EL CAMPUS - UAB Barcelona · EL CAMPUS 2 EL CAMPUS Novembre 2001 SUMARI EDITORIAL de l’Autònoma...

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSde l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònoma NÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 12 12 12 12 12 NOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRE 2001 2001 2001 2001 2001

Acampada d�immigrants 12 ■■■■■ David Jou parla sobre ciència,poesia i religió 15 ■■■■■ La llei ho diu: prou tabac! 20 ■ ■ ■ ■ ■ El Centre de laimatge al servei del cinema 22 ■■■■■ Associació d�Amics de la UAB 24 ■■■■■Un racó per als que volen crear i divertir-se amb la música 28 ■■■■■

Un repàsUn repàsUn repàsUn repàsUn repàsgràfic a lagràfic a lagràfic a lagràfic a lagràfic a la

universitatuniversitatuniversitatuniversitatuniversitat

Un repàsUn repàsUn repàsUn repàsUn repàsgràfic a lagràfic a lagràfic a lagràfic a lagràfic a la

universitatuniversitatuniversitatuniversitatuniversitat

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS

2 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS Novembre 2001

■ EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL■ SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’AutònomaNÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 12 12 12 12 12 NOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRE 2001 2001 2001 2001 2001

381215202428

■■■■■DIRECTOR Antoni Castel. SUBDIRECTORA Pepa Badell. REDACTOREN CAP Iñaki Garcia. CONSELL DE REDACCIÓ Manuel López, AntoniMerino, Jaume Soriano, Darío Giménez, Paco Elvira. REDACCIÓ Xavi Martí(Reportatges), José Juan Rodríguez (Notícies), Maite Uró (Entrevistes),Gemma Palau (Cultura), Jordi González (Noves Tecnologies), Josep MariaFigueres (Llibres). FOTOGRAFIA Gladys Cuéllar, Judit Quintana.DISSENY Pepa Badell. MAQUETACIÓ Iñaki Garcia. EDICIÓ IñakiGarcia, Maite Uró FOTO PORTADA Arxiu General i Registre de la UAB.PUBLICITAT: [email protected]

ADREÇA Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònomade Barcelona (UAB), Edifici I, Aula I2-117, 08193 Bellaterra (Barcelona).TELÈFON 935813288. FAX 935812005. A/e [email protected] http://www.uab.es/actualitat EDITA Facultat de Ciències dela Comunicació, UAB. PREIMPRESSIÓ I FOTOLITS RGB, S.L.IMPRESSIÓ Gràfiques Terrassa, S.A.

La resposta de la comunitat universitària a la Llei Orgànica d�Universitats(LOU) ha estat contundent. Abans que fos aprovada en el Congrés delsDiputats, amb els vots del Partit Popular, Coalició Canària i Convergència iUnió, els rectors de les universitats catalanes ja havien mostrat el seurebuig a una llei que consideren que limitarà l�autonomia universitària i nodóna solucions als problemes d�una Universitat plural i democràtica.Els professors i els estudiants, que van seguir de forma massiva la vagadel 7 de novembre convocada pels sin-dicats, critiquen nombrosos articlesde la LOU, entre ells els que fanreferència a l�habi- litació del profes-sorat, la reestruc- turació dels òrgansde govern i els seus mecanismes d�elec-ció i la instauració de la revàlida.Les protestes, la vaga i els manifestos que han signat milers de professorsa tot l�Estat confirmen que la LOU neix desacreditada, sense comptar ambel suport del col·lectiu al qual va dirigida. És un fet que hauria de ferreflexionar els parlamentaris que l�han votat, que en aquest cas semblenactuar d�esquenes a les persones i les institucions a les qual han de servir.

L�autonomia amenaçada

La LOU neixdesacreditada, jaque no compta ambel suport delcol·lectiu universitari,al qual va dirigida

Expliquemen imatges comun camp es vaconvertir enel campus.

Maria Lluïsa Hernanzi Karim Zouhdiexpliquen el sistemade crèditseuropeu (ECTS).

Solidaritat ambels immigrantsdesallotjatsde Barcelona.

David Jou explicacom mesclarla ciència ambla poesia i la religió.

La prohibicióde vendre tabacal campus fa treurefoc pels queixalsa molts afectats.

Presentem unsamics: Els Amicsde la UAB.

L’Espai Musical:la Banda Sonorade l’Autònoma

Novembre 2001 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS 3

La història gràfica de comuna petita vall del Vallès Occidentalpassà de ser un camp de florsa ser un lloc idoni on podia florirl�actual comunitat universitària. Lesfotos repassen el creixementespectacular d�una universitatnascuda al 1968, encara amb eldictador Franco viu, però que no vacomençar a veure els primers edificisfins a dos anys després.

L’any 1971 en Carlos Pérez deRozas, l’entranyable fotògraf deLa Vanguardia i de La Prensa,va captar amb la seva vellacamera Leica la imatge d’unscamps verds on anaven creixent,com a bolets, unes estructuressuposadament modernes i esvel-tes, però massa grises, massagrans, massa impersonals. Erael campus de la UniversitatAutònoma de Barcelona.El recinte encimentat era comun petit fillet, o filleta, que tel’estimes perquè és teu, peròque mai te l’agafaran per ferun anunci de la danone. Aixíde lletja.

Un �petit fillet� molt lleigEstava situat en una petita valldel Vallès Occidental, massalluny dels antifranquistes carrersde Barcelona i amb una carència

de serveis que esgarrifava. Peròera el teu fillet, o filleta. I te lacomençaves a estimarEl 25 de setembre de l’any 1970uns guàrdies de gala vigilen unagran maqueta del que ha de serel campus de la UAB. El primerrector, Vicent Villar Palasí, nosembla que acabi de creure’saixò de que en tres anys had’estar dempeus aquest pro-jecte, i a la foto mira cap a lapunta de les seves sabates.Però la UAB ja camina, des del1968, encara que sense casa, osense campus, que pel fet, ve aser el mateix. Nascuda perl’impuls d’una suposada ambi-ciosa reforma educativa —fruit,sens dubte, de les necessitats del’economia espanyola, que vaagafar el darrer vagó d’un trenanomenat Europa— la Univer-sitat Autònoma de Barcelona va

ARXIU GENERAL I REGISTRE DE LA UAB

Àlbum de fotos d’unaunaunaunaunaciutat delciutat delciutat delciutat delciutat del coneixement coneixement coneixement coneixement coneixement


néixer el 1968 però fins el 1970,quan van començar les obres,més aviat va sobreviure.A l’alcalde franquista de Barce-lona, Josep Maria Porcioles, lisabia greu que la nova univer-sitat catalana no estigués a laCiutat Comtal, però al mateixtemps se li veia feliç d’enviarfora a aquells estudiats rebels,alguns d’ells fills dels seus mésíntims amics. I a més, portavenbanderes roges!

Petites banderesen camps de blatEn Villar Palasí va fer un glopde vi espanyol, no es portavaaixò del cava, i va començar acreure que el projecte podria seruna realitat. Però els fotògrafs,els Pérez de Rozas, i jo mateix,que anava de periodista-escrip-tor, preguntàvem on era launiversitat.El 25 de setembre del 1970, launiversitat era un camp verd,cremat pel sol d’estiu, amb unasèrie de petites banderes i unscartellets que deien “aquí aniràdret”, “aquí econòmiques”,“aquí…”. I vols dir que aixòes farà algun dia?, comentavenels informadors, sempre des-confiats amb el poder. “Es clarque sí, d’aquí a poc més d’anyi mig, la major part estaràconstruïda”. Així era la gentque va crear el campus, que vacrear la UAB.

La unió indiscutibled�estudiants i de paletesPocs dies desprès, els pagesosfeien la que seria la darrera segade cereals.El camp deixava pas a las idees,al coneixement, a una novamanera d’ensenyar. Es creavaun nou àmbit de cultura i derelacions humanes.

El curs 1971-72 va començarl’activitat acadèmica al campus.Era de les poques universitats onhi anaven els paletes… a acabarels edificis, és clar.Nois amb melenes, pantalonsamb pota d’elefant i jerseis unamica estrets; noies amb faldi-lleta que començava a pujar delsgenolls, botes altes o mitjons a

La construcciódels edificisdeixava pas alsestudiants.


mitja cama; i també manobresamb casc i el carnet de comis-sions obreres a les butxaquescoincidien a passadissos i trens.Hi havia edificis inacabats,sostres amb goteres, vials enfan-gats i sospites de que algunafacultat podia caure en qualse-vol moment, però la veritat ésque s’havia anat de pressa. Un

fullet de l’empresa constructoraens informava gràficament del’“abans i del després”.I poc desprès els estudiants vanfer seu el rectorat, ocupant-lo,és clar. Alguns dels rebels sónara directius de la casa. Denun-ciaven el franquisme, la intole-rància, la discriminació de tottipus, en fi, eren els protago-

nistes del maig del 68 a casanostra. També es van manifestarper la perillositat dels accessosa la UAB: accidents i mésaccidents.Poc accessos, això si, i un llargpasseig central: la ruta Ho ChiMinh, dedicada al venerablelíder del Vietnam del Nord.Tothom era antiimperialista, o al

El canvi ésespectacular,del no res escreava unaciutat.


menys ningú deia que no ho era.Els Maragall, Lluch, Serra itants polítics actuals van comen-çar a fer de “pnn” (professorsno numeraris), figura que s’as-semblaria a la dels “falsosassociats” d’ara.Era una època de canvi de règimon els aprovats generals queiencom les fulles dels plàtans alsetembre (o és a l’agost?).

Malgrat tot, la nau anava enda-vant. Es massificava la univer-sitat, s’obrien noves titulacionsi començaven a sortir els pri-mers llicenciats que ocuparienel lideratge social, polític ieconòmic. Mentrestant un mi-nistre curiosíssim, en CruzMartínez Esteruelas, anome-nava un rector a la UAB quenoranta dies més tard presen-

taria la seva dimisió. Això esmovia, el país, és clar.L’àlbum de fotos des del 1976entra en un període de plenanormalitat: entra Laporte coma rector i Catalunya recuperauna àmplia parcel·la d’auto-nomia. Se succeeixen les elec-cions, desprès d’aprovar laconstitució, i sembla que en-trem en una normalitat demo-

La voluntatd’aprendreestava persobre de lespossibilitatsque oferia lainfraestructura.


cràtica, encara que hi podemrecordar ocupacions de rectoratamb sortides de crisi més omenys felices.Les grises parets de lletres id’econòmiques apareixen artís-ticament pintades un bon matí,i la càmera dels Pérez de Rozastorna a treballar per a La Van-guardia, que ja no porta el sufixd’“española”.

A poc a poc, els arbres i la gespaes van retirant perquè es fan mésedificis i la comunitat univer-sitària s’estructura: neixen lesprimeres organitzacions socialsi culturals, precursores de lesONG’s actuals; i els partitspolítics d’esquerra van disolentles seves estructures a la UAB.La normalitat, la normalitat.Democràtica, això sí.

El 1984 jubilem els nostres primerstreballadors, ¡i això que érem unauniversitat jove! I aquell any elsde Ciències de la informació,sempre protagonistes a la UAB,tallen l’accés dels primers “ferro-cates” que havien d’arribar a lanova estació de la UAB: elproblema del numerus clausus.Els darrers quinze anys han estatde desenvolupament constant,normal, lògic. Cada cop mésgent. Cada cop més necessitats.Cada cop més problemes. Cadacop més solucions…Vista en perspectiva, l’àlbum defotos del campus de la UAB enspermet contemplar la xicota queja ha crescut, que és una de lesprimeres universitats europees,que li han reconegut mèrits a totarreu, que té –toc romàntic—fins a pastors com a funcionaris.O que ha anomenat doctor ambtots els honors a Manuel Váz-quez Montalbán… l’amic delsotscomandant Marcos i mestrede tants periodistes i de profes-sors de periodistes.Ara, als trenta anys de posar-sela primera pedra, mirem el camí.I encara ens queda molt perendavant. El camí és llarg i calque ho sigui. Ho assenyalavaKavafis i ho cantava Llach…que mai arribem a la fi… que hihagi més reptes, més problemes,més debat, més solucions ■

Manuel López

Encara ambobres, lesclassescomençaven aimpartir-se.


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

Un espai universitari a Europa

■Maria Lluïsa Hernanz CarbóVicerectora d�Ordenació Acadèmicai de Qualitat Universitària

JUD

IT Q

UIN

TAN

A

El concepte d�àrea europea d�educació superior que ha anat

emergint amb força aquests darrers anys en el panorama

universitari internacional arran de la Declaració de Bolonya

(1999) es fonamenta en sis grans eixos programàtics, dels

quals els tres primers són essencials i estan profundament

connectats entre sí: 1) adopció d�un sistema fàcilment legible

i comparable de titulacions; 2) organització modular de les

carreres en dos cicles �grau i postgrau (BA/MA)�, el primer

dels quals ha d�habilitar per al mercat de treball; 3)

establiment d�un sistema de crèdits �l�anomenat European

Credit Transfer System (ECTS)� com a

peça clau per garantir la transparència i

reconeixement transnacional de la

formació rebuda per l�estudiant. L�ECTS

és, així doncs, una mena de moneda

única en l�àmbit de l�educació superior,

un dispositiu perfectament congruent

amb l�evidència òbvia que, en l�Europa

del segle XXI, la mobilitat física dels ciutadans implica també

la mobilitat de llurs coneixements.

L�objectiu essencial de l�ECTS és consolidar un sistema de

medició transferible i acumulable que reflecteixi el treball

necessari que ha de realitzar l�alumne per assolir una

formació acadèmica integral. El punt de partida en què es

fonamenta és el nombre d�hores totals que un alumne ha

de dedicar a l�estudi al llarg d�un any acadèmic (2

semestres): al voltant de 1.500 hores, que representen

un màxim de 60 crèdits ECTS per curs. Això permet de

formular la següent taula d�equivalència (aproximada): 1

crèdit = 25 hores de treball complet (classes teòriques,

pràctiques, biblioteca, treball personal i avaluació).

La migració d�un sistema de crèdits convencional, com el

que regeix en els plans d�estudis actuals, a l�ECTS

representa un gir copernicà en la concepció de la formació

universitària tal com ha estat tradicionalment concebuda.

Significa, entre altres aspectes, donar protagonisme a

qüestions cabdals com ara què implica una titulació i quines

garanties ha de proporcionar tant a l�estudiant com als

agents socials. Es tracta, en definitiva, d�un canvi de

perspectiva, marcada per la focalització dels outputs

(aprenentatge, coneixement i competències) respecte dels

inputs (ensenyament i programes). En conseqüència, la

seva implantació no pot ser en cap cas el resultat d�una

mera traducció mecànica del sistema

de crèdits espanyol a l�europeu, sinó

fruit d�una reflexió en profunditat capaç

d�explicitar de forma clara què volem

d�un estudiant i quin esforç li demanem

per assolir una determinada formació.

En síntesi, el canvi radical de perspec-

tiva que represente l�ECTS ve marcat

pel fet que és una unitat que mesura el volum de treball

dels estudiants de forma independent de l�activitat

docent del professorat.

L�adopció progressiva de l�ECTS com a element essencial

per a la construcció d�un espai europeu comú en el camp

de l�educació superior implica, finalment, un canvi de

paradigma educatiu que haurà de conduir inevitablement a

un replantejament en profunditat de la filosofia que va

presidir la primera reforma dels plans d�estudis: el nou

disseny dels plans no pot ser el resultat d�una mera agregació

enciclopèdica de matèries en funció únicament del criteri

dels especialistes. Es tracta, al capdavall, tal com ha estat

diagnosticat de forma recurrent en els processos d�avaluació

de les titulacions, de fer prevaldre allò que ha de saber un

estudiant per damunt d�allò que vol explicar un professor.

L’European CreditTransfer Systemés, així doncs,una mena demoneda únicaen l�àmbit del�educació superior


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

Parlar sobre el sistema europeu de convalidació de crèdits

(ECTS) ens suposaria molta tinta, així que us en faré

cinc cèntims i després comentaré de quina manera afecta

als alumnes.

A Europa, durant aquests darrers tres anys, s�ha dut a

terme una sèrie de reunions entre els diferents estaments

d�educació superior: el 1998 a la Sorbona, el 1999 a

Bolonya i el 2001 a Praga, per unificar un espai universitari

comú, en què els alumnes dels diferents països puguin

cursar els seus estudis independentment de les seves

universitats d�origen. Però seguint la

tònica general de la ministra d�Educación,

Cultura y Deportes, continuem estant,

encara, a la cua d�Europa pel que fa a

educació. Ara la ministra ni tan sols es

presenta a les reunions... i els alumnes,

una altra vegada, som els màxims

perjudicats d�aquesta política.

En el sistema universitari europeu un any acadèmic

equival a uns seixanta crèdits. Cada crèdit representa

vint-i-cinc hores de classe i de feina que es fa a casa,

a les biblioteques, etc. En canvi, per a nosaltres, un

crèdit són deu hores, de les quals set són presencials,

és a dir, classes magistrals, i el treball d�estudi que es

fa a casa no es comptabilitza. El que fem és anar a

classe i memoritzar tot el que ens dicten. Els professors

fan els ulls grossos, i pensen que la seva assignatura

és la més important.

Els alumnes no volem professors que ens expliquin les

coses que podem trobar als seus llibres, sinó mestres que

ens facin entendre els coneixements que no són als seus

inacabables dossiers. De totes maneres, s�ha de tenir en

compte que no tots els professors gaudeixen d�unes

ECTS: plou sobre mullatsituacions contractuals òptimes per a dur a terme la seva

tasca com a educadors.

Un altre greuge és el bloc monolític que estructura els nostres

estudis: tres-cents crèdits en quatre anys, tota un barbaritat,

que fa que mai no s�acabi d�aprofundir en res. Pel que fa a

Europa, l�ensenyament està jerarquitzat en el conegut tres-

dos-tres: els tres primers anys són per adquirir coneixements

generals, els dos següents són per a la especialització i els

tres últims són per al doctorat. En canvi, en el nostre sistema

universitari estem obligats a pagar cars postgraus per

aprofundir en els nostres coneixements.

Hauríem de tenir un sistema que

afavorís l�interdisciplinarietat, però els

qui ho poden fer tenen les mans a les

butxaques; què han fet la Generalitat i

el Ministerio? Jo us ho diré: res de res.

La universitat, malauradament, no pot

legislar, però el que sí que pot fer, dins el seu pressupost

anual, és augmentar la partida que es destina a beques de

col·laboració i d�altres, no només en nombre de places sinó

també en la quantia. La LRU de 1983 no contemplava gaire

cosa pel que fa a l�ECTS, i la nova LOU, que, per cert, s�ha

aprovat amb els vots de CiU, encara és pitjor. És evident

que estem passant per uns moments difícils: els legisladors

tenen altres coses al cap: el cas Gescartera, mocions de

censura�

A tall de conclusió, cal que tots els estaments de la

universitat treballin de valent per resoldre aquests greuges.

Podríem dir que el sistema universitari català necessita

una cura d�urgència: una cirurgia per al tres-dos-tres, una

revisió del sistema de crèdits, una píndola d�interdis-

ciplinaritat i, sobretot, un pressupost per pagar totes

aquestes atencions.

■Karim ZouhdiEstudiant Claustral de la Facultatde Traducció i d�Interpretació

JUD

IT Q

UIN

TAN

A

La LRU de 1983 nocontemplava gairecosa pel que faa l�ECTS, i la novaLOU que s�ha aprovatara encara és pitjor


La Menció és un itinerari espe-cífic que s’afegeix a la titulacióuniversitària adquirida, el quales pot cursar simultàniament oamb posterioritat als estudisoficials. Des de la UniversitatAutònoma de Barcelona esconsidera que les Mencions sónla manera més adequada depermetre que els alumnes adqui-reixin coneixements interdis-ciplinaris que poden ser moltútils en el moment d’incorporar-se al mercat laboral.La càrrega lectiva d’una menciópot oscil·lar entre 70 i 90 crèditsi es pot escollir entre diferentsestudis de Ciències, com ara lesmencions de Matemàtiques pera l’economia o la d’Investigacióde Mercats; de Lletres, ambmencions com les d’Humani-tats, les d’Art o les de Filologia,i les de Traducció i d’Interpre-tació com també la d’EstudisInternacionals i Intercul-turals.

La UAB hapresentataquest cursuns títolspropisanomenatsMencions,adreçatsals alumnesque estiguininteressatsa incorporarcrèdits d’altrestitulacionsals seuscurrículumsacadèmics coma complements.

Un títol més:la Menció

Una part dels crèdits de laMenció pot correspondre, previreconeixement, a assignaturescursades per l’estudiant a la sevatitulació, però sempre s’haurà decursar un mínim de 35 crèdits.La resta de crèdits podran con-validar-se pels crèdits idèntics jacursats a la titulació d’origen,els quals tindran, així doncs, unvalor doble.La creació de les Mencionsrespon, segons els responsables,a la voluntat d’ampliar el marcde coneixement dels estudiantsi de millorar la seva inserció enel mercat laboral. Alguns estu-diants consideren que és unabona oportunitat per apropar-sea altres estudis i millorar laformació ■

Paula Kuffer

Més informació: http://www.uab.es/estudis/dosframes.htm

La Menciós’afegeixa la titulacióuniversitària.

■ NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES

■Homenatge al professorJuli BusquetsEl 24 d’octubre, la Facultat deCiències Polítiques i de Socio-logia va homenatjar Juli Bus-quets, catedràtic de Sociologia,mort aquest estiu després d’unallarga malaltia. A l’acte s’hi vadestacar la labor intel·lectual deJuli Busquets i, també, la sevalluita per la democràcia com afundador de la Unió MilitarDemocràtica i, més tard, com adiputat pel Partit dels Socialistesde Catalunya. L’acte va estarpresidit per l’emotivitat, donatque els participants havien estatestrets col·laboradors del pro-fessor Busquets.

■Festival Internacionalde Cinema Gai i LèsbicDesprés de la inauguració delFestival Internacional de Cine-ma Gai i Lèsbic pel senadorJerónimo Saavedra, l’Autònomava acollir la secció temàtica“sortir de l’armari”. La novetatfonamental d’aquesta edició vaser la conversió del festival enun certamen competitiu, elprimer de temàtica homosexualde tot l’estat. La lluita pelspremis va afegir-se, així doncs,a la lluita per la normalització delfet homosexual i pel reconeixe-ment dels drets legals dels gais iles lesbianes.

■Postgrau de Correcciói de Qualitat LingüísticaEl Departament de FilologiaCatalana organitza aquest post-grau amb l’objectiu de formarespecialistes en tots els aspectesque es consideren necessaris perdedicar-se professionalment a lacorrecció lingüística en llenguacatalana.Més informació: http:/7seneca.uab.es/correccio


_-

La Fattucchiera,un clàssic recuperat

El Teatre del Liceu ha repre-sentat òpera de La Fatucchierade Vicenç Cuyàs, recuperada pelprofessor Francesc Cortés.Francesc Cortés, professor delDepartament d’Art, ha estatl’encarregat de l’edició críticade l’obra i explica que “és lamillor fita a la qual pot aspirartota recuperació històrica, a noconvertir-se en una simple obrade recuperació arqueològicasinó que l’obra tingui valorsuficient com per a ser viable laseva representació i interpreta-ció musical”. En aquest cas, haestat interpretada per l’orquestrasimfònica i el Cor del GranTeatre del Liceu sota la direcciómusical de Josep Pons.El 23 de juliol de 1838 es vaestrenar La Fattucchiera alTeatre de la Santa Creu deBarcelona, l’actual Teatre Prin-cipal. L’autor és el compositorcatalà Vicenç Cuyàs que va

■ NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIESAN

TON

I BO

FILL

■■■■■

La comunitatuniversitària,contra la LOUDe manera quasi unànime,membres dels tres estaments deles universitats espanyoles hancriticat els aspectes méspolèmics de la Llei Orgànicad’Universitats (LOU), aprovadael 31 d’octubre al Congrés delsDiputats. Diverses iniciativesendegades per professors iestudiants universitaris recla-men la revisió d’aquesta llei.Entre altres, el manifest «Peruna Universitat oberta aEuropa» demana el pronun-ciament dels claustres i elsconsells socials de les uni-versitats catalanes per demanarque el Parlament de Catalunyadebati el projecte. Javier Tusell,de la UNED, Miguel ÁngelAparicio, de l’UB i José Gon-zàlez Calvet, de la Complutensede Madrid, han redactat tambéun manifest que critica la llei,entre altre coses per haver estatredactada i aprovada sensecomptar amb l’opinió de tots elsmembres de la comunitat uni-versitària, i demanen la sevamodificació o retirada. Elsrectors de l’UAB, Carles Solà, ide l’UB, Joan Tugores, vanpresentar el 2 d’octubre undictamen que reflexiona sobrela compatibilitat de la nova lleiamb la garantia i autonomiauniversitàries garantides per laConstitució Espanyola.

ConcentracionsS’han convocat concentracionsi actes de protesta durant el mesde novembre. El set, la vaga deprofessors va ser seguidamajoritàriament. I el 13 hi haconvocada una vaga d’estu-diants. Fins i tot, hi ha hagutpersones que reclamen laconvocatòria d’una vaga generalindefinida.■

Iñaki GarciaGemma Palau

Maite Uro

morir el dia de la última posadaen escena malalt de tisi, als 22anys. L’espectacle es va repre-sentar prop de 30 vegades ambun enorme èxit de públic, finsal punt, que avui l’òpera deCuyàs és considerada una peçaclau en el naixement del roman-ticisme musical a Catalunya.Fins a l’edició realitzada perCortés, l’únic que es conservavade l’obra era la partitura manus-crita del mateix autor, que estroba al Museu-Biblioteca VíctorBalaguer de Vilanova i la Geltrú.A més de les representacionsrealitzades al Liceu de Barce-lona, s’enregistrarà un CD de lainterpretació musical per aug-mentar la difusió d’una òperaque té 166 anys de vida.La recuperació del patrimonimusical hispànic que es proposael projecte, es va fent realitat ■

Gemma Palau

La representaciós’emmarca en elprojecte del’InstitutoComplutense deCienciasMusicales i de laSocietat Generald’Autors iEditors per larecuperació delpatrimonimusical.



Solidarisamb elsimmigrants

El mes d’octubre, el campus haacollit uns vuitanta immigrantssubsaharians que provenien deBarcelona, on havien estat vivinten difícils condicions durantalguns mesos.Després del desallotjament capcentre d’acollida els va podertrobar lloc a les seves instal-lacions i per això la Plataformade suport amb els immigrants,va pensar en el campus de laUAB, no només per ser un llocd’on difícilment serien desa-llotjats per la policia, sinó tambéper aconseguir que la Universitatintervingués com a mitjanceradel seu conflicte davant del go-vern. Com a resposta, el Rectoratde la UAB va decidir donar-lossuport moral i institucional i vafixar la seva estada màxima alcampus en quinze dies.

La Fundació Autònoma Soli-dària (FAS) va ser l’encarregadade donar forma al compromís desuport que la UAB va prendreamb els immigrants. La feina dela FAS s’ha centrat en duesvessants: una d’humanitària iuna altra de caire social.La recollida de material deprimera necessitat com roba,menjar, estris de neteja personali l’habilitació d’un servei dedutxes al SAF, ha estat la ves-sant humanitària. A més, per ala qüestió dels àpats diaris elgrup de subsaharians s’ha coor-dinat amb els voluntaris de laFAS per anar a recollir el menjarsobrant als bars del campus.Però la tasca més important imés valorada ha estat la social:cursos de català i de castellà,xerrades, debats, partits defutbol, jocs... “Això és el queels ha posat més contents. Esbolquen en les classes que elsfan els estudiants voluntaris,fan preguntes, prenen apunts imostren molt d’interès quanaprenen frases útils. També elsha sorprès molt aquest tracte,

■Ciències de laComunicació fa 30 anysLa Facultat de Ciències de laComunicació, abans Ciències de la

Informació, fa aquestmes de novembre 30anys. En aquell mo-ment la facultat vacomençar sense edi-fici, aules, estudis deràdio i televisió, etc.Tres decennis despréscompta amb moltsantics alumnes alsmitjans de comuni-cació i realitats com

la revista El Campus feta ambels estudiants, i amb nous pro-jectes com la ràdio per Internet.Més informació:http://www.uab.es/fac-ciencies-comunicacio

■Conferències sobrel�Àfrica subsaharianaEl Departament de Traducció id’Interpretació i el Centre d’Es-tudis Internacionals i Inter-culturals de la UAB organitzenun cicle de conferències que técom objectiu desminoritzar lacultura subsahariana, tot intro-duint-nos a l’estat del conei-xement i de la ciència en aquestazona de l’Àfrica.Més informació:[email protected] 935812111

■II Jornades DoctorialsEntre el 25 de novembre i l’1 dedesembre se celebraran a Coll-bató les II Jornades Doctorials.Les universitats públiques cata-lanes, junt amb el Departamentd’Universitat, Recerca i Societatde la Informació de la Genera-litat de Catalunya han organitzatles jornades que volen ajudar aacostar els móns acadèmic i del’empresa privada i facilitar lainserció laboral dels doctorands.Més informació:http://www.uab.es

GLADYS CUÉLLAR

Els immigrantsque han estatuns dies alcampus erenels mateixosque a finalsd’estiu van serdesallotjats de laPlaça Catalunyade Barcelonai van copsarl’atenció de bonapart dels mitjansde comunicació.


Eleccions al ClaustreGeneralEl proper 29 de novembre secelebren eleccions per la reno-vació del Claustre General de laUAB, màxim òrgan de governde la universitat. La campanyaelectoral tindrà lloc entre elsdies 12 i 28 de novembre.Durant el mateix període de lacampanya (del 12 al 28 denovembre) podrà sol·licitar-se elprocediment de vot anticipat.Més informació:http:/magno.uab.es/o-coordinacio-institucional/eleccions2001/eleccions2001.htm

■Cursos a distànciadel Departament dePsicologia de l�EducacióEl Departament de Psicologiade l’Educació i l’Escola deDoctorat i de Formació Conti-nuada de la UAB organitzen trescursos a distància: Promotor del’activitat física i de l’estil devida saludable (100 hores),Relaxament i estil de vidasaludable (100 hores) i Entrena-ment psicològic en l’esport (60hores). Tots tres cursos sónreconeguts com a crèdits delliure elecció i consideratsd’interès general pel Departa-ment de Sanitat i SeguretatSocial i pel Departament d’En-senyament de la Generalitat deCatalunya. Els cursos es podenseguir per correu o a través dela xarxa internet.Més informació:www.feelingst.es/sportlab/

■Ja es pot consultarEl Campus a la webEls números antics de la revistaEl Campus es poden consultara la pàgina web de la UAB desdel passat més d’octubre.Trobareu els arxius PDF a:http://www.uab.es/actualitat


Hi ha moltsvoluntaris,la majoria sónnoies, i s’han presles tasques fixadesper la FundacióAutònomaSolidàriad’una maneramolt seriosa.

ja que durant el temps que hanestat al carrer eren un elementmés del paisatge urbà i ningúels feia cas, ara han vingut aquíi han trobat interacció i interèsper ells”, explica un portaveude la FAS.Els mateixos immigrants expli-quen que el que més els hasorprès en tot el temps queporten a Catalunya és aquesttracte rebut per part dels estu-diants: “Ens han acceptatd’una manera molt amistosa isociable. Ens fan la vida fàcilcom si fóssim germans i ger-manes.”Durant el temps que ha duratl’acampada al campus de laUAB, la FAS els ha ajudat en elmés bàsic per tal que puguinviure com persones: els ha donatmenjar, roba, estris d’higiene iuna mica de formació. Un copacabat el termini de quinze diesl’ONG SOS Racisme s’en-carregarà de trobar-los unasolució d’acollida més estable allarg termini ■

Gladys Cuéllar

�Volem una oportunitat�

John, un dels portaveus delgrup de subsahariansresumeix la situació del grup:�No tenim famíliaa Europa, cap menade contacte que ens puguifacilitar trobar una feinai obrir-nos camí.I sense papers la situacióés encara més difícil.Si no tens una feinano tens l�oportunitatde viure amb dignitati, llavors, pots caureen la delinqüència i els malscamins. I això és dolentperquè afectarà a lesproperes generacions,ja que no serem un bonexemple per a elles.Nosaltres volem unaoportunitat per al futur,per a les properesgeneracions... Això ésel que és més important.�


Un any més la Festa Major de laUAB. Escenaris, parades, mercadal,estands... Una multitud de gent d’aquíi d’allà passejant-se entre les para-detes o intentant fer-se un lloc a lagespa. Bevent, fumant, cantant,ballant, fent malabars o xerrant.Tothom és dins d’una massa de gent

Visca la Festa!!


Cultura en Viu i els més llençatss’atreveixen amb l’Escenari Boig. Ésun dia, un sol dia a l’any, on hi hallicència per fer tota la comèdia quedurant el curs, per pudor o pervergonya, no s’acostuma a fer. I això,s’ha d’aprofitar ■

Judit Quintana

formant la gran catifa que cada anyper la Festa Major s’estén per tots elsracons del Campus.Per un dia, les aules queden buides i,fins i tot els alumnes més aplicats espassegen amb el got a la mà (reci-clable, això sí!). Els artistes mostrenles seves habilitats a l’escenari de

Oblidades lesaules, elsestudiants vanpoder gaudird’una festaque ja s’haconvertit enuna tradició

JUDIT QUINTANA/GLADYS CUÉLLAR


“Les preocupacionsde la poesia nosón minoritàries”

Què el porta a compaginar dosmóns a priori tant diferents, comsón la poesia i la Física?D’una banda, els atzars de lavida. Sempre m’ha interessatmolt la poesia. Escric poesia desque tenia catorze anys. Vaigpublicar el primer llibre quan entenia disset. Però quan vaigacabar la llicenciatura de Físicaen aquesta universitat, hi haviaplaces de professors i m’hi vaigquedar. D’altra banda, m’atreienels pensadors antics, que podienparlar de la bellesa, de la justí-cia, de la política, de la natura…

Vaig pensar que seria interessantassociar els sentiments i la raó,tractar la passió intel·lectual i lapassió sentimental, intentarcultivar aquestes facetes i fer-lesconfluir fins on es pogués.L’atractiu d’estar entre dos mónsés que et sents més comprimit, iles coses quan es comprimeixen,en termodinàmica, arriben a unatemperatura més alta.

Se sent creador en un doblesentit?Naturalment. La majoria d’in-vestigadors consideren que la

seva creativitat personal s’ex-pressa a través de la Física. Lagent que no és del ram veu aixòde la Física com una cosa moltfreda i metòdica, molt allunyadadels interessos vitals, però enrealitat l’investigador sent totesaquestes coses enormementproperes. Ara, aquesta impli-cació sentimental que de vega-des té la recerca pot ser unadificultat a l’hora de corregir elserrors. Això perd a molts inves-tigadors, que han tirat endavantuna teoria i que, quan veuen queestà equivocada, encara la volen

■■■■■David JouProfessor de Física i poeta

Els enigmes sobre el món sóninfinits, i també les perspectivesper explorar-lo. L�humanismeés encara una via aglutinadoraper avançar en la descobertavital. David Jou concentra einesintel·lectuals com la poesia,la Física i la religió per avançaren aquest camí, i, encaraque sembli difícil,no caure en la contradicció.

“L’atractiud’estar entredos móns ésque et sentsmés comprimit,i les cosesquan escomprimeixen,en termodinàmicaarriben a unatemperaturamés alta”


■■■■■�Dins del campde la Físical�atractiu estèticés extraordinari�

■■■■■�Un cop hasacabat ala Universitatno pots pensarque s�ha acabatla teva formació�

■■■■■�La religió dónapropostes mésenriquidores queel capitalisme�

■■■■■�Entenc la raócom a còmplicedels sentits�

“Per alsmaterialistesantics, que nohi hagués vidadesprés dela mort erauna font detranquil·litat”

salvar. És com una mena d’ena-morament per aquella cosa quehas arribat a crear.

On es troba el punt en comúentre poesia i Física?En l’atractiu d’arribar a dircoses sobre la naturalesa i laseva bellesa, a través d’un certllenguatge, poètic o matemàtic.Dins del camp de la Físical’atractiu estètic és extraor-dinari. És difícil d’explicar-hoperquè es manifesta a travésd’unes equacions que, si no hiestàs introduït, no saps quèsignifiquen i allà no hi veus capestètica. Però un cop hi estàsavesat, se’t fa molt atractiu.

El llenguatge poètic ofereix uncamí més ample?És cert, perquè es pot interessarper molts aspectes de la natura,però al mateix temps es potinteressar per la justícia, per lapolítica, per la mort. I d’això, através de la ciència, no en parles.

Alguna de les dues discipli-nes li arriba d’algun referentfamiliar?La ciència no havia estat maipresent a casa. La part de les artssí, a través del meu avi, que eraescultor, i de la meva mare, queera bibliotecària. Des de petit,em van portar a la biblioteca, iels llibres van ser presentats comuna cosa veritablement impor-tant. I trobar-me en una èpocaen què la poesia, sobretot la deSalvador Espriu, era presa comun referent, em va impressionar.Potser per un jove d’avui comen-çar a escriure poesia, en un tomés metafísic, sigui més difícil.

Té sentit la divisió entre Ciènciai Lletres?És fomentada pel tipus d’en-senyament, que és molt compar-timentat. Es comença a separarla gent per possibles carreresmolt d’hora. Això no és bo peraquest tipus de temes, però potserés bo per altres coses. Potser la

gent és més efectiva en allò quefa en la seva àrea. Per a la ciènciatambé és molt atractiu intentarlligar camps diferents. A més, laseparació no és tant gran comsembla. Sense anar més lluny,una associació d’estudiants deFísica va organitzar fa poc unconcurs de poesia. S’hi va pre-sentar força gent, i hi haviatreballs interessants i amb sensi-bilitat. De vegades veies quepotser aquells treballs hauriend’haver estat més elaborats desdel punt de vista formal.

A la carrera de Física es plan-teja aquesta vessant humanistadel científic?Hi ha una assignatura que es diuHistòria i Filosofia de la Física.

A més, la Física suscita moltstemes filosòfics. La mecànicaquàntica i la cosmologia enpoden constituir alguns exem-ples. La Física sempre ha estatun dels camps de prova d’aques-ta filosofia de la ciència. Peròla veritat és que els programesestan molt apretats, es volenensenyar moltes coses i no quedatemps per analitzar aquestavessant més conceptual. Si através de la carrera un individuvol arribar a un coneixementmolt global, es queda en unaetapa superficial.

La recomanació és mantenirsempre la curiositat?Un cop que has acabat a laUniversitat no pots pensar que


�La investigaciócientífica es trobaestancada�

Vam millorar molt durantvuit o nou anys. L�entradade l�estat espanyol al quealeshores era la ComunitatEuropea va fer augmentarmolt les inversionsen ciència i investigació.Va ser una època positiva.Cap al 1992 o 93 aquestalínia es va estroncar,pels tractats de Maastricht,i encara no s�ha començata seguir tota la meitatde camí que ens falta.Durant una època hi vahaver més beques, moltagent que es va formari va marxar a l�estranger.I ara resulta que no podentornar. Els joves es trobenamb una Universitatsaturada i amb poquespossibilitats de tornar.Hi ha intents, tant des dela Generalitat com desdel Govern central, d�anarampliant el nombrede places d�investigadors.Ara sortirà un estudi quehe fet amb uns col·leguessobre recerca en Físicaa Catalunya. La mitjanaen què ha augmentatel tant per cent denombres d�articles publicatsi d�investigadors éscomparable a la mitjanad�Espanya. Hi ha encara uncert centralisme en aquestaspecte, encara que hi vahaver un període en què vadisminuir. Es van construirbastants centres del CSIC.En aquesta Universitaten tenim alguns, no enspodem queixar.Però, per exemple, el grupTelefónica acumula totauna sèrie de laboratorisde recerca a Madridi no en té a Barcelona.

“A través delsrecitals es dónauna presènciapública a lapoesia, i emsembla molt bé,però la poesiano ésnomés això”

GLA

DYS

CU

ÉLLA

R

s’ha acabat la teva formació.Tens contínuament ocasionsd’aprendre. Estudies la carreraen aquell camp que t’agrada més,però després et queden 40 anysper seguir pensant, seguir apre-nent. A més de treballar, et quedaun temps suplementari, en quèpots fer moltes més coses. L’úl-tim llibre de poemes que hepublicat és Els ulls del falcómaltès, de poesies sobre cinema.Sorgeix de la curiositat d’apro-fundir més en les pel·lícules.

Quines han estat les seves prin-cipals troballes científiques?Hem treballat sobre una exten-sió de la termodinàmica deprocessos irreversibles que vamés enllà de les teories clàssi-

ques, de les teories de l’equilibrilocal. Hi vam començar a treba-llar cap a l’any 1977 o 78. Vamrelacionar uns aspectes que lagent no havia relacionat abans.Hem vist com una teoria quecomençava per un problemaconcret de mica en mica s’anavaconvertint en una branca que haagafat interès per a moltesespecialitats diverses.

Quina és la poesia que ara estàde moda?Es parla molt de la poesia del’experiència, que està moltbasada en les situacions quoti-dianes, a partir de les qualss’extreu alguna lliçó moralgeneral. No hi ha una recercaformal especial. L’expressió és


“Potser pera un jove d’avuiescriure poesia,en to mésmetafísic,siguimés difícil”.

més aviat en línies curtes. Hi hauna altra poesia atractiva pel quefa a la forma, però que habitual-ment no diu res. El que a mim’interessa és una poesia on hihagi un element interpersonal,col·lectiu i històric. I m’inte-ressa també una recerca formal,que sorgeixi de com poder ex-pressar una problema metafísic.

La poesia està condemnada aser la germana petita de laliteratura?En aquest moment mana molt lanarrativa. Només s’ensenya allegir narrativa. Quan la gentestudia batxillerat se li parlamolt poc de poesia. No sé si lapoesia és minoritària o no, peròsé que les preocupacions de lapoesia no són minoritàries. Séque la vocació de tenir unllenguatge més ric, de conèixer-se un mateix, de conèixer larealitat, no és minoritari. Peròtambé sé que els diaris pràcti-cament no parlen de poesia.

En els darrers temps, però,sembla que la poesia faci l’intentde sortir de l’armari...Ara està de moda fer lectures depoesia. A través dels recitals esdóna una presència pública a lapoesia, i em sembla molt bé, peròla poesia no només és això.Aquest tipus de poesia estàescrita pensant en un auditori, enun aplaudiment immediat del’auditori. Si vols fer una explo-ració i coses relativament novesintentar sintonitzar contínuamentamb el teu temps és una limitació.

Vostè és creient. Això és contrapro-duent amb l’exercici de la ciència?Jo no hi veig contradicció perenlloc. Jo he sentit amb moltaprofunditat la ciència, i almateix temps la religió m’haportat moltes satisfaccions iestímuls. I no només una auto-complaença, perquè aleshoreshi hauria el perill de trobar lareligió com un consol. No crecper por de la mort. Per als mate-

rialistes antics que no hi haguésvida després de la mort era unafont de tranquil·litat i un estímulper viure millor. Per mi pensaren la mort és un pretext per viuremés i destriar millor quins sónels meus objectius, per a què valla pena córrer i per a què no. Heintentat explicar en diversospoemes la pugna entre ciència ireligió, però no estan publicatsencara. Per a mi, la religió nodesdenya la raó. La religió veula raó com un do, i no com unacasualitat, respecta extraordinà-riament la raó. Tampoc buscoresoldre l’estira-i-arronsa entreraó i sensibilitat. Entenc la raócom a còmplice dels sentits.

El problema resideix en els quiinstrumentalitzen la religió?No és tant el conflicte entreciència i religió, sinó més aviatque la religió hagi utilitzat unaviolència contra la gent quepracticava la ciència. Hi ha partsde l’església que es dediquenabnegadament a favor dels

altres, i n’hi ha d’altres quevolen mantenir unes estructuresque no són ben bé les que calenavui. Però quan has estat propdel poder, saps les dificultatsque comporta, i la por que tél’individu que està en el poder.

La religió té futur en la societatactual?La religió pot oferir propostessobre quin és el sentit de la vida,els valors, l’acció de l’individuen la societat. La religió dónapropostes que per a mi són mésenriquidores que les del capita-lisme. Ofereix un sistema devalors d’una sensatesa raonable,tret d’algunes qüestions, que noacabo d’entendre perquè s’hiobstinen tant. Per exemple, elplaer. No sé perquè està vist ambtanta suspicàcia pel món del’església i també per moltesaltres religions. Totes elles mirenel plaer i la llibertat de pensamentamb una sospita enorme ■

Anna Ballbona

■ LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES


■■■■■El llibre manuscrit a Catalunya. Orígensi esplendor. Jesús Alturo i Perucho. BarcelonaEdicions 92 i Generalitat de Catalunya, 2001.Esplèndida edició, impecable color i paper, sobre un móncultural que perviu per la qualitat de la il·lustració, per labellesa del color i del traç i per l’interès dels continguts.L’autor ofereix un recorregut sobre les miniatures i elstextos en un viatge sintètic sobre els còdexs i manuscritsfins arribar a dissenyar una obra única i important queacosta el món medieval català a la modernitat, totpremiant, d’aquesta forma, l’esforç de l’autor i delseditors per acostar-nos un dels aspectes més sublims de lanostra cultura ja clàssica.

■■■■■La gestión de laseguridad alimentaria.Samuel LosadaBarcelona, Ariel 2001,256 pàgines,2.662 pessetesL’Escola de Prevenció i Se-guretat Integral, vinculada ala UAB, edita aquest volumen una singular col·leccióespecialitzada. En aquest es-tudi s’ofereix història, carac-terístiques, gestió i informa-ció sobre un aspecte clau enla societat actual: l’alimen-tació elaborada de forma in-dustrial, que avui dia és gai-rebé tota.

■■■■■Ciudadanos ydecisiones públicas.Joan Font (coord.).Barcelona, Ariel 2001,240 pàgs., 2.496 pts.Un extens conjunt de profes-sors, de Jordi Sánchez aRaquel Gallego, analitza as-pectes sobre la participacióen el món occidental demo-cràtic, amb especial atencióen experiències d’organitza-cions. Especialment útilsresulten les conclusions del’Equip d’Anàlisi Política dela UAB.

■■■■■Intel·lectualitati resistència: Serrad�Or (1959-1977).Carme Ferré Pavia.Barcelona, Galerada2001, 432 pàgines,3.200 pessetes.Carme Ferré, professora dela UAB, presenta una his-tòria dels primers quinzeanys de la revista Serrad’Or que ultrapassa l’àmbitde la història periodística ies converteix en una anàli-si dels darrers anys del fran-quisme a Catalunya. L’apos-ta per la modernitat, l’alçadaintel·lectual dels articles iles relacions amb l’Abadia

de Montserrat (sota l’empa-ra de la qual es publicava larevista) són alguns dels te-mes tractats amb exhaus-tivitat en aquest treball delectura àgil i amena, que vaser guardonat amb el Premid’Investigació en Comunica-ció de Masses del Consellde l’Audiovisual de Catalunya.

■■■■■Fluix Fluid. Premide poesia MiquelMartí i Pol de 2000.Jordi Cervera.Col·lecció GabrielFerrater, UAB, Servei

de Publicacions, 2000,1a ed. 92 pàgines.Aquest llibre presenta un re-cull de poemes que tracten afons tot allò relacionat ambla passió i l’erotisme. Cerveraintenta reinventar l’esquemasocial prescindint de l’ordrei la repressió —que conside-ra excessivament presents enl’actualitat— i reivindica elressorgiment d’allò lúdic en-mig de la societat del treballen la qual ens movem. Con-juga allò sagrat i allò profàper escriure uns versossingulars que s’obren camí

entre la poca tradició cata-lana envers el gènere de lapoesia eròtica.

■■■■■Los acuerdos exterioresde las ComunidadesAutónomas Españolas.Marco jurídico actual yperspectivas de futuro.Susana Beltrán. UAB,Servei de Publicacions,2000, 205 pàgines.Una monografia que analit-za en profunditat el marcjurídic on es produeixen elsdiferents acords realitzatsper les comunitats autòno-mes amb diferents entitatsestrangeres, a través de l’es-tudi de la jurisprudènciaconstitucional i dels meca-nismes que s’utilitzen pergarantir la regulació i elcontrol d’aquests acords.Aquest llibre pot conside-rar-se un manual compara-tiu dels acords exteriors enel context jurídic espanyoli d’Europa occidental.

■■■■■Trabajo, temporalidad yempresas de trabajotemporal en España.Alberto Elordi, Salvadordel Rey, José E. Serranoi Carolina Gala,Edita Gatet, 435 pàgs.El llibre analitza des d’unpunt de vista jurídic l’acti-vitat de les ETT en la gestiódel mercat laboral. De ma-nera bastant detallada, el lli-bre explica els esforços le-gislatius que els diferentsgoverns democràtics handedicat a lluitar contral’atur.

■Tots els professorsi professores podenfer-nos arribarles seves novetatsper tal de donar-lesa conèixer a lacomunitat universitària.


El Vicerectorat de Campusi de Qualitat Ambiental ha deciditd�aplicar la norma del Parlamentde Catalunya que prohibeix la vendade tabac als centres educatius.Una mesura que no ha estat

ben acceptada pels fumadors ni,tampoc, pels bars i pels quioscosdel campus, que en pateixenles conseqüències econòmiques.

La prohibició de lavenda de tabac,motiu de polèmica

La decisió d’aplicar la normati-va per la qual es prohibeix lavenda de tabac és consideradaper alguns sectors de la univer-sitat com una font de progrés,però ha tingut també moltesopinions en contra, no només perles repercussions econòmiquesque ocasiona, sinó també per laconseqüent “pèrdua de llibertat”per als fumadors.Ja fa més d’un decenni, la Juntade Govern va decidir prohibirel consum de tabac dintre de lesaules on s’havien d’impartir lesclasses, tot i que aquest es podiaseguir comercialitzant. Des deprincipis de setembre del presentcurs, ja no es pot vendre tabacen cap dels bars o quioscs queformen part dels centres docents:només se’n pot vendre als co-merços de la Vila Universitària.Els estudiants no es posend’acord a l’hora de valorar lamesura. Tot i que majoritària-ment s’hi mostren contraris, més

enllà de criticar-la, refusenqualsevol tipus de censura.El Lluís, estudiant d’Econò-miques, critica tot tipus deprohibició, sense centrar-se enla normativa en concret: “Emsembla denigrant que se’ns hagide dir el que hem o no hem defer, és una barbaritat. Totaprohibició és una barbaritat perque no dóna opció a triar. El quecrec que haurien de fer ésinformar sobre els perills quecomporta el tabac i que la gentactuï en conseqüència. Lespersones que formem part delcol·lectiu universitari som sufi-cientment madures com persaber quines actituds són o noperjudicials per la nostra salut”va manifestar.En Sergi, estudiant de Perio-disme, critica l’actuació de launiversitat: “No tinc ni idea perquè ho fan. Només sé que lamesura és dictatorial. No té nicap ni peus que hagin trigat deu

anys a aplicar-la. Crec que elque pretenen és quedar bédavant de la Generalitat”.En canvi, la Marta, estudiant deDret, ens aporta una visió mésneutral: “La universitat noméses limita a complir les lleis. Nopodem criticar aquells que lessegueixen, tot i que moltesvegades no tinguin fonaments orepresentin un problema”.

IndiferènciaUn altre sector dels estudiantsens aporta una visió totalmentdiferent. Per exemple, la visiód’en Santi, estudiant de Filosofia,és molt explícita: “Aquest és elmeu primer any a la Universitati sembla que la gent ha vingutaquí a tot menys a estudiar. Quanno veus a tres persones borratxes,en veus a cinc fumant i empor-rant-se. Em sembla que aquellsque es consideren tan madurshaurien d’adonar-se que aquís’ha vingut a estudiar. Per tant,

Molts membresdels estamentsde la universitatno estand’acordamb la mesura.


el que menys em preocupa és sila llei és justa o no.”

Els venedors, en contraDeixant de banda les valora-cions dels consumidors, ens tro-bem amb dos sectors enfrontatsa l’hora d’adoptar una decisiósobre la mesura. Per una banda,els responsables del Servei deRestauració de la UAB, i, enespecial, del Restaurant de laPlaça Cívica, se senten moltperjudicats.Yolanda Salas, directora delrestaurant, es mostra molt críti-ca: “Ens ha afectat molt, tant desdel punt de vista econòmic comdes del punt de vista empresa-rial. No hem rebut cap tipus decompensació per part de laUniversitat. Si a això hi afegimla pujada de l’IPC i del Convenid’Hostaleria, la situació és moltdolenta. Ens han prohibit lavenda de tabac, però la gentsegueix fumant, i si volem tenir

el nostre restaurant net ensobliguen a recollir la quantitatabundant de burilles que la gentdeixa al terra. A més a més,aquesta mesura està fomentantun mercat negre de tabac a launiversitat; hi ha gent que ventabac d’amagat, a part que aquestes ven més car i sense cap controlde registre ni caducitat.”Yolanda Salas també critica ladiscriminació que el seu restau-rant ha patit envers als restau-rants de la Vila Universitària,així com el prejudici que els haocasionat el curt temps dereacció que han tingut.Íñigo Bayón, director d’explo-tació de restauració università-ria, aprofundeix encara més:“Se’ns va avisar amb 15 dies demarge, sense tenir en compte elsnostres contractes amb elsproveïdors. Nosaltres tenimunes previsions de vendes icomptem amb elles. El que noes pot fer és que el 15 de juliol

ens diguin que en 15 dies s’aca-ba el tabac. Jo estic d’acord ambla prohibició del tabac, sempreque no afecti la nostra empresa.Espero que compensin les pèr-dues d’alguna manera. Un altreproblema que tenim és que arahem de treure la publicitatd’aquelles empreses que ja enshan pagat per ella. Acatem ladecisió, però esperem algunaindemnització.”

El rectorat advocapel compliment de la lleiD’altra banda, també ens tro-bem amb una posició totalmentoposada: la de la Universitat.Davant aquestes crítiques, elVicerector de Campus, ManelSabés, no es posa gens nerviós idefensa d’una manera rotundala seva actuació: “Ens vamadonar que, per una banda,estàvem subvencionant, des delnostre servei d’assistència desalut, campanyes per desen-ganxar-se de fumar, i per l’altra,estàvem venent tabac en contrad’una llei molt concreta que diuque no ho has de fer”.Davant el fet que aquesta deci-sió afectés al restaurant de laPlaça Cívica, Manel Sabésaddueix: “La llei és molt clara:diu que en cas que la propietatafectada pertanyi al centredocent, també es pot aplicar lamesura, i això es el que hemfet”. El Vicerector nega que nos’hagi proporcionat un temps dereacció als restaurants, així comque tinguin el dret de rebre capcompensació econòmica: “Ellsvan fer unes previsions devendes de tabac sabent que lavenda era il·legal”.Manel Sabés acaba advertint:“El Vicerectorat vigilarà siexisteix venda il·legal. Si trobemalgú que amb concessió admi-nistrativa i està fent una vendail·lícita de tabac, li cridareml’atenció, i si això no funcionali retirarem la concessió” ■

José Juan Rodríguez

GLADYS CUÉLLAR / JUDIT QUINTANA


Un primer pladel Centre de la Imatge

La ubicació dela sala enun racó dela Plaça Cívicadificultal’assistènciade pública les sessionsque el Centrede la Imatgeprogramaregularment.

(Ens trobem a la UniversitatAutònoma de Barcelona)Escena primera. L’acció se situatres anys enrera i assistim alnaixement del Centre de laImatge. Uns professors de laFacultat de Ciències de la Co-municació encapçalats per JosepMaria Català, actual director delCentre, s’adonen que cal posar-se en marxa davant d’una sèriede mancances.Observen que les sales de cine-ma de la Plaça Cívica estandesaprofitades. A la vegada,veuen que falten activitatsrelacionades amb la imatge alCampus. Així que decideixentirar endavant una iniciativaaudiovisual que cobreixi àmbitstan diversos com el cinema, latelevisió, les noves tecnologiesi la fotografia.(Travelling del cinema a l’edi-fici d’Estudiants, on es trobaCultura en Viu)El Centre de la Imatge estàintegrat a l’estructura de Culturaen Viu, i alguns dels estudiants

A continuació us oferimun projecte de guióliterari que explicaa grans trets la curtaperò productiva històriadel Centre de la Imatge.L�objectiu del Centre:oferir cinemaregularmenti organitzar activitatsd�altres branquesde la imatge. L�acciódel film comença ambel naixement delCentre, ara fa tres anys,després passa a

l�actualitat mitjançantuna el·lipsi i, finalment,un flash-forwardens mostra lesexpectatives de futurd�aquesta iniciativa.Un futur que dependràen gran mesura delsestudiants i d�altresmembres dela Universitat, que sónels qui poden donarl�empenta definitivaque necessita el Centre,ja sigui col·laborant-hidirectament o assistinta les activitats queproposa. Una pel·lículaque esperemque tingui un final feliç.

que participen en aquest progra-ma col·laboren amb el nostreprotagonista. Els estudiants,entre altres coses, fan tasques depromoció i d’acondicionamentde la sala de cinema. El Centrede la Imatge, a la vegada, inclouel Cineclub Fritz Lang.(Gran pla general del Rectorat)

Sessions gratuïtesEl finançament del Centre de laImatge corre a càrrec de laUniversitat i s’inclou en elspressupostos de Cultura en Viu.Les activitats del Centre estansubvencionades i són gratuïtes,exceptuant les projeccions encol·laboració amb els cinemesVerdi i alguns cursos i cicles.Escena segona. L’experiènciacomença a consolidar-se des-prés d’una primera fase d’expe-rimentació. Les expectativesrelatives a la difusió de cinemas’han anat complint. L’equipa-ment tècnic i la qualitat de laimatge són molt bons. La il·lusiócontinua.

MÒNICA RAMONEDA


■■■■■�El públic, heterogeni,comparteix la passiópel cinema�

■■■■■�Les preestrenesés l�activitat queha tingut més èxit�

Quines mansproporcionenles joies queens ofereix?

(Pla detall d�una cintaal costat del projectorde cinema).Les pel·lícules queel Centre de la Imatgedifon s�aconsegueixen,gairebé sempre, a travésde la companyiaque distribueixles cintes als cinemes Verdi.Quan el Centrenecessita pel·lículesen format vídeo,acostumena arribar de fons privats.

(Pla general de l’entrada delcinema de la UAB)Fins ara, el Centre de la Imatgeha intentat acollir tot tipus decinema de diferents èpoques i haapostat per programar cicles icursets variats, fet que es reflec-teix en un públic heterogeni i degustos diferents però amb unapassió comuna: el cinema.(Pla mig de Josep Maria Català)El director del Centre explicaque la ubicació del cinema, quees troba molt amagat, la mancad’informació i la mala senya-lització, dificulten l’assistènciade moltes persones que podrienestar interessades en les sessionscinematogràfiques. Per cert,entre el públic no s’hi trobengaires professors.El buit més evident del Centrede la Imatge és el que ocupa lamanca d’activitats relacionadesamb la imatge però diferents delcinema (fotografia, noves tecno-logies, televisió). Fa falta gentque tiri endavant aquestes altrespropostes. Per tant, doncs, el

Centre encara té un llarg camíper endavant...(Panoràmica dels cartells d’unespel·lícules a l’entrada dels Cine-mes Verdi)Escena tercera. Una de lesactivitats amb més èxit (devegades, fins i tot, s’hi ha d’anarbastant abans per trobar-hi lloc)és la de les preestrenes, possi-bles gràcies a la col·laboracióexistent amb els Cinemes Verdi(anteriorment amb els Mèlies).L’estreta relació amb els cine-mes graciencs constitueix lacolumna vertebral de la progra-mació del Centre de la Imatgeamb les projeccions dels dime-cres. Una programació eclècticaque pretén combinar comer-cialitat, productes més especia-litzats i autèntics clàssics delsetè art, com en el cicle d’Histò-ria del Cinema. Segons JosepMaria Català aquesta és “unaactivitat de recolzament aca-dèmic”, que en principi es faràcada any per intentar satisfer lesmancances existents pel que faal coneixement d’unes pel·lí-cules bàsiques.

Els 50 anysAlgunes activitats previstes perals propers mesos són la conti-nuació del cicle de Cinema iHistòria, que el semestre que veabordarà els primers cinquantaanys del cel·luloide, i l’extensiódel Festival de Cinema Gai iLèsbic barceloní, que enguanyha tornat a tenir l’Autònomacom a subseu. Tot això recolzatper activitats docents com semi-naris o cursets sobre el món dela imatge, que es volen ampliarperò que, a banda dels típics iassumits problemes d’infras-tructura, depenen en gran partde la major participació, comen-çant per l’assistència a lessessions, per part vostra ■The End (Fos a negre i crèdits)

Maria MuñizMariona Poblet

David Sabaté


Un punt de trobadaper als amics

L�any 1989 va néixer l�Associaciód�Amics de l�Autònoma. El seuobjectiu bàsic és mantenirel vincle entre les persones quehan estat membres de la UAB

A la majoria de les universitatsanglosaxones existeix una tradi-ció molt arrelada que consisteixa formar part de clubs o associa-cions d’amics d’alguna univer-sitat. Les persones que col·la-boren en aquestes associacionsho fan, un cop acabats els seusestudis, per tal de conservar elprestigi personal que la otorgahaver estat membre de la univer-sitat en qüestió. Fins i tot, moltsantics alumnes deixen o donendiners a les universitats on vanestudiar, cosa que fa que la sevafotografia aparegui al costat del’edifici o del servei finançatamb els seus diners.Ara fa dotze anys, va néixer unaassociació d’aquest tipus a laUAB. Aquí, però, l’enfocamentés diferent. Es tracta de com-binar el prestigi de la universitat

i algunes persones que, d�unamanera o altra, encara ho són.També miren d�interrelacionar launiversitat i amb la societatque l�acull. Les seves activitatsprincipals són l�organitzacióde tertúlies periòdiques sobretemes d�actualitat, la participacióen activitats lúdiques, determinatsserveis als socis i alguns avantatgesde caràcter comercial.

amb el servei als estudiants, alsexalumnes i a la societat engeneral. El president de l’Asso-ciació d’Amics de l’Autònoma,Xavier Muñoz, indica que “l’ob-jectiu global és conservar larelació de la Universitat amb lagent que ha acabat d’estudiar”.Es tracta, fonamentalment, de“conservar un sentiment uni-versitari, de connectar la uni-versitat amb la societat”, conti-nua explicant Muñoz.Entre els membres de l’associaciós’hi troben exalumnes i tambéempreses, però també poden for-mar-ne part persones que nohagin estat alumnes de la UAB.

El lobby dels amicsL’associació organitza acteslúdics que permeten els seusmembres reunir-se, parlar i

veure’s. Segons Xavier Muñoz,aquests actes “tenen a la vegadaun rerafons de lobby”. Això voldir que gent que ja es troba enel mercat laboral i que sónmembres de l’associació podenfer servir la seva experiència iconeixements per ajudar elsestudiants que finalitzen elsseus estudis. En aquest terrenyl’Associació d’Amics de l’Autò-noma vol treballar a fons. PerXavier Muñoz és molt impor-tant que “els professionalspuguin donar consell o treballals estudiants” i així ajudar laUniversitat i la societat.Molts universitaris, un cop hanacabat la seva formació, notreballaran per una tercerapersona, sinó que ho faran coma free-lance o microempresaris.Des de l’Associació hi ha la

Els membres del’equip directiuaposten per larevitalitzacióde l’Associació.Una mostra potser la revistaPlecs de 16.


Amics conegutsEntre el miler de socis de l�Associaciód�Amics de la UAB hi ha personesconegudes del món polític i socialo VIPS, que és com els anomenaen Xavier Muñoz. Entre ells podemdestacar Pasqual Maragall i Joan Clos.També podem parlar d�Antonio Franco,director d�El Periódico de Catalunya,alguns escriptors com Isabel Clara Simói Manuel Vázquez Montalbán (que a mésde ser amic de l�Autònoma i exprofessord�Història de la Comunicació, va sernomenat doctor Honoris Causaper aquesta universitat l�any 1997).També forma part de l�Associaciól�exministre de Defensa, Narcís Serra.

intenció d’organitzar clubs decomunicació via internet oreunions presencials per poderajudar aquests emprenedors.En aquesta funció de grup depressió, l’Associació d’Amicsconsidera important interveniren els plans d’estudi i assenyalarles tendències del mercat i lesempreses per tal que la uni-versitat pugui adaptar els seusplans d’estudi.Però aquesta funció també ésrecíproca. Cal que la Universitatassenyali als grups de profes-sionals quines poden ser lesactivitats més efectives pels seusinteressos. Al voltant d’un 40%de la població, passarà o hapassat per la universitat. Davant

d’aquest fet l’Associaciód’Amics es proposa queels exalumnes tinguin unaopinió de la societat onviuen. Volen treballar perl’educació, “com a basede la ciutadania”, i perl’empresa, “que és la basedel treball”, segons afir-ma Xavier Muñoz.

Establir nexesempresa-universitatL’objectiu és formar unataula de debat permanenta l’entorn de l’educació il’empresa. En aquestàmbit, l’Associació i elseu president es proposenuna sèrie d’objectius. Elprimer és servir als em-presaris de tribuna d’opi-nió i consulta per adver-tir-los de la vida delssectors econòmics i decom poden reconvertir-se. El segon es basa enajudar els estudiants quetinguin projectes de futura aconseguir crèdits tousper tirar endavant lesseves idees. A conti-nuació, Xavier Muñozconsidera important “va-lorar aquelles empreses oprojectes competitius”,que molts cops les entitats

bancàries no tenen en compte.Finalment, el quart objectiu ésajudar les petites i mitjanesempreses.L’Associació d’Amics de l’Autò-noma ha posat en marxa un webi editarà una publicació, ano-menada Plecs de 16, que seràenviada a tots els seus socis, através de la qual volen continuartreballant per conservar larelació entre empresa, societat,universitat i exalumnes. Un altreservei de l’entitat és que els seusmembres, que superen el miler,puguin seguir usant tots els serveisde l’Autònoma després d’haveracabat els seus estudis ■

Xavier Martí Juan


Potser us heu preguntat alguncop com s’ho fan els estudiantsestrangers per entendre el catalài seguir les classes correctament;o potser coneixeu algú quenecessita una solució urgent ifàcil per escriure’l i parlar-lo.Llavors, no coneixeu Intercat,un web que ha començat afuncionar enguany i que ja haaconseguit que 80 estudiantsaprenguin català.Es tracta de la primera versiód’un projecte que es troba enprocés d’ampliació: els seusresultats han estat tan satis-factoris que a partir de l’anyvinent hi haurà noves seccions is’oferirà un servei més complet.Les universitats estrangeresn’estan informades i els seusalumnes aviat tindran la possi-bilitat d’aprendre català si hiestan interessats.

Català online peruniversitaris estrangers

Intercat és una forma divertidad�aprendre català per internetque funciona des de fa dos mesosamb èxit. Està composta per diversesseccions i conté informació sobre elsprogrames d�acollidai d�intercanvi de llengüesque ofereixen les universitatscatalanes. A més es pot visitar enversió castellana, catalana o anglesa.El projecte és una iniciativa de lesuniversitats catalanes i de la DireccióGeneral d�Universitats,i està cofinançada, entre d�altres,per la Unió Europea i per lesuniversitats publiques catalanes.

Intercat agrupa una sèrie dediversos recursos en línia: catalàbàsic amb Speakc@t, infor-mació sociolingüística sobre elcatalà a Catalunya i una Guia deconversa universitària (anglès-català amb fitxers de so), entred’altres. Eines independents,però estretament relacionadesentre si.“Intercat és fruit del treball enequip de grups multidisciplinarsformats per tècnics lingüístics,professors i investigadors uni-versitaris, informàtics, disse-nyadors, tècnics multimèdia,actors, etcètera que en totalsumen 50 persones”, afirma laresponsable del Gabinet deLlengua Catalana de la UAB,Marta Estella.El web és obert per a tothom ino cal estar inscrit, tot i que, elsuport individualitzat i les publi-

cacions i cassets tenen l’accésrestringit exclusivament a l’alum-nat universitari.Ara bé, on es pot trobar l’argotdel carrer? On trobar aquellesparaules i expressions que maino estan als llibres de gramàtica?On s’aprén tot això?Intercat també ha tingut encompte aquestes mancances i hamirat de solucionar-ho amb la“Guia de conversa universi-tària” i “Ajuda’m”. Aquestaprimera eina recull paraulesrelacionades amb temes quo-tidians com “Esports”, “Correu”o “Esbarjo”. El segon és unmaterial per fer conèixer al’alumnat estranger diversosaspectes sobre els hàbits i elfuncionament de la societat aCatalunya. Horaris, puntualitat,fer-se dos petons quan es trobaalgú, les festes populars, les

ARXIU CAMPUS

Moltsestudiants defora deCatalunyaaprenen catalàfàcilment ivirtualmentgràcies alprojecte Intercat


comarques, transports, roba iclima, demanar perdó, donarles gràcies, etc. En fi, aquellesexpressions i costums, sobretotdel jovent, que només ellsentenen. Si no, com desxifra-rien expressions com “Ei tio,què fort!”?El producte estrella del web ésl’ Speakc@t, un curs amb unseguit d’exercicis i activitats perconèixer la gramàtica i el voca-bulari bàsics del català, és a dir,per començar des de zero. “Ésun curs pensat per treballarautònomament amb un tutor atravès del correu electrònic. Noobstant això, com que es potseguir el curs mitjançant unitinerari establert o un itinerarilliure, l’estudiant pot decidirquines habilitats i objectius voltreballar”, explica Estella.Els estudiants que l’utilitzentambé en tenen una opiniópositiva. Pierre van den Bossche,estudiant d’Arquitectura tècnicade 21 anys, porta dos mesos aCatalunya i confessa que sapmés català que castellà. “Ambl’Speakc@t i l’Intercat és moltfàcil aprendre català. I amb elsexercicis, més encara”, diu.Però no tot l’aprenentatgequeda en mans dels estudiantsestrangers. A quatre universitatscatalanes (UAB, URV, UdL iUPF) existeix el VoluntariatLingüístic, un altre tipus d’aju-da, però en aquesta ocasió,personalitzat. Es tracta d’uncol·lectiu d’estudiants queofereixen suport lingüístic encatalà des del 1997 i que aras’han afegit al web Intercat.A l’Autònoma hi ha 20 volun-taris i s’està en contacte ambuna mitjana de 85 estudiantsestrangers cada 2 semestres.“Però aquestes xifres depenende la dinàmica del curs” acla-reix el coordinador del Volun-tariat, Jordi Pujol.Intercat, encara que no és unprograma únic (uns altres pro-grames amb contiguts assimi-lables estan arreplegats al web

de la Universitat de Girona), sique és el primer directamentpensat, dissenyat i destinat perals estudiants estrangers. SegonsJordi Pujol “està filat molt primdes del principi fins al final”.Però si no us agraden les pro-postes de l’Speakc@t, de la“Guia de conversa universi-tària”, de l’“Ajuda’m” o delVoluntariat, Intercat ofereix unaltra possibilitat, la de demanarel curset Sisplau, un llibre i unacasset d’exercicis de llenguaoral per muntar-te el teu “Catalàa casa” particular.Així que, ara més que mai, esdemostra que les noves tecno-logies de la informació i la comu-nicació es converteixen en einesideals per l’aprenentatge d’idio-mes per a tothom ■

Lourdes López PérezCarolina Morro Romero

Fes-te del voluntariat lingüísticEstudies a la UAB? Vols relacionar-teamb gent amb ganes d�aprendre elcatalà per utilitzar-lo efectivament en lesseves relacions socials i acadèmiques?Tens ganes de moure�t? Vols ser de profitper la teva comunitat i ajudar aquellespersones que no saben com fer-s�hoper relacionar-se en la llengua pròpiade Catalunya? Vols ser d�utilitat per algúen aquelles hores mortes que solspassar al bar? Et remetem al títol.Ja pots ser voluntari lingüístic i estara la pell de qui ajuda una personade fora del país a integrar-se a la vidad�aquí. Sortiràs guanyant: participaràsen les trobades interuniversitàriesi tindràs reconeixement escritde la teva col·laboració. Els convençutsque passin pel Gabinet de LlenguaCatalana (edifici del Rectorat)o visiteu el web (http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/cat/dinamitzacio/index.html).

ARXIU CAMPUS


El racómésmusical

Crear, aprendre, aprendre a crear idivertir-se són algunes de lesactivitats que es poden fer a l�EspaiMusical de la UAB que està integratdins l�oferta que el programa Culturaen Viu proposa als integrants de lacomunitat universitària.

Dins l’edifici d’estudiants del’Autònoma, Cultura en Viuofereix a tota la comunitatestudiantil dues sales: unaequipada per a formacions derock, jazz i blues anomenada“Espai Musical de la UAB”, iuna altra preparada per a con-junts de música clàssica, on espot dur a terme qualsevol acti-vitat musical.Cultura en Viu promou un cor iuna orquestra formats tant peralumnes com per professors dela UAB, que assagen a l’aula demúsica clàssica. Actualment, al’Espai Musical toquen Panchiy los modernos i un grup senseun nom encara definit però quees debat entre Jazztaz Tardan oEliodora y los vainas, i que esdecanta per una música mésalternativa. També s’hi troben,a més a més, els membres del

Combo de Jazz de l’Autònoma.El taller de Combos de l’EspaiMusical va néixer ara fa trescursos amb l’objectiu de produiruna formació estable de jazz ala universitat. El Martí, el David,el Joan Carles i el Jordi han fetrealitat aquest projecte. Aquestsquatre nois, que ronden els vint-i-cinc anys, estudien carreres moltdiferents i no es coneixien fins quees van apuntar al taller que oferiaCultura en Viu. Ells han trobaten la música un mitjà ideald’expressió i van demostrar totel que han après fins ara alconcert de fi de curs, que va tenirlloc el dimecres, nou de maig, ala sala de Teatre de la UAB.El Combo de Jazz de l’Aula deMúsica moderna de Cerdanyola,format també per estudiants idirigit per Horacio Fumero, vaactuar juntament amb el Combo

de Jazz de l’Autònoma dins delmateix acte. Unes 80 persones,la majoria estudiants, van assis-tir al concert gratuït, que vadurar una hora aproximada-ment, en el qual es van poderescoltar peces de John Coltranei Donald Harrison, entre d’altres.

L�èxit no és primordialEls quatre nois que formen elCombo de Jazz de l’Autònomano busquen l’èxit musical enaquesta formació, sinó que lautilitzen per divertir-se, a mésd’aprendre i millorar, gràcies ala supervisió de la seva directoraDaniela Garcia. Cadascun d’ellsforma part, alhora, d’altresgrups externs a la universitat iamb gustos musicals molt dis-tants als que desenvolupen en elCombo. Ells recomanen l’EspaiMusical com “un lloc on es pot

Clàssica ocontemporània,fer música és laúnica condiciónecessària perparticipar al’Espai Musical.

Dues sales preparades i equipadesper permetre que tot tipus deformacions musicals tinguin un espaion puguin desenvolupar les sevesinquietuds en el camp de la música.Una iniciativa singular que demostraque a la universitat no només es fanactivitats acadèmiques.


Facilitatsper als grups

Els grups poden assajaren unes sales equipadesque la Universitatha posat al seu servei.La disponibilitat de les salesés àmplia, ja que podenutilitzar-se els matinsde dilluns a divendres.El preu del lloguer dela sala és molt assequibleja que només es paguentrenta mil pessetesmensuals per tres horesde lloguer setmanals.Altrament, si només es volfer ús de la sala pera assajos concrets,el preu passa a serde 750 pessetes l�hora.També hi ha un serveique permet gravarmaquetes en format DATamb vuit pistes digitals.Cada maquetaenregistrada enaquest format téun preu de 2000 pessetes.

aprendre a tocar i, al mateixtemps, desconnectar de la ruti-na”. De fet, algun d’ells va ferels seus primers passos dins lamúsica en aquests cursos, peraixò, animen la resta d’estu-diants a conèixer les possibi-litats de les sales.“Una barreja entre música islà-mica, hip-hop, pasdoble o algu-na cosa semblant” és com defi-neixen els Jazztaz Tardan oEliodora y las vainas, el tipus demúsica que fan amb la sevaguitarra, la darbuka i la bateria.Tots ells estan d’acord que elgrup encara no està ben perfilat,però s’ho passen molt bé juntsassajant, que, a la fi, és el quecompta. La majoria de les can-çons són pròpies i per aquestmotiu a l’hora de tocar no ho fansempre amb partitura sinó quemoltes vegades, improvisen.

Pensen que assajar a l’Autò-noma és molt més còmodeperquè es aquí on estudienVeterinària i on passen la majorpart del dia. Van conèixer lesaules que ofereix Cultura en Viu,a través de l’Eli, una de lescomponents del grup. Ella feiaclasses a l’aula de música mo-derna i va explicar a la resta delgrup que hi havia la possibilitatd’assajar a l’Autònoma.

Els preus, baratsTots coincideixen en què elspreus de lloguer dels locals sónbastant econòmics però creuenque s’haurien de substituiralguns elements, com ara elteclat. Es queixen que no deixenfumar dins les aules i proposeninstal·lar una nevera plena decerveses “fresquetes” per poderlubricar la gola i animar una

mica el cos en els descansos quefan entre cançó i cançó.El Carles, un dels componentsdel grup, pensa que els grups demúsica que assagen en aquestessales s’haurien de potenciar idonar-se a conèixer a través deconcerts que creu es podriensubvencionar mitjançant Cultu-ra en Viu. També li agradariaque un professor els assessoréssobre com millorar l’execuciódels temes o tècniques de cant.Els Jazztaz Tardan comptenentre els seus projectes defutur, pensen fer un concert definal de curs, amb el qualaquests psicodèlics cannàbics—així defineixen ells la ideolo-gia del grup— pensen donar-sea conèixer ■

Elisabeth MuñozElena Martín

Des de la sevacreació el 1989,l’Espai musicalha acollitdiversesformacions, enocasionsnascudes alscursos queorganitza.l’Espai

CINTA PLUMA


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA LLLLL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚLTIMATIMATIMATIMATIMACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNA

ALGUNESFRASES

“Qui res no dubta, res nosap”, proverbi grec

Algú va dir una vegada:“Allò que va... torna”

“Treballa com si nonecessitessis els diners”

“Estima com si mait’haguessin ferit”

“Balla como si ningúet veiés”

“Canta com si ningúet sentís”

COL·LABORA!Col·labora en aquest

espai i digue’nsla teva. Ens pots

enviar la teva opinióen forma de còmic, de

frases, d’acuditso qualsevol altra cosa

enginyosa. Això sí,quan càpiga en

aquest espai.Per a fer-ho tens

el telèfon 935813288,el fax 935812005,

o el correu electrò[email protected]

CONFERÈNCIES■Tardor científica de laUAB Volviendo a África.En busca de lo que noshace humanos, per RafaelMora Torcal. 8 de novem-bre de 2001. L’encefalo-patia espongiforme bovina,impacte científic i social,per Martí Pumarola Batlle.22 de novembre de 2001.Totes les conferències tin-dran lloc a les 19h. A l’aula07 de la Casa de Convales-cència a l’Hospital de laSanta Creu i de Sant Pau,Barcelona.■■■■■Cicle de conferènciessobre Àfrica subsaharianaDesminoritzar les cultures:el coneixement al sud delSàhara. Des del novembredel 2001 fins l’abril del2002, tots els dimecres de18’30 a 20’30h a l’AteneuBarcelonès i a l’AliançaFrancesa de Sabadell. Preu:6.000 ptes. L’assistència atot el cicle (42 hores) potconvalidar-se per 2 crèditsde lliure elecció. Cal ins-cripció prèvia.Més informació:[email protected]■■■■■Sessió de trobada amb laliteratura de Guinea Equa-torial. Per Donato Ndongo,a la Facultat de Lletres dela UAB. El 21 de novembrea les 12 hores. ModeraràMeri Torras.■■■■■Jornada La comunicaciómunicipal al segle XX1.Diferents conferències itaules rodones a l’entorn dela comunicació local, ambla participació de destacatsespecialistes i professionalsdel camp. El 20 de no-vembre a partir de les 10 delmatí, al Centre Cultural deRipollet (Rambla de SantJordi, 2). Preu 5.000 ptes.Més informació:[email protected]

CURSOS■■■■■Xè Curs d’introducció ala borsa. Classes impar-tides per Miguel ÁngelLópez Mendo. No calenconeixements previs i potser reconegut per 2 crèditsde lliure elecció. Del 12 al16 de novembre.Més informació:935812259Bellaterra Consulting, Fa-cultat de Ciències Econò-miques (entre aules 8 i 9)■Amèrica Llatina: econo-mia, política i societat. Cursorganitzat per l’ONG Món-3. Tindrà lloc a la Facultatde Ciències EconòmiquesUB (Diagonal 690, Bar-celona) entre el 19 i el 28 denovembre. Preu: 6.000 ptes.Més informació:[email protected]

CINEMA■II Cicle de cinema català14 de novembre: Pont deVarsòvia, de P. Portabella.21 de novembre: L’homede neó, d’Albert Abril.27 de novembre: Col·loquisobre “La creació cinema-togràfica en català”.28 de novembre: El zel,d’Antoni Aloy.El cicle està organitzat pelConsorci per la Norma-lització Lingüística de Sa-badell.Més informació:937278340■■■■■Tercera mostra de Cine-ma de la Diversitat. Du-rant els dies 8, 9 i 10 denovembre SOS Racismeorganitza aquesta mostraque pretén presentar unseguit de films que ajudin areflexionar i conscienciar elconjunt dels ciutadans so-bre els entorns d’una socie-tat més justa i igualitària. Lamostra tindrà lloc als Cine-mes Verdi Park (Torrijos 49,

BCN) i el preu de l’entradaés de 300 ptes.Més informació:933010597■■■■■Història del cinema I, elsprimers cinemes.5 de novembre: Amanecer(1922), de F. W. Murnau.12 de novembre: Cero enconducta (1933) i À proposde Nice (1930), de J. Vigo.19 de novembre: Toni (1934),de J. Renoir.26 de novembre: Las uvasde la ira (1940), de J. Ford.3 de desembre: El cuartomandamiento (1942), d’O.Welles.Totes aquestes pel·lículess’emetran a la Sala de Cine-ma de la UAB, Edifici d’Es-tudiants de la Plaça Cívica.Sessions gratuïtes a les 12h.i en VOSE.■■■■■Els dimecres, cinema enversió original7 de novembre: En bandejade plata, de B. Wilder.14 de novembre: El gato-pardo, de L. Visconti.21 de novembre: Atencióna esa prostituta tan querida,de R. W. Fassbinder.28 de novembre: Mr. Arka-din, d’O. Welles.5 de desembre: El diablo,d’A. Zulawski.Els films s’emetran a la Salade Cinema de la UAB, Edi-fici d’Estudiants de la PlaçaCívica. Sessions a les 12h ia les 16h. Preu: 2,1 euros(350 ptes.).

TEATRE■■■■■El Cid, de P. Corneille.Una obra interpretada perl’Àrea de Creació d’Es-pectacles de l’Aula deTeatre de la UAB. Dirigidaper Toni Casares. Es podràveure a la sala de Teatre dela UAB, que es troba al’Edifici d’Estudiants de laPlaça Cívica els dies 7 i 8de novembre a les 18h.


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA

EL CAMPUS - UAB Barcelona · EL CAMPUS 2 EL CAMPUS Novembre 2001 SUMARI EDITORIAL de l’Autònoma...

Documents

Transcript of EL CAMPUS - UAB Barcelona · EL CAMPUS 2 EL CAMPUS Novembre 2001 SUMARI EDITORIAL de l’Autònoma...