posar-li pals a la rodes.
Aleshores JoséMaria Calviño era el di-
rector general de RTVE i home de
confiança del vicepresident del Govern
espanyol,Alfonso Guerra.
TELEVISIÓ “ANTROPOLÒGICA”
La primera reacció del director de l’ens
públic estatal va ser la de recomanar
“amicalment als impulsors del projecte
d’una televisió catalana que fessin una
televisió ‘antropològica’ i deixessin de
banda els temes d’abast estatal o inter-
nacional en els qualsTVE tenia una ex-
periència molt superior”, apunta Josep
M. Baget en el seu llibre.Aquestes de-
claracions foren posteriors a una reu-
nió mantinguda amb el president Pujol,
que va veure com a inadmissible la pro-
posició de Calviño. “No m’esperava
aquesta actitud –recorda Pujol–. Feia la
sensació que deia allò de la televi-
sió ‘antropològica’ com la cosa
més normal del món”. I assegura
que aquesta era també la postura
d’Alfonso Guerra, vicepresident
del Govern, qui “volia fer una
mena d’ens per a totes les televisions
locals, el “cafè per a tots”. No volien
(referint-se al Govern central i RTVE)
una televisió seriosa, una televisió de
qualitat, volien una televisió “antropo-
lògica”. I, en canvi, per a nosaltres la te-
levisió era vital per a la política social”,
afirma l’expresident.
Les declaracions de Calviño van pro-
vocar la reacció de grup d’intel·lectuals,
polítics, artistes i professionals diversos
que van fer un escrit on es criticava que
“el senyor Calviño es va manifes-tar a
43
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Pujol havia proposatuna televisió amb espaisen castellà, però Quintàel va convèncer de no fer-ho
Miquel Calçada, Mikimoto, va ser el primer
que va parlar per Catalunya Ràdio.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 43
favor que Catalunya, en el millor dels
casos −i dins de força anys−, arribi a
tenir una televisió complementària i
“antropològica”. És a dir, una televisió
que en lloc de ser útil per normalitzar
la nostra pròpia personalitat, sigui un
element de submissió i de folkloritza-
ció de la nostra nacionalitat”.
El Govern de CiU va voler reafirmar
que la seva intenció era fer una televi-
sió nacional catalana de qualitat i amb
continguts més amplis. Per exemple, la
idea era comprar els drets de sèries es-
trangeres i traduir-les al català o re-
transmetre partits de futbol de primera
divisió. Es tractava de fer una televisió
generalista però en llengua catalana.
Per a Albert Closas, actualment subdi-
rector d’Informatius no diaris, aquesta
iniciativa empresarial va ser molt visio-
nària. “Un dels encerts va ser no plan-
tejar-se en un primer moment ser una
televisió regionalista, folklòrica i de
sardanes, com algú hagués pogut pen-
sar. La intenció era que fossin pro-
ductes de gran abast d’audiència. TVE
i el Govern d’Espanya van reaccionar
amb més preocupació de la que es po-
dien pensar quan calculaven que es
faria una televisió folklòrica”, assegura.
Calviño, però, creu que les seves pa-
raules es van malinterpretar i que es va
voler associar antropologia amb fol-
klore. Des del seu bufet d’advocats a
Madrid, recorda que “la raó de ser era
la recuperació dels factors antropolò-
gics, culturals; la tradició i no pas allò
folklòric, que era allò fàcil, sinó la recu-
peració dels elements històrics de Cata-
lunya, aquells que donen les senyes
d’identitat històriques i permanents
d’aquests pobles que, sense tenir estat,
sí que tenen una senya d’identitat na-
cional. El reduccionisme, la interpreta-
ció fàcil que es va fer fou associar
“antropològic” amb “folklòric”. A mi
quem’expliquin en què s’identifica i què
té a veure el món de Dallas amb la tra-
dició i les senyes d’identitat catalanes!”.
UNA XARXA PRÒPIA
Calviño tampoc no es va enten-
dre amb Alfons Quintà. El pri-
mer contacte que van tenir va
ser previ al nomenament del
càrrec de tots dos gràcies a les gestions
de Salvador Clotes, membre de l’exe-
cutiva del PSOE, a qui Quintà havia
demanat que el posés en contacte amb
el nou responsable de TVE. “Les pri-
meres converses ambQuintà tingueren
lloc abans que ell, en Pujol, i jo ocu-
péssim el càrrec, els tres estàvem en
D O S S I E R E S P E C I A L
44
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
“A mi que m’expliquin queté a veure el món de Dallasamb les senyes d’identitatcatalanes!” (José María Calviño)
Foto de família dels professionals de Catalunya Ràdio el 1984.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 44
funcions”, recorda Calviño.En aquesta
primera reunió –que va tenir lloc en
un restaurant a prop de Ferraz– Quintà
va deixar clar dos punts clau: el tema
de la xarxa que s’hi utilitzaria i el su-
port de TVE perquè la nova emissora
catalana pogués entrar a la UER.
Calviño reconeix que va mantenir amb
Quintà “unes topades perquè teníem
dues visions molt diferents del model a
desenvolupar”, però que la seva idea,
tal i com li va traslladar després a Pujol
era “fomentar, de mutu acord, un
model d’audiovisual públic, començant
per Catalunya, que s’assemblés al
model federal alemany”. I afegeix: “la
meva proposta era que creéssim un co-
mitè tècnic i, després de l’estudi oportú,
les infraestructures preexistents que
són públiques i construíssim un sistema
d’infraestructura compartida i poliva-
lent que lògicament no impliqués ni
permetés la interferència ni la intro-
missió de ningú en el contingut.A Pujol
això no li va semblar malament al co-
mençament, però després el varen dis-
suadir i es va gastar un dineral per fer
TV3!!!”.
La intenció, segons l’exdirector de
TVE, era aprofitar les instal·lacions ja
existents a Sant Cugat. Però finalment
no va ser així.“No va ser possible. Pujol
hi va pensar al principi, però immedia-
tament van mostrar el desig de repetir
Sant Cugat a Sant Joan Despí. Entenc
perfectament fins i tot la desconfiança
que, a l’inici, podia tenir Pujol de com-
partir una infraestructura pública
preexistent, quan encara estàvem en els
prolegòmens d’un model de desenvo-
lupament polític. Possiblement van
pecar una mica de localisme. Els va
donar certa por el model federal ale-
many que jo plantejava”, assegura Cal-
viño. Hi ha, però, un fet que permet
entendre que Pujol no acceptés la pro-
posta de Calviño. I és que l’empresa
d’enginyeria CAST havia elaborat un
estudi –l’encàrrec del Govern era ante-
rior a la designació de Quintà–
sobre les noves instal·lacions de la
nova televisió autonòmica. Aquest
estudi proposava que TV3 es
construís a la GranVia, molt a prop
dels límits amb l’Hospitalet de Llo-
bregat, però finalment Quintà, tal i com
ha reconegut en alguna ocasió, va optar
per la ubicació de Sant Joan Despí ja
que la proposta de la Gran Via tenia
una sèrie de complicacions degut a in-
certeses jurídiques i pressupostàries
amb els propietaris del terreny que el
director de TV3 volia evitar.
45
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Inicialment estava previstconstruir les instal·lacionsde TV3 a la Gran Via, a propde l’Hospitalet de Llobregat
Foto de família dels diferents professionals que treballaven a TV3 l’any 1984.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 45
Quintà era partidari de multiplexar la
senyal, és a dir, d’enviar-la pels mateixos
emissors de TVE, tal i com feien amb
Ràdio Nacional. Finalment, durant una
reunió al seu despatx amb Antonio
López –director de TVE amb Calviño–
Quintà va entendre que no els hi deixa-
rien utilitzar la seva xarxa.La seva reac-
ció va ser proposar muntar una xarxa
paral·lela. Quintà va anar al País Basc
on havien muntat la seva pròpia xarxa.
Allà es va reunir amb Ramón Labayen
i Josu Zubiaur, conseller i viceconseller
de Cultura del govern basc, respectiva-
ment, per veure com s’ho havien fet.
LADIFÍCIL ENTRADAA LAUER
Així doncs, davant l’actitud de TVE,
es va respondre amb fets consumats.
Es van construir emissors i enllaços
paral·lels als ja situats per TVE amb
l’objectiu de disposar d’una xarxa prò-
pia.
Més endavant, Enric Canals, que es
convertiria en director de TV3 l’any
1984, justificaria la creació d’una xarxa
pròpia argumentant que el projecte
plantejat perTVE va ser “inviable ade-
quar-lo a les necessitats d’emissió d’un
altre canal i, a més a més, vam poder
comprovar, gràcies als nostres estudis,
que l’adequació del projecte i el seu
manteniment era molt més costós que
crear nosaltres mateixos una xarxa”.
Per la seva part, Prenafeta qualifica
d’encert la decisió de Quintà de crear
aquesta xarxa independent deTVE, tot
i que va provocar la reacció del PSOE:
“El govern de Felipe González consi-
derava TV3 com un autèntic atac. I de-
vien de pensar-se que, com que havíem
de passar pels seus enllaços, ja ens els
cedirien l’any 2000.Era aquí on confia-
ven aturar-nos”.
TVE tampoc no va accedir a l’altra pe-
tició de Quintà, l’accés a la UER, que
havia de permetre accedir a notícies in-
ternacionals. Per a Quintà, tal i com ja
afirmava en el seu projecte de tercer
canal, “l’accés o no al material d’Euro-
visió és el que distingeix una televisió
localista, poca cosa, folklòrica (...) d’una
televisió global, nacional, element de
culturització en massa”.
DALLAS I EL FUTBOL
Malgrat les dificultats inicials i a la si-
tuació d’ “il·legalitat”,TV3 va iniciar les
seves emissions el 10 de setembre de
1983, la vigília de la Diada. El 29
d’agost s’havia posat en funcionament
el centre emissor del Tibidabo i el 8 de
setembre el reemissor de Montserrat,
que donava cobertura a gran part de les
comarques de l’interior. L’emissió des
del Tibidabo havia tingut lloc gràcies a
un acord amb la SER per poder penjar,
juntament amb les seves, les antenes
necessàries per a emetre.TVE es va as-
sabentar de l’acord –que els signants
van celebrar amb un dinar a la Casa
dels Canonges– per la premsa.
El primer programa el va realitzar Lluís
M.Güell i el va presentar Àngels Moll i
Joan Pera.El plató es vamuntar a la dis-
coteca Up&Down de Barcelona, que es
trobava al costat de la primera seu pro-
visional de TV3, un local d’oficines al
carrer Numància de Barcelona, a l’al-
çada de la Diagonal. Els principals
atractius de la primera emissió va ser un
capítol de la sèrie Dallas, que fins ales-
hores s’havia emès per a TVE (Calviño
va trencar els contractes amb les distri-
buïdores nord-americanes perquè re-
presentava un cost econòmic massa alt
per a la cadena i perquè, segons ell, te-
nien un caràcter colonitzador) i la re-
transmissió del partit de la lliga de
futbol Barça-Osasuna, a càrrec del lo-
cutor Josep-Maria Casanovas i de
Carles Rexach com a comentarista tèc-
nic. Tant Dallas com el futbol es van
convertir en tot un exemple del model
de televisió que es volia posar enmarxa.
L’impacte d’aquella primera emissió de
TV3 va ser brutal. L’endemà El
Correo Catalán veia en el naixe-
ment de TV3 l’avantatge que
“l’espectador gaudirà avui d’una
competència real, efectiva, gene-
rada des d’una altra televisió”,
mentre que El Alcázar qualificava
l’emissió de “separatismo televisivo”.
El director general de la CCRTV, Pere
Cuxart, va anunciar l’endemà que l’au-
diència havia estat d’un milió i mig
d’espectadors, d’un total de quatre mi-
lions que hi podien tenir accés en un
primer moment. TV3 va crear, si més
no, expectació entre la societat cata-
lana. I posteriorment se’n van fer d’al-
tres emissions en proves, fins que es va
anunciar que al gener del 1984 comen-
çarien les emissions regulars.
El Govern socialista va manifestar el
seu desacord als convergents, tot argu-
mentant que no era convenient iniciar
les emissions abans que s’hagués apro-
vat la llei. El País publicava, pocs
dies després de la primera emissió,
una crònica a on recollia que “Fe-
lipe González, demanarà modera-
ció al president de la Generalitat,
Jordi Pujol, en el tema del tercer
canal de televisió. (…) El President ad-
vertirà Pujol de la inconveniència de
posar en marxa la televisió autonòmica
abans que les Corts aprovin la llei que
reguli la concessió (…) i de fer d’aquest
tema bandera de conflicte polític entre
ambdues administracions, per la via dels
fets consumats, i la posada en marxa
d’un canal de televisió independent en
la pràctica”.
D O S S I E R E S P E C I A L
46
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
A Madrid van negarl’accés als enllaçosi a les freqüències, aixíque se’n van fer de nous
Des d’El Alcazar esva definir la primeraemissió de TV3 com a“separatismo televisivo”
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 46
Malgrat les pressions, a l’octubre de
1983 es va constituir l’empresaTelevisió
de Catalunya. La xarxa d’enllaços prò-
pia es va anar fent cada vegada més
gran amb la intenció d’arribar al conjunt
del territori català i es va signar un
contracte amb el F.C.Barcelona per ob-
tenir els drets de retransmissió de futbol
i bàsquet de l’equip i trencar, així, amb
el monopoli queTVE gaudia enmatèria
de retransmissions esportives.
L’esperada i discutida llei dels tercers
canals es va aprovar finalment al mes
de desembre. El text disposava que la
titularitat de la xarxa seria estatal i que
RTVE tindria prioritat pel que fa a la
contractació de programes en directe,
principalment a les retransmissions
esportives. Minoria Catalana, amb Mi-
quel Roca com a portaveu, va negociar
amb el vicepresident Guerra el com-
promís real de legalització de TV3 a
canvi de votar a favor de l’esmentada
llei.Aquesta va ser votada i aprovada i
al poc temps el president Pujol rebia
una carta de Guerra comprometent-se
a la legalització de la cadena catalana,
que no es va fer efectiva, però, fins a
l’any següent.
EMISSIONSABANSDELSCOMICIS
El 16 de gener de 1984 comencen les
emissions regulars de TV3. Es va co-
mençar emetent catorze hores setma-
nals, però ja des de llavors es va posar
en marxa el Telenotícies. Catalunya
Ràdio anava més ràpid, i aquest mateix
any assolia ja una cobertura del 80%
del territori i del 90% de la població.A
més, el 2 d’abril comença a emetre una
nova emissora pública, RAC 105.
Tornant a TV3, amb l’inici de les emis-
sions regulars, Quintà ha reconegut en
alguna ocasió que assolia l’encàrrec de
posar en marxa la televisió catalana
abans de les eleccions autonòmiques de
l’abril del 1984. El que fou el
primer director deTV3 ha criti-
cat la urgència amb què es van
fer les coses, que això va resul-
tar un inconvenient, que hauria
necessitat com a mínim sis
mesos més i que si no va ser així és per-
què a Pujol no li convenia que la televi-
sió comencés a emetre massa lluny de
les eleccions.
Pujol, en canvi, assegura que ell l’únic
que pretenia és que es fes al més aviat
possible:“El més a prop possible de les
eleccions, no. Jo el que volia és que sor-
tís abans de les eleccions, no pel tema
47
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
“Si haguéssim perdut el 1984,TV3 s’hauria fet enla línia de Calviño i Guerra”(Jordi Pujol)
Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet a Tres senyores i un senyor, programa que TV3 va presentar l’any 1993.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 47
electoral. Però és que el PSOE tenia
majoria absoluta i una política anti-Ca-
talunya, anti-Generalitat molt forta. Si
hi haguessin hagut eleccions i hagués-
sim perdut nosaltres, evidentment TV3
no s’hauria fet de la manera que es va
fer, s’hauria fet en la línia de Calviño i
Guerra. El que jo volia és que sortís
molt abans de les eleccions, si hagués
pogut ser el 1982, doncs el 1982”.
Tot just engegarTV3,Pere Cuxart deixa
el seu càrrec a la CCRTV i és substituït
per Josep Caminal, un històric de CDC.
Cuxart va difondre en un comunicat
que considerava conclosa la seva etapa
i que la seva decisió no tenia res a veure
amb els rumors insistents de discrepàn-
cies amb Quintà. Però el cert és que la
sensació llavors era que el “director ge-
neral del projecte de TV3 havia tingut
més poder que el director general de la
CCRTV”, tal i com apunta Giró en el
seu llibre.
Pocs dies després de la victòria aclapa-
radora de CiU a les autonòmiques Ca-
minal presenta també la dimissió. Ell
volia fer una reestructuració en l’orga-
nigrama de TV3, i això incloïa el cessa-
ment de Quintà com a director general,
però no hi va tenir suport. En les me-
mòries Prenafeta reconeix que va ser ell
“qui va fer dimitir, un a un, Casajoana,
Cuxart i Caminal. El dilema era llam-
pant. O se n’anava ell o se n’anava
Quintà. I, és clar, com podia marxar el
director si la televisió encara no era una
realitat?”.
L’OMBRA DE PRENAFETA
Però darrere de Quintà hi ha qui va
veure la mà de Prenafeta. “El ferri
control deTV3 i la seva instrumentalit-
zació política tenien en Lluís Prenafeta
un comissari d’excepció. El veritable
control no s’exerceix des del Consell
d’Administració de l’ens. (…) El veri-
table control de TV3 estava situat a la
plaça de Sant Jaume”, apunta Josep M.
Novoa a Jaque al virrey (Akal).
Prenafeta, per la seva banda, afirma a
les memòries que “ningú no podrà dir
mai, ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio,
que els hagi pressionat, ni que els hagi
fet la més mínima indicació política. Ni
tan sols la més mínima trucada”. En
canvi, Quintà ha criticat en més d’una
ocasió les constants pressions que rebia
de Prenafeta, qui, segons ell, el trucava
constantment. Pujol defensa al que era
el seu home de confiança. “Si tu tens
confiança en algú li preguntes quanta
estona sortirà un o un altre a TV3. Si
algú podia trucar a TV3, no era en
Prenafeta? També trucava el cap de la
Corporació, el Caminal”, recorda l’ex-
president.
Després de la dimissió de Caminal, la
premsa apuntava la possibilitat que
Quintà fos nomenat director de la Cor-
poració. El mateix Prenafeta així ho
confirma a les memòries: “Quintà em
va dir que volia ser director general de
la Corporació”, fet que Quintà sempre
ha negat. Segons Prenafeta, Pujol li va
demanar consell i ell li va “comentar
que Alfons Quintà ens faria patir”, i
que finalment Pujol va optar per posar
al càrrec Joan Granados, un dels funda-
dors del CDC i exsecretari general del
Barça.Una de les primeres decisions va
ser prescindir de Quintà. En canvi,
aquest ha assegurat en nombroses oca-
sions que no va ser destituït, sinó que va
“dimitir, dimitir i dimitir” i que des
d’abans de les eleccions, ja havia dit al
president Pujol que volia anar-se’n.
Finalment Quintà va deixar la direcció
de la televisió i en nombroses ocasions
ha escrit que està molt penedit i sent
vergonya del seu pas per TV3, fins al
punt que fins i tot ha borrat aquella ex-
periència laboral del seu currículum.
Enric Canals, que fins llavors havia estat
director de programes no informatius,
es va convertir en el nou director gene-
ral deTV3 i va tancar, així, una primera
etapa convulsa.Granados va ostentar el
seu càrrec fins al 1995.
D O S S I E R E S P E C I A L
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 48
INEXPERTSAMB EMPENTA
Convulsions polítiques a part, les condi-
cions laborals de l’inici no van ser gaire
bones, però la il·lusió d’engegar un pro-
jecte d’aquella magnitud va fer que
ningú no s’ho plantegés com un pro-
blema. Esther Fernández, redactora al
Correo Catalán, va començar a treballar
a TV3 el febrer de 1984, tot just quan
acabaven de començar les emissions re-
gulars, com a relleu de l’editor de l’in-
formatiu que portava diversos dies tre-
ballant sense descans. Reconeix que les
condicions en què van començar a tre-
ballar eren“impensables”.“Les instal·la-
cions del Numància eren un lloc petit,
d’oficines, on s’havia habilitat un plató,
primer sense plató, perquè hi havia una
unitat mòbil i recordo que com que vaig
entrar per fer caps de setmana no tenia
taula”. Però reconeix que llavors l’únic
que importava era fer la feina diària:“no
parlàvem d’estructurar-nos d’una ma-
nera més racional. No hi havia res més
important que el telenotícies d’avui i de
demà. Va ser irrepetible. No podem
comparar-ho amb cap altra cosa”.
Per la seva part, Joan Salvat, director
del programa 30 minuts, també va co-
mençar aviat a TV3. Els seus records
són de “moltes nits sense dormir”. Però
ho atribueix també a la manca de pro-
fessionalitat i d’experiència televisiva de
la majoria de la gent que hi treba-llava.
Recorda que li havien encarregat un
projecte sobre la figura de Francesc
Macià:“Vaig escriure un guió que quan
el van veure els realitzadors se’n van fer
un fart de riure perquè era com si fos un
text escrit que no havia pensat amb les
imatges.Va ser un guió que no va servir
de res, tan sols per documentar-me.
Això demostra que tots anaven una
mica despistats.Hi havia molta voluntat
però no sabíem massa bé el que fa-
ríem”. També recorda la primera crò-
nica que va enviar des d’El Salvador
per alTelenotícies:“Vaig estar tota la nit
per fer un minut i mig”.
L’OBSTRUCCIONISME DE TVE
L’altre inconvenient amb què es van
trobar els primers periodistes de TV3
estaven relacionats amb la manca de
col·laboració deTVE i la impossibilitat
d’utilitzar els seus enllaços. “Molt al
principi, la delegació de París ens
posava imatges en una cinta de tot el
que havia passat internacionalment de
rellevant i llavors ens les enviaven a
l’estació de televisió més pròxima a la
frontera amb Espanya i des d’allà les
havíem de portar en cotxe fins a Barce-
lona”, rememora l’Esther Fernández.
Això significava haver d’“utilitzar un
llenguatge una mica especial, potser un
pèl més intemporal però sense deixar
de donar la notícia”. En els moments
inicials,TV3 va signar acords ambTele-
fónica i amb la societat francesa TDF
per tenir un millor abast a les notícies
internacionals.
Però lluny de viure-ho com un pro-
blema Fernández ho recorda com un
revulsiu: “Hi havia com un autèntic
triomf quan aconseguíem vèncer
aquest entorn difícil.Ho vam viure com
una heroïcitat, com si haguéssim gua-
nyat no sé quin premi.Quan vam cobrir
un viatge dels reis a Rússia érem al car-
rer Numància, era l’any 1984. Vàrem
anar a cobrir-ho amb els equips, vam fer
un desplegament, llogant satèl·lits per
enviar les cròniques. Estàvem animats
per aquest esperit i com que érem
petits havíem de donar dos cops si
podia ser, en lloc d’un, doncs vàrem
aconseguir enviar alguna crònica relle-
vant abans queTVE, i va sortir el rei sa-
ludant el mandatari rus d’aquell
moment abans que TVE. Es va viure
com si haguéssim aconseguit una fita
històrica, perquè ho havíem fet millor
informativament que TVE, que ho
tenia tot a favor.Aquest era el clima en
què treballàvem en el primer mo-
ment”.
Un exemple més dels obstacles
que TVE va posar inicialment a
TV3 es va produir el març 1984.
Com ja hem apuntat,TV3 tenia els
drets del Barça en exclusiva i havia de
retransmetre el partit que l’equip jugava
amb el Manchester United. TVE li va
negar l’ús de la xarxa a la televisió auto-
nòmica al·legant la seva situació d’“il·le-
galitat”. La Corporació va fer públic el
seu malestar i després de la polèmica
que va esclatar de nou,Alfonso Guerra
es va comprometre a “declarar pública-
ment que la legalització de TV3 era im-
minent”. Al setembre del mateix any,
però, TV3 no va poder retransmetre el
partit Metz-Barça, perquè el gabinet de
presidència del Govern espanyol va en-
viar una carta aTDF −amb la qual
TV3 havia acordat la cessió de la
xarxa− per prohibir aquesta re-
transmissió, fent al·lusió de nou al
caràcter“il·legal”deTV3.Tot i així,
el partit es va emetre en diferit.
Xavier Giró recorda en el seu llibre que
molta gent “havia seguit el partit per la
ràdio,però diuen quemolts no la van es-
coltar i no van voler saber el resultat fins
que no van veure les imatges de TV3”.
Un any després de ser aprovada la llei
de tercers canals TV3 va ser legalit-
zada. Es va publicar al BOE un Reial
Decret al desembre del 1984 que lega-
litzavaTV3 i que establia la constitució
d’una comissió mixta composada per
quatre membres de RTVE i quatre de
la CCRTV. que en sis mesos havia de
solucionar els problemes dels enllaços.
TVE va continuar actuant com fins
49
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Quintà es mostra tant peneditdel seu pas per TV3 que finsi tot ha borrat aquella expe-riència laboral del currículum
Cada vegada que els redactorssortejaven els obstaclesque posaven a Madrides vivia com un triomf
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 49
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 50
aleshores i va ajornar la creació de la
comissió fins al maig del 1985. En prin-
cipi es va negociar que TV3 pogués
rebre a través de la xarxa de RTVE no-
tícies nacionals procedents de Madrid,
Bilbao i Sevilla en dos torns d’un quart
d’hora i que es pogués retransmetre els
partits de futbol contractats a l’estran-
ger. Però RTVE va negar de nou la
seva xarxa per retransmetre un partit
de futbol el gener del 1986,Atlético de
Madrid-Barça. I va tornar a prohibir a
TDF i a la UER que facilités la re-
transmissió del Barça-Juventus deTorí.
Tot i així, la UER va recollir el senyal
deTV3 des del Camp Nou pels circuits
internacionals i els va oferir a tots els
països que ho van demanar, fet que era
un reconeixement implícit de TV3. En
el llibre de Xavier Giró, Salvador Al-
sius palesa que l’actitud de TVE va fer
que la redacció de TV3 acabés tenint
una actitud negativa envers la política
socialista: “alguns dies anava a casa
amb sensació d’impotència. El que es
va crear va ser un clima de causa co-
muna”.
SANT JOAN DESPÍ
Un cop esquivats tots els problemes le-
gals i polítics que TV3 va patir al co-
mençament, s’inicia un nou període de
consolidació a la cadena autonòmica
que es veu materialitzat amb la inaugu-
ració oficial dels estudis de Sant Joan
Despí l’abril del 1986. Milloraven així
les instal·lacions deTV3 i les condicions
de treball de la seva plantilla, que de
mica en mica es va anar professionalit-
zant i estructurant.
L’època Calviño és recordada per a
molts com una carrera d’obstacles que
els va esperonar a continuar lluitant per
a la construcció d’una televisió catalana
de qualitat. Aquesta fase s’acaba quan
Pilar Miró, que havia treballat uns vint
anys a TVE com a realitzadora, va ser
la substituta de Calviño. El polèmic di-
rector deTVE fa balanç vint-i-cinc anys
després: “no tinc cap memorial de
greuges amb ningú.Tothom va intentar
fer el seu paper el millor possible.
Quintà i Pujol pensaven tan sols en Ca-
talunya i jo pensava en el conjunt de
l’estat”.
Amb Pilar Miró va arribar la cessió im-
mediata de l’ús de la xarxa i la cessió
puntual per a la retransmissió d’esdeve-
niments de caràcter especial, tal com
s’havia acordat a la comissió mixta. La
nova directora va accedir també a
col·laborar en l’entrada de TV3 a la
UER. És en aquests moments que co-
mença una lluita real per l’audiència.
Segons dades de l’empresa Dympanel,
recollides per Baget en el seu llibre “a
finals del 1986 TVE tenia el 55,4% de
quota de pantalla, iTV3 havia arribat al
31% i superava, així, amb escreix la se-
gona cadena de TVE, que es va quedar
amb un 13.6%.En només dos anysTV3
es començava a consolidar a Catalunya.
LES PRIVADES I EL 33
Llavors arriba de nou un altre obstacle,
la imminent aparició de les cadenes pri-
vades. El panorama audiovisual can-
viarà dràsticament i el pastís s’haurà de
repartir entre més comensals. Catalu-
nya Ràdio, en canvi, continuava el seu
camí ascendent i cap al maig del 1987
una nova emissora comença a emetre,
Catalunya Música.
Cap a final del 1987, Miquel Roca va
anunciar la intenció del Govern de
crear un segon canal autonòmic, se-
guint l’exemple d’ETB. Tenint en
compte que les properes eleccions eren
al maig del 1988 i havent vist el cop
d’efecte que havia significat TV3 a les
passades eleccions, el projecte del
nou quart canal per a Catalunya
va prendre un gran impuls.
Aquesta nova televisió ajudaria a
acabar amb el centralisme que des
de les comarques sovint criticaven
de TV3. A més volia ser un canal que
donés importància als esports i als es-
deveniments culturals, en la línia del
model que havia implantat Pilar Miró
a la segona cadena de TVE.
CiU va tornar a guanyar per majoria
absoluta i el Canal 33 va néixer el dia
de la Diada Nacional del 1988, amb una
primera emissió en proves. Malgrat
l’aparent bona entesa que hi havia en
aquesta nova etapa entre RTVE i
CCRTV, els entrebancs van tornar a
sortir a causa de la intenció de TVE
de crear un tercer canal a Catalunya.
El gener de 1989 la Dirección General
de Medios elabora un informe
on anuncia la impossibilitat de
concedir una freqüència a Sant
Cugat. L’octubre del 1988, enmig
d’aquest clima, la Dirección Ge-
neral de Telecomunicaciones
ordena aTVE que interfereixi les emis-
sions del Canal 33 amb un codi de
barres, ja que havia començat a emetre
per una freqüència destinada a canals
privats.
Després d’una reunió entre el ministre
de Transports, Turisme i Comunica-
cions, José Barrionuevo, i Miquel Roca
s’acorda que el Canal 33 suspengui les
emissions temporalment fins que el
Ministeri li atorgui una freqüència.
Tal i com recorda Prenafeta a les
51
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Amb Pilar Miró va arribarla cessió immediata de l’úsde la xarxa i la col·laboracióper l’entrada a la UER
El 1989 Catalunya Ràdio éslíder d’audiència per primercop, mentre TV3 es preparaper l’arribada de les privades
Una comparativa de l’estudi principal
de Catalunya Ràdio. Vint-i-cinc anys
de diferència separen una imatge
de l’altra.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 51
memòries,“al final vam trobar una sor-
tida a la qual va contribuir positiva-
ment el ministre Barrionuevo. Per
segona vegada havia funcionat la polí-
tica de fets consumats”. El Canal 33 va
emetre durant un temps només esde-
veniments esportius, la repetició del
TNVespre i alguna pel·lícula. Les emis-
sions regulars van començar el 10 de
setembre del 1989.
CATALUNYA RÀDIO, LÍDER
Per contra, a la ràdio el panorama era
molt més senzill i exitós. Catalunya
Ràdio es va convertir per primera ve-
gada líder d’audiència l’any 1989, posi-
ció que ha mantingut fins a l’actualitat
sense oscil·lacions preocupants.Mentre
per a TV3 comença una nova etapa a
l’agost del 1989. El Congrés dels Dipu-
tats decideix atorgar llicències a An-
tena 3, Tele 5 i Canal+. I les tres
televisions privades estatals s’afanyen
per començar a emetre al més aviat
possible. Antena 3 es posarà en marxa
al gener del 1990, Tele 5 al març i
Canal+ a l’octubre.A això se li ha d’afe-
gir l’aparició de tres televisions auto-
nòmiques més: Canal Sur, Tele Madrid
i Canal 9. Les vuit televisions autonò-
miques s’apleguen llavors a la FORTA.
Aquesta nova i complexa situació del
panorama televisiu estatal dóna el tret
de sortida per aconseguir el lideratge
d’audiència.
Baget recull les dades de Dympanel de
1990 que demostren que TV3 va acon-
seguir el 26% de quota de pantalla, uns
resultats força bons, sobretot si tenim
en compte que TVE va baixar del
56,7% al 39,4%. Tele 5 i el seu nou
model de programació basat en espais
de varietats i de telerealitat anava pre-
nent terreny i va arribar a un 12.6%.
Antena 3 es va quedar amb el 6,3%.
Catalunya Ràdio continuava creixent i
l’11 de setembre del 1992 comença a
emetre Catalunya Informació, una
quarta emissora de ràdio pública en
català i la primera d’Espanya que es va
especialitzar en notícies, emetent els 365
dies de l’any i les 24 hores del dia. Més
tard, el 1994, serà pionera a l’estat en
utilitzar el sistema d’àudio digital.
Un dels moments de màxima col·labo-
ració entre la cadena de televisió pú-
blica estatal i l’autonòmica catalana va
ser al juliol del 1992. Amb motiu de la
celebració dels jocs olímpics es va crear
el Canal Olímpic.
El 1989 Luis Solana, que havia substi-
tuït Pilar Miró, va ser destituït i Jordi
García Candau es va convertir en el nou
director general de RTVE.García Can-
dau i Joan Granados van acordar la
creació d’aquest canal que permetria
l’emissió en català de les olimpíades a
través de la freqüència del Canal 33. La
direcció executiva del Canal Olímpic va
ser compartida pels directors de TV3 i
TVE a Catalunya, Jaume Ferrús i Enric
Sopena.
El 1993, quan es compleixen els deu
anys del naixement de TV3. Joan Gra-
nados va fer balanç d’aquesta primera
dècada en entrevistes publicades a di-
ferents diaris. En declaracions a La
Vanguardia del 10 de setembre del
1993 Granados assegura que “des de
l’aparició de les televisions privades la
qualitat mitjana ha baixat”, tot i que
TV3 no s’hi veu afectada.
No obstant això,Granados s’enfronta a
una bateria de crítiques referents a una
“excessiva dependència política dels
qui governen la institució de la qual
depèn, que en el seu cas és la Generali-
tat”, segons l’editorial d’El Periódico
del 12 de setembre de 1993.
CRÍTIQUES POLÍTIQUES
El miracle va arribar llavors el gener
1994 amb l’estrena i el posterior èxit
inesperat de la telesèrie Poble Nou, es-
crita per Josep M. Benet i Jornet.
TV3 es posava al primer lloc del
rànquing d’audiències amb una
mitjana de 743.000 espectadors i
un rècord d’un milió i mig d’es-
pectadors amb l’emissió del darrer
capítol.El 1994 la cadena es va col·locar
per primera vegada per davant deTVE
i de la resta de les seves competidores.
Després d’onze anys al càrrec, Joan
Granados és substituït per Jordi Vila-
joana el gener de 1995.
La situació econòmica deTV3 no és tan
bona com les audiències, i el nou direc-
tor general inicia una fase de renovació
i de limitació de despeses, per tal de
minvar el dèficit que hereta de l’època
de Granados. Al juliol nomena nou di-
rector de TV3 al fins aleshores director
de Catalunya Ràdio, Lluís Oliva. Jaume
Farrús és destituït. A partir d’aquí co-
mença una renovació dels càrrecs
intermedis que faran la tasca
d’“equip de govern”de la CCRTV.
Malgrat aquests canvis, continua-
ven les crítiques de manca de plu-
ralitat política aTV3 i d’excessiva
dependència del Govern de CiU. És
per això que els partits de l’oposició
van demanar participar de forma més
activa a la Corporació, amb l’entrada
al consell d’administració de represen-
tants de tots els partits polítics.
Aquestes acusacions, de fet, es pro-
duïen des de l’inici de TV3. La majoria
D O S S I E R E S P E C I A L
52
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Un dels moments de màximacol·laboració entre TVE i TV3va ser arran dels Jocs quanes va crear el Canal Olímpic
El 1992 Catalunya Informacióes converteix en la primeraemissora d’Espanyaespecialitzada en notícies
Al llarg d’aquest quart de segle els
platós de TV3 han sofert nombrosos
canvis. A dalt, un dels primers estudis.
A baix, un d’actual.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 52
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 53
D O S S I E R E S P E C I A L
54
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE2008
L’inici deTV3 i Catalunya Ràdio està
ple d’anècdotes. Aquestes en són al-
gunes:
“SHE’S PERFECT!”
En el seu llibre La nostra. Vint anys
de TV3 (Proa), JosepMaria Baget ex-
plica com a l’inci de TV3 un grup es-
pecialitzat d’assessors dels EUA es
van encarregar del procés de selecció.
“A un d’ells –explica Baget– s’atri-
bueix exclamació ‘She’s perfect!’
quan va veure Mònica Huguet, estu-
diant de tercer curs de Periodisme de
la UAB,posar-se davant de la càmera.
Un amor a primera vista”.
SENSE ULLERES ESPECIALS
La pel·lícula Alba Zulú que es va
emetre el primer dia d’emissió de
TV3 substituïa Fort Ti, programada
inicialment i que tenia l’al·licient de
ser emesa amb el sistema tridimen-
sional. Els problemes administratius
que van posar aMadrid van provocar
que les ulleres especials que es neces-
sitaven per veure el film no arribessin
a temps. Mesos més tard, TVE va
emetre la pel·lícula amb les ulleres
que TV3 havia sol·licitat.
CÀRRECS I EXIGÈNCIES
JoséMaría Calviño recorda una anèc-
dota “que no s’ha dit mai”. “Quan
vaig nomenar els primers directors de
la ràdio i la televisió a Catalunya,
abans de fer-los públics vaig trucar a
Jordi Pujol per comunicar-li els no-
menaments. Ell va agrair-m’ho per-
què mai ningú abans ho havia fet,
però va anar un pas més enllà i va
pretendre exigir-me que hauria d’ha-
ver-los consensuat conjuntament
amb ell!”
L’ERTZAINTZA I EL 33
A l’hora de plantejar-se el segon ca-
talà públic català els juristes havien
advertit que a l’Estatut no quedava
clar que es pogués tenir una altra te-
levisió. En un moment de dubte,
Lluís Prenafeta va demanar a Pujol
que li deixés anar al País Basc on ha-
vien tirat endavant un segon canal.
Prenafeta recorda a les seves memò-
ries que va preguntar-li a Juan
Ramon Guevara, conseller de presi-
dència del govern basc, com s’ho ha-
vien fet. “Molt fàcil –li va respondre
Guevara– Com que tenim la nostra
xarxa d’enllaços, un dia el vam mun-
tar i vam començar a emetre amb
l’Ertzaintza dins. I que vinguin a tan-
car-nos-el”. Poc després, l’11 de se-
tembre de 1989, començava a emetre
el Canal 33.
NOTÍCIES AL PONT AERI
Els problemes que TV3 patia amb
TVE al principi va comportar situa-
cions kafkianes. El fet que els impe-
dissin l’ús de la xarxa estatal
d’enllaços va convidar a haver d’uti-
litzar tot tipus d’estratagemes com la
d’utilitzar els usuaris
del pont aeri. Els res-
ponsables de la corres-
ponsalia a Madrid de
TV3 els demanaven
que portessin a Barce-
lona les cintes de
vídeo amb les notícies
del dia. Un cop a l’ae-
roport, motoristes de
TV3 portaven les
cintes fins a la redac-
ció.
MIRÓ I LA LIPO-
TÍMIA
Pilar Miró va substi-
tuir José María Calviño al capdavant
de TVE. El 10 de desembre de 1986
visitava per primer cop els estudis
de Sant Joan Despí i en una sola reu-
nió es van desbloquejar temes tan
espinosos amb Calviño com la qües-
tió dels enllaços i
el reconeixement de
TV3 per part dels
organismes interna-
cionals. En aquella
trobada Joan Grana-
dos, llavors director general de
CCRTV, va patir un desmai. Anys
després, Granados bromejava al re-
cordar-ho en una entrevista a La
Vanguardia: “Vaig estar negociant
fins a les dues de la matinada, vaig
patir una lipotímia i vaig caure als
seus braços”.
Ulleres i lipotímies
Els hi havien de donar les cintesde vídeo amb les notícies del diaals usuaris del pont aeriperquè les portessin a Barcelona
Mònica Huguet durant una entrevista amb Terry Venables.
142-TV3:Layout 1 9/10/08 11:41 Página 54
absoluta de la coalició nacionalista
creava sempre recels. Josep Manuel
Novoa recorda en el seu llibre com el
cap de l’oposició, Raimon Obiols, “no
va ser convidat per la televisió autonò-
mica durant anys, i el dia que va anar als
estudis de Sant Joan Despí es va haver
de sentir obligat a fer un petó al terra”.
També es refereix a Narcís Serra, vice-
president del Govern que “mai no ha
estat entrevistat fora dels espais obliga-
toris a les campanyes electorals o a Fe-
lipeGonzález, quementre fou president
del Govern tampoc va ser entrevistat
per TV3.
Jordi Pujol creu que totes aquestes
consideracions s’han de matisar, ja que
el fet que el president del Govern apa-
regui més als mitjans de comunicació
respon al fet que les seves iniciatives o
activitats tenen més rellevància infor-
mativa: “El Govern té un cert avan-
tatge, primer perquè és més visible, i
segon perquè té també més fàcil comu-
nicació”, apunta l’expresident. I afe-
geix: “el poder se’n beneficia poc o
molt de tot això, a tot arreu, sigui qui
sigui el poder. Si el Montilla diu una
cosa, el Montilla surt més a tot arreu
que no pas el Mas” I considera que
“l’actitud del Govern respecte aTV3 va
ser d’una gran correcció”.
També es va dir que CiU donava indi-
cacions polítiques a TV3 sobre el tipus
de notícies que s’havien de tractar i dels
actes que s’havien de cobrir.Alguns dels
redactors de TV3 consultats asseguren
que les indicacions polítiques sempre
han existit a TV3, però que formen part
del joc polític. Per a Esther Fernández,
“les recomanacions, peticions, pressions,
siguin entre cometes o sense cometes,
han existit i probablement continuïn
existint per part del Govern”. Des del
seu punt de vista, “aparèixer als infor-
matius deTV3 sempre ha estat molt im-
portant per qui volgués donar a
conèixer una iniciativa o per qui volgués
tenir una influència”. Recorda, per
exemple, que quan treballava als infor-
matius de caps de setmana, en temps de
majoria absoluta de CiU li arribava un
“feeling o una pressió podríem dir amb
determinades coses, és a dir, amb que re-
forcéssim el punt de vista català. Era
bastant present la insistència perquè ens
constituíssim com una televisió nacio-
nal. Ens demanaven constantment que
si ens referíem a govern en singular
havia de ser el govern català i que co-
bríssim determinades notícies, com els
viatges del President. Però tampoc ho
recordo com una qüestió que fos conti-
nuada o que ens creés un clima irrespi-
rable. Sempre hi ha hagut una capacitat
per part de la gent de la redacció per
saber balancejar el que aquesta televi-
sió es convertís en un objecte indecent
o amb una cosa que traís l’objectiu de
servei públic i d’informació plural” .
Per la seva part,Albert Closas es refe-
reix fins i tot a “l’autocensura dels pe-
riodistes, que era més alta potser fa
quinze o vint anys que ara. I la lluita
per la pluralitat és a tots els annals de
la història de TV3 i també del Col·legi
de Periodistes i del Sindicat de Perio-
distes de Catalunya, que es va fundar a
principis dels noranta. Va haver gent
de TV3 i de TVE que hi va tenir molt
de pes i que va anar fent cada vegada
més per vertebrar un discurs de lluita
per la pluralitat política i no la depen-
dència del Govern de torn. I això és
evident que ha canviat durant aquests
anys”.
Un dels programes que pot presumir
d’independència informativa és sens
dubte 30 minuts. Prova d’això és que en
vint-i-quatre anys d’història només hi ha
dos episodis polèmics.Van ser durant el
mandat de JoanGranados.Un va ser per
l’emissió d’un documental sobre sado-
masoquisme, que segons apunta Pre-
nafeta a les memòries podria haver
costat “la dimissió de Joan Grana-
dos”, ja que a Pujol no li va agradar.
L’altre cas va sermés delicat.Es trac-
tava d’un 30 minuts sobre el pla de
residus de la Generalitat.
Joan Salvat, director de l’espai, argu-
menta que es “va organitzar un viatge
per part de la Generalitat per veure una
sèrie de projectes que s’estaven fent a
Alemanya i resulta que els periodistes
que van anar-hi van tornar de seguida i
nosaltres ens vàrem quedar uns quants
dies més i vàrem descobrir una sèrie de
problemes que hi havia al voltant de les
incineradores. Aquí sí que hi va haver
un moment de tensió”.
Segons Prenafeta, Pujol va demanar la
dimissió de nou de Joan Granados, i
Jaume Ferrús, que era cap d’Informa-
tius, va dimitir. Salvat assegura que “no
va hi haver cap censura, va sortir el que
es va trobar”, però que “posteriorment
a l’emissió del reportatge es va fer
públic el malestar que va causar i en
un moment determinat em vaig
plantejar que jo era el responsable
d’allò i que, per tant, abans que hi
hagués altres repercussions, el millor
és que presentés la dimissió”.
PLATAFORMES DIGITALS
De nou la situació política fa que canviï
el panorama del sector audiovisual. El
PP va guanyar les eleccions generals del
1996 i la seva gestió en el camp de la co-
municació i les noves tecnologies es ca-
racteritza per la priorització de la
televisió digital al voltant deTelefónica.
És l’època de les tensions entre Canal
Satèl·lit Digital, la plataforma de
55
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
“L’autocensura delsperiodistes era més alta faquinze o vint anys que ara”(Albert Closas)
“Les recomanacions, peti-cions i pressions han existiti probablement continuïnexistint”(Esther Fernàndez)
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 55
Canal+ i Via Digital, la cadena de Tele-
fónica. En tot aquest procés TV3 té un
paper conciliador, fins que les dues pla-
taformes es fusionen el 2002.
Entre el 1996 i el 1998, TV3 aconse-
gueix mantenir molt bones audiències.
Això demostra que després de més de
dotze anys d’història TV3 ha aconse-
guit fidelitzar l’audiència. És per això
que posa l’accent en l’objectiu de cap-
tar nous públics arribant a tots els sec-
tors de la societat.
El Canal 33 reformula la seva progra-
mació, de manera que els programes
infantils s’emetran a partir del 1996 per
aquest canal. El Club Súper 3, que ar-
rossegava una audiència molt fidel,
contribueix a la pujada del Canal 33,
però significa a l’hora una pèrdua d’au-
diència a TV3, malgrat que la telesèrie
Nissaga de Poder fou tot un èxit.
El 1997 i el 1998 són de nou anys de rè-
cords per a TV3, gràcies a programes
com Sense títol, Malalts de tele, Vides
Privades, La cosa Nostra o Les 1.000 i
una, i també gràcies als informatius.
Catalunya Ràdio, mentrestant, conti-
nua sent líder i segueix mantenint una
línia d’innovacions tecnològiques. El
1997 emetrà per primera vegada la pro-
gramació dels quatre canals per una
plataforma digital i s’incorpora com a
membre de la junta directiva del Fòrum
de la Ràdio Digital. L’any següent, en
canvi, RAC 105 deixarà de formar part
del grup d’emissores de Catalunya
Ràdio. El 1999, però, neix una nova
emissora, Catalunya Cultura.
El 1999 Jordi Vilajoana deixa el càrrec
a la Corporació per encarregar-se de la
Conselleria de Cultura del nou govern
de Convergència.Aquesta vegada CiU
va obtenir una majoria relativa a les au-
tonòmiques del 1999. Lluís Oliva va
ocupar el càrrec deVilajoana de forma
provisional. I ja el 2000, Miquel Puig
s’hi incorpora com a nou director de la
CCRTV.
El Canal 33 no passava llavors pel seu
millor moment, i la decisió va ser arris-
car per un nou model: “Es van posar a
treballar de valent en una nova
estructura que consistia en la
creació de dos canals temàtics
amb autonomia pròpia de gestió i
mitjans de producció (K3 i el 33),
que compartirien la freqüència”,
apunta Baget en el seu llibre El K3
emetria pel matí una programació in-
fantil i el 33 una programació innova-
dora adreçada a un públic jove i urbà
amb interès per totes les formes de cul-
tura i les noves tecnologies.Aquest nou
model es va engegar l’abril del 2001.
Durant aquest any, TV3 va ser de nou
líder d’audiència a Catalunya. Va su-
56
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
El 1997 Catalunya Ràdio emetper primer cop la programaciódels quatre canals per unaplataforma digital
Imatge de la redacció del Telenotícies Comarques. Les noves tecnologies tenen un paper molt important a Sant Joan Despí.
D O S S I E R E S P E C I A L
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 56
perar l’efecte deGran Hermano aTele
5 i els programes Plats bruts,Veterinaris
o El cor de la ciutat, juntament amb el
TN de caps de setmana gaudiren d’una
gran acceptació per part del públic.
Aquest mateix any, un dels programes
amb més audiència i més reconeguts de
Catalunya Ràdio aconsegueix per pri-
mera vegada omplir el Teatre Nacional
de Catalunya. Ens referim a El matí de
Catalunya Ràdio, conduït per Antoni
Bassas.Aquest programa, comandat en
una primera temporada per Josep Cuní,
esdevé líder d’audiència des de l’any
1988.
El 2002 TV3 va signar un acord amb la
Generalitat per un “contracte-pro-
grama” per finançar el canal català fins
al 2005. Però aquestes bones relacions
es van trencar quan el conseller en cap,
Artur Mas, va destituir Miquel Puig.
“El director general volia transferir de
TV3 a la CCRTV diverses funcions de
responsabilitat en la gestió administra-
tiva i econòmica per tal de conservar un
bon marge de decisió sobre la ràdio i la
televisió”, apunta Baget en el seu llibre.
Aquesta intenció de transferència de
poders a favor de la Corporació no va
agradar el Govern.
Vicenç Villatoro va ser nomenat nou
director general el 2002. El llegat de
Puig va ser positiu, TV3 era líder d’au-
diència i gaudia d’una situació econò-
mica esperançadora.El 2003TV3 tenia
un quota de pantalla anual del 21.1% i
es mantenia en una situació privile-
giada.
Un altre canvi polític tornarà a alterar
la realitat de TV3.Arriba el primer tri-
partit amb Maragall de president.Això
va comportar que el 2004 Joan Majó,
exministre d’Indústria i Energia al Go-
vern socialista, es convertís en el nou di-
rector general de la Corporació.
Durant el seu mandat, que va durar fins
al 2008, s’inicien les emissions del 3/24,
el canal de vint-i-quatre hores d’infor-
mació de TVC i es negocia la nova llei
de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, que és la denominació
que tindrà a partir de llavors l’antiga
CCRTV.La llei va ser aprovada al Par-
lament de Catalunya el 3 d’octubre del
2007 i a priori estableix que la Genera-
litat ha de perdre tot el poder de deci-
sió sobre els mitjans que depenien de la
Corporació. És per això que es creen
nous òrgans de gestió i assessorament.
En l’actualitat, la interpretació de la llei
per part del Govern ha estat ja criticada
públicament. El nomenament del nou
consell de govern ha decebut molts pe-
riodistes, que esperaven més indepen-
dència política. El nou consell està
presidit per Albert Sáez, i Rosa Cullell
ha estat erigida nova directora general
de la CCMA
Joan Salvat es refereix a aquesta dar-
rera etapa deTV3 com un“punt mort”,
en què hi ha hagut “un moment d’inde-
cisió respecte a la direcció que s’ha
allargat perquè s’estava creant la nova
Corporació Catalana deMitjansAudio-
visuals, i això ha fet que durant un
temps hi hagués unamanca de projecte,
de cap a on havia d’anar la televisió.Ara
és l’hora de posar el comptador a zero,
veure on som i tornar a intentar pensar
en una televisió que és molt important
per a la societat catalana”
TERRIBAS,L’ESPERANÇA
El nomenament de Mònica Terribas
com a nova directora de TV3 ha susci-
tat en general un sentiment positiu. Per
a Albert Closes, “des que hi ha la Mò-
nica Terribas és el moment en què
tenim més instruments de professiona-
lització i en tots els estudis que es fan
tothom li reconeix a TV3 la credibili-
tat”. Josep Guifreu fa referència a un
article publicat per La Vanguardia el
passat 30 de gener a un d’aquests
estudis sobre la credibilitat de
TV3: “Ho demostren les succes-
sives enquestes del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya
(CAC) sobre la imatge de TVC:
la del 2006, detecta que per a un 61%
és la que sintonitza amb més freqüèn-
cia, per a un 40% ofereix la millor pro-
gramació i per a un 37% era la que
informa millor”.
Però el cert és que, independentment
d’aquestes enquestes, la cadena ha patit
en els últims anys una davallada d’au-
diència important.Des del 2003 ha anat
perdent més d’un punt per any. En-
guany l’audiència de la televisió cata-
lana ha anat baixant en picat. Del
16,3% de quota de pantalla que hi
havia el mes d’abril es va passar a un
11,9% el passat mes d’agost, un rècord
a la baixa, tot i que al setembre es va re-
cuperar amb un 14,7%, un creixement
de 2,8 punts respecte a la quota de
l'agost, situant-se com la segona cadena
més vista al Principat.
També hi ha qui apunta causes tèc-
niques per entendre els pro-
blemes amb l’audiència. Mesos
enrere, en un reportatge (“TV3:
final de cicle en declivi”) del diari
Avui, el cap d’audiències de TVC,
Óscar Nogueira, criticava la dis-
tribució dels audímetres deTaylor Nel-
son Sofres (TNS) perquè donen un
resultat esbiaixat.“S’ha introduït la po-
blació immigrant en l’enquesta, però el
80% dels immigrants escollits per als
mesuratges són sud-americans, els nou-
vinguts que més es resisteixen a veure
TV3 i que, en canvi, sí que veuenTele 5
i Antena 3”, es lamentava.
57
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
El nomenament deMònica Terribas ha suscitat,en general, un sentimentpositiu a la redacció
“És l’hora de tornar a intentarpensar en una televisió queés molt important per a lasocietat catalana”(Joan Salvat)
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 57
Però és evident que, problemes tècnics
a part, les causes s’han d’anar a buscar
en aspectes molt més genèrics i no en
moments puntuals. TV3 es troba en un
moment de tancament d’un cicle. Du-
rant aquests vint-i-cinc anys d’història
ha viscut un moment de difícil implan-
tació, després va passar per un període
de consolidació i ara està immersa en
una involució constant que es tradueix
en una davallada de l’audiència. Les
causes es poden anar a buscar en la in-
fluència d’una realitat social i un pano-
rama audiovisual canviant i complex.
Pel que fa a la ràdio, la situació no és
tan greu, tot i que també s’estan vivint
moments de pèrdua d’audiència. En
aquest cas, és necessari parlar del naixe-
ment de RAC 1, una nova emissora pri-
vada en català que s’ha endut part dels
oients de Catalunya Ràdio. Tot i això,
aquesta competència sol ser conside-
rada com a positiva ja que, d’una banda,
ha fet que Catalunya Ràdio es “posi les
piles”, segons Maria Alba Gelabert.
D’una altra, actualment els oients de
ràdio en català han augmentat.
Jordi Lucea, director d’Informatius de
Catalunya Ràdio, considera que “els
monopolis són dolents i si tenim una
altra empresa que ofereix als ciutadans
d’aquest país els nivells de qualitat que
està donant RAC 1 és molt important,
per al país i per a Catalunya Ràdio, per-
què ens esperona. Sóc partidari que hi
hagi una competència lleial”.
TV3 ÉS “LA TEVA”?
Però a banda de la nova competència,
la davallada d’audiència de Catalunya
Ràdio s’ha d’emmarcar també dintre
del nou context social i comunicatiu.En
aquesta darrera etapa d’involució més
accentuada en el cas de TV3, les crí-
tiques a les quals s’enfronta la cadena
de televisió són diverses.
Durant molts anys TV3 va aconseguir
convertir-se en“La teva”o“La nostra”,
lema que feia referència a la identifica-
ció de la societat catalana amb el canal
autonòmic.Actualment aquesta identi-
ficació s’ha posat en entredit.
Segons Esther Fernández aquesta pèr-
dua d’identitat és fins a cert punt lògica:
“crec que és normal que ara ja no sigui
tant d’aquesta manera, perquè hi ha
més públics, hi ha gent jove, perquè les
possibilitats de consumir informació i
oci s’han diversificat. És difícil que un
canal tingui tanta preeminència. Quan
només hi haviaTVE iTV3 nosaltres po-
díem tenir un 50%de quota de pantalla.
En la mesura que ja no hi ha una televi-
sió coronada, com va serTV3, és normal
que el sentiment d’adhesió, de perti-
nença canviï” .Tot i així, creu que per a
molta gent TV3 encara és “La seva”.
D’altra banda, un informe (“Usos i ac-
tituds dels immigrants davant dels mit-
jans de comunicació”) elaborat per un
grup de professors i investigadors de la
Universitat Ramon Llull i finançat pel
Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(CAC) demostra que TV3 i Catalunya
Ràdio són els mitjans de comunicació
que resulten menys atractius als immi-
grants residents al país. El factor de la
immigració no és insignificant si es té en
compte que segons l’Institut Nacional
d’Estadística, al principi de 2008 la po-
blació immigrant a Catalunya suposava
un 14,9% del total.
LA LLENGUA ALS MITJANS
Un altre factor criticable és l’ús que es
fa actualment de la llengua catalana i la
presència cada cop més forta de la llen-
gua castellana. Víctor Alexandre diu a
la introducció del seu llibre “TV3 a traï-
ció” (Proa) que “la llengua catalana ha
cedit bona part del seu lloc a l’espa-
nyola, que penetra subtilment a través
de programes d’aparença inofensiva, i
la consciència de pertinença a la
nació catalana per part de l’emis-
sora s’ha transmutat en un prepo-
tent sentiment d’espanyolitat”.
Per aAlbert Closes, en canvi, que
hi hagi més castellà a TV3 és po-
sitiu: “Em sembla bé, malgrat les crí-
tiques, no perquè s’hagi de parlar en
castellà, sinó perquè aquesta televisió
recuperi una visió de conjunt de tot Ca-
talunya, de la que ens mira, la que no
ens mira, de la rural, la metropolitana i
la urbana. Si ens tanquem amb la cosa
més d’arrel o més pura o estrictament
catalana el perill seria convertir-se en
una televisió marginal”. El mateix
Pujol, però, critica que ha detectat en
els darrers anys el que ell anomena una
“certa deixadesa en el tema lingüístic”.
En aquest sentit, la periodista Teresa
Cendrós va recollir en un article publi-
cat aEl País l’any 2003 l’opinió d’Anna
Torrent, professora de la UAB que va
realitzar un estudi sobre el canvi de
model de llengua que s’ha anat fent ser-
vir a TV3: “Als 80 era molt monolític,
tant perquè pertanyia a una sola varie-
tat dialectal −el català central− com
perquè dominava un sol registre,
l’estàndard formal”.Això es devia
al fet que TV3 volia ser un “ins-
trument normalitzador” i que, per
tant, es volia difondre una “llen-
gua correcta, estandarditzada i ho-
mogènia”. SegonsTorrent, en els últims
anys l’objectiu didàctic ja ha passat a un
segon terme i TV3 ha “optat per obrir
la porta als dialectes diferents del cen-
tral i per adequar la llengua al pro-
grama. La distància que hi ha entre el
català dels Telenotícies, de les sèries i
dels espais d’humor ho prova”. Segons
D O S S I E R E S P E C I A L
58
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Un estudi ha detectatque TV3 i Catalunya Ràdiosón els mitjans menysatractius per als immigrants
El català que s’utilitza ala televisió ja no és tansols el central sinó ques’ha obert a altres dialectes
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 58
la professora, aquesta estratègia respon
a la intenció d’“aproximar-se al recep-
tor i captar nova audiència”.
Pel que fa a la llengua, en el cas de la
ràdio es dóna un fenomen curiós. I és
que tal i com publicava el diari Avui el
passat 22 d’agost és “en els hàbits de
consum cultural del nostre país, única-
ment a l’hora d’escoltar la ràdio el ca-
talà està per davant del castellà. En
llibres, televisió, premsa escrita i, sobre-
tot cinema, el castellà està molt per da-
munt del català”. I Catalunya Ràdio
sens dubte hi té molt a veure amb
aquest fet.
Per aAdolf Beltran la clau està en el fet
que a la ràdio hi ha molta més oferta en
català que no pas en altres mitjans: “Tu
vas al quiosc i quin és el percentatge de
premsa en català? A la televisió, si vas
fent zàping, quants canals hi ha en ca-
talà? Les coses són com són, i hi ha una
pressió política molt forta de fa molts
anys per anar escombrant la cultura o la
‘cosa’ catalana. Però també hi ha dinà-
miques de mercat globals que no ens
afavoreixen. Almenys de moment el
mapa radiofònic és excepcional, vas
passant el dial i encara trobes moltes
coses en català”.
UNA REDACCIÓ ACOMODADA
Quan es compleixen vint-i-cinc anys
d’aquell projecte engrescador, existeix
entre els mateixos professionals una
percepció que aTV3 s’ha produït un fe-
nomen d’aburgesament de la redacció.
A la televisió la mitjana d’edat de la
plantilla és d’uns 35-40 anys. La gran
majoria porta uns vint anys treballant-
hi, i això pot significar que es produeixin
processos “d’assentament laboral, que
es poden entendre, però que potser ens
hemmirat enmiralls que potser no eren
els més correctes per a les pràctiques
periodístiques. La redacció de TV3 té
una mitjana d’edat que no és que sigui
molt alta, però no és de les més baixes, i
a tots ens passa que per motius familiars
o pel que sigui busquem un altre tipus
d’estatus”, reconeix Esther Fernández.
Catalunya Ràdio tampoc no s’escapa
d’aquesta crítica. Maria Alba Gelabert
reconeix que “quan vàrem començar
aquí la gent desitjava que hi hagués una
corresponsalia per poder demanar la
plaça.. En canvi, ara a la gent li fa certa
mandra.Tothom té hipoteca, té fills i ca-
seta a fora”. Tot i així, considera que el
problema no és només a les empreses
públiques comTV3 o Catalunya Ràdio,
sinó que és un problema del “perio-
disme en general. La mentalitat de les
noves generacions de periodistes ha
canviat molt i també és cert que no pots
arriscar gaire perquè no hi ha gaires sor-
tides laborals”.
Potser una de les solucions passaria pel
rejoveniment de la plantilla.Esther Fer-
nández, actualment cap del departa-
ment d’Anàlisi de públics i incidències
socials de TV3, considera que s’hauria
de“donar ales a les noves generacions”.
Per a ella, seria positiu que “hi hagués
una gent que agafés el relleu dels que
vàrem trencar el glaç i sabés construir
un projecte que continués representant
emocionalment, emotivament, el que
TV3 ha representat per a aquest país”.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, el rejo-
veniment s’està buscant en els oients, ja
que amb la competència de l’emissora
RAC 1, que s’adreça a un públic més
jove, l’emissora pública ha apostat per
“crear l’hàbit a les noves generacions
de consumir ràdio, i no només de
consumir ràdio”, tal i com argumenta
Jordi Lucea.
Així doncs, Catalunya Ràdio co-
mença a més una nova etapa de
renovació. Pel que fa als contin-
guts, ha basat sempre la seva pro-
gramació en la informació i els
esports.A partir d’ara s’ha de veure cap
a on va el futur de l’emissora.Respecte
a TV3, es troba en ple debat sobre com
respondre al nou panorama audiovisual
i a la nova i heterogènia realitat social.
En els dos casos busquen com reinven-
tar-se per poder seguir sent referents
per als ciutadans de Catalunya.
59
CAPÇALE
RAJU
LIOL-SETE
MBRE2008
Tant a TV3 com aCatalunya Ràdio admetenque les redaccions han sofertun procés d’aburgesament
Mònica Terribas, nova directora de TV3, treballa per augmentar les audiències.
142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 59
Va començar escrivint i després es va
passar a la fotografia. Quina va ser la
raó?
A Espanya el periodisme estava molt
mal pagat i quan vivia al Caire, a vint-i-
cinc anys, havia d’escriure en tres
idiomes per guanyar-me la vida. Vaig
pensar que era millor fer fotografies,
que no s’havien de traduir i podien
arribar al mercat anglosaxó, que era on
de debò es pagava bé.
I com en va aprendre?
Com se n’ha d’aprendre, amb algú que
en sap i t’explica les coses. Jo vaig tenir
la sort que aquesta persona va ser Sha-
rokHatami, que ha estat un dels millors
fotògrafs de la història. Jo crec que és
el millor per saber l’ofici. Per exemple,
amb Hatami vaig aprendre que havia
de portar una Leika amb corretja curta
amb un 35, i després una Canon amb
una corretja llarga perquè no se’m fes-
sin un embolic.Així podia fer retrats in-
dependentment de la distància. També
tinc la teoria que on millor pots apren-
dre periodisme és a l’Orient Mitjà, on
tot està prohibit, o a Nova York, la ca-
pital de la informació. Són els dos llocs
que més poden ajudar a formar-te.
Què pensa de les facultats de Perio-
disme?
Jo sóc antifacultat, tot i que hi he donat
classes. Això, diguin el que diguin, no
és una professió universitària. El que
passa és que a Espanya hi ha un excés
de titulitis. Quan la meva filla em va dir
que volia ser periodista li vaig recoma-
nar que estudiés Ciències Polítiques.
Així sabria coses pràctiques que li
servirien a comprendre i interpretar
el que veiés. Va arribar a ser molt
bona periodista, però suposo que per
rebel·lar-se contra el pare, al final ho
va deixar. Quan he donat classes, sem-
pre he dit als meus alumnes que el pe-
riodisme és un 70% de paciència, un
20% de professionalitat i un 10% de
sort.
Aquesta paciència significa no forçar
una situació?
I tant! Prefereixo perdre una fotografia
a un posat o a donar la sensació d’estar
muntada.
Hi ha imatges que esdevenen icòniques
d’una època: la de la nena despullada
al Vietnam de Nick Ut o la del Che
Guevara de Korda, per citar-ne dos
exemples. Creu que el fotògraf n’és
conscient quan fa la foto?
Crec que no.T’adones després.Aquest
tipus de foto té un mínim de tècnica i
un màxim de significació. El mèrit és
ser al lloc adequat en el moment just.
Aquí entra en joc el 10% de sort del
qual parlava.En el cas de la foto del mi-
licià de Capa, per exemple, jo no sé si
“És impossibleser imparcial”
Va ésser l’únic
periodista que va estar
a Sierra Maestra, amb
Fidel Castro i els seus
seguidors cobrint la
notícia per al Paris-
Match. Va seguir la
primera estudiant
negra admesa en una
universitat, va
fotografiar la guerra
del Sis Dies, va
conèixer el Dalai Lama,
Nasser, Paul Newman,
Marlon Brando i Lucky
Luciano… Ha dirigit
programes de televisió,
revistes i ha publicat a
tot arreu. I això és tan
sols un resum. Amb la
seva ironia habitual ha
titulat les seves
memòries Hasta aquí
hemos llegado (Ediciones
del Viento, 2006). I, en
el seu cas, ha estat
bastant lluny.
Marga DuràFotos: Claudia Bellante
ENTREVISTA a Enrique Meneses, periodista i fotògraf
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 60
és autèntica o és falsa, però en el cas
que sigui autèntica, és un cop de sort
estar fotografiant algú i que li clavin un
tret en aquell moment.
Es pot parlar d’objectivitat?
No crec en l’objectivitat.No existeix.És
impossible ser imparcial. Jo no puc trac-
tar igual els palestins que els israelians.
Els palestins no són terroristes, són re-
sistents, com ho eren els francesos amb
els alemanys.
Com ha canviat la professió en els dar-
rers anys?
Llavors els corresponsals eren pocs i
ens coneixíem tots. Era el que Manu
Leguineche anomena “la tribu”. Si li
passava alguna cosa a algú, tots sortíem
a defensar-lo i movíem cel i terra, per-
què érem una dotzena.Ara és impossi-
ble conèixer dos-cents o tres-cents
reporters. També hi havia molta inge-
nuïtat a l’altre costat. Per exemple,
l’exèrcit nord-americà va deixar que
Life fotografiés tota la guerra del Viet-
nam. Ara això seria impossible.
I què passa amb el periodisme quan es
poden posar les càmeres a la platja de
Somàlia per gravar un desembarca-
ment?
En aquell moment va morir alguna
cosa del periodisme. Es van posar
focus, es van amagar els cables a la
sorra…Allò,més aviat, era cinema.
És que han canviat moltes coses.
Abans, al ser tan pocs, a l’Orient
Mitjà la policia sempre ens acaba-
ven estomacant. Ara crec que deu
ser la policia la que té por de la
quantitat de periodistes que hi ha. No-
saltres ho fèiem tot d’amagat i ara, ar-
riben els periodistes atropellant
tothom i demanant qui està a càrrec de
la situació perquè els expliqui el que
passa. Hi ha altres formes d’assaben-
tar-se del que està succeint en un lloc.
61
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Meneses a l’estudi de casa seva, a Madrid, on va rebre a CAPÇALERA per repassar la seva carrera i l’estat actual del periodisme.
“El periodisme és un 70%de paciència, un 20%de professionalitat iun 10% de sort”
af
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 61
Creu que els drets del corresponsal en
una zona perillosa s’han de defensar
per sobre dels de la resta de població?
Sí, per això existeixen propostes inte-
ressants, com la de Reporters sense
Fronteres. Els periodistes som els ulls i
les oïdes del món. Sempre dic als meus
alumnes que quan un policia els prohi-
beixi fer una foto, li diguin: “quantes
persones l’han votat per desenvolupar
aquesta feina? Perquè a mi m’han
votat els 200.000 exemplars de la meva
publicació.”
Com reaccionava davant d’una situa-
ció de perill?
Jo hi estic acostumat des de petit. Vaig
viure la Guerra Civil i em vaig criar a la
França ocupada. Puc prendre decisions
ambmolt poc temps.Crec que també es
deu al fet que sóc bastant racionalista,
segurament perquè em vaig educar a
França. Per exemple, quan va passar
l’11-M em vaig aixecar corrent, perquè
volia saber què deien a Internet. Em
vaig entrebancar amb la careta que
haig de portar unes hores al dia per
poder respirar.En aquelles fraccions de
segon vaig pensar amb claredat.Anava
a caure i si posava la mà, ja no podria
escriure. Així que vaig protegir-me les
mans i em vaig trencar el maluc, però
vaig poder continuar escrivint. Penso
molt de pressa quan estic sota pressió.
Sarajevo va ser la seva darrera guerra…
Sí, allà em vaig adonar que no podia
seguir fent la meva feina.No podia cór-
rer i caminava molt poc a poc per
l’avinguda dels franctiradors. Crec que
no em van disparar precisament per
això. Devien pensar que era boig o era
el beneit del poble. I qui perd temps a
matar al beneit del poble? Dispares
a la gent que és potencialment pe-
rillosa i crec que per això em vaig sal-
var. Però a la tornada, vaig penjar la
càmera i vaig tornar a l’escriptura, que
no requeria tant d’esforç físic.
Com li han influït les noves tecnolo-
gies?
Crec que només en la part pràctica.Ha
canviat la velocitat de transmissió. I al-
tres coses, com que ara un fotògraf et
pot portar 1.500 fotos i abans en selec-
cionava quinze. Jo fa cinc anys que tinc
una càmera digital i m’he acostumat al
nou format. Sempre he tingut facilitat
per adaptar-me als canvis. Quan por-
tava la revistaAventureros vaig ésser el
primer a instal·lar ordinadors quan no
ho feia ningú.
I a més, té un bloc. Com s’ha acostumat
a aquest canvi?
Fa poc em van convidar a Osca a un
simpòsium per demostrar que a qualse-
vol edat t’hi pots acostumar. Els diaris
van cap avall i, a més, amb la desfores-
tació no hi ha paper. Què estem fent?
Jo abans tenia piles de retalls de diari i
ara ho he ficat tot a l’ordinador. És
molt més fàcil i només és qüestió de
ficar-s’hi.
Quina finalitat té el seu bloc?
El vaig començar al gener del 2003, des-
prés de l’atac a l’Iraq. No entenia per
què no consultaven als periodistes que
coneixem la regió sobre el que estava
passant. L’Iraq és un país laic, les dones
no han portat mai vel i hi ha una arqui-
tecta iraquiana mundialment famosa,
Zara Hadid, que ha guanyat del premi
Pritzker. Per entendre el país, s’ha de
saber què és un xiïta i què és un sunnita.
L’Iran és xiïta i l’Iraq era sunnita. La
guerra civil que hi ha ara està provo-
cada pels Estats Units, que dóna arma-
ment i diners als sunnites. Què passarà
si xiïtes i sunnites fan les paus com pas-
sava en els temps de Saddam Hussein?
Doncs que acabaran lluitant contra
els Estats Units amb les armes que els
han donat ells mateixos. Tornaran a
cometre la mateixa errada que amb
els talibans. És que
són idiotes… I és evi-
dent que les petroleres
texanes tenen molt a
veure amb tot això.Crec
que aquest tipus d’anà-
lisi és la que ha d’oferir un periodista i
ara ho puc fer des del bloc.
Quines coses ha vist que ja no les podrà
veure ningú més?
Vaig veure, per exemple, el temple
d’Abu Simbel abans que el trasllades-
sin, per l’obertura de la pressa que
crearia el llac Nasser.Havia aconseguit
que una llanxa de salvament em deixés
allà amb queviures suficients i em re-
collís una setmana després.La nit abans
a una fotògrafa italiana que estava
al mateix restaurant que jo li va dir al
cambrer que em convidava a una copa
després del sopar. Vaig seure a la seva
taula i em va explicar
que a ella no la deixaven
anar al temple, si no
era acompanyada d’un
home. Vaig acceptar-la i
vàrem passar uns dies
meravellosos fent fotos que no es po-
drien tornar a fer. Jo li vaig demanar,
temps després, que es casés amb mi,
però vàrem tenir la mala sort que van
destinar-la al Brasil i a mi a l’Índia. Lla-
vors, li vaig proposar que quedéssim un
any després en un cafè de París i si sen-
tíem el mateix, ens podríem casar. Jo
vaig anar al cap de l’any, però ella mai
no s’hi va presentar. Fa poc, la meva
filla es va assabentar que s’havia fet
monja budista a Milà. Vàrem tornar a
E N T R E V I S TA
62
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“A Somàlia va morir alguna cosa delperiodisme. Es van posar focus, esvan amagar els cables a la sorra…Allò, més aviat, era cinema.”
“Jo sóc antifacultat,tot i que he donat classes.Això, diguin el que diguin, no ésuna professió universitària”
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 62
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 63
parlar, però ella no em va voler enviar
una foto perquè deia que s’havia en-
greixat.
D’on ve la fascinació que sent per
l’Orient Mitjà?
De la infantesa. Quan era un nen sem-
pre portava els meus germans a la sec-
ció d’egiptologia del Louvre. Després
copiava els dibuixos que veia. A onze
anys estava enamorat de Nefertiti. A
vint-i-cinc em vaig anar a viure a Egipte.
L’Orient Mitjà és el bressol de les tres
grans religions, és el lloc d’on prové
intel·lectualment la nostra cultura.
Com va viure la seva etapa a Nova
York?
Era una bogeria. Havia arribat a fer
vuit reportatges al dia. La meva dona,
la Bárbara, m’ajudava. Cada matí aga-
fàvem tots el diaris i marcàvem allò que
era susceptible de ser un reportatge.De
vegades, trobes grans temes en els
breus o simplement mirant pel carrer.
Després de les seves memòries, encara
ha escrit un altre llibre sobre Fidel Cas-
tro. Quan el podrem llegir?
Està imprès i sortirà quan mori Fidel.
L’he titulat Patria y muerte fent un joc
de paraules amb el lema de la revolu-
ció “Patria o muerte”. De vegades la
gent em pregunta: per què no fas un lli-
bre sobre el Che, que vendria més?
Però és que el Che que jo vaig conèixer
no tenia res a veure amb el mite que
s’ha creat a partir de la foto de Korda.
Era unmés. Fins i tot, físicament, no era
com a la foto, portava el cabell diferent
i no era tan carismàtic com se suposa.
Tinc retrats d’ell que són molt diferents.
El líder indiscutible de tot allò era Fidel
i per això vaig fixar la meva atenció en
ell. I jo no canviaré la història del que
vaig viure pel que va passar després.
És veritat que Manuel Fraga i
Santiago Carrillo faran la in-
troducció del llibre?
Sí. Jo volia que Fraga hi escri-
gués alguna cosa, perquè té un
idil·li amb Cuba i s’avé molt
amb Castro. Sempre dic que “gallec no
mossega gallec”. Fraga em va demanar
que li enviés un exemplar de les meves
memòries i al cap de vuit dies em va
trucar la seva secretària i em va dir que
ja se l’havia llegit, perquè sap tècniques
de lectura ràpida. Em va citar al senat i
64
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
“On millor pots aprendre perio-disme és a l’Orient Mitjà, on totestà prohibit, o a Nova York, lacapital de la informació”
E N T R E V I S TA
Meneses té escrit un llibre sobre Fidel Castro però aquest no sortirà a la llum fins el que el líder cubà mori.
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 64
només entrar em va dir:“bé, he llegit el
seu llibre. Déu n’hi do com ha begut
vostè i com ha follat”. Em vaig quedar
bocabadat, perquè no és el que esperes
d’un senador. Ara s’ha fet amic meu i
no ho acabo d’entendre, però en el fons,
em cau bé. És que és tan ruc que crec
que se surt de la normalitat i a mi sem-
pre m’han agradat els personatges poc
comuns.
I què va passar amb Santiago Carrillo?
Al final va fer el pròleg. Desprès vaig
fer-li una entrevista, però al cap d’un
temps em va trucar i em va dir que no
volia que la publiqués perquè jo deia al
llibre que no hi havia dret a tenir un
poble durant cinquanta anys en una si-
tuació com la que viuen el cubans. Ell
em va dir: no compensa que tingui una
tassa baixa d’analfabetisme? Doncs no,
jo crec que no, que no compensa tants
anys de sacrificis.
Vostè no pot entrar a Cuba…
No, sóc persona non grata. Temps des-
prés de conviure amb el revolucionaris,
el Che em va avisar que no podia en-
trar a Cuba, perquè Fidel ho havia pro-
hibit per no haver-me d’afusellar. Li va
molestar que fos el primer a dir que
eren comunistes quan no ho tenien clar
ni ells mateixos.
Però també va patir a Fulgencio Ba-
tista…
Sí. Vaig voler garantir que les fotos
sortissin del país abans que jo. Vàrem
agafar una noia de classe alta que
simpatitzava amb la revolució i van
amagar-li les fotos en unes enagües em-
midonades que llavors estaven de
moda. Ella va volar a Miami, per en-
viar-les posteriorment a París. Jo vaig
demanar als meus editors del Paris-
Match que no les publiquessin fins que
sortís del país i no corrés perill. Però
quan les van veure, van passar de mi i
les van publicar. La policia de Batista
em va tenir vuit dies a la presó i em van
apallissar. Al final, em van deixar
marxar. De tornada a París, el propie-
tari de la publicació em va convidar a
esmorzar, que és una cosa que mai feia
amb cap fotògraf.
Com veia la revolució quan estava amb
els rebels?
Vaig estar quatre mesos amb ells per
fer el reportatge pensant que la vigèn-
cia de les meves fotos seria com a molt
d’un any i després igual me’n compra-
ven algunes per a enciclopèdies.
Mai no vaig pensar que pogués
durar tant temps. Quan vaig tor-
nar a París, vaig descobrir que la
meva feina s’havia venut a tot el
món i que havia cobrat tres mi-
lions de pessetes, que en aquella època
era una fortuna.
I ara, com veu la situació?
Jo crec que hi haurà una transició tran-
quil·la. La gent diu que ha d’anar ràpid,
però a Espanya la transició va durar tres
anys i a Raúl ja li donen presses quan
porta uns mesos i a sobre té l’ombra del
seu germà. De moment la gent ja pot
tenir telèfonmòbil, que pot semblar una
bajanada, però permet la llibertat de co-
municació, perquè no poden controlar
què s’està dient. Ara poden comprar
electrodomèstics i entrar als hotels per a
turistes…Això és important, perquè la
revolució, que es basava en la igualtat,
provocava greus desigualtats i sembla
que ara ho estan intentant arreglar. A
més a més, ja ha mort Max Canosa, que
era el més exaltat del exiliats i els fills
del que viuen a Miami s’han criat a Es-
tats Units i no volen tornar. D’altra
banda, Bush està embolicat en altres
històries.Així que crec que poden
tenir una transició pacífica.
Per finalitzar, què li recomanaria
a un fotògraf que comenci?
Que trobi una bona agència.Tot i
que es quedin la meitat, tu cobres la
teva feina i la venen a molts llocs. Els
fotoperiodistes novells volen vendre
ells mateixos les seves fotos i és una er-
rada. Una agència sempre tindrà més
força i et permetrà concentrar-te més
en la teva feina.
65
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Va néixer a Madrid (1929), va
passar la infantesa a la França
ocupada i quan s’acabava la
guerra es va traslladar a Portugal.
Va estudiar Dret i cursos de Pe-
riodisme i el 1947 va escriure el
seu primer reportatge sobre la
mort deManolete.El 1954 se’n va
anar a viure a Egipte i des d’allà
va recórrer tot Àfrica i va cobrir
la guerra del Canal de Suez. El
1958 se’n va anar a Cuba amb els
rebels de Fidel Castro. Va treba-
llar per a Paris-Match, Life, Stern,
Cambio 16, Gaceta Ilustrada i va
ser director d’ABC Las Américas
(1972). Fou corresponsal a l’Índia
i Nova York. Quan va tornar a
Espanya va dirigir els programes
A toda plana (1964-1965), Re-
porteros (1972) i Robinson en
África (1983). Ha publicat diver-
sos llibres.Actualment escriu crò-
niques a Público i té un bloc
(www.enriquemeneses.com) des
del qual comenta l’actualitat
internacional.
Perfil
“El Che que jo vaig conèixerno té res a veure amb el miteque s’ha creat a partir de lafoto de Korda. Era un més”
“A Fidel li va molestar quefos el primer a dir que erencomunistes quan no ho tenienclar ni ells mateixos”
142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 65
La teoria de la Construcció de la Rea-
litat Social, enunciada per primer cop
l’any 1979 per Berger i Luckman, va es-
tablir de quina manera els mitjans de
comunicació influeixen en la concepció
que l’audiència té de la realitat social.
Mitjançant l’exercici professional del
periodisme, els mitjans informen del
que passa al món i faciliten que els
usuaris puguin construir en les seves
ments una determinada imatge de la
realitat. Dit d’altra manera, la presen-
tació selectiva de les notícies i l’èmfasi
en uns temes més que en d’altres aca-
ben determinant la nostra percepció
del món i la nostra mirada sobre els
fets, les normes i els valors que estan
presents en la societat.
El risc de quedar-nos amb aquesta lec-
tura senzilla de la teoria de Berger i
Luckman és que ens porti a pensar que
els mitjans de comunicació −premsa,
ràdio, televisió, i darrerament també In-
ternet− són els principals responsables
de la percepció d’inseguretat que, en
general, tenim els ciutadans de les so-
cietats desenvolupades; aquesta per-
cepció seria, doncs, la conseqüència
directa de la manera com els mitjans
ens presenten la realitat social. Però si
penséssim així, estaríem oblidant que
els mitjans treballen condicionats per li-
mitacions tècniques i ideològiques molt
severes que són les que, en el procés de
producció de la informació, acaben pro-
vocant que les notícies que finalment
ens presenten no s’assemblin gaire a la
realitat de la qual parlen. Aquestes li-
mitacions, i no un hipotètic ànim dolós
d’enganyar-nos, són les que s’imposen
per sobre del fet d’informar amb el re-
sultat pervers que tots coneixem de dis-
torsió de la realitat.
D’altra banda, en els darrers temps s’ha
anat desenvolupant una veritable cul-
tura de la violència, patent en totes les
produccions del discurs social, que fa de
la violència un objecte trivial, un ob-
jecte més de consum. Segons Gérard
Imbert (1999: 17), la violència forma
part de l’univers d’idees quotidià i
contribueix a contaminar les represen-
tacions a l’entorn de la seguretat.
Per als seguidors d’aquesta teoria, la
realitat que transmeten els mitjans de
comunicació no és ben bé la realitat,
sinó que és una construcció de la reali-
tat, una representació d’un segment se-
leccionat de la realitat, una simulació
en definitiva.És el producte d’una acti-
vitat especialitzada −el periodisme−
que l’audiència accepta com a necessà-
ria, útil, legitimada socialment i im-
prescindible per compartir amb tots els
ciutadans del món la realitat social. De
manera que si l’audiència no prengués
com a certes les informacions que es
transmeten a través dels mitjans de co-
municació, deixaria d’existir la realitat
social que creen −només tindríem la
A N À L I S I
Els mitjansi la percepciód’inseguretat
Quina és la influència
real que exerceixen els
mitjans de comunicació
en la percepció de la
inseguretat? Les
televisions generalistes
d’àmbit estatal
projecten una realitat
violenta que
suposadament ens
envolta i que conforma
el nostre dia a dia.
L’anàlisi d’aquesta
projecció per part de
Montse Quesada,
catedràtica de
Periodisme especialitzat
a la Universitat Pompeu
Fabra, es va publicar
mesos enrere a la
Revista Catalana de
Seguretat Pública de
Catalunya, editada per
l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya.
La reproducció íntegra
a CAPÇALERA d’aquell
estudi, que compta amb
un bon grapat de
dades, busca convidar a
una reflexió més que
necessària.
Montse QuesadaFotos: Sergio Ruiz
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 66
realitat individual que cadascú viu− i,
tal vegada, així tampoc no hi hauria
espai per a la percepció d’inseguretat
de la qual tots ens queixem.
TELEVISIONS GENERALISTES
Per desenvolupar aquest preàmbul faré
ús d’algunes de les conclusions que
sobre violència es deriven de la investi-
gació realitzada per tres universitats es-
panyoles durant el període inclòs entre
l’1 de juliol de 2005 i el 30 de juny de
2006. Els responsables d’aquesta re-
cerca som els professors Javier Fernán-
dez del Moral, de la Universitat
Complutense de Madrid; José Javier
SánchezAranda i Bienvenido León, de
la Universitat de Navarra, i jo mateixa,
de la Universitat Pompeu Fabra.
L’estudi ha analitzat més de quinze mil
notícies emeses per sis cadenes de tele-
visió que emeten per a tot l’estat, utilit-
zant una metodologia que integra
plantejaments científics tant quantita-
tius com qualitatius. El mètode de tre-
ball ha estat contrastat en àmbits
acadèmics amb èxit i ha fet possible ex-
treure dels aspectes formals, de codi i de
contingut dels missatges televisius
conclusions socialment útils que, alhora,
ens han permès avaluar l’índex de pro-
fessionalitat de les cadenes analitzades.
La magnitud de la mostra sotmesa a es-
tudi és la més gran que mai s’ha abor-
dat en l’àmbit científic. S’ha fet el
seguiment de sis cadenes de televisió,
amb un total de nou informatius diaris.
Això vol dir que s’han analitzat cada
mes la totalitat dels informatius de set
dies, cosa que suposa l’anàlisi de
seixanta-quatre informatius mensuals i
un total de 756 informatius en tot l’any.
A més, s’han realitzat anàlisis de
contrast, de manera que els diferents
grups de recerca han repetit l’anàlisi
d’un 20% dels informatius per assegu-
rar l’homogeneïtat en l’aplicació dels
criteris analítics.
Per aconseguir resultats vàlids, es van
seguir tots els informatius de tarda
i nit de totes les televisions genera-
listes de cobertura nacional que
emetien en el període d’estudi:
TVE 1, TVE 2, Antena 3, Tele 5 i
Canal+. Dos mesos abans de fina-
litzar el primer any de recerca, Canal+
va deixar d’emetre, per la qual cosa va
ser substituïda en el nostre estudi per
l’anàlisi de Cuatro, des del seu primer
dia d’emissió.
En els dotze mesos analitzats es van
produir conflictes molt rellevants en
l’àmbit polític, econòmic i social, tant a
67
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
La presència selectiva de notícies en els mitjans de comunicació genera la nostra percepció de la seguretat.
Un estudi de tres universitatsva analitzar durant un anymés de quinze mil notíciesemeses per sis cadenes
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 67
casa nostra com a l’estranger. Només
per refrescar la memòria dels lectors
faré esment de, entre altres, el desacord
del principal partit de l’oposició amb la
política antiterrorista del Govern utilit-
zant un discurs marcadament agressiu,
el conflicte encara viu a l’entorn de
l’aprovació de l’Estatut de Catalunya,
la trama de corrupció descoberta a
Marbella que obligà a constituir una
comissió gestora per poder governar la
ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa,
la mort d’un home a la caserna de la
Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els
robatoris comesos per grups de l’Eu-
ropa de l’Est que assaltaven els xalets
amb els propietaris a dintre, l’arribada
massiva en pasteres d’immigrants
subsaharians a les Illes Canàries,
la mort de disset militars en l’ac-
cident delYak-42 a l’Afganistan,
etc. I en l’àmbit internacional, re-
cordem els atemptats a Londres
del 7-J, el desallotjament de
Gaza dels assentaments israe-
lians, el pas de l’huracà Katrina
per Nova Orleans, els disturbis
socials originats a la rodalia de
París i estesos a tot França, les
eleccions a Palestina que van
donar el triomf a Hamàs, les preten-
sions de l’Iran de desenvolupar els seu
propi programa nuclear o la publicació
en un diari danès de les caricatures de
Mahoma, fet que va provocar la mort
de desenes de persones en diferents
manifestacions d’arreu del món.
Aquesta llista, forçosament incompleta,
de fets conflictius i violents dels quals
les televisions van haver d’informar al
llarg de tot l’any només pretén contex-
tualitzar el nivell de conflictivitat exis-
tent en la informació d’actualitat amb
la qual tots els mitjans de comunicació
s’hi van haver d’enfrontar.
FETS VIOLENTS
La presència d’elements violents en els
continguts de les informacions que
s’emeten per televisió no és un feno-
men nou; ha existit des de sempre,
d’abans inclús que la televisió comen-
cés a funcionar com a mitjà de comu-
nicació en els anys cinquanta. La
violència física que sovint mostren les
imatges, la violència psicològica que
amb freqüència sura de les actituds dels
qui protagonitzen les notícies i la
violència verbal que s’esmicola en
la narració periodística dels fets més
conflictius són una constant que els
editors dels informatius no solament no
defugen, sinó que de vegades fins i tot
magnifiquen.
D’altra banda, és un fet ja demostrat
que aquesta presència constant de vio-
lència en les informacions ha acabat
per provocar en els teleespectadors una
percepció d’inseguretat molt més alta
que la que se’n derivaria de la simple
observació del nostre entorn social.
Malgrat aquesta constatació, de l’estudi
que hem dut a terme podem concloure
que només un 7,58% de les notícies que
es van emetre al llarg de tot l’any mos-
traven, efectivament, elements de vio-
lència explícita, la qual cosa equival a
1.146 notícies de les 15.230 analitzades.
A pesar que no és un percentatge ex-
cessivament alt, si tenim en compte el
nivell de conflictivitat que s’ha viscut en
el període estudiat, no hauríem d’igno-
rar que aquest tipus de pro-
grames s’emet sempre en hores
de màxima audiència i que
s’adrecen a tota mena de telees-
pectadors, inclosos joves i nens,
per la qual cosa convindria, si
més no, millorar el tractament perio-
dístic de la violència per tal de reduir-
ne encara més la presència (Taula I).
Cal matisar les xifres que corresponen
a Canal+, ja que el percentatge anor-
malment alt del 9,05% de notícies
violentes es deu al fet que els seus in-
formatius contenien un nombre molt
petit de notícies en relació amb la resta
de cadenes de televisió.
La violència física,psicològica i verbalsón una constanten els informatius
La violència explícitacom a recurs narratiu provocadisfuncions indesitjablesen la percepció dels usuaris
A N À L I S I
Taula I. Violència explícita
Cadena Violència % Notícies %
A3 TV 327 28,53% 3.954 8,27%
Tele 5 313 27,31% 4.057 7,72%
TVE 1 279 24,35% 3.700 7,54%
Cuatro 138 12,04% 2.131 6,48%
TVE 2 48 4,19% 825 5,82%
Canal+ 41 3,58% 453 9,05%
Total 1.146 100,00% 15.120 7,58%
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 68
Entenem que utilitzar la violència ex-
plícita com a recurs narratiu per infor-
mar dels fets d’actualitat provoca
disfuncions indesitjables en la percep-
ció dels usuaris. Atès que no és un re-
curs innocu, la seva sola presència fa
que la realitat social que ens presenten
els mitjans es tenyeixi d’una virulència
indesitjable que no sempre representa
amb fidelitat els fets noticiosos dels
quals pretén informar.
Crido l’atenció sobre el fet que la ma-
joria de les 1.146 notícies compreses en
la mostra d’estudi que contenen ele-
ments violents han estat presentades
per les tres cadenes de televisió que
més aferrissadament lluiten per ser lí-
ders d’audiència:A3TV,TVE 1 i Tele5.
Els estudis que mesuren l’audiència de
les diferents cadenes de televisió no
paren atenció a les raons per les quals
els teleespectadors trien una cadena o
una altra per informar-se. Sens dubte la
llista de raons pot incloure elements
molt variats i inclús inversemblants.
Però és un fet que l’interès per les re-
presentacions violentes és consubstan-
cial a la mateixa espècie humana i
semblaria que aquest interès és aprofi-
tat com a criteri per guanyar audiència.
QÜESTIÓ DE MATISOS
Si tenim en compte que la mitjana de
duració d’una notícia televisiva està a
l’entorn del minut i mig, ens ado-
narem de la dificultat d’explicar
qualsevol fet noticiós en aquest
temps tan escàs. Els periodistes
s’han d’afanyar a seleccionar les
dades i les imatges que puguin
explicar millor la totalitat de la
informació a la qual han tingut
accés i en aquesta selecció no
sempre tenen en compte el grau
d’importància informativa de
cada dada respecte de les altres.
Passa sovint que el fet d’haver obtingut
imatges impactants o declaracions ro-
tundes d’algun personatge públic ja és
motiu suficient per prioritzar-les per
sobre d’altres criteris. Aquesta praxis
s’acaba traduint en la presència de vio-
lència explícita en molts temes que, per
definició, tenen poc a veure amb mani-
festacions violentes. És així com neix la
sobrerepresentació de la violència, per
l’ús i l’abús d’un recurs narratiu sempre
atraient. També és així, molt probable-
ment, com neix en l’audiència la per-
cepció d’inseguretat que sovint tenim
després d’haver vist un telenotícies.
Els temes on tenen presència els ele-
ments violents són molt diversos. La
majoria de les notícies que els
inclouen tracten, efectivament,
de continguts o missatges vio-
lents que cal explicar a l’audièn-
cia d’alguna manera. Però hi ha
molts altres (taula II) on també
apareixen elements de violència explí-
cita i, en canvi, són poc o gens adequats
per ser explicats mitjançant aquest re-
curs. Per exemple, els que tenen a veure
amb la política en general o amb les in-
formacions d’interès humà o els temes
sobre educació o les notícies culturals.
Utilitzar en excés aquest recurs narra-
tiu té més a veure amb la voluntat
expressa de focalitzar l’interès de l’au-
diència sobre aquest vessant de la in-
formació que amb un dubtós intent
d’ajudar a comprendre en profunditat
la informació que s’explica (Taula II).
69
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
La majoria de les notícies ambelements violents són emesesper Antena 3, TVE i Telecinco,les cadenes amb més audiència
Taula III. Obertura d’informatius
Cadena Obre TotalNotícies
% percadena
% sobreel total
TVE 1 32 279 11,47% 27,83%
Tele 5 32 313 10,22% 27,83%
A3 TV 28 327 8,56% 24,35%
Cuatro 12 138 8,70% 10,43%
Canal+ 6 41 14,63% 5,22%
TVE 2 5 48 10,42% 4,35%
Total 115 1.146 10,03% 100,00%
Font pròpia
Taula II. Temes
Temes Notícies %
Violència 296 25,83%
Desastres o accidents 211 18,41%
Terrorisme 203 17,71%
Govern 82 7,16%
Acció popular 57 4,97%
Jutges 37 3,23%
Trànsit 35 3,05%
Delinqüència 27 2,36%
Exèrcit 24 2,09%
Interès social 23 2,01%
Guerres 20 1,75%
Partits polítics 15 1,31%
Investigació policial 14 1,22%
Interès humà 10 0,87%
Laboral 10 0,87%
Religió 8 0,70%
Cinema 8 0,70%
Curiositats 8 0,70%
Toros 8 0,70%
Meteorologia 6 0,52%
Medi ambient 5 0,44%
Parlament 5 0,44%
Narcotràfic 5 0,44%
Cultura popular 4 0,35%
Immigració 4 0,35%
Educació 4 0,35%
Medicina i salut 3 0,26%
Cultura 2 0,17%
Teatre 2 0,17%
Política autonòmica 2 0,17%
Altres 2 0,17%
Oci i espectacles 2 0,17%
Unió Europea 1 0,09%
Ciència i innovaciótecnològica 1 0,09%
Casa Reial 1 0,09%
Sindicats 1 0,09%
Total 1.146 100,00%
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 69
LES PITJORS NOTÍCIES
La notícia que obre un informatiu de
televisió és considerada com la més
rellevant del dia o del període que va
entre un programa informatiu i el se-
güent. El fet que a l’entorn d’una
quarta part dels informatius de televi-
sió hagin obert amb una informació
violenta indica una contradicció fla-
grant amb el percentatge mitjà del
7,58% de presència de violència que
hem trobat en el conjunt de les infor-
macions. Aquesta contradicció s’ex-
plica pel fet que és també un recurs
habitual de les cadenes de televisió
obrir els seus informatius amb les
imatges més impactants perquè
funcionin com a esquer per
atraure l’atenció de la seva au-
diència. Aquest és el cas de
TVE 1, Tele 5 i A3 TV, que
acostumen a obrir els seus tele-
notícies utilitzant aquest recurs,
tot i que després, en el desen-
volupament d’aquestes ma-
teixes notícies a l’interior dels
informatius, no insisteixin en
aquests elements de violència
explícita (Taula III).
Una cosa molt similar passa
amb la redacció dels titulars
que es presenten en els infor-
matius. És freqüent que en el
sumari es destaqui la vessant
violenta de la informació, però
després, quan es desenvolupen
aquests titulars, o bé s’ignoren
aquests elements que havien
estat destacats o bé l’enfoca-
ment informatiu que predo-
mina s’allunya ostensiblement
dels aspectes violents apare-
guts a l’inici (Taula IV).
Si ens fixem en la taula ante-
rior, veurem que els primers
llocs estan ocupats per temes
fàcilment assimilables amb in-
formació violenta: desastres o
accidents, fets violents o terro-
risme. Ara bé, que les notícies
sobre el Govern ocupin el
quart lloc de la llista no deixa
de sorprendre. També que els
jutges apareguin amb el mateix
percentatge de presència infor-
mativa que les notícies sobre
trànsit (habitualment accidents
mortals). En el mateix sentit, la dada
que les notícies sobre delinqüència tin-
guin la mateixa presència global pel
que fa a la violència que les notícies
sobre partits polítics corrobora la nos-
tra tesi: que les cadenes de televisió,
lluny d’explicar amb rigor i profunditat
els fets d’actualitat, opten per destacar-
ne aquells elements cridaners i atrac-
tius, fent ulls clucs a les possibles
disfuncions que aquest particular trac-
tament informatiu pugui provocar en
l’audiència.
ESCENARIS RECURRENTS
Pel que fa als escenaris on es pro-
dueixen els esdeveniments violents,
destaca molt especialment l’Orient
Mitjà. Més d’un 30% de les informa-
cions violentes aparegudes a la secció
d’Internacional informaven dels con-
flictes que, malauradament, caracterit-
zen aquesta part del planeta. Però la
dada que més crida l’atenció de la
Taula VI és aquest segon lloc que cor-
respon a “escenari indefinit” i que
s’emporta el 12,91% del total de les
A N À L I S I
70
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Obrir els informatiusamb imatges impactantsés un recurs habitualper atraure l’audiència
Taula IV. Obertura d’informatius
Temes Notícies % entitulars
% sobrenotíciesamb
violència
Desastre o accident 119 24,29 10,38
Violència 98 20,00 8,55
Terrorisme 84 17,14 7,33
Govern 40 8,16 3,49
Acció popular 24 4,90 2,09
Jutges 16 3,27 1,40
Trànsit 16 3,27 1,40
Exèrcit 14 2,86 1,22
Delinqüència 13 2,65 1,13
Partits polítics 12 2,45 1,05
Investigació policial 7 1,43 0,61
Interès humà 6 1,22 0,52
Curiositats 5 1,02 0,44
Meteorologia 5 1,02 0,44
Interès social 4 0,82 0,35
Laboral 3 0,61 0,26
Educació 2 0,41 0,17
Guerres 2 0,41 0,17
Immigració 2 0,41 0,17
Narcotràfic 2 0,41 0,17
Medi ambient 2 0,41 0,17
Cinema 2 0,41 0,17
Toros 2 0,41 0,17
Religió 2 0,41 0,17
Ciència i tecnologia 1 0,20 0,09
Cultura popular 1 0,20 0,09
Medicina i salut 1 0,20 0,09
Altres 1 0,20 0,09
Parlament 1 0,20 0,09
Política autonòmica 1 0,20 0,09
Teatre 1 0,20 0,09
Unió Europea 1 0,20 0,09
Font pròpia
Taula V. Seccions
Secció Notícies% Notícies
ambviolència
Internacional 721 62,91%
Successos 185 16,14%
Societat 121 10,56%
Nacional 98 8,55%
Cultura 13 1,13%
Altres 5 0,44%
Ciència 2 0,17%
Economia 1 0,09%
Total 1.146 100,00%
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 70
informacions violentes.Escenari “inde-
finit” vol dir que a les notícies no apa-
reix mencionat cap lloc de concret i tots
els periodistes saben que, juntament
amb el que ha passat i qui n’ha estat el
protagonista, l’on i el quan de la infor-
mació són de resposta obligada. Igno-
rar on ha passat un fet noticiós hauria
de ser un bon motiu per animar els edi-
tors dels informatius a rebutjar la notí-
cia; i, en general, així passa. Però quan
la informació i, sobretot, les imatges de
què es disposen són prou espectaculars,
punyents o simplement violentes,
aquest rebuig desapareix per donar pas
a una presència ressaltada d’aquesta in-
formació, estirant del recurs a la vio-
lència explícita com a patró informatiu.
LES SECCIONS MÉS VIOLENTES
En general, la secció on hi ha més pre-
sència de violència explícita és la secció
d’Internacional.Val a dir que l’any ana-
litzat ha estat particularment ric en des-
astres, accidents, conflictes i guerres
esdevinguts a països estrangers.Ara bé,
que la secció de successos, tot i ocupar
el segon lloc de la Taula V, estigui tan
allunyada de la secció d’Internacional
mereix una explicació una mica més
aprofundida.
El fet que, del total de notícies violentes
analitzades, el 62,91% de les que s’han
inclòs en la secció d’Internacional
contingui elements de violència explí-
cita ajuda a transmetre la idea que,més
enllà de les nostres fronteres, les coses
no rutllen bé. Emfasitzar els fets vio-
lents de la informació internacional
provoca que la representació mental
que ens farem d’aquelles realitats
llunyanes estigui necessàriament dis-
torsionada. Per sort, una part de l'au-
diència, la que té una cultura viatgera,
disposa d’elements informatius propis
per contrastar aquesta representa-
ció mental, però què ha de pensar
d’aquesta realitat aquella part de la po-
blació que no té el costum de viatjar?
D’altra banda, a la secció de Successos
només trobem elements de violència
explícita en un 16,14% de les notícies.
És un percentatge molt baix si el com-
parem amb la secció d’Internacional. I
si tenim en compte que la percepció
d’inseguretat de la qual alerten els son-
dejos d’opinió està directament rela-
cionada amb la vida quotidiana dels
ciutadans, n’hauríem de concloure que
aquesta percepció està neces-
sàriament exagerada. Els res-
ponsables dels informatius
acostumen a agafar-se a
aquest argument, tal com vam
tenir ocasió de comprovar en
les Jornades que va organitzar el no-
vembre de 2007 l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya. Però aquesta
71
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
El 62,91% de les notíciesd’Internacional tenen elementsde violència explícita i distorsio-nen el que passa a l’estranger
Taula VI. Els escenaris
A3 TV Tele 5 TVE 1 Cuatro TVE 2 Canal + Total
Orient Mitjà 22,32% 23,64% 34,41% 44,93% 43,75% 46,34% 30,10%
Indefinit 15,90% 11,50% 12,19% 12,32% 12,50% 7,32% 12,91%
Resta d’Espanya 12,54% 16,29% 4,30% 4,35% 0% 2,44% 9,69%
Àsia 6,73% 7,03% 9,68% 8,70% 6,25% 7,32% 7,77%
Europa 8,87% 5,11% 11,47% 2,90% 4,17% 14,63% 7,77%
EUA 9,17% 6,39% 7,17% 5,07% 0% 0% 6,72%
Amèrica llatina 5,81% 6,71% 3,94% 9,42% 16,67% 0% 6,28%
Madrid 6,12% 8,63% 4,30% 5,80% 4,17% 4,88% 6,20%
País Basc 4,59% 5,11% 4,30% 3,62% 2,08% 2,44% 4,36%
Àfrica 3,06% 2,56% 3,58% 2,17% 8,33% 14,63% 3,58%
Catalunya 3,67% 4,47% 1,43% 0,72% 0% 0% 2,71%
Galícia 0,92% 1,92% 0,72% 0% 0% 0% 0,96%
Resta del món 0,31% 0,64% 2,51% 0% 2,08% 0% 0,96%
Total 327 not. 313 279 138 48 41 1.146
Font pròpia
Taula VI. L’actitud dels narradors
Actitud Antena 3 Canal + Cuatro Tele 5 TVE 1 TVE 2 Total
Neutra 180 34 89 188 175 30 697
Negativa 137 7 47 110 96 17 414
Positiva 9 0 2 15 8 1 35
Total 326 41 138 313 279 48 1.146
Actitud Total
Neutra 55,21% 82,93% 64,49% 60,06% 62,72% 62,50% 60,78%
Negativa 42,02% 17,07% 34,06% 35,14% 34,41% 35,42% 36,16%
Positiva 2,76% 0,00% 1,45% 4,79% 2,87% 2,08% 3,06%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 71
seria una conclusió errònia perquè
estaríem ignorant el fet que el bombar-
deig constant obrint informatius i en-
capçalant titulars acaba provocant, en
termes emocionals, que no es pari aten-
ció al lloc on passen les coses que ens
diuen que passen i que tinguem tots la
sensació que el nostre món, també el
que vivim a casa nostra, és molt insegur.
INFORMACIÓ NEUTRAL?
La sensació de conflicte, inseguretat i
violència en general troba un bon re-
forç en l’actitud dels professionals de la
informació quan ens expliquen les no-
tícies. En aquest sentit cal que recor-
dem que ens movem en els paràmetres
del periodisme informatiu; això vol dir
que no s’admeten les opinions ni es veu
amb bons ulls l’adjectivació de la infor-
mació. De fet, el més desitjable seria
que totes les informacions fossin expli-
cades pels periodistes amb una actitud
neutra. Malgrat, però, aquest aprio-
risme, de l’estudi es desprèn que totes
les cadenes analitzades utilitzen l’acti-
tud neutra per explicar les notícies en
un percentatge del 60,78% de mitjana.
En la resta del percentatge es decanten
per utilitzar actituds positives o nega-
tives en funció del contingut de la in-
formació que expliquen.
L’actitud negativa dels narradors té
molta més presència en els informatius
que no pas l’actitud positiva. Només el
3,06% de les informacions han estat
narrades amb actitud positiva, mentre
que el 36,16% van ser explicades amb
actitud negativa.Aquesta gran diferèn-
cia indica molt clarament el to general
que acaben tenint tots els telenotícies,
si bé uns més que altres. Antena 3 TV
és la cadena que posa més èmfasi en su-
bratllar els aspectes més negatius de les
notícies i, quan ho fa, els seus perio-
distes reforcen aquest vessant de la in-
formació amb la seva actitud.
L’ÚS DELS ADJECTIUS
Quan els protagonistes de la informa-
ció intervenen amb les seves pròpies
paraules, és normal que s’expressin uti-
litzant tota la riquesa del vocabulari de
què disposin. En el nostre estudi hem
analitzat tant l’ús d’adjectius que fan
els protagonistes de la informació en
les declaracions com l’ús que en fan
els periodistes per explicar els fets d’ac-
tualitat.
Si els protagonistes de la informació
adjectiven els fets de què parlen amb
una mitjana d’1,12 adjectius per notícia,
els periodistes −que haurien de ser neu-
trals en l’explicació de la informació−
ho fan amb una mitjana de 6,44 adjec-
tius per notícia. Aquest excés d’ad-
jectivació indica clarament
l’interès de les diferents ca-
denes de televisió a afegir la
seva pròpia valoració als fets
d’actualitat que narren.
L’aspecte més important de
l’anàlisi de l’adjectivació té a veure amb
la qualitat dels adjectius utilitzats per
uns i altres. Pel que fa a l’adjectivació
dels protagonistes de la informació en
les seves intervencions davant els mit-
jans, destaca l’escassa presència d’ad-
jectius neutres, és a dir, aquells que
simplement són descriptius. Tele 5 i
TVE 2 arriben a l’extrem de no utilit-
zar cap tall de veu que reculli declara-
cions dels protagonistes utilitzant
adjectius neutres. Els adjectius positius
tampoc són gaire apreciats;TVE 1 és la
cadena que els dóna més espai en les
cites directes que selecciona (23,53%).
Però la dada més important es refereix
a l’adjectivació negativa que fan els
A N À L I S I
72
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Antena 3 és la cadenaque posa més èmfasien subratllar els aspectesmés negatius de les notícies
Taula VII. Adjectius utilitzatspels protagonistes
Cadena Notícies Mitjana
A3 TV 54 1,30
Canal+ 5 2,80
Cuatro 16 1,50
Tele 5 31 0,45
TVE 1 20 0,85
TVE 2 3 1,67
Total 129 1,12
Font pròpia
Taula IX. Adjectius utilitzatspels protagonistes de la informació
Cadena Positius Negatius Neutres Total percadena
A3 TV 9– 12,86% 59– 84,29% 2– 2,86% 70– 100%
Canal+ 1– 7,14% 8– 57,14% 5– 35,71% 14– 100%
Cuatro 2– 8,33% 15– 62,50% 7– 29,17% 24– 100%
Tele 5 2– 14,29% 12– 85,71% 0– 0,00% 14– 100%
TVE 1 4– 23,53% 11– 64,71% 2– 11,76% 17– 100%
TVE 2 0– 0,00% 5– 100,00% 0– 0,00% 5– 100%
Total 18– 12,50% 110 – 76,39% 16 – 1,11% 144- 100%
Font pròpia
Taula VIII. Adjectius utilitzatspels periodistes
Cadena Notícies Mitjana
A3 TV 54 8,80
Canal+ 5 4,60
Cuatro 16 5,06
Tele 5 31 3,61
TVE 1 20 6,90
TVE 2 3 0,67
Total 129 6,44
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 72
protagonistes de la informació quan
tenen a prop d’ells periodistes que re-
cullen les seves paraules.Més de les tres
quartes parts dels adjectius que utilit-
zen són negatius. I de totes les cadenes
analitzades, sónAntena 3TV (84,29%)
iTele 5 (85,71%) les que els donen més
presència en els seus informatius.
En contraposició a les dades anteriors,
els conductors i periodistes que inter-
venen en els informatius de televisió,
tot i utilitzar molts adjectius per expli-
car l’actualitat, no posen l’èmfasi en els
adjectius negatius, sinó en els neutres,
tal com marquen les normes d’estil del
periodisme informatiu.
A la Taula X s’aprecia que Cuatro i
TVE 1 són les cadenes que utilitzen
més adjectius neutres,mentre queTele5
és la que utilitza més adjectius positius.
Pel que fa a l’adjectivació negativa, és
Antena 3 TV la que carrega més les
tintes amb un 40,21% d’adjectius nega-
tius utilitzats pels seus periodistes.
CONCLUSIONS
Els resultats de l’anàlisi anterior ens
permet arribar a les conclusions se-
güents:
a) Utilitzar la violència explícita com
a recurs narratiu comporta distor-
sionar la realitat, ja que és habitual
que no s’informi del perquè d’un fet
violent, de la mateixa manera que
tampoc no s’informa dels antece-
dents ni de les conseqüències que
en puguin derivar.
b) Tot considerant que la quantitat de
violència explícita present en els in-
formatius de televisió no és exces-
siva −un 7,58%−, el fet que se li
doni el màxim protagonisme col·lo-
cant-la gairebé sempre en els titu-
lars provoca la sensació que
s’informarà de molta més violència
de la que finalment s’acaba eme-
tent. Utilitzar la violència com a es-
quer per atraure audiència està en
l’origen de la percepció d’insegure-
tat que tothom pateix.
c) Sabem que la televisió treballa amb
imatges i això condiciona sovint el
contingut dels telenotícies. És com-
prensible, doncs, que si no se’n dis-
posen els editors es resisteixin a
incloure-hi determinades informa-
cions. Seria desitjable, però, que
totes les televisions apliquessin
aquest mateix criteri per al cas in-
vers; és a dir, que si no es disposa de
prou informació o d’informació de
prou interès per a l’audiència, no es
donin com a notícies el que són sim-
ples imatges, sovint violentes.
d) L’excés de violència a la secció
d’Internacional dels informatius de
televisió respon a la necessitat sub-
jectiva de l’audiència de creure allò
de “nosaltres estem molt millor”.
L’efecte col·lateral que deriva
d’això és la percepció de viure en
un món conflictiu, en guerra, on la
mort sempre hi és present.
e) Hi ha un dèficit de professionalitat
en l’actitud dels narradors de les
notícies. El bon periodisme infor-
matiu aconsella explicar la infor-
mació des d’una actitud neutra,
però això només es fa en una mica
més de la meitat de les informa-
cions. La resta s’explica amb acti-
tud negativa (36,16%) o positiva
(3,06%), influint d’aquesta manera
en la percepció que tindrà l’audièn-
cia.
f) Totes les cadenes de televisió ana-
litzades coincideixen a explicar
la informació a l’audiència uti-
litzant una gran quantitat d’ad-
jectius negatius. Explicar i
interpretar la realitat social des
d’un llenguatge més neutre aju-
daria a reduir la percepció d’inse-
guretat que té la ciutadania i, tal
vegada, s’aconseguiria així una més
gran coincidència entre aquesta
percepció i la violència real present
a la realitat social.
73
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Explicar i interpretar la realitatsocial des d’un llenguatgemés neutre ajudaria a reduirla percepeció d’inseguretat
Taula X. Adjectius utilitzats pels periodistes
Cadena Positius Negatius Neutres Total
A3 TV 21– 4,42% 191– 40,21% 263– 55,37% 45– 100%
Canal+ 0– 0,00% 0– 0,00% 23– 100,00% 23– 100%
Cuatro 4– 4,94% 14– 17,28% 63– 77,78% 81– 100%
Tele 5 14– 12,50% 34– 30,36% 64– 57,14% 112– 100%
TVE 1 11– 7,97% 40– 28,99% 87– 63,04% 138– 100%
TVE 2 0– 0,00% 0– 0,00% 2– 10,00% 2– 100%
Total 50– 6,02% 279 – 33,57% 502 – 60,41% 931- 100%
Font pròpia
142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 73
74
CA
PÇ
ALE
RA
JULI
OL-
SE
TEM
BR
E2
00
8O P I N I Ó
L’ASSOCIACIÓDEPUBLICACIONSPeriòdiques en Català (APPEC) celebra
enguany un 25è aniversari que va més
enllà de la simple commemoració i es
converteix en la consolidació del sector de
la indústria cultural en català que més ha
crescut els darrer anys. El gener de 1983
l’entitat es va constituir com a instrument
per donar visibilitat a les revistes davant la
societat catalana. L’APPEC representava
la nova generació de projectes editorials
sorgits arran de la democràcia, i al llarg de
la seva trajectòria s’ha passat d’una quin-
zena a cent cinquanta capçaleres. Un
creixement que encara continua i que va
lligat a l’evolució del sector.
La primera revista catalana va aparèixer a
Perpinyà, el 1624, fa 384 anys, i es deia La
Gaseta.Des de llavors,moltes publicacions
han fet història i han escrit la crònica de la
nostra història. L’etapa d’or de les revistes
en català va ser durant el primer terç del
segle XX i fins al final de la República Ca-
talana, quan es van editar centenars de dia-
ris i publicacions amb els millors escriptors,
il·lustradors i fotògrafs del país.Des de re-
vistes infantils com El Patufet, nascuda el
gener del 1904, que va arribar a difondre
60.000 exemplars –un rècord no igualat en-
cara per cap altra revista en català–, fins a
publicacions gràfiques d’actualitat com
l’extraordinariD’Ací i d’Allà, considerat el
primer magazín català d’estil europeu, i
que proclamava un catalanisme cultural i
polític.
L’APPEC es va constituir ja fa un quart de
segle amb aquesta mateixa filosofia, però
amb la voluntat d’esdevenir l’òrgan de co-
hesió, promoció i defensa del editors cata-
lans de revistes.El primer president,Ferran
Mascarell (L’Avenç), afirmava que “per a
un país democràtic calia un ventall de pu-
blicacions que forgessin el pensament i
l’opinió, la llibertat i la diversitat. Calia fer
entendre al Govern català la necessitat de
donar suport a un sector que representa
una xarxa d’idees”.Al llarg d’aquests vint-
i-cinc anys, l’associació ha esdevingut un
motor per desenvolupar noves infraestruc-
tures. S’ha assolit un bon grau de complici-
tat amb l’administració, s’han desenvolupat
desenes de projectes, s’ha gestionat la pu-
blicitat institucional i privada, s’han realit-
zat campanyes de difusió al quiosc i als
mitjans de comunicació...
És impensable avui en dia que les pu-
blicacions en català es puguin conside-
rar producte de la“cultureta”o simples
anècdotes folklòriques.Han esdevingut
la xarxa de comunicació amb més i
major penetració en la fotografia de la
realitat cultural, social i política catalana.
Cent cinquanta publicacions que repre-
senten la societat civil d’un país sense estat
i en una llengua minoritzada, i que ha im-
pulsat els seus propis mitjans de comuni-
cació escrits. Es tracta d’un cas únic a
Europa, gràcies al fet que la implantació
d’aquestes revistes té una gran audiència
−prop de dos milions de lectors d’una mit-
jana de 150.000 exemplars mensuals
impulsats per un centenar d’editors−,
tenen absoluta credibilitat −la majoria de
capçaleres lideren espais informatius espe-
cialitzats− i tenen un alt grau de fidelitza-
ció entre els lectors −els subscriptors són
la base fonamental d’aquestes revistes.
Amb la confiança que ens transmeten
aquestes desenes d’editors, l’APPEC va
més enllà de ser un lobby del sector. En la
celebració dels vint-i-cinc anys, i amb la
complicitat dels mateixos associats i del
Govern de la Generalitat de Catalunya,
s’ha realitzat una exposició commemora-
tiva de caràcter itinerant, es publica un lli-
bre antològic, de caràcter gràfic i
referencial sobre les publicacions en
català, i s’organitza el 1r Congrés de
Publicacions Periòdiques, BCN
WorldMagazine,per debatre present
i futur del sector. I tot plegat sense
deixar d’apostar pel futur i les noves
tecnologies (Quiosc.cat), amb la vo-
luntat d’oferir totes les publicacions
en català en format digital, tant els
números actuals com l’arxiu històric.
De moment, enguany, una cinquan-
tena de publicacions ja es distri-
bueixen al quioscmundial Zinio.com,on el
català és una de les deu llengües en què es
poden cercar, llegir o descarregar revistes.
De revistes en paper hem passat a ser mit-
jans “transmediàtics”, on la majoria de pe-
riodistes de les nostres publicacions
treballen en l’àmbit de premsa, ràdio i te-
levisió sota una mateixa capçalera i ofe-
reixen unes informacions úniques i
especialitzades, un model creat des dels
Països Catalans i projectat cap al món.Les
revistes en català són una excel·lent crònica
multimèdia de la societat actual, i l’AP-
PEC, vint-i-cinc anys després, continua sent
l’òrgan de cohesió,promoció i defensa dels
editors catalans de revistes, des de la lli-
bertat i la diversitat, per impulsar un sector
que,amb les arrels a la identitat, representa
la millor oferta i projecció de futur de l’es-
pai català de comunicació.
Lluis GendrauPresident del’APPEC
“Les cent cinquantapublicacions en català,una llengua minoritària,són un cas únic a Europa”
L’APPEC, molt mésque un club de revistes
Ferr
anPo
us
142-Opinio:Layout 1 9/10/08 09:36 Página 74
sLA PREMSA GRATUÏTA ÉSAQUÍ perquedar-se. L’accés lliure a la informació es-
crita és un fet tan natural com ho és sinto-
nitzar una emissora de ràdio o una cadena
de televisió. No es tracta d’un fenomen re-
cent ni d’una tendència nova. Fa dues i tres
dècades que els lectors de ciutats mitjanes
llegeixen premsa gratuïta.Actualment hi ha
més de tres-centes publi- cacions a Catalu-
nya de les quals més d’un centenar estan re-
presentades a l’Associació Catalana de la
PremsaGratuïta (ACPG).
Per a molts ciutadans agafar el gratuït és un
costum tan quotidià com comprar el pa. I ho
fan centenars de milers de lectors cada set-
mana. Segons l’última onada del Baròmetre
de la Comunicació des del maig de 2007 a
l’abril de 2008, la premsa gratuïta lidera l’au-
diència entre el sector de les revistes i publi-
cacions periòdiques locals i comarcals de
periodicitat setmanal, ja que de les 40 pri-
meres, més de la meitat són de distribució
gratuïta.En l’àmbit de les publicacionsmen-
suals, la premsa gratuïta també està a la
Champions, ja que d’un rànquing de 21 cap-
çaleres, 17 són gratuïtes. També, entre la
premsa diària, els gratuïts excel·leixen, espe-
cialment gràcies a la irrupció dels grans dia-
ris metropolitans com 20 minutos oMetro a
principi de l’any 2000.
L’audiència campiona ha permès que els
gratuïts hagin agafat un paper rellevant com
a actors socials: han ensenyat a llegir en ca-
talà els nouvinguts de primera i segona ge-
neració i han estat uns magnífics trans-
missors de la cultura autòctona, ja que en les
pàgines d’aquests setmanaris massius i po-
pulars s’hi reflecteix la vida ciutadana, els
barris, les festes, la veu dels veïns i les re-
ceptes de l’àvia Remei.
En l’àmbit econòmic, la premsa gratuïta ha
trobat la seva font d’ingressos principal en la
publicitat de proximitat, actuant com a ins-
trument estratègic per a botiguers, empreses
i particulars que han assajat els beneficis de
la publicitat en el seu àmbit d’acció. La vita-
litat econòmica del sector ha donat peu a la
competència i aquesta ha comportat que els
gratuïts estiguessin en permanent evolució,
augmentant-ne les tirades, millorant-ne la
qualitat dels acabats, fent-ne competitius
els continguts i invertint en tecnologia, és
a dir, en la informació d’actualitat.
D’aquesta manera molts gratuïts creats
originalment com a productes comercials
(de petit format i paper cuixé) s’han re-
convertit en productes periodístics que han
suposat una revitalització del periodisme
local o de proximitat.
La contribució de la premsa gratuïta a la in-
dústria comunicativa de Catalunya és indis-
cutible, fins i tot pel protagonisme que estan
tenint les seves empreses editores en el des-
envolupament de la premsa digital en català.
Tot i això, l’atenció de l’Administració cap a
aquest sector no és gens proporcional a la
seva aportació lingüística, cultural, empresa-
rial i periodística. Tampoc les universitats
han pres prou consciència encara del paper
de la premsa gratuïta, malgrat que avui el
sector suposa una sortida professional per a
molts periodistes.
Les Terceres Jornades Internacionals de
Premsa Gratuïta que se celebren els
pròxims dies 19,20 i 21 de novembre aBar-
celona han de servir per obrir els ulls a la
realitat de la premsa gratuïta de portes en-
dins i de portes enfora, a més de fixar-ne
l’agenda de treball.Aquesta cita, que reu-
nirà alguns dels millors especialistes del
sector, també té la pretensió de consolidar
Barcelona com a punt de trobada de refe-
rència d’acadèmics, editors,periodistes,pu-
blicistes i empresaris del sector de la
comunicació mundial. En aquesta edició,
l’ACPG obre la porta també al món uni-
versitari i trasllada el debat sobre el futur de
la premsa gratuïta a estudiants de tot Eu-
ropa. La premsa gratuïta catalana és aquí per
quedar-se i vol conèixer els models de refe-
rència per saber cap on ha d’anar.
O P I N I Ó
Josep RitortPresident de l’As-sociació Catalana
de PremsaGratuïta (ACPG)
“Les TerceresJornades Internacionals reu-
nirà alguns dels millors espe-cialistes del sector”
El moment de lapremsa gratuïta
Jord
iTa
rrag
ó
142-Opinio:Layout 1 9/10/08 09:36 Página 75
Després de rescabalar-se dels números
vermells i dotar-se de certs instruments
que blindessin la seva independència
informativa, EFE continua la reforma
que va emprendre el 2004 amb el repte
d’aconseguir una redacció integrada i
multimèdia. Un procés que es preveu
complicat en una empresa pública amb
més de seixanta anys d’història però
que sembla imminent: la intenció és
aplicar el nou model a partir del 2009,
quan l’agència estreni noves seus aMa-
drid i Barcelona.
La “cirurgia” d’EFE va arrencar el
maig del 2004, quan el recent nomenat
president,Álex Grijelmo, va posar-se al
capdavant de la quarta agència de no-
tícies del món, la primera en castellà,
que no obstant això sempre havia re-
sultat deficitària i en concret aquell any
va registrar unes pèrdues de 4,5 milions
d’euros. Grijelmo substituïa Miguel
Ángel Gonzalo, que havia ocupat el
càrrec durant vuit anys, amb l’encoma-
nament de regenerar l’agència. En ple
debat sobre la reforma dels mitjans pú-
blics –EFE és propietat de la SEPI (So-
cietat Estatal de Participacions Indus-
trials) – va iniciar un procés de reforma
similar al de RTVE, que va acaparar,
però, menys protagonisme mediàtic.
Durant el discurs de presa de posses-
sió, Grijelmo recordava que “com més
rendibles són les empreses, de manera
més independent poden exercir la seva
funció”, tot i apuntant que el fet de ser
pública no exonerava EFE d’aquesta
obligació. Malgrat la seva anunciada
voluntat de millorar els resultats eco-
nòmics, el recent incorporat president
de l’agència garantia aleshores “pru-
dència” i demanava als treballadors pa-
ciència i tranquil·litat.“No s’ha de tenir
pressa en el que afecta als asumptes es-
tructurals”, deia en el punt de partida
d’un pla de reforma pensat per execu-
tar-se en el període 2004-2008.
Durant aquells dos primers anys, la re-
novada direcció d’EFE va concentrar
els esforços a reduir despeses: van
revisar-se a la baixa nombrosos
contractes amb proveïdors, va aplicar-
se un petit ERE que va afectar una
trentena de treballadors, van externa-
litzar-se alguns serveis i va transformar-
se el Departa- ment d’Espanyol Urgent
en Fundéu (Fundació Espanyol Ur-
gent), que sota el patrocini del BBVA
va suposar un estalvi immediat entorn
al mig milió d’euros.
En una segona fase, es van posar en
marxa una sèrie de nous productes
amb un cost molt reduït, com foren
l’Agenda Digital Mundial, que va su-
posar més de 200.000 euros d’ingressos
amb la comercialització de les previ-
sions que els periodistes d’EFE ja ela-
boraven. Així mateix, va arrencar una
política d’aliances empresarials, fins
aleshores inexistent, que ha donat pas a
R E P O R TAT G E
EFE escalal’últim tramde la reforma
Amb seixanta nou
anys d’història,
l’Agència EFE va
iniciar el 2004 un Pla
de Reforma dissenyat
sobre el doble eix del
sanejament econòmic
i la independència
informativa, que
també van marcar la
conversió de RTVE en
corporació. Un cop
superades aquestes
dues etapes, l’agència
afronta el repte
d’implantar a totes les
delegacions una
estructura de redacció
integrada i
multimèdia. La
necessitat d’adaptar-se
als nous temps i les
reivindicacions
professionals
polaritzen la recta
final del procés.
Natalia AraguàsFotos: Vicente Pruna
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 76
iniciatives com TVEFE, en col·labora-
ció amb la televisió pública estatal, un
servei informatiu audiovisual per a his-
pans en espanyol i portugués.
El 2006, aquestes mesures van comen-
çar a fruir i l’agència sortia dels núme-
ros vermells per primer cop a la seva
història, una tendència que consolidava
el 2007 amb uns guanys de 700.000
euros.Aquell mateix any, EFE venia al
BBVA la seva seu central, situada al
carrer Espronceda per 52,2 milions
d’euros, tot i obtenint unes plusvàlues
de 13,6 milions.
Paral·lelament al sanejament econò-
mic, EFE va dotar-se de nous orga-
nismes i instruments amb vistes a
blindar la seva independència informa-
tiva. En aquesta línia es va crear el
primer consell de redacció d’EFE, un
organisme format per periodistes que
té com a objectiu preservar l’exercici
professional de les pressions polítiques
i externes. Com a missió més imme-
diata, el Consell havia d’elaborar l’Es-
tatut de redacció, un document amb
rang de conveni col·lectiu que recull les
normes ètiques i professionals de
l’agència al llarg de 128 articles, amb
capítols dedicats als drets i obligacions
dels periodistes, la clàusula de concièn-
cia, el secret professional, el tractament
de les fonts informatives i els drets i
deures de la direcció. Després de ser
consensuat amb els representants sin-
dicals i la cúpula d’EFE, l’Estatut va
aprovar-se el maig del 2006, amb un su-
port del 74,4% de la redacció i una par-
ticipació de 679 periodistes del total de
930 amb què l’agència
compta arreu del món.
Amb tres anys de trajectòria,
el consell de redacció d’EFE
ha superat una primera etapa
on el repte principal era di-
vulgar la seva existència entre els pe-
riodistes per tal que el fessin servir.“Al
principi se sap que hi ha un consell i un
estatut, però tot queda una mica difús”,
explica Joan Castelló, membre del
consell. “Amb la nostra dinàmica de
77
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Imatge de la redacció barcelonina de l’Agència EFE. El 2009 l’empresa estrenarà noves seus tant a Barcelona com a Madrid.
L’agència va iniciar un procésde reforma similar al de RTVEque no va acaparar tantde protagonisme mediàtic
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 77
funcionament hem aconseguit que poc
a poc fóssim coneguts i hem adquirit
dins l’agència una activitat i competèn-
cies definides”.Entre les atribucions de
l’organisme figuren, per exemple, aten-
dre les demandes d’empara i resoldre
els dubtes dels professionals de la casa
i avaluar els candidats a ocupar els càr-
recs de l’agència: abans de ser ratificats
pel consell d’administració, són sotme-
sos a consulta.A nivell de defensa dels
drets professionals, una de les actua-
cions més destacades del consell va
produir-se el 2007, quan a instàncies
de l’organisme la Federació d’Asso-
ciacions de Periodistes d’Espanya
(FAPE) va pronunciar-se a favor dels
periodistes d’EFE-televisió després
que Federico Jiménez Losantos carre-
gués durament contra ells per haver
divulgat unes paraules pronunciades
pel president del PP, Mariano Rajoy,
sense saber que s’havia deixat el micro
obert.Amb tot, Castelló deixa clar que
el consell de redacció no s’ocupa de
les reivindicacions d’índole laboral, a
càrrec del comitè intercentres i el
d’empresa.
Potenciar l’àrea televisiva i el perio-
disme multimèdia conformen la recta
final del pla de reforma, segons explica
el director d’EFE-Catalunya, Leandro
Lamor, qui afegeix que es continuarà
amb la política de contenció de des-
peses, sinergies empresarials i comer-
cialització de nous productes: “Estem
donant els últims tocs per a l’adequa-
ció dels continguts informatius a una
agència global i multimèdia”.
És precisament aquest l’aspecte més
controvertit d’una reforma que fins al
moment s’havia desenvolupat sense
ensurts, ja que els professionals de la
casa temen que aquesta iniciativa de-
rivi a la pràctica en el sempre ingrat rol
del periodista orquestra.
Des la direcció de l’agència s’insisteix
que no serà així i s’aplicarà un model
de “multimèdia intel·ligent”: no es co-
brirà per sistema la mateixa informació
en tots els formats, sinó que es triarà el
més convenient per a cada tema amb
un criteri periodístic.“El multimèdia és
una eina que ha d’estar al servei del pe-
riodisme, i no al revés”, subratlla
Lamor.En qualsevol cas, es pretèn que
en aquesta nova etapa qualsevol perio-
dista d’EFE estigui capacitat per rea-
litzar en unmoment determinat vídeos,
text, fotografies i talls de veu. El pro-
blema és que l’agència, amb seixanta-
nou anys d’història a la seva esquena,
ja compta amb uns departaments es-
tancs tant de premsa, fotogra-
fia i audiovisual, a banda d’un
conveni col·lectiu que defineix
cadascuna de les categories
professionals.
La intenció és que l’any 2009
els professionals de l’agència ja hagin
adoptat aquesta metodologia de tre-
ball, que ja ha començat a adoptar-se.
Coincidint amb el canvi de seu a Ma-
drid i l’establiment d’EFE-Catalunya
al districte barceloní 22@, s’aprofitarà
78
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
S’aplica una política decontenció de despeses,sinergies empresarials i escomercialitzen nous productes
El periodista Leandro Lamor, director d’EFE-Catalunya, a la redacció.
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 78
per implantar una nova estructura de
redacció a totes les delegacions d’EFE,
que passarà a estar organitzada per
continguts, sense que regeixi el tipus de
suport, com succeeix fins ara.
Això tindrà el seu reflex tant en la di-
recció com en les rutines de producció,
ja que tots els periodistes d’una deter-
minada secció treballaran coordinats
pels mateixos caps i elaboraran un
tipus de producte informatiu o un altre
en funció de les característiques del
tema. “La idea és continuar fent el pe-
riodisme de sempre amb valors de sem-
pre però ser hàbils a la vegada per
explicar les notícies en qualsevol for-
mat, el que sigui necessari i s’adeqüi
més”, exposa Lamor. Per exemple: un
primer dia de rebaixes es pot resoldre
amb un vídeo i una fotonotícia,mentre
que una trobada entre líders interna-
cionals requerirà dels serveis d’un re-
dactor avesat en política exterior i un
fotògraf professional.
Plantejaments similars sobrevolen en
l’actualitat redaccions antigues, com les
de La Vanguardia o la Corporació Ca-
talana de Mitjans Audiovisuals, sense
que de moment ningú no hagi gosat
posar-los en pràctica. La seu central de
20 minutos va ser la primera de l’Estat
a unificar les dues redaccions, digital i
paper, amb una única taula de redacció,
formada pels directors i els redactors
en cap, que decideix el tractament de
cada tema i a quin suport se’l destinarà.
Les jornades laborals s’organitzen per
torns, en un funcionament més similar
a la ràdio que a la premsa escrita, que
sembla que amb el temps quedarà re-
legada a una anàlisi acurada dels temes
i l’avançament de temes exclusius.
La necessitat empresarial d’oferir pro-
ductes multiformat en l’era d’Internet,
on els mitjans digitals prenen protago-
nisme i es nodreixen de fotografia,
vídeo i text, acostuma a topar amb la
reticència dels periodistes, que
veuen difícil compaginar el
rigor professional amb elabo-
rar una mateixa informació
per a quatre suports diferents.
En el cas d’EFE, la redacció
multimèdia ja ha estat objecte d’una
sol·licitud de mediació prèvia a la in-
terposició de conflicte col·lectiu per
part del comitè intercentres. El docu-
ment presentat recorda que“el sistema
de classificació professional dissenyat
pel conveni col·lectiu d’Agència EFE,
basat en grups professionals, no permet
la polivalència funcional” i estableix
tres llocs de treball “específics i dife-
renciats entre si”: redactor, redactor
gràfic i reporter de televisió. Tal i com
aquest document exposa,“el veritable-
ment greu i preocupant per a la plan-
tilla de l’agència és la pretensió que un
mateix treballador, sigui quin sigui el
seu lloc de feina, assumeixi l’elaboració
d’informacions no només de manera li-
terària sinó, a més, per mitjà de la cap-
tura d’imatges i de so, confonent-se i
barrejant-se així les tasques pròpies de
fins a tres llocs de feina dife-
rents”.
La direcció d’EFE va donar a
conèixer la seva voluntat de
constituir una redacció multi-
mèdia a l’octubre del 2007,
suscitant ja aleshores les queixes sindi-
cals. Al gener del 2008, va començar a
impartir als redactors cursos elemen-
tals perquè aprenguessin a fer servir
càmeres de vídeo i so, que també per-
meten fer fotografies.A partir del 16 de
79
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Amb vistes al proper curs, EFE-
Catalunya es traslladarà al 22@, un
districte tecnològic nascut al caliu
de les antigues fàbriques del Po-
blenou on convergiran no pocs
mitjans de comunicació: de mo-
ment, els diaris Público i ADN, a
part de Ràdio Nacional, que com-
partirà edifici amb l’agència.
En el cas de Madrid, l’estrena
d’una nova seu al carrer de Julián
Camarillo servirà per unificar la re-
dacció de l’agència en una mateixa
planta, cosa que facilitarà la proxi-
mitat i col·laboració entre els pro-
fessionals un cop s’implanti la
redacció mutimèdia. Encara que
en l’actual seu d’EFE a Barcelona,
situada al carrer Provença, els pe-
riodistes ja treballaven en un sol
pis de superfície diàfana, el trasllat
al 22@ suposa “una oportunitat per
donar nous pasos cap a la redacció
integrada”, valora Leandro Lamor.
Any rere any, EFE-Catalunya ha
anat adquirint personalitat pròpia
amb nous serveis específics per al
territori.
L’última iniciativa ha estat obrir
una oficina permanent a Andorra
a principis del juliol passat, gràcies
a la qual l’actualitat del país piri-
nenc ha pres més protagonisme en
els serveis d’informació interna-
cional de l’agència.A més, la dele-
gació de Barcelona ofereix infor-
mació de text en català i castellà, i
compta amb el servei EFE-Co-
marques, per a qüestions d’àmbit
més local. Dins l’apartat audiovi-
sual, ofereix el Servei Gràfic de
Catalunya, que s’ocupa de fotogra-
fies amb interès per a Catalunya
que es produeixin a qualsevol lloc
del món.
Noves seus
En aquesta nova etapaqualsevol periodista d’EFEha de saber realitzar vídeos,text, fotografies i talls de veu
La necessitat empresariald’oferir productes multiformaten l’era d’Internet topa ambla reticència dels periodistes
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 79
juny del 2008, va considerar que podia
exigir l’ús addicional de càmeres en
qualsevol esdeveniment informatiu
que considerés oportú. “Nosaltres no
ens neguem, veiem que el mercat ho
requereix”, explica Toni Garriga, re-
presentant del comitè d’empresa, qui
es fa càrrec que la tipologia d’abonats
d’EFE s’ha diversificat i ja no tenen
com a principal client la premsa escrita.
“No diem ‘no’ a les noves tecnologies
però de forma ordenada, amb una for-
mació i amb un projecte d’empresa
darrere. També volem que ens expli-
quin això a mig termini què significa”.
Segons Garriga, redactors de tota la
vida estan fent cobertures audiovisuals
després d’un curset de quatre hores on
se’ls explica com funcionen les càmeres:
“EFE ofereix un servei professional, al
client se li ha de donar un producte com
Déu mana”. A part d’això, el comitè
d’empresa d’EFE sostè que el projecte
“té molt més calat” i recela de quin serà
l’estadi final de la convergència tecno-
lògica i les seves repercussions sobre el
volum de plantilla, que de moment
sembla garantit.
“Jo no veig això com una rèmora per
als periodistes veterans, que van adap-
tar-se de la màquina d’escriure a l’ordi-
nador”, defensa per part seva Leandro
Lamor, primer delegat d’EFE-Catalu-
nya que ha sortit del cos de redacció al
llarg de la seva història.Com a directiu,
creu que tot just ara arrenca “un pro-
jecte apassionant”: cal tenir “les idees
clares i saber comunicar-les”.Com a pe-
riodista, reconeix que “segur que ge-
nera molta incertesa”, però sostè que
aquests canvis “van més enllà, són
l’evolució del periodisme” i que totes
les cobertures es realitzaran d’acord
amb els estàndards de qualitat que sem-
pre han caractizat l’agència.
Des del comitè d’empresa, es reconeix
que a la seu barcelonina d’EFE la
trasformació s’ha començat a implan-
tar de forma més dialogant que
a Madrid, on ja han sorgit els
primers conflictes. Amb tot, un
cop EFE s’instal·li al districte
22@ es pretèn que la redacció
multimèdia ja funcioni, en un
procés que sembla no tindrà aturador
si les protestes sindicals no acaben per
frustrar-lo.
Entretant, EFE continua amb la seva
carrera ascendent pel que fa als resul-
tats econòmics. Segons va anunciar
Álex Grijelmo, l’agència va triplicar al
2007 els seus beneficis d’explotació,
amb uns guanys de 700.000 euros.Tot i
que el 2008 es preveu atípic per les des-
peses que suposen la cobertura dels
Jocs Olímpics, les eleccions espanyoles,
les nord-americanes i l’Eurocopa –que
l’agència calcula en uns 800.000 euros–
la intenció és continuar fent guardiola
en els dos propers anys per tal d’afron-
tar despeses com el trasllat d’EFE a una
nova seu central, segons explicava el
mateix Grijelmo en una entrevista al
diari econòmic Cinco Días.
La direcció d’EFE s’ha marcat
com a objectiu fer rendible
l’empresa, tot i reiterar en di-
verses ocasions que això no
anirà en detriment de la qualitat
informativa i de palesar dotar l’agèn-
cia de cert instruments en aquest sen-
tit. Com si del Tour es tractés, l’última
etapa del pla de reforma, que fins el
moment s’ha desenvolupat de forma
prou satisfactòria, es preveu la més
costeruda.
R E P O R TAT G E
80
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Si bé EFE ha esdevingut tota una
referència per a la professió, al segle
XXI vol superar l’assignatura pen-
dent de donar a conèixer la seva
marca entre el gran públic, en un
context en què el clients de l’agèn-
cia han diversificat la seva tipologia
i cal ampliar horitzons. En aquest
sentit, ha posat en marxa nous pro-
ductes pensats per a un client alié al
periodisme, com Canal EFE, que
ofereix informació per a pantalles
situades en sales d’espera i vestíbuls
de llocs com restaurants, hotels,
universitats i hospitals; i serveis
d’alertes de mòbils, personalitzats
per temes i sectors, com ara els im-
migrants. Un altre front on s’ha
posat l’èmfasi en els últims temps
ha estat l’organització d’esdeveni-
ments. Des de fa deu anys, EFE ce-
lebra juntament ambAbertis LaNit
de la Comunicació, que reuneix a
Peralada una nodrida representació
de la societat civil catalana. També
ha organitzat exposicions realit-
zades gràcies al seu històric arxiu,
com la que es va poder contemplar
l’any passat al Palau Robert sota el
títol 1977. Ja som aquí! Memòria
d’EFE, en complir-se el 30 aniver-
sari d’un any decisiu per a la histò-
ria de Catalunya i d’Espanya: el de
les primeres eleccions democrà-
tiques, el retorn de Tarradelles i
el restabliment de l’autogovern
i les institucions de Catalunya. En-
guany, l’agència ha editat el llibre
La sonrisa urgente (Aguilar), amb
seixanta-tres relats escrits per di-
verses generacions de periodistes
de la casa que han divulgat, a través
de la vivència personal i l’anècdota,
la seva cara més desimbolta.
A la recerca d’unclient diferent
Està previst quequan EFE s’instal·lial districte 22@ ja funcionila redacció multimèdia
La direcció de l’agència volfer-la rendible, però senseque això vagi en detrimentde la qualitat informativa
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 80
142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 81
L’interès que han suscitat les eleccions
nord-americanes del pròxim novembre
a Europa és inauditament gran; per pri-
mera vegada, els europeus mirem amb
certa enveja la categoria intel·lectual
dels polítics nord-americans, així com el
fervor que provoquen entre els seus
ciutadans i mitjans de comunicació; no
obstant aquesta notícia, el Vell Conti-
nent encara representa només unmirall
a petita escala del món mediàtic nord-
americà, un entorn molt complex i di-
versificat, actualment immers en unes
eleccions on els nous mitjans i els tradi-
cionals han jugat i jugaran un paper im-
portantíssim en el resultat final de la
comesa; aquestes són, fet i fet, unes
eleccions que es juguen a la pantalla.
Primerament, cal entendre que –el
pròxim quatre de novembre– els nord-
americans hauran de triar entre dos
candidats (Barack Obama i John
McCain) de perfil descaradament inde-
pendent, que han hagut de superar les
reticències inicials de les bases dels res-
pectius partits per imposar el seu perfil
polític amb solidesa.Aquesta transver-
salitat ideològica, i la conseqüent caça
del vot indecís i independent, també ha
tingut el seu correlat mediàtic; els can-
didats busquen noves pantalles...
El passat vuit de setembre, per posar un
exemple prou recent, Barack Obama
s’enfrontava a una de les “efígies” més
temudes del conservadorisme televisiu
nord-americà; al llarg d’una entrevista
de mitja hora −dividida en tres edicions
nocturnes− Bill O’Reilly mossegava
sense ni una concessió el candidat de-
mòcrata davant dels espectadors de la
cadena FOX, en el que encara és l’in-
formatiu vespertí més vist de la televi-
sió per cable del país. Veure un
demòcrata a la FOX, la cadena més
conservadora del país, desplegant sim-
patia tot i la duresa del seu entrevista-
dor, equivaldria a poder escoltar una
entrevista amable i pausada entre Jimé-
nez Losantos i ZP; seguirem esperant...
Per la seva banda, McCain –un polític
extremadament capaç i valent– ha
hagut de vèncer la seva falta de carisma
(un pèl exagerada pels mitjans euro-
peus, tot s’ha de dir, però en qualsevol
cas inferior a l’encant que suscita el seu
rival) apropant-se a la pantalla, sobre-
tot als xous nocturns, tot fent costat als
humoristes d’hora punta, portaveus ha-
bituals de la filosofia demòcrata.Fa cinc
mesos, el senador d’Arizona no tenia
cap inconvenient a aparèixer al xou de
David Letterman, en un gag totalment
pactat on −davant les crítiques de l’hu-
morista− McCain, imitant el posat mal-
girbat del seu interlocutor, li deia
“sembles el típic paio que es posa en
una banyera calenta només per veure
el seu banyador inflat o que li agrada
tenir rèptils als calçotets.”Al programa
satíric Saturday Night Live, el candidat
P E R I O D I S M E A L M Ó N
Estats Units:les eleccionsen línia
Les eleccions nord-
americanes del proper
4 de novembre han
aixecat una gran
expectació a tot el
món. Però lluny de
batalles ideològiques,
la campanya electoral
dedica un pes
primordial a la imatge.
En aquest camp, els
nous mitjans de
comunicació,
especialment els espais
d’Internet, tenen molt
a dir ja que han
configurat la
personalitat política
dels dos candidats,
especialment la de
Barack Obama, que
s’ha convertit en tota
una celebritat a la
Xarxa.
Bernat DedéuFotos: Agències
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 82
republicà va firmar alegrement un fals
discurs presidencial, on –amb posat se-
riós– deia als seus conciutadans; “Amè-
rica necessita un president molt, molt,
molt... i molt vell. Jo tinc la saviesa, el
coratge... i la vellesa suficient per ser el
vostre comandant en cap.” Aquest gir
de to irònic (a McCain sempre li re-
treuen el fet que, de ser elegit, esdevin-
dria el president més vell de la història)
va comportar el final més vist del pro-
grama en els últims tres anys.
Paral·lelament, els espectadors dels
mitjans −davant de tanta informació i
tan diversa− no s’han acontentat passi-
vament amb els plats que els ha servit
la premsa.El passat 16 d’abril, el portal
Mediabistro s’omplia de comentaris
crítics contra els presentadors d’ABC
News Charles Gibson i George Stepha-
nopoulos; durant el debat demòcrata
de Filadèlfia, segons l’audiència, els
presentadors havien fet preguntes molt
pobres, deixant-se al calaix fets subs-
tancials del present polític com la crisi
econòmica. Fins i tot l’analista Jacques
Steinberg culminava la seva columna
mediàtica a The New York Times amb
l’eloqüent comentari: “Els perdedors
del debat van ser els moderadors.”
Unes crítiques que també va rebre Tim
Russert, el mític presentador de la NBC
mort el passat 13 de juny; els inter-
nautes no van dubtar a criticar-li certa
tendència a “acariciar” el senador
Obama amb preguntes molt més toves
que la seva rival Hillary Clinton durant
un debat entre els dos candi-
dats demòcrates a Ohio.
“YES, WE CAN”
Mostres, en definitiva, de com
els mitjans vigilen els polítics i
el públic vigila els mitjans. Igualment,
aquest camí ha estat un procés nou on
els mitjans −especialment els espais
d’Internet− han ajudat a configurar la
personalitat política dels candidats, en
especial a esculpir l’aura política de
Barack Obama. El gener del 2008,
just després de les primàries de Nou
83
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
El candidat demòcrata Barack Obama durant un acte electoral.
Els nous mitjans decomunicació tenen un papermolt important en uns comicisque es juguen a la pantalla
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 83
Hampshire, el músic de hip hop
will.i.am escrivia la cançó “Yes, We
Can”, un tema íntegrament conformat
a partir de fragments de discursos del
candidat afroamericà; el vídeo, dirigit
per Jesse Dylan, va aprofitar l’impuls
que guanyava la candidatura d’Obama
(que no el va patrocinar monetària-
ment), amb col·labo- racions de cele-
britats de Hollywood com Scarlett
Johansson o Kate Walsh; el resultat,
tres milions de visites al portal video-
gràfic YouTube en una setmana. Quan
s’escriuen aquestes línies, les visites
han augmentat a més de nou milions i
mig. Aquesta audiència d’internautes
ha estat la responsable (o la corespon-
sable) d’elaborar una espècie de “grans
èxits” del candidat que –més enllà de
l’entorn polític– li han donat una cali-
desa i una aura difícil de superar.
També a YouTube, per exemple, fins a
un milió i mig de persones han visitat
el vídeo on el candidat balla amb la
presentadora Ellen Degeneres a l’inici
d’una entrevista a The Ellen Degeneres
Show. No cal recordar la popularitat
que va donar a Bill Clinton tocar el
saxo a la televisió...
De fet, la història del candidat Obama
és un exemple inaudit de com els mit-
jans més antics i els més tradicionals
poden treballar junts sense entorpir el
seu curs. Si fem memòria, abans de ser
un polític estrella, Obama ja havia pu-
blicat un llibre memorístic, “Dreams
From My Father”, on explicava alguns
dels ítems històrics que després l’han
configurat com una figura mestissa re-
ferent, producte típic del melting pot
ianqui; al llibre, Obama parla del seu
pare de Kenya, d’una mare blanca i
pobra, i de la seva infància a Honolulu i
Djakarta.Obama sabia i recorda encara
que els nord-americans (fills del ci-
nema), si alguna cosa valoren és una
història ben explicada... i el candidat la
va portar de seguida a programes com
The Oprah Winfrey Show i Charlie
Rose; segons l’editor Hartman –que va
vendre cinc milions de còpies d’aquest
primer llibre– l’experiment es veurà re-
flectit amb dues novetats més. De mo-
ment, no és estrany que –com ens
indicava The Wall Street Journal– un
62% dels nord-americans coneguin su-
ficientment aspectes de la vida del can-
didat, però només un 48% en coneguin
els aspectes importants de la seva polí-
tica. Coses de la literatura...
En qualsevol cas, aquests inicis ja pre-
ludiaven la formació d’un candidat “li-
terari”, amb una aura especial que els
fotògrafs –conscientment o incons-
cientment– intentaven capturar. Un
simple cop d’ull a diaris im-
portants com TheWashington
Post, sempre ens han mostrat
–durant els mesos de les
primàries demòcrates– un
Obama relaxat,mirant a l’infi-
nit, amb un toc de llum al rostre pràcti-
cament divinitzat. Molta excelsitud si
comparàvem aquestes mateixes por-
tades amb les fotografies fetes a Hillary
84
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008 El video amb la cançó
‘Yes, We Can’ que dona suporta Obama ha rebut quasi deumilions de visites a YouTube
El candidat republicà John McCain, de 72 anys d’edat.
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 84
Clinton, on la candidata sempre apa-
reixia amb la boca oberta, la fesomia
alterada... o, directament, d’esquena
(imatges que es repetien, tristament,
a mitjans europeus, fins i tot els més
progressistes). Aquesta divinització
d’Obama ha estat tan evident, que
el setmanari novaiorquès The Onion
−especialitzat en notícies fictícies d’hu-
mor− va publicar un reportatge diverti-
díssim i molt encertat afirmant que el
candidat es passava “sis hores cada dia
mirant fixament a l’infinit; cada mil·lí-
metre defectuós en aquesta posició, que
ha de fer veure que Obama està contí-
nuament pensant en el nostre futur, pot
arribar a costar-li 150.000 vots”.Els hu-
moristes, com sempre, els més lúcids.
LA XARXA, NECESSÀRIA
Però cal parlar encara d’Internet. Se-
gons el Pew Research Center, fins l’ac-
tualitat, un 46% de nord-americans han
utilitzat la Xarxa i el seu telèfon mòbil
per obtenir notícies de la campanya,
compartir-ne algun contingut o mobilit-
zar alguna persona coneguda per tal hi
voti.Les dades desplegades d’aquest in-
forme encara ens diuen més coses; un
35% de ciutadans han vist anuncis polí-
tics via Internet (la quantitat triplica els
nombres de fa quatre anys). En segon
lloc, un 10% d’aquests han uti-
litzat portals com Facebook o
MySpace per adquirir infor-
mació sobre les campanyes,
una iniciativa que resulta tenir
més èxit, lògicament, entre els
més joves; fins a dos terços dels usuaris
d’Internet tenen un perfil personal a la
Xarxa, i la meitat d’aquests declaren
haver-lo utilitzat amb finalitats polí-
85
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008Fins a un 46% dels ciutadans-
nord-americans han utilitzatInternet i el telèfon mòbil perobtenir notícies de la campanya
La governadora d’Alaska, Sarah Palin, candidata a vicepresidenta amb McCain, durant un míting.
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 85
tiques. Paral·lelament, i per primera ve-
gada, les pantalles han esdevingut un
motor econòmic importantíssim per al
finançament de les campanyes; un 6%
dels nord-americans hi han contribuït
econòmicament (novament han tripli-
cat la xifra del 2004).
En el terreny en línia (que no és el de-
finitiu, cal aclarir-ho) Obama segueix
emportant-se el millor fat; els seus vo-
tants –mes joves, evidentment– utilitzen
la Xarxa per seguir la campanya en
un 74% (Clinton s’emportava només
un 57% d’aquesta audiència) i el se-
gueixen a ell en particular en un 65%
(comparat amb el 56% que s’emporta
McCain). Però la dada més important
és que un 28% dels nord-americans
connectats, creuen que Internet els fa
sentir més lligats i propers a la campa-
nya electoral i –d’altra banda– un 22%
sosté que la campanya no seria igual
sense la Xarxa. Però aquesta Xarxa, al
seu torn, també ha canviat.
Actualment, si anem aAmazon o Goo-
gle, permetem que els seus agents
escanegin els nostres correus per en-
viar-nos novetats que ens poden
interessar. Els polítics han copiat
aquesta estratègia, batejada com re-
marketing advertising, enviant anuncis
a tots els usuaris que s’han traslladat a
les pàgines http://www.johnmccain.com
i http://www.barackobama.com.
Paral·lelament, els experts en
màrqueting electrònic utilitzen
una tècnica, el sophisticated tar-
geting, per mitjà de la qual
analitzen la conducta d’un in-
ternauta i n’extreuen els seus possibles
gustos polítics (basats en la quantitat de
visites a pàgines esportives o a espais
de marcat caràcter polític, com l’asso-
ciació del rifle o l’NPR, una ràdio des-
caradament progressista). A banda
P E R I O D I S M E A L M Ó N
86
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
L’ombra de Michelle, la dona d’Obama, es reflecteix sobre una bandera nord-americana durant un míting de la campanya.
Un 28% dels internautesnord-americans creuen quela Xarxa els fa sentir més pro-pers a la campanya electoral
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 86
d’aquestes tècniques conductistes, els
candidats no han dubtat a utilitzar part
de la morbositat de la campanya per
obtenir algun rèdit mediàtic; els res-
ponsables de la campanya d’Obama,
per exemple, van aprofitar la curiositat
de saber qui seria el vicepresident que
triaria el senador d’Illinois comprant
un servei de missatgeria instantània
que prometia als usuaris de telefonia
mòbil “ser els primers en saber la
notícia”.
En aquest sentit, els directors de cam-
panya han anticipat la conducta de
molts electors, assegurant-se que les
seves inquietuds són correspostes; si
“googlegem” les paraules obama i reli-
gions, veurem com viatgem directa-
ment al lloc web oficial del candidat, on
−de seguida, i no fos cas− se’ns adver-
teix de les seves profundes arrels
cristianes.
Els equips de campanya pacten (i com-
pren) a Google paraules clau com
energy, lower gas prices, gas o race,
conscients de les problemàtiques que
volen transmetre als electors.Unes pro-
blemàtiques per les quals els electors
han pogut preguntar als seus candidats,
durant els debats televisius, viaYoutube
o USTREAM, una nova televisió en
línia que ja basa els seus continguts ex-
clusivament en vídeos preparats pels
seus espectadors.
En aquesta línia, el típic anunci polític
de les campanyes s’ha complementat
per comercials de grups independents
que –via Internet– no poden contenir-
se les ganes d’opinar i influir en la so-
cietat. Un d’aquests grups amb poder
d’opinió (com ja va passar el 2004)
són els veterans de guerra, associa-
cions com els Veterans for Freedom
(http://www.vetsforfreedom.org), que
han insistit –sense citar McCain, defen-
sor de les polítiques iraquianes de
Bush– en la necessitat de persistir en
l’ocupació del país.A la pàgina dels ve-
terans, hi podem trobar coses fa temps
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 87
tan impensables com ara el minirepor-
tatge de Pete Hegseth, un soldat al qual
podem veure a l’antiga mesquita de Sa-
marra (Iraq). Hegseth ens explica, en
un format que podria incloure’s perfec-
tament en un informatiu vespertí, com
els soldats nord-americans “recons-
trueixen la mesquita; un símbol molt
important per a tots els ciutadans de
Samarra”. Veterans for Freedom, una
organització que viu de donacions anò-
nimes, es gastarà un milió i mig de dò-
lars a distribuir anuncis com aquest
durant la campanya.
“NETIZENS”
Però, com hem dit abans, aquestes
seran unes eleccions transversals; no
tots els veterans (per seguir amb
l’exemple lligat tradicionalment al vot
republicà) donen suport naturalment
McCain.Així un grup independent com
l’America’s Union Movement (AFL-
CIO), un col·lectiu d’opinió liberal sin-
dical que acaba de publicar un anunci
–disponible aYoutube, només faltaria–
on el veterà JimWesser, tot i respectant
McCain, l’acusa de “voler gastar deu
mil milions de dòlars cada mes a l’Iraq,
uns diners que podríem dedicar a edifi-
car escoles, carreteres i a donar feina als
de casa. Fins i tot –acaba dient el mili-
tar– va votar per no donar més recur-
sos mèdics als veterans.” Paral·lela-
ment, el grup de cristians progressistes
Matthew 25 Network ha produït un
espot radiofònic en el qual es retrata
Barack Obama com un home de fe;
“hem d’escoltar, independentment dels
atacs polítics, els actes de fe que surten
de la boca d’aquest home”, ens diu una
veu en off amb tonalitat sentimental...
Novament, transversalitat i nous mit-
jans. Hi ha, però, algunes excepcions
al centrisme i el bon rotllo
general. Les trobem en
els protagonistes finals
d’aquesta campanya; els
blocs, espais d’indepen-
dència quasi inexistent on
la imparcialitat política no seria el fac-
tor més clau a tenir en compte. En
aquest sentit, el lector de blocs busca
opinions radicals que pot compartir
sense gaire sentit crític, com així fan els
seguidors insaciables del bloc Daily
Kos (http://dailykos.com) un portal del
P E R I O D I S M E A L M Ó N
88
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Els equips de campanyadels dos candidats han pactati comprat a Google paraulesclaus com energia, gas o raça
Tres seguidores del tàndem republicà que compta amb un gran nombre de suports entre els sectors més conservadors del país.
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 88
periodista polític demòcrata Markos
Moulitsas que col·lecciona prop de vint
milions de visites al mes. Iniciat com
un experiment individual d’opinió
(dirigit exclusivament a l’electorat
demòcrata), el bloc compta amb una
dotzena d’editors i uns col·labora-
dors- articulistes que ja s’acosten a la
trentena. Una història paral·lela a pà-
gines importants de l’esquerra nord-
americana com The Huffington Post
(http://www.huffingtonpost.com) o el
bloc HotAir (http://hotair.com), de l’ul-
traconservador Ed Morrisey, espais on
la imparcialitat no és regla, cal insistir,
però que mostren igualment la intensi-
tat del debat polític del país.
I l’audiència no pararà de créixer.
Segons l’informe més complet sobre
l’estat del periodisme que es fa al
país (The State of the News Media,
impulsat pel Project for Excellence
in Journalism; vegeu-lo sencer a
www.stateofthenewsmedia.org/2008),
els Citizen Media representen ja molt
més que un competidor per als mitjans
tradicionals. Els seus experts parlen
sense embuts de la consolidació d’una
“generació Web 2.0”, que s’alimenta
quasi exclusivament de notícies via
Xarxa (són els anomenats “netizens”).
Actualment, la llista de blocs dels Es-
tats Units pràcticament es dobla cada
any; igualment, els nord-americans ja
es fien o creuen en les notícies que tro-
ben a Internet en una mitjana impara-
ble del 81% (més que la televisió, que
aconsegueix un important 78% d’ac-
ceptació). Actualment, un 40% de les
notícies d’Internet als Estats Units són
continguts que generen els usuaris; si
aquests usuaris, com hem dit, cada cop
s’interessen més per la política, la ca-
pacitat de decisió que tindran serà ex-
trema, tot i que encara difícil de
calibrar.
Que la política es juga en el terreny vi-
sual ho demostra quelcom que –als Es-
tats Units i arreu del món– és un
baròmetre inequívoc: els diners.Aquest
2008 ens ha donat rècords en despesa
publicitària política i en continguts po-
lítics als mitjans. Si recordem les elec-
cions primàries d’Iowa (les segones al
calendari electoral) les xifres són es-
pectaculars; el Campaign Media Ana-
lysis Group ens informava que els
demòcrates havien gastat 23,7 milions
de dòlars en publicitat de mitjans du-
rant aquell any (només en aquell
estat!), mentre que els republicans te-
nien una despesa de 9,5 milions.Durant
aquell mes de novembre, confirmava la
consultora Nielsen, els espectadors de
l’estat van veure un total de set mil
anuncis de Mitt Romney i Barack
Obama, els dos líders més anunciats
dels dos partits. La campanya es jugava
a la pantalla, i encara s’hi juga actual-
ment; els missatges, a mesura que
avanci la comesa, encara es faran més
presents i més radicals.
Els nord-americans, quan acostumen a
parlar bé d’algú, reafirmant-ne el ca-
ràcter obert i transparent, sovint em-
pren una expressió que m’agrada
especialment. Diuen: “What you
see is what you get”, que po-
dríem traduir com: “El que veus
és allò que hi ha.” Amb l’apari-
ció dels nous mitjans en campa-
nya i amb la radicalització
absoluta de la mirada visual enfront a
qualsevol altra forma d’interacció polí-
tica o de base informativa per a la deci-
sió, aquesta expressió cobra un nou
significat;“You get only what you see”;
“Només hi ha allò que veus.” Que gua-
nyi, doncs, el millor... i el més vist!
89
CAPÇALE
RA
JULI
OL-
SETE
MBRE
2008
Els lectors de blocsel que busquen són opinionsradicals que poden compartirsense gaire sentit crític
La imatge ha deixat enrere els discursos ideològics i la batalla per les idees.
142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 89
90
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
P R E M I S
PREMIS TIFLOSConvoca: ONCEÀrea: Premsa escrita, ràdio, televisió
i periodisme electrònicÀmbit: GeneralAdreça: C/ Almansa, 66, 28039-MadridTelèfon: 914 365 342URL: www.once.catRequisits: Treballs publicats al 2008
que tractin sobre la integraciódels discapacitats i les barreressocials a les quals s’enfronten
Dotació: 9.000 euros i diploma per acada apartat
Termini: 15 de gener del 2009
PREMI SOLIDARITAT:Menció mitjans de comunicacióConvoca: Institut de Drets Humans
de CatalunyaÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: CatalunyaAdreça: Pau Claris, 92, entl. 1a.
08010-BarcelonaTelèfon: 933 017 710URL: www.idhc.orgE-mail: [email protected]: Mitjans que aborden
la protecció dels dretshumans a Catalunyao arreu del món.
Dotació: Placa i obra pictòricaTermini: 10 de desembre del 2008
PREMI NACIONAL DE PERIODISMEGASTRONÒMIC ÁLVARO CUNQUEIROConvoca: Ayuntamiento de LalínÀrea: Mitjans audiovisuals,
de comunicació i premsaescrita
Àmbit: EspanyaAdreça: PlazaAyuntamiento, s/n.
36500-Lalín (Pontevedra)Telèfon: 986 787 060Requisits: Treballs relacionats amb la
gastronomia gallega, difososen els últims dos anys.
Dotació: 1.000 euros (mitjans audiovi-suals), 5.000 euros (mitjans decomunicació) i 1.000 euros(premsa escrita)
Termini: 31 de desembre del 2008
PREMI JOAN ORÓ A LA DIVULGACIÓDE LA RECERCA CIENTÍFICAConvoca: Associació Catalana de Co-
municació Científica (ACCC)Àrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Rambla. de Catalunya, 10.
08007-BarcelonaTelèfon: 636 761 712URL: www.accc.catE-mail: [email protected]: Treballs inèdits, web o bloc en
català que descriguin la tascade recerca de l'autor/a. Edatlímit: trenta-cinc anys.
Dotació: 1.000 euros i 3 accèssitsoptatius de 300 euros
Termini: 31 de desembre del 2008
PREMI TURÍSTIC INTERNACIONALPICA D'ESTATSConvoca: Diputació de Lleida. Patronat
de TurismeÀrea: Fotoperiodisme, Periodisme
electrònic, Premsa escrita,Ràdio,TV,Mitjansó
Àmbit: GeneralAdreça: Rambla Ferran, 18, 3r.
25007-LleidaTelèfon: 973 245 408URL: www.lleidatur.comE-mail: [email protected]: Treballs sobre aspectes turístics
de les comarques de Lleida di-fosos entre el 18 d’octubre de2007 i el 17 d'octubre de 2008.
Dotació: 6.000 euros per àreaTermini: 18 de novembre del 2008
PREMI PERIODÍSTIC PURO CORAConvoca: El Progreso de LugoÀrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Rúa Ribadeo, 5.
27002-LugoTelèfon: 982 298 100URL: www.elprogreso.esE-mail: [email protected]: Articles publicats per primer
cop entre el 2 de febrer i el 15de desembre del 2008, en mit-jans espanyols o estrangers.
Dotació: 10.000 eurosTermini: 30 de desembre del 2008
CRIDA ALS ESCRIPTORS JOVES(SERRA D’OR)Convoca: Revista Serra d’OrÀrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: c/ Ausiàs March, 92-98 int. esq
08013 BarcelonaTelèfon: 932 450 303URL: www.pamsa.comE-mail: [email protected]: Treballs sobre temes diversos
escrits per joves que no siguinmajors de trenta anys.
Dotació: 275 euros com a dretsper la publicació a la revistaSerra d’Or
Termini: 28 de novembre del 2008
PREMI NACIONAL DE PERIODISMEMIGUEL DELIBESConvoca: Asociación de la Prensa de
ValladolidÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Apartado de Correos 401.
47080-ValladolidTelèfon: 983 380 263 / 607 309 257URL: www.periodistasvalladolid.orgE-mail: [email protected]: Treballs publicats entre l’1 de
desembre del 2007 i el 30 denovembre del 2008 que tractinsobre l’idioma espanyol alsmitjans de comunicació.
Dotació: 7.000 euros i esculturaTermini: 10 de desembre del 2008
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 90
91
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
RECULL ONLINE
www.google.com/2008electionCoincidint amb el començament de la
convenció del Partit Demòcrata,Google va
obrir aquesta pàgina especial que enllaça
amb tota mena d’informacions sobre les
eleccions. Inclou una extensa galeria de
mapes electorals i permet saber a quins
blocs i diaris digitals s’han subscrit Obama
i McCain.
XARXES SOCIALS (1)
www.facebook.com/barackobamawww.facebook.com/johnmccain
Els candidats i els seus seguidors han por-
tat la campanya a les xarxes socials de més
èxit, com Facebook, que aplega un públic
sobretot jove.Obama hi té mes de 700.000
missatges d’usuaris propers als seus plan-
tejaments. McCain, uns 80.000.
XARXES SOCIALS (2)
www.myspace.com/barackobamawww.myspace.com/johnmccain
Una altra xarxa d’èxit social amb espai de-
dicat a la campanya i amb molts vídeos i
material multimèdia.Obama hi té prop de
520.000 amics (usuaris de la xarxa que li
donen aquest tractament) i McCain, uns
91.000.
ENCICLOPÈDIA
http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_presidential _elec-tion,_2008És interessant veure com tracta el tema la
versió anglesa de l’enciclopèdia en línia
més important. Les actualitzacions són
diàries i l’apartat Wikinews aporta infor-
mació sobre la campanya en temps real.
DINERS (1)
www.fec.gov/DisclosureSearch/mapApp.doLa Federal Election Commission publica
a la Xarxa les contribucions que tots els as-
pirants han rebut a cada estat nord-ame-
ricà per la seva campanya electoral.També
hi ha un rànquing total entre demòcrates i
republicans, entre altres llistats.
DINERS (2)
www.opensecrets.org/pres08/index.phpUn altre recull sobre les quantitats que els
candidats han rebut. I també sobre les que
han gastat. Les dades són el Center for
Responsive Politics, una organització que
monitoritza els diners que mouen els polí-
tics nord-americans.
EL FACTOR INTERNET
www.techpresident.comImpulsada pel Personal Democracy Forum
i amb la col·laboració de diversos perio-
distes, segueix i analitza el ressò a la Xarxa
dels diferents aspirants a les eleccions
nord-americanes.L’apartat “It’s time to re-
boot America”, inclou assaigs sobre com
dinamitzar la política nord-americana.
AFERS ESTRANGERS
www.cfr.org/campaign2008El Council on Foreign Relations està
considerat l’equip d’especialistes nord-
americà més influent en relacions interna-
cionals. A “Campaign 2008” analitza el
programa electoral i les accions dels can-
didats en aquest escenari que tant inte-
ressa Europa i tant pes té aWashington.
SELECCIÓ
www.americanpressinstitute.org/pages/toolbox/federal_govern-ment/federal_government/Molts mitjans nord-americans tenen espais
en línia dedicat a les eleccions. Aquí n’hi
ha un recull fet per l’American Press Ins-
titute amb enllaços a partir d’articles de
relleu.
www.youtube.com/youchoose08
W E B S À l e x B a r n e t
Vídeos de campanyaAmb els canals deYoutube on cada candidat ha penjat el seu ma-terial doctrinal. McCain hi té més de 250 vídeos, mentre queObama supera els 1.200. També hi ha els vídeos on els candidatsrepublicans i demòcrates a les eleccions al Senat d’alguns estatsnord-americans, que tindran lloc el mateix 4 de novembre, contes-ten les preguntes dels internautes.
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 91
92
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
LA FOTO Joan Vidal i Ventosa
BARCELONA, 1909. El MACBA acull entre el 23 d’octubre i el 6 de gener l’exposició “Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogrà-fica moderna”, una mostra que indaga en la noció de document fotogràfic a partir de l’estudi i l’escenificació d’alguns debats sobre el gènere en diferents moments
històrics. La mostra compta amb més de dues mil imatges –de les quals un miler són còpies d’època– datades entre 1851 i 2008. Les fotografies són de 250 autors
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 92
93
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
diferents i inclouen instantànies d’Eugène Smith, Edward Steichen, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Carlos Pérez de Rozas,Agustí Centelles o Robert Adams,
entre molts altres.Un dels apartats de l’exposició és el que aborda la construcció fotogràfica de Barcelona al llarg del segle XX.A la foto que reproduïm, que per-
tany a l’Arxiu Històric de la Ciutat, pot observar-se el centre històric a principis de segle.
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 93
94
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
L L I B R E S M a g d a S á n c h e z
LOS MUR. MASAJISTAS DEL BARÇAEnric Bañeres, 2008
271 pàgines
Enric Bañeres, que porta quaranta anys en el pe-riodisme esportiu, aborda en aquest llibre la his-tòria d’Àngel Mur Navarro i d’Àngel Mur Ferrer,pare i fill, que representen una part del barcelo-nisme, la dels massatgistes que discretament hanestat durant dècades treballant pel primer equipdel Barça. L’autor, tal i com apunta l’historiadorJosep M. Solé i Sabaté en el seu pròleg,“ha acce-dit al món dels records dels Mur”.Així doncs, enles seves pàgines es repassa la història del club através de les experiències d’aquesta saga familiartant estimada pels barcelonistes. El fitxatge deKubala, la transició política, el 0-5 al Bernabeu oel Dream Team són tans sols alguns dels moltsepisodis que han escrit la crònica d’una època ique poden trobar-se en aquesta obra.El llibre, es-crit amb un llenguatge amè, no està plantejat comuna biografia, sinó com un seguit de reportatgesque conviden a viatjar a l’interior del club a tra-vés dels ulls d’aquests dos fidels massatgistes.
ESTADÍSTICA DE L’AUDIOVISUAL ACATALUNYA 2007
Institut d’Estadística de Catalunya, 2008
153 pàgines
Recull d’informació estadística del sector au-diovisual a Catalunya, un sector capdavanterde l’economia catalana, que agrupa la produc-ció, distribució i exhibició en l’àmbit del ci-nema, el vídeo, la ràdio i la televisió. El treballse centra en l’estimació de la producció, la des-pesa, el finançament i l’ocupació, així com enles característiques bàsiques de l’oferta i elconsum de béns i serveis audiovisuals per partde la població. A partir d’aquesta informacióes pot dur a terme una anàlisi rigorosa i un se-guiment detallat del comportament d’aquestsector al llarg del temps. El coneixement regu-lar i aprofundit de les característiques més rel-levants del sector audiovisual a Catalunya ésuna de les activitats estadístiques sectorialsmés destacables, atesa la importància estratè-gica del sector, que s’inclouen en el Pla esta-dístic de Catalunya vigent.
LLIBRE BLANC DE LA RÀDIO LOCALPÚBLICAFederació de ràdios locals de Catalunya, 2008
31 pàgines
Document que neix amb l’objectiu d’esdeveniruna eina actual i de gran utilitat per a la ràdiolocal pública. És una iniciativa que neix a partirde les conclusions del III Congrés de la RàdioMunicipal, que va tenir lloc a Barcelona el 10 il’11 de novembre de 2006.Recull una radiografiadel panorama del moment, així com propostes irecomanacions per tal d’afrontar els reptes defutur amb les màximes garanties. Es tracta demillorar el sector partint d’un coneixementexhaustiu de la seva realitat, amb un seguit de pa-ràmetres i principis bàsics que han de regir lafeina del periodista a la ràdio local pública. Elsubministrament d’una informació veraç, objec-tiva i equilibrada; el foment del pluralisme o lacontribució al desenvolupament de la llengua i lacultura catalanes, entre altres. Un altre objectiud’aquest llibre blanc és la de recollir les impres-sions sobre el document i obrir nous fòrumsd’anàlisi i discussió.
ANUARI INTERNACIONAL CIDOB 2008Francesc Fàbregues (coordinació)
Fundació CIDOB, 2008
555 pàgines
Nova d’edició d’un dels més destacats anuaris perinterpretar la política exterior espanyola i que fa-cilita un seguiment exhaustiu del panorama inter-nacional.Aquest copXavier Batalla, corresponsaldiplomàtic i director adjunt de “Vanguardia Dos-sier”, obre el llibre amb un article on fa un repàsde la situació internacional: la guerra contra el ter-rorisme, la situació al Pròxim Orient i a la Medi-terrània, l’evolució del Pakistan i l’Afganistan, elprocés d’integració europea, la situació a l’Amè-rica Llatina, el paper de Rússia i la Xina o la conti-nuïtat de l’hegemonia dels Estats Units. L’espai“Perfil de País” està dedicat a “Nigèria i el seu en-torn regional”. És el país més poblat d’Àfrica i lasegona potència econòmica del continent.Tambés’inclouen altres articles d’anàlisi de la conjunturaeconòmica internacional, l’acció exterior de laUnió Europea, així com les relacions internacio-nals i el sector econòmic exterior d’Espanya.
LA LLIBERTAT DE PREMSA AL MÓN 2008Reporters sense Fronteres, 2008
136 pàgines
Informe anual on l’organització Reporters senseFronteres” recull els casos de manca de llibertatde premsa en els diferents països arreu del móndurant el darrer any. La llibertat d’opinió i d’ex-pressió és un dret recollit a la Declaració Uni-versal dels Drets Humans (art.19) i un pilar bàsicdels sistemes democràtics.Aquest dret empara laprofessió periodística, que per la seva banda téuna responsabilitat obligada, de fonament ètic.Aquest anuari reflecteix com enmolts indrets delmón la tasca periodística no es pot dur a termeamb llibertat d’expressió ni d’informació, ja queels professionals pateixen censures, detencions, ifins i tot paguen el seu treball amb la mort. Peraquest motiu, es publica aquest anuari, per tal dedonar a conèixer aquesta realitat.També, per re-cordar la importància de la llibertat d’informaciói fer-ne balanç, cada 3 de maig es commemora elDiaMundial de la llibertat d’informació, instituïtdes de l’any 1993.
SPORTMAN. LES MILLORS IMATGES DELSPIONERS DE L’ESPORT CATALÀ
Gabriel PernauLa Magrana, 2008
191 pàgines
Imatges de finals del segle XIX i començamentsdel segle XX de totes aquelles persones que vaniniciar el moviment esportiu de l’època. Es trac-tava d’aristòcrates que els agradava jugar al ten-nis, a un partit de futbol amb els amics o aprofitarun migdia d’estiu per fer unes braçades a la platjade la Barceloneta.Era una època on pocs eren elsprivilegiats que podien permetre’s de realitzaraquestes pràctiques, ja que es necessitava temps idiners, dos factors no gaire comuns entre la so-cietat del moment. El llibre parla d’aquells pio-ners, homes i dones, que van iniciar el movimentesportiu a Catalunya, vistos a través de les di-verses cobertes de les revistes especialitzades delmoment. Destaquen Los Deportes i Stadium,dues publicacions de primera qualitat gràfica quepodien competir amb les millors que es feienaleshores a Europa.A través de les seves paginess’explica la història de l’esport a Catalunya.
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 94
95
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
PERIODISME SOCIAL. EL COMPROMÍSDE LA INFORMACIÓ
Servimedia, 2008
180 pàgines
Llibre d’estil de l’agència de notícies Servimedia,on es detallen les pautes i els criteris unificats quehan de seguir els periodistes d’aquest mitjà de co-municació i de la resta en la seva tasca diària decrear notícies. Es tracta de marcar els usos gra-maticals, ortogràfics i tipogràfics de les informa-cions, per tal d’ajustar-se a unes característiquescomunes. Aquest fet és important, tal i com ex-plica Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya, ja que “la concepció de larealitat la construïm amb la força semàntica deles paraules i, per això, el periodista les ha d’es-collir de forma molt acurada”. Servimedia va sercreada el 1988 per la Fundació ONCE i és unaagència de notícies especialitzada en informaciósocial.El seu objectiu és impulsar des de dins delsmitjans una més gran presència d’aquest tipusd’informació. Amb el manual d’estil vol aconse-guir un correcte tractament de les informacionsrelacionades amb aquesta temàtica.
MITJANS DE COMUNICACIÓ I VALORS.QUÈ VOLEM QUE SIGUIN ELS MITJANS?
Ferran Sáez MateuFundació Lluís Carulla / ESADE, 2008
158 pàgines
Ferran Sáez Mateu, escriptor i professor de lafacultat de Comunicació Blanquerna de laUniversitat Ramon Llull, analitza el paper delsmitjans de comunicació de masses en la trans-missió de valors. No es tracta d’un treball derecerca, sinó que respon a una voluntat de re-flexió del tema, amb una mirada crítica. L’au-tor es planteja seriosos dubtes sobre el paperdels mitjans de masses en la transmissió de va-lors. Més enllà de vells estereotips, els estudiscientífics que Ferran Sáez Mateu presenta in-diquen que les noves tecnologies han canviatels paradigmes culturals i, ocasionalment,també els esquemes de valors. El llibre estàdins la col·lecció “Observatori dels Valors”,una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i lacàtedra Lideratges i Governança Democràticad’ESADE (URL), que pretén promoure la re-flexió i el debat entorn dels valors a la Catalu-nya d’avui.
INFORME MEMÒRIA ANY 2007Fundació Consell de la Informació
de Catalunya, 2008
44 pàgines
La fundació privada Consell de la Informació deCatalunya és un entitat sense afany de lucre,creada com a òrgan d’arbitratge independentamb l’objectiu de vetllar per l’acompliment delCodi deontològic en els mitjans de comunicació.Es troba al servei de la societat en defensa delsvalors ètics de la informació. Exerceix les sevesfuncions sobre tots els professionals i mitjans quedesenvolupen l’activitat informativa a Catalunya.Recull un balanç i informació de l’activitat durant2007, amb un informe de la presidència i de la se-cretaria general, així com el Codi deontològic dela professió periodística a Catalunya; selecció dequeixes de tramitació no ordinària; estat decomptes de 2006; projecte de pressupost de l’any2007 i ressenyes dels acords presos l’any 2006.Ac-tualment, són cinquanta els mitjans que es trobenadherits als principis del Codi deontològic icontribueixen a les despeses que té la Fundació.
DIRECTRICES EDITORIALES. VALORES YCRITERIOS DE LA BBC
Asociación de la Prensa de Madrid, 2007
232 pàgines
Traducció per primera vegada al castellà del lli-bre d’estil de la BBC. Es tracta d’una declaraciódels valors i nivells de qualitat de la ràdio televi-sió pública britànica, tota una sèrie de pautes i debones pràctiques per les quals s’han de regir elsprofessionals que treballen en aquest mitjà. Va-lors com la responsabilitat i l’ètica són normesque es tenen molt presents en el manual. Incloutambé capítols que tracten sobre l’exactitud i laprecisió, la imparcialitat i diversitat d’opinió, laintimitat, menors, polítiques de govern, guerra iterror, religió, integritat editorial o relacions ex-ternes, etc. La British Broadcasting Corporation(BBC) és el servei públic de ràdio, televisió i In-ternet del Regne Unit, amb un total de vuit dè-cades de trajectòria. La BBC compta amb unaxarxa de més de 250 corresponsals i transmet enemissores AM i FM en més de cent ciutats capi-tals de tot el món.
DISEÑO DE LA NOTICIA. PROYECTOS2006-2008
Cases i Associats, 2008
440 pàgines
Recull d’alguns dels treballs més destacats quel’estudi de disseny Cases i Associats ha dut aterme durant els darrers dos anys, tant en for-mat paper com en web de diverses publica-cions diàries i revistes.En aquesta edició, s’haninclòs les valoracions i opinions dels editorsque van estar implicats en els processos de re-novació editorial i gràfica d’aquest tipus demitjans impresos i digitals. Durant la seva his-tòria l’empresa, amb seu a Barcelona, BuenosAires i Miami, ha participat en el format demés de cent projectes a Europa iAmèrica Lla-tina. Hi destaquenClarín, d’Argentina;El Cor-riere de la Sera iLa Estampa, d’Itàlia;OEstadode San Pablo, de Brasil;Adn iAvui d’Espanya;o The Independent, de Gran Bretanya, entre al-tres. És una bona eina per veure com funcionala creació d’una nova imatge d’un mitjà infor-matiu, sense perdre la identitat i millorant-neels aspectes més negatius.
INTERNET A LES REDACCIONSPere Masip
Trípodos (Facultat de Comunicació – Universi-tat Ramon Llull), 2008
201 pàgines
En els darrers trenta anys s’ha dut a terme unaprocés d’introducció d’Internet als mitjans de co-municació catalans. Aquest fet ha produït uncanvi en les rutines periodístiques dels professio-nals i en la forma de treballar. L’autor explical’arribada d’Internet a les redaccions, les rutinesque van sorgir i els reptes de la introducciód’aquesta tecnologia en la tasca diària del perio-dista. Internet ha esdevingut una eina indispen-sable com a font d’informació, com a mitjà decomunicació i com a recurs informatiu. Masip ésdoctor en Periodisme per la Universitat RamónLlull (URL) i professor de la facultat de Comu-nicació. Es tracta d’una versió adaptada i resu-mida de la tesi doctoral que l’autor va defensar ala URL al 2006, sota el nom “Presència i ús d’In-ternet a les redaccions. Periodistes, rutines pro-fessionals i tecnologia: el cas deLaVanguardia,Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya”.
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 95
96
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
El dia 30 de juny la seu del Col·legi dePeriodistes de Girona va ser l’escenaride la presentació del número d’estiu2008 de la revistaDones de l’Associacióde Dones Periodistes de Catalunya(ADPC). A l’acte van assistir la presi-denta de l’Associació,Montserrat Puig, ila periodista Elvira Altés, que van par-lar sobre “La presència de les dones alsmitjans de comunicació”. En aquest nú-mero es publica un reportatge sobrel’esport femení i les competidores olím-piques als Jocs Olímpics de Pequín enles diferents especialitats. La revistatracta també el paper dels sindicats ambles dones treballadores i publica una en-trevista a Anna Albar, directora de laFira de Girona.
Curs sobre Responsabili-tat social corporativa
L’Aula de Comunicació del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) va organitzar el dia 6 de junyd’enguany el curs, adreçat específica-ment a periodistes, “La responsabilitatsocial corporativa: Una opció intel·li-gent”. El va impartir el professor MarcMarin.
”Com es gestiona undepartament de premsa”L’Aula de Comunicació del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona vacelebrar els dies 1, 2, 3, i 4 de juliol uncurs sobre com es gestiona un departa-ment de premsa.Va impartir el seminariMiquel Àngel Violan, professor de co-municació en les principals escoles denegocis de l’Estat.
La demarcacióde Tarragona reivindica
els seus mitjansLa demarcació deTarragona del Col·legide Periodistes va presentar el 26 de junyel document El sistema de comunicacióal Camp de Tarragona avui, en el qualalerta de les febleses de la comunicació ala zona i fa propostes de millora. El do-cument argumenta que en el sistema co-municatiu tarragoní tenen una fortaquota de penetració els mitjans fets ipensats des de Barcelona i des de Ma-drid. Considera que el sistema té un no-table punt dèbil des del moment que, enl’únic mitjà que arriba a tota la població,és a dir la televisió, la presència del ter-ritori i dels agents del territori, socials ide comunicació“és molt dèbil i pràctica-ment mai no supera l’àmbit local.”“Estem abarcelonats”, apunten desprésd’analitzar els resultats del Baròmetre dela Comunicació del Camp de Tarragonapresentat a la Facultat de Ciències Jurí-diques amb la presència del presidentdels periodistes de Tarragona, IgnasiSoler.
Tot i que l’estructura del sistema és simi-lar a la del conjunt de Catalunya i a la deterritoris com Girona o Lleida, a Tarra-gona la penetració de la premsa escritade Barcelona i Madrid “és més dura”.Això resta força a les referències comu-nicatives locals en un àmbit molt impor-tant per a la reflexió, la construcció idebat de les opinions i els lideratges pro-pis. El document apunta que tot i serTar-ragona la segona àrea metropolitana deCatalunya, des del punt de vista de la co-municació estan més vinculats a Barce-lona que la resta de Catalunya. Lademarcació deTarragona també va ana-litzar la posada en marxa de la TDT,d’acord amb el pla aprovat en el Consellde Ministres de 12 de març de 2004.
La demarcació tarragonina fa una “pro-posta estratègica”per reforçar el sistemade comunicació del Camp deTarragona.Entre altres coses, suggereix crear un ser-vei públic de televisió digital terrestrepropi, amb les funcions principals de li-derar el sistema de TDT del Camp ambuna oferta audiovisual capaç d’incidir enels consums de comunicació. Un altreobjectiu seria fer visibles els actors so-cials, econòmics i polítics del territori.
Seleccionats els vuit llicenciats per ales beques Josep M. Huertas
El jurat de les beques Josep M.Huertases va reunir el passat 29 de juliol alCol·legi de Periodistes de Catalunya perseleccionar els vuit llicenciats en Perio-disme de la primera edició 2008-2009.
Els estudiants que han obtingut beca enaquesta primera edició són: CristinaGarde, Miquel González, Xavier Piñol,Susana Pérez, Joan Callarissa, Raül Ca-làbria, Laia Balasch i Marta Roglà.
Els becats realitzaran pràctiques a ElPeriódico, El Punt,TVE (al programa 59segons), Servimèdia i a les publicacionsparlamentàries del Departament d’In-terior a més de la part teòrica del màsterde TV3.
Alguns estudiants en qüestió, tal i comestipulaven les bases del premi, tambéportaran a terme part de la seva beca
amb estades tant a Madrid com a l’es-tranger (França i Bèlgica).
El jurat de les beques estava format perdos representants del Col·legi de Perio-distes i dos representants del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona, lesinstitucions que han convocat aquestesbeques amb l’objectiu de fomentar lainserció professional dels nous llicen-ciats.
El Col·legi de Periodistes de Catalunyava rebre projectes d’estudiants de qua-tre universitats que imparteixen estudisde Periodisme (Universitat Autònomade Barcelona, la Universitat PompeuFabra, la Universitat Ramon Llull i laUniversitat Rovira i Virgili) i totesaquestes han aconseguit representacióen la primera edició dels premis.
N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S
Girona acull la presentació de Dones
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 96
El Col·legi condemnal’atemptat a El Correo
La revista del Col·legi de Periodistes deCatalunya, CAPÇALERA, es pot adquirirdes del dimarts 29 de juliol en dosquioscs del centre de Barcelona,concretament els que estan situats alpasseig de Gràcia amb Mallorca i alpasseig de Gràcia amb Provença, se-gons una nota del Col·legi publicada afinal de juliol.
El número 141 de la revista trimestraltracta com a tema principal la pèrduad’audiència de la teleporqueria i la re-cerca de nous formats del periodismerosa a l’Estat espanyol.Una sèrie de re-portatges aprofundeixen sobre aquesttema i fan un recorregut històric a tra-vés dels programes més representatius.El preu de la revista als quioscs és de
quatre euros, mentre que els col·legiatsla reben gratuïtament al seu domicili.
El degà del Col·legi de Periodistes deCatalunya, Josep Carles Rius, va signarel passat 8 de juny un comunicat decondemna a l’atemptat sofert pel diariEl Correo de Bilbao i va mostrar la sevasolidaritat amb els treballadors deldiari.
“La llibertat d’informació i d’expressióque encarnen els mitjans de comunica-ció són un dels fonaments de la demo-cràcia que els terroristes pretenen
destruir”, afirmà el degà que afegia que“atemptats com el sofert avui per ElCorreo ens reafirma encara més en ladefensa de les llibertats i en el deure iel dret d’informar.”
La banda terrorista ETA va atemptat ales tres de la matinada contra les ins-tal·lacions de les rotatives que aquestmitjà de comunicació té a Zamudio(Bilbao). L’explosió no va causar feritsperò sí que va fer importants danys ma-terials tant a l’exterior de l’edifici com a
zones properes. En el moment de l’ex-plosió es trobaven mig centenars de tre-balladors a les rotatives.
En el seu editorial, recollit en l’ediciódigital del diari i titulat ‘No ens silen-ciaran’, el diari assegurava que seguiriainformant i “plantant cara al terror”.“No és el primer cop” que ETAatempta contra el diari i afirma que laveritat “en qualsevol de les sevesformes”, tant impresa com en imatges o
parlada, és “el principal enemicd’una banda que tan sols sap deviolència i de mort, que ha fet dela destrucció el seu únic i estèrildiscurs”.
Per la seva part, l’AssociacióMundial de Diaris (WAN en les
seves sigles en anglès) va condemanarl’atemptat i va considerar que es tracta“d’un atac contra la mateixa democrà-cia per part de terroristes que prosse-gueixen amb el seu objectiu políticmitjançant la violència, amb l’esperançad’intimidar els mitjans de comunicaciói d’influir sobre la informació”.Aquestaassociació, que representa 18.000 diaris,va recordar que “els atacs contra la lli-bertat de premsa no tenen lloc tan solsen règims repressius”.
CAPÇALERA, als quioscs del centre de Barcelona
“Atemptats com el sofert avuiens reafirma encara més en ladefensa de les llibertats i enel deure i el dret d’informar”
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 97
98
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
D I A A D I A S a r a M a s ó
Juny 20082 de junyACORD CATALANOARAGONÈS PERLATDT. La Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA) i la CorporacióAragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV)firmen un acord de col·laboració per al des-envolupament i la investigació de les emis-sions en alta definició de la Televisió digitalTerrestre a través d’Internet. Ambdues en-titats han creat un equip tècnic i grups detreball que començaran a estudiar la viabili-tat del projecte. Signen el document el pre-sident de la CCMA,Albert Sáez, i el directorgeneral de la CARTV, Ramon Tejedor.
GÖTEBORG CAPITAL MUNDIALDELS DIARIS. L’Associació Mundial dePeriòdics (WAN, en anglès) fa públic un in-forme a l’assemblea de Göteborg (Suècia)sobre les tendències de la premsa després deveure que la venda de diaris el 2007 va asso-lir una mitjana de 523 milions al dia, xifraque representa un 2,5%més que l’any ante-rior. Els països emergents (l’Índia, el Brasilo la Xina) han compensat, quant a xifres, elretrocés enregistrat als Estats Units o a paï-sos de l’Europa Occidental. En la mateixareunió laWAN premia amb la Ploma d’Or elperiodista xinès Li Chongqing, que va pas-sar tres anys a la presó per informar d’unbrot de denge al seu país. El guardonat nova poder viatjar a Suècia a rebre la distincióque va lliurar el president del Fòrum Mun-dial d’Editors, el britànic George Brock, càr-rec que en endavant ocuparà el directoradjunt d’El País Xavier Vidal Folch.
EL CAC A L’ESCOLA. El Consell del’Audiovisual de Catalunya (CAC) lliura elspremis El CAC a l’escola a tretze treballsrealitzats per alumnes i professors de cen-tres educatius de Catalunya. L’objectiu delconcurs és fomentar una lectura crítica, peròcreativa, dels mitjans audiovisuals particu-larment entre els infants i els adolescents.Els treballs aportats s’han aplicat a l’anàlisicrític de la publicitat.
3 de junySENTÈNCIA DESFAVORABLE ASÁENZ DÍEZ. El jutjat d’instrucció nú-mero 11 de Madrid dicta un veredicte favo-rable a la FAES (Fundación para elAnálisis
i los Estudios Sociales) en la demanda queva presentar contra la periodista MargaritaSáenz Díez per unes paraules pronunciadesel novembre passat en el programa de debat59 Segundos en el qual va afirmar que FAES“finançava la formació Ciutadans.” La pe-riodista ha estat condemnada a pagar sis mileuros per intromissió il·legítima en l’honori també a publicar la sentència en dosdiaris de tirada nacional i dos de difusió aCatalunya.
FOTOS SOBRE LA POSTGUERRA ES-PANYOLA D’EUGENE SMITH. “Mésreal que la realitat” és el títol de l’exposiciófotogràfica d’Eugene Smith sobre la post-guerra espanyola que s’exhibeix al teatreFernán Gómez Centro de Arte de Madridcom a part del programa del festival PhotoEspaña. Smith va arribar a Espanya al capde cinc anys d’acabada la Guerra Civil ambla intenció de fotografiar les crues imatgesde la misèria després de la conflagració. LarevistaLife va publicar aquelles imatges, quetambé es van veure a El pueblo español.
4 de junyLOSANTOS CONFIRMA LES CRÍ-TIQUESAGALLARDÓN. Federico Jimé-nez Losantos declara en la segona i últimasessió del judici endegat la setmana passadaen la querella presentada per l’alcalde deMa-drid, Alberto Ruíz Gallardón, per “injúriesgreus i publicitat continuada”des de l’antenade la COPE. L’acusat manifesta al Jutjat nú-mero 6 del Penal de Madrid que la demandade Gallardón obeeix a un“fet polític i no perinjúries” i es reafirma en les seves crítiques.”El fiscal demana a la jutge Immaculada Igle-sias que condemni el periodista a una multade 72.000 euros perquè la jurisprudència delTribunal Constitucional“no reconeix un pre-tès dret a l’insult.”A la sortida del judici Ji-ménez Losantos afirma tenir la “consciènciamolt tranquil·la” i cap intenció de“canviar niuna coma del seu programa de ràdio.” El ju-dici ha quedat conclús per a sentència.
EL CONSUM I ELS DRETS DELCONSUMIDOR. L’Agència Catalana delConsum de la Generalitat de Catalunya pre-senta al Centre Internacional de Premsa deBarcelona (CIPB) un informe que recull lesactivitats de l’entitat en defensa dels dretsdel consumidor en l’etapa 2007-2008. L’in-forme assenyala les reclamacions rebudesper part de l’usuari en diferents àmbits:
mòbils, preus enganyosos, queixes per l’apa-gada, entre altres qüestions.
QUARANTA ANYS FENT HISTÒRIA.La revista de divulgacióHistoria yVida com-pleix quaranta anys i ho celebra avui en unacte públic a la Biblioteca de Catalunya.L’acte està presentat per Màrius Carol ambla intervenció de la directora de la publica-ció, Isabel Margarit; l’historiador JosepMaria Ainaud; el conseller de Cultura, JoanManuel Tresserras, i Javier Godó. Al llargd’aquests quaranta anys hi han col·laboratfirmes com Nèstor Luján, Indro Montanelli,Josep Tomàs Cabiot i el mateix Ainaud.L’any 2003 va guanyar el premi a la millorrevista especialitzada de l’Associació de Re-vistes d’Informació.
EURONEWS ESPERA EL RETORN DETVE. El canal informatiu europeu, Euro-news, espera que TVE torni com a soci a lacadena després que la nova direcció deRTVE decidís retirar-se per retallar despesesen l’àmbit internacional. Ho comenta el di-rector de la cadena, Phillippe Cayla, que hamantingut converses amb el Secretari d’Es-tat per a la Unió Europea,Diego LópezGar-rido. Aquest “farà el possible” perquè TVEtorni al canal, asseguren fonts de la cadena.
5 de junyJORNADA SOBRE TELEVISIÓ DESERVEI. Es reuneix a Barcelona la 4a edi-ció de la Jornada sobre Televisió de Serveion participen experts nacionals i internacio-nals per explorar possibilitats d’innovacióamb vistes al futur del món audiovisual. LaJornada ha estat organitzada per la Corpo-ració Catalana de Mitjans Audiovisuals(CCMA) i la seva empresa filialActivaMul-timèdia. Es tracten temes com l’aparició denous dispositius, la fragmentació de l’au-diència, les noves estratègies publicitàries iel treball en xarxa i en comunitats.
Foto de família dels guardonats.
Foto
:CAC
Una de les imatges de l’exposició.
Foto
:Eug
ene
Smith
Unmoment de l’acte públic.Fo
to:H
istò
riaiV
ida
Alguns dels participants a la jornada.
Foto
:CCM
A
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 98
NOU DIRECTOR DEL DIARI QUÈ!José Luis Pastor és el nou director generaldel diari gratuït Què! de Vocento. Té 44anys, és llicenciat en Periodisme per la Uni-versitat Complutense de Madrid. Comptaamb un programa d’alta direcció de l’IESEi des de fa tres anys dirigia el diari Hoyd’Extremadura. Té una llarga experiènciaen el món editorial i audiovisual. Va serconseller delegat de De Gratis Editoresabans d’incorporar-se al diari extremeny, onha exercit els últims tres anys. El nou direc-tor general de Què! es proposa situar eldiari gratuït com a líder del mercat i tambéseguir incrementant els usuaris del seu por-tal d’Internet.
6 de junyEN MEMÒRIA DE LLUÍS DIUMARÓ.El programa del 33 Taller.doc emet el treball“Després del mur”.N’és l’autora Berta Diu-maró, filla d’un dels primers presentadorsdel Telenotícies de TV3, Lluís Diumaró. Lamort el va sorprendre en un accident decotxe a Postdam el 1990 juntament ambJosep Ylla i Joan Fornells, també de TV3.Acudien a fer un reportatge sobre els jovesde l’Alemanya de l’Est després de la caigudadel mur.El documental reemprèn particula-ritats d’aquella etapa i entrevista companysde feina de Diumaró.
SARKOZY TREU LA PUBLICITAT DELA PÚBLICA. Cinc mesos després queSarkozy apuntés la possibilitat de suprimirla publicitat a la televisió pública el projecteja té data. A partir de l’1 de setembre del2009 se suprimirà la publicitat després de les20 hores.A partir de l’1 de gener del 2012 lasupressió serà total. De moment no existeixcap alternativa oberta que permeti a FranceTélévision compensar la pèrdua de 450 mi-lions d’euros d’ingressos publicitaris quedesapareixeran només en la primera fase.
7 de junyL’SPC ABORDA ELS REPTES DELPERIODISME. El Sindicat de Periodistesde Catalunya (SPC) organitza un debat sotael títol “Periodisme malalt, un risc per a lademocràcia”. Hi assisteix el conseller deCultura i Mitjans de Comunicació, JoanMa-nuelTresserras, que lamenta la “reducció ra-dical de la presència de la realitat políticaen els mitjans de comunicació.”Una part del’acció de govern no apareix a cap lloc i és lapart “més positiva del dia a dia.”, es queixael conseller. Com a recomanació: “els pe-riodistes han de recuperar l’esperit de lluita,l’esperit crític, una mirada pròpia sobre laLluís Diumaró és objete d’un documental.
Foto
:TVC
José Luis Pastor,és el nou directordeQuè!Fo
to:V
ocen
to
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 99
política”. També creu convenient de fer-ne“un debat constant.”
FÒRUM DE LA PREMSACOMARCALA IGUALADA. L’Associació Catalana dela Premsa Comarcal (ACPC) celebra aIgualada el segon Fòrum de la premsa de co-marques. Hi assisteix com a convidat l’histo-riador Oriol Junqueras, que parlarà sobre labatalla del Bruc, la també denominadaGuerra del Francès a Catalunya.
8 de junyETA ATEMPTA CONTRA EL COR-REO. La matinada d’avui una bomba haexplotat a les rotatives del diari El Correoinstal·lades a la localitat de Zamudio (Bis-caia). El Departament d’Interior del Go-vern Basc confirma que l’autoria del’artefacte correspon a ETA.L’explosió s’haproduït a les tres de la matinada.Responsa-bles del diari expliquen que l’artefacte, com-post de cinc quilos d’amonal, havia estatcol·locat “en el mur exterior a la zona pos-terior de l’edifici.” Uns cinquanta treballa-dors es trobaven a la rotativa en el momentde la deflagració, però ningú no ha resultatferit.
REPULSA DELS PERIODISTES. Lapresidenta de l’Associació de PeriodistesBascs, Lucia Martínez Odriozola acusaETA després de l’atemptat contra ElCorreo d’“intentar acabar la llibertat depremsa”. Avisa que els periodistes “segui-ran treballant amb el mateix entusiasmemalgrat els atacs.” El degà del Col·legi dePeriodistes, Josep Carles Rius, condemnaigualment l’atemptat i expressa la seva soli-daritat amb els treballadors del diari. Elpresident de la Federació d’Associacions dePeriodistes, Fernando González Urbanejarebutja l’atac d’ETA i proclama la solidari-tat amb els companys delCorreo. Reporterssense Fronteres es pronuncia en el mateixsentit.
LOLA FERNÁNDEZ SECRETÀRIAGENERAL DE L’SPA. El Sindicat de Pe-riodistes d’Andalusia (SPA) nomena la sevajunta directiva en el III Congrés Regional ireelegeix Lola Fernández com a secretàriageneral. En l’esmentat congrés s’han dut aterme taules de treball relatives a la situaciólaboral i professional del sector.
9 de juny“ES” DE LA VANGUARDIA VALO-RAT A GÖTEBORG. El vídeo projectaten la sessió plenària del Congrés de l’Asso-ciació Mundial de Periòdics (WAN, segonsles inicials en anglès) va valorar les aporta-cions del suplement “Es-Estilos deVida” deLa Vanguardia com “un exemple d’innova-ció i originalitat.” El suplement va néixer elpassat 6 d’octubre coincidint amb la remo-delació de les pàgines del diari.
ANABEL DÍEZ, PREMI CARAN-DELL. La periodista Anabel Díez cronistapolítica d’El País amb els seus escrits des delCongrés, des de fa 25 anys, rep el premi LuísCarandell de periodisme parlamentari, enpresència dels prínceps d’Astúries i dels pre-sidents d’ambdues cambres. El premi al pe-riodisme polític s’atorga a Josefina García,corresponsal de la COPE.
TROBADAAMB L’AMBAIXADOR DEVENEÇUELA AL CIPB. Celebració alCentre Internacional de Premsa de Barce-lona (CIPB) d’una trobada de periodistesamb l’ambaixador de la República Boliva-riana de Veneçuela, Alfredo Toro Hardy.Són presents a la trobada les consolessesBelén Rojas Guardia i Guadalupe LeónLeón. Hi assisteixen representants dels mit-jans de comunicació catalans i, per part delCol·legi, el president de la Comissió de Soli-daritat i Cooperació, Julià Castelló.
AlfredoToro durant la seva visita al Col·legi
10 de junyCOSMOVISIÓ VÁZQUEZ MONTAL-BÁN. El Col·legi de Periodistes presenta Elmón sobre Vázquez Montalbán, de CarlesGeli, redactor d’El País i Marcel Mauri, pro-fessor de Periodisme de la UPF. L’obra haestat realitzada mitjançant la selecció de9.000 articles que van precedits d’una bio-grafia periodística de Vázquez Montalbán,des de 1960 a 2003. El llibre és el número 33de la col·lecció “Vaixells de Paper” delCol·legi.Aquesta edició va ser endegada pelmalaguanyat Albert Mussons i continuadaper Carme Teixeiro.
CATALUNYA RÀDIO EMET PER IN-TERNET. Té lloc la primera retransmissióde Catalunya Ràdio per Internet. Connectaamb la Biblioteca d’Horta,CanMariner, perreproduir en directe la imatge i el so de la
sessió inaugural del cicle “Les converses delGrec 2008”, sobre l’espectacle Rei Lear.L’acte no es podrà escoltar en versió radio-fònica convencional.
11 de junyGOOGLE, PREMI PRÍNCEP D’ASTÚ-RIES. El jurat del premi Príncep d’Astúriesatorga al cercador Google Internet el premiPríncep d’Astúries de Comunicació i Hu-manitats. Han estat necessàries set votacionsabans de pronunciar el veredicte a favor delcercador. La secció espanyola de Reporterssense Fronteres (RsF) considera que Goo-gle pot merèixer el premi Príncep d’Astúriesde Comunicació, però no el d’Humanitatsperquè “està participant en la censura als in-ternautes.” En el Google xinès “manquen in-formacions, i si teclegesTiannanmen o dretshumans et remet a la pàgina inicial”, asse-gura Reporters.
EL JUEVES, AL CONSTITUCIONAL.La revistaEl Jueves decideix recórrer davantel Tribunal Constitucional la sentència dic-tada per l’Audiència Nacional contra els dosautors de la portada del número del 18 de ju-liol de 2007 en la qual apareixia una carica-tura humorística dels prínceps d’Astúriesmantenint relacions sexuals. El jutge JoséMaría Vázquez Honrubia va imposar unamulta de tres mil euros al dibuixant Gui-llermoTorres i al guionistaManel Fontdevilaper un “delicte d’injúries al successor de laCorona.”Al confirmar-se la sentència pel Plede la Sala del Penal els editors de la revistadecideixen presentar recurs al Constitucio-nal i els seus advocats estudien la possibilitatd’un altre recurs davant el Tribunal de De-fensa dels Drets Humans d’Estrasburg(França).
LLÚCIA OLIVA RELLEVA PERNAUEN EL CONSELL DE LA INFORMA-CIÓ. El Consell de la Informació de Catalu-nya (CIC), que depèn del Col·legi dePeriodistes designa nova presidenta, la pe-riodista Llúcia Oliva, en substitució de JosepPernau, que ha desenvolupat el càrrec elsdarrers quatre anys. Josep Maria Cadena se-gueix com a secretari general.Llúcia Oliva ésreportera d’En portada de TVE. Ha treba-llat de corresponsal als Estats Units, a l’an-tiga Unió Soviètica i més tard a Rússia. Hadirigit programes informatius aTVE-Catalu-nya. El CIC es va crear el 1997 per vetllar pel
D I A A D I A
100
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Foto
:Ign
asiR
odríg
uez
Anabel Díez obtéel premi per lesseves cròniquesal CongrésFo
to:A
rxiu
Albert Monteys,directord’El JuevesFo
to:A
rxiu
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 100
compliment del codi deontològic i actua coma òrgan d’arbitratge privat i independent.
QUADERN DEL CAC SOBRE LLEN-GUATGE. El Consell de l’Audiovisual deCatalunya presenta el número 26 de la re-vistaQuaderns del CAC, que repassa la qua-litat de la llengua en els mitjans audiovisualsamb una anàlisi de quina és la situació delcatalà a la televisió i la utilització o no delcatalà estàndard.
12 de junyMANS UNIDES PREMIA “VIDES MI-NADES”. El reportatge “Vides minades”del programa 30 minuts és guardonat amb elprimer premi del XX Concurs de televisióde Mans Unides. Els autors del documental,Lluís Gené i Oriol Gispert, fan un seguimentde la investigació del fotògraf Gervasio Sán-chez sobre nois i noies víctimes de l’explo-sió de mines antipersona en zones deconflicte.
13 de junyREUNIÓ EUROPEA DE TREBALLAMB LÓPEZ GARRIDO. L’Associacióde Periodistes Europeus de Catalunya(APEC) en col·laboració amb la Secretariaper a la Unió Europea, celebra al Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona (CIPB)una reunió de treball per a periodistes ambDiego López Garrido, secretari d’Estat per ala Unió Europea. Entre els temes a tractars’hi inclou el “no” irlandès al Tractat de Lis-boa i les conseqüències. López Garrido ex-pressa la posició del Govern espanyol, queés de “respecte a la decisió d’Irlanda i la de-terminació de continuar amb el procés de ra-tificació del Tractat.” Intervenen en l’acte elpresident del CIPB,Xavier Batalla; el presi-dent del Consell Català del Moviment Eu-ropeu, Joaquim Llimona, el Cap de l’Àreade Relacions Internacionals del Departa-ment de Cultura i Mitjans de Comunicació,EstanislauVidal Folch, i el periodista JaumeArias, entre altres personalitats.
TVC REDUIRÀ LA PRESÈNCIADELS POLÍTICS. La compareixença par-lamentària d’Albert Sáez, Rosa Cullell iMònica Terribas deixa veure els nous ca-mins que seguiran les empreses i els mitjansde la Corporació Catalana de Mitjans Au-
diovisuals (CMMA) en els mesos pròxims.Entre altres propòsits s’anuncia que Televi-sió de Catalunya (TVC) reduirà la presèn-cia de la “política i els polítics” a la pantallai essencialment en programes d’entreteni-ment. En contrapartida es donarà “més veua altres sectors de la societat”, segons Terri-bas.
ELS PERIODISTES I L’EMIGRACIÓ.La Jornada Anual dels Periodistes de Cata-lunya 2008 està dedicada als mitjans i a lanova ciutadania perquè segons les estadís-tiques una de cada cinc persones és d’origenestranger. El degà del Col·legi, Josep CarlesRius, i el president de la Comissió de Soli-daritat, Julià Castelló, obren les sessions.Ambdós fan esment de la particular situaciódels emigrants arribats en anys passats sotala bonança econòmica i actualment en lanova etapa de crisi econòmica en una socie-tat de la diversitat.Al llarg de la Jornada in-tervenen representants de diversesassociacions de nouvinguts. Es parla de lanecessitat d’eradicar qualsevol al·lusió al ra-cisme en els mitjans i entre les conclusionss’acorda crear, amb l’ajut del Col·legi, unaplataforma que potenciaria les homologa-cions professionals.
NOUS MEMBRES AL CAC. Esteve Or-riols i Elisenda Malaret són proposats perPSC, CiU, ERC i ICV com a nous membresdel Consell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) en substitució de Victòria Camps iJaume Serrats, que acaben mandat desprésde sis anys a l’organisme regulador. JosepPont, que va ser escollit el passat febrer perocupar la plaça que deixà Núria Llorach,completa el relleu. Les candidatures delsnous càrrecs es feren oficials després del’aprovació del Parlament el 18 de juny.
16 de junyLOSANTOS CONDEMNAT PER INJÚ-RIES A GALLARDÓN. La jutgessa delPenal número 6 deMadrid Inmaculada Igle-sias condemna el periodista Federico Jimé-nez Losantos amb unamulta de 36.000 eurosper “vexar i injuriar Gallardón” amb insultsde forma continuada en la persona de l’al-calde en relació a l’11-M pronunciats a LaMañana de la COPE. La sentència suposauna “actualització” de la normativa del Tri-bunal Constitucional (TC) sobre els límitsde la llibertat d’informació i d’opinió.”
17 de junyNOU DISSENY AL DIARI DE GI-RONA. Incorporació del color, un nombrede pàgines més gran, estructura en quatregrans blocs, (Girona i Comarques; Econo-mia; Catalunya, Espanya i Internacional;Esports,Cultura i Societat) són les principalsnovetats del Diari de Girona, que apareixamb un disseny renovat. El tema del dia estroba al principi del diari i una entrevista ouna crònica a la contraportada. El Diari deGirona té 119 anys de vida i d’una manerapermanent s’ha anat renovant en els últimsanys, incorporant-hi tecnologia moderna.
18 de junyESTUDI DEL CAC SOBRE PARITATA LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ. ElConsell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) presenta al Col·legi de Periodistesun estudi sobre la paritat de gènere a TV3,el 33 i Catalunya Ràdio. Ha estat encarre-gat a la consultoria Ecos i realitzat per Síl-via Cóppulo. Les principals conclusions deltreball són que “els homes monopolitzen elsespais d’informació, els programes de ficció,els de no ficció i la publicitat. L’única cate-goria en què les dones tenen més presènciaque els homes és quan apareixen personesnues o seminues en la publicitat.” La pre-sentació de l’informe La paritat de gènere ala ràdio i la televisió compta amb la presèn-cia del president del CAC, JosepMaria Car-bonell; del degà del Col·legi de Periodistes,Josep Carles Rius; la consellera del CAC,Dolors Comas; la directora general de laCorporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals (CCMA),Rosa Cullell;Anna Solà, di-rectora del Pla de polítiques de dones del’Institut Català de les Dones i l’autora, Síl-via Cóppulo.
19 de junyLA NIT AL DIA S’ACOMIADA.Desprésde sis temporades en antena l’informatiu deTV3, La nit al dia, ofereix avui la seva dar-rera edició amb un programa especial.“Algun dia havia d’acabar” diu Mònica Ter-ribas, actual directora de TV3, editora i pre-sentadora del programa fins al passat mes demaig. L’edició d’avui repassa alguns delsmillor moments de l’espai amb fragmentsd’entrevistes i de converses amb els convi-dats. Dirigit per Rosa Marqueta i presentatper Terribas, La nit al dia es va estrenar elsetembre del 2000. Primer s’emetia pel 33 iel setembre de 2005 va passar aTV3.Al llargde 1.500 edicions han passat més de 2.000personatges. Ha acumulat nombrosos pre-mis entre aquests el Zapping 2004,ÒmniumCultural 2005 i Nacional de TV 2007. En elsúltims dies, coincidint amb el canvi de pre-sentador, el programa havia tingut una cai-guda d’audiència
101
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
López Garrido durant la seva visita al CIPB
Foto
:Ign
asiR
odríg
uez EsteveOrriols,undels nousmembres delCAC
Foto
:CAC
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 101
TELMA ORTIZ RECORRE. L’advocatdeTelma Ortiz, Fernando Garrido, presentadavant l’Audiència de Toledo un recurs al’auto del jutjat de primera instància número3 de la ciutat que va denegar per “inviabili-tat jurídica” les mesures cautelars contra unacinquantena de mitjans per defensar-se del’assetjament al qual presumptament esta-ven sotmeses ella i la seva parella, EnriqueMartín Llop.El recurs es fonamenta en la ju-risprudència del Tribunal Suprem i del Tri-bunal Constitucional, i argumenta queTelma Ortiz i Enrique Marín “no són per-sones amb projecció pública.”
.
MÚRCIA CAMINA CAP A UNCOL·LEGI OFICIAL. L’Associació de laPremsa de Múrcia presenta el seu Anuari2008 amb quaranta articles sobre els esde-veniments més importants de l’entitat, entreaquests l’unànime aprovació, el 2007, delfutur Col·legi Oficial de Periodistes de laRegió de Múrcia. El passat abril l’Assem-blea General Constituent de l’Associació vaaprovar amb caràcter extraordinari els Es-tatuts del Col·legi que els serveis jurídics depresidència de Govern analitza que siguin“conforme a dret”.En els últims mesos l’As-sociació ha assolit quaranta noves altes.
20 de junyLA REVISTA YO DONA ATORGAPREMIS. La revista setmanal d’El Mundo,YoDona, premia dues dones que amb el seutreball han estat “un exemple de compromísi determinació.” Una és Carla del Ponte,prestigiosa jurista suïssa, que el passat de-sembre va concloure un mandat de vuit anyscom a fiscal del Tribunal Penal Internacio-nal per a l’ex-Iugoslàvia. L’altra guardonadaés l’exmodel i dissenyadora de Bangla DeshBibi Russell, que fa vint anys va endegar elprojecte “Moda per al Desenvolupament”.
CATALUNYA RÀDIO COMPLEIX 25ANYS. Sota el lema “Catalunya Ràdiol’hem fet entre tots”, l’emissora commemorael quart de segle de vida amb una progra-mació especial i una festa alTeatre Nacionalde Catalunya on es representa una obra ins-pirada en la versió radiofònica de La guerradels mons. La festa té, segons els organitza-dors “un punt de nostàlgia” però “mira capal futur”. Tot començava el 20 de juny de1983 quan la veu del jove Miquel Calçada
donava el tret de sortida.Avui, durant la jor-nada, es repassen programes històrics comEl matí de Catalunya Ràdio consolidat en laseva franja des de 1988 amb les veus, primerde Josep Cuní i després d’Antoni Bassas.
PREMIS CAVIA D’ABC. Té lloc a laCasa d’ABC a Madrid el lliurament delspremis Mariano de Cavia, Luca de Tena iMingote que enguany han correspost a Raúldel Pozo, Felipe López Caballero i AndrésBallesteros respectivament. L’acte reuneixnombroses personalitats polítiques sota lapresidència dels prínceps d’Astúries.
21 de junyACORD ENTRE L’AVUI I EL NEWYORK TIMES. A partir del pròxim 23 dejuny apareixeran mensualment a les pàginesde l’Avui articles d’opinió signats per Um-berto Eco,NoamChomsky i Bernard-HenryLévy. Les col·laboracions dels esmentats au-tors amb visions de política internacional esdeuen a l’acord entre la Corporació Catalanade Comunicació, editora de l’Avui, i el diarinord-americà The New York Times. El pri-mer dels articles a càrrec de NoamChomskyes titula “Bush i el Pròxim Orient”.
24 de junyPHOTOESPAÑA GUARDONA UN CA-TALÀ. El festival Photoespaña premia elfotògraf britànic Martin Parr (Surrey-RegneUnit, 1952) i atorga el segon guardó al catalàRicard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928).Terré començà a fotografiar en color a mit-jan dels setanta amb un contingut de sàtira ivalora la fotografia com a funció social. Desde fa cinquanta anys resideix a Vigo (Galí-cia). Algunes de les seves obres han figuraten les exposicions més destacades dels fotò-grafs catalans dels anys cinquanta, com la
realitzada al Palau de laVirreina el 1982 o aLa Caixa i el MNAC el 1999.
PANTALLA NEGRAATELEMADRID.Una vaga secundada pel 90% dels 1.300 tre-balladors de Telemadrid deixa la pantallasense activitat (en negre) durant 24 hores itambé la ràdio autonòmica sense veu. Lavaga es deu a les diferències en la negociaciódel nou conveni col·lectiu on els sindicatsCC.OO, UGT i CGT demanen a l’empresaun percentatge mínim de producció pròpia,contractes fixos pel 75% de la plantilla i unaugment salarial segons l’IPC. Els sindicatsvan acordar el 19 de juny que no hi hauriaserveis mínims durant la vaga.
SANTIAGO PRESIDEIX ELS PERIO-DISTES ANDALUSOS. Fernando SantiagoMuñoz és ratificat com a president de la Fe-deració Andalusa d’Associacions de laPremsa (FAAP).Els objectius principals delnou directiu són lluitar contra la precarietatlaboral i impulsar la creació del Col·legi dePeriodistes d’Andalusia.
25 de junyL’ORGANIGRAMA DE MÒNICATERRIBAS. La directora de Televisió deCatalunya (TVC), Mònica Terribas, ja haconsolidat el seu equip al designar els res-ponsables de les diferents àrees de la ca-dena, entre els quals destaquen Oriol Grau,cap d’Entreteniment; Carles Manteca, capd’Antena i programació; Jordi Serra, direc-tor de Programes; Joan Salvat, cap de Do-cumentals; Josep M. Farràs, cap d’Esports;Paulí Subirà, cap de Serveis artístics; Ama-deo Gassó, Explotació i producció, i RosaMarqueta, que continua com a directorad’Informatius. Tots ells han desenvolupatanteriorment tasques de responsabilitat aTV3.
FOTO PREMIADA PELS PERIO-DISTES PARLAMENTARIS. Una instan-tània del fotògraf d’El Periódico deCatalunyaAgustín Catalán obté el premi del’Associació de Periodistes Parlamentaris.En aquesta instantània apareix el líder del’oposició, Mariano Rajoy, tapant-se mitjacara amb una mà mentre amb l’altra feia ungest a un altre fotoperiodista. La imatge esva captar el 8 d’abril passat durant la sessiód’investidura de Rodríguez Zapatero.
D I A A D I A
102
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008 Joan Salvat és nomenat cap de documentals
Foto
:TVC
TelmaOrtiz als jutjats
Foto
:EFE
Commmemoració dels 25 anys de l’emissora
Foto
:Cat
alun
yaRà
dio
Raúl del Pozo amb els prínceps d’Astúries
Foto
:ABC
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 102
27 de junyBASSAS DEIXA EL MATÍ DE CATA-LUNYA RÀDIO. Antoni Bassas, director ipresentador d’El matí de Catalunya Ràdiodurant catorze anys tanca el programad’avui amb la notícia de la seva partença,que es produirà el pròxim 18 de juliol, per“desacords amb la direcció.” La irrevocablesortida de Bassas de Catalunya Ràdio espreveu com el primer pas d’una renovacióde la graella de l’emissora de la Generalitatque prepara el director Oleguer Sarsanedas.L’espai d’Antoni Bassas ha estat líder en lafranja matinal de l’emissora. Fonts pròximesa l’audiovisual català afirmen que la direc-tora general li ha brindat una “interessantoferta professional” que podria estar rela-cionada amb Televisió de Catalunya.
“EUROPA ALS MITJANS” AL CIPB.L’Oficina del Parlament Europeu, el CentreInternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) i l’Associació de Periodistes Euro-peus de Catalunya organitzen el debat “Eu-ropa als Mitjans” a través de dues taulesrodones celebrades a l’Aula Europa. Es
parla de la comunicació de les institucionseuropees, (èxit o fracàs?) i de la Unió Euro-pea al món (crisi o no de liderat?). En la pri-mera taula són ponents: Maite Calvo(delegada de l’Oficina del Parlament Euro-peu a Barcelona), Stephan Koppelberg (capde Comunicació de la Comissió Europea aBarcelona), Eliseo Oliveras (corresponsal aBrussel·les d’El Periódico de Catalunya) iCarles Prats (corresponsal a Brussel·les deTV3). En la segona intervenen Eliseo Oli-veras, Carles Prats, JaumeMasdeu, (directorde Canals Informatius de la CCMA) i laperiodista Rosa Massagué (Reporterssense Fronteres).Moderen, respectivament,Carme Colomina de Catalunya Ràdio i Ma-nuel Cuyàs, director adjunt d’El Punt i vice-president de l’Associació de PeriodistesEuropeus de Catalunya.
CONFERÈNCIAALSIUS A SANT SE-BASTIÀ. El periodista Salvador Alsius,degà de la Universitat Pompeu Fabra deBarcelona, presentador durant molts anysdels informatius deTV3, exdegà del Col·legide Periodistes de Catalunya, pronuncia alPalau Miramar de Sant Sebastià la confe-rència “Ètica i televisió informativa”.Alsiusdefèn per als nous periodistes una formacióbasada en les humanitats, l’economia, el dreti la política més que en els aspectes tecnolò-gics.
TELE 5 S’UNEIX AL MANIFEST PELCASTELLÀ. El conseller delegat deTele 5,Paolo Vasile, proclama en una carta adre-çada al director d’ElMundo, Pedro J.Ramí-rez, la seva adhesió al “Manifiesto por laLengua Común”, impulsat pel rotatiu. “DesdeTele 5 −diu l’escrit− queremos comunicarnuestra adhesión al Manifiesto por la Len-gua Común con el propósito que cualquierciudadano que lo desee pueda utilizar entoda España la lengua común de este terri-torio nacional que es el castellano.”
29 de junyFOTOS INÈDITES ALAVITRINA DELFOTÒGRAF. Imatges que un dia no vanveure la llum es recullen en el llibre La vi-trina del fotògraf 2007, reeditat amb el su-port del Palau Robert i de la UPIFC SD
Sindicat de la Imatge. S’hi poden veureobres de Txema Salvans, César Malet, JordiEstave, Gervasio Sánchez i Ros Ribas. Enconjunt les fotografies relaten històries decasa nostra o de més lluny en llocs deconflictes com el Sudan o l’Iraq.
JULIOL 2008
2 de juliolJAVIER GODÓ PREMI DE L’APM.L’editor deLaVanguardia Javier Godó rep ala Real Casa de Correos de Madrid el premiMiguel Moya, atorgat per l’Associació de laPremsa de Madrid (APM). El Miguel Moyaés un dels guardons que atorga l’entitat deperiodistes i reconeix una “tasca destacada iextensa dins de l’àmbit periodístic realitzadaper una persona no específicament perio-dista.” L’APM ha premiat altres professio-nals en diferents categories: el dibuixantMáximo Sanjuan (conegut per Máximo), elsperiodistes Ramón Sánchez Ocaña, SergioMartín i Ángel del Rio, i Maite Cunchillos,cap de premsa de l’Audiència Nacional. Elsprínceps d’Astúries ofereixen una recepció atots els premiats.
L’OFICI DE PERIODISTA SEGONSGABILONDO. L’exdirector del programaHoy por hoy de la SER i actual presentadorde les notícies de la cadena Cuatro, Iñaki Ga-bilondo, pronuncia una conferència sobreètica periodística en la lliçó inaugural delscursos d’estiu de la Universitat Ramon Llullde la Facultat de Ciències de la ComunicacióBlanquerna. Gabilondo assegura que “la in-formació té un compromís de joc net davant
Foto premiada pel periodistes parlamentaris
Foto
:Agu
stín
Cata
lán
Bassas deixaElmatí després de catorze anys
Foto
:Cat
alun
yaRà
dio
Foto de família dels guardonats ambAguirre
Foto
:APM
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 103
la societat.”D’aquí que societat i periodisteshan de“parlar-se clar i signar un pacte de sol-vència i de decència que protegeixi la ciuta-dania de l’acció periodística no decent.”
L’ACADÈMIA DE TELEVISIÓLLIURA ELS PREMIS. El Gran Casinod’Aranjuez acull el lliurament dels X Premisde l’Acadèmia de Televisió. Entre els pre-miats destaca el guardó Toda una vida a laveterana periodista Rosa Maria Mateo. Elpremi al millor presentador és per aAndreuBuenafuente pel seu programa a La Sexta.Al filo de lo imposible de La 2 rep el demillor programa documental. Cuéntame…obté el de millor ficció i Matías Prats el demillor presentador d’informatius.
3 de juliolUNA TELEVISIÓ PÚBLICA PER ATARRAGONA. El president de la demar-cació de Tarragona del Col·legi de Perio-distes de Catalunya, Ignasi Soler, insisteixdes del diariAvui en la proposta expressadael passat mes de juny per la defensa d’unatelevisió pública pròpia del Camp de Tarra-gona. La proposició està especialment adre-çada als ajuntaments que formen elsconsorcis adjudicataris dels tres canals pú-blics deTDT en la qual s’haurien d’implicartambé el Consorci del Camp, la DiputaciódeTarragona, els consells comarcals i en ge-neral aquells agents que des de la Mesa So-cioeconòmica del Camp de Tarragona hanimpulsat el pla estratègic.
4 de juliolEL MÓN DE REUTERS AL PALAUROBERT. L’agència de notícies Reuterspresenta al Palau Robert de Barcelona unaselecció de vuitanta fotografies amb el títol“Reuters mira al món”. Són imatges espec-taculars captades en moments importants dela història contemporània. La mostra estàdedicada als 240 periodistes de l’agència denotícies Reuters morts durant l’exercici dela seva professió des de l’any 2.000.
RELACIÓ ENTRE JUSTÍCIA IPREMSA. Té lloc a Girona la jornada “Lajustícia en el si de la societat moderna”, en elmarc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull2008. Hi prenen part el president de l’Au-diència Provincial de Girona, Fernando La-caba, i el magistrat gironí president de lasecció 13 del Civil de l’Audiència de Barce-
lona, Joan Cremades. Per part de la premsaintervenen Josep Carles Rius, degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya;AlbertMontagut, director del diari ADN; JesúsGonzález Albalat, d’El Periódico deCatalunya i el col·laborador del Diari deGirona Lluís Micó.
MARTÍ GÓMEZ, PERMANYER I SA-GARRA PREMI DE CULTURA. El juratdels Premis Nacionals de Cultura atorga exaequo a JoséMartí Gómez,Lluís Permanyeri Joan de Sagarra el Premi Nacional de Pe-riodisme per la seva “decisiva contribució alperiodisme escrit i compromís amb l’entornsocial.” Martí Gómez (Morella, 1937) hapracticat diversos estils periodístics en l’àm-bit de la crònica política, social i cultural.Permanyer (Barcelona, 1939) recrea la his-tòria sociocultural de Barcelona. Joan de Sa-garra (París, 1939) ha exercit, entre altresespecialitats periodístiques, de crític teatral.Tots tres són col·laboradors habituals de LaVanguardia.Altres premis Nacionals de Cul-tura s’han atorgat al programa Infos enidiomes de Barcelona TV en audiovisual i aJosé González Morandi i PacoToledo en ci-nema pel documental “Can Tunis”.
TVC VA ALIMENTAR LES PRODUC-TORES EXTERNES. El president delconsell de govern de la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals (CCMA), AlbertSáez, revela en una sessió parlamentària queTelevisió de Catalunya (TVC) va gastar el2007 el doble en productores externes queel 2003 (l’últim exercici sota els governs deCiU) La despesa ha passat dels 17,6 milionsd’euros fa cinc anys als 38,04 de l’any passat.La despesa en productores es va incremen-tar el 2005 i el 2006. En l’àrea de documen-tals i nous formats, la contractació a tercersha baixat progressivament.El percentatge el2003 representava el 49,7%; en anys succes-sius va iniciar baixes fins a arribar a un 38%el 2007.
5 de juliolPREMIS A LA IMMIGRACIÓ HISTÒ-RICA. El Museu d’Història de la Immigra-ció de Catalunya (MhiC) de Sant Adrià,celebra la quarta edició de la Jornada Gas-tronòmica Multicultural amb esment a lesimmigracions del segle XX (procedent del’interior de l’Estat espanyol) i la del XXI
(procedent especialment de Romania).L’MhiC lliura també els seus primers premis,que es concedeixen a títol pòstum al perio-dista Josep Maria Huertas Claveria i a l’es-criptor Paco Candel.
6 de juliolBAIXES A RTVE. Cristina GarcíaRamos, pionera dels programes del cor aTVE, presentadora de Corazón corazón,s’acomiada avui de l’audiència a causa del’ERE de l’ens, que poc a poc ha de suprimir4.150 treballadors. Un altre comiat es pro-duirà els pròxims dies amb l’adéu de JoséAntonio Maldonado, l’home del temps quedeixarà el lloc a Mònica López, la nova“dona del temps”.
7 de juliolMÒNICA LÓPEZ FITXA PER TVE.La meteoròloga catalana, Mònica López,(set anys fent de dona del temps aTV3) fitxaper TVE, on ocuparà la plaça que deixaJosé Antonio Maldonado per jubilació des-prés de vint anys a la cadena estatal.Un delsprojectes de López és introduir algunesnovetats tecnològiques en forma d’isò-bares animades, mapes, notícies i anàlisisd’imatges.
ELS UNIVERSITARIS DEBATEN L’ES-TATUT DEL PERIODISTA. Uns centtrenta estudiants de diferents universitatsvan exercir de diputats durant una setmanaen el Parlament i van debatre una proposicióde llei sobre l’estatut del periodista. L’acti-vitat va tenir lloc entre el 7 i l’11 de juliol enles diverses sales de la cambra catalana. Esva acabar amb una sessió plenària en la qualels joves votaren la proposta. Participarenen el debat el degà del Col·legi de Perio-distes, Josep Carles Rius, el president delCAC, Josep Maria Carbonell i el periodistaJosep Cuní.
NIT DE LA COMUNICACIÓ. Prop d’unmiler de persones es reuneixen a la 40 Nit dela Comunicació per celebrar aniversari i es-tudiar la “profunda evolució i revolució”delsector de la comunicació.Un dels principalsguardons s’atorga a Jordi Vilajoana, exdi-rector de Cultura i exdirector general de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió(CCRTV), ara Corporació Catalana deMit-jans Audiovisuals (CCMA).
D I A A D I A
104
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Permanyer,un dels tresguardonats ambel Premi Nacionalde CulturaFo
to:L
aVa
ngua
rdia
Rosa María Mateo,premiadaper l’Acadèmiade TelevisióFo
to:A
rxiu
Paco Candelobté el premia títol pòstumFo
to:A
rxiu
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 104
DISTINCIÓ A MONTSERRAT DO-MÍNGUEZ. La Fundació Independent dePeriodisme Camilo José Cela 2008, conce-deix un premi a la periodista MontserratDomínguez, directora del programa A vivirque són dos días de la cadena SER.
JAUMEDUCH, PORTAVEU DE L’EU-ROCAMBRA. La Mesa del Parlament Eu-ropeu confirma Jaume Duch com a directorde Mitjans de Comunicació i portaveu del’Eurocambra. Duch desenvolupava amb-dues funcions de manera provisional des dejuliol de 2006 quan va substituir el portuguèsJosé Liberato, que va passar a ser cap de lacasa civil del president de la República Por-tuguesa Anibal Cavaco Silva. Duch és fun-cionari del Parlament Europeu des de 1990
i ha treballat sempre en informació parla-mentària.
9 de juliolTROBADA AMB EVAN KOHLMANNAL CIPB. Organitzada pel Consolat delsEstats Units a Barcelona i el Centre Inter-nacional de Premsa de Barcelona (CIPB) télloc a la seu del propi Centre una trobada deperiodistes amb Evan F. Kohlmann on estracta de “Les xarxes terroristes islàmiques ila seva influència a Europa”. Kohlmann ésdoctor en Relacions Internacionals i Dret,expert en terrorisme, investigador principalde la NEFA Foundation i fundador presi-dent de Globalterroralert.com. Des de famés d’una dècada es mou en el ciberespaiintentant desfer els “secrets ocults” del ter-rorisme islamista i el perill d’un nou i granatemptat a Occident. El poder econòmicdels països productors del petroli, el finan-çament d’alguns d’aquests a organitzacions“hostils a Occident”, són temes de debat enla trobada en la qual participen el presidentdel CIPB Xavier Batalla i el cònsol dels Es-tats Units,Todd Robinson.
ELS BISBES OBLIGUEN LOSANTOSA RECTIFICAR. Estupefacció a l’arque-bisbat de Madrid arran d’unes declaracions
de Jiménez Losantos als micròfons de laCOPE on va afirmar que unes missioneresvíctimes d’una guerra africana haurien estatviolades i presumptament autoritzades aavortar. La notícia va ocasionar les pro-testes del món catòlic, des d’autoritats ecle-siàstiques fins a fidels de base. A les 24hores, Losantos ha de rectificar. Des de lamateixa COPE afirma que “la notícia no ésaixí” i la postura de l’Església davant l’avor-tament “és la de sempre.”
10 de juliolANTONI BOLAÑO DIMITEIX. El di-rector de comunicació de la Presidència dela Generalitat, Antoni Bolaño, presenta larenúncia al seu càrrec per “raons estricta-ment personals.”En una carta adreçada alpresident Montilla considera la convenièn-cia “d’abordar canvis per renovar la il·lusiói millorar les possibilitats d’arribar als ciuta-dans.” Bolaño, de 48 anys, ha estat una dè-cada treballant al costat de José Montilla.Feia un parell de mesos havia expressat alpresident el desig de deixar el càrrec.
PRIMER MAPA INTERACTIU DELSMITJANS DE CATALUNYA. El Labo-ratori de Comunicació Pública de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Domínguez distingida per la Fundació Cela
Foto
:Ign
asiR
odríg
uez
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 105
presenta al Centre Internacional de Premsade Barcelona el primer mapa interactiu dela Comunicació a Catalunya que per co-mençar inclou la informació bàsica d’uns1.810 mitjans (entre aquests 915 són webs,633 publicacions en paper, 187 ràdios i 75 te-levisions). Les periodistes responsables de lainiciativa,Amparo Moreno i Marta Corcoyexpliquen que l’objectiu és aconseguir ambel mapa un espai de cooperació entre perio-distes, estudiants de Periodisme i ciutadansen general.Amparo Moreno, catedràtica dePeriodisme de la UAB i directora del labo-ratori destaca la funció de mapa interactiuque fa visibles tots els mitjans de comunica-ció de Catalunya de “manera fàcil i accessi-ble.” És accessible des del web del laboratori(www.lab-compublica.info). La primera fasedel projecte s’ha realitzat els primers mesosde 2008 amb un ajut del Consell Social de laUAB.
EL PREMI CERECEDO PER A BAR-BARA PROBST. L’escriptora i periodistanord-americana Barbara Probst (NovaYork, 1929) guanya el premi de PeriodismeFrancisco Cerecedo per haver explicat larealitat política i cultural d’Espanya en elsmitjans dels Estats Units i analitzar l’actua-litat nord-americana en els espanyols. Probstcol·labora a The New York Times, The NewYorker,The NewYork Review of Books i ElPaís. És professora universitària.
11 de juliolSÁEZ I CULLELL EXPLIQUEN LARENÚNCIA DE BASSAS. La compa-reixença a la comissió de control parlamen-tari del president del consell de la CCMA,Albert Sáez, i de la directora general, RosaCullell, aborda el fons de la renúncia d’An-toni Bassas a continuar al capdavant d’Elmatí de Catalunya Ràdio. Sáez demana alsconvergents que no busquin en la renúncia“ni purgues ni crostes.”Catalunya Ràdio, se-gons Sáez, és un grup de comunicació queintenta prendre les “millors decisions permantenir el lideratge.” Per la seva banda,Cullell precisa els punts que van bloquejarla negociació amb Bassas. Entre altres cosesla CCMA va demanar al periodista que re-novés els continguts,modifiqués l’horari (de6 a 11 del matí en lloc de 7 a 12) i es replan-tegés la secció d’humor Alguna preguntamés per no topar-se amb els continguts delprograma següent, Problemes domèstics,també d’humor.Antoni Bassas no es va ave-nir a fer canvis, segons Cullell.
12 de juliolJORNADES DE FOTOGRAFIA DOCU-MENTAL A LA GARRIGA. El segoncap de setmana de juliol, la Fundació Uni-versitària Martí l’Humà organitzà a la sevaseu Can Ramos les II Jornades de Fotogra-fia Documental a la Garriga. Tino Soriano,fotògraf deNational Geographic, guardonat
amb un primer premi per la FundacióWorld Press Photo, per la Unesco, perl’OMS i Fotògraf de l’Any Fujifilm, entrealtres distincions, n’ha estat el seu ponent.Soriano proposà aquestes jornades com untaller intel·lectual, és a dir no es va tractarun curs de tecnologia, ni d’història de la fo-tografia. La fórmula és, doncs, prou novabasada en l’estudi dels grans fotògrafs delssegle XX en relació amb la característicamés rellevant del seu estil: −Alex Webbcomposició,DavidAllan Harvey− proximi-tat, Cartier Bresson-geometria, GervasioSánchez− compromís, Eugene Smith− as-saig fotogràfic. Una part important de lesjornades va ser pràctica: taller de retrat italler de fotografia al carrer. Va inaugurarles Jornades Pep Bernades, antropòleg ieditor d’Altaïr.També hi va participar JordiRovira, director de CAPÇALERA, que va ofe-rir consells als assistents per encarar la re-lacions fotògraf-mitjans.
15 de juliolCRISTINA COLL, DIRECTORA DECOOPERACIÓ AMB ELS MITJANS. ElGovern de la Generalitat nomena CristinaColl directora general d’Innovació i Coope-ració amb els mitjans de comunicació. Elcàrrec s’emmarca dintre de la reordenacióde la Secretaria de Mitjans de Comunicaciói va a ampliar la tasca que Coll realitzava alDepartament de Cultura en relació amb elsmitjans escrits.
CATALUNYA UN PAÍS DE REVISTES.L’Associació de Publicacions Periòdiquesen Català (APPEC) celebra els 25 anys devida amb la mostra “Un país de revistes” alPalau Robert. L’exposició, oberta fins al 24de setembre de 2008, repassa la història deles publicacions en català des de les pri-meres passes a Perpinyà el 1624 on naixiaocasionalmentLa Gazeta. El 1983 es creaval’APPEC, que va arrancar amb catorzecapçaleres. Actualment aplega 150 revistesassociades. La mostra, organitzada pel De-partament de Presidència de la Generalitat,ha estat inaugurada pel conseller de Culturai Mitjans de Comunicació, Joan ManuelTresserras, amb assistència del president del’APPEC, Lluís Gendrau, i del director ge-neral de Difusió Corporativa de la Genera-litat, Jordi Fortuny.
16 de juliolNEUS BONET SUBSTITUEIX BAS-SAS. La periodista Neus Bonet, fins ara capde programes del grup d’emissores de Cata-lunya Ràdio substituiràAntoni Bassas en ladirecció i presentació d’El matí de CatalunyaRàdio la pròxima tardor. Bassas s’acomia-darà de l’audiència el dia 18. Durant elsmesos d’estiu s’ocuparà del programa PereMas. El matí de Catalunya Ràdio avançaràel seu horari. Començarà a les 6 del matí iacabarà a les 11. Neus Bonet va endegar laprofessió a les emissores Ràdio Salou,RàdioPopular de Reus, el Diari de Tarragona iCadena 13 a Barcelona. El 1988 es va incor-porar a Catalunya Ràdio on va editar i pre-sentar l’informatiu Catalunya matí iL’informatiu del migdia. Més tard, durantcinc anys, va estar al capdavant de L’a-parador, el magazín de tarda. El 1992 vacol·laborar en la posada en marxa de Cata-lunya Informació i presentà a més el pro-grama Mites del segle XX. De 1999 a 2005fou directora de continguts d’Ona Catalana.L’any 2005 va ser nomenada cap de pro-grames del grup d’emissores de CatalunyaRàdio.
CONCURS PER TRIAR EL DIRECTORDE BTV. El consell d’administració de lasocietat privada municipal Informació i Co-municació de Barcelona SA convoca unconcurs públic d’on sortirà el director deBarcelona Televisió (BTV). La convocatò-ria, publicada al BOPB, apunta que els can-didats han d’acreditar experiència com aperiodistes o en gestió de mitjans. L’elegitdesenvoluparà les funcions directivesamb “respecte a les decisions adoptadespel consell d’administració i envers elcontracte-programa de la televisió pública.”El futur director de BTV podrà escollir elseu equip periodístic després que el Col·legi
D I A A D I A
106
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Cartellcommemoratiude la mostra
Neus Bonets’encarregaràdel magazín mati-nal de CatalunyaRàdioFo
to:C
atal
unya
Ràdi
o
Un exercici pràctic de les jornades
Foto
:Fun
daci
óM
artí
l’Hum
à
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 106
de Periodistes de Catalunya i el Sindicat dePeriodistes reclamessin al consistori aquestapotestat. Prèviament s’havia subordinat lafigura del director a les directrius dels cincmembres del consell d’administració des-ignats a proposta dels grups municipals.Aquests es reservaven fins i tot el nomena-ment dels caps d’informatius i de pro-grames.
NOU JUDICI PER A JIMÉNEZ LO-SANTOS. El periodista de la COPE, Fede-rico Jiménez Losantos acut al Jutjat dePrimera Instància número 69 de Madrid acausa de la demanda interposada per l’exdi-rector de l’ABC José Antonio Zarzalejossobre un presumpte delicte contra l’honor,la intimitat i la pròpia imatge. Zarzalejossol·licita que Losantos sigui condemnat apagar-li una indemnització de 600.000 eurospels danys morals que va ocasionar a ell i laseva família en termes “injuriosos, vexatorisi difamatoris.” La fiscal María Gómez Ga-lindo insta la titular del Jutjat que instrueixla demanda que l’estimi en la seva totalitat(amb la quantia de 600.000 euros inclosa).Losantos diu durant el judici que els seus co-mentaris eren satírics.
18 de juliolREUNIÓAMB EL CÒNSOL GENERALDE FRANÇAAL CIPB. L’Associació dePeriodistes Europeus de Catalunya (APEC)en col·laboració amb la Secretaria per a laUnió Europea celebra al Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) unareunió de treball de periodistes amb PascalBrice, cònsol general de França a Barcelonaper tractar de la presidència francesa de laUE iniciada el passat 1 de juliol.
22 de juliolTVE FITXA JUAN PEDRO VALEN-TÍN. El periodista Juan Pedro Valentín, ac-tualment director general del diari Público,és nomenat nou director del Canal 24 Horasd’informació contínua de TVE en substitu-ció de Juantxo Vidal, que accedeix al càrrecde director de Centres Territorials. ElConsell d’Informatius deTVE, de represen-tació professional, lamenta que el nomena-ment no li hagi estat consultat tal com obligal’article 54 de l’Estatut d’Informació.
23 de juliolSÒRIA ACOMIADA L’ANALÒGICA.Els veïns de Sòria s’acomiaden de la televi-sió de “tota la vida” amb l’encesa digital ques’anticipa a l’obligat 2010. El fet es conver-teix en una festa ciutadana presidida pel mi-nistre d’Indústria, Miguel Sebastián. Unes162 localitats, a més de la capital, compar-teixen l’apagada analògica, primera experi-mentada a l’Estat.
UN JUTGE OBLIGA YOUTUBE ARETIRAR VÍDEOS DE TELE 5. El Jut-jat del Mercantil número 7 de Madrid es-tima la petició de Tele 5 perquè no esdifonguin a YouTube vídeos de la cadena.L’auto, contra el qual no hi ha cap recursd’apel·lació, ordena que cessi l’ús de vídeosi gravacions audiovisuals mentre el portalno tingui autorització expressa i per escritde Tele 5 i Tele 5-Cinema.”
26 de juliolTVC EMET POC CINEMA EN CA-TALÀ. Un estudi de l’Observatori de laProducció Audiovisual (OPA) de la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF) assenyalaque Televisió de Catalunya (TV3 i el 33)emeten poc cinema en català, tot i que li re-serven el millor horari. L’informe revelaque el 75% de les pel·lícules emeses entreel 2005 i el 2006 eren nord-americanes. Pelque fa als films catalans programats perTV3 són produccions realitzades un o dosanys abans de la seva emissió. Quant a lapresència de pel·lícules europees a TV3−entre les quals s’inclouen les de producciócatalana i espanyola− el 2005 se’n van pro-jectar un 18,5% (197 títols) i el 2006 un20% (189 títols).
28 de juliolIMATGES TROBADES D’AGUSTÍCENTELLES. Un centenar de fotografiesdel fotògraf català Agustí Centelles hanestat recuperades pels seus fills Sergi i Oc-tavi, que van descobrir en una capsa de ga-letes les imatges en paper, captades pel seupare durant la Guerra Civil.Centelles tambétenia el seu material gràfic (uns nou mil ne-gatius), que va ocultar durant trenta-dosanys en una maleta, dipositada a Carcassonadurant l’exili. L’exposició organitzada a laVirreina l’any 2006 va permetre contemplaraquelles imatges recuperades a les quals arase n’afegiran altres tantes que han dormitguardades.
ESCRIBANO DIRECTOR DECONTINGUTS DE NOTROTV. L’exdi-rector de TV3, Francesc Escribano, és no-menat nou director de continguts de NotroTV, divisió audiovisual del grup Vértice360º. És productora entre altres sèries deLa família Mata (Antena 3) i Cuestión desexo (Cuatro). Notro està especialitzada fo-
namentalment en produccions de ficció iespais d’actualitat. Escribano (Vilanova i laGeltrú, 1958) és llicenciat en Ciències de laInformació per la UniversitatAutònoma deBarcelona. Va ser director de TV3 des de2004 fins al passat mes de juny. Ha estatpremi nacional de Periodisme i guardonatamb l’Ondas el 1994 i el 1996.A Notro TVs’ocuparà del desenvolupament de pro-grames d’entreteniment i d’actualitat.
29 de juliolJORNADA DE LA PREMSA GRA-TUÏTA AL CIPB. L’Associació Catalanade Premsa Gratuïta (ACPG) presenta en elCentre Internacional de Premsa de Barce-lona lesTerceres Jornades Internacionals dePremsa Gratuïta, que tindran lloc els dies 19,21 i 29 de novembre a l’auditoriAxa de Bar-celona. Les jornades seran un aparador perconèixer les novetats editorials, les solucionstècniques i els reptes de futur de les publi-cacions gratuïtes. S’han adherit a les Jor-nades diverses institucions públiques iprivades. L’ACPG va néixer el 1997 i avuiagrupa 180 capçaleres de premsa gratuïta iportals web.
ZETA REBUTJA L’OFERTA DE COM-PRA DE GALLARDO. El consell d’ad-ministració del grup Zeta rebutja l’oferta decompra majoritària d’accions per part delgrup Industrial extremenyAlfons Gallardo.Després d’un preacord rubricat el passat 30de maig,Gallardo hauria fet una nova ofertaa la baixa rebutjada pel grup periodísticcreat per Antonio Asensio. Passades les va-cances d’estiu el consell d’administració deZeta es reunirà per assumir una nova estra-tègia empresarial que podria incloure lavenda d’actius i una possible reducció deplantilla.
NOVA CONDEMNA PER A JIMÉNEZLOSANTOS. El jutjat de Primera Instàn-cia número 69 de Madrid condemna el di-rector de La mañana de la COPE aindemnitzar amb 100.000 euros l’exdirectorde l’ABC José Antonio Zarzalejos, pels“danys morals” causats pels insults i afir-macions injurioses vessades des del pro-grama. La jutge María Asunción Ramírezadverteix Losantos que en el futur s’abstin-gui de realitzar intromissions il·legítimes en
107
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Escribano inicia una nova etapa a NotroTV
Foto
:TVC
Valentín, nou director de Canal 24 horas
Foto
:Arx
iu
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 107
el dret a l’honor de Zarzalejos. Tambéobliga Losantos a llegir la sentència en elseu programa. I recorda que la Constitució“no reconeix de cap manera un pretès dreta l’insult.” Losantos ha tingut altres tres an-teriors condemnes i té pendents tres judicis.El locutor planeja utilitzar les “mateixesarmes” contra els que l’han demandat amb“una bateria de demandes”.
30 de juliolRTVE APROVA EL CONTRACTE-PROGRAMA. El Consell d’Administracióde la Corporació RTVE dóna el vistiplau alcontracte-programa sense resoldre encara lasubvenció que rebrà del Govern durant eltres anys de vigència del mateix (de 2008 a2010).El text pactat pel president de la Cor-poració, Luís Fernández amb el Govern in-clou les àrees de publicitat, producció,emissió, canals temàtics, ràdio, audiència iplantilla.
AGOST 2008
4 d’agostTVE TINDRÀ VUIT CANALS DETDT EL 2010. En el moment en què el2010 es produeix i l’apagada de la televisióanalògica,Televisió Espanyola tindrà actiusels vuit canals de televisió digital terrestreque té al seu càrrec, segons fonts de la Cor-poració RTVE.Els vuit canals seran:TVE 1,La 2, Canal 24 Hores (d’informació contí-
nua) Clan TV (infantil), Teledeporte, CanalCultura,TVE HD (emissions en alta defini-ció) i TVE Internacional.
DECÉS DE PACO ONTAÑÓN. El foto-periodista Paco Ontañón i Núñez mor a 78anys i deixa un llegat professional com a re-porter arreu del món. Havia nascut al barride Gràcia de Barcelona el 1930. Va quedarorfe durant la Guerra Civil, en què va pas-sar moltes calamitats per ajudar a l’econo-mia familiar. Durant tot el franquisme vatreballar sense carnet de premsa oficial. El1956 es va fer soci de l’Agrupació Fotogrà-fica de Catalunya on va contactar amb elsfotògrafs integrants del grupAFAL a Cata-lunya (Oriol Maspons, Ramon Masats, Xa-vier Miserachs, Ricard Terré...). Va serfotògraf d’El País i d’El País Semanal, va fernombrosos reportatges per a llibres de l’edi-torial Lunnwerg. El 1992 fou el fotògraf delllibre oficial dels Jocs Olímpics de Barce-lona. Últimament preparava un llibre querecreava les seves experiències en el móndel fotoperiodisme i del reportatge.
7 d’agostSERVEIS PER A SORDS A TVC. Tele-visió de Catalunya (TVC) participa en elprojecte europeu DTV 4 All (Televisió Di-gital per a tothom) per impulsar i millorarels serveis d’accessibilitat a la televisió digi-tal per a persones amb discapacitats audi-tives i visuals. TVC farà proves pilot sobreautodescripció, llenguatge de signes i subti-tulació per a vídeo en les seves pàgines web.El projecte està finançat per la Comissió Eu-ropea.
17 d’agostMOR EL COMUNICADOR XILÈJORGE ORELLANA. Qualificatd’“d’home de ràdio”mor aMadrid a 92 anysl’escriptor i comunicador xilè Jorge CuchoOrellana.Va ser el primer locutor de la ràdioxilena el 1940, creador de programes radio-fònics i de la seva pròpia agència de publici-tat que va dirigir fins al 1973, quan vaexiliar-se a Espanya després del cop d’Estat
militar contra Salvador Allende. A la ràdiohavia entrevistat personatges com Pablo Ne-ruda,AtahualpaYupanqui, els expresidentsArturo Alessandri i Allende, i els actorsMargarita Xirgu i Alberto Closas. El seu lli-breUnamirada hacia atras, publicat el 2006,recollia part de les seves experiències perio-dístiques.
21 d’agostUN JUTGE PROHIBEIX EMETREIMATGES DE L’ACCIDENTAERI. El ti-tular del jutjat número 11 de Madrid, JavierPérez, prohibeix a les televisions difondreimatges dels vídeos gravats pels equipsd’emergència en l’accident aeri de Barajas.El magistrat vol preservar el drets de les víc-times a la intimitat i evitar escenes que po-drien ferir la sensibilitat del públic. Lescadenes que han ofert tan sols imatges de vi-deoaficionats, es mostren propícies a acatarl’ordre judicial malgrat que algunes defen-sen l’autoregulació. El president de l’Asso-ciació de la Premsa de Madrid (APM),Fernando González Urbaneja, recomana alsmitjans que separin la informació de l’en-treteniment. Totes les cadenes segueixenpendents de les informaciones relatives al’accident i de l‘estat dels supervivents hos-pitalitzats.
22 d’agostRSF DENUNCIA POC RESPECTE ALA CARTAOLÍMPICA. Reporters senseFronteres (RsF) fa un balanç negatiu de lallibertat d’expressió als Jocs Olímpics de Pe-quín. En un comunicat emès avui, l’organit-zació diu que si bé els periodistes han pogutcobrir les proves esportives en bones condi-cions, han tingut problemes per cobrir ma-nifestacions o investigacions sobre temes“sensibles”, segons el criteri del governxinès. Els Jocs, segons RsF, “han estat pro-picis per a detencions, condemnes, censura,assetjament de més de cent periodistes, blo-caires i dissidents”, fets que són una granresponsabilitat del Comitè Olímpic Inter-nacional (COI).
D I A A D I A
Losantos durant la seva visita als jutjats
Foto
:EFE
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 108
LA PREMSA EN LÍNIA AMENAÇALA DE PAPER. Internet, la crisi publici-tària i els diaris en línia causen problemesa la premsa tradicional, particularment alsEstatsUnits. En les últimes setmanes elChicagoTribune ha suprimit 80 llocs de tre-ball; 250, Los Angeles Times i el MilwakeeJournal Sentinel, 130. El conegut analistaPhilip Meyer s’aventura a pronosticar la“defunció dels diaris tradicionals per al2043”. En contrapartida aquest pronòstic al’Àsia augmenta l’afecció als diari depaper. La Xina i l’Índia venen 107 milionsd’exemplars al dia segons xifres presen-tades per laWorld NewspapersAssociation(WAN) en el passat congrés mundial deperiòdics.
24 d’agostTV3 PREPARA DOS DOCUMENTALSHISTÒRICS. El periodista Enric Calpena,presentador dels documentals històrics alcanal 33 i del programa de divulgació histò-rica En guàrdia que s’emet els diumenges almigdia a Catalunya Ràdio, prepara per a lapròxima temporada aTV3 dos documentals.Un d’aquests documentals tracta el 200 ani-versari de l’anomenada Guerra del Francès(1808-1814), mentre que l’altre aborda eltema del 800 aniversari del rei Jaume I(1208). Els expresidents de la Generalitat,Jordi Pujol i Pasqual Maragall, faran deguies televisius dels programes. Pujol parlaràde la Guerra del Francès i Maragall deJaume I.
27 d’agostLA BBC ACOMIADA UN PERIO-DISTA PER BURLAR-SE DEL 20-A.La cadena pública britànica (BBC) demanaexcuses per “l’inapropiat comentari d’un pe-riodista” que retransmetia un partit de fut-bol i se li va ocórrer comparar els gols delmatx amb l’accident aeri del passat 20d’agost passat a Barajas. En el comentaridigué que els davanters del Rochdale(l’equip guanyador)” feia més forats en ladefensa de l’equip contrincant que en unavió espanyol.”El comentari li ha costat a laperiodista l’acomiadament.
EL “PICA D’ESTATS” INCORPORALES NOVES TECNOLOGIES. El Patronatde Turisme de la Diputació de Lleida, ambla marca turísticaAra Lleida convoca el 20èPremi Turístic Internacional Pica d’Estatsamb una dotació de 45.000 euros i la incor-poració d’un nou apartat destinat a les novestecnologies. En la vintena edició el guardóconstarà de nou categories destinades apremiar els millors treballs periodístics dePremsa escrita, Ràdio, Televisió i a partird’ara Internet. El període d’inscripciós’obrirà pel termini d’un mes a comptar desdel 18 d’octubre de 2008.
28 d’agostL’EDICIÓ ESPANYOLA DEL VANITYFAIR AL QUIOSC. Surt a la venda el pri-mer número de l’edició espanyola de VanityFair amb el mateix estil de contingut quel’ha fet famosa internacionalment. L’edita elgrup Condé Nast. Tindrà periodicitat men-sual i costarà 3,50 euros. El número inicialconsta de 340 pàgines i mostra la reina deJordània a la portada.
30 d’agostFESTIVAL DE FOTOPERIODISME APERPINYÀ. Visa pour l’Image és desd’avui i fins al 14 de setembre la gran cita delfotoperiodisme a Perpinyà. Enguany el fes-tival celebra el vintè aniversari amb la parti-cipació de trenta exposicions, sis projeccions,col·loquis i el lliurament dels seus prestigio-sos premis. Entre els fotoperiodistes partici-pants figuren Jan Grarup, Stanley Green,
Pascal Maitre, Patrick Robert i Philip Blen-kinsop. Les exposicions estan distribuïdes envuit edificis, a més d’una retrospectiva deHorst Faas, director de l’equip d’AssociatedPress a la guerra del Vietnam. Les imatgesde l’actual edició posen en relleu les desgrà-cies ocasionades per la guerra: immigració,malalties, fam. Taules rodones i debats tin-dran efecte dins del Visa pour l’Image, undels quals es desenvoluparà entorn de lesdones afganeses. Hi serà present CarolinaLaurent, reportera membre del diari Roz ialtres testimonis afganesos.
31 d’agostRTVE CANVIA D’IMATGE. La novatemporada de RTVE comença amb un canvid’imatge a TVE, RNE i mitjans interactiusde la Corporació. Consisteix en un nou lo-gotip de disseny conceptual i més color.L’estrena de la imatge corporativa tindràefecte demà dia 1 de setembre. La cadena,segons el seu director Javier Pons, no pre-sentarà grans novetats però si que vol refor-çar els pilars bàsics de les emissores de l’ens:“informació, ficció, entreteniment, cultura iesports.”
109
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Un record per a...La matinada del 25 de juny moria el periodista Josep M. Cortada, professional de l’As-sociació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) on havia treballatdurant 27 anys. Els seus companys recorden la humanitat i companyonia, de qui ano-menaven familiarment Xane.
El passat 2 de setembremoria als 52 anys el perio-dista britànic Alex Scott,que feia molt temps que re-sidia a Barcelona. Llicenciaten Ciències Polítiques perla Universitat de Sussex,Scott era membre de la Na-tional Union of Journalistof UK and Ireland. Abansde la seva arribada a la ciu-tat comptal va treballarcom a corresponsal a Bru-sel·les per mitjans de comu-nicació com The Guardian, Thomson Reginals o la BBC. Un cop a Catalunya vacol·laborar amb l’agència Reuters, Irish Times, Newsweek i Metropolitan, entre d’altresmitjans.Va treballar durant molts anys des del Centre Internacional de Premsa de Bar-celona (CPIB) on el recorden com una persona generosa i exquisita.
Teodor Garriga i Osca, va morir el 10 de juny a l’edat de 99 anys (per a més informacióveure Teodor Garriga, home de paraula, Capçalera 141).
Gonzalo Pérez de Olaguer, va morir el passat 2 de juny als 71 anys d’edat (per a més in-formació veure Pérez de Olaguer, el crític de la generositat, Capçalera 141).
Antic i nou logo deTVE
Portadadel primer númerode Vanity Fair
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 109
E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
110
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
MEMORIA PERDIDA: TRES HISTO-RIAS DEL ADIÓS A RTVELas prejubilaciones llegan al periodismo cor-tando en seco largas trayectorias profesio-nales. Tres afectados por el ERE de TVE(Pere Barthe, Carme Pàez y Jaume Codina)repasan cómo es su vida tras la prejubilación.Todo empezó hace dos años ymedio, cuandoel“ente público”decidía poner enmarcha unExpediente de Regulación de Empleo queafectaría a casi un 50% de la plantilla. El“Acuerdo para la constitución de la Corpo-ración RTVE” establecía la estructura orga-nizativa de la nueva empresa. El número depersonas que formarían parte de ella: 5.900trabajadores fijos y 500 temporales.En palabras de Francisco Pérez, abogado delColectivo Ronda, “la creación de la Corpo-ración permite liquidar lo que antes se lla-maba ente público, con lo que la inmensadeuda de RTVE pasa a ser asumida por lavieja estructura y, por consiguiente, la Cor-poración empieza a caminar limpia y sin dé-ficits. Con el añadido de que los nuevoscontratados son gente que se regirán con unaescala salarial a la baja. Por lo tanto, se da elcaso que para tareas idénticas, los nuevoscontratados cobrarán menos dinero”.Pere Barthe,ex redactor de deportes y ex jefede deportes, está convencido de que la re-forma podría haberse hecho de otra manera.Para él, “han conseguido hacer una limpiezaétnica acojonante. No sólo no se cuenta conlos ex RTVE para nada, sino que hemos des-aparecido del mapa, como si nunca hubiéra-mos existido.Desde el 1 de mayo de 2007 nohe vuelto. (…) Creo que la idea es que nosdediquemos a cobrar y a callar”.Jaume Codina, ex redactor de informativos yex director de Línea 900, recuerda que“sentímuy de cerca todo el proceso del ERE.Se vioque era una manera de echar a todos los tra-bajadores que más cobraban estableciendounas condiciones económicasmuy buenas y ala vez cubrirse las espaldas, ya que una vezadherido al ERE ningún trabajador podíairse a trabajar a la competencia”. Cuandosupo que le tocaba irse, Jaume decidió quequería seguir sintiéndose activo y útil, y ahoratrabaja como jefe de comunicación deMédi-cos sin Fronteras.El tercer caso es el de Carme Pàez, ex redac-tora y presentadora de informativos, de pro-gramas documentales y ex directora de RNEen Cataluña, quien reconoce que “la situa-ción de déficit acumulado de RTVE era im-posible de resolver, aunque la gestión que sehacía fuera impecable. (…) Que la base deuna reforma en la radio y la televisión públi-cas sea deshacerse de los trabajadores quetienen una edad determinada no es el mejormétodo, pero como hacía falta una salida,buscaron una, la aplicaron y ya está”. Pàezahora es miembro del consejo de administra-ción de BTV, un trabajo no remunerado quele permite seguir vinculada a su profesión.
XÈNIA BUSSÉ
“NECESITAMOS SER FIELES A LOSPRINCIPIOS ÉTICOS DEL PERIO-DISMO”En el marco de la tradicional recepción queel President de la Generalitat celebra cadaaño con los periodistas en el Palau de la Ge-neralitat, el 3 de septiembre el decano delCol·legi de Periodistes de Catalunya, JosepCarles Rius, ofreció un discurso que incidióen temas esenciales para la profesión. Riusempezómanifestando que“políticos y perio-distas comparten, desde posiciones necesa-riamente distintas, la responsabilidad defortalecer la democracia y las libertades”.Los periodistas ejercen el deber y el derechoconstitucional a la libertad de expresión y ala información veraz y relevante, y por ello,“necesitamos ser fieles a los principios éticosdel periodismo, pero también necesitamosnuestro espacio de libertad y de autonomíaprofesional, tanto en los medios privadoscomo en los medios públicos”, admite Rius.Por otro lado, la aprobación hace un año de laLey de la CCMA ha de servir para recordara los gestores y periodistas de TV3 y de Ca-talunya Ràdio que deben recuperar el espí-ritu inicial de una ley que sobre todopretende evitar que los medios sean un ins-trumento del Gobierno o de los partidos po-líticos. Delmismomodo,hay que trabajar poruna RTVE y una Agencia EFE con la pre-sencia y recursos que permitan superar,desdeCataluña, los prejuicios y las incompren-siones que la alejan del resto de comunidades,y apostar por unos medios públicos que seanun modelo a imitar, lejos de la lucha por laaudiencia.“Además de espacios de libertad los perio-distas necesitamos condiciones dignas paraejercer nuestro deber constitucional”.En estesentido, cabe denunciar que la profesiónsufre una creciente precariedad laboral, es-pecialmente grave en el caso de los periodis-tas jóvenes, que a menudo se ven obligados aaceptar condiciones laborales indignas.En lalucha contra la precariedad, se valora deforma muy positiva que la Generalitat lohaya incorporado como un mérito a la horade conceder ayudas públicas.Otro reto pendiente es la conciliación entre eltrabajo y la vida privada, que supone uno delos principales frenos a la paridad y a la pre-sencia de mujeres en los lugares de respon-sabilidad. “Resulta sangrante ver el contrasteentre unamayoría femenina en las facultadesde Ciencias de la Comunicación y una mino-ría de mujeres en los consejos directivos delos medios”, lamenta.En definitiva, “la democracia de calidad a laque aspiramos reclama un periodismo de ca-lidad. Que no es otro que aquél que respondea los valores de veracidad, rigor, pluralidad,crítica, respeto, voluntad de independencia ycompromiso con los ciudadanos”, concluyeRius.Para lograrlo hay que dotarse del marcolegal necesario, un Estatuto del Periodistaque garantice los instrumentos para ejercerla profesión con responsabilidad.
GOOGLE, ¿REVOLUCIÓN CULTURAL?El pasado 11 de junio, el jurado de los Prín-cipe de Asturias premiaba a la empresa tec-nológica Google en la categoría deComunicación y Humanidades por su capa-cidad para“poner de forma instantánea y se-lectiva al alcance de centenares de millonesde personas el enorme caudal de informaciónde Internet”.En diez años, esta compañía, cuyo propósitoes indexar, ordenar y ofrecer toda la infor-mación que existe en el mundo y no sólo en
Internet, ha conseguido convertirse en unapieza fundamental de la sociedad de la infor-mación gracias a su buscador Google, ideadopor dos jóvenes estudiantes, Sergey Brin yLarry Page, de la Universidad de Stanford(California). Juntos inventaron un sistemapara determinar el orden de los resultadosque ofrecía su buscador basándose en la re-levancia de las páginas. Por su rapidez, efica-cia y sencillez, en Estados Unidos cerca del70% de las búsquedas ya se hacen en Goo-gle; porcentaje que supera Europa con el87% en el Reino Unido y el 90% en España.Hoy se ha convertido en una de las empresasmás valiosas y admiradas del mundo, y sumarca ha conseguido superar en valor la deempresas como Coca-cola, Nike oApple.Pero además de las búsquedas,Google ha idoañadiendo servicios a su amplia oferta.Algu-nos ejemplos son la compra por 1.600millones de dólares de YouTube, su potenteservicio de mapas y cálculo de rutas GoogleMaps; las aplicaciones Google Earth y Goo-gle Sky,que sirven para explorar cielo y tierrao la aplicación Google News, que busca, or-ganiza y publica titulares junto a un resumende las noticias.Sin embargo, el premio no ha estado exentode polémicas. Uno de los motivos más men-cionados contra la concesión es el de la polí-tica seguida por Google en China, donde laempresa aceptó aplicar un cierto grado decensura de los resultados que ofrecía el bus-cador, cediendo a las presiones del gobiernochino. En cualquier caso, nadie puede negarlo que ha conseguido esta firma estadouni-dense. “Nuestra verdadera pasión es poderayudar a que toda la gente pueda acceder a lainformación que quiera en el idioma que pre-fiera”, afirmó el presidente de Google, EricSchmidt, en su declaración de agradeci-miento por el premio.
ISMAEL NAFRÍA
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 110
111
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
“EL MANIFIESTO”, LA ÚLTIMAGUERRA MEDIÁTICAEl 23 de junio se presentaba en elAteneo deMadrid el “Manifiesto por una lenguacomún”, firmado por un grupo de intelec-tuales. que reivindicaba la importancia delcastellano como lengua común, su posiciónasimétrica respecto al resto de lenguas ofi-ciales, que semodificara la Constitución y losestatutos de autonomía para garantizar “entodos los campos y en todo el territorio na-cional” los derechos de los que opten por elcastellano, entre otras demandas. Desde elprincipio, el manifiesto ha contado con la im-plicación de partidos políticos (UPyD, PP yCiudadanos), pero también con la de deter-minados medios que no sólo se han limitadoa informar sino que han implicado en la cam-paña. El Mundo es el primero que se apuntaa esta carrera mediática y apuesta fuerte porla defensa encarnizada del idioma de Cer-vantes con páginas enteras, editoriales y por-tadas, a la par que empiezan a barajarse losprimeros nombres de personajes conocidosque lo apoyan.A El Mundo se une La COPE, fiel compa-ñera de causas, y el ABC de la nueva etapa,que sin Zarzalejos al frente ha virado haciala derecha mientras que La Razón decidequedarse al margen, lo que irrita a los defen-sores del manifiesto.De hecho,el director delrotativo, Francisco Marhuenda reconoce aCAPÇALERA que “en Cataluña no hay apar-theid lingüístico”, y que no está dispuesto,comomedio de comunicación,“a legitimar lamentira”.Para entender los distintos posicionamientosde los medios de comunicación respecto almanifiesto, es necesario tener en cuenta la ba-talla mediática entre Planeta (La Razón,An-tena 3, Onda Cero) y Vocento (ABC, PuntoRadio,El Correo…).Todas estas batallas em-presariales no se reproducen en las redac-ciones. De hecho,un periodista deElMundoreconoce que “en la redacción se ha vividocomo un tema más. Nadie se ha manifestadoni a favor, ni en contra. No ha habido reac-ciones de ningún tipo”. Pero en realidad, síque hay alguna sorpresa, como la adhesióndeTelecinco al manifiesto,A qué se debe estaadhesión aún no está claro, ni tan siquierapara los propios periodistas de la redaccióndeTelecinco en Cataluña,pero la reacción notardó en llegar.Varias iniciativas particularesen forma de cadenas de correos electrónicosincitaban al boicot.Por otro lado, ni El Mundo ni Telecinco hansacado rédito alguno de toda esta campañamediática; al contrario, tanto las ventas deuno como el share del otro han disminuidoen los meses de verano.En cambio, la forma-ción que lidera Rosa Díez avanza y pasa deun 1,2% de los votos en las pasadas elec-ciones generales a una estimación de votosde un 4,2%. Se calcula que en otoño se pre-sentarán las firmas recogidas.
JORDI ROVIRA
Entrevista a José Antonio Zarzalejos,periodista
“NADIE ME HA PRESIONADONUNCA TANTO COMO ESPERANZAAGUIRRE”Tras ocho años al frente del ABC—reparti-dos en dos etapas—, José Antonio Zarzale-jos fue cesado en febrero de 2008 por habersenegado a secundar las teorías conspiratoriasdel 11-M y apostar por una derecha más mo-derada en España. Este periodista bilbaíno,que ahora trabaja como vicepresidente eje-cutivo en una consultoría y está preparandoun libro que pretende acallar muchas voces,habla sin tapujos. Indignado y decepcionadopor cómo se desarrollaron los hechos, a losque califica de“auténtica encerrona”,Zarza-lejos cuenta cómo fue llevado a una reuniónmediante engaño y no tuvo ni siquieratiempo de despedirse de la redacción.Su cese,orquestado por los directivos de Vocento, esparte de una estrategia conjunta para colocara EsperanzaAguirre al frente del PP.Los problemas empezaron cuando arranca susegunda etapa al frente del periódico, en di-ciembre de 2005, en la que ya advierte de queno secundará la “gran mentira que era la‘conspiración del 11-M’, ni el secuestro de laderecha por parte de una serie demedios, sin-gularmente la COPE, pero también ElMundo, que aconsejan a la derecha situarseen posiciones más extremas”. Dos años ymedio después de rebelarse contra esta si-tuación, es destituido de su cargo. La únicaexplicación que recibió del consejero dele-gado deVocento por su cese fue que “quere-mos hacer nosotros las elecciones”, enreferencia a las elecciones demarzo.No que-rían que un periodista de corte moderado di-rigiera el periódico ni durante los comicios nien la fase post-electoral, porque no habría fa-vorecido las tesis de la derecha más dura en-cabezada porAguirre .Vocento hizo primeroun pacto mediático de no agresión con laCOPE —que explica por qué no recibióayuda de la asesoría jurídica del ABC al in-terponer una demanda a Jiménez Losantospor los insultos recibidos—, y luego firmó unpacto político con Aguirre. Pero no sola-mente firmaron su cese sino también su su-cesión. Querían llevar el periódico hacia laderecha, quitar de en medio a La Razón, ol-vidarse de la oposición a Jiménez Losantos yapostar por Aguirre que se perfilaba comocaballo ganador dentro del PP.En referencia a Aguirre –de quien dice quees vanidosa y bastante ignorante–, confiesaque “nunca he tenido presiones tan fuertescomo las de EsperanzaAguirre”, y sigue,“noconozco a ningún personaje político conpoder político y económico que tenga uncomportamiento más alejado de algunasprácticas democráticas respecto a los mediosde comunicación”. Según Zarzalejos “el fu-turo de un periódico de la derecha españolapasa por comprender el ‘hecho periférico”.
JORDI ROVIRA
UN CUARTO DE SIGLO CON TV3 YCATALUNYA RÀDIODurante 25 años,TV3 yCatalunyaRàdio hanpasado por distintos momentos, unos másdulces que otros. Pero de lo que no hay dudaes que ambas han logrado ser líderes de au-diencia en Cataluña durante una larga tem-porada, se han convertido en un referentepara la población y han desempeñado unpapel clave en el proceso de normalizaciónlingüística.“Son las cero horas, cero minutos, del día 20de junio de 1983. Empezamos en este mo-mento una tarea deseada e importante: lapuesta en marcha de Catalunya Ràdio”.Conestas palabras del periodista Miquel Calçadase daba el pistoletazo de salida a las emi-siones de la emisora catalana. Por su lado,TV3 empezó a emitir por primera vez el 10de septiembre de 1983, en medio de un climade hostilidad entre el Gobierno de Madrid yTVE, que hasta entonces monopolizaba lasemisiones, y la sociedad catalana, que espe-raba con ilusión poder disponer de una tele-visión en su lengua.Tras varios intentos y proyectos, la Generali-tat decidió impulsar un tercer canal en cata-lán de titularidad pública, que dependiera deella, y el 3 de diciembre de 1981 el Parlamentde Catalunya aprobó una proposición de leyde creación del canal.LaGeneralitat optó en-tonces por trasladar la responsabilidad sobrela creación del nuevo canal a Presidencia, con
Lluís Prenafeta al frente; también creó la Di-recció General del Règim Jurídic de Ràdio iTelevisió, a cargo de Jaume Casajoana, ycomo director general del proyecto del Ter-cer Canal Jordi Pujol nombró, sorprendente-mente, al periodista Alfonso Quintà, unperiodista de la edición catalana de El Paísque había sido muy crítico con su gestión, enespecial en el caso de Banca Catalana.Quintà presentó su proyecto en diciembre de1982 con la idea de que “en Cataluña nopuede haber reconstrucción nacional, recu-peración plena y total de nuestra identidadcultural y lingüística sin una televisión insti-tucional, de alto grado de profesionalización,de altura demiras en cuanto a planteamientoy fuerte audiencia”.La primera reacción del director general deRTVE, José María Calviño, hombre deconfianza del vicepresidente del Gobiernoespañol,Alfonso Guerra, fue la de recomen-dar “a los impulsores del proyecto de una
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 111
R E P O R TAT G E
112
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
Entrevista a Enrique Meneses,periodista y fotógrafo“ES IMPOSIBLE SER IMPARCIAL”Hasta aquí hemos llegado es el título de lasmemorias del periodista y fotógrafo EnriqueMeneses, quien puede presumir de haber es-tado en SierraMaestra junto a Fidel Castro ysus seguidores cubriendo la noticia para elParís-Match, de haber fotografiado la guerrade los Seis Días o la del Canal de Suez, y dehaber conocido a Nasser, al Dalai Lama o alChe, entre otras muchas personalidades.Meneses explica que este oficio, lejos de seruna profesión universitaria, consiste en “un70% de paciencia, un 20% de profesionali-dad y un 10% de suerte”. Una fórmula quehabría que aplicar también a la fotografía,porque aunque empezó escribiendo, despuésse pasó al fotoperiodismo de lamano de Sha-rokHatami,uno de los mejores fotógrafos dela historia.Meneses sostiene que para lograruna buena fotografía hay que estar en ellugar adecuado en el momento justo; y es ahídonde entra en juego ese 10% de suerte.“No creo en la objetividad. No existe. Es im-
posible ser imparcial”, afirma. “Los palesti-nos no son terroristas, son resistentes, comolo fueron los franceses con los alemanes”.Con la misma claridad de ideas, recuerda loocurrido en Somalia, cuando se llenó la playade cámaras y se escondieron cables bajo laarena para grabar el desembarque.“En aquelmomento algo del periodismo murió. (...)Aquello, más bien, era un cine”, dice. Hancambiado muchas cosas desde entonces;antes la policía acababa aporreando a los pe-riodistas y ahora son ellos los que aterrizanen el lugar preguntando amenazantes quiénestá al mando de la situación.Después de varias guerras a lo largo de suvida, el punto y final al fotoperiodismo lopuso Sarajevo: “Sí, allí me di cuenta de queno podía seguir haciendomi trabajo”porqueno podía correr y caminaba lentamente porla avenida de los francotiradores. En cuantoa su relación con Cuba, confirma que nopuede entrar en él porque es persona nongrata. “Tiempo después de convivir con losrevolucionarios, el Cheme advirtió de que nopodía entrar en Cuba, porque Fidel lo habíaprohibido para no tenerme que fusilar”, ex-plica.Al parecer, le molestó que fuera el pri-mero en tildarles de comunistas cuando niellos mismos lo tenían claro.
MARGA DURÀ
televisión catalana que hicieran una televi-sión ‘antropológica’ y dejaran a un lado lostemas de alcance estatal o internacional enlos que TVE tenía una experiencia muy su-perior”, apunta JosepM.Baget en su libroLaNostra:Vint anys deTV3 (ed.Proa).Estas de-claraciones provocaron una reacción entreun grupo de intelectuales, políticos, artistas yprofesionales que hicieron un escrito de pro-testa. Calviño cree que sus palabras se ma-linterpretaron y se quiso asociar antropologíacon folclore.Por otro lado, ante las presiones del Go-bierno central que ponía trabas al proyectonegando la utilización de la red de emisores yenlaces de TVE, así como su negativa a queTV3 accediera a la UER que le daría accesoa noticias internacionales, la respuesta dePujol fue construir emisores y enlaces para-lelos a los ya situados para TVE con el obje-tivo de disponer de una red propia.Una vez superados los obstáculos iniciales,TV3 empezó a emitir el 10 de septiembre de1983.Los principales atractivos de la primeraemisión fueron un capítulo de la serieDallas,que hasta entonces se había emitido paraTVE,y la retransmisión del partido de la ligade fútbol Barça-Osasuna.Por otro lado, la esperada y discutida ley delos terceros canales se aprobó finalmente endiciembre. El texto disponía que la titulari-dad de la red sería estatal y que RTVE ten-dría prioridad en cuanto a la contratación deprogramas en directo, principalmente en lasretransmisiones deportivas. Sin embargo,tuvo que pasar un año hasta que no se hicieraefectiva la legalización de la cadena.El 16 de enero de 1984 empiezan por fin lasemisiones regulares deTV3. Se empezó emi-tiendo sólo catorce horas semanales, perodesde el principio se puso en marcha el Te-lenotícies (telediario). Catalunya Ràdio ibamás deprisa, y ese mismo año alcanzaba yauna cobertura del 80% del territorio y del90% de la población.Es entonces cuando tras su periodo como di-rector general,Quintà es cesado por el nuevodirector de la Corporación, Joan Granados,nombrado por Jordi Pujol.Un cuarto de siglodespués, Quintà se muestra arrepentido deaquella fase laboral de su vida y defiende quefue él quien dimitó del cargo.Las condicioneslaborales de los comienzos no fueron dema-siado buenas.El otro inconveniente con que se encontra-ron los primeros periodistas de TV3 estabarelacionado con la falta de colaboración porparte de TVE y la imposibilidad de utilizarsus enlaces. “Muy al principio, la delegaciónde París nos ponía imágenes en una cinta detodo lo que había pasado internacionalmenterelevante y luego nos las enviaban a la esta-ción de televisión más próxima a la fronteracon España, y desde allí las traímos en cochehasta Barcelona”, rememora Esther Fernán-dez. Pero una vez sorteados todos los obstá-culos legales y políticos que TV3 sufrió alprincipio, se inicia un nuevo periodo de
consolidación en la cadena autonómica quese ve materializado con la inauguración ofi-cial de los estudios de Sant Joan Despí enabril de 1986.A esta inauguración se sumó lallegada de PilarMiró aTVE,y con ella, la ce-sión inmediata del uso de la red y la cesiónpuntual para la retransmisión de eventos decarácter especial, tal y como se había acor-dado.Es en estos momentos cuando empieza unalucha real por la audiencia.En sólo dos años,TV3 se empezaba a consolidar en Cataluña.Cuando las cosas parecían ir mejor, apareceun nuevo obstáculo, el inminente aterrizajede las cadenas privadas. El Canal 33 empiezasu emisión en pruebas en 1988, aunque no sinproblemas por culpa de la intención deTVEde crear un tercer canal en Cataluña.En cam-bio, en la radio el panorama era mucho mássencillo y exitoso.CatalunyaRàdio se convir-tió por primera vez en líder de audiencia yaen 1989, posición que ha mantenido hasta laactualidad.Tras once años en el cargo, JoanGranados essustituido por Jordi Vilajoana en enero de1995. La situación económica de TV3 no estan buena como sus audiencias, y el nuevo di-rector general inicia una fase de renovación yde limitación del gasto, para reducir el déficitque hereda de la época de Granados. Lo queno cambia son las críticas de falta de plurali-dad política en TV3 y la excesiva dependen-cia del Gobierno de CiU. Albert Closes,subdirector de informativos no diarios, afirmaincluso que “la autocensura de los periodis-tas era más alta quizás hace 15 o 20 años queahora. En el año 2000,Miquel Puig se incor-pora al canal como nuevo director de laCCRTV. En 2002 TV3 firma un acuerdo conla Generalitat para un “contrato-programa”para financiar el canal catalán hasta 2005.Pero estas buenas relaciones se rompencuando el Consejero Primero, Artur Mas,destituye aMiquel Puig. VicençVillatoro fuenombrado nuevo director general en 2002.Ellegado de Puig fue positivo,TV3 era líder deaudiencia y gozaba de una situación econó-mica esperanzadora.Ya recientemente, el nombramiento este añodeMònicaTerribas como nueva directora deTV3 ha suscitado en general un sentimientopositivo.ParaAlbert Closes“desde que llegóTerribas es el momento en el que tenemosmás instrumentos de profesionalización y entodos los estudios que se hacen todo elmundo le reconoce a TV3 su credibilidad”.Al margen de la buena imagen deTV3, la ca-dena ha visto reducida su audiencia de ma-nera a partir de 2003. Las causas hay quebuscarlas en la influencia de una realidad so-cial y un panorama audiovisual cambiante ycomplejo. EN la radio también se viven mo-mentos de pérdida de audiencia. Por otrolado, enTV3 y Catalunya Ràdio se ha produ-cido un aburguesamiento de la redacción.Una de las soluciones sería el rejuveneci-miento de la plantilla.
SÒNIA ORTIZ
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 112
113
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
EE.UU.: LAS ELECCIONES ON-LINEEl interés que han suscitado en Europa laselecciones norteamericanas del 4 de noviem-bre es inauditamente grande. Pero batallasideológicas aparte, la campaña electoral de-dica un peso primordial a la imagen, y es eneste campo donde los nuevos medios de co-municación (especialmente los espacios enInternet) tienenmucho que decir a la hora deproyectar la personalidad de los dos “presi-denciables”, Barack Obama y John McCain.Prueba de ello es la reciente aparición deObama en la FOX (la cadena más conserva-dora del país) entrevistado por Bill O’Reilly,lo que equivaldría a escuchar una conversa-ción amable entre Jiménez Losantos y ZP...O la deMcCain, que ha tenido que vencer sufalta de carisma bromeando en shows noc-turnos junto a humoristas de hora punta,por-tavoces habituales de la filosofía demócrata.De igual modo,en este nuevo proceso losme-dios (sobre todo en Internet) han contribuidoa configurar la personalidad política de loscandidatos, en especial a esculpir el aura po-lítica de Barack Obama. Por ejemplo, enenero de este año, el músico de hip hopwill.i.am escribía la canción “Yes We Can”–tema íntegramente conformado a partir defragmentos de discursos del candidato afroa-mericano– que llegó a tres millones de visitasenYoutube en una semana.En cuanto a Internet en cifras, según el PewResearch Center, hasta la actualidad un 46%de norteamericanos han utilizado la Red y suteléfono móvil para obtener noticias de lacampaña.Y no sólo eso, un 35% de ciudada-nos han visto anuncios políticos vía Internety un 10% han utilizado portales como Face-book o MySpace para adquirir informaciónsobre las campañas, una iniciativa que tienemás éxito, lógicamente, entre los más jóvenes.Sin embargo, la Red también ha cambiado.SivisitamosAmazon oGoogle, permitimos quesus agentes rastreen nuestros correos paraenviarnos novedades. Los políticos han co-piado esta estrategia (remarketing advertis-ing), enviando anuncios a todos los usuariosque han navegado por las webswww.johnm-ccain.com y www.barackobama.com.Pero hay algunas excepciones al centrismo yal buen rollo general. El ejemplo lo encon-tramos en los protagonistas finales de estacampaña: los blogs, espacios de independen-cia casi inexistente donde la imparcialidadpolítica no sería el factor clave. En este sen-tido, el lector de blogs busca opiniones radi-cales que pueda compartir sin demasiadosentido crítico.Los expertos ya hablan sin ta-pujos de la consolidación de una“generaciónWeb 2.0”, que se alimenta casi exclusiva-mente de noticias vía la Red (son los deno-minados “netizens”). En definitiva, con unejército de internautas navegando a diariopor la “red de redes”, en esta campaña quese juega en la pantalla, sólo queda añadir:¡Que gane el mejor... y el más visto!
BERNAT DÉDEU
EFE ESCALA EL ÚLTIMO TRAMODE SU REFORMADespués de sanear sus cuentas y dotarse deinstrumentos que blinden su independenciainformativa, laAgencia EFE, con 69 años dehistoria, está completando el Plan de Re-forma que inició en 2004 y las reivindica-ciones profesionales polarizan la recta finaldel proceso.La reforma empezó enmayo de 2004, cuandoel recién nombrado presidente, Alex Gri-jelmo, se puso al frente de la cuarta agenciade noticias del mundo que registraba unas
pérdidas de 4,5 millones de euros. Durantelos dos primeros años, EFE centró sus es-fuerzos en reducir gastos. La transformacióndel Departamento de Español Urgente enFundéu supuso un ahorro demediomillón deeuros. En una segunda fase, se puso en mar-cha la Agencia Digital Mundial, que se tra-dujo enmás de 200.000 euros de ingresos, conla comercialización de las previsiones que losperiodistas de EFE ya elaboraban; al mismotiempo que arrancaba una política de alian-zas empresariales que ha dado lugar a inicia-tivas como el servicio informativoaudiovisual TVEFE, en colaboración con latelevisión pública estatal.Así en 2006,por pri-mera vez en su historia, la agencia salía de losnúmeros rojos.Paralelamente al saneamiento económico,EFE se dotado de organismos e instrumen-tos con vistas a blindar su independencia in-formativa. Potenciar el área televisiva y elperiodismo multimedia conforman la rectafinal del Plan de Reforma, según el directorde EFECataluña,Leandro Lamor:“Estamosdando los últimos toques para la adecuaciónde los contenidos informativos a una agenciaglobal y multimedia”. Sin embargo, es preci-samente éste su aspecto más controvertido,ya que los profesionales de la casa temen queesta iniciativa derive en la práctica en el siem-pre integrado rol del “periodista orquesta”.Pese a todo, la intención es aplicar el nuevomodelo a partir de 2009, cuando la agenciaestrene sus nuevas sedes de Madrid y Barce-lona —la ubicación de EFE en la ciudadcondal será en el distrito tecnológico 22@—.“La idea es seguir haciendo el periodismo desiempre con valores de siempre pero ser há-biles al mismo tiempo para explicar las noti-cias en cualquier formato, el que seanecesario y se adecue más”, añade Lamor.
NATÀLIA ARAGUÀS
LOS MEDIOS Y LA PERCEPCIÓNDE INSEGURIDAD¿Cuál es la influencia real que ejercen losme-dios en la percepción de inseguridad porparte de la ciudadanía?Montse Quesada, ca-tedrática de Periodismo especializado en laUPF, ha realizado un estudio sobre ello queinvita a una reflexión más que necesaria.La Teoría de la Construcción de Berger yLuckman (1979) establece cómo los mediosde comunicación influyen en la concepciónque la audiencia tiene de su realidad social.Para los seguidores de esta teoría, la realidadque transmiten los medios de comunicaciónno es exactamente la realidad sino unaconstrucción de la misma. Es el producto deuna actividad especializada —el perio-dismo— que la audiencia acepta como nece-saria, útil, legitimada socialmente eimprescindible para compartir con todos losciudadanos del mundo la realidad social.Por otro lado, no es menos cierto que en losúltimos tiempos se ha ido desarrollando unaauténtica“cultura de la violencia”,patente entodas las producciones del discurso social,que ha hecho de la violencia un objeto másde consumo.Del análisis sobre violencia en televisión, lle-vado a cabo entre el 1 de julio de 2005 y el 30de junio de 2006 por Montse Quesada de laUPF, Javier Fernández del Moral de la UCMy José Javier Sánchez Aranda y BienvenidoLeón de la Universidad de Navarra, cu-briendomás de 15.000 noticias emitidas por 6cadenas estatales de televisión a lo largo detodos los telediarios de tarde y noche, seconcluye que un 7,58% de las noticias emiti-das mostraban elementos de violencia explí-cita, lo que equivale a 1.146 noticias. Enporcentajes, el ranking de emisión de noticiasviolentas lo encabezan las tres cadenas queluchan por ser líderes de audiencia, en esteorden: A3 TV, Tele 5 y TVE 1. Dado que esun hecho que el interés por las representa-ciones violentas es consubstancial a la mismaespecie humana, parecería que dicho interéses aprovechado como criterio para ganar au-diencia, y más cuando casi siempre se da aeste tipo de noticias el máximo protagonismo,colocándolas en los titulares. Utilizar la vio-lencia como cebo para atraer audiencia estáen el origen de la percepción de inseguridadque todo el mundo sufre.Finalmente, Quesada también señala en suestudio que hay un exceso de violencia en lasección de Internacional de los informativosde televisión, así como un déficit de profesio-nalidad en la actitud de los narradores de no-ticias, quienes a menudo dan la informacióndesde un posicionamiento negativo en lugarde neutro, lo que influye en la percepciónfinal que tendrá la audiencia. Asimismo, lautilización demasiado recurrente de adjetivosnegativos para explicar e interpretar la reali-dad social no contribuye a mejorar la per-cepción que se tiene de ella.
MONTSE QUESADA
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 113
114
CA
PÇA
LER
AJU
LIO
L-SETE
MB
RE
2008
C O M E N S V E U . . . M a n u e l B a r t u a l
142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:32 Página 114
portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 2
portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 1
Top Related